Programa 310: Fresh Sound Records - Mara Rosenbloom Trio, Hans Köller i Yusef Lateef, dimecres 7 de febrer de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2, aquí a Ràdio Abrera 107.9 , amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics.
Doncs aquesta setmana ja hi tornem amb un altre programa dedicat a la
discogràfica de casa nostra Fresh Sound
Records tot i dient-vos que, darrerament, va ser premiada, premiat el seu
director i ànima Jordi Pujol Baulenas
per l’Academie du Jazz de França per la reedició de la millor
caixa de 2017, la del gran Lucky
Thompson la qual podreu trobar a la web i que aquí mateix us posaré
l’enllaç que penjaré al blog del programa.
Doncs pel que fa a la música, serà com us havia comentat alguna altra
vegada, amb una primera part amb dos projectes de Fresh Sound New Talent i que seran els de la pianista Mara Rosenbloom Trio i el seu “Praire Burn”, i el del també
pianista Hans Köller anomenat “Heart
and Soul” aquest darrer en formació de quartet. Acabarem el programa amb el
vinil de 180grams editat per Jazz
Workshops de la mateixa editorial mare, digitalitzat en primera escolta per
qui us parla i que serà el magnífic disc de Yusef Lateef anomenat “The Centaur and the Phoenix”.
I si haig de començar parlant
d’alguna editorial, avui ho haig de fer de Fresh
Sound Records, o sigui que......Deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem ja amb la música i ho farem amb el primer projecte de la pianista
americana anomenat...
“PRAIRIE BURN”
Mara Rosenbloom Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 510
Enregistrat per Max Ros l’11 de
gener de 2016 a Systems Two, Brooklyn, N.York.
Mesclat i masteritzat per
Joseph Branciforte
Produït per Mara Rosenbloom
Productor executiu Jordi Pujol
Mara Rosenbloom, piano
Sean Conly, contrabaix
Chad Taylor, bateria
Aquest és un projecte que es basa principalment en una mena de suite,
“The Praire Burn Set” amb una introducció i quatre parts, música composada per
aquesta magnífica pianista que alguna vegada hem vist al Jamboree. Hi ha després dos temes a piano solo, el primer fent-li
un tribut a John Lee Hooker i el
segon sobre un conegut estàndard, el
“There will never be another you”. D’ella mateixa ja li hem posat alguns dels
seus discos en anteriors programes, magnífics i personals discos com aquest que
esteu a punt d’escoltar. Es va enregistrar en una sola “presa de so” de 38
minuts, tot seguit. Tot i haver-hi quatre diferents composicions, ens inspiren
un arc musical general i es poden escoltar una darrera l’altre sense
interrupcions. Aquesta és una recomanació que he pogut llegir al web del disc i
que posaré al blog del programa.
Som-hi...
6.- I Rolled and I Tumbled (M. Rossenbloom) 5m43”
Doncs hem començat sense avisar, ha, i de quina manera més impressionant
amb el Blues dedicat a John Lee Hooker
i de quina manera més majestuosa ho ha fet, oi? Un tema a piano solo dedicat a
un dels més grans del Blues, que a més a més, li deu tenir una admiració i
estima especials, car com ell, n’hi ha alguns més. Un tema que es diu “Vaig
rodar i vaig caure”, recordant la manera com aquells éssers varen estar tan
maltractats per dir-ho suau. Un bon inici que no ens relacionarà la música que
ara vindrà, car aquesta serà totalment diferent encabida en la més actual
modernitat.
"A casa a Wisconsin un
estiu de vacances de la universitat, la pianista de jazz Mara Rosenbloom va patir un accident d'autopista que gairebé va
acabar amb la seva carrera quasi abans d'haver començat. Va ser colpejada per
un camió que s'apropava que li va aixafar el colze esquerre. Els metges li van
dir que mai més podria tocar el piano.
Però a mesura que es recuperava de la lesió, que la teràpia física no
podia tractar, la pràctica del piano es convertí en el centre de la seva
recuperació. "Crec que realment he solidificat la meva intenció de
convertir-me en un músic", va dir. "És una mena de camí cap a casa la
necessitat de treballar".
Escoltem ara la primera part d’aquesta mena de suite, anomenada...
2.- Red-Winged Blackbirds (M. Rossenbloom) 8m11s
La melodia inicial no ens dóna pistes de com aniran els “trets” després
de no massa temps. Delicada al principi, ben aviat s’ha anat reconvertint en un
tema rítmic i marcat per les intervencions del baterista. La mateixa pulsió de
la pianista és bàsicament percusiva. El contrabaix es mou per camins quasi
aliens a la rítmica persistent de piano i bateria, ell omplin de música un
espai lliure, d’aquesta “prada cremada”. La seqüència rítmica segueix a dojo
amb una potència no massa usual per a un format a trio de piano, contrabaix i
bateria. El contrabaix del final, és el mateix de l’inici del tema següent.
Però ara vindrà.
Deu anys més tard, aquest treball està obtenint els seus fruits més que
mai. La Sra. Rosenbloom, de 32 anys,
ha publicat el seu tercer àlbum, "Prairie Burn", aquest que esteu
escoltant, el qual és un enregistrament en format trio i una mena de provocació
cansada i improvisació de grup. És la seva declaració més forta com a líder de
banda i el seu esforç més indestructible com a pianista. Amb els seus patrons
rítmics esfilagarsats i el flux esclatant, "Prairie Burn" connecta
els paisatges del Mig Oest de la
joventut de la Sra. Rosenbloom amb
un aire de turbulència i risc. No només la insereix a la conversa, juntament
amb els pesos pesants contemporanis de pianistes com Craig Taborn, Kris Davis i Matt Mitchell; també la vincula amb un
ampli llinatge musical que ha proposat una relació entre el paisatge d'aquest
país i la seva vida i experiència, a partir dels "Skies of America" d'Ornette
Coleman als enregistraments
panoràmics de Joni Mitchell a mitjans anys setanta.
Doncs considerant que avui escoltarem temes de tres discos i que els
d’aquesta pianista són llargs, haurem d’acabar amb la magnífica segona part
d’aquesta suite, seguint amb el contrabaixista Conly, anomenada.....
3.- Turbulence (M.
Rosenbloom) 10m44s
Doncs i quina magnífica composició i col·laboracions dels dos mestres
que l’acompanyen, Sean Conly, contrabaix
i Chad Taylor, bateria. Una esplèndida demostració de potència rítmica
alhora que concepció estilística continuació evident del tema anterior, que tot
i tenir un nom diferent i està senyalitzat com a tema diferent, l’escolta és
continuada com hem explicat a l’inici. Ben bé sembla més una improvisació
partint del concepte rítmic que no un tema escrit al, pentagrama. Algunes
indicacions sempre hi són, però sembla ben bé una improvisació, magnífica per
cert. El break a la meitat del tema ens ha situat en una altra situació,
relaxada, però ha durat ben poc. Tot i això, la re-entré ha estat marcada sí
pel baterista i la percusivitat de la pianista però ja a un tempo més calmat. Encarant
el final, el tempo ha tornat al de l’inici, fins i tot quan ella ha encarat el
piano solo i així ha arribat al final, amb el motiu principal, i ja al final,
contrabaix i bateria s’hi ha afegit a plena turbulència, magnífica.
Des de l'estrena de l'àlbum a l'octubre, Rossenbloom ha començat a establir-se a l'ala esquerra de l'escena
jazzística de Nova York on va actuar al costat del fabulós baixista
avantguardista Henry Grimes al Centre Cultural i Educatiu Clemente Soto
Vélez, al concert de cloenda de "Justícia És Compassió / No un Estat Policial",
tres setmanes de música i poesia presentat per Arts for Art per culminar el cap
de setmana d'inauguració de Donald J. Trump. A la primavera del 2017, el seu
trio va fer el seu debut al Dizzy's Club
Coca-Cola, un espai del Jazz at Lincoln Center ".
Això va dir Giovanni Russonello
el 20 de gener de 2017 per a The New
York Times.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim nosaltres amb el següent projecte de Fresh Sound New Talent i ara ho fem amb el del també pianista Hans Köller anomenat....
“HEART AND SOUL”
Hans Köller
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 513
Enregistrat per Dick Hammett el
15 de març de 2016 al Red Gables Studio, Londres.
Produït per Hans Köller
Productor executiu Jordi Pujol
Jogn O’Gallaguer, saxo alto
Hans Köller, piano
Percy Pursglove, contrabaix
Jeff Williams, bateria
Totes les composicions són de Hans
Köller. Us poso al blog l’enllaç a la pàgina d’aquest disc...
Comencem ja amb la música d’aquest pianista alemany establert al Regne
Unit amb un dels temes a tempo mig, deixant-nos les dues balades que hi ha. El
tema es diu...
5.- Row Row Row Your Boat (H. Köller) 6m
Doncs ja heu escoltat que hem fet un canvi sonor tot i que no tant
estilístic, car aquesta música i la que hem escoltat en l’anterior projecte les
podem encabir en el jazz més modern i actual on les composicions i les seves
melodies s’allunyen dels conceptes més clàssics. Tema iniciat a duet amb piano
i saxo alto desenvolupant la melodia fins arribar a un break rítmic, on de
manera delicada el compositor i pianista ens ha meravellat per la dolçor del
seu solo. Si la melodia d’aquest tema de Köller
la situem en el Jazz Modern més actual, doncs més encara la concepció del solo
del gran saxo alto americà, O’Gallaguer.
I com sempre, després dels solos hem tornat a l’inici melòdic i ho han fet els
dos solistes. Comentar que contrabaix i bateria estan sublims acompanyant i
creant, sobretot el baterista Williams.
Hans Koller va néixer en una família musical, el seu
pare era un pastor luterà amant del jazz, la seva mare, una mestre de música i
les seves quatre germanes, totes tocaven instruments. Va créixer a la Baviera rural i va entrar en contacte
amb músics de jazz en els seus anys adolescents mentre assistia a les escoles
d'estiu de jazz dirigides pel Districte
Six de Brian Abraham a Ingolstadt. El 1991 va arribar a Anglaterra, primer a la Universitat de Middlesex, on es va
graduar en composició, després a l'Escola
d'Estudis Orientals i Africans (SOAS), on va obtenir un màster en Ethnomusicologia. Köller va començar a tocar en bandes amb el saxofonista Stan Sulzmann i el trompetista Chris Batchelor i va passar a formar el
seu propi grup “Neverland”, amb el
baixista Dave Whitford, el
saxofonista Rob Townsend i el
bateria Stuart Laurence. Aquest grup
va créixer en renom gràcies a les nou peces de l'àlbum debut de Köller, Magic Mountain (1997), que el va convertir en un dels principals
compositors de jazz al Regne Unit.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara ja amb una mica més de tempo amb el primer tall del disc, si
fora un vinil, tema anomenat...
1.- Ohr/Uhr (H.
Köller) 8m33s
El primer tall del disc si fos un vinil ha aparegut amb un swing suau i
delicat, gràcies a la mestria creativa del baterista Williams, i ho torno a dir perquè em sembla evident i sense oblidar
el contrabaixista Pursglove. Tema
també amb melodia a duet amb saxo alto i piano, una melodia situada en el
mateix anterior context, o sigui que evidentment format part d’un projecte,
d’una concepció musical, melòdica i harmònica, la d’aquest pianista alemany
establert al Regne Unit, i per tant,
aquesta seria una mostra del jazz que s’hi fa, en una de les seves variants. El
líder inicia el solo quasi sense adonar-nos-en, seguint l’estela melòdica del
tema. Un solo net, amb espais pel silenci, amb
poques netes i posades on toca, i quan estan posades on sembla que no
toqui, són aquestes les millors, les que fan mal, com diu el meu amic Geni Barry. Amb un so potent O’Gallagher ha iniciat el seu solo, i
també amb el so més característic del jazz contemporani. Un magnífic fraseig el
d’aquest músic americà alhora que amb una gran demostració de tècnica i
recursos, ha donat pas a la manifestació solista del contrabaixista Pursglove en un solo magnífic, jugant
amb els arpegis i melodia, i fent-nos gaudir a tots plegats per tal demostració
de mestria i afinació magnífica, la d’aquest contrabaixista. Amb el duet de
solistes han arribat al final, de la mateixa manera que l’han començat.
Tres anys més tard va guanyar el premi JOEY per a compositors organitzat per l’Eastern Arts i posteriorment va ser guardonat amb importants
premis pel Birmingham Jazz i pel Freden International Music Festival. El
2001 va publicar Lovers and Strangers,
un àlbum amb el seu trio al costat de l'arpista Helen Tunstall, la cantant Christine
Tobin i la percussionista Corrina
Sylvester. El seu següent àlbum, New
Memories (2002), va ser aclamat com "el so més nou, expansiu,
expressiu i emocionant de l'orquestra de jazz que va sorgir en aquest país des
del lamentat Loose Tubes, això va dir
John Fordham a The Guardian.
Durant la següent dècada, Köller
va treballar per a refinar el seu so, escrivint per a Steve Lacy (London Ear), treballant en contextos de gran grup amb Evan Parker, amb Kenny Wheeler i Bob
Brookmeyer, realitzant i gravant amb la NDR Bigband (Rutes Escèniques), així com tocar el piano en diversos
grups dirigit per Mike Gibbs
(incloent una gira per Anglaterra el 2007 al costat de Steve Swallow, Bill Frisell i Adam Nussbaum.
I encara amb més música, ja més viva, amb el tema...
7.- Lou Lou’s Birthday (H. Köller) 4m36s
Amb un tempo una mica més viu, com sempre fem quan podem, ens hem tornat
a situar en un context de grans intervals entre notes, cosa que van inventar
els genis del free jazz tals com Ornette
Coleman i demés mestres, ells però sense ritmes i harmonies massa
establertes. Els nostres herois d’avui ens han mostrat de quina pasta estan
fets, interpretant una altra melodia magnífica abordada a duet i si és possible
havent ampliat les seves mires. Aquest és un tema on el saxo m’ha recordat a
moments, el so del nostre gran geni Perico
Sambeat i és que aquest tema és com una mena de Blues amb aires a Horace Silver salvant totes les
distàncies estilístiques. El ritme trencat, una mica funky, i sobretot en
l’inici del solo del saxo alto, és perfecte per acompanyar als solistes i de
quina manera més bèstia hi ha tornat el nostre saxo alto O’Gallaguer, increïble. I com d’increïble és el canvi aparegut amb
la intervenció del líder en el seu solo a piano. La base rítmica però, s’ha
mantingut inalterable, amb una precisió i creativitat remarcables. Un solo
nítid i gens enfarfegat de notes, precís i pulcre, ha deixat pas al solo curtet
del baterista, per finalment i a duet, tornar-hi amb la melodia i acabar-lo.
Ha gravat àlbums a quartet per a Babel,
Chasing the Unicorn amb el
saxofonista canadenc establert a París,
François Théberge. També ho ha fet pel segell PSI d'Evan Parker amb el llegendari saxofonista alemany Gerd Dudek (Day and Night), i el 2011 va començar a formar una formidable
associació creativa amb el saxo alto de Nova
York, John O'Gallagher. En la seva primera trobada, Köller i O'Gallagher van ser descrits de manera memorable per John Fordham a The Guardian com "dos teòrics de pes pesat que frisen amb el
calor del jazz", i la parella va treballar regularment produint dues
transmissions, performances i enregistraments per a la BBC
Radio 3 en ambdós contextos de grans conjunts i quartet, i col·laborant en
una comissió de Jazzlines de 2015
per escriure música per al reconegut BCMG
(Birmingham Contemporary Music Group).
I acabarem el projecte d’aquest magnífic pianista i compositor amb el
tema a tot swing anomenat....
4.- Sixteen (H.
Köller) 5m19s
I de quina manera més plena de ritme i a tot swing hem acabat el
projecte d’aquest pianista alemany establert al Regne Unit. Una altra melodia a duet i que igualment s’ha
evidenciat la seva procedència. El tempo més viu del tema marcat per la base
rítmica ha estat perfecte perquè fos el baterista qui hagi encetat els solos i
de quina manera més impressionant ho ha fet. Sense poder respirar que ens hem
situat en el solo del saxo alto, ara encara més sorprenent, amb una altra
demostració de gust interpretatiu, llenguatge i recursos tècnics. Quina bèstia
de músic aquest O’Gallaguer. És clar
que la simbiosi amb la base rítmica és total i així ha sonat això, tant bé.
L’entrada del líder en el seu solo ens ha situat de nou en un estadi sonor més
calmat però sense baixar el nivell de tensió, la qual s’ha incrementat
apareixent de nou el saxo alto fent el duet melòdic amb el piano per així
acabar el tema. Magnífic tema i projecte que ara mateix deixem però
recordant-vos que podeu mirar d’aconseguir-lo i gaudir amb els altres temes que
hi ha.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa amb el magnífic disc de Hard Bop del
gan Yusef Lateef anomenat.....
“THE CENTAUR AND THE
PHOENIX”
Yusef Lateef
Enregistrat per Ray Fowler al
Plaza Sound Studios el 4 i 6 d'octubre de 1960 i per Bill Stoddard al Bell
Sound Studios el 23 de juny de 1916, ambdos a Nova York.
Produït per Orrin Keepnews
Tornat a editar per Jazz
Workshop JW-068
Productor executiu re-edició,
Jordi Pujol
Yusef Lateef, saxo tenor,
flauta, oboe i argol
Richard Williams, trompeta
Tate Houston, saxo baríton
Josea Taylor, basson o fagot
Eernie Farrow i Ben Tucker,
contrabaix
Lex Humphries, bateria
Amb col·laboracions de luxe de....
Curtis Fuller, trombó
Clark Terry, flugel horn i
trompeta
Barry Harris, piano
Joe Zawinul, piano
Roger Sanders i Garvin
Masseaux, percussió
Per parlar dels instruments gens convencionals podria dir-vos que
l’argol és una mena de flauta que te dues canyes o tubs utilitzat des del molt
llunyà Egipte antic, utilitzat
encara també a Palestina. I si
parlem dels músics n’hi ha tants com 13, tot i que segurament no tocaran tots a
la vegada, però déu n’hi do quina petita big band que ens acompanyarà a partir
de ben aviat.
Aquest és un vinil d’aquells que no haurien de faltar a cap casa, i si
més no, en format compacte, car és una delícia de composicions fetes el 1960 i
encabides, m’atreviria a dir en la “Tercera Via” o “The Third Stream” on la
música clàssica, contemporània i el Jazz es van donar la mà gràcies al gran
teòric Gunther Schuller. De fet, es
pot veure un vídeo per internet sobre aquest creador titulat Gunther Schuller Journey Into Jazz on
es poden veure músics tan diversos com Don
Ellis, Benny Golson i Eric Dolphy en una composició d’aquest gran teòric i
mestre del Jazz. No escoltarem el mateix però ens hi aproparem o sigui que jo
diria que l’àlbum de Yusef Lateef
n’és un bon exemple, sobretot considerant les quatre balades a tempo slow que
hi ha, magnífiques les quatre, a més a més de les altres composicions a tempo
més viu que hi podreu escoltar i també amb barreja de sonoritats en l’ona Schuller. En la edició en compacte feta
el 1992 per Riverside s’hi van
afegir un parell de temes més, el “Jungle Fantasy” de Esy Morales i “Titora” de Billy
Taylor.
Bé, doncs comencem amb les músiques i ho farem amb una d’aquestes
magnífiques balades del disc composta per Sammy
Fain & Irving Kahal arranjada per Kenny Barron i que serà la del tercer tall del
disc, ara sí, de la cara A, anomenada....
A3.- Eve’ry day (I Fall in
Love) (S. Fain & I. Kahl / arr.
Barron) 6m54s
Doncs perquè en tingueu una idea, els compositors d’aqueta meravella
també en van compondre d’altres tals com els preciós “I’ll be seeing you” entre
moltes altres. Si el tema comentat te normalment un tempo mig, no ha estat així
en aquest súper slow on hem pogut escoltar el preciós so de l’argol tocat pel
líder. La flauta, també tocada pel líder ha desenvolupat la melodia,
acompanyada pel so dels metalls més daurats. Ell mateix ha iniciat el solo tot
i mostrant-nos la habilitat i tècnica més que depurada d’aquet gran
multi-instrumentista Lateef fent-nos
un solo magistral i delicat. Hem escoltat també el trombó de Fuller, ell sempre tan reconeixible i
precís en l’afinació. La flauta ha tornat a embolcallar-nos en la melodia de la
A, mentre que ha aparegut el piano que podria ser de Barry Harris per deixar pas de nou a l’argol i així acabar aquesta
preciosa i delicada composició.
Vegem què ens en diu Stacia
Proefrock des de All Music Guide
"Des de la seva primera explosió d'enregistraments a mitjans dels
anys cinquanta, Yusef Lateef va ser
un músic que sempre va estirar suaument els límits de la seva música per
absorbir tècniques, ritmes nous i noves influències d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. En el “The Centaure and the Phoenix”, tanmateix, assumeix els riscos i les
innovacions que Lateef coneixia, i
les amplia en diverses direccions totes alhora, donant lloc a un àlbum que
esclata amb noves idees i textures, mentre que segueix essent accessible i, sobretot,
bell. Lateef sembla ansiós per donar
el següent pas musicalment, trencant el motlle respecte dels seus àlbums
anteriors...”
Seguim ara amb un tema a mig camí on la delicadesa es feu enfortida pels
ritmes posteriors, en el tema, primer tall de la cara B de l’esmentat Charles Mills que titula el disc...
B1.- The Centaur and The Phoenix (Ch. Mills) 5m33
Swing i canvis rítmics amb melodies de metalls que ens recorden espais
musicals anteriors, però amb una clara tendència a la modernitat en la
composició, car, tot i la palestra d’instruments del món clàssic, aquestes
músiques tenen un punt de modernitat que no ens allunya massa de les músiques
anteriorment escoltades. I és que el concepte de programa temàtic el tenim
bastant a punt de mira sempre que podem. El swing apareix i desapareix reforçat
després dels canvis rítmics, i els sons profunds de saxo baríton i trombó
omplen amb la seva profunditat els espais lliures. Un tema amb estructura de
Blues, segurament us n’haureu adonat, amb un swing espaterrant. I quin final
més bèstia.
..”Tot i que és un compositor
dotat, només un terç de les cançons que apareixen aquí són seves: l'escena de
flauta guiada per ritmes en el tema "Apathy", el tribut suau i
nocturn a la seva filla en "Iqbal" i el poema tonal a "The
Philanthropist" en són les tres mostres. El millor de la resta prové de Kenny Barron, que només tenia 17 anys,
i Charles Mills, un compositor
clàssic contemporani que va signar dos títols propis a l'àlbum, destacant-ne
dues de les seves simfonies, la primera un homenatge a Crazy Horse i l'altre a Charlie
Parker. Proporcionar l'estructura i les textures necessàries per a aquestes
intricades composicions va ser el legat més gran que Lateef va fer. Acostumat a treballar en un format de petit grup,
aconsegueix fer però, que la gestió d'una banda de tretze sidemen sembli fàcil...”.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb més tempo viu ara amb el segon tall del disc de la cara A,
tema del líder Yusef Lateef
anomenast....
A2.- Apathy (Y.
Lateef) 5m21s
I seguim amb la flauta del líder en un altre Blues d’estructura però amb
tota una palestra de sonoritats diverses, amb uns metalls i canyes que a mode
Big Band deixen anar els seus riffs. Un magnífic solo del trompetista Williams ha deixat pas al de Clark Terry al fiscorn, si és que no ho
ha fet tot ell, cosa habitual en les seves aparicions. Ells dos, o ell mateix
han fet un tete a tete de “dossos” per deixar pas al so del saxo tenor de la mà
del líder i mestre de totes les canyes, Yusef
Lateef. I aquest impressionant solo ha deixat pas a la sonoritat del Basson
o Fagot, en un solo magnífic de Josea
Taylor el qual ha deixat pas al solo del contrabaixista i posteriorment
acabar el tema.
..” Alguns dels líders i companys de Lateef estan aquí inclosos com són Barry Harris, Richard Williams i Ernie Farrow, però la inclusió de músics de futur com Joe Zawinul també ajuden a fer que
aquest àlbum pugi un nivell superior. El més gran miracle d'aquest
enregistrament, però, és l'equilibri que Lateef
aconsegueix amb aquest gran grup: sempre són un actiu, mai una distracció i,
fins i tot són forts i poderosos en cançons com "Apathy" o
l'arranjament de Barron de
"Ev'ry Day" ("Fall in Love"), i ell, sempre es mostra com a
líder i fa que d'alguna manera, la seva delicada flauta (o oboè, saxo tenor o
argol) s'aixequin per sobre de tot, abocant brillantor, gràcia i alegria
". Això ens ha dit Stacia Proefrock
des de All Music Guide
I acabem el projecte i programa ja, amb el primer tall del disc de la
cara A, amb un tema de Kenny Barron
anomenat...
A1.- Revelation (K.
Barron) 5m57s
Doncs amb aquest tema de Barron
també amb els 12 compassos del Blues, ens ha mostrat de quina manera tan
diversa es poden composar aquestes estructures, simples en els seus inicis de
només 3 acords, en format I – IV – V, però convenientment ampliades
posteriorment per Charlie Parker per
exemple , amb seqüències internes de II – V – I menors i demés meravelles. La
melodia inicial, curta, a saxo tenor ben acompanyada per d’altres vents,
metalls i canyes, com així ha estat en el seu solo, i en chorus alternatius per
fer-ho més maco i no tant esperat. Un llarg solo del líder en l’ona Rollins tot i les “castanyes” que ha
fet amb la llengua, més pròpies dels sons de lliure improvisació. El mateix Yusef Lateef ha agafat el baríton i ens
ha tornat a impressionar la manera com aquest mestre domina totes les canyes i
algunes dels deus metalls més dolços. També Curtis Fuller ha aparegut amb un solo melòdic i en base a
estructures harmòniques normals, i potser deixant les súper estructures pel
solo a piano d’un dels dos mestres, el gran Harris i el jove aleshores Zavinul.
Un tema que ha anat diluint-se poc a poc, d’aquella manera que et fa pensar en
un directe, on seguiria encara força estona.
Bé, doncs ja hem acabat el projecte del gran Yusef Lateef i els seus cracs, en un disc vinil digitalitzat en
primera escolta per qui us parla. També hem acabat el programa d’avui que
espero us hagi agradat i que ha començat amb la música de la pianista Mara Rosenbloom i el seu trio, ha
seguit amb el quartet del també pianista Hans
Köller en formació de quartet i ha acabat amb la petita big band de 13
músics liderada pel gran multi-instrumentista Yusef Lateef. Doncs deixem-ho aquí per avui i jo mateix, Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat
el programa, seleccionat les músiques i us ha parlat d’interessos comuns us
desitjo molt bona nit i molt bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
