Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. 

Doncs seguim amb confinament perimetral i sense Cultura. El mal que això està causant a tantes i tants músics i artistes en general sembla no afectar la sensibilitat dels polítics, esclar, com que a ells no els afecta el problema, econòmicament parlant. No es fan concerts ni teatre, però sí que s’ha pogut beatificar a un paio que els anarquistes van matar a la guerra, reunint-se 600 persones a la Sagrada Família. Es deia Joan Roig i Diggle, del Masnou, i va ésser afusellat amb només 19 anys. Una putada, sí. Ara bé, l’església, aquella la de la guerra, es va convertir en braç executor de gent republicana a les ordres del pitjor assassí feixista seguint el tarannà de la seva llarga història inquisitorial també assassina, i que jo sàpiga no han fet sant a ningú per defensar la Llibertat. En fi, que l’assumpte xungo ha estat fer-ho al mateix moment i temps mentre la resta de gent no podem sortir del poble. Doncs això, que si tots estem confinats i no ens podem reunir ni fer concerts, ells, els bisbes i fidels, tampoc. Perquè si hi ha dret de Culte, també hi ha dret de Cultura, que és segura. I res, que espero que estigueu la mar de bé. 

I parlant de les músiques del programa dir-vos que avui us presentaré tres projectes acabats de sortir del forn, dos de FSNT i un d’Errabal Jazz. Els dos de FSNT són el de Kazuki Yamanaka, “Dancer in Nirvana”, i el “The Theory Conspiracy” amb Carlos Homs, James Robbins, Juan Chiavassa, mentre que el d’Errabal Jazz és el “h3o”, amb un bonus de l’Horace Silver, i un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs començarem amb el projecte de l’editorial basca anomenat.. 

“h3o”

Idigoras, Izarra & Oleaga 

Editat per Errabal Jazz ER 119

Enregistrat per Fredi Pelaez als estudis Pottoko el 29 i 30 de novembre de 2019 a Beasain.

Mesclat per Fredi Pelaez

Produït per Alberto Lizarralde. 

Sorkunde Idigoras, piano

Julen Izarra, saxos tenor i soprano

Hasier Oleaga, bateria i percussions. 

Aquí tenim 9 temes amb 5 composicions de Idigoras, 2 de Izarra i 2 de Oleaga, essent doncs un treball de grup, bàsicament amb 53 minuts d’unes músiques farcides de modernitat alhora que amb un bon regust d’un tarannà folklòric passat pel sedàs del Jazz. Els ritmes són diversos, trobant-nos però amb el concepte del Groove més que no pas el del Swing, tot i notar-lo en alguns temes i moments musicals. Pel que fa als tempos, aquests són majorment delicats, essent aquesta la tranquil·la essència del projecte, tot i això el Groove se’ns endurà irremissiblement. I així és el 9èt “Telmo y yo”, tema suau i delicat iniciat per uns acords de la pianista Idigoras tocant-los a la mateixa arpa del piano, una intro a la qual s’hi afegirà el saxo tenor de Izarra. També és així de delicat el 7èt “Laket”, iniciat per tots tres ja amb la melodia de tres soltes i càlides notes, la qual esdevindrà quelcom més posteriorment seguint però el mateix concepte harmònic. El 3ert “Cronopio busca Esperanza” l’inicia Izarra també amb el seu saxo tenor en una altra melodia càlida i so preciós del seu tenor. Una balada amb posteriors canvis rítmics però que mantindrà el tempo delicat. I el 2nt “s3....y 4” l’inicien amb una melodia amb ritme trencat, marcat pel baterista Oleaga, seguint després una aurèola relacionada amb quelcom de contemporaneïtat i demés vicissituds en un tema farcit de modernitat. I amb el 6èt “Ezin saihestu eta larri” el tempo es veu un pèl incrementat amb canvis diversos i breaks i una dolçor melòdica remarcable a càrrec del saxo tenor i amb un Groove magnífic. I el 1ert “Sad Circus” l’inicia el baterista amb copets al canto de la caixa, alhora que arpegis del piano i melodia preciosa ara de saxo soprano. Una melodia amb ritme implícit que seguirà també a càrrec de la pianista i així seguirà fins un break on quasi tot s’aturarà, amb moments d’una gran bellesa. I el 8è7 “Ziklo 1” l’inicia la pianista a base d’arpegis delicats i distanciats en el temps que mica a mica es van apropant fins el moment de l’entrada del saxo soprano on ja segueixen un continu inevitable i rítmic. La cadència harmònica és igualment preciosa per acords descendents i demés. I el t4 “Labirinto” ja l’inicien a un tempo prou viu i ho fan les notes més greus del piano a mode de motiu principal alhora que el baterista aportant el plus de ritme. La melodia sonarà seguidament per saxo tenor en un tema també amb canvis diversos. I finalment, el tema dedicat a Sonny Rollins 5èt “Rollins” és el més viu on el saxo s’esplaia en el seu homenatge al gran mestre iniciant-lo ell mateix amb una demostració més de la seva tècnica. Un tema on tots tres desenvolupen les seves habilitats com han fet en cadascun dels temes. 

I començarem amb un dels temes delicats del projecte, el de la pianista Sorkunde Idigoras anomenat.. 

7.- Laket       (Sorkunde Idigoras)                    4m58s 

Doncs amb quina cançó més maca hem començat el programa d’avui, un tema de Sorkunde, magnífica pianista i compositora, alhora que amb gran experiència en la docència. Un tema amb una certa melancolia encabida en la melodia i harmonia del tema, però també per com en Julen Izarra al saxo tenor ha sabut entendre el missatge de la compositora. Aquest ens ha mostrat també com ho ha relacionat tot plegat en la seva improvisació. La melodia amb tres primeres notes soltes i fetes alhora per piano i saxo, es veu ampliada amb no gaires notes més, així de senzilla és, que no simple. El moment del pont o final del tema on el baterista desapareix, és força interessant, i a partir del qual Izarra desenvoluparà la seva delicada improvisació. 

"H3O" és la reunió de tres músics d'àmplia trajectòria que transiten lliurement pels terrenys del Jazz contemporani i de la música d'avantguarda. D'una banda, la inquietud artística de la pianista Sorkunde Idigoras, fundadora i directora al costat d'Alberto Lizarralde de Jazzle, la primera escola de Jazz i música contemporània fundada al País Basc, promotora del reconegut festival Plaza i editora musical, al costat d'Alberto Lizarralde del segell 'Zirrara'. A més d'enfocar la seva carrera en la creació i col·laboració en diferents projectes artístics, Idigoras és docent al Centre Superior de Música del País Basc, el reconegut Musikene. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I seguim ara amb el tema compost per Hasier Oleaga anomenat.... 

3.- Cronopio busca Esperanza    (Hasier Oleaga)      7m23s 

I aquest tema segueix el tarannà dolç del projecte, compost en aquest cas pel baterista Oleaga. El tema ha acabat també de la mateixa manera, tot i això ha tingut moments diversos entremig. La melodia l’ha fet el saxo tenor, també així un punt melancòlica, també per la seva sonoritat. Després de la seva intervenció, hi ha hagut un canvi rítmic molt interessant marcat per les notes persistents de la pianista Idigoras. Tot plegat això en un tema prou llarg, de quasi 7 minuts i mig, on de nou, el saxofonista basc Izarra ha tornat a brillar en el seu solo, encabit en la primera part del tema, la més melòdica, mentre que la pianista ha fet el seu en l’espai més rítmic, o segona part, o la B del tema. Mentre ella improvisava en una clara aposta per la modernitat, el saxo ha fet la tasca de marcar-li el ritme, també amb el baterista i compositor en un altre tema molt interessant on l’aurèola de l’estil del grup es veu amb tota claredat. 

D'altra banda, el bateria Hasier Oleaga ha freqüentat diferents estils fins arribar a convertir-se en referent de l'escena jazz, com a instrumentista i com a creador. Habitual del grup Mugalariak, és autor de diversos treballs discogràfics i ha col·laborat amb artistes de la talla de Ruper Ordorika, Iñaki Salvador o Mikel Andueza, entre d'altres. El saxofonista Julen Izarra també és referent obligat de l'escena de jazz basc més actual. Component de Trizak, col·labora amb Organik s, RS Faktor, Travellin Brothers i molts altres artistes. 

I encara escoltarem un altre tema força impactant, i aquest és el tema del saxo tenor Julen Izarra, anomenat... 

4.- Labirinto  (Julen Izarra)                    4m26s 

Doncs amb aquest tema del saxofonista Izarra, han fet una passa endavant pel que fa a l’aspecte rítmic i de tempo. Un tema prou consistent amb una presència sonora del Julen quasi que total durant tot el tema, car, si la pianista primer, amb el motiu principal, i després el baterista l’han començat ja a bon ritme, el saxofonista s’hi ha ficat ben aviat amb la melodia. Aquesta ha tingut una part, lo que seria el pont on han fet una mena de break aturant-se tot una mica, preparant el camí a la improvisació d’Izarra. Aquesta l’ha fet acompanyat bàsicament pel baterista Oleaga amb una persistència remarcable, tot plegat amb una energia vital i positiva, lluny ara de les melancolies anteriors. La feina d’Idigoras al piano en aquest tema ha estat encabida en la base rítmica, per com els ha acompanyat amb les quatre notes bàsiques del motiu principal. També ha fet moments melòdics, en un tema amb canvis, sí, però on sembla que l’aspecte principal és el relatiu a l’aspecte rítmic. Tot i això, el compositor s’ha mostrat força convincent en el seu solo, de nou al saxo tenor, fent-lo melòdic alhora que farcit d’arpegis, i tot amb un bon llenguatge jazzístic. Al final, el baterista Oleaga ha tingut uns moments solistes a base del marcatge rítmic, tot i apropant-nos al final delicat del tema. 

La paradoxa de “Sad Circus” precedeix a “S3..y 4”, ambdues signades per Sorkunde Idigoras en interrelació amb els seus dos companys a la recerca de lo insospitat: creació personal amb la premissa d'un llenguatge comú. Hasier Oleaga signa “Cronopio busca Esperança', petit homenatge a l'escriptor argentí Julio Cortázar, i mostra inequívoca de l'esperit d'aquest treball, allunyat sempre de convencionalismes o variacions previsibles. En aquesta mateixa línia Julen Izarra ens proposa “Labirinto” a més del seu particular homenatge a la creativitat de Sonny Rollins a “Rollins”. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

Acabarem aquest projecte amb el tema dedicat a Sonny Rollins tema del saxo tenor Julen Izarra.. 

5.- Rollins     (Julen Izarra)                    4m06s 

I amb aquest tema dedicat a Sonny Rollins he volgut acabar el projecte d’aquest trio tant potent a moments, alhora que delicat en tants d’altres. Izarra l’ha iniciat fent-nos la melodia, ràpida, a l’estil del Màster, i prou complexa alhora que impregnada de bellesa i modernitat. Tot i presentar el tema primer el saxofonista, ben aviat hem pogut escoltar la mestria de la pianista Idigoras en el seu solo, també força percussiu com és així de rítmic el tema, bàsicament amb la mà esquerra i notes greus, per després deixar pas al saxofonista. Izarra s’ha apropat al Màster Rollins en el seu solo, per com l’ha realitzat, acompanyat quasi que només per Oleaga, tot i la participació de la pianista. Al final, el baterista ha fet uns “quatres” amb els dos companys, arrodonint el tema, el qual han encarat tots tres recuperant la magnífica melodia i acabant-lo de cop. Magnífic tema per acabar aquest primer projecte, editat per Errabal Jazz. Des d’aquí una abraçada a totes i tots els amics d’aquesta editorial basca. 

Enregistrat i mesclat per Freddy Peláez al Pottoko Studio de Beasain sota la producció d'Alberto Lizarralde, aquest treball, des de la seva arrencada, proposa l'experimentació més enllà de l'etiqueta del jazz, fent gala permanent de lo més inesperat, trencant qualsevol regla però jugant amb les estructures harmòniques si cal, per després tornar a trencar-les. 

I deixem aquest magnífic projecte d’aquests nostres amics bascos i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.......

Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva vitalitat narrativa i intel·ligència emocional. 

I nosaltres seguirem però ara deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Doncs seguim amb els projectes i ara serà el primer dels dos de FSNT, l’anomenat...

“THE THEORY CONSPIRACY”

Homs, Robbins & Chiavassa 

Editat el 2020 per FSNT 595

Enregistrat per Josh Ginuta el desembre de 2019 i gener de 2020 a GSI Studios, Nova York.

Mesclat per Josh Ginuta

Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica

Produït per Carlos Homs

Productor executiu: Jordi Pujol 

Carlos Homs, piano i Fender Rhodes

James Robbins, baix elèctric

Juan Chiavassa, bateria, percussió

Convidat especial:

Keisel Jiménez, percussió a #1

Jamie Hartmann, vocal a #(8 i 12). 

Estem davant d’un projecte de 12 temes i tres quarts d’hora de músiques compostes entre els tres co-liders del projecte, o sigui Homs, Robbins & Chiavassa. Els tempos i ritmes també són diversos, aquests darrers amb tot el Groove del món. La durada també és variada havent-n’hi tres de curtets quasi a mode d’introducció d’idees musicals. Els tempos són també la majoria més propers als més delicats havent-n’hi de més vitals, tot i que no massa. Els tres més curtets són “Hadron”, “Convenant” i “Explicit”, cadascun amb la seva particular concepció però encabits en un tarannà més o menys similar, els dos darrers, obra col·lectiva del trio base. Un dels temes més delicats és el 5èt “Delta” de Homs, iniciat a piano sol i ja amb el sentit rítmic encabit en els acords per després afegir-s’hi la resta, en un tema a moments d’un cert tarannà clàssic i melodia profunda. També és així de bonic el tema del baterista Chiavassa i 8è7 “Nebulosa”, el qual, tot i haver començat amb una certa contundència, que per això és un tema del baterista, escoltarem després una càlida improvisació amb Fender Rhodes seguint però amb un Groove persistent, tot i el tempo mèdium. El 4rt “Aumaka” del pianista Homs té també un tarannà delicat però també amb un Groove persistent. El compositor ens acaronarà de nou amb el so tan característic del Fender Rhodes, amb el suport magnífic a les notes més greus a càrrec de Robbins. I el tema d’aquest darrer és el 2nt “Some Time Ago” iniciat per ell mateix amb marcatge rítmica persistent tot i el tempo no gens fast. Els acords inicials semblen del Rhodes mentre que la prístina melodia està feta amb el piano, amb un so brillant que contrasta amb el més fosc del teclat.  I un altre tema del baixista Robbins és el 6èt “Flipping Coins”, iniciat per ell mateix a baix elèctric sol, per després afegir-s’hi els companys bateria i piano, en un tema que segueix el tarannà de tempo mèdium slow però farcit de Groove. I un tema del pianista Homs és el 10èt “Virgo Leo”, iniciat amb el teclat alhora que amb els dos companys, en un tema on el pianista anirà alternant els sons de teclat i piano aconseguint una sonoritat molt més rica a mode de frases tipus “pregunta/resposta” fetes amb molta gràcia. Un altre tema seu és el 1ert “Bend Yourself”, iniciat a Fender Rhodes i on ben aviat el marcatge del baterista ens situarà en l’aspecte rítmic del tema, a moments quasi beat i més estones amb aires funk marcats per les notes i pulsió del baixista i ritmes del baterista. I més viu és el tema “Symptom” i 11èt del baterista Chiavassa, ara amb el so del teclat passat per sintetitzadors diversos, tema a tot “Jazz-Rock” amb una consistència i tarannà més potent també per tempo, el qual és força més viu. I el tema més fast del projecte és el 12èt “Battle Royale” on podem escoltar la veu de Jamie Hartmann en un tema allunyat del tarannà dels altres i més encabit en un món musical més “rock-pop”, compost pel pianista Carlos Homs. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/theory-conspiracy-albums/50690-theory-conspiracy.html 

I per començar proposo que escoltem el tema del baterista Juan Chiavassa... 

8.- Nebulosa           (Juan Chiavassa)    5m39s 

Doncs tot i la diferència estilística respecte al projecte anterior, el tema amb què hem iniciat aquest projecte és força delicat també, sobretot per la dolça sonoritat del Fender Rhodes, alhora que també per la melodia. La tasca del baterista és força més contundent que en l’anterior projecte, car en aquest ens hem situat d’alguna manera en aspectes relacionats al Funk i Jazz-Rock, o Fusió, per com ha anat i per com aniran les seves músiques. Tornem a tenir un trio, aquest força més potent, sobretot pel baterista i també pel baixista. L’han acabat amb uns chors, una veu, la de la cantant Jamie Hartmann, tot i haver-lo començat el baixista amb les notes del motiu principal. La melodia ha aparegut però amb el piano de Carlos Homs, amb unes notes brillants i soltes i delicades. El solo de Homs però ha estat amb el Fender Rhodes, i com he dit, amb la seva agradable i característica sonoritat. Es nota que el tema és del baterista, per com n’ha estat de present al llarg del tema, quasi sempre fent-ho com si dùn solo es tracté. El baixista Robbins ha fet unes espurnes de solo tot i mostrant-nos el seu saber, què és molt, com el dels seus companys. 

I només he trobat informació del pianista i teclista....o sigui que...

Carlos Homs és un teclista / compositor / productor de la ciutat de Nova York. Antic alumne del Berklee College of Music i de la New School University, Carlos actua, fa gires i enregistrat amb artistes de hip-hop, pop i jazz, inclosos Reggie Workman, Steve Lehman, Mos Def, Talib Kweli, Bernard Purdie, DJ Premier, Peter Evans, Brady Watt, Papoose, Jason Palmer, James Moody, The Brooklyn Philharmonic Orchestra, Esperanza Spalding i molts altres. També té crèdits en teatre, treballant com a director musical per a gires nacionals de Rock of Ages i Burn the Floor i actuant en petites produccions de teatre i fora de la televisió com The Black Nativity i Bach and Bleach. Aquest és el seu àlbum debut amb el seu trio "The Theory Conspiracy" publicat a Fresh Sounds New Talent el 2020. 

I ara escoltarem un tema del baixista Robbins anomenat... 

2.- Some Time Ago (James Robbins)    3m49s 

Doncs amb aquest tema ens hem situat de nou en un context de Fusió, ara amb un altre tema melòdicament molt maco i amb canvis harmònics força reeixits. És un tema del baixista, i a ell em escoltat allà, en les profunditats dels sons. Tot i així, la presència constant del baterista i la seva tasca ens fan veure el tema i projecte marcat per la seva rítmica i contundència. El pianista Homs, ens ha tornat a acaronar amb la seva sonoritat, delicada, ideal també el seu fraseig per aquest estil i entorn musical. I ja hem escoltat, i sinó ho podreu llegir al blog, que aquest músic sembla viure més en un entorn de Fusió i no tant amb projectes jazzístics moderns i/o contemporanis. I el tema ja ha començat amb notes del Fender, baix i bateria, mentre que la melodia ha estat a càrrec del piano, amb un so brillant, sí. El seu solo ha estat ple d’arpegis i molta insistència en el registre alt amb la mà dreta, a base d’una sèrie de repeticions prou melòdiques i maques i així ha estat fins retrobar el preciós final. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguim amb un tema del pianista Homs anomenat... 

10.- Virgo Leo         (Carlos Homs)        4m23s 

I amb aquest tema del pianista i teclista Carlos Homs ens han tornat a corprendre, tot i seguir amb el seu quasi mateix llenguatge. Un tema on hem pogut  gaudir d’un llarg solo de Juan Chiavassa a la bateria, molt ben executat, seguint amb la seva personal i reconeixible manera de tocar-la. De fet l’han acabat amb la seva intervenció, tal important és la seva presència. Tot i semblar ser un projecte del pianista, és un projecte d’aquest col·lectiu de tres, amb participacions iguals de tots tres. El concepte del projecte és rítmic, bàsicament, alhora que amb la personal interpretació del pianista alternant o tocant a la vegada piano i Fender Rhodes. De fet el tema ha començat amb melodia d’aquest darrer, mentre que els acords eren amb el piano. La feina del baixista Robbins és magnífica, semblant però estar-se a l’ombra dels altres dos, més presents, també per volums. El solo del compositor ha estat una demostració dels seus gustos, fent-lo a base de preguntes-respostes amb piano i teclat. Una combinació que resulta preciosa pel bon gust emprat en l’execució i interpretació de Homs. I després d’ell, el baterista amb el seu solo i final de tema. 

I acabarem aquest projecte amb el vital tema del baterista Chiavassa anomenat.... 

11.- Symptom         (Juan Chiavassa)    4m39s 

I aquest tema del baterista Chiavassa ens recorda, sobretot pel sintetitzador emprat per Homs i també per de nou la utilització posterior del Fender Rhodes, sonoritats encabides en èpoques anteriors, tot i que la melodia ens situa en el present més actual. Em sonen Chick Corea i d’altres, però. El teclista ara s’ha esplaiat abastament amb el teclat fent un solo força reeixit, mentre el baterista i compositor ha gaudit d’allò més, com en tots els temes anteriors. Curiós també el break entremig del tema on el baixista Robbins ens ha mostrat de nou la seva mestria amb el baix elèctric. La melodia principal ha aparegut de nou a càrrec de Carlos Homs i Fender Rhodes, i el tema ha acabat amb una curta intervenció del baterista, que per això és el seu tema. Un tema, aquest i els altres que heu escoltat que s’encabeixen en un concepte determinat, el de la Fusió, amb bones dosis de qualitat i sobretot energia a dojo, que sempre va prou bé. Un projecte que s’allunya del que ara mateix escoltareu, i per això hi ha el concepte anomenat “diversitat musical”. 

I deixem aquest interessant projecte d’aquest trio amb un magnífic Groove, i nosaltres seguirem amb el darrer projecte de la nit, també de FSNT amb l’anomenat.... 

“DANCER IN NIRVANA”

Kazuki Yamanaka 

Editat el 2020 per FSNT 594

Enregistrat per Akihiro Nishimura els dies 24 i 25 de març de 2019 a The Bunker Studio de Brooklyn, Nova York.

Mesclat per Akihiro Nishimura

Masteritzat per Alex DeTurk a The Bunker Studio

Produït per Kazuki Yamanaka

Productor executiu Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. 

Kazuki Yamanaka, saxo alto i soprano

Russ Lossing, piano

Cameron Brown, contrabaix

Gerald Cleaver, bateria 

Un agraïment especial al Dr. Sachiko Kuno. 

Els temes estan compostos per Kazuki Yamanaka excepte el darrer “Epilogue” que està compost per tot el quartet. 

I aquí tenim 9 temes i més de 50 minuts de músiques on la modernitat està servida en safata. Les melodies i potser més pel so del saxo alto del líder, sobretot, tenen un tarannà així com una mica melancòlic, no exemptes però de bellesa. Els tempos i ritmes, diversos sí, ho heu endevinat. I aquestes variacions de tot plegat també passen més o menys en cadascun dels temes, car n’hi ha pocs que mantinguin una estructura de tempo i ritme durant tot el tema. Això fa que la riquesa dels 9 temes tingui un punt més, per l’esmentada diversitat. Així doncs, el 7èt “The Lost Sheep” l’inicia dolçament el líder a saxo alto fent melodia a duet amb el pianista per més endavant esdevenir quelcom més proper al concepte de Jazz Contemporani per atonalitats diverses i arítmies. I així és també d’atonal el tema compost per tot el quartet i darrer track, 9èt, “Epilogue”. I el dedicat a John Abercrombie, 3rt, “John’s Green Waltz”, sí a ritme ternari, té un tempo prou viu, començant amb la melodia a càrrec del líder al saxo alto, i a vegades a duet amb pianista. La base rítmica fa que tot rutlli la mar de bé, la de baixista i baterista mentre el pianista desenvolupa el seu solo. I el 8èt “Reminiscence”, té també un tempo vital ja des dels inicis amb melodia a notes llargues i càlides a càrrec del líder a saxo alto. Tema que mantindrà una pulsió magnífica durant tot el tema. I un dels contrafact del projecte és el “Stella’s Fancy”, parit a partir de l’estructura del conegut “Stella by Starlight”, evidentement amb variacions, la qual cosa no ens impedirà reconèixer-ne la melodia de l’original. Preciós i a un tempo prou maco també. I el 4rt “The Life of the Mushroom”, es desenvoluparà ben aviat tot i haver començat delicadament. La mà  esquerra del piano i contrabaix marquen el motiu principal, rítmic també per com l’executen. Ben aviat apareixerà una magnífica intervenció del baterista en un solo remarcable. I l’”Elusive Mood” i 2nt comença a saxo alto i contrabaix dolçament, i ben aviat apareixeran els altres dos i amb ells la component d’harmonia i ritme, i així el pianista inicia el seu solo, a tot swing i encara a un tempo mèdium. I l’altre contrafact és el 6èt, “Lady Bird” rebatejat i re-arranjat com a “Lady Peacock”, amb un Swing magnífic posterior, car aquest tema l’inicia el líder a solo de saxo alto amb una “intro” magnífica i prou llarga, que poc ens fa pensar en com serà el tema posteriorment. I el 1rt i tema que titula el projecte “Dancer in Nirvana”, té també el tarannà melòdic melancòlic, ara amb el saxo soprano del líder, a més a més del plus de contemporaneïtat per com és aquesta melodia. També per com és el concepte rítmic de la base, i per com desenvolupa el pianista el seu solo, amb tota la modernitat possible. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/kazuki-yamanaka-albums/48395-dancer-in-nirvana.html 

I començarem aquest projecte de tanta modernitat amb el tema que titula el projecte i també 1er track... 

1.- Dancer in Nirvana        (Kazuki Yamanaka)          5m52s 

Bé, i ja heu pogut comprovar el canvi estilístic, ara sí més encabit en el Jazz i també el més actual possible. Doncs amb aquest tema aquest music japonès resident a New York ens ha sorprès gratament. Cal notar com el genial baterista Gerald Cleaver ha estat tot el tema quasi que improvisant darrera les sonoritats dels seus companys. El tema ha començat delicadament, amb el so del saxo soprano i amb una melodia curta. Lossing al piano s’hi ha ficat ben aviat, i ja heu pogut escoltar amb quina mestria, i ara sol, car en d’altres temes ho fa a duet amb el líder. Un llarg i magnífic solo amb una mà dreta gràcil i lleugera, alhora que una esquerra recolzant-la amb acords, tot i que no masses. El líder ha encetat el seu solo fent-lo ara amb el saxo alto. Segurament haureu notat la diferència de so del seu saxo en la introducció primera i en el seu solo. Els harmònics de cada instrument ens el fan reconèixer, tot i que a vegades costi una mica amb alguns i en algunes freqüències. Sembla clar que el líder es troba més a gust improvisant amb l’alto que amb el soprano, o potser només ha estat una manera de fer més ric el tema amb les dues sonoritats. El seu fraseig és molt melòdic, i ens acarona sempre amb improvisacions fetes amb molt bon gust i calidesa interpretativa. Tot i aquesta, ens ha sobtat de la manera que l’han acabat, de cop. Magnífic tema per començar aquest projecte i bon canvi estilístic. 

I en Marco Cangiano, Redactor en Cap a The New York City Jazz Record ens diu que: “La idea d’un so”. Molt llarg ha estat el viatge que va portar Kazuki Yamanaka des de Saitama, una ciutat a la perifèria de la zona del Gran Tòquio, fins a la ciutat de Nova York a través del Conservatori de Música SUNY del Purchase College i, finalment, fins a l’escena de jazz avantguardista de Brooklyn a la recerca del seu so. Finalment, l'atzar va portar Kazuki i els seus socis a l'Ibeam de Brooklyn el desembre del 2018: i allà el va trobar, el so. Gràcies a l’energia interior i a l’obertura d’allò que la ciutat ofereix a aquells que poden captar-la en termes de diversitat, aquests quatre músics es van unir com un so, cadascun contribuint de manera independent, respectant-se els uns als altres, esperant pacientment el que cadascun ha de dir, nota rere nota, so rere so, fins que s’arriba a la bellesa. Això requereix obertura i acceptació de la incertesa, una sensació d’innocent sorpresa per copsar tot el benefici del que és bo i fresc, el que aquesta ciutat ofereix, i poder-lo atrapar. 

I encara seguirem amb un altre tema d’aquest sorprenent projecte: 

2.- Elusive Mood     (Kazuki Yamanaka)          5m30s 

Doncs ens hem trobat amb un tema a tot Swing que fa tanta estona que no notàvem. Un tema on hem pogut escoltar un magnífic solo del contrabaixista Cameron quasi a les acaballes del tema. De fet, l’han acabat després del seu solo i retrobar la melodia inicial. L’han començat de nou delicadament amb el so del saxo alto i només acompanyat pel contrabaixista, tot i que ben aviat s’hi ha afegit la resta de companys. Russ Lossing ens ha tornat a impressionar per com ha fet el seu solo, percussiu, sí, però molt delicat i de nou amb una mà dreta que li agrada volar cap a munt del teclat del piano i fer-ho prou veloçment. El líder, de nou amb el saxo alto, ens ha comunicat un missatge conegut per sonoritat, la seva, però amb un fraseig ara l’adequat a l’harmonia del tema. Reconeixem però les seves delicades maneres, i us haig de dir que em són força agradables. El contrabaixista l’ha seguit, com us havia comentat abans i tot just després d’ell i tema, l’han acabat delicadament. 

El so de la sorpresa, l’essència definitiva de la improvisació. Com afirma el mateix Kazuki, “la música d’improvisació és natural per a mi, ja que la percebo com la vida humana mateixa: enfrontar-nos junts a allò desconegut, entendre’ns per aconseguir una visió comuna. No hi ha millor sensació”. I això és el que transmeten aquests quatre músics: sentit del propòsit i empatia. És difícil creure que aquesta no sigui una banda estable, ja que sembla que hagin tocat de fa temps. A més de les seves individualitats — Kazuki es refereix a ells com a energia (Russ), generositat (Cameron) i consistència (Gerald )—, les històries i experiències personals, expressen bellesa. Tots tres s’uneixen simbiòticament a l’espai musical que Kazuki és capaç de crear amb el seu enfocament melòdic, però lliure de composició, que deixa un ampli espai per expressar-se plenament i amb tota la calma que calgui. 

I ara seguirem amb un altre magnífic tema de Kazuki Yamanaka i us posaré 

8.- Reminiscence    (Kazuki Yamanaka)          5m41s 

I ves per on que hem tornat a escoltar un tema molt maco, encara amb el so melancòlic del seu saxo alto, però també l’hem pogut gaudir de nou amb la seva improvisació, una manera de fer-les, de les més melòdiques que hem escoltat darrerament i amb un gust exquisit alhora que ben lligat fraseig i llenguatge. Un tema aquest on pianista i saxo alto han estat els dos únics improvisador. Tema a tempo relativament fast, tot i la delicadesa del baterista Cleaver el qual bàsicament ha acaronat el canto de la caixa i els plats amb un volum molt per sota del solista i piano. També el contrabaix l’he escoltat més fort que la bateria, coses aquestes de la producció musical. Kazuki ha fet un preciós i llarg solo, càlid com tots els seus i farcit de bon gust. Després d’ell, ha estat Russ Lossing al piano qui ens ha tornat a meravellar per la seva pulsió nítida, amb uns moments de plenitud gràcies al pedal del piano, tot i allargant-ne la sonoritat. També amb la mà esquerra ha fet una bona tasca, ja quasi al final. El líder i ell han compartit els moments musicals finals del tema, l’un fent-ne la melodia i l’altre amb sons embellidors al darrera. Preciós tema, també. 

Així, la música parla per si sola, basant-se en moltes fonts d'inspiració diferents: des de les estàtues del budisme a Kyoto per a “Dancer in Nirvana” fins a una melodia "esquiva" a “Elusive Mood”, una dedicació sincera a John Abercrombie en el “John's Green Waltz” (un dels seus mentors juntament amb Jon Gordon, Jon Faddis i Hal Galper), i records de vells temps a “Reminiscence”. Kazuki coneix la tradició com la melodia intervàl·lica de “Stella’s Fancy” (és Stella la fantasia o la fantasia de Stella?) I jugar amb els canvis de Lady Bird a “Lady “Peacock”. Però és el seu propi enfocament i compartir la seva visió amb els seus socis el que fa que aquesta música sigui única. Gaudeix. I tant que estem gaudint, Marco Cangiano, Redactor en Cap a The New York City Jazz Record 

Doncs ara escoltarem el darrer tema d’aquest projecte, i que serà el tema dedicat a l’Stella.... 

5.- Stella’s Fancy    (Kazuki Yamanaka)          4m27s 

I què bé, un altre magnífic tema on ha aparegut el Swing i a un tempo quasi igual que l’”Elusive Mood”. Aquest és un tema contrafact, concepte que vol dir que s’ha fet a base de les harmonies d’un altre, en aquest cas el “Stella by Starlight” tot i els canvis i variacions que hi ha entre ambdós temes. Aquest, l’ha iniciat el magnífic pianista Russ Lossing amb una “intro” preciosa, i ben aviat hem pogut escoltar com han iniciat la melodia a duet amb el líder i saxo alto Kazuki Yamanaka. La melodia déu n’hi do de lo complexa que l’han fet, amb uns moments molt brillants, allà dalt de tot el registre agut. I ves per on que tot i semblar que escoltaríem el solo d’un i després el de l’altre, i parlo de pianista i saxo alto, doncs ens han sorprès per com l’han fet ells dos alhora, a mode d’improvisació col·lectica, tot i ser només de dos. Magnífica improvisació de Lossing i Yamanaka. Però és que una vegada acabada han fet de nou la nova melodia d’aquest “Stela” ells dos de nou a duet. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I després d’aquest darrer tema corresponent al dels tres projectes presentats avui, ara és el moment per escoltar el tema a tot Hard Bop del doble CD The Blue Note Explosion, disc d’en Lliuret i a qui sempre recordo posant un tema d’un dels seus discos que em va cedir Marta, la seva cosina, i així cada setmana el recordem. El tema d’avui és de l’Horace Silver Quintet del disc “Blowin’ The Blues Away” amb més músics com Blue Mitchell, Junior Cook, Gene Taylor i Louis Hayes. El tema que no us comentaré, és el conegut... 

CD2 1.- Sister Sadie         (Horace Silver)       6m19s 

Bé, em sembla que amb aquest tema hem acabat un altre bon programa que ha tornat a tenir varietat de músiques les dels tres projectes que han estat els de “h3o”, el d’Errabal Jazz, el de “The Theory Conspiracy”, i el de Kazuki Yamanaka, “Dancer in Nirvana”, ambdós de FSNT i amb aquest magnífic bonus track de l’Horace Silver, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.   

Doncs res, que quan puguem fer-ho, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

I abans de donar-vos les bones nits, dir-vos que tenim pendent el concert del 21 de novembre i el 2n dia de Festival de Jam Sessions pel 28 d’aquest mes, també. No sé pas com anirà tot plegat. Ja us mantindré informades i informats. Cuideu-vos molt. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.