Molt bona nit a tothom des d’aquí
Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa
el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu
escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la
selecció de músiques improvisades que escoltareu.
Avui us presentaré com sempre que
pugui tres novetats de les nostres editorials i un projecte auto-editat. Avui
va de guitarristes, dos de casa i un de fora....Tot i la utilització del mateix
instrument per tots tres, les músiques seran però diverses i diferents, i també
la concepció dels temes propis. El programa serà coherent d’alguna manera però
no hi trobareu massa similituds en els tres treballs, d’aquí la gràcia de la
proposta.
...que podeu anar a la botiga
Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el
món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....
Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
“THIEVES
AND SECRETS”
Mike
Baggetta Quartet
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
436
Enregistrat
per Aaron Nezevie el juny de 2013 als The Bunker Studio in Brooklyn, NY.
Produït
per Mike Baggetta
Productor
executiu Jordi Pujol
Mike
Baggetta, guitarres
Jason
Rigby, saxos
Eivind
Opsvik, contrabaix
George
Schuller, bateria
Totes les composicions són de
Mike Baggetta, excepte el segon tema del disc anomenat Thieves and Secrets que
és de Nathan Blehar i Transmission que és col·lectiva. Aquest és un treball
força modern en la concepció i interpretació, molt proper al Jazz Contemporani
on s’hi hi ha un denominador comú, aquest és el de la llargària dels temes,
tots excepte dos, arribant quasi als 9 minuts i amb el tema que dóna nom a
l’àlbum de més de 12. Evidentment que això és el de menys, però sí ens indica
que els temes han estat pensats per deixar desenvolupar les intervencions dels
músics sense cap limitació temporal.
Escoltem per començar el darrer
tema del disc anomenat...
8.- Bridges (M. B.) 9m29s
Quin magnífic tema per començar,
no us sembla?...modernitat del so de la guitarra iniciat amb uns sons
estratosfèrics per després afegir-s’hi el Jason al saxo alto seguint una mena
de balanceig melòdic acompanyat pel líder Mike Baggetta. El George acaronant la bateria i
l’Eivind el contrabaix mentre Mike desenvolupa un delicat solo, que mica a mica
es va tornant més i més punyent a la vegada que la bateria també es desferma i
és llavors quan intervé el Jason amb el seu saxo alto amb un solo seguint
l’estela del líder pel que fa a la modernitat. Un gran tema per situar-nos en
la concepció musical d’aquesta formació liderada pel Mike Baggetta. Un tema que
acaba suament, de la mateixa manera que ha començat.
Vegem què ens diu en Ben Ratliff
a The New York Times...
"A 'Thieves and Secrets', el guitarrista de jazz de Nova York Mike
Baggetta fa una música sigil·losa i
misteriosa, i tant ho fa amb la guitarra elèctrica i acústica com també
amb la sintetitzada. Ha tocat força els estàndards de jazz, i és així que pot
improvisar ràpida i fluidament, mostrant tot tipus d'aprenentatge i estils.
(Els seus solos en tots els temes ens ho aclareixen). Però aquest projecte és
una altra cosa. Mike Baggetta ha fet música clarament delineada, amb melodies i
patrons d'acords en temes actuals, però també en el so, l'espai i la textura.
És un solista, però està força interessat en tot l’espai d'una peça de música;
els fons rítmics, l’espai entremig i també en el primer pla solista. És especialment
bo en aquest projecte, amb un conjunt calmat, amb cançons lentes acompanyat del
saxofonista Jason Rigby, el baixista Eivind Opsvik i el bateria George Schuller,
on ell tracta de fer alguna cosa
personal amb la improvisació col·lectiva i ben bé que l’aconsegueix, a més a
més de fer música bella, música maca.!
- Ben Ratliff, The New York Times
Anem a escoltar el primer tema
del disc anomenat Transmission que és un tema col·lectiu de Baggetta, Opsvik,
Rigby i Schuller, arranjat per Baggetta.
1.-
Transmission (B, O, R & S) 9m03s
Un tema iniciat ja amb un tempo
viu marcat per contrabaix i bateria, el George aquí quasi fent un
solo....passats però els minuts inicials, arriba la calma aparent melòdica
sense aturar-se la rítmica que sí ho fa després..Intimisme provocat pel quasi
silenci tot i seguir la bateria marcant un pols vital, i mentre, volant, les
soltes notes de la guitarra mica a mica acompanyades per les incursions Free
del Jason al saxo alto...i sempre la bateria amb un marcat accent al bombo i
quasi amb la desaparició melòdica del contrabaix...i acaba delicadament..
Som-hi ja per acabar amb el
cinquè tema de l’àlbum, tema iniciat per un magnífic solo del bateria
Schuller...anomenat....líders mundials...vaja quina lacra...
5.- World leaders (M. B.) 8m59s
Un tema on tornen a dominar rítmicament
contrabaix i bateria mentre que els dos solistes, guitarra i saxo soprano,
desenvolupen els seus magnífics solos. Quin gran so que obté el Jason
Rigby del seu soprano...em venen records d’alguns dels seus mestres com el Dave
Liebman, p.e. La guitarra de Mike amb connotacions a l’estil del gran John
Abbercrombie amb sàvies barreges dels sons del sintetitzador...i quin gran tema
per acabar aquest projecte on bateria i contrabaix no han parat ni un segon,
fins el final.
Us recordo que hi ha d’altres
programes com el Saxofon d’en Ramon i Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu
Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre
del Jordi Hatero, les Històries del Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a
noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, i no
ens deixem el programa que fa l’amic Valentí Sessar a Ràdio Sant Boi i Ona La
Torre, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest
i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més institucionals, aquells que
pots escoltar a les emissores
estatals i/o autonòmiques i els
de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert Talleda i l’amic Toni
Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes,
“Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic
la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..
Seguim ara amb el projecte auto-editat
del Guillem Plana anomenat...
“GUILLEM
PLANA’S MONK ELECTRIC BAND”
Enregistrat
en directe a la Nau l’1 de desembre de 2013
Mesclat
i masteritzat per Arnau Figueres
Aquest
és un projecte auto-editat pel Guillem Plana..
Guillem
Plana, guitarra i arranjaments
Adrià
Plana, guitarra
Aleix
Forts, contrabaix
Josep
Cordobés, bateria
Monk Electric Band s’alimenta de
l’energia de les composicions de Thelonious Monk i proposa una
reinterpretació dels seus temes amb una
sonoritat que va des del Rock al Free, explorant eclècticament tota mena de
terrenys sonors. En els arranjaments apareixen riffs clàssics de Led Zeppelin o
Black Sabbath, sense abandonar mai el concepte jazzístic.
Aquest és un projecte on el rock
es barreja amb el jazz i així és com se m’ha acudit presentar-vos dos meddleys,
l’un amb temes de jazz i per acabar amb més marxa, l’altre amb temes de
rock...Som-hi doncs amb la primera proposta amb els temes Trinkle Trinkle; In
Walked Bud i Wee See... I amb 10 minutets d’elèctric Monk....
7.- Trinkle
Trinkle (T. M.) 4m07s
4.- In Walked
Bud (T. M.) 2m06s
2.- wee See (T. M.) 3m55s
Doncs ja vegeu quina magnífica
proposta ens han presentat aquests músics i de manera particular qui és el
“paridor” del projecte, que ben bé podria haver estat el seu de final de
carrera, m’aventuro a dir. S’ha de dir que és un projecte agosarat, atrevit i
molt ben realitzat, on els arranjaments són fonamentals i segur que estant molt
ben fets per poder interpretar aquests temes. Els músics tenen una qualitat
fora de tot dubte, i ben bé que ho esteu verificant.
La formació de dues guitarres
elèctriques, contrabaix i bateria ofereix una revisió vital i vitamínica de la
música de Monk, preservant-ne la personalitat i l’equilibri entre tradició,
potència i extravagància.
I ara en Guillem fa els seus
agraïments personals.....
Aquest treball és fruit de la
implicació i esforç de moltes persones. Vull agrair enormement a l’Adrià,
l’Aleix i en Josep la seva implicació desinteressada al projecte i tota la
música que desprenen sempre. A en Dani i tot el personal de la Nau, a en Jordi
Matas, l’Arnau Figueres, a en Jordi Farrés i de manera especial a
l’Iris....Guillem.
Seguim ara amb el meddley de rock
amb els dos temes amb referències a Led Zeppelin....
1.- Boo Boo’s
Birthday (L. Z.) 4m32s
3.- Bye-Breaker (L. Z.) 4m16s
Deu ni do del projecte del
Guillem...el qual, amb la companyia del seu germà Adrià a l’altre guitarra
elèctrica, ens han ofert aquest magnífic treball com a mostra fefaent del seu
potencial, que és molt. L’Aleix al contrabaix i en Josep Cordobés a la bateria
són el complement ideal per aquests dos guerrers de la guitarra elèctrica. L’Adrià
ens va acompanyar al Jazz Club La Vicentina formant part del Gabriel Amargant
Quintet, amb el Marco Mezquida, Miguel Serna i Gonzalo del Val i forma part de
diversos projectes com el del gran bateria Joan Vidal.
Deixem doncs aquest projecte i
endinsem-nos en la novetat de Quadrant Produccions.......recordeu però que
podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de
Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
“ESPERIT
DEL VENT”
Eduard
de Negri
Editat
per Quadrant Produccions Q00060J
Enregistrat
per Fran Paredes als Natural Sound.
Produït
per Eduard de Negri
Productors
executius Quadrant Produccions
Eduard
de Negri, guitarres acústica i elèctrica i sintetitzador
Eloi
López, bateria i veus
Dick
Them, fretless baix (baix elèctric sense trastes)
Horacio
Fumero, contrabaix en el tema “Ballad of Bossa”.
Totes les composicions són de
l’Eduard de Negri
Escoltem ja el primer tema
d’aquest projecte força diferenciat de l’anterior però amb el denominador comú
de la qualitat..
3.- Blauett (E. de N.) 5m18s
Bé, doncs ja heu escoltat el
primer tema i comprovat de quina manera han anat canviant les músiques dels
guitarristes d’avui fins arribar a aquest projecte que he decidit guardar pel
final pel fet de considerar-lo força reeixit, potent, vital i també força
alegre, que ja ens fa falta. Guitarra acústica barrejada amb els estris
electrònics més moderns, sons sintetitzats barrejats amb els acústics i una
secció rítmica carregada d’energia i ben conjuntada amb el Dick Them i l’Eloi
López que aixopluga a la perfecció el treball personal de l’Eduard.
Vegem què ens en diuen els de
Quadrant Produccions...
El guitarrista Eduard de Negri
presenta “Esperit del Vent”, un disc on la fusió preval com a concepte regnant.
El disc inclou set temes d’autoria pròpia que junts conformen una proposta
musical d’alta qualitat, rica en matisos i totalment impregnada de l’estètica
mediterrània inseparable de de Negri. Posat al capdavant d’un trio de guitarra,
baix i bateria, de Negri s’endinsa en territoris que, tot i resultar familiars,
li permeten sorprendre i innovar des de la seva pròpia singularitat com a
guitarrista i compositor.
Doncs som-hi ara amb el tema on
l’Horacio Fumero hi participa amb el contrabaix....un tema suau a ritme de
Bossa anomenat...
5.- Balada en
Bossa (E. de N.) 5m31s
Una balada en bossa on el so
acústic hi és marcadament i protagonitzat pels dos instruments acústics de
corda i les suaus escombretes a la bateria. Tema amb una melodia o motiu
principal força evident i que passats els chorus adequats deixa pas al solo de
l’Eduard amb la guitarra ja més electrificada, amb el fons encara dels acords
de l’acústica, doblant-se ell mateix en les dues preses. L’Eduard se’ns mostra
com a gran guitarrista que és, ben introduït en el món acústic però també ens
demostra que controla els estris més moderns.
Aquest és un treball entremig del
folk i del rock amb espurnes jazzístiques. Quadrant és una editorial de casa
nostra oberta a recolzar les propostes de qualitat, personals i diverses. En
les seves files hi podeu trobar músics de Jazz i com és el cas d’avui, a un
músic i la seva proposta personal, mediterrània i folklòrica, arrelada ben
lluny i ben a prop. La barreja que fa l’Eduard de l’ús de les diferents
guitarres, acústica, elèctrica i l’ús que fa del sintetitzador en el mateix
tema, ens dóna la idea del nivell tècnic i d’eclecticisme que atresora aquest
gran músic. Un músic que ja porta molts anys a la carretera en la qual va fer i
fa viatges amb gent com la cantant de la
cançó, Maria Cinta. El seu fill es diu Dylan, en clara referència al mestre del
folk-rock Bob Dylan.
Seguim ara amb un magnífic tema
amb aires orientals i ritmes occidentals anomenat....
6.- Mirant
l’Orient (E. de N.) 7m17s
I quin tros de tema...sobretot
m’ha frapat el concepte rítmic, les acords de la guitarra acústica, els rifs
melòdics descendents, i els canvis de guitarres, acústica i electrònica amb
aires a Pat Metheny per parlar del primer que m’ha vingut al cap. El folk
americà hi és força evident a mode de sostenutto i els canvis rítmics força
recolzats per la secció de baix elèctric i bateria. Un tema sorprenent amb
tonalitat menor amb un cert regust melancòlic a vegades i força optimista en
d’altres.
Acabem aquest magnífic treball
amb el primer tema del disc anomenat..
1.- Camí de
Ronda (E. de N.) 6m08s
Doncs amb aquest tema on hem
pogut escoltar el Dick Them amb el seu solo al fretless bass i el so primer
electrònic i després sintetitzat de la guitarra de l’Eduard de Negri, acabem
aquest magnífic disc, del qual us n’he posat quatre dels set temes que hi ha, i
també acabem el programa que espero us hagi agradat. La meva intenció és
aquesta, que us agradi la proposta presentada i que mireu d’aconseguir-la pel
bé de la música i de tots nosaltres. Sense músics no hi ha música, o sigui que
si us plau, aneu a les botigues de discos o compreu música per internet. Sigui
com sigui però col·laboreu amb mantenir la música viva comprant discos i anant
als concerts en viu com el que farem el divendres 20 de març al Jazz Club La
Vicentina, on tindrem a un gran saxofonista italià que ens visitarà a
nosaltres, passant primer pel Jamboree, Hot Blues d’Igualada, i després de
passar per la Sala Xica farà dos concerts més a Sant Cugat del Vallès. Doncs
res més, gràcies per escoltar-nos i ja sabeu que demà ho podreu tornar a fer si
tant us ha agradat a la mateixa hora. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
