Programa 311: Carretera i Manta; Wingfield-Reuter-Sirkis; Dominique Vantomme i Dusan Jevtovic, dimecres 14 de febrer de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb el Jazz Rock Progressiu amb les músiques de
l’editorial americana MoonJune Records
dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic
qui m’envia els discos ara des de la seu europea d’aquesta editorial. En alguns
casos són els mateixos músics qui m’ho envien i així ha estat amb el disc de
l’amic Dusan Jevtovic “Live at Home”
també de Moonjune. Les altres
aportacions vindran de Wingfield-
Reeuter-Sirkis i el seu “Lighthouse” i el disc de Vantomme anomenat “Vegir”. Em fa il·lusió també afegir-hi un
treball enregistrat en viu al Màgic
el 1976 pel grup Carretera i Manta
on hi tinc dos amics, en Francesc Martí
i Josep-Maria Balanyà entre els músics i al Ferran Norverto com a Road Manager.
Però recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Abans de començar us voldria convidar al concert que Clara Peya farà a La Traska Truska de Molins de Rei el diumenge 18 de febrer
a les 19h en un concert organitzat per Daltabaix.
Doncs som-hi amb el primer projecte d’un programa que promet molta
“canya”, i és que aquest és un programa on la diversitat musical hi té tota la
cabuda, i sempre recolzant les editorials que ens donen suport, en el cas
d’avui la única que s’ha dedicat a editar música encabida en el
Jazz-Rock-Progressiu i en alguns casos directament al Rock-Progressiu. La idea
és posar-vos una mica de cada i en un proper programa posar l’altra mica de
cadascun dels projectes.
Començarem amb el projecte dels meus amics Francesc Martí i Josep-Maria Balanyà i el seu grup, i en una
reconversió a l’anomenat De Rodillas
i vaig col·laborar com a tècnic de so i posteriorment amb una barreja de
membres d’aquesta formació i alguns de Macromassa
vam enregistrar un directe a l’antiga Orquídea
de Gràcia el 1978. Doncs som-hi...
“EL DOLÇ OBLIT”
Carretera i Manta
Editat el 2014 per Francesc
Martí
Enregistrat en directe al Màgic
el 1076, Barcelona.
Remasteritzat digital per Josep
Turdy i Valentí Adell a Vapor Studio, Sabadell, 2014.
Josep-María Balanyà, teclat
Fender Rhodes
Francesc Martí, guitarra
Josep Gabizón, saxos
Josep Miquel Oca, baix elèctric
Joan Trillo, bateria percussions
Ferran Norverto, road mànager
Arranjaments dels músics de Carretera
i Manta
Escoltareu una música enregistrada en directe al local del Born, el conegut i “xapat” de fa algun
temps, l’emblemàtic Màgic. Alguns
potser recordareu també el Karma de la Plaça Reial , per descomptat
també el Zeleste del llavors carrer Plateria i ara Argenteria.
Som-hi doncs amb la música de Carretera
i Manta amb un molt bon tema i que serà l’únic, anomenat....
“Joan Parera” (C.
Manta) 9m42s
Doncs poques paraules podem dir i si més no, hauran de ser emotives pel
record i admiració de grups com ells, els quals van omplir d’il·lusions les
nostres vides, aleshores d’homes joves amb tot el futur per davant havent mort
el dictador el 75. La música, l’enregistrament amb un magnetòfon de bobina
oberta que devia ser l’Akai del Cesc, i amb un parell de micros que
tampoc devien ser uns Neumann, doncs
ens ha de fer acceptar la manca de qualitat tot i que per a mi, deu n’hi do com
sona, després d’aher-ho digitalitzat. Un bon tema encabit, com tot el projecte,
en el Jazz-Rock-Progressiu del llunyà 1976. Tema a tempo mig amb un recurrent
motiu principal encetat pel saxo baríton de Josep Gabizón que els serveix per a desenvolupar-lo ben aviat amb
el solo del mateix músic, en Gabizón, bon solo, sí senyor. La
suavitat del tema els permet crear sobre la base rítmica i així és que hem
pogut escoltar la guitarra distorsionada de Francesc Martí utilitzant
els estris aleshores a l’abast dels guitarristes, com el Wha-Wha i demés. Francesc era aleshores una mena d’alter
ego del nostre estimat Frank Zappa. Martí ha desenvolupat un potent solo farcit
de la potència del directe. Josep-Maria
Balanyà, ara músic encabit en la Lliure Improvisació
vivint a Bèlgica i que sovint veiem
en Home-Concerts a la seva casa de Ciutat
Vella i havíem vist a 23 Robadors,
ens ha ofert un molt bon solo amb el seu Fender
Rhodes convenientment distorsionat, però amb un bon control de tot plegat
alhora que creativitat a dojo. Al final, tornen a l’inici amb el motiu
principal tocat pels tres solistes i acaben el magnífic tema després de més de
nou minuts. Doncs deixem-los a ells i seguirem ara amb els discos de MoonJune Records...
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara seguim amb més canya i ho farem amb el projecte que varen
enregistrar a la Casa Murada. El projecte
s’anomena...
“LIGHTHOUSE”
Wingfield – Reuter – Sirkis
Editat per Moonjune Records MJR 0088
Enregistrat en directe sense
massa retocs per Jesús Rovira a La Casa
Murada Studios, el 18 de febrer de 2016
Mesclat per Wingfield i Reuter
Productor executiu, Leonardo
Pavkovic per a Moonjune Records
Mark Wingfield, guitarra
Markus Reuter, touch guitars
AU8
Asaf Sirkis, bateria
En el disc es fan tota una sèrie d’agraïments a companys amics entre els
quals Jesús Rovira, Dusan Jevtovic,
Bernat Hernández, Xavi Reija, etc, i per descomptat també al bo del Leonardo.
Escoltem ja el primer tema d’aquesta formació, que va enregistrar la
música que en aquell mateix s’estava improvisant sense res escrit, cosa que
especifiquen en el disc. El tema es el primer track i es diu.....
1.- Zinc (W.
R. & S.) 7m37s
Doncs ja veieu que estem en plena evolució i amb aquest primer tema
d’aquest magnífic trio de mestres d’aquest estil ens hem situat ja en aquest
projecte totalment improvisat i que es va enregistrar en directe al mateix
estudi en unes sessions que devien ser antològiques. El públic amic assistent,
que n’hi va haver entre els quals els músics abans comentats, devien flipar
literalment amb la música i l’atmosfera creada allà mateix. Màxima concentració
de tothom. La potència de la formació és ben evident, amb un Sirkis a la bateria impressionant,
alhora que en Reuter igualment. Mark Reuter toca una guitarra de 8
cordes dissenyada per ell mateix i que te un pickup magnètic per les 8 cordes i
un de piezoelèctric per a cadascuna d’elles podent graduar-se de manera
individual. Es toca com si toquessis un violoncel i amb les dues mans tocant
les 8 cordes amb els dits sobre el mànec de la guitarra. Els efectes sonors són
així doncs extraordinaris com heu pogut escoltar. I si parlem del gran
guitarrista Wingfield doncs
convindreu amb mi que està superb.
I el Glenn Astarita ens diu
des de All About Jazz....
Una vegada més, el cel és el límit d'aquests estimats artistes que
executen composicions espontànies a l'estudi sense cap overdubb ni una gran
edició. Es tracta bàsicament del pla de joc síncron dels músics i les
interaccions intuïtives durant aquests temes ressonants i impactants, creuant
gèneres o estilitzacions que es troben entre el rock progressiu de forma lliure
i el jazz rock. Lighthouse segueix el projecte The Stone House (Moonjune,
2016), tot i que es va enregistrar primer, i compta amb el trio principal del
gran guitarrista Mark Wingfield, el baixista Markus Reuter, que ha tocat amb
Stick Men i Adrian Belew's Power Trio, i el baterista Asaf Sirkus que ho ha fet
amb Tim Garland i The Inner Noise.
I també us dic ara que la informació detallada la trobareu al blog del programa..
I acabem amb un altre tema súper potent, i és que els temes d’aquesta
nit són la majoria molt llargs i per tant en podrem posar un o dos de cada
formació, també amb la idea que entreu al web de moonjunerecords.com i mireu
d’adquirir-los també de manera digital. Escoltem doncs el segon track
anomenat.....
7.- Surge (W.
R. & S.) 4m29s
Doncs amb aquest tema ens han fet recordar aspectes de la música de Jimmy Hendrix, salvant totes les
distàncies, però sí, crec que és un clar homenatge al pioner en això de
distorsionar el so de les guitarres, afegir-hi wha-wha i demés estris,
aleshores prehistòrics. Magnífica demostració del guitarrista, el qual ens
demostra el control total que té sobre pedals i demés catxarros. Alhora, és
també un gran solista i investigador. Aquest disc és com un cop de puny als
morros, cop de puny però musical. Un disc amb vuit temes alguns dels quals
llargs com “Magnetic” amb 11minuts i “Ghost Lihgt” de més de 14. Una secció
rítmica de dos, touch baix i bateria, ha aconseguit portar-nos a un límit de
tensió i emoció rítmica impactants. Els inicis han estat esclatants sobretot
amb la guitarra de Wingfield,
imparable, així com la resta de companys, tots tres amb un punch increïble. En
fi, un projecte potent, a les antípodes avui de la música de la setmana
passada, però així és aquest programa. El fet de fer-lo temàtic evidencia la
fermesa de la proposta i així és que, com que ja estaves avisat, hauràs tingut
temps de baixar del tren i també de seguir-hi.
I avui més que mai, dir-vos que....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Dir que aquesta banda és com un cop de puny musical seria un eufemisme.
Juntament amb els motius d'improvisació artística ja comentats i un set-list que
il·lumina imatges vives, reforçades per l'art de la portada de l'àlbum d’una
gran onada que colpeja contra un vell poble mariner, les veus de la guitarra de
Wingfield solen llançar intencions inesperades. Tot i això, es deu en part, a
les seves notes que sembla facin mal gràcies al drive-sustain. També provoca un
ambient del dia del judici final a través de la seva fraseologia poc ortodoxa, on les veus de l’infern guien la seva
trajectòria. Juntament amb la súper velocitat interpretativa i les
implementacions d'enginyeria inversa, el trio es basa en el gust des del
principi fins la fi, accelerant ritmes i diversos espectres de configuració
sonora de manera periòdica.
Els patrons líquids de la guitarra tàctil de Reuter potencien els més greus
complementats amb els aspectes polirítmics de Sirkis i els sons plens de textures dels plats. A "Ghost Light"
i altres temes, Wingfield utilitza la reverberació per emfatitzar els matisos
d'altres móns mentre genera profunditat i convoca periòdicament una divina interferència
de gèneres. El seu ús de l'EFX per fer veus en estèreo és una tàctica que
afegeix un contorn polytonal a aquestes grans excursions musicals. La banda
tendeix a executar paisatges sonors que es mouen enmig dels crescendos altament
energitzats.
I seguim amb el projecte de Dominique Vantomme
anomenat....
“VEGIR”
Vantomme
Editat per Moonjune Records MJR 090
Enregistrat per Pascal Deweze a
Studio Jezuz, Hoboken, Bèlgica, el 29 d'octubre de 2016.
Mesclat per Fritz Sunderman.
Masteritzat per Mark Wingfield.
Produït per DOMINIQUE VANTOMME
DOMINIQUE VANTOMME, Fender
Rhodes Piano elèctric, Piano, Mini Moog, Mellotron
MICHEL DELVILLE, guitarra
elèctrica
TONY LEVIN, baix elèctric,
Stick Chapman
MAXIME LENSSENS, bateria
Totes les composicions són de Dominique
Vantomme.
Ens tornem a trobar amb un altre instrument diferent dels més usuals, i
aquest és l’Stick que Emmet
Chapman va dissenyar a mitjans dels anys 70s del segle passat. Instrument
de 12 cordes que també es toca com un violoncel. La particularitat d’aquest és
que el mànec té sis cordes de guitarra i sis cordes de baix, estant situades
les més greus al mig i per tant, amb les corresponents al baix van de greus a
agudes de dins cap a fora i doncs cap al teu cos, mentre que les corresponents
a la guitarra tenen la posició normal, de dins cap a fora de més greus a agudes
cap a fora del teu cos. Sembla que cada mà toca una part diferenciada, o baix o
guitarra, i així és que també es toca sobre les cordes del mànec i per tant
tocant com ho va inventar el gran guitarrista Stanley Jordan, ell però amb una guitarra diguem-ne que normal. L’Stick i també el comentat abans Touch AU8 es toquen doncs de la manera
“tapping”.
Comencem amb la música d’aquest genial teclista amb el tema anomenat...
1.- Double Down (D.
Vantomme) 7m37s
Doncs ja heu vist de quina manera més delicada ha començat aquest tema i
com poc a poc a anat derivant cap a camins més potents, car aquesta és la
moguda musical que avui em pertoca proposar-vos. El baix elèctric, crec,
bateria, teclat i guitarra estratosfèrica, s’enlairen per sobre el motiu
principal marcat pel líder i teclista. Els canvis harmònics en aquest estil de
música, el Jazz-Rock-Progressiu o també Fusió, no són tan grans a com en els
temes de Jazz de per exemple Monk,
però aquesta simplicitat en el context és la gràcia de tot plegat, aconseguint
com una mena de “Mantra” que ben aviat s’impregna de tot el nostre cos. El so
d’una altra galàxia de la guitarra de Melville
ens corprèn, ell, per sobre les estructures musicals dels companys. D’aquest
músic per cert també li vam posar el seu
treball en un programa anterior d’aquesta mateixa temporada. Un tema aquest amb
un suport rítmic magnífic, amb el motiu principal també recurrent que permet al
guitarrista volar cap al cel més alt en aquest el primer tema de Vantomme.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Dominique Vantomme de VANTOMME, és un pianista, teclista, compositor,
líder de banda, educador i productor de música, igualment conegut pel seu
treball amb molts esdeveniments europeus de pop i rock, i per ser professor de
piano de jazz al Conservatori de Música de Kortrijk, Bèlgica. Aquest àlbum va
néixer de les seves aventures nòmades: viatjar el 2016 per veure Stick Men, a
Holanda, i reunir-se amb el Leonardo Pavlovic de MoonJune; poc després es va
fer amic del llegendari baixista i stickista Tony Levin de King Crimson, Peter
Gabriel i dels Stick Men. A la sessió d'estudi, que en breu va seguir, Dom i
Tony es van unir al veterà artista de MoonJune, també de Bèlgica, Michel
Delville (The Wrong Object; DouBt; Mass Machine), que va es va encarregar de la
guitarra, i un altre músic belga, Maxime Lenssens, amb la feina de mantenir el
tempo a la bateria.
I nosaltres acabem projecte i programa amb un altre tema impactant
d’aquesta formació, anomenat....
4.- Playing Chess with Barney Rubble (D. Vantomme) 8m55s
I de quina manera més decidida ha començat el tema, amb el baix o stick
fent el motiu principal, melòdic i rítmic, sobre el qual es desenvoluparà tot
plegat. La sonoritat espacial del teclat
a les mans del qual Dominique ens
mostra el seu savoir faire, els sons obtinguts de la guitarra de Melville, la pulsió potent del
baterista Maxime Lenssems, i per
descomptat la sonoritat de l’Stick tocat pel gran Tony Levin, el qual per cert vindrà a casa nostra amb els Stick Men. Un tema amb diversos espais
per a la calma sonora amb tempo mantingut la qual cosa també va bé.
L'espontaneïtat i la frescor d'aquesta formació es reflecteix en la
manera igualment despreocupada en què es va desenvolupar la sessió. Partint d’alguns
dibuixos musicals de Dominique Vantomme, la banda gaudeix d'una plena llibertat
artística amb la participació de tots els membres en la seva millor forma i on la
música resultant teixeix i fa camí a través de camins sense previ traçat d'una
manera sorprenent i amb certesa! En la tradició de MoonJune, "Vegir"
fa un polze a la convenció i mostra a aquests músics veterans experimentats al
capdavant del seu joc: amb l'habilitat i la valentia per seguir els seus
instints i, en el procés, permetre que la música la busqui i finalment capturi
la seva pròpia forma. Et fa lliscar; et fa créixer; et trosseja; et devora! et
manté en suspens i després explota!
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I deixem aquest projecte i encararem ja el final del programa i ho farem
amb el gran guitarrista serbi establert a casa nostra anomenat Dusan Jevtovic i el seu....
“LIVE AT HOME”
Dusan Jevtovic
Editat per SKC Kragujevac CD009/2017
Enregistrat en directe per
Mylos Markovic el 23 de desembre de 2016 a Decije Pozoriste, Kragujevac,
Sèrbia.
Mesclat per Juan Pablo Alcaro a
Buenos Aires, Argentina.
Produït per Dusan Jevtovic
Producció executiva de SKC
Distribució internacional de
Moonjune Records
Dusan Jevtovic, guitarra
Vasil Hadzimanov, teclats
Pera Krstajic, baix elèctric
Pedja Milutinovic, bateria
Nascut a Sèrbia a la fi dels anys setanta, Dusan Jevtovic va començar la
seva educació musical escoltant la gran varietat de música que es podia escoltar
a la ràdio nacional que era des del jazz americà i el rock dur britànic fins a
la música tradicional sèrbia. Els seus pares li van comprar una guitarra als 12
anys, després de veure el mític guitarrista RM Tocak i el seu grup Smak en
concert. Poc després, Dusan va formar la seva primera banda 'Trim', cridant
ràpidament l’atenció del públic que va reconèixer als joves un talent inusual i
una energia abundant evident en tots els espectacles.
Escoltem el primer d’aquest projecte anomenat.....
5.- Babe (D.
Jevtovic) 4m31s
Doncs amb una intro vocal amb clares arrels sèrbies ben aviat ens hem
situat en el concepte musical d’aquest gran guitarrista i amic nostre, Dusan Jevtovic.
Coordinació rítmica total en un tema amb motiu principal recurrent que
li ha servit per a desenvolupar-lo reiteradament i sense cap solo, car no és
aquesta la qüestió ni sempre s’han de fer solos ens ha exposat clarament. Els
càntics populars han aparegut entremig i també ja a les acaballes.
Avanç ràpid cap a 2003. Quan Dusan, després de molts èxits tocant en
innombrables esdeveniments musicals locals i nacionals, va deixar la seva
Sèrbia natal i es va traslladar a Barcelona, on va completar els seus estudis
de música moderna al prestigiós Conservatori del Liceu. Juntament amb els seus
estudis, Dusan es va convertir ràpidament en un sideman molt demanat a l'escena
musical espanyola, actuant en nombrosos festivals i gires amb el grup de fusió
de jazz del baterista Xavi Reija, així com amb el popular cantautor Rafa Pons.
Dusan també ha recorregut tot el món amb Rim Banna, un dels més famosos
cantants àrabs. Com a músic de sessió d'estudi, Dusan ha gravat en àlbums
editats per Satchmo Records, Batiendo Recordes, Vicious Records, L'Indi Records
i altres editorials europees.
Acabem doncs el projecte de Dusan
i programa amb el magnífic tema anomenat....
4.- New Pop (D.
Jevtovic) 9m00s
Doncs i què maco aquest tema amb una clara estructura AABBAA de 8
compassos cadascuna repetida una vegada més, a partir de la qual, el líder ha
encetat el seu magnífic solo seguint
clarament el recorregut harmònic, i per això hem comptat amb els acords
puntuals del teclista Vasil Hadzimanov,
i ha estat ell mateix qui ha fet sonar aquest magnífic estri que té el so com
un Rhodes, piano elèctric. Us recordo que del Dusan li he posat d’altres treballs seus i també del teclista Hadzimanov. El baixista Pera Krstajic també s’hi ha volgut
afegir i així és que ha desenvolupat un bon solo i també amb un bon llenguatge,
ara de tots plegats amb més jazz-rock-progressiu-fusió perquè així és com ho
podríem definir i ho defineix des de Moonjune
Records el nostre estimat Leonardo
Pavkovic. Comentar-vos que tot i ser un directe, el so és clar i net i no
se senten els sorolls típics i crits de la audiència, i només els aplaudiments
al final de cada tema. Els solos del líder, tot i la palestra d’efectes i
pedals diversos que va tenir al seu abast, no van estar dominats per
alteracions sonores massa exagerades podent deixar la seva empremta “humana”, i
ho dic entre cometes, de manera evident. Una formació compacte amb un tema
espaterrant que per acabar el programa ens ha anat de les mil meravelles.
És un intèrpret molt versàtil que abasta moltes àrees de la
música, però és més conegut pel seu treball en el jazz modern / blues / rock.
Dusan és conegut per la seva tasca com a improvisador i per la diversitat dels
seus projectes musicals, així com pel seu ús de pedals d'efectes i dispositius
bucles que donen a la seva música un so diferenciat. Com a líder, Dusan ha
tingut una producció constant de música original. El seu disc debut "On
The Edge" es va estrenar el setembre de 2009 a L'indi Music amb Sava
Miletic, Rhodes, Bernat Hernández, baix elèctric i Xavi Reija, bateria. El
2013, l'energia de Dusan va estar dirigida al seu propi projecte. El seu primer
debut internacional anomenat "Am I Walking Wrong" amb Bernat
Hernandez, baix elèctric i Marko Djordjevic, bateria, i es va estrenar
l'octubre de 2013 a Moonjune Records, Nova York. El 2015 Dusan va editar dos
àlbums, Dusan Jevtovic LIVE i Random Abstract amb Xavi Reija a la bateria, nou
projecte anomenat XaDu. Tots dos àlbums per Moonjune Records. Al juny de 2017,
Dusan va editar un nou àlbum anomenat "No Answer", amb Vasil
Hadzimanov al piano, Fender Rhodes i Mini Moog, i Asaf Sirkis a la bateria.
L'àlbum es va editar a Moonjune Records, Nova York. Últimament, Dusan ha gravat
amb Tony Levin, Gary Husband, Asaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic,
Xavi Reija, Bernat Hernandez, Markus Router, etc. La recepta de la música, tal
com ho descriu Dusan: una amalgama de la improvisació associat al jazz,
juntament amb la sensibilitat del gran Jimmy Hendrix, amb el toc del folklore
ètnic serbi, crea una barreja eclèctica que val la pena escoltar! Dusan està
decidit a portar la seva música al món com un missatge d'esperit creatiu i bona
voluntat. La seva brillant musicalitat serà el missatger que farà que la gent
l’accepti amb entusiasme, amb oïdes obertes i cors càlids. Dusan continua
residint a Barcelona!
Doncs ja hem acabat amb el programa d’avui. Espero que hàgiu gaudit amb
la proposta, la d’avui, bastant canyera i encabida en el Jazz-Rock-Progressiu o
la Fusió en les
seves més diverses variants. Avui hem començat fent un homenatge a una companys
i amics que van fer música allà pels anys 70s, Carretera i Manta i el seu disc “El Dolç Oblit” posant un magnífic
tema de més de 9 minuts. Després hem gaudit amb el projecte de Wingfield – Reuter – Sirkis anomenat
“Lighthouse”, hem seguit amb el de Vandamme
anomenat “Vegir” i hem acabat amb el magnífic directe de Dusan Jevtovic anomenat “Live at Home”.
Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres us voldria convidar al concert
que Clara Peya farà a La Traska Truska de Molins de Rei el diumenge 16 de febrer
a les 19h en un concert organitzat per Daltabaix.
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al programa, gràcies de nou a
les editorials que ens cedeixen els seus discos, gràcies als músics que ens els
fan arribar i ara jo mateix Miquel Tuset
i Mallol qui ha presentat, realitzat i seleccionat les músiques del
programa us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)