Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres, i els dijous en
diferit a la mateixa hora, excepte demà que és el tercer dijous de mes i es fa
el ple municipal, si no hi ha cap novetat al respecte. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que escoltareu.
Avui farem un programa dedicat a dos dels nostres joves músics, Xavi
Torres, pianista i compositor i Ivo Sans, bateria i compositor, el primer més
jove que el segon, i acabarem el programa amb un vinil digitalitzat per a
vosaltres del grandíssim saxo tenor Charlie Rouse i el seu Quintet amb el gran
trompeta Blue Mitchell.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d'aquí una forta abraçada.
Comencem amb el projecte del Xavi Torres Vicente, natural de Tarragona i
amb 20 i pocs anyets, des de l’any passat fent un màster a Amsterdam..
I ens diu....
“Així com l’skyline d’una ciutat defineix el perfil
d’aquesta, les experiències que he viscut des de petit han anat definint el meu
skyline personal i m’han portat a ser tal com sóc ara. La música d’aquest disc
reflecteix, doncs, diferents moments, persones, llocs i vivències que han estat
determinants en la meva vida i això no hauria estat possible sense l’ajuda,
l’amistat i la música del Joan i el Vic.”
“SKYLINE”
Xavi Torres Trio
Editat ADEP.CAT
Segell discogràfic discmedi-blau
Enregistrat per José Luis Molero als estudis Music
Lan d’Avinyonet de Puigventós, Girona, el juliol de 2014.
Productors musicals Xavi Torres, Vic Moliner i Joan
Díaz
Productora executiva, Rut Martínez – ADEP.CAT
Un disc que te el suport de la Generalitat de
Catalunya, Fundació SGAE, i amb la col·laboració de La Caixa i la seva obra
social.
Xavi Torres, piano
Vic Moliner, contrabaix
Joan Terol, bateria
Totes les composicions són de Xavi Torres, excepte el tema 10 que és de
Irving Berlin.
Un disc que ha begut de la infinita aigua del mestre del nou concepte
del trio de Jazz, en Bill Evans i el seu trio amb Scott Lafaro i Paul Motian.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc...i que serà
precisament el de Irving Berlin...el preciós..
10.- How deep is the ocean (I.B.) 9m13s
Doncs ja vegeu quina és la sensibilitat d’aquest jove gran mestre, amb
un estàndard preciós, amb una melodia curta que ja ràpidament ens situa en els
solos i que ell mateix comença. Un jove mestre que ha tingut com a mestre a un
dels millors pianistes peninsulars, l’Albert Bover. Aquest “monstre”
autoanomenat “Nosferatu” en clau humorística li va ensenyar el que calia per
desenvolupar-se i bé que ho està fent. Després del seu gran solo intervé el Vic
acompanyat de Joan, i ambdós enceten un bis a bis magnífic que donarà pas de
nou al tema...acabant-lo després d’un llarg epíleg a piano solo.
Aquest és un jove pianista que ha fet el seu Grau Superior a l’ESMUC i
que està implicat en multitud de projectes. Quan encara era estudiant a l’esmuc
el vàrem tenir en el Tercer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts acompanyat
d’altres, ara joves il·lustres, com el Lluc Casares, Joan Casares, Albert
Costa, Pau Lligades i Pol Omedes, tots ells fent màsters per Europa excepte el
petit dels Caseres que està acabant l’esmuc.
Els dos amics que l’acompanyen, Joan Terol i Vic Moliner, són tots dos
uns joves mestres dels seus instruments.
Al Joan el vaig veure per primera vegada ara ja deu fer 4 o 5 anys a la
Llibreria El Siglo, on els amics del Club de Jazz Sant Cugat feien els concerts
mensuals. Va venir substituint a un altre bateria i recordo que el Carlos
Sampietro em va preguntar que si el coneixia...jo li vaig dir que no, però que
segur que ho farà molt bé. I sí que ho va fer bé, si...molt i molt bé. Joan és
un dels bateries més fins de casa nostra, amb un control total de les
polirítmies i demés. Ha tingut grans mestres entre els quals David Xirgu i
alguns més, els quals li han ensenyat el que calia, però ell hi ha posat tota
la resta que és molt.
Seguim ara amb el següent tema d’aquest el primer treball editat per
Xavi Torres Trio, i que és el dedicat a la seva Tarragona natal..
1.- Tarragona Line (X.
T.) 5m16s
Un tema marcat pels ritmes trencats i melodia curta...on s’albiren més
les progressions dels acords que fa el Xavi mentre Vic enceta el seu magnífic
solo acompanyat al darrera pel gran Joan. Quan s’hi posa el líder al piano, ens
tornem a trobar amb aquesta seqüència d’acords i el ritme entretallat marcat
per caixa tot i mantenir el swing el charles, que no li pare. Un solo d’en Xavi
de marcat caràcter percudiu acompanyat d’aquest concepte melòdic entretallat
rítmicament. Un tema força ben desenvolupat i gens fàcil que ens mostra la qualitat
de les composicions d’aquest jove i gran músic.
Xavi Torres va ser convidat a tocar a piano sol al Festival de Jazz de
Girona el 2013, essent aquest un punt i partida a partir del qual se’l reconeix
com a un dels nous valors a considerar.
El projecte que estem escoltant amb el seu trio, és el producte de
l’esforç i del creixement personal i com a músic, desenvolupat en llocs com les
WTF del Jamboree, on jo mateix he estat testimoni d’aquest creixement. En
aquest espai mític i emblemàtic, he pogut escoltar-lo a les Jam Sessions una
munió de vegades i en la que WTF que ell va obrir, presentant el seu trio i
algunes de les composicions d’aquest magnífic disc.
Vic Moliner, ara per ara professor a l’Aula de Música Moderna del Liceu,
està ficat en diversos projectes entre els quals el que lidera i que és el Verd
i Blau, amb la magnífica cantant Judith Nederman, on també hi participa el Xavi
Torres i el Lluc Casares, amb l’Andreu Moreno. Forma part també de la
Gramophone All Stars Big Band on també hi ha el Lluc. Vic també és un dels
contrabaixistes que he vist algunes vegades a les WTF d’anys anteriors i és un
mestre també en el baix elèctric.
Acabem aquest projecte, del qual sí que us dic que la resta de temes que
no podem posar per falta de temps són també unes meravelles, doncs acabem amb
el magnífic tema del Xavi...
8.- Portal de Roser (X.
T.) 7m37s 22m
Aquest és el tema més marcadament jazzístic dels que hem escoltat,
curtet i que ràpidament enceta Vic al contrabaix la seva solitud..he..no tant
ja que l’acompanya a les escombretes en Joan i alguns acords al piano d’en
Xavi. I després....Xavi inicia el seu solo amb un swing marcat per bateria i
contrabaix fins i tot abans de començar el piano. Un magnífic tempo a walking
de contrabaix i swing de bateria impressionant i per sobre el so nítid del
piano d’en Xavi.....fins que tots tres es desfermen a un tempo doblat....mare
meva quin tema...acords i línies descendents d’acords d’aquest gran pianista
fins l’entrada del solo d’en Joan...impressionant solo...i prou llarg per veure
que l’autor és tot un mestre...després acaben el tema tornant als inicis..
Darrerament van venir tots tres, fent de secció rítmica dels Tres
Tenors, Cèsar Joaniquet, Gianni Gagliardi i Lluc Casares, al JCLV en el concert
dels Innocents que vam fer el diumenge 28 de desembre. Un concert on ens van
oferir la música dels Beatles en clau de Jazz.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
Bé, després d’aquest tema i primer projecte seguirem amb el projecte de
l’Ivo Sans convida. Un projecte que vam gaudir al JCLV el 20 de desembre de
2013 i on Ivo ens va presentar el projecte del seu disc anterior.
Avui us presento el seu darrer treball enregistrat en directe, com
l’anterior, però aquest en dos llocs diferents. El juliol de 2013 al local
Encarnació, espai dirigit pel Sergi Felipe, (recordeu Underpool..?), i on hi va
participar també el saxo tenor Gianni Gagliardi, i al Jamboree el dia abans de
venir al nostre concert del 20 de desembre.
Una cita de Jean Baudrillard que hi ha a l’interior del disc diu
així....
“Ja no lluitem contra la nostra ombra, sinó contra la
transparència”
“YORUBA”
ISCCJMKMB
Enregistrat en directe el 2013 per Lopinsky; el 28 de
juliol a l’Encarnació 2 i el 19 de desembre al Jamboree.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Concepció, producció i disseny de Ivo Sans
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Marcel·lí Bayer, saxo alto
Masa Kamaguchi, contrabaix
Ivo Sans, bateria
I la col·laboració de Gianni Gagliardi, saxo tenor a
Encarnació 2
En aquest disc, tal i com us he comentat abans, hi ha dos treballs
enregistrats en dates i llocs diferents i m’ha semblat presentar-vos els
treballs de manera cronològica. O sigui que primer escoltareu els temes
enregistrats al local Encarnació 2, i ho fem pel conegut tema de Cole Porter
amb una intervenció dels tres saxos sols, impressionant..
9.- What is this thing called love (C. P.) 5m01s
Mare meva quina demostració de concentració i tècnica ens han fet
aquests tres homes joves. Tocar un tema sense secció rítmica ni instruments
harmònics és força difícil, però fer-ho en aquest tema de Porter ho és encara
més..Melodia, sensibilitat i delicadesa es barregen a tres parts iguals
construint un missatge anímic positiu i enlairat fora dels temors terraris.
Ivo Sans és un bateria inquiet, que s’allunya de l’estereotip del músic
de Jazz per l’estètica de la seva música, més avantguardista per la concepció i
també per la execució. Li agraden els projectes que barregen els estàndards de
Jazz amb nous i moderns arranjaments, com és el cas que ens ocupa. Amant del
Free Jazz se’l pot veure sovint a les Free Jazz Sessions del 23 Robadors dels
dijous, havent-ne coordinat una ell mateix. Li agrada anar-hi com un oient més
i asseure’s amb el públic i comentar-ho tot després amb els fidels a les
sessions, tot i fent un cigarret o no.
Ara seguim escoltant un tema de Gianni Gagliardi anomenat....
8.- Bikram (G.
G.) 10m35s
Un tema llarg on l’inventiva dels músics està prou ben demostrada, amb
interpretacions a un gran nivell dels tres saxos, dos dels tres tenors que van
venir al JVLC, Cèsar i Gianni, i el saxo alto del Marcel·lí. Un tema iniciat a
un tempo suau per uns vents contestats per l’altra, i després d’això, el
compositor enceta el seu magnífic solo, envoltat per un Masa Kamaguchi
impressionant amb el seu walking i mentre l’Ivo investigant a la bateria.
Després d’aquest magnífic solo, el Marcel·lí introdueix el seu so meliflu,
típic de mestres com Lee Konitz, Paul Desmond, seguint unes línies d’escales
descendents d’una riquesa immensa. Segueix ara el tercer tenor, el del Cèsar,
amb aires conceptuals postmoderns i quasi contemporanis de concepció i
interpretació a un nivell estratosfèric. I com si res, Masa i Ivo amb una
permanent constància rítmica i gens sorollosa, deixant el protagonisme als tres
vents. Masa enceta després el seu solo de la manera característica que ell sol
tocar. Abraçant l’instrument i sovint cantant la seva intervenció, tot i no
fer-ho ara. El tema torna als orígens amb els vents, uns fen les preguntes
i l’altra les respostes i acaba
suaument.
Seguim ara amb alguns dels temes enregistrats al Jamboree, un dia abans
de venir a tocar al Jazz Club La Vicentina...una sessió de la qual en van
enregistrar 6 temes, difícils d’escollir....escolteu per acabar aquest projecte
un tema de Ivo Sans anomenat...
4.- Mot mut, Motis mutis (I. S.) 5m23s
Tema iniciat pels dos saxos a la vegada amb una intro prou divertida i amb una mena de dissonància provocada...i amb la part B del tema, inicien la tanda de solos compartida entre ells, mentre Masa fa el seu walking i Ivo l’acompanya amb una total discreció sonora, sense tocar la caixa i pràcticament només acariciant els plats i demés. Un tema i so que s’apropa a la visió sonora d’aquells primers inventors del jazz d’avantguarda. Després el mateix Ivo fa un solo sense fer gens de soroll, discret, seguint la dinàmica del tema. L’acústica dels sons dels elements percudius és el que es busca, crec jo, en aquest tipus de solos del bateria. Després de nou el tema a dos saxos, un per un canal i l’altre per l’altre. Marcel·lí Bayer és un dels que sovint va al 23 robadors a participar en les Free Jazz Sessions que s’hi fan i que organitza Ramon Prats, literalment pel morro.
Si seguiu les cròniques que penjo al blog
del Jazz Club La Vicentina ja sabeu del què parlo i sinó ho feu, dir-vos que
cada dijous, el Marcel·lí toca en aquest emblemàtic local que s’ha guanyat el
reconegut prestigi d’espai d’investigació i creació a tots els nivells
musicals, i els dijous, a partir de les 20h, Ramon Prats i els seus amics fan
una sessió de Free Jazz totalment gratuïta. Alguns dels músics que hi passen
sovint són Tom Chant, Iván González, Marcel·lí Bayer, Àlex Reviriego, Marco
Mezquida, Agustí Fernández, etc....Marcel·lí recentment ha editat un disc on
només hi participa ell sol, amb els diferents saxos que domina anomenat 1680....havent-ne
fet ja dos anteriors, el primer Nonitz, amb la música de Lee Konitz, que ja vam
posar en un anterior programa, i el Les Narrations.
Recentment ha col·laborat amb Bruno Oro, a qui la majoria coneixem pel
gran actor que és, tot i representant al president Mas a Polònia, fent un
concert a duo al Jamboree, on Bruno cantava i tocava el piano.
Acabarem aquest projecte amb el magnífic tema també de l’Ivo anomenat...
2.- Vaca Bird (I. S.) 6m12s
Un gran tema on la sonoritat dels saxos es veu recolzada pel discret so
de contrabaix i bateria, deixant que ells siguin els protagonistes principals
d’un altre tema composat pel bateria Ivo Sans. Al canal dret estem escoltant el
saxo alto del Marcel·lí mentre que al canal esquerra hi tenim el tenor del
Cèsar Joaniquet, mentre que al central hi ha contrabaix i bateria. Aquesta
parella s’entenen la mar de bé, no endebades l’Ivo si pensa en algun
contrabaixista pensa amb el Masa.
Doncs deixem aquest projecte, del qual només hem pogut posar 4 temes
havent-n’hi 11, tots de primeríssima qualitat, i per tant, espero que mireu
d’aconseguir-lo per escoltar-los tots.
Acabem el programa amb un disc de vinil digitalitzat del grandíssim
Charlie Rouse Quintet amb Blue Mitchell. Aquest és un disc de vinil de 180
grams editat a casa nostra per Jordi Pujol Baulenas, en la seva secció Jazz
WorkShop.
I per tant us vull recordar que
podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i
més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
“TAKIN’ CARE OF BUSINESS”
Charlie Rouse Quintet, with Blue Mitchell
Editat per Jazz workShops JW-043
Divisió de Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.
L. Barcelona, Catalunya. Productor executiu, Jordi Pujol.
Edició original JazzLand JLP 919S. Enregistrat l’11
de maig de 1960 a New York, productor inicial, Orrin Keepnews
Charlie Rouse, saxo tenor
Blue Mitchell, trompeta
Walter Bishop, piano
Earl May, contrabaix
Art Taylor, bateria
Aquest va ser el primer disc que va enregistrar Charlie Rouse al seu nom
després d’haver passar al voltant de 10 anys acompanyant al mestre de molts,
Thelonious Monk. JazzLand dóna la circumstància que era una segona marca de
Riverside, que és on enregistrava Monk.
27+9=36m, total 31m+36m=67m temps restant 23m
En aquest el seu primer treball, Rouse es va rodejar de gent com Blue
Mitchell, que era un dels joves valors en això de tocar la trompeta en aquest
estil tant clarament Hard Bop; un músic amb força potència i molta inventiva
improvisadora. La potent i ferma secció rítmica estava formada per gent com
Walter Bishop al piano, Earl May, contrabaix i tot això ben controlat pel gran
Arthur Taylor a la bateria.
Escoltem el magnífic tema del pianista Randy Weston anomenat...
A2.- 204 (R.W.) 7m14s
Randy Weston (nascut el 6 abril 1926, a Brooklyn, Nova York) és un pianista
de jazz i compositor nord-americà, d'ascendència jamaicana. Va ser descrit per Marian McPartland com
"un dels grans pianistes i compositors
visionaris del món". L’estil de Weston al piano
li deu molt a Duke
Ellington i Thelonious
Monk (als qui ha
pagat tribut directe
en els àlbums “Portraits”), però és molt distintiu en
les seves qualitats: percussió, molt
rítmic, i capaç de
produir una àmplia varietat
d'estats d'ànim. La seva
producció discogràfica és immensa començant el 1954 i allargant-se fins el
darrer treball editat el 2013. Penseu que el Sr. Randy Weston encara viu i te
88 anys.
Aquest és un tema d’una determinada estructura melòdica, prou enganxosa
que ràpidament et fa entrar en el tema, a la A, mentre que la B te una
concepció de descens per tornar a la A, i seguidament iniciar el seu magnífic
solo el líder de la formació, el gran Charlie Rouse. Aquest és un dels saxos
tenors que més toca endarrerit respecte el tempo original, aconseguint un
feeling de swing dels més impressionants. Aquest home que va morir amb només 64
anys el 30 de novembre de 1988 i que no va aconseguir en vida, el reconeixement
que ha aconseguit una vegada traspassat. Músic imprescindible en el discurs de
Monk, amb el qual va enregistrar una vintena de magnífics treballs
discogràfics.
Seguim ara amb el primer tema de la cara A, un tema de Blue Mitchell
anomenat...
A1.- Blue Farouq (B.
M.) 7m14s
Tema d’una gran melodia, un tant funky però coberta pel swing de la secció
rítmica, amb un impressionant Bishop al piano, a base d’acords martellejats i
Blue que enceta el seu solo de manera magnífica, amb gran solvència i magnífic
so i potència, però també amb una claredat d’idees evidenciada per la seva
aportació. Bishop el segueix amb un so percudiu força evident i pulsió nítida
sobre les tecles. Rouse entra amb una magnífica potència i profunditat de so. I
com hem dit, un swing arrastrat i endarrerit impressionant. Un dels grans
tenors de tots els temps, sense cap dubte, al menys en aquest el seu estil
d’interpretar el Hard Bop. Un solo al contrabaix de Earl torna el tema als
inicis amb els dos vents fent la melodia.
Acabem ja aquest disc i programa amb el primer tema de la cara B, i serà
el tema amb més trempera rítmica, ideal per acabar el programa, com fèiem
anteriorment....som-hi amb el tema del pianista Kenny Drew...anomenat..
B1.- Wierdo (K.
D.) 5m52s
Bé, doncs amb aquest magnífic tema de Kenny Drew i interpretat d’aquesta
manera tan magistral per aquests monstres dels vents i la seva gran secció
rítmica, acabem aquest disc, tot i deixant-nos tres temes impressionants, els
quals us recomano que escolteu tot i adquirint aquesta meravella de vinil, i
sinó, la seva versió en compacte que segur que també hi és. Tot això ho podeu
saber entrant al web de fresh sound records i allà cerqueu el que més us agradi
que segur seran molts i molts dels seus discos..
Doncs res més, només recordar-vos que aquest programa el fem cada
dimecres des de ja fa més de 5 anys i que continuarem mentre el cos aguanti. I
ja per acabar, dir-vos que aquest dissabte tenim un gran concert amb la Sant
Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro. Aquest és un concert promocionat
des del Jazz Club La Vicentina, i patrocinat en la seva totalitat per
l’Ajuntament del nostre poble, i de manera més directe, per la Regidoria de
Cultura i la seva Regidora, Imma Prat. Un concert que es farà al Teatre de La
Vicentina aquest dissabte a les 19h, i del qual encara podeu trobar entrades a
Can Comamala cada dia pels matins. Els preus són trencadors, són populars a fi
i efecte d’apropar la Cultura de la Música, del Jazz a tothom i són de 3€ amb
carnet cultural i de 5€ l’entrada general.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon jazz club de nit en el jazz de
cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
