Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui és un dia dedicat a la música de Moonjune Records, tal i com ja vaig fer el mes passat en el darrer dimecres de febrer. No sempre serà Moonjune i de fet faré aquest programa especial mentre tingui material suficient per fer-lo. Pel més vinent indagarem en la editorial de Barcelona anomenada Discordian Records. Avui li toca a Moonjune, i tot gràcies al seu creador i director, Leonardo Pavkovic, un home enamorat de tot el que te relació amb el Rock-Progressiu, des de King Crimson fins a Soft Machine, passant pel gran guitarrista Allan Holdswort. De fet, actualment està acompanyant als Soft Machine Legacy per la gira que estan fent pel Japó. Leonardo és qui m’envia aquests discos des de New York tot i que possiblement la opció millor sigui descarregar-los des dels corresponents Bandcamps dels artistes, ja veurem què decideix si finalment es vol estalviar les despeses de l’enviament.

Comencem amb una música íntima interpretada, cantada i composada per Susan Clynes, belga de naixement. Aquesta música etèria, dolça moltes vegades i agra quan convé al tema, ens captivarà de la mateixa manera que la seva veu. Les lletres són importants sempre i en aquest projecte encara més, o sigui que si us agrada poder entrar al web de la Susan i descarregar-vos les seves lletres en format .pdf. Comencem doncs amb el projecte de Susan Clynes anomenat.


“LIFE IS.....”
Susan Clynes

Editat per Moonjune Records   MJR061
Enregistrat per Jann Music Productions a Archiduc, Bruseles.
Produït per Susan Clynes
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Susan Clynes, veu i piano en tots els temes.
Simon Lenski, cello
Pierre Mottet, contrabaix
Nico Chkifi, bateria

Totes les composicions són de Susan Clynes.

Escoltem doncs el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum...

1.- Life Is...                             (S. C.)            4m21s

Doncs aquesta és la veu i la música que escoltarem aquests primers minuts. Delicadesa acompanyada de seriositat, profunditat de missatge, magnífica veu i bones interpretacions per acompanyar-se...

Vegem què ens diu el Leonardo del treball de la Susan...

Aquest projecte “Life is..”, és el punt de partida i debut de la pianista i cantant Susan Clynes a Moonjune Records. Aquest treball és una compilació de tres dels seus concerts en directe realitzats en dues localitats diferents, amb formacions diferents en cadascuna.

Dues d’aquestes actuacions es van fer en l’històric Art Deco Bas a Brussel·les anomenat L’Archiduc, local inaugurat el 1937. La primera de les actuacions es va fer en format trio amb Pierre Mottet, contrabaix i Nico Chkifi, bateria. La segona la va fer a la localitat de Bree a la Llibreria del Centre Cultural i va ser amb la Susan ella sola cantant i tocant el piano. La darrera de les actuacions la va tornar a fer a l’Archiduc, i va ser en duet amb el cello de Simon Lenski. Cada formació va aportar el seu propi fons, i la seva característica paleta de colors d’aquests quadres sonors.

El tema instrumental Les Larmes és una composició basada en el conflicte entre palestins i israelians, vaja, el conflicte provocat per aquests darrers. En aquest tema el cello, com a veu humana universal que és li dóna el plus d’emoció.

Escoltem doncs aquest tema tan impressionant...

4.- Les Larmes         (S. C.)            9m34s

Un tema certament impressionant on s’escolten els crits provocats per la por, per la mort de les persones estimades. Una cançó trista com la mateixa vida en aquests indrets i que Susan ha sabut transmetre amb tota la profunditat i emoció.


Les emotives cançons a veu i piano ens porten a la memòria realitzacions de Laura Nyro i Essra Mohawk. Susan al piano, interpreta estructures que ens recorden gent com Tori Amos i Fiona Apple, i també les cascades d’arpegis de Tony Banks, arribant a la politonia amb inflexions jazzístiques del compositor francès Darius Milhaud.

El tema Childhood Dreams la Susan ens diu..

"En els meus somnis la gent parla, del que són i el que busquen"

Acabem aquest projecte, recordeu que avui n’escoltareu quatre, amb el tema anomenat...

6.- Ileansa’s Song                (S. C.)            3m27s 

A Ileana’s song utilitza abastament baix i bateria. Aquestes intel·ligents cançons tenen alguna relació amb la música de Dagmar Krause, un estil anomenat Slapp Happy-Era. També amb la música de Elaine Di Falco’s i el seu Thinking Plague, i amb l’Annetta Peacock i el període inicial de Kristin Hersh i la seva banda, Throwing Muses.

Hi ha punts en la seva vida que s'ha d'anar amb el moment. Encara que no sempre se sap el que seran les conseqüències d'aquesta elecció, o si el camí de tirar avall en última instància és l’elecció correcta. No obstant això, en el teu cor sents que és el que cal fer. Vas amb el moment i dones aquest salt cap al desconegut.

Susan Clynes en sap tot sobre anar amb el moment i donar el salt.

Deixem-la tot i considerant que encara teniu 8 temes més per escoltar i gaudir, o sigui que us recomano que entreu al web moonjune.com i allà trobareu la seva música i la que ara mateix seguirà amb el guitarrista indonesi Dewa Budjana, del qual ja en vam posar un disc en l’anterior programa dedicat a Moonjune Records...el projecte es diu...


 “HASTA KARMA”
Dewa Bujdana

Editat per Moonjune Records   MJR070
Enregistrat per Randy Crafton el 22 de gener de 2014 al Kaleidoscope Studio, Union city, NJ.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Dewa Budjana, guitarra acústica i elèctrica
Joe Locke, vibràfon
Ben Williams, baix
Antonio Sánchez, bateria
I la col·laboració de...
Indra Lesmana, piano i melòdica
Jro Ktut Sidemen, veu

Totes les composicions, arranjaments i producció són de Dewa Budjana.

D’aquest músic ja en vam parlar en el programa 195, on vam posar el seu disc “Surya Namaskar”, el qual ja ens va sorprendre. Avui ho fem amb el darrer editat per Moonjune on hi participen uns músics de primera línia, i potser el més mediàtic l’Antonio Sánchez, a qui vam veure interpretant la banda sonora de la pel·lícula “Birdman”.

Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte anomenat...

3.- Jayaprana            (D. B.)            8m32s

En Leonardo ens diu això d’aquest gran guitarrista i compositor...

Acompanyat per un magnífic elenc d’intèrprets estrella, el nou llançament de Dewa Budjana (el seu quart a MoonJune), "Hasta Karma," estableix un nou punt de referència per a l'excel·lència moderna del jazz progressiu al segle 21. Amb un ambient i sentir més semblant al d'una banda amb dècades d'experiència tocant junts, Dewa i els seus estel·lars companys de sessió - el llegendari vibrafonista de Nova York, Joe Locke, i el nucli rítmic de Pat Metheny Unity Grup: el fabulós jove baixista, Ben Williams, i l'extraordinari bateria, Antonio Sánchez - creen textures atmosfèriques superlatives que ens enlairen  a altituds espectaculars, incloent en aquest projecte el reconegut pianista indonesi Indra Lesmana, el qual hi afegeix la seva gran aportació.


I ara per acabar ho farem amb preciós tema anomenat..

5.- Just Kiding           (D. B.)            10m04s

Mostrant-nos les seves habilitats de composició i arranjaments amb la més absoluta delicadesa, Budjana ha lliurat la seva última obra mestra en "Hasta Karma".  Traient profit dels seus dons extraordinaris, Dewa Budjana empeny la banda, i la seva música, a noves altures sense precedents. Ple de qualitat en tots els sentits, el degoteig d'emoció en tot això, és una música de caràcter summament visionari, ambiciós i majestuós, i, potser, malgrat la seva brillantor, és innegable que ve directament des del cor.

Els companys involucrats, tots amb unes carreres impressionants, s’afegeixen amb magnífiques actuacions en aquest projecte, però, les imatges múltiples de grandesa individual mai eclipsen la santedat corporativa del moment musical. Això és jazz progressiu modern en el seu més sensible i millor moment.

Deixem aquest gran músic i seguim amb el tercer projecte de Moonjune Records amb el treball d’un altre guitarrista indonesi anomenat Tohpati. Aquest serà un projecte on ens endinsarem una mica més en el Jazz-Rock-Progressive i per tant notareu com l’assumpte musical es va enlairant de potència i també de ritme. Anem-hi.


“TRIBAL DANCE”
Tohpati

Editat per Moonjune Records   MJR064
Enregistrat en viu per Bob Horn el 12 de setembre de 2013 als estudis EchoBar, North Hollywood, Los Ángeles.
Produït per Tohpati
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Jimmy Haslip, baix elèctric
Chad Wackerman, bateria

Totes les composicions són de Tohpati

Escoltem el primer tema d’aquest músic, el que dóna títol al projecte...

3.- Tribal Dance        (T.)                  7m00s

Doncs ja vegeu que tornem a estar immersos en sonoritats etèries, envoltades de melodies preciosistes i sons delicats de vegades i ritmes força variats. Aquest tema és ple de canvis melòdics i rítmics, és però en el tema més avançat on Tohpati ens mostra la seva destresa interpretativa en el gran solo que executa. L’ajuda una secció rítmica de primera magnitud, essent el Jimmy Haslip qui fa també un magnífic solo amb el seu baix elèctric. Un bon tema per situar-nos en aquesta sonoritat.

Vegem qui és aquest gran guitarrista:

Tohpati és un guitarrista de renom en el seu Indonèsia natal, tot i que se’l considera un dels millors guitarristes del món, entre els quals es troben els qui estan familiaritzats amb la seva obra. Amb influències que van des de John Scofield a Robert Fripp, i Terje Rypdal a Pat Metheny, el treball de la guitarra de Tohpati és sempre fresca, atractiva i impredictible. La seva forma de tocar és estel·lar, i la seva tècnica, impecable. Ell viu en un país amb una varietat de diversos entorns musicals, com la seva extensa obra gravada i en viu ens fa constar.

Tohpati va començar a tocar la guitarra clàssica a l'edat de deu anys, i el seu talent i reputació van florir ràpidament. Als vint anys es va unir a la banda de jazz d'Indonèsia, simakDialog, l’any 1994. Aquest canvi el va ajudar encara més a ampliar i definir la seva identitat musical, ja que aquest home amb seu a Jakarta, és molt conegut per la seva intuïtiva interacció musical i solos expansius i desinhibits.


Escoltem ara el primer tema del disc, anomenat ..

1.- Rahwana              (T.)                  7m47s

Magnífica demostració d’aquest monstre de les sis cordes, interpretant i componen, en un tema carregat de potència i també canvis rítmics. Evidentment ha begut de McLauglin també a part dels altres seus herois. Demostra una tècnica increïble i l’acompanyen dos grans que li donen el suport adequat.

Tohpati va gravar tres àlbums en solitari amb Sony Music i va tocar en tres àlbums de simakDialog abans d'esdevenir un artista MoonJune. Des de llavors ha tocat en dos discos més de simakDialog estrenats a MoonJune Records - Patahan (MJR015) de 2007, i 'Demi Massa de 09 (MJR024) - i va llançar el seu primer àlbum internacional com a líder en el projecte Tohpati Ethnomission's "Save The Planet".

Es mostra constantment com un líder de la banda, com a  músic de suport, intèrpret, compositor i col·laborador creatiu - i en moltes situacions musicals diferents. Tohpati ha actuat per tot el món, continua sent un músic molt ocupat que poques vegades es troba aturat sense fer res.

MoonJune està content i molt orgullós de produir aquest guitarrista excepcional. Estem tan ansiosos, com la seva legió de fans que creix a tot el món, per escoltar el que farà seguidament aquesta estrella en ascens en el món brillant de l’escena de la música progressiva.

Bé, doncs deixem aquest altre gran guitarrista d’Indonèsia i la seva música carregada amb les arrels pròpies i estils aliens a la seva terra i ara sí que va de debò....ara acabarem el programa, un programa que ha anat creixent en magnituds diverses i que ara agafa certament la dimensió més bèstia, de la mà d’un grup de Jazz-Rock brutal anomenat Marbin. En un grup però sempre hi ha algú que destaca i en aquesta formació hi ha dos líders, hi ha dos Danys; Dani Rabin, guitarra i Dany Markovitch, saxos, de fet se’l pot veure amb un sopranino i aquest és el so que li escoltareu. D’ells dos són les músiques que escoltarem ara mateix..

Som-hi a tota hòstia amb un disc enregistrat en directe i agafeu-vos que venen corbes....amb el projecte anomenat..


“THE THIRD SET”
Marbin

Editat per Moonjune Records   MJR065
Enregistrat per Cales Willitz en directe entre el 3 de març i el 14 d’abril de 2013.
Produït per Danny Markovitch i Dani Rabin
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Dani Rabin, guitarra
Danny Markovitch, saxos
Jae Gentile, contrabaix
Justyn Lawrence, bateria

Tots els temes estan composats, arranjats i produïts per Dani Rabin i Danny Markovitch.

Escoltem ja directament el segon tema en clau Jazz-Rock i estructura de Blues enregistrat a Lincoln al local Knickerbockers

2.- The Depot            (D. R. & D. M.)          6m33s

Doncs ja vegeu com les gasten aquesta colla de joves. Potència sí, velocitat en la interpretació i grans dosis de tècnica és el que ens mostren en tot un seguit de temes enregistrats en diferents poblacions dels eeuu.

Sense cap dubte, una de les formacions més treballadora, més motivada i impulsada de les bandes independents en el món d'avui, Marbin i el seu The Third Set és un testimoni de l'ètica del treball, la unitat i la determinació que s'ha convertit en sinònim del seu nom, i la profunditat de la dicció musical, estils i textures que aquests músics han aconseguit.

Més enllà d'això, no tot s'hi val, tot i que com els joves lleons devoren un conjunt que espurneja, del seu millor material amb una intensitat sense igual !! La captura de les facetes del seu estil, el so i la interacció del grup com fos possible només una "actuació en directe Smokin, el tercer set és el document final en viu d'una banda en forma màxima i funcionant a tota màquina.

Seguim amb un Blues impressionant enregistrat a la localitat  de Jefferson City al local The Missions JC anomenat...

8.- Splaw       (D. R. & D. M.)          6m08s

I quina manera de tocar la guitarra la d’aquest animal, amb tot el “carinyo”, Dani Rabin, és impressionant. En aquest tema, el protagonisme ha estat en el solo exclusiu de Rabin, mentre que Marckovitck s’ha quedat en un segon terme, deixant a l’altre líder desenvolupar-se en el seu magnífic solo, i sempre força ben acompanyat de la resta de companys de la secció rítmica, i sense oblidar el magnífic solo del bateria.

Sense parar, els camaleons musicals MarBIN continuen ampliant els seus horitzons empenyent la seva música fins al límit absolut! Els dos fundadors, el guitarrista Dani Rabin i el saxofonista Danny Markovitch, mostren molt més que l’àmplia evidència del foc que crema en ells. Rabin mai ha estat més contundent, emocional i convincent; amb brillants línies de legatos alternativament puntuant amb procediments a la manera de Jeff Beck,  frasejos melòdics i un dolç treball amb els acords; moltes hores de preparació fora de l'escenari del Dani i un sostingut creixement musical són clarament la evidència. Markovitch fa igual tasca: tocar amb més fervor que mai, amb les seves línies perfectament barrejats i articulats teixits, fan que aquesta sigui la seva màgia.


I acabem amb un tema enregistrar a Pomeroy al Byron’s anomenat...

7.- Rabak       (D. R. & D. M.)          8m21s

Un tema iniciat a la guitarra on s’albiren músiques molt més agressives de les què hem escoltat. Una seqüència d’acords que ens recorda a Jimy Hendrix Experience. La intervenció del sopranino del Danny ens situa en un món de Jazz-Rock evident, mentre que un posterior solo del guitarrista Dani ens posiciona en un món més heavy, tot i la seva inicial i delicada interpretació en aquest tema, aquesta es desferma en una intervenció totalment descomunal. Aquest noi és un mestre de la guitarra en el concepte més rocker del tema, d’allò de a veure qui la toca més ràpida. No oblidem que això és el que feien els boppers allà pels anys 40s, si se’m permet la comparació, que no ho és en cap concepte musical però sí en el del tempo.

Doncs amb aquest tema hem acabat el programa d’avui, el segon que li dediquem a la discogràfica Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, un incansable cercador dels músics més brillants en l’esfera independent i del Jazz-Rock Progressiu. Ves per on que torno als orígens, aquells que van començar al Totem, discoteca que vaig inaugurar com a disc-jokey l’any 1971, any amunt, any avall, on la música que hi sonava hi tenia algunes semblances, si parlem de King Crimson, Jimy Hendrix, Frank Zappa, Van der Graaf Generator, Soft Machine, Black Sabbath, Pink Floyd, Genesis, etc, etc. Un espai el Totem reconvertit en Sala Xica que és on fem els concerts i jams del Jazz Club La Vicentina. Avui hem tornat als orígens, però el proper programa ja tornarem al moment actual, al moment del Jazz actual amb les propostes dels músics de casa nostra.

Abans d’acomiadar-me, recordar-vos que aquest divendres tenim Concert-Jam Session amb Sabina Witt Trio, amb Sabina Witt, veu; Mark Aanderud, piano i Oriol Roca, contrabaix. Primer faran un concert d’aproximadament una hora i després iniciarem la Jam Session amb els músics que hagin vingut. L’entrada és gratuïta i la consumició obligatòria.

Doncs res més, deixem-ho aquí, gràcies per ser-hi a tots vosaltres, dones i homes, nenes i nens, gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |