Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 en el penúltim programa del 2020. Doncs això, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dir-vos que aquest passat dissabte vam poder fer un magnífic concert de Jazz a la Sala Xica, el corresponent al 3er dia de l’11è Festival de Jam Sessions de SVdH, amb dos combos magnífics, a destacar el dels joves, noies i nois de l’Escola Superior de Música Jam Session, que van presentar un projecte molt actual. Per descomptat que el concert dels mestres va ser extraordinari, car no oblidem que hi va haver Geni Barry, David Pastor, Sergi Sirvent, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey. Ells ens van oferir un repertori de magnífics estàndards de Jazz interpretats magistralment. Al final, encara vam poder fer un parell de temes a la Jam, per cloure ja el concert, que ara els “tempos” ens els mana la desgraciada Covid-19. 

I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que anirà dedicat a tres projectes de l’editorial Fresh Sound Records. Podrem escoltar “Cancionero” de Gonzalo del Val Trio featuring Benet Palet i en un tema l’Albert Pla. Tindrem també al Toni Solà i el seu ”Cool People”, i també al gran Geni Barry, i el seu recopilatori de concerts en directe enregistrats fa una mica, i per això es diu “Looking Back”. El bonus track serà d’un disc d’en Lliuret, i el micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs començarem amb el projecte més càlid i delicat.... 

“CANCIONERO”

Gonzalo del Val Trio featuring Benet Palet 

Editat per FSNT 605

Enregistrat el 28 i 29 de novembre de 2019 al 44.1 Estudi, Girona.

Mesclat per Jordi Matas

Masteritzat per Pieter de Wagter

Produït per Gonzalo del Val

Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas

Foto de portada de l’Antonio Sánchez

Fotos del grup del Joan Cortès. 

Gonzalo del Val, bateria

Benet Palet, trompeta

Marco Mezquida, piano

David Mengual, contrabaix

I la col·laboració especial de l’Albert Pla en #10 

Els temes són de mestres com Paul Motian, Irving Berlin, Keith Jarrett, Ornette Coleman, Steve Swallow pel que fa a estàndards, a més d’un G. F. Händel, de Gonzalo del Val i d’en David Mengual, mentre que el tema que canta Pla és de Dizeo-Cabral. 

Doncs estem davant d’un projecte de 10 temes i quasi 50 minuts de músiques magnífiques, amb estils també diversos, alhora que els tempos i ritmes. Hi ha precioses balades com és ara “Away”, tema de Swallow i de tempo així de dolç és també “Coral” de Jarrett. I delicat és també el bolero “Que nadie sepa mi sufrir”, de Cabral-Dizeo amb la veu de Pla. És així de bonic també “They say it’s wonderful”, d’Irving Berlin i també a ritme de bolero. Dolça és també “Sorra entre les mans” de Mengual. Delicada és també la composició de del Val, “Romancero nº2”. Mentre que l’arranjament que han fet de “Lascia la Spina” de Händel és d’una factura extraordinària, alhora que tempo mèdium slow. Les coses canvien amb el tema “Byablue” de Motian, per modernitats diverses tot i ser el tempo també mèdium. I on s’esplaien abastament és amb els dos temes de Coleman, “Round Trip” a tot Swing, mentre amb el “Latin Genetics” respiren modernitat a tot Latin amb la melodia, però amb un Swing i tempo brutals en les improvisacions, coses diverses aquestes les del genial i trencador músic, alhora que també els magnífics arranjaments de Gonzalo. I ens diu ell que: el tema #6 està dedicat a Mercedes Labaka, i el #7 a Pepe Mengual. En general és un projecte molt acurat, majorment plàcid per tempos però també pel so de la trompeta de Palet, ell, un dels més càlids metalls. El trio del Gonzalo ja és una entitat pròpia que té una dinàmica vital prou establerta i consolidada. Encara recordo la meravella de concert que van fer al Jazz Club la Vicentina, crec que amb estrena i tot d’un tema d’en Marco. Un disc però diferent de l’anterior amb Dave Liebman mostrant-nos la capacitat evolutiva del líder. Felicitats Gonzalo. 

Doncs després d’aquest resum, ara més curtet, sobre els tempos i ritmes dels temes del projecte, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://gonzalodelval.es/ i del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/gonzalo-del-val-albums/52221-cancionero.html 

I sembla que per començar delicadament ho podem fer amb el tema... 

7.- Sorra entre les mans   (David Mengual)     3m55s 

Hem començat, ja ho heu pogut escoltar, molt tendres. Un preciós tema del David que li ha dedicat crec jo que al seu pare, Pepe Mengual. Tot i la calidesa de la composició i bonica melodia, el tempo té un punt de vitalitat, el tema té un dolç Groove que se t’emporta. La trompeta d’en Benet acaba de donar-li al tema la profunditat melòdica adequada, ell, fent-ho com si d’en Chet es tractés. És una cançó amb un tarannà un punt melancòlic, en la melodia però també en la impro d’en Marco, qui segueix l’esperit del tema, i diria jo que aportant un plus més de brillantor i esperança. Benet n’ha fet les melodies, la inicial i final, reconfortant-nos de nou fins acabar el tema delicadament. 

Extracte del comunicat de premsa de l’anglès traduït al francès per E. Lacaze / Alex Dutilh i el podeu veure https://www.francemusique.fr i ens parla del Gonzalo.. 

"Nascut a Miranda d'Ebre, prop de Burgos, Gonzalo de la Val va iniciar allí els seus estudis musicals als 7 anys al conservatori municipal, després es va traslladar a Madrid on va estudiar bateria amb Guillermo McGill a més de composició i arranjaments amb Ramón Paus durant dos anys; posteriorment va rebre una beca per estudiar al Conservatori de Liceu de Barcelona, ​​on va obtenir el títol de "Bachelor in Battery-Jazz" sota la direcció de Marc Miralta. Gonzalo de la Val, titulat "Sis contes musicals", es va basar en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I encara seguirem amb el tema... 

6.- Romancero nº2  (Gonzalo del Val)    5m03s 

I aquest tema del Gonzalo segueix en l’ona càlida i aquest punt melancòlic que tant ens acarona. Benet l’ha iniciat fent-ho amb la melodia, per després ésser en Mengual qui n’ha fet la primera improvisació. Magnífic treball melòdic alhora que amb l’adequada pulsió rítmica en la seva intervenció. David és un gran contrabaixista, vaja, és un gran músic, compositor i director que va ser d’aquella magnífica David Mengual Free Spirit’s Big Band amb tants músics que hi van col·laborar, ara (i ja abans) tots ells al cap de munt de tot pel que fa a tècnica i musicalitat. Benet l’ha seguit en la mateixa ona delicada entrant després que li obrís la porta Marco fent-ho amb la mateixa calidesa. Els seus solos sempre són molt melòdics i interpretats amb dolçor alhora que també s’enlaira vers els aguts, i mostrant-nos també la seva tècnica a base d’arpegis i escales inversemblants. I la calidesa ha continuat amb la intervenció d’en Marco, que tot i molt curteta, quasi que com l’enllaç a la melodia, igualment ha estat molt bonica. De fet, ell ha estat qui ha iniciat el tema amb una “intro” com la que us acabo de comentar. Gonzalo a les escombretes ha semblat que no hi fos, per com de delicades les ha tocat. Marco ha fet la mateixa tasca, quasi en segon pla, sempre però sent-hi, i recolzant amb els seus acords brillants als companys. En fi, una delícia de tema del líder que ens mostra la seva “vena” com a compositor. 

El 2009, Gonzalo va rebre una beca per estudiar a la prestigiosa Manhattan School of Music a la ciutat de Nova York, sota la supervisió del professor John Riley. Mentre estudiava a Nova York, Gonzalo també va rebre lliçons del baterista Adam Nussbaum. Aquest mateix any, la revista francesa So Jazz va publicar una ressenya del disc de Gonzalo, "un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània". 

I seguim amb el tema... 

1.- Byablue   (Paul Motian)          4m54s 

I aquest tema va ser el títol del darrer disc de l’anomenat “American Quartet” de Keith Jarrett, enregistrat l’octubre del 1976 i editat per Impulse!. L’acompanyaren Dewey Redman, saxo tenor; Charlie Haden, contrabaix i Paul Motian, bateria i compositor, els dos primers en l’ona Free Jazz de l’Ornette Coleman, mentre que Motian va ser el baterista del Bill Evans Trio, primer amb Scott LaFaro i després amb Chuck Israels, seguint posteriorment una obra com a líder i tocant amb tothom, i enregistrant llargament per a ECM. 

La versió que ens n’han fet els nostres herois segueix fil per randa el tema original, tot i semblar que hi hagi un puntet menys de tempo. Aquesta apreciació meva pot estar motivada per com Dewey i Benet desenvolupen de manera diferent la melodia. Gonzalo l’ha iniciat amb una curta “intro” i ja ben aviat hem pogut escoltar l’evolucionada melodia a duet de trompeta i piano, tot i que cadascú l’ha fet a la seva bola, coses aquestes del tema i músics originals, en l’ona més Free possible. Benet ha iniciat els solos fent-lo ell ara en aquesta ona més lliure però amb el mateix i càlid so de la seva trompeta, amb una  modernitat que hi ha estat com també la d’en Marco al piano, David i Gonzalo, alhora sense parar d’improvisar també. El pianista menorquí ha estat brillant en la seva exposició, i de nou fent gal·la de la seva mestria, amb tot un seguit d’arpegis i escales impressionants, però sempre havent-hi la melodia ben present, i per descomptat l’harmonia del tema, tot i que sovint se’n va a la recerca de nous espais melòdics i harmònics. Amb una “intro” al tema, l’han acabat recuperant un trosset de la seva melodia. 

Al desembre de 2011, Gonzalo del  Val va aparèixer a la portada d'una de les revistes de jazz online més importants, All About Jazz. A més, a l'any següent Gonzalo va ser nominat com a "Millor Nou Talent" per la Revista Jaç de Barcelona i va ser votat com "Millor Àlbum de Jazz 2011" per Distritojazz.com. Del 2013 al 2015, Gonzalo del Val també va ensenyar com a director pedagògic a "L'Aula Moderna i Jazz” del Conservatori del Liceu de Barcelona. De 2016 a 2019 es va traslladar a Dublín, on va desenvolupar la seva carrera musical tocant amb els millors músics irlandesos. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió de mirar-ne la programació. Els dimecres Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I acabarem amb el tema... 

8.- Latin Genetics   (Ornette Coleman)  3m45s 

Doncs aquest tema del 1987 el va incloure Coleman en el seu disc “All Languages” i el va enregistrar en la cara A i B amb el seu quartet, el dels inicis, amb Don Cherry, Charlie Haden i Billie Higgins. Un tema que no sembla trobar-se a l’Spotify, cosa estranya. 

I la versió que ens n’han fet els nostres herois ha estat magnífica, primer amb una llarga “intro” a piano mutejat, contrabaix i bateria, en un tema a trio. La simpàtica melodia en l’ona Latin l’ha feta Marco per després ell mateix iniciar la seva increïble improvisació en l’ona més Avant-Garde possible, a tot Swing i a un tempo més que brutal. David i Gonzalo li han donat tot el seu suport seguint-lo en aquesta increïble carrera dels 100 metres llisos, i no tant llisos. Marco ha mostrat el potencial més agosarat en aquesta magnífica improvisació amb un control sobre l’instrument magistral, amb escales increïbles per construcció i velocitat d’interpretació, i que bé ha enllaçat el seu final amb la melodia. David ha fet la seva també, brutal, seguint en l’ona percussiva del tema, marcant notes repetitives i recuperant la melodia de nou, cosa que han fet tots plegats per anar acabant el tema. I ves per on, que en cap tema hem escoltat un llarg solo del líder a la bateria, indicant-nos que aquest és més un projecte de grup que no pas de líder. Molt bé, Gonzalo. 

El seu anterior àlbum va ser gravat a Dublín amb un dels saxofonistes contemporanis més importants, Dave Liebman. A data d’avui, Gonzalo Del Val ha gravat més de 40 àlbums com a acompanyant. En aquest flamant "Cancionero" el trobem liderant un quartet amb el pianista menorquí Marco Mezquida, el contrabaixista barceloní David Mengual i el trompetista català Benet Palet. L'actor i cantant Albert Pla fa acte de presència en el vals peruà d'inspiració argentina compost el 1936 per Angel Cabral i Enrique Dizeo, “Que nadie sepa mi sufrir." i això ens van dir i ho podeu veure a: https://www.francemusique.fr 

I després d’aquest magnífic projecte de Gonzalo del Val, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...........

Gràcies Carme per sempre fer-ho tan dolçament i relacionat amb les músiques del programa, i sí, perquè ara podrem escoltar el projecte del Toni, però abans... 

...deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I ara sí amb el següent projecte de FSR...

 “COOL PEOPLE”

Toni Solà 

Editat per Fresh Sound Swing Alley    sa 037

Enregistrat per Jordi Vidal el 8 i 22 de novembre de 2017, mesclat i masteristzat per ell mateix a  l’Estudi Laietana, Barcelona.

Produït per Toni Solà

Productor executiu Jordi Pujol Baulenas 

Toni Solà, saxo tenor

Charmin Michelle, veu a #(3, 6, 8)

Harry Allen, saxo tenor a #(1, 4, 7)

Gerard Nieto, piano i orgue a #(1 i 10)

Ignasi González, contrabaix, baix elèctric a #(1 i 10)

Xavi Hinojosa, bateria. 

Tots els arranjaments són de Toni Solà alhora que un parell de temes, el primer i el darrer del seu disc. Entremig hi tenim temes de Billy Strayhorn, Chano Pozo-Gil Fuller, Cole Porter, Lionel Hampton-Sonny Burke, Gene Ammons, Victor Schertzinger i Hubie Wheeler, a falta de posar els/les lletristes. 

Doncs tornem a tenir 10 temes i prop d’una hora de precioses músiques, amb ritmes i tempos diversos, entre els quals unes magnífiques balades com són ara la més delicada i instrumental “There’ll be another spring”, de Hubie Wheeler i lletra de Peggy Lee. Una mica més viva de tempo és la magnífica “Midnight Sun” de Lionel Hampton cantada dolçament per Carmine Michelle. També és així de bonica “Isfahan” de Billy Strayhorn, també instrumental amb un Toni molt càlid i a una mica més de tempo. I tot i començar molt delicadament amb un preciosa intro a càrrec de Michelle, el “I’ll remember you” seguirà després a tot swing, a mèdium tempo. I el “Rh&B” sempre hi és amb els projectes del Toni i en aquest és el tema “Cool Cool Daddy”, cantat també per  Carmine en un tema tradicional americà a tot Swing i tempo mèdium un punt més viu que l’anterior. I el tema que va fer famós Gillespie “Tin Tin Deo” de Chano Pozo, el fan amb tot l’esperit Latin i instrumental a duet de saxos amb el líder i Harry Allen més o menys al mateix tempo que l’anterior. I a tot organ trio més líder i amb tot el Swing possible tenim el tema del líder “The Preacher’s Dog” a aquest tempo mèdium també. Més viu de tempo és el “Hope You Are Hip”, també del Toni i format d’organ trio més sax, aquesta vegada amb els dos saxos tenors. I també és vital de tempo el conegut “Get out off town” de Cole Porter, amb gran arranjament i a tot swing en les impros. I finalment, i el més vital del projecte tenim el “Groovin’ with Jug” de Gene Ammons. Doncs res, que aquest és un altre magnífic projecte encabit però en el Jazz aquell que passa pel carrer del mig, el Mainstream Jazz amb aires també de Hard Bop i amb tots aquests bons temes, se’m fa difícil ara seleccionar els que no podré posar. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Swing Alley:

https://www.freshsoundrecords.com/toni-sola-albums/46216-cool-people.html 

I crec que podríem començar amb el preciós tema cantat per Carmine Michelle i compost per Lionel Hampton-Sonny Burke i lletra de Johnny Mercer, la coneguda... 

6.- Midnight Sun     (Hampton-Burke & Mercer)         6m16s 

"Midnight Sun" va ser originalment un tema instrumental compost per Lionel Hampton i Sonny Burke el 1947 considerat un estàndard de jazz, i  posteriorment, Johnny Mercer va escriure’n la lletra. Un reconegut enregistrament de la cançó amb la lletra de Mercer és el d'Ella Fitzgerald en el seu àlbum del 1957 Like Someone in Love. Fitzgerald va enregistrar el  tema novament per al seu àlbum de 1964 Ella Fitzgerald Sings the Johnny Mercer Songbook. Ho va fer per tercera vegada el 1975 amb l’Oscar Peterson en el disc de Pablo, Ella and Oscar. Lou Donaldson el va enregistrar el 1960 i el va interpretar a tempo de balada amb Horace Parlan, i demés. 

I ja heu vist quin canvi respecte el darrer tema del projecte anterior de del Val i amics. La delicada veu de Carmine Michelle se li escau la mar de bé en aquest tema tan bonic de Hampton-Burke-Mercer, ella fent d’Ella Fitzgerald tot i fer tots ells el tema a un tempo més viu, i a ritme de Bossa, tema que han començat amb els darrers quatre compassos a mode d’impro. La improvisació del Toni ha estat molt maca, ell amb el seu característic so i fraseig, conegut pels qui el coneixem. Només escoltar-lo a l’inici, ja saps que és ell, pel seu generós i profund so. Les seves anades a les notes més greus, per recuperar després el registre anterior són part de la seva personalitat musical. El fraseig, el seu llenguatge, tot plegat ens el situen com un dels puntals dels tenors en el seu estil, un tant texà, i farcit de Rh&B com escoltarem avui. La base rítmica que l’acompanya, és, podríem dir-ne “la seva base rítmica” amb Gerard, Ignasi i Xavi que són ells el seu puntal rítmic, i no només. I és que el solo que ens ha fet el Gerard ha estat també magnífic, ell, insigne pianista (i organista) alhora que director de la Big Band del Maresme. Ha fet un solo delicat, sobri, seguint l’harmonia tot i allunyar-s’hi a moments, per tornar-la a recuperar a base d’unes línies melòdiques precioses. I Carmine ha recuperat el tema en el pont la B, per acabar-lo ja en la darrera A del tema d’estructura no tan típica de 50 compassos i forma AABA amb les As de 14 i la B de 8. 

Toni Solà es un dels més importants saxofonistes del nostre panorama jazzístic i sens dubte el més important dins dels estils més tradicionals i arrel·lats del jazz a casa nostra. Al marge de la seva tasca televisiva al costat d´Andreu Buenafuente, amb qui ha treballat en més de 1200 programes al llarg dels anys,Toni Solà ha desenvolupat una fructífera carrera dins el jazz que l´ha dut a treballar amb músics de renom internacional com: Gene “Mightyflea” Conners, Bobby Durham, Rob Bargad, Grant Stewart, Harry Allen, Jesse Davis, Charmin Michelle i especialment Scott Hamilton qui ha col·laborat en el seu disc ”Eigth reasons to listen”- Toni Solà quartet & special guest Scott Hamilton, que representa el seu tercer disc com a líder. 

I seguirem i ho farem tot i convidant al seu amic i gran saxo tenor, Harry Allen en el tema de Chano Pozo i Gil Fuller que va popularitzar Dizzy Gillespie....el conegut.. 

4.- Tin Tin Deo        (Pozo &  Fuller)      7m04s 

I aquest tema el va fer famós el gran Dizzy Gillespie, i també molts més el van enregistrar, entre els quals en Kenny Burrell que el 1977 va fer un disc titulat així mateix. El tempo emprat per Dizzy és un pèl més viu que el dels nostres herois. I en un determinat enregistrament, amb el genial trompetista hi hagué John Coltrane, Milt Jackson, Kenny Burrell i Percy Health i Chano Pozo a les congues, suposo, on Coltrane no va fer cap improvisació, que varen estar a càrrec de Jackson i Gillespie, en aquesta curta versió, esclar. 

I en aquest tema hem tingut la col·laboració de Harry Allen al tenor, fent ells dos la melodia amb una harmonització molt bonica, la d’ells dos, amb Harry al canal dret, i Toni a l’esquerra, i aquest tocant un pèl per sota de la tonalitat. La “intro” però l’han fet Gerard i l’Ignasi a duet, amb el Xavi marcant la caixa. Un tema d’estructura tampoc típica de 48 compassos i forma de ABCB, repetint-se AB dues vegades, essent el pont la C i de 8 compassos, i tocat a tot swing. Després d’haver presentat el tema, Harry ha estat qui primer ha fet la primera improvisació amb una sonoritat diferent de la del líder. El seu fraseig gràcil i lleuger per vivaç, amb un llenguatge magnífic i situat en l’ona propera a la de l’Scott Hamilton, definit però com un dels més fins en això de tocar amb Swing, i potser un pèl més modern, ens ha corprès per melodies obtingudes i tècnica emprada, amb un bona velocitat d’execució. Quin luxe poder-lo tenir en aquest projecte. Gerard ha fet també una molt bona improvisació, amb un “walking” de l’Ignasi i “Ride” del Xavi que de ben segur l’han ajudat molt. Al líder l’hem pogut escoltar de nou, amb el seu so “robust”, complement ideal al del seu company. Toni l’ha desenvolupat també amb mestria, bon gust en les seves línies melòdiques, i bona execució i tècnica, i llenguatge personal reconeixible clarament. Recuperant el tema tots plegats, l’han acabat delicadament. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 16 de gener que podrem fer un concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I encara seguirem, i ara amb un tema del líder.... 

10.- The Preacher’s Dog   (Toni Solà)    6m16s 

I ara crec que hem fet un salt estilístic respecte l’anterior tema. Hem escoltat l’ona musical amb la qual gaudeix molt Toni Solà, la del Rh&B i derivats. Tema propi que ben bé clarifica la seva postura i gustos, també evidentment a tot Swing, gràcies a la base de tres, orgue, contrabaix i bateria. El tema l’ha iniciat  Gerard amb una curta “intro” per deixar pas a la maca i positiva melodia a càrrec del líder al tenor. Sorprenent ha estat el pont on han fet una mena de “break” rítmic i ell ha marcat algunes notes soltes en el registre agut, fent el que seria el pont del tema, per després tornar al tema. Quasi sense adonar-nos-en que ja ens hem trobat en la seva improvisació, i fent gal·la de control sobre el seu saxo tenor tocant uns súper aguts magnífics. Gerard a l’orgue ens ha mostrat de nou el domini que té ell de totes les tecles, ell que lidera també un projecte a Organ Trio, i amb el so d’avui a tot Hammond, del qual n’ha fet un disc, també per FSR, i que posarem més endavant en aquest programa. Després d’ell, han recuperat la melodia de nou fins el sorprenent moment a partir del qual les coses han canviat, i la “joia” de tota la “congregació” s’ha desfermat a tempo doblat, i totes i tots nosaltres hem començat a picar de mans, feliços per haver gaudit i havent escoltat “El gos del predicador”. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

L'estil del grup d'en Toni Solà es mou pels paràmetres del swing i el hard bop creant una música de gran qualitat però al mateix temps d'una gran accessibilitat i elegància. Formen part del seu grup estable joves valors del nostre jazz com Gerard Nieto, Xavi Hinojosa i el contrabaixista Ignasi González, ja no tan jove. 

I acabarem el projecte del Toni amb el tema... 

5.- Get out of town  (Cole Porter)           5m03s 

"Get Out of Town" és una cançó popular del 1938 que va esdevenir un estàndard de Jazz, escrita per Cole Porter per al musical Leave It to Me!,  essent Tamara Drasin qui primer la va interpretar. Aquest és però un tema interpretat i cantat per moltíssims músics, homes i dones, i afegit sovint al set list dels projectes actuals i Jam Sessions. 

I quin arranjament més maco que n’ha fet en Toni, amb una “intro” magnífica, per ritme i notes de piano i contrabaix. El Swing ha aparegut ja a la reeixida improvisació del líder al tenor, amb un “walking” de l’Ignasi, i “ride” de la bateria del Xavi. Una base rítmica aquesta que fa rutllar la màquina, i per sobre la qual és un luxe poder improvisar. Toni ha fet una altra demostració de com són les seves maneres de solejar, amb el seu potent so de nou, i sense oblidar el “missatge”, sense oblidar que sempre en un solo, el solista ens ha d’explicar una història que ha de tenir un determinat sentit, esclar. Aquests són els solos que ens fan entendre que això del Jazz no ha de ser per força una cosa inhòspita, i sí més fàcil d’entendre, sobretot en aquest estil de Jazz. Gerard ha tornat a quallar un magnífic solo, amb una mà dreta lleugera i gràcil i unes maneres i pulsió no massa percussiva i sí, així com acaronant les tecles del piano. Després d’ell, ha fet uns “vuits” primer amb l’Ignasi i després amb el Xavi, per recuperar la melodia de nou, i sorprenent arranjament del líder, per acabar el tema delicadament. Magnífic tema per acabar el projecte del saxofonista veí, ell de Sant Boi de Llobregat i ànima del seu Jazz conjuntament amb en Valentí Sesar. Una abraçada a tots dos i felicitats pel teu projecte Toni. 

I d’ell ens diu això el seu amic i gran saxo tenor Scott Hamilton:

"He estat tocant duos de saxo tenor amb el meu amic Toni Sola de forma intermitent durant uns 15 anys. Encara ens ajuntem cada any a Barcelona. Sempre ha estat una veu de tenor molt distintiva i un músic amb un gran sentiment pel jazz, la música soul i el blues. A més, sap com muntar, com fer un àlbum realment bo, la qual cosa és una habilitat molt rara ". 

I deixem aquest magnífic disc del Toni Solà i nosaltres seguim amb els projectes de FSR i ara ho farem amb el del Geni Barry amb qui vam gaudir d’allò més aquest dissabte passat a la Sala Xica de la Vicentina...aquí teniu el seu darrer.... 

Geni Barry

Editat per FSR Swing Alley       sa 041

Enregistrat en viu en diversos espais des del 2001 al 2009

Produït per Geni Barry

Productor executiu Jordi Pujol Baulenas

Geni Barry, vibràfon en tots els temes i marimba en alguns.

GENI BARRY QUARTET

Joan Monné, piano; Nono Fernández, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.

Enregistrats en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, els temes #(5 i 6) el 7 d'abril del 2001 i els temes #(1, 2 i 3) l'1 d'octubre de 2004.

GENI BARRY amb THE BIG BAND JAZZ TERRASSA

Tema #4, enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, el 16 d’octubre de 2004.

GENI BARRY QUINTET

Joan Chamorro, saxo baríton; Albert Bover, piano; Tom Warburton, contrabaix; Xavi Maureta, bateria.

Tema #7, enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava, Terrassa, el 21 de gener del 2006.

GENI BARRY QUARTET

Guim García, saxo alto; Javier Juanco, guitarra; Jordi Gaspar, contrabaix.

Tema #8, enregistrat en directe al Castell de Calafell, l'1 d'agost de 2009. 

Doncs aquesta selecció de temes i enregistraments la va fer en Geni i tot aquest material es va masteritzar més a munt dels Pirineus, essent aquest el primer de tres discos amb el similar format de concerts en directe. Són 8 temes de compositors com Bobby Hutcherson, Joseph Kosma, Toots Thielemans, Terry Gibbs, Wayne Shorter, Pepper Adams i Antonio Carlos Jobim. 

I hi tenim més d’una hora i quart, que per això són directes amb magnífiques interpretacions del líder i companys, amb la majoria de temes a bon tempo i Swing, les més de les vegades si n’exceptuem la preciosa “Corcovado” de Jobim a un suau tempo slow i a tota Bossa. A partir d’aquí les coses ja són més rítmiques, havent-hi però una altra Bossa, la del seu estimat Hutcherson, “Isn’t this my sound around me?” i tempo mèdium. Més viu, tot i que no massa, és el tema de Kosma, i el conegut “Autumn Leaves”. També és vital el tema de Thielemans, “Bluesette”, i a un ritme un tant Bossa també. I el que va fer amb la Big Band de Terrassa “Pretty Blue Eyes”, també va a un bon tempo i ritme ternari simple de 3/4. I aquest és un altre dels temes que toca habitualment i aquest és el tema de Wayne Shorter, “United”. I un tema molt viu de tempo és el “Siam” de Bobby Hutcherson amb les impros a tot Swing. I ja per acabar l’exposició de ritmes i tempos tenim el tema de Adams, “Bossa Nouveau” també a ritme de Bossa tot i que molt vital de tempo. Bé, doncs ja tenim clar com va la màquina rítmica en aquest projecte, i ara tocarà escoltar aquests magnífics temes i interpretacions dels músics i líder. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Geni Barry: http://genibarry.com/ca/ d’on en podreu saber de la seva vida i miracles, i us posaré també la del disc de FSR:

https://www.freshsoundrecords.com/geni-barry-albums/48389-looking-back.html 

I crec que podem començar molt delicats de tempo amb la preciosa.... 

8.- Corcovado         (A. Carlos Jobim)    10m35s 

I és que aquest preciós tema que ha esdevingut un estàndard de Jazz, el va composar el genial músic brasiler el 1960. L’han interpretat de manera instrumental moltíssims músics alhora que també l’han cantat igual quantitat de cantants, dones i homes. El primer en fer-ho en anglès va ser Tony Bennet, el 1963, i el tema en anglès es diu “Quiet nights of quiet stars”. 

I tot i ser el concert més actual, el que van fer l’1 d’agost del 2009 al Castell de Calafell us l’he volgut posar primer, car és l’única balada del disc del meu estimat Geni. I és que aquí estem escoltant un tema a quartet de vibràfon, guitarra, saxo alto i contrabaix sense bateria, cosa fina. I aquí hem tingut al Guim García, saxo alto; Javier Juanco, guitarra i Jordi Gaspar, contrabaix en una increïble i delicada bossa d’Antonio Carlos Jobim, la preciosa “Corcovado”. I els nostres herois l’han iniciat amb una “intro” a contrabaix fregat per l’arc, i ben aviat la molt bonica melodia a càrrec del saxo alto d’en Guim. Quina preciosa i càlida sonoritat que n’obté del seu alto, i sempre amb el suport rítmic d’en Geni, Javier i Jordi. El solo del Guim ha estat molt bonic també, alhora que fet amb un gust exquisit, amb un seguit d’arpegis ascendents, i demés meravelles que totes hem escoltat. Un solo de gran factura melòdica i riquesa tècnica pel seu fraseig lligat i precís, alhora que d’una remarcable bellesa. I Javier Juanco l’ha seguit amb igual mestria i sonoritat aquella la dels màsters de la guitarra de Jazz, amb un so ample i càlid, i sense cap estri electrònic que li modifiqui la sonoritat. En un concert-jam que vam fer  a la Sala Xica, Geni va venir amb aquest guitarrista, en tanta estima el té. No és gens d’estranyar, car amb el seu solo hem pogut constatar la seva vàlua instrumentista, per tècnica però també per calidesa. Geni els ha seguit, i ja l’heu escoltat com n’és de natural i espontani en els directes. El líder ens ha fet una de les seves molt personals improvisacions, abans però havent felicitat al Javier pel seu solo. Geni té l’habilitat de situar-se sempre en l’entorn melòdic i rítmic del tema, sense fer improvisacions massa estentòries i també acurades pel que fa a l’aspecte rítmic. La seva utilització de motius i frases de la seva collita és una de les seves virtuts, alhora que la d’improvisar segons els cànons del Hard-Bop, els del seu mestre i amic Bobby Hutcherson. El retorn a la melodia a càrrec d’en Guim ens ha situat ja cap al final del tema, fent-nos ells abans tota una llarga passejada per un “Turn Around” magnífic. Quina delícia de tema per començar el seu projecte. 

I dos periodistes de casa ens diuen això...Roger Roca (El Periódico), "El vibrafonista Geni Barry presenta el seu disc més potent", i Pere Pons, "Una immersió fascinant en l'essència del jazz".

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació, i aquest dissabte amb el Geni Barry Quartet, amb Albert Bover, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey. 

I parlant de la Nova Jazz Cava sembla una bona opció escoltar ara el tema enregistrat allà, el tan conegut... 

2.- Autumn Leaves (Joseph Kosma)     12m13s 

I aquestes “fulles mortes” venen de París o de la França del segle XX, i ben aviat va esdevenir un estàndard de Jazz interpretat també per tothom. Si la música la va fer Kosma, hongarès, la lletra en francès la va fer Jacques Prevert mentre que la lletra en anglès el gran Johnny Mercer. Roger Williams pianista americà, va arribar al número 1 amb aquest tema el 1955, essent el primer pianista que ho va aconseguir. 

Aquí hem tingut a un altre dels gran exponents del piano de casa nostra, el veí de Molins de Rei, Joan Monné. Al contrabaix hem tingut a Nono Fernández i a Pau Bombardó a la bateria, tots quatre a la Nova Jazz Cava l’1 d’octubre de 2004. Aquest és el tema més llarg del disc, més de 12 minuts, 10 n’hi do, considerant que estem front un quartet....i és que els directes amb el Geni són així, tocats amb la màxima generositat. I el tema l’han començat d’una manera molt particular amb un arranjament magnífic del líder ja havent-ne fet la melodia. Geni ha fet de nou una magistral intervenció solista, recolzat pel “walking” de Nono i les escombretes d’en Pau, tot plegat a tot Swing. La velocitat d’execució de Barry és una mostra palpable de la seva tècnica, alhora que fet amb gust interpretatiu. Joan al piano li ha donat el suport harmònic en tot moment, arrodonint la tasca de la base rítmica. Geni ha quallat un llarg i magistral solo amb notes soltes i també seguint l’harmonia i les més de les vegades deixant anar una “carretada de notes”, tal i com feia Coltrane. Monné ha fet una magnífica improvisació, tots ho van fer el 2004 i estem parlant de 16 anys. Joan ha estat el pianista que ha acompanyat els darrers 6 o 7 anys al màster vivent del Jazz, Benny Golson, la qual cosa es comprèn ben bé després d’haver-lo escoltat en aquesta improvisació. Control total del piano, al final amb acords a dues mans, però abans amb una mà dreta increïble, lleugera, quasi volàtil, i una esquerra sòlida amb l’harmonia com a suport. Nono al contrabaix ha fet també un magnífic solo, melòdic alhora que amb la pulsió adequada. La seva passejada pel mànec de la berra ens l’ha mostrat posseïdor d’una gran tècnica, els salts d’amplis intervals, fets de manera precisa, han acabat de fer-nos veure’l com un dels exponents de la berra, i això passava fa 14 anys. Ara fa dies que no en sabem res d’ell. Esperem que estigui la mar de bé. Pau Bombardó ha tingut també la seva estona de glòria fent uns “vuits” amb els companys, piano, vibràfon, per acabar recuperant el tema tots plegats amb el líder a la melodia. I la darrera nota de l’acord, un tant dissonant, és una d’aquelles que fan mal, Geni dixit. 

I Derek Ansell va dir el 9 de maig de 2020 a jazzjournal del Regne Unit....

"El títol ja ens dóna la pista de tot plegat, ja que aquesta col·lecció conté vuit temes dels grups de Barry enregistrats entre el 2001 i el 2009. Conté set seleccions a la Nova Jazz Cava Terrassa, un club de jazz on el vibrafonista hi va tocar algunes vegades, i no una llarga estada com diu el periodista. “Siam” és el primer tema amb el vibràfon de Barry on configura un flux oscil·lant amb un bon suport de piano, contrabaix i bateria. El líder toca en un estil post-bop que s'assembla al de  Bobby Hutcherson del qual diu ell què és la seva inspiració. També hi ha dues composicions de Hutcherson. “Autumn Leaves” s'acaba després de més de 12 minuts i dóna a Barry la possibilitat de demostrar la seva considerable habilitat per improvisar amb un estàndard. Joan Monné també fa un bon treball al piano. “Bluesette” redueix una mica el tempo i ofereix uns solos animats de Barry i el contrabaixista Nono Fernández, però les línies són interessants, “i diu ell que” el so està sobreamplificat, restant-li valor al so natural del contrabaix. 

Acabarem amb el tema de Pepper Adams amb Joan Chamorro fent d’Adams, en el tema... 

7.- Bossa Nouveau (Pepper Adams)     9m32s 

I quin tros de tema que Pepper Adams va encabir en el seu disc “Pepper” amb temes enregistrats el 1975 i un del 1986 i ho va fer amb Walter Norris-piano, George Mraz-contrabaix i Makaya Ntshoko-bateria baterista sudafricà els del 75. 

I els nostres herois l’han executat al mateix tempo que l’original, i ara tenim una formació a quintet, amb qui primer ha començat melodia i fet el seu solo, el Joan Chamorro, saxo baríton; l’Albert Bover, piano; Tom Warbuton, contrabaix i Xavi Maureta, bateria enregistrat també a Terrassa però el 21 de gener del 2006. I el tema l’han iniciat a tot drap després d’una “intro” de 8 compassos on hem pogut escoltar al líder dir-nos 12 123, o sigui que aquest és un tema a 5/4 de 16 compassos. En Joan ens ha fet la curta melodia, que per ràpid el tema encara ho és més de curta. Ell mateix ha seguit amb el seu solo,  ell fent de Pepper, i s’ha de dir que va quallar un molt bon solo en aquell llunyà 2006, ara fa 14 anys, partint d’un “pick up” molt ben trenat, o sigui, la frase que  fa abans d’encabir el seu solo en els compassos del tema. Fraseig ràpid i lligat amb un bon llenguatge, alhora que bon gust i inventiva en les seves noves línies melòdiques. S’ha currat quatre chorus del tema, 10 n’hi do, i de la manera com ho ha fet, a un tempo fast bastant bèstia. Molt bé pel Joan. Albert inicià el solo deixant uns acords entremig abans de fer-lo. La seva mà dreta, de pulsió nítida i clara i un tant percutiva, ha anat lleugera i gràcil arribant als més aguts del teclat per tornar a situar-se en el registre del mig, i tot això amb un domini de l’instrument abassegador aleshores, o sigui que ja us podeu imaginar ara mateix. Les frases a dues mans, amb acords, i les més de les vegades amb el domini de la dreta,  creativa al límit, i moderna i més enllà, acompanyada pels acords puntuals de l’esquerra. La repetició de frases i acords ens fan sempre millor entendre els solos dels músics, i ell així ens ho ha fet. Geni ha entrat amb la mateixa energia, la que han mostrat els dos d’abans. Ha desenvolupat de nou un solo magistral, barrejant notes soltes amb carretades de notes, alhora que escales inversemblants, i sempre amb el suport de tota la base rítmica amb el Tom i en Xavi alhora que també amb l’Albert fent-li els acords. Maureta ha fet també la seva demostració rítmica de com es fa un solo, seguint el brutal tempo, alhora que improvisant unes línies rítmiques. Tornen al tema sense el solo de Tom al contrabaix, acabant-lo de cop, més un acord final de l’Albert  al piano. Un tema brutal, ara que l’hem escoltat així, i fixeu-vos com devia ser en directe ara fa 14 anys a la Nova Jazz Cava  de Terrassa. Per cert que Geni Barry hi actuarà aquest dissabte a quartet també amb l’Albert Bover i amb el contrabaix i bateria que vam tenir aquest dissabte a la Sala Xica, Manel Fortià i Ramón Ángel Rey, i per tant un concert de gran nivell. Deixem doncs ja aquest magnífic projecte de Geni Barry  i companys, però nosaltres encara seguim. 

I Derek ens acaba dient què....

“Pretty Blue Eyes” és un tema que caracteritza a Barry com a solista de la Big Band Jazz Terrassa que funciona bé, ja que la música està ben equilibrada, tant des del punt de vista del solista com de l’orquestra. “Bossa Nouveau”, un tema de Pepper Adams, té una formació diferent amb un robust solo del saxo baríton de Joan Chamorro. La selecció final és un quartet amb saxo alto i guitarra però sense bateria. “Corcovado” es cuina lentament i arrodoneix el disc. Es tracta d’un bop fluid, presumiblement enregistrat a Espanya, (esclar, sembla que en Derek no sap on està Catalunya) ben estructurat i tocat amb bons solistes, però la qualitat de la gravació podria ser millor. Possiblement un treball in situ d’un dels músics participants, diu ell, i per això s’ha enregistrar a La Nova Jazz Cava". Això ho va dir Derek Ansell el 9 de maig de 2020 per a https://jazzjournal.co.uk/ 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Doncs després d’escoltar els projectes actuals, ara toca escolar un tema d’un disc d’en Lliuret i que serà el de Chris Potter, “Gratitude” amb més músics com Kevin Hays, Scott Colley i Brian Blade en un disc que va fer el 2001 homenatge als seus mestres. El tema que us he seleccionat és el que li va dedicar a Lester Young... 

9.- The visitor         (Chris Potter)          7m39s 

Doncs ara sí que ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat primer el projecte de Gonzalo del Val, “Cancionero”, després el de Toni Solà, ”Cool People”, seguir amb el “Looking Back”  de Geni Barry, i acabar amb aquest “mostru” del saxo tenor, Chris Potter diuen que el més “mostru” de tots els actuals en un disc de fa quasi 20 anys, i entremig hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.