Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva perquè som unes quantes pirades i pirats pel Jazz. 

Doncs sembla que la cosa comença a rutllar, tot i que de manera reduïda. A veure si ho podem mantenir així per anar-ho ampliant, però sempre amb la responsabilitat per part de tothom, o sigui que en compte. Cuideu-vos molt. 

El programa d’avui anirà de veus femenines, considerant que no fa gaire va ser el dia contra la violència de gènere. Escoltarem tres projectes de característiques diferents i estils, amb l’únic nexe comú de la veu femenina i que seran aquests: “Fang i Núvols”, de Magalí Sare · Manel Fortià, editat per Segell Microscopi: , i a tot swing, el d’Eva Romero, “Victor Young, Tribute” amb Manuel Hamerlinck, de SedaJazz Records i el “Begin”, de Irati Bilbao, d’Errabal Jazz. I avui hi haurà un bonus track de......i el micro conte serà de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Comencem doncs amb les músiques del programa d’avui, i ho farem amb el projecte a duet de Magalí i Manel.. 

“FANG I NÚVOLS”

Magalí Sare i Manel Fortià 

Editat el 2020 per Segell Microscopi

Enregistrat i mesclat per Adrià Vidana durant el 2019 a Sotrack Studios, Barcelona.

Produït per Magalí Sare i Manel Fortià 

Magalí Sare, veu

Manel Fortià, contrabaix 

Doncs aquí tenim un projecte íntim i a voltes vital de dos músics que han decidit presentar-se a duet amb aquest treball tan divers. 9 temes i prop de 40 minuts de músiques diverses i estils, tot plegat fet a mode d’homenatge a la veu, a la paraula i als seus ritmes. El disc comença i acaba amb temes seus, el primer “Desplegar-se”, de tots dos i Sonia Moya i el darrer “Havanera Lila” de la cantant i Blai Bonet. Entremig temes com Vestida de Nit” i “El testament d’Amèlia”, les quatre en català, i la resta “Angelitos Negros”, “Oro Santo”, “La Negra Atília”, “Tonada del Cabestrero” i “Óleo de una mujer con sombrero”, cantades en castellà i cadascuna d’elles amb ritmes, tempos i estils diversos. Tot i els títols, cap d’ells un estàndard de Jazz, aquest el trobarem en algunes peces i intervencions del  Manel, sobretot en les seves improvisacions. La veu de Magalí és molt consistent, potent quan cal, i sobretot perfectament afinada. Canta els temes amb molt bon gust i amb intenció, segons el tema. Una veu primeta, coses de l’edat, i molt bonica, que segur us agradarà. I els de Segell Microscopi ens diuen que: Les fortes arrels jazzístiques que uneixen Magalí i Manel abracen, en aquest treball, un repertori de cançons tradicionals catalanes i iberoamericanes i dues cançons pròpies, fetes a partir de poesies, que obren i tanquen l'àlbum. La proposta d'aquest duet consisteix en reformular les melodies, les formes i les claus rítmiques d'aquestes cançons mitjançant la frescor i el risc de la improvisació. 

Com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.microscopi.cat/product-page/magal%C3%AD-sare-manel-forti%C3%A0-fang-i-n%C3%BAvols 

I proposo que comencem amb la cançó que va popularitzar el gran Antonio Machín, música de Manuel Álvarez Maciste d’un poema de Andrés Eloy Blasco..... 

2.- Angelitos Negros         (M. Á. Maciste & A. E. Blasco)    4m25s 

I així hem començat el programa d’avui, donant veu a un projecte d’un duet força interessant. Segurament moltes de vosaltres coneixereu al Manel Fortià, però potser no tant a Magalí Sare. Però per això hi estem nosaltres, per ajudar-los a tirar endavant en aquest món de la música, ara mateix tant enfonsat. Magalí ens ha sorprès per la manera com ha enfocat aquesta cançó, fent-ho a moments amb una característica entonació. La seva potent veu també ens ha copsat i l’afinació ha estat perfecte. I també heu pogut escoltar que amb qualsevol cançó hi cap el Jazz, i en aquesta tan coneguda i força lluny del Jazz l’hem pogut copsar ja des del primer moment que hem escoltat la pulsió del Manel al contrabaix. En els moments que ha fet d’acompanyant també ha fet la seva particular versió de la cançó, amb el seu contrabaix i molt més encara en la seva magnífica improvisació, on ens ha acabat de convèncer que el Jazz pot aparèixer en qualsevol música: només cal la intencionalitat adequada. 

I encara ens diuen que: El títol FANG I NÚVOLS defineix a la perfecció la sonoritat tan característica del duet Magalí Sare i Manel Fortià. La seva música és crua i despullada, ja que el contrabaix i la veu conformen els extrems d'una harmonia imaginària. Es tracta d'un joc de rols constant: si un dels dos sedimenta la part rítmica de la música (com el fang), l'altre podrà flotar lliurament (com els núvols) i a l’inrevés. 

Seguirem escoltant-los ara amb el poema de Blai Bonet musicat per Magalí Sare... 

9.- Havanera Lila    (M. Sare i Blai Bonet)        3m46s 

I aquest poema de Blai Bonet, mallorquí com heu pogut escoltar, ha estat musicat per la cantant alhora que cantat de manera molt peculiar. Una cançó molt bonica amb un marcatge rítmic del Manel al contrabaix on apareixen ben aviat notes, ritmes i maneres de tocar-lo gens habituals, alhora que la veu de la cantant ens ha acaronat en aquesta cançó tan bonica. La seva pronuncia del català-balear és perfecta, la qual cosa afegeix autenticitat a la seva interpretació. També ens ha agradat la seva música, car ha fet una creació preciosa, sobretot en el canvi tonal i posterior break. El llarg final sobre el motiu melòdic principal ha estat també molt bonic, acabant la cançó molt delicadament. 

Magalí Sare (Barcelona), artista inclassificable pel que fa a gènere musical i registre de veu, és la nova veu de l'anunci d'estiu d'Estrella Damm. Va editar el seu primer disc en solitari anomenat “Cançons d’amor i dimonis” l’any 2018 i el va presentar oficialment al 50è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. L'any 2020 treu un nou disc titulat "A boy and a girl" juntament amb Sebastià Gris, un àlbum d’experimentació electrònica i peces de música de cambra i folklòriques mallorquines, considerat entre els 20 millors discos de músiques del món, la World Music per la WMCE. També se la coneix per la soprano del Quartet Mèlt (guanyadors de la 3era edició del programa de TV3 Oh Happy Day) i per ser la cantant del disc "Estómac" de la pianista i compositora Clara Peya. L’any 2019 va estar nominada com a Talent Emergent als premis Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música, com a artista revelació als premis ARC,  finalista del concurs Terra i Cultura juntament amb Manel Fortià i guanyadora del primer premi internacional del Festival SUNS EUROPE d’Itàlia. 

Escoltarem també la cançó de F. Javier López Limón i Concha Buika 

4.- Oro Santo         (F.J. L. Limón & C. Buika)           3m35s 

Doncs i quin tema més maco ens han fet tots dos, el Manel tot i fregant la berra i Magalí cantant amb una magnífica modulació allà dalt, als més aguts. Han fet un parell de chorus del tema amb la veu de Magalí que en aquest tema és impressionant, certament, per després el contrabaixista fer-nos de nou un altre magnífic solo, ara ja amb tota la pulsió rítmica i llenguatge jazzístic. Ella s’hi ha posat de nou cantant, i jo diria que ho ha fet en el que en podríem dir el “pont” del tema. De fet, la versió que ells ens han fet, crec que té una intenció rítmica més propera al tango que la de l’original. L’acompanyament del Manel fregant la berra mentre la cantant ha fet una bona part del tema ha estat increïble, per després puntejar-la de nou en una altra passejada pel tema, per després fer el solo. Un solo consistent, marcat rítmicament i amb fort contingut melòdic. 

Manel Fortià (Cassà de la Selva, Girona) està establert Barcelona després de passar una bona temporada a Nova York on tornarà segurament quan passi tota aquesta desgràcia. Té una llarga trajectòria com a intèrpret, improvisador i compositor dins del jazz i la música moderna que l’ha portat a tocar amb grans figures com Dave Liebman, Chris Cheek, Bill McHenry, Eliot Zigmund, Ari Hoeenig, Arturo O'Farrill, Chano Dominguez, Stephane Belmondo, Antonio Serrano, Emilio Solla, Albert Bover, Marc Miralta, Antonio Lizana, entre d'altres. També ha liderat els seus propis projectes, com per exemple, el duo amb el pianista Marco Mezquida. Ha tocat en multitud de prestigiosos festivals internacionals de jazz i ha enregistrat més d'una quarentena de discos com a líder i sideman, entre els quals destaca “My old flame” amb Marco Mezquida, “Bulería Brooklyniana" amb Marquès/Fortià/Pannier, “Beige” amb Sergi Sirvent Smooth Trio i “Les Crisàlides” amb Sabina Witt. Llicenciat a l'ESMUC, ha guanyat diferents concursos com el Sona9, el Jazz Fringe, el Festival de Jazz de Girona, el Jazz Fusion d'A Corunya, i en dues ocasions el concurs de Jazz de Castelló. 

I acabarem el seu projecte amb la cançó de Simón Díaz... 

7.- Tonada del cabestrero (Simón Díaz)                    5m04s 

I amb quin tema més sorprenent hem acabat el seu projecte, una cançó que ens situaria a La Pampa argentina, més o menys, o això m’ha semblat. Tot i ser una cançó amb fort tarannà folklòric, la pulsió rítmica del Manel al contrabaix i les seves notes, fan de tot plegat alguna cosa més. Magalí ens sorprèn de nou per com és de diversa la seva postura, la seva posició vers la música i tota la seva diversitat. Si la escoltàvem cantant en català balear, ara l’hem escoltat amb una vocalització d’aquelles terres. Manel ens ha tornat a “frapar” per com ha gestionat melodia i ritme amb el seu contrabaix tot i acompanyant Magalí,  de nou ens ha impressionat per la seva interpretació solista. La implicació d’ambdós músics en cadascuna de les diferents cançons i estils és total, la qual cosa fa que l’autenticitat del projecte sigui total. Veu i contrabaix, contrabaix i veu, ells dos són com una unitat rítmico melòdica totalment compenetrada, i amb aquest projecte ben bé que ens ho han demostrat. 

Bé, doncs hem fet una immersió en unes músiques que si bé, no encabides en el món del Jazz, sí que hem pogut notar una pulsió i improvisacions que ens hi han situat de ple, que per això Magalí i Manel, i Manel i Magalí. I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........

Gràcies Carme per reconfortar-nos amb la teva càlida veu, i sempre amb unes curtes històries al voltant de les músiques del programa. 

I ara seguirem amb l’altre projecte a duet, i ja encabits en el Jazz de ple dret, el dedicat al compositor americà... 

“VICTOR YOUNG TRIBUTE”

Eva Romero amb Manuel Hamerlinck 

Editat el 2020 per SedaJazz Records            SJ101

Enregistrat per Jorge Pérez Sória el 29 i 30 de juny de 2020 al Moma Music Estudio (Montcada), Sant Isidre de Benaxeive, València.

I el tema “Delilah”...

Enregistrat per Ramon Cardo, el 16 de juliol de 2020 a El Local Estudis, Girona. 

Eva Romero, veu

Manuel Hamerlinck, guitarra 

Ja heu escoltat que aquest projecte li dediquen a la música de Victor Young qui va fer parella amb diversos lletristes que ja mencionaré més endavant, si s’escau. És aquest un altre treball delicat a duet que consta de 13 temes i prop d’una hora de música. I tot i ser un duet, hi ha temes relativament llargs la qual cosa ens indica que alguna cosa déu passar, com per exemple que ambdós improvisin entremig de les dues passades pel tema, com és el cas de “I don’t stand a ghost of a chance with you”, on primer ho fa un i després l’altre, en un tema a tot Swing i tempo mèdium slow. I una bonica balada és “Beautiful Love” iniciada a intro de guitarrista per després afegir-s’hi la cantant i iniciar el tema amb un Groove molt delicat, en un altre tema on improvisaran, primer ell i després ella a tot “Scat”. I una altra preciosa balada és “You’re the one” iniciada a “intro” curteta de guitarra per després Eva cantar la melodia del tema, la qual ens situa com moltes altres en els anys 30s del segle XX. La improvisació del guitarrista donarà pas de nou a la melodia. I una altra balada és “When I Fall In Love” iniciada per una preciosa “intro” del guitarrista per després Eva cantar la preciosa melodia, que com totes o la majoria, sona a musical de Broadway. I la “intro” que han fet de “Stella by Starlight” ha estat preciosa, cosa que no sol passar quan la gent la interpreta. El tempo és mèdium slow i amb un preciós Groove que ens acompanyarà des de la melodia cantada, fins el final, passant per la improvisació en “Scat” d’Eva, passant pel solo de Manuel. Amb “A hundred years from today”, recuperem el Swing a tempo mèdium, en un altre bonic tema del compositor americà on Eva farà uns “quatres” a “Scat” amb el Manuel. I a un tempo mèdium high tenim el “Street of Dreams”, ja amb un Swing implícit en la melodia cantada ja d’entrada per la cantant en un tema curtet, típic de l’època, amb minut de melodia, minut de solo i minut de melodia final, més que menys. Un altre tema conegut és el “Golden Earrings” tot i que tampoc massa interpretat en Jam Sessions i encabit en el set list dels grups, tema que escoltarem a tot Swing després de la “intro” feta per tots dos. I un dels temes vius és el “I oughta know more about you“ ja iniciat a tot Swing, estàndard no massa interpretat, segons la meva opinió. Un primer solo del guitarrista deixarà pas al de la cantant, de nou a tot “Scat” per després recuperar la melodia pujant de to. I després d’aquesta repassada pel que fa a tempos i ritmes, i només parlant dels temes que no posaré.... 

....com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=209 

I què complicat és haver de decidir entre quins temes posar, car tots estan interpretats i cantats de meravella, però m’acabo decidint per com de bé ho fa Eva en aquesta preciosa balada amb lletra de Ned Washington i música de Victor Young... 

3.- My Foolish Heart         (Young & Washington)      4m20s 

Una balada del 1949 que va estrenar Martha Mears a la pel·lícula del mateix nom i que han cantat i interpretat milers de músics. Jo la recordo cantada per l’amic Xavi Casellas quan va venir amb el seu quartet al Molí dels Frares en un concert del Jazz Club La Vicentina, i evidentment per moltes i molts més. Però em quedo amb els de casa. Amb aquest “My Foolish Heart”, la calidesa de la veu d’Eva se li escau la mar de bé per escoltar-la acaronar-nos, ara si a tempo de balada i ara improvisant només el guitarrista i amic. I no només té calidesa i profunditat la veu d’Eva, més plena també que per això no és tan joveneta com Magalí, i sí també potència, per quan puja al registre més agut. Una veu molt maca la d’Eva alhora que amb una afinació perfecte i molt gust a l’hora d’interpretar i fer-ho amb tot el sentiment. Manuel a la guitarra, l’ha acompanyat delicadament i també ha executat un bonic solo. Els arpegis sempre amb l’harmonia per deixar espais a la melodia feta també amb dolçor. Un bon guitarrista i parella perfecte per aquest projecte de la cantant Eva Romero, ella que havia començat en això del Jazz tocant el saxo alto. 

Des de mitjans de 2019 em rondava la idea de gravar un disc com a líder, el meu primer disc propi. Després de pensar què volia fer realment i no tenir-ho massa clar, el desembre, vaig arribar a un punt d’inflexió en la meua vida personal i, de sobte, em vaig imaginar gravant el meu desitjat disc a duet amb Manuel Hamerlinck, un guitarrista espectacular que sempre he sentit com el guant que li va a la meua mà, des de la primera vegada que tocàrem junts, el 2016. Necessitava fer una cosa molt personal, molt de tu a tu, una cosa molt senzilla però amb molt d’impacte… i res com una veu i una guitarra, totes soles, per aconseguir aquest efecte, i més encara amb dues persones que s’intueixen perfectament. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I si podem escoltar el tema de Young, Evans i  Livingstone, el conegut tema que Clifford Brown ens va donar a conèixer, ell a tot Bop, on hi col·labora el mestre Ramon Cardo amb el saxo soprano i solo espaterrant i magnífic so tot plegat a un tempo mèdium slow i Groove delicat. 

11.- Delilah   (Young, Evans i Livingstone)       6m02s 

Doncs què voleu que us digui d’aquest tema que han fet els nostres herois, dos ells i ella cantant. Un tema que sempre el recordarem sota el segell del millor quintet abans de la mort del seu líder Clifford Brown el 1956. Crec que va ser el darrer treball que van editar el Clifford Brown & Max Roach Quintet, amb gent com Harold Land, Richie Powell i George Morrow. Ja sabeu que en l’accident de cotxe van morir Clifford, Richie i la dona d’aquest, que era qui conduïa. Eva, Ramon i Manuel han fet una preciosa interpretació, a un  tempo menys viu del quintet esmentat, adequat a la manera com la veu d’Eva l’ha interpretat amb la seva característica i càlida veu. I quina sort poder comptar amb el Ramon Cardo en aquest preciós tema. La sonoritat del seu soprano ha estat increïblement melosa, delicada també a moments, i més brillant en d’altres moments de la seva improvisació. Un solo d’un altíssim nivell, iniciat melòdicament, per créixer a base d’arpegis i escales inversemblants, i sempre amb la melodia al cap, tot i que la seva creació melòdica ha esdevingut quelcom més, havent creat unes línies precioses d’una calidesa i emotivitat espaterrants. Quin gran solo d’en Ramon Cardo, mare de 10 sr. Eva hi ha tornat amb la melodia i Ramon ja no l’ha deixat, i sempre Manuel els ha acompanyat a tots dos amb el ritme i els acords adequats, i així han pogut brillar tot tres en aquest preciós tema de Victor Young...i quin final més dolç. 

Pel tema Delilah vam demanar-li a Ramon Cardo que hi participara de manera especial: amb el saxo soprano. El 16 de juliol de 2020 va gravar a Girona, a El Local Estudis, una meravellosa col·laboració que augmenta en molt el valor de la nostra versió. Com a nota curiosa, el tema Stella by Starlight conté l’estrena d’un vocalese sobre el solo de John Coltrane el 1958 Miles. El CD va eixir a finals d’agost sota el segell Sedajazz Records i es pot aconseguir des de setembre a través de Sedajazz (València), de l’AMMA (Alacant) o posant-vos en contacte amb mi mateixa. 

I encara escoltarem un tema una mica més vital, el compost per Young i Hilliard, bonic i no massa conegut tema iniciat per guitarra i ja amb la veu i a tot Swing per seguir amb melodia, solo de guitarrista, “Scat” de la cantant i tema de nou... 

10.- Alone at last    (Young & Hilliard)    3m42s 

I aquesta va ser la banda sonora de la pel·lícula del 1952, ”Something to live for” que va composar la parela Victor i Hilliard. Doncs amb aquest tema han pujat de tempo i el Swing ha aparegut ja d’entrada, amb la melodia cantada per Eva en una altra magnífica composició de Victor Young en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma ABAC, i que ells han iniciat amb una bonica intro. Aquesta és una melodia no massa escoltada en concerts i Jams, al menys per a mi. Una melodia maca i millor harmonia, la qual cosa et va portant pels seus diversos i canviants camins pujant mica a mica de to a l’inici en les A del tema. El canvi final en la darrera part del tema té uns aires positius que ens encoratgen. El solo del guitarrista ha estat també preciós, ell seguint la seva particular manera de fer-lo, sempre amb els acords i arpegis, i és que si no els fa ell, qui els farà. La seva línia melòdica obtinguda però ha estat preciosa. I aquí Eva ens ha sorprès per com ha improvisat en “Scat”, amb quina solvència ho ha fet, i quina rica creativitat, seguint la melodia i encabida la seva línia en l’harmonia del tema. Un altre bonic tema i magnífica interpretació. 

Com que els dos som tant d’ordenar les idees, li vaig proposar un monogràfic sobre la música de Victor Young, un compositor que, principalment, es dedicava a fer música per a pel·lícules i que ha creat un bon grapat de temes meravellosos, dels quals alguns s’han convertit en estàndards ben coneguts: Stella by Starlight, When I fall in love, Delilah, My Foolish Heart, Street of Dreams… i molts més! La resposta va ser immediata i afirmativa, així és que, Verkami mediant, quan la pandèmia ens ho va permetre, els dies 29 i 30 de juny de 2020 gravàrem aquest preciós disc a Moma Music Estudio sota el comandament tècnic de l’enginyer Jorge Pérez Soria. La portada és del meu estimat José Luis Calvo i la maquetació ha estat cosa de Joanra Estellés. 

I acabarem aquest projecte amb el vital i reconvertit tema amb lletra de Elliot,  “Weaver of Dreams”, originalment una balada interpretada i cantada com a tal per tants músics, on aquí el tempo i Swing és força vital, fent ambdós una magnífica improvisació a duet i a l’uníson. 

2.- A weaver of Dreams    (Young & Elliot)       4m01s 

D’aquest tema n’hem escoltat moltes versions i maneres d’interpretar-lo, a aquest tempo, a tempo de balada. Però Kenny Burrell en va fer un  disc el 1961 titulat “Weaver of Dreams”, i tocant el tema també. Una de les balades que m’impressionen és la que va fer Sonny Rollins a trio de saxo, contrabaix i bateria. Una meravella la de Rollins com ha estat també una meravella la versió que ens ha fet aquest magnífic duet Eva Romero & Manuel Hamerlinck. El tempo viu ens ha anat ideal per acabar el seu projecte. En aquest tema hem pogut escoltar-los a ells dos a l’uníson cantant Eva la improvisació del guitarrista. O fent-ho ell en la d’ella. Després encara ens han impressionat més fent una sèrie de “dos” compassos alternant-se ells dos en la improvisació. Una mostra més de les maneres de fer d’Eva i Manuel en aquest projecte que ha estat un magnífic homenatge a Victor Young alhora que també la millor manera de conèixer la tasca d’ambdós músics, sobretot de la cantant Eva Romero a qui se li devia acudir fer-lo. Molt bé a tots dos. 

I deixem aquest magnífic repàs a duet de veu i guitarra sobre l’obre de Victor Young, per ja acabar amb els projectes que no amb les músiques, i ara és el moment d’escoltar un projecte a quintet amb una altra veu, projecte parit al País Basc....però abans... 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 “BEGIN”

Irati Bilbao 

Editat el 2020 per Errabal Jazz     ER121

Enregistrat als Mecca Recording Studios, Oiartzun.

Produït per Irati Bilbao 

Irati Bilbao, veu

Jorge Fernández, piano

Eva Alcaide, guitarra

Carlos Montull, baix elècric

Aitor Bravo, bateria 

I aquest treball de Irati amb cinc temes i mitja hora de música, és tota una delícia. Comença i acaba amb temes propis i entremig quatre temes, alguns d’ells encabits en els estàndards de Jazz. Els tempos són diversos, havent-hi temes delicats i precioses cançons a tempo mèdium slow, i també temes més vitals. El més dolç de tempo és el 4rt de Brian Blade, “Stoner Hill”, cançó un tant melancòlica en una ona “pop”, on Bilbao hi ha aportat el text, i amb uns canvis preciosos com quan la guitarrista Alcaide inicia el seu solo, esdevenint quelcom més majestuós. I el 6èt compost per ella “Hopfuly my prince won’t come”, o sigui, “Tant de bo el meu príncep no vingui”, maco el títol, i trencador, què carall. Aquesta és una composició pròpia però que per melodies i harmonies ens acostaria a un tema d’un musical dels anys 30s, també pel Swing del tema i per com ella improvisa en “scat”. I del 2nt “Beatrice” de Sam Rivers, esdevingut estàndard per valor propi, en fan un magnífic arranjament i versió. El tema l’inicia amb una deliciosa i delicada “intro” Montull al baix elèctric, per entrar dolçament el ritme ja amb la melodia i veu de la líder i cantant. Tot i això, el tema es desenvoluparà amb més intensitat posteriorment en el solo del pianista Fernández. I l’altre tema propi, el 1ert “Anxious”, ens apropa a la composició més contemporània per la manera trencadora dels seus ritmes, i per com ella gestiona el fet de cantar. Els canvis rítmics també hi són, i els diferents nivells d’intensitat emocional, com quan Fenández fa el seu solo al piano. El final és delicat i quasi silenciós, com ha estat l’inici, en una mostra més de la seva diversitat. I tot i començar dolç durant una bona estona, el 2nt “The first time I heard Ella/My baby likes the Bebop”, esdevindrà quelcom més a tot Swing, fent-li el seu particular homenatge per com quan Irati fa d’Ella iniciant primer el tema cantant i després amb un altre magnífic “Scat”. El Swing seguirà amb el solo del piano i posteriors “quatres” amb Ella/Irati, solo de baterista i retrobament dolç de nou amb l’inici, cosa sorprenent. I   finalment, el 5èt “I’m Hip”, tema popularitzat per la cantant Blossom Dearie, l’inicien amb uns talls del ritme en la primera part de la melodia cosa que derivarà en un Swing brutal i també en el “pont”. On sí que ens torna a fer gaudir la líder és en la seva improvisació i de nou a tot “Scat”, mostrant-nos dues coses, la primera, que li agrada molt fer-ho, i la segona, que ho fa molt bé. El tema seguirà amb la impro de la guitarrista madrilenya, els “quatres” amb ella, baterista i cantant. Magnífic tema per acabar l’exposició des del punt de vista rítmic a mode també de presentació del seu projecte. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.iratibilbao.com/    

Comencem doncs amb les músiques d’aquest “Begin” de Irati Bilbao, i ho farem amb el seu  tema..... 

6.- Hopefuly my prince won’t come        (Irati Bilbao)            4m30s 

I ja haureu notat que hem començat amb un tema a duet, i ves per on també de guitarra i veu, ara una mica més prima, coses aquestes de l’edat. La maduresa la fa més plena, com hem escoltat abans amb l’Eva. I déu n’hi do el tema que ha compost Irati Bilbao, encabit ben bé aquesta cançó en un musical d’aquells dels anys 30s, per com van harmonia i melodia. Una cançó molt bonica i també ben cantada per aquesta dona molt jove que tot just ha acabat la seva llicenciatura de Jazz al prestigiós Musikene. També ha fet la seva improvisació a tot “Scat” i molt bé, per cert. Ha mostrat una bona tècnica i creativitat alhora que bon gust en les seves noves línies melòdiques. I quasi com Manuel, abans amb Eva, la guitarrista madrilenya Alcaide ens ha acaronat amb la seva improvisació, i per com en tota l’exposició del tema, el seu so ha estat així de delicat amb els arpegis. Un bonic tema per començar aquest projecte de Irati Bilbao. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Aquesta setmana ha començat el seu Festival Bassement amb uns magnífics concerts. Serà qüestió que feu una ullada a la seva programació. 

I seguirem amb el magnífic arranjament que ha fet del tema de Sam Rivers.. 

2.- Beatrice   (Sam Rivers)                    5m35s 

I d’aquest preciós tema també se n’han fet milers de versions. Sam Rivers va ser un músic que si no va arribar a ser reconegut com un gran mestre, sí que va tenir el seu propi discurs. Va tocar els vents de canyes i també la flauta travessera, i va enregistrar com a líder i també va ser un bon sideman. Aquesta crec jo que és la composició per la qual se’l recordarà sempre, i que tot i fer-se a mitjans dels 60s del segle XX, ha esdevingut un estàndard de Jazz tocat sobretot per saxos tenors, com el mateix Joe Henderson. De fet l’àlbum de Rivers,  “Fuchsia Swing Song“ va ser el seu primer editat com a líder, el 1964 i amb Blue Note, i amb Jaki Byard, Ron Carter i de només 20 anyets Tony Williams. 

Irati i els seus companys, ara amb tot el quintet, ens n’han fet una preciosa versió, primer però amb una llarga i deliciosa “intro” a càrrec de Montull al baix elèctric. La melodia apareix amb la veu de la cantant, exposant tot el tema per després iniciar de nou una improvisació en “Scat”, la qual cosa és tota una declaració d’intencions, la d’una cantant que també sap utilitzar la veu a mode d’instrument. La seva improvisació ha tornat a tenir una qualitat remarcable, i ha seguit el seu nivell la del pianista Fernández, i ja tota la base amb una bona empenta rítmica. La suavitat tornarà a recuperar-se amb la melodia de nou, tot i acabar-la amb un “vamp” que es va diluint, coses que un directe ens dirien que el tema s’allargassaria segons públic i músics. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja s’hi tornen a fer concerts, i els dijous també amb les Jam Sessions. Mireu-ne la seva programació.

 I encara l’escoltarem en el seu homenatge particular a Ella Fitgerald...compost per Shaefer, Larimer & W. Bishop Jr.... 

3.- The first time I heard Ella/      (Shaefer, Larimer & W.Bishopjr.) 6m00s 

I aquest tema que ella li sembla dedicar a Ella Fitzgerald te una connotació molt particular, la del propi tema, i és la de tenir dues parts àmpliament diferenciades, la primera i final a tempo molt delicat on la cantant desgrana la melodia, i la que hi ha entremig a tot Swing i tempo prou fast, on els músics poden improvisar. I el tema té un títol prou llarg...”la primera vegada que vaig sentir a Ella, al meu noi, a la meva noia li va agradar el Bebop”...però en aquest tema això haurà estat en el moment de les improvisacions, a tot Bop, sí. 

I és que ha començat i acabat a tempo de preciosa balada, dolçament cantat per Irati. I és que no només hi ha hagut les improvisacions a la segona part del tema, i també la líder ha fet una part de la melodia. I les improvisacions les han fet el pianista Fernández i després la mateixa Irati fent uns “quatres” amb el pianista, per després desmarcar-se ella i fer-la sola, de nou a tot “Scat”. També hem pogut escoltar una mica al baterista Aitor Bravo en la seva reeixida improvisació, i ja per recuperar de nou la càlida i dolça melodia del tema a tempo de balada, i acabar-lo delicadament. Sorprenent tema i bona interpretació de tots plegats. 

I acabarem amb el tema més vital compost per Dorough, Frishberg & Parrot, i anomenat... 

5.- I’m Hip    (Dorough, Frishberg & Parrot)     3m56s 

I ja us he dit, i si no ho tindreu al blog, que aquest tema el va fer famós la magnífica cantant Blossom Dearie i això va ser el 1966.. De fet,  l’original va a un tempo més tranquil i sí a tot Swing. Laura Coyle Quartet fan una altra versió al mateix tempo del compositor Frishberg. De fet Blossom el va cantar més o menys al mateix tempo. Un tema amb una lletra que és tot una conya de divertida, i així és com de bé s’ho passa el públic. També el gran guitarrista John Pizzarelli en fa una versió, cantant i tocant la guitarra en un directe remarcable. 

I ja heu pogut escoltar quina trempera de tema i tempo a tot Swing. Vital, i divertit, la qual cosa ara és el que més necessitem. Un tema amb melodia curta i d’estructura totalment atípica de 44 compassos i de la forma AABA, les As de 12 compassos i la B o el pont de 8 compassos, a 4x4. La líder ha tornat a improvisar a tot “Scat” i de nou amb frescor i desinhibició, i fent-ho amb bona tècnica i creativitat. La veritat que se li dóna força bé, i això que és molt jove. La guitarrista madrilenya Eva Alcaide l’ha seguit també amb molt bones maneres en la seva improvisació i so de la seva Gibson amb el seu so fosc tan característic i tan jazzero. Després s’hi ha afegit el baterista Bravo i amb la guitarrista i cantant han fet de nou uns magnífics “quatres”, fins recuperar de nou la divertida i ràpida melodia per així apropar-nos al final del tema, i dels tres projectes amb la veu femenina com a protagonista. 

Dir-vos que he posat a Irati al final dels tres projectes pel fet dels temes més vitals, però també pel fet de ser una formació a quintet, mentre que les dues primeres han estat a duet. He posat dues veus molt joves, la de Magalí i Irati envoltant la veu de la més veterana, Eva tot i ser també una dona jove. Aquesta porta més temps en aquest món musical, i crec que s’haurà trobat molt a gust envoltada per les més jovenetes.

I com que ja hem acabat els tres projectes, ara és el moment de posar-vos un tema dels discos del Jordi Lliuret que serà també el de la veu d’una dona, i aquesta serà la gran Betty Carter i que a més anirà acompanyada per una altre gran, Geri Allen, piano, amb més músics com: Craig Handy, saxo tenor; Freddie Hubbard, trompeta; Tarus Mateen, contrabaix i Gregory Hutchinson, bateria en el tema propi que titula el disc que es va enregistrar entre el maig i juny de 1990 a Nova York: 

13.- Droppin’ Things          (Betty Carter)         5m57s 

Doncs ara sí que hem acabat amb totes les músiques del programa d’avui, on la dona ha tingut la màxima preponderància, com heu pogut escoltar. I us recordo que hem començat amb “Fang i Núvols”, de Magalí Sare · Manel Fortià, editat per Segell Microscopi: seguit a tot swing amb el d’Eva Romero, “Victor Young, Tribute” amb Manuel Hamerlinck, de SedaJazz Records i finalment el “Begin”, de Irati Bilbao, d’Errabal Jazz, havent acabat amb Betty Carter i entremig el micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.