Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aprofitant dies d’aquestes festes per posar-vos discos de Jazz i és així com avui, nit de cap d’any 2017-18, podreu escoltar un parell de projectes de dues cantants editats per dues de les nostres editorials, i parlo del disc que em va donar en mà Clara Luna i el seu preciós “Pure Imagination”, disc de Temps Record i el que em va donar Josep Ramon Jové al Cafè de l’Escorxador el 25 de novembre i que ben bé em podia haver donat el Xavier Monge, present ell també en el concert de Benny Golson Quartet. Disc editat doncs per Quadrant Produccions i d’en Xavier Monge Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat. Dues joies que segur gaudireu d’allò més. Una casualitat ha fet que David Casamitjana sigui qui ha fet les mescles i hagi masteritzat els dos projectes.

Som-hi doncs, abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Escoltem doncs la delícia anomenada...


“PURE IMAGINATION”
Clara Luna

Editat per Temps Record            TR1653-GE17
Enregistrat per Jose Cattaneo als ACLAM Records durant el 2017, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Produït per Clara Luna i Xavi Maureta

Clara Luna, veu i piano en #11
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Vicenç Solsona, guitarra
Fèlix Rossy, trompeta
Seamus Blake, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
“Marala”, Selma Bruna, Paula Giberga, Clara Fiol, veus

Arranjaments fets per Clara Luna, Xavi Maureta i Andreu Zaragoza.

“Jo no sé si jo m’interesso per la música o és la música la que m’atrapa a mi. Crec que un músic fa de filtre de la música que existeix en un algun lloc i t’utilitza per mostrar-se als altres”.

La Clara Luna va néixer a Barcelona l’any 1980, al barri del Guinardó, en una casa que els seus pares omplien de música els caps de setmana. “A casa hi havia de tot, el meu pare posava copla, després la meva mare sardanes, cançons de Nadal cubanes, música clàssica, jazz… hi ha tot un bagatge musical dins del meu disc dur que surt d’aquells primers anys”. La Clara va demanar un piano per Reis amb només cinc anys. Li van portar un professor particular que, al veure les seves aptituds, va recomanar als seus pares que la portessin al Conservatori de Música de Barcelona.

Escoltem el primer tema, una de les diverses balades que hi podreu escoltar si el mireu d’aconseguir al web de Temps Record. El tema es diu...

8.- Caminhos cruzados       (A. C. Jobim)            8m21s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada cançó ens ha ofert Clara Luna, un tema de Jobim com el preciós “Eu Nao Existo Sem Vocé”, o sigui, “no existeixo sense tu”. Aquests camins creuats són una delícia com moltes de les cançons que va composar aquest prolífic i genial compositor. En aquest tema hem pogut escoltar també la dolça trompeta del Fèlix Rossy en una de les seves intervencions en aquest disc. L’Andreu Zaragoza, amic de l’ànima de Clara hi participa com també el gran pianista Marco Mezquida tots tres en curtets i magnífics solos. Sense oblidar però la base rítmica de Rai Ferrer i Xavi Maureta. Una formació magnífica per a una magnífica balada, bossa delicada d’aquest genial autor. Com us he comentat, d’altres precioses balades d’aquest disc són el bolero “Murmullo”, de Electo Rosell, “You go to my head” de Coots el tema de Herbert Ellis “Detour Ahead” i el de Jobim comentat abans, o sigui quatre meravelles més que podreu escoltar aconseguint el disc.

Seguim amb més música i ara una mica més viva amb el tema que titula el disc...

1.- Pure Imagination (Bricusse & Newley)            6m10s

Una altra meravella que te motius de sobres per titular aquest projecte de pures imaginacions, o pura imaginació. A ritme de vals ens ha enlluernat ja des de l’inici amb la delicada i preciosa veu de Clara. El solo de l’Andreu ha estat genial, amb un so, el de la seva guitarra profund com el dels grans mestres i amb un fraseig modern i delicat, com ha estat també el del Marco al piano, en al seva línia de recerques sonores i harmòniques emmarcades però en els sons de les melodies. Ja sabem de quina manera i en alguns casos s’allunyen de les harmonies bàsiques i circulen per les súper estructures i demés meravelles. La veu de Clara al final va acabant el tema en una mena de Turnaround preciós com preciós ha estat aquesta pura imaginació.

Anys al Conservatori: “Vaig tenir la sort d’estudiar amb la Mercè Molero, una de les millors, es dedicava a la música amb passió, ganes i amb tot el respecte del món”

La Clara va estudiar el grau mig del Plà 66 de piano clàssic amb la Mercè Molero i en Ramon Coll, formant-se com a intèrpret de piano i picant l’ullet a la música contemporània, treballant, entre d’altres, amb l’Albert Sardà i la Ludovica Mosca. Va gaudir fent el seu examen de vuitè i els professors van reconèixer que feia anys que no s’ho passaven tan bé. “Em va agradar que em diguessin això, jo és el que n’espero de la música, que no la controlis, que flueixi”.


Seguim escoltant-la, ara amb un tema viu Jerome Kern anomenat...

7.- Nobody Else Like Me    (J. D. Kern)                4m22s

Tema aquest del mestre Jerome Kern interpretat per quasi tothom i quasi tots els màsters i ara em ve al cap el que va fer el gran Stan Getz amb Jimmy Rowles (piano), Bob Whitlock (contrabaix) i Max Roach (bateria), tema a un tempo inferior del que ha fet la nostra artista. Ella l’ha encetat a veu i escombretes del Xavi per després afegir-s’hi la resta de intèrprets entre els quals el jove trompetista Fèlix Rossy. Clara Luna és una de les que millor improvisa en “scat” com heu pogut comprovar en aquest tema, però es que ho fa també en molts altres temes on ella canta i ja no dic els d’aquest disc. El solo de Fèlix està força ben realitzat en el registre mig on el jove trompetista ens mostra la seva bona tècnica i molt bon so alhora que recursos tècnics i llenguatge. La sonoritat de la guitarra de l’Andreu ens torna a meravellar per la dolçor del seu so, so de caixa, so de jazz, igualment que la seva pura imaginació en la seva improvisació. El tema torna a sonar cantat amb la veu de la Clara acabant-lo de cop.

Seguim a bon ritme amb un dels referents de la música popular transvasada als estàndards de Jazz com és el tema de la pel·lícula que van traduir com a “Somriures i llàgrimes” o en l’original  “The Sound of music” de Robert Wise de 1965, tema que va popularitzar pel Jazz ni més ni menys ni més que John Coltrane anomenat, ja ho sabeu...

2.- My Favourite Things       (R. Rodgers)             5m43s

Doncs ja l’heu reconegut, i doncs la Clara n’ha fet una magnífica versió, un molt bon arranjament que ella ha fet dels temes d’aquest disc conjuntament amb en Xavi Maureta i Andreu Zaragoza. En aquest tema hem pogut escoltar al seu amic Seamus Blake al saxo tenor. Grandíssim el Seamus ja ho sabem però és que en aquest tema està súper, ell amb un so una mica metàl·lic si se’m permet, alhora que personal i modern de fraseig, amb sonoritats que recorden d’altres tenors, els seus referents com varen ser Joe Henderson entre d’altres. Magnífic el solo d’aquest mestre americà amic de tants dels nostres músics com són Jordi Rossy. Andreu de nou ha omplert de bellesa els espais sonors d’aquest tema, com ha fet en els altres temes, i com també han fet la resta de músics i companys. El tema torna als inicis amb la veu de la Clara i la participació de vents i cordes arribant al final a tot ritme també de vals tal i com ha començat.

Canvi de registre: “Acabava d’acabar una part de la carrera de piano, i em qüestionava si m’hi volia dedicar. Però em cridava més començar a descobrir la música moderna, el jazz i cantar”

La cantant va compaginar l’últim any de vuitè de piano amb els primers contactes amb la música moderna. Va entrar al Taller de Músics fent jazz, veu i piano. Tot i que el piano clàssic no el volia deixar, rebia classes esporàdiques de la mà del pianista brasiler Luiz de Moura Castro que la va encoratjar a seguir el seu instint. Li va deixar també moltes partitures del Brasil i d’altres compositors sud-americans, que a poc a poc atraparien a la cantant que continuava introduint-se en el món del jazz, estudiant amb professors que li oferien eines per expressar-se a través de la veu i les harmonies modernes, com són Anna Finger, Xavi Maureta, Jorge Rossy o Pere Arguimbau. També va rebre màster classes en diversos seminaris de Luciana Souza, Claudia Acuña, Michele Weir, Dick Oatts, Seamus Blake o Bill Steward. S’interessa durant aquells anys per les diferents tècniques vocals, com el Voice Craft, que treballa amb Viv Manning i Helen Rowson, i el Somathic VocieWork, amb Jeannie LoVettri i Theo Bleckmann. La cantant, inquieta, sempre buscant ampliar coneixements, treballa amb Franco Fussi i Mònica Miralles.

I acabem el projecte de Clara Luna, magnífic amb 11 temes preciosos dels quals n’hem posat cinc impressionants....el tema és l’original de la mateixa líder del projecte anomenat...

9.- Moving Fast         (Clara Luna)              3m53s

Doncs ja heu vist de quina manera més impressionant hem acabat el projecte de Clara Luna amb un magnífic tema propi i millors interpretacions i intervencions dels solistes, primer la del grandíssim saxo tenor Seamus Blake executant un solo magistral ja des dels inicis i després de la curta melodia cantada per la líder. Els recursos que ha desenvolupat són impressionants igual que la tècnica emprada i demostrada. Arpegis descendents inversemblants alhora que desbordant imaginació. Fèlix l’ha seguit amb similar mestria i diferència sonora la del metall però també amb una molt bona tècnica. El tema acaba amb la veu de Clara Luna. Magnífic projecte, ja ho heu pogut escoltar. Dir-vos que podeu entrar al web http://www.claraluna.info/ per saber-ne més d’ella, però ara deixem-la i nosaltres seguirem però abans....

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte del pianista català Xavier Monge i el seu quartet amb dues figures estel·lars com ara sabreu...en el projecte anomenat...


“POEMES DISPARS”
Xavier Monge Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat
Enregistrat per Jordi Vidal el 4 de febrer de 2017 a l’Estudi Laietana.
Editat per Roger Gutiérrez.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Producció executiva de Josep Ramon Jové.

Viktorija Pilatovic, veu
Perico Sambeat, saxo alto
Jaume Sanchís, saxo tenor
Xavier Monge, piano
Ignasi González, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Tots els temes són de Xavier Monge, escrits i arranjats, en base a poemes d’escriptors anglòfons.

Veiem què ens diu Josep Ramon Jové  des del web de Quadrant Produccions.....
Xavier Monge proposa noves composicions sobre l’obra d’uns quants poetes nord-americans, una selecció d’autors que reuneix alguns dels millors versificadors de més enllà de l’oceà, des de T.S. Eliot i Ezra Pound a Sylvia Plath, Jack Kerouac o Charles Bukowski. Poemes Dispars ens retorna Xavier Monge amb tots els seus accents particulars, al coneixedor profund de la rica tradició del jazz modern que es torna a expressar amb la singular combinació de respecte i atreviment que sempre l’ha caracteritzat com a intèrpret i compositor.”

Escoltem-lo ja amb la primera baladeta sobre el poema “The Waste Land” de T. S. Elliot, anomenada...

7.- The Song Of The Three Thames Daughters   (X. Monge)    3m49s

Preciosa cançó per segur un preciós poema aquí amb un trosset de la seva lletra, presum i imagino. La delicada i personal veu de Viktorija alhora que preciosa també, ens ha situat en la nova sonoritat, la d’aquest projecte però també veu. Musicà poemes te la seva gràcia i dificultat car, i en anglès, o en qualsevulla llengua el poema cantat ha de ser com el recitat, i així ho ha fet en Xavier, mestre ell en aquets afers com ens diu també el Josep Ramon en el text del llibret interior. La improvisació del líder ens l’ha mostrat també com és també en aquest àmbit del Jazz, un creador nat.

......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un tema farcit de swing en el tema anomenat...

5.- Song         (X. Monge)    4m26s

Un tema música d’un altre dels poemes d’aquests escriptors nord-americans, magnífica música de Xavier i millor improvisació de Viktorija en “scat” després de la presentació cantada del poema. D’aquesta cantant amiga nostra ja li hem posat un parell dels seus projectes personals alhora que també la vam veure en directe tot i presentant el seu “Stories” a Rubí ella ben acompanyada de Michele Faber Trio amb Curro Gálvez i Enrique Heredia. En aquest tema hem pogut escoltar al mestre de mestres del saxo alto, el gran Perico Sambeat, en un solo magistral. La fluïdesa del seu so fresc i lleuger alhora que ric en tècnica, una de les millors, s’acompanya de la seva creativitat i increïble fraseig a l’abast de pocs solistes del saxo alto del continent europeu. El poema cantat torna a sonar acompanyant-nos en el tram final i amb el swing fins el final.

Seguim amb més trempera ara amb un altre dels grans temes d’aquest projecte del poema de E. E. Cummings anomenat....

2.- The Moon is hiding in her hair              (X. Monge)                5m29s

Magnífic tema també on hi ha encabit el curtet poema de Cummings amb un canvi rítmic en el pont, canvi a swing on canta....
cover her briefness in singing
close her with the intricate faint birds
I segueix el ritme intricat i complex amb la resta del poema, realitzant un riff força potent amb veu i saxo alto, per donar pas de nou a la improvisació magnífica de Viktorija en “scat”, mestre aquesta cantant en tot això del cant i improvisació. El solo del líder al piano ha arrodonit i calmat l’esfera sònica amb la seva solidesa i prístina digitació, precisa i pulcre alhora que bella, deixant pas al solo del màster dels saxos altos, el gran Perico Sambeat, ell que ens ha tornat a enlluernar amb el seu fraseig i tècnica. Després d’ell, de nou el potent riff amb veu i alto per tornar al poema complet de Cummings amb swing inclòs en el pont i ritme ternari en les As....magnífica composició que finalitza de cop.


Seguim amb un altre gran tema d’aquest projecte amb l’anomenat...

6.- I Kneel                  (X. Monge)                4m48s

Doncs un tema amb una seqüència d’acords que d’entrada semblen ser el motiu principal i després amb els canvis adequats per arrodonir la cançó. La melodia principal la podem escoltar amb els dos vents alhora, saxo alto i tenor, el del Jaume Sanchis. Ben aviat Viktorija ha seguit la seqüència amb la lletra, ara sí que no podem saber de quin dels poetes, amb una melodia força ben trobada i tan ben cantada. El so impressionant de l’alto de Perico ens ha tornat a impressionar alhora que la seva magnífica improvisació. Xavier, com sempre que s’hi posa, calma les tempestes anteriors tot i anar-les encoratjant mica a mica que s’hi va introduint. Amb la veu de la cantant croata ens tornem a trobar amb el poema i així amb la melodia final del tema acabada pels dos vents, així com de cop. Magnífica composició.

Doncs ara sí que nosaltres acabem el projecte de Xavier Monge Quartet amb Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat amb un altre gran tema a tot ritme anomenat...

8.- San Francisco Blues      (X. Monge)                6m24s

I quin altre gran tema ha compost Xavier Monge a un ritme complex amb els dos vents fent riffs assenyalant el camí de com anirà el tema, harmònicament. Mentrestant Viktorija els ha acompanyat fins arribar a la primera estrofa d’aquest “San Francisco Blues”. Un tema d’una clara complexitat i certament molta potència, magnífic per acabar el programa. Aquí si que hem pogut escoltar el so del saxo tenor Jaume Sanchis i la seva reeixida improvisació amb molt bon gust interpretatiu i bons recursos i llenguatge. El líder l’ha seguit també amb mestria solista de mà dreta a la vegada que amb grans acords d’ambdues mans. Perico Sambeat ha brillat de nou en la més llunyana galàxia on no gaires li poden fer companyia. De nou la veu i els riffs ens situen cap el final d’aquest gran tema del Xavie Monge, sí noi, felicitats i gràcies per la feina feta.

Doncs ja heu pogut escoltar quin magnífic programa hem fet avui, primer amb el projecte de Clara Luna acompanyada d’una colla de cracs de casa nostra i l‘americà Seamus Blake, i havent acabat amb aquesta altra meravella del pianista i compositor també nostre en Xavier Monge acompanyat d’una colla de cracs i fent esment de manera particular de Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat.

Espero i desitjo que us hagi agradat el programa d’avui i ara sí, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes, realitzat i seleccionat les músiques del programa, us desitjo molt bon any 2018, que us sigui molt més favorable que el complicat 2017, que tornin tots els presos a casa i que deixin de perseguir els polítics exiliats. Molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |