Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aprofitant que encara podem fer el darrer programa emès per antena, us convido a escoltar un parell de projectes força actuals de dos músics amb diversitat d’estils però que els uneix sinó la concepció dels seus treballs, sí que ho fa la delicadesa de les seves músiques. Estem parlant del guitarrista Scott DuBois i el seu projecte “Autumn Wind” i el del vibrafonista canari establert a casa nostra Aridane Matín  i el seu “Tiébélé”.

Deixeu-me que us digui que us desitjo un molt bon Nadal i un millor 2018.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb el projecte del guitarrista Scott DuBois anomenat


“AUTUMN WIND”
Scott DuBois

Editat per ACT Music
Enregistrat per Thomas Vang el 4 de febrer de 2017 a The Village, a Copenhaguen, Dinamarca.
Produït per Scott DuBois

Scott DuBois / guitarra i conductor
Gebhard Ullmann / saxo tenor i clarinet baix
Thomas Morgan / contrabaix
Kresten Osgood / bateria
Eva León / violí I
Conway Kuo / violí II
William Frampton / viola
Sarah Rommel / violoncel
Erin Lesser / flauta
BJ Karpen / oboe
Elisabeth Stimpert / clarinet
Michael Harley / fagot

Veiem què ens en diu ell mateix del seu projecte:
“La meva visió per a aquest àlbum va ser quan vaig prendre un cafè en una estació de tren alemanya. Tornava a Nova York després de fer una gira amb el meu quartet. La meva idea va ser la d’utilitzar tres quartets per crear una conversa entre el món de la composició clàssica contemporània i la composició i la improvisació del jazz modern. La tardor seria el meu tema. Realitzant el meu pla, vaig compondre dotze peces per al meu quartet i les vaig gravar a Copenhaguen. Cada peça comença amb una nota diferent, generant una fila de dotze tons que he utilitzat en diverses parts de les composicions. Més tard, a Nova York, a partir de les actuacions fluides i les improvisacions en aquests enregistraments, vaig compondre, dirigir i gravar peces per als quartets de corda clàssica i de fusta per superposar-los en les actuacions de jazz.”

Comencem doncs a escoltar la música d’aquest mag de les cordes i sons ben especials amb el tema més dolç del seu projecte....

9.- Late november farm fields        (S. DuBois)               4m45s

Doncs ja veieu quina música més aèria, fresca, i lluminosa ens ha transmès aquest guitarrista i compositor americà. El so de la tardor l’hem pogut escoltar mitjançant els vents diversos de Gebhard Ullmann alhora que la delicadesa i brillantor de la guitarra del líder. Una composició íntima que ens situa momentàniament en uns espai de relax i pau, i dic de moment perquè els espais musicals d’aquest projecte són més diversos, encabint-hi sempre la delicada musicalitat alhora que la llibertat d’expressar-se amb sons una mica més agrestes, en podríem dir. I nosaltres seguim però....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

“La primera peça és per a guitarra solista. Cada peça posterior afegeix un instrument que culmina en un final (per a dotze músics) en què la fila de dotze tons estructura tota la composició. Entre altres tècniques compositives que vaig emprar hi varen haver aleatorisme, ritme, arrodoniment, dinàmica, minimalisme i serialització. Sempre em vaig centrar la  melodia i l'harmonia que em van suggerir les permutacions de la tardor. Aquest viatge musical comença amb la llum canviant de principis de tardor i continua amb un passeig tranquil al vespre.”

Seguim amb una altra bella composició anomenada...

3.- Early October Insect Songs      (S. DuBois)               2m34s

I ves per on que ha aparegut el magnífic i profund so del clarinet baix ja des del mateix inici de la peça. Tot plegat sembla haver estat com una dansa, curta dansa però preciosa on la senzillesa està envoltada de bellesa, llàstima que hagi durat tan poc. Una composició que ens mostra com, amb un concepte recurrent principal es poden crear espais sensorials musicals d’una exquisida bellesa.

“Els compositors més delicats de la tardor apareixen després de la foscor. El misteri del viatge del regne animal vers la tardor coincideix amb les fulles canviants de la temporada. Els ocells criden i volen en la gran formació a través de la llum del sol, els núvols, la pluja i els vents bufant. El vent de la tardor transmet sons des de prop i de lluny. La llum de la lluna penetra el bosc profund. La sortida del sol revela camps agrícoles coberts de neu. El fum de la xemeneia s'alça contra el cel blau a la llum del sol. A la nit, les estrelles brillen i esclaten. L'aurora boreal pinta el cel. El viatge acaba en una reflexió silenciosa.”  Scott DuBois. Nova York. 21 de juny de 2017.


I aquet ha estat el petit resum del seu projecte explicat per ell mateix. Ja vegeu quina quantitat de poesia hi ha també en el seu interior. I seguim ara ja amb un canvi substancial tot i que no pas relacionat amb la bellesa, car aquesta no desapareixerà en cap moment. Escoltem la peça anomenada...

4.- Mid october migration    (S. DuBois)               5m54s

Un inici amb els sons del baterista que no semblava haver de derivar cap on l’Scot ens ha portat posteriorment. La delicada veu de la guitarra contrasta amb la del saxo tenor, més volgudament estrident, com si la migració a l’octubre de les aus ens entristís. La compaginació i diversitat de sons de la seva guitarra és realment sorprenent. La permanent presència del baterista, contrabaix i saxo tenor en un format podríem dir més “free”, contrasta amb la volguda bellesa de la guitarra del líder i compositor en una altra peça sorprenentment lírica i poètica.

Acabarem aquest projecte de l’Scot Dubois qui per cert em va fer arribar aquest disc des dels EEUU i tot gràcies a la intervenció de l’amic, gran fotògraf i companys d’ones sonores jazzístiques, en Sergio Cabanillas. No l’oblideu, car ell fa cada setmana els seus “Universos Paral·lels”. Com deia, acabarem el projecte d’aquest iconoclasta compositor amb una peça on la barreja inicialment exposada per ell mateix de la música clàssica contemporània i les improvisacions del Jazz hi és de manera evident i fins i tot la podríem situar en el context més Free del Jazz. Escoltem doncs la peça anomenada....

8.- Mid-november Moonlit Forest               (S. DuBois)               7m38s

I de quina manera més càlida ens ha envoltat el so del violoncel ja en els inicis, tot i que ben aviat la persistència rítmica del baterista ha embolcallat les músiques del cello i posteriorment les dels altres companys de les cordes fregades que recordem-ho són la Eva León violí 1, Conway Kuo, violí 2 respectivament, William Frampton, viola i Sarah Rommel, cello. La sonoritat assoleix un clímax evident i no és per a menys amb tots plegats en plena creació deixant posteriorment el pas a la formació més jazzística, ara amb el líder en plena explosió creativa i sempre al darrere la persistència rítmica del baterista Kresten Osgood. Sembla evident que el format a duet de guitarra i bateria és on s’hi troba més a gust a l’hora d’improvisar en el vessant més contemporani de la seva concepció musical. Ja quasi al final el clímax s’imposa de nou amb les cordes fregades, arribant al final amb la melodia principal a càrrec del violoncel aixoplugat per violins i viola. Quina meravella de composició, on ni el principi ni el final ens podrien situar en la música que hem escoltat entremig.

I deixem ja aquest magnífic projecte del compositor i guitarrista Scot duBois però...

......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Acabarem el programa amb l’altre magnífic i delicat projecte del jove vibrafonista canari anomenat Aidane Martín i el seu Quartet, en un projecte complet on la música està acompanyada de dos projectes gràfics dels quals en parlarem ben aviat...el projecte es diu..


“TIÉBÉLÉ”
Aridane Martín Quartet

Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal a Laietana Studios
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana
Produït per Aridane Martín

Aridane Martín, vibràfon
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria
I la col·laboració de..

Jon Robles, saxo tenor
Piano, Elisabet Raspall
Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, cello

Dir-vos que l’Aridane em va enviar a casa els dos projectes que gràficament són diferents l’un amb els dissenys  de Mireia Tramunt i l’altre amb els de Felo Monzón. També hi ha algunes altres diferències, i si bàsicament tenen els mateixos temes, en cadascun dels dos projectes l’Aridane hi ha afegit un parell de bonus tracks. En el de Mireia els dos bonus tracks són temes amb el projecte que té a duo amb l’Elisabet Raspall i del qual podreu escoltar-ne un tema que a més a més serà el primer del projecte. Del de Felo els temes són el “Para Víctor”, de Jon Robles que no podré posar i un tema que interpreta Aridane a vibràfon solo.

Aridane Martín (Las Palmas de Gran Canària, 1989) al juliol tornà a casa. Deixà de banda els edificis i el tràfec de la ciutat de Barcelona per continuar cosint i esgrimint els seus projectes. Després d'haver participat en diversos festivals -com el festival Smoke, jazz and drink, el Festival Internacional de Música de Barcelona o el Festival de Jazz de Barcelona-, el músic canari es prepara per a les properes edicions del Festival de Jazz Tardor de les Palmes de Gran Canària o al Festival Internacional de Saxòfon i Jazz de Teror.


Mentrestant, mima Tiébélé, el seu primer disc, a través de les làmines daurades del vibràfon que reverbera al pati. Les baquetes llisquen i Aridane neda amb la melodia i els ulls tancats. Fa sorgir d'entre els seus dits les notes que l'acompanyaran durant aquest ardu viatge en què es converteixen els projectes primigenis. Siguin aquestes quatre ratlles i algunes més que us comentaré una presentació d’aquest músic, extretes d’una entrevista que li va fer  Carla Rivero el juliol d’enguany per a la revista digital Revista 7iM. Escoltem ja el primer tema on comptarem amb la participació de la nostra amiga i gran pianista Elisabet Raspall, en la delícia a piano i vibràfon anomenada....

5.- Words I don’t remember            (A. Martín)                  3m37s

Doncs ja vegeu quin meravella sònica d’aquest tema tant preciós i delicadament interpretat pels dos músics, el líder al vibràfon i Elisabet Raspall al piano. Melodies càlides ens han omplert el cor d’esperança i plenitud en un tema curtet però ampli de mires. Una composició d’una gran tendresa alhora que interpretació a duet d’aquests dos instruments melòdics, harmònics i percudius i que tan bé casen entre ells. Recordo al meu amic Geni Barry qui sempre que pot toca acompanyat de piano, (i contrabaix) i sovint ha estat l’Albert Bover i el Jaume Vilaseca a qui vaig poder veure dilluns al Campari Milano acompanyats de l’amic Nono Fernández.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres seguim amb el següent tema anomenat...

4.- The Place (A. Martín)                  5m46s

La delicada intro del líder a vibràfon solo ens ha anat situant en la música certament força més viva que ha vingut després. En aquest tema hem pogut escoltar com el quartet de cordes fregades omplia de les seves sonoritats l’espai i posteriorment en el solo del líder, Octavio Hernández l’acompanyava a la guitarra. Un músic també canari del qual en vam posar el seu magnífic projecte i no fa gaire, en aquesta mateixa 9ena temporada. Un tema que aha anat derivant cap a potències diverses amb el solo del baterista Benítez. Aquest és un jove músic, com el contrabaixista Pedro Campos, i ells dos ves per on que estan embolicats en d’altres diversos projectes, tant bé s’entenen. Un tema on a més a més de poder comprovar la capacitat de composició que te Aridane l’hem pogut escoltar també de quina manera més impressionant ha improvisat en el seu solo.


I seguim amb l’entrevista de Carla Rivero per saber-ne més coses d’ell.

Per què vas decidir especialitzar-te en el vibràfon?
Vaig estudiar en un principi percussió clàssica, la qual cosa engloba tots els instruments de percussió. Llavors, arribat el moment, em vaig adonar que el que millor se’m donava i amb el que més gaudia era amb els instruments de làmines i, buscant una formació especialitzada en vibràfon i marimba, vaig veure que a Espanya no existia com a tal. Així que vaig estar viatjant. Vaig anar a Portugal, a París, rebent classes de diferents professors i, arribat el moment, vaig decidir tornar a Espanya per prendre l'única possibilitat que tenia d'estudiar làmines estudiant la carrera d'Vibràfon Jazz al Conservatori Liceu de Barcelona.

I un gènere com el jazz què et dóna?

La capacitat i la llibertat de compondre la teva pròpia música, de començar un projecte des de zero i que sigui totalment teu. És la diferència amb el clàssic, en el qual generalment tot el que toques ja ha estat interpretat.

I sense comptar amb la llibertat de creació en les improvisacions, i això ho dic jo i també llegeixo al llibret del seu disc que al Liceu va rebre classes del gran Marc Miralta com també les ha rebudes de Jeffery Davies, Eric Sammut, Gary Burton....

Som-hi amb una altra meravella i ara comptarem amb Jon Robles al saxo soprano en el tema que titula el projecte...

6.- Tiébélé     (A. Martín)                  5m33s

Doncs ja vegeu de quina manera més impressionant ha començat aquest tema amb el Pedro Campos primer i després amb el José Benítez quin parell de cracs. Un altre tema on les cordes fregades acompanyen els inicis per després desaparèixer delicadament com ha aparegut el líder al vibràfon. Ben aviat les sonoritats del gran guitarrista Hernández l’han acompanyat i ves per on que la persistència rítmica en la concepció més moderna de baterista i contrabaixista han elevat a un nivell ben alt la improvisació, ja per ella sola, la de Jon Robles al saxo soprano també a lo més elevat. Recordeu que a Jon el vam tenir a trio a la Plaça de l’Ajuntament un 17 de juny amb Javi Callén i Ramón Díaz en un magnífic concert patrocinat per l’ajuntament. La combinació de vent, contrabaix i guitarra ha permès al jove baterista desenvolupar-se amb una demostració de poder i ritme. Al final l’han acabat de cop. Magnífic també.


Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb més coses de l’entrevista de Carla Rivero...

En quina mesura es barregen la tècnica i l'emoció durant el procés de creació?

Les dues coses són molt importants. No cal menysprear la tècnica, perquè al cap i a la fi és el mitjà per poder tocar el que hi ha al teu cap. És a dir, la música no és només emoció. Primer hi ha un estudi, i molt dur, de moltes hores de cabina, i després hi ha els teus gustos, les teves influències i la creativitat en si.

Ara mateix estàs embarcat en la promoció del teu nou projecte musical: Tiébélé. Quin és el seu significat?

Tiébélé és un poblet de l'Àfrica en el qual cada família pinta la seva casa per fora en forma de mosaics. Vaig veure un documental que em va semblar molt interessant. Tractava sobre una senyora que havia decidit, a casa, com una cosa particular dins de la ja particularitat del poble, que cada franja de la casa pertanyeria a una generació de la seva família. Em va semblar molt bonic, em va fer reflexionar molt sobre l'art i la humanitat i em va inspirar.

Us deixo que entreu a la web de revista7im per acabar de conèixer aquest jove i gran músic.


Doncs nosaltres acabarem aquest projecte i programa amb el tema amb més swing del disc, l’anomenat...

2.- Moon Rice           (A. Martín)                  5m16s

Doncs de quina manera més acollonant hem acabat el programa d’avui, a tot swing. Jo diria que aquest tema i ritme és la demostració de l’amplitud de gustos del líder de la formació. Un Blues magnífic a tot swing amb vuits inclosos entre contrabaix i baterista ja per encarar el final del tema, interpretat a duet entre el líder i Octavio Hernández de la mateixa manera que l’han començat. Després de la intro, el líder ha mostrat el seu domini de baquetes i làmines en un solo espaterrant, precís i nítid com una patena. El seu amic guitarrista l’ha seguit i ja heu comprovat al llarg de tot el programa amb quina sonoritat més profunda la de la seva guitarra en el més pur estil Wes Montgomery per sonoritat, ell, l’Octavio que ha begut de totes les millors fonts siguin les de l’estimat i malauradament desaparegut John Abrecrombie entre molts d’altres. Doncs això, gran projecte el de l’Aridane Martín Quartet amb l’Octavio Hernández, Pedro Campos, José Benítez, i la col·laboració de Elisabet Raspall, Jon Robles i un magnífic quartet de cordes fregades.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on la delicadesa del projecte de l’Scott DuBois ha anat de la mà de la més i major modernitat, mentre que aquest que acabem d’escoltar de l’Aridane Martín no s’ha mogut gairebé gens del món musical i delicat. Ambdós, magnífics projectes per encarar aquestes festes nadalenques sense oblidar que abans, el dijous 21 de desembre ens toca votar per així poder recuperar les institucions ara per ara malmeses i intervingudes.


Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és: http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/ jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat pels descosits a fi de millor informar-vos, realitzat el programa i seleccionat les seves músiques us desito molt bones festes, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |