skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui us presentaré
projectes de dues editorials americanes gestionades per John Bishop, que són Origin
Records i OA2 Records. I aquests
seran els seus projectes: “Anchor
Points” amb Rusell Kranes i
demés i Jun Iida, “Evergreen” d’OA2 Records, mentre que els d’Origin Records són Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio” i el de Bill Anschell, “Improbable Solutions”.
I començaré amb el
disc “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés que després
comentaré, publicat per OA2 Records.
Enregistrat del 18 al 19 de febrer de 2022 i mesclat per Bennett Paster al Benny's
Wash & Dry, Brooklyn, Nova York. Masteritzat per Eivind Opsvik al Greenwood
Underground. Fotos de JC Cancelda Fotografia. Disseny i maquetació de la
portada per John Bishop. Produït per
Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber,
Jay Sawyer. I ells són: Russell
Kranes, piano; Alex Levine, guitarra; Sam Weber, contrabaix i Jay Sawyer, bateria (1,3,4,7).
Producció executiva de John Bishop.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219.
I aquest és un
projecte molt delicat, per les composicions, però també pel fet que dels 8
temes, quatre els toquen a trio de piano, guitarra i contrabaix. I també pel
fet que cinc dels temes van a tempo de balada o similar. I aquests són el track
8 “And so it goes” (Billy Joel,
arranjat per Weber), el 4rt “Old
Folks” (Robison & Hill, arranjat
per Levine), el 5è “Two Sleepy
People” (Carmichael and Loesser, arranjat per Levine), el 6è “I'll Get By” (Ahlert & Turk, arranjat per Levine) i el 2n “Vivo Sonhando” (A. C.
Jobim, arranjat per Kranes). I m’ha
semblat que podríem començar amb el 3r track, composició de l’Alex Levine, tema que titula el disc..
I aquest és un tema
molt maco on podreu comprovar que avui ho farem sense començar amb una balada,
com faig sempre. I és que avui el programa serà més o menys així, ja començant
amb temes a mig tempo. I el tema el començaran amb una Intro marcada pels
acords del pianista. I aquí el compositor i guitarrista en serà el
protagonista, pel fet d’iniciar el tema amb la melodia i per la seva posterior
improvisació. Però qui primer les iniciarà serà el líder i pianista Russell Kranes el qual ens l’ha farà
amb un gust delicat, digitació prístina i pura i una excel·lència
interpretativa farcida de llenguatge jazzístic. Alex Levine a la guitarra el seguirà al mateix nivell interpretatiu
amb el so característic de la guitarra de Jazz, so net i llenguatge ple de
tradició executat amb una tècnica brutal. La mateixa que mostrarà el baixista Sam Weber ell també fent una magnífica
improvisació, en un tema on escoltarem 6 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del guitarrista, solo del baixista, melodia i un final a mode de
Turn Around o similar a base del marcatge inicial del pianista. Que el gaudiu.
1.3.- Anchor points (Alex
Levine) 7:42.
Carall, i quin bonic
tema per començar-los a escoltar. No fa falta dir res més, no. Segur que l’heu
gaudit com jo.
El col·lectiu
novaiorquès celebra 10 anys de construcció d’una bona química alhora que ret
homenatge als seus mentors, que inclouen Geri
Allen, Henry Grimes, Fred Hersch, Rodney Jones i Billy Hart. Des que tots
quatre es van conèixer a l'escena del jazz de Nova York ara fa una dècada, han actuat junts durant milers d'hores
en multitud de contextos musicals, desenvolupant la química i un profund gust
musical col·lectiu i identitat. Amb el seu enregistrament debut “Anchor Points”, ofereixen una barreja
d'originals i estàndards en dues iteracions del grup: a través d'un trio de
piano/baix/guitarra, fent un cop d'ull als trios d'Oscar Peterson i Nat King
Cole, així com la instrumentació que inicialment els va reunir a quartet,
on Jay Sawyer afegeix el seu magnífc
swing amb la seva bateria. A més de capturar i celebrar anys de companyonia i
connexió musical, el quartet ret homenatge als mestres i es basa en la manera
com ells recuperen les maneres de tocar envoltats de tradició.
I seguirem amb el
primer track del disc, composició de Sam
Weber i anomenada “Feint”. Tema que iniciaran amb una Intro amb els acords
de piano i guitarra, per ja aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista Levine, en un tema on l’estructura no
és la típica de 32 compassos i on repetiran la melodia dues vegades, o sigui,
Intro, melodia, melodia i Final. El pianista Kranes serà el primer en improvisar i de nou ens captivarà per les
seves maneres. I entremig del seu solo apareixerà el “Walking” del baixista Weber i també el Swing. Escolteu amb
atenció també la tasca del baterista que val la pena. I seguirà Levine a la guitarra amb tota una
demostració de qualitat, llenguatge, amb el seu so un tan sec, el de la seva
guitarra pelada, sense cap efecte, i de nou ens farà un gran solo. Com també ho
farà el baixista Weber que de nou ens deixarà bocabadats. I Levine recuperarà la melodia per
acabar-lo delicadament, o sigui que som-hi amb el “Feint”.
2.1.- Feint (Sam Weber)
5:57.
I mare de 10 Sr. amb
quin altre tema hem seguit, a tot Swing, sobretot en les improvisacions, brutal
tema del baixista Sam Weber.
I ja acabarem
d’escoltar-los en el tema compost per Russell
Kranes, 7é track del disc i anomenat “Everyone else But You”, “Qualsevol
que no siguis tu” i de nou el Swing ens omplirà de joia en un tema i composició
ara del líder i pianista la qual cosa ens fa veure lo bons compositors que són
aquests músics. Un tema a tot BeBop que començarà amb una melodia un tan
entremaliada a càrrec de pianista i guitarrista. El líder Kranes serà el primer en improvisar i de nou podrem escoltar com de
lleugera i gràcil li va la seva mà dreta, mentre l’esquerra va fent els acords de
suport harmònic. Gaudirem amb la seva gran interpretació, com també, i seguint
la mateixa seqüència de solos, farem amb el del guitarrista Levine. De nou ens captivarà pel seu
fraseig alhora que per la seva digitació precisa. I després d’ell, el pianista
obrirà una seqüència de “vuits” compassos improvisats amb el baterista Jay Sawyer on ell ens mostrarà el seu
bon gust colpejant la seva bateria. Levine
també s’hi afegirà amb Sawyer cosa
que repetiran dues vegades cadascun, o sigui pianista, baterista; guitarrista,
baterista, dues vegades i ja per acabar el tema recuperant la melodia a duet de
guitarra i pianista. Som-hi doncs i a gaudir-los per darrera vegada amb el
“Everyone else But You”.
3.7.- Everyone else
but you (Russell Kranes) 6:28.
I quin brutal tema
del líder i què bons tots quatre. Aquest és un gran CD que per descomptat us
recomano cercar a la pàgina web del disc que us he posat al blog, o sigui que
felicitats nois Russell Kranes, Alex
Levine, Sam Weber, i Jay Sawyer.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb el CD
de Jun Iida, “Evergreen” publicat
per OA2 Records. Enregistrat per Talley Sherwood a Tritone Recording, Los Angeles, CA el 22-23 de novembre de 2022.
Mesclat i masteritzat per Rich Breen,
Burbank, CA. Notes de folre de Gary
Fukushima. Foto de portada de Steve
Korn. Foto de la banda per Elaine
Tantra. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jun
Iida. Coproduït per Josh Nelson.
Amb Jun Iida, trompeta; Aubrey Johnson,
veu; Masami Kuroki, guitarra; Josh Nelson, piano i Rhodes; Jonathan Richards,
contrabaix i Xavier Lecouturier, bateria. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, al blog hi
trobareu l’enllaç per si el voleu adquirir:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221.
El to càlid i
acollidor del trompetista Jun Iida,
l’astuta selecció dels temes i el seu sublim sentit de la melodia lideren el
seu enregistrament debut. Després de cinc anys a Los Angeles i tres a Seattle,
”Evergreen” recorda l'enfocament musical i el desenvolupament que va
transcórrer durant aquests anys, mentre ara passa a viure noves aventures a Nova York. Enregistrat a Los Angeles, Jun va reunir els amics
de L.A. que l’acompanyen en aquest projecte amb la vocalista de Nova York, Aubrey Johnson, que s’afegeix
de manera brillant a les melodies elevades de Jun amb la seva veu sovint sense paraules, cantant en “scat”,
cantant una cançó en el japonès de la infància de Jun, "Akatombo", i una cançó d'anime J-pop "Shiki no Uta", ambdues, ànimes de l'herència
familiar de Jun. Entre el
"Gooey Butter Cake" i "Bellarosa" fins a l'inquietant
"Theme from Spartacus" o l'àmplia cançó del títol, “Evergreen”, Jun comparteix un missatge brillant i
convincent que segur que ressonarà.
I ja els escoltarem
en el primer track del disc i tema anomenat “Gooey Better Cake”, nom d’un
pastís molt tradicional que es fa a l’àrea de St. Louis, Missouri, tema que començarà a mode d’Intro el pianista Nelson per ja aparèixer la melodia a
càrrec del líder i trompetista Jun Iida.
Aubrey Johnson s’hi afegirà en el
segon “chorus” del tema i ja la primera improvisació de Nelson al piano. Un altre crac al piano que ens captivarà per les
seves delicades maneres, com també la guitarra de Masami Kuroki, aquest però ho farà amb un so de la seva guitarra
que ens recorda velles glòries de l’instrument. I el que ens colpirà força serà
el líder i la seva trompeta, el qual farà el seu primer “Chorus” només
acompanyat pel baixista, per després efegir-s’hi la resta. La calidesa del so
de la seva trompeta de ben segur que la gaudireu, com jo he fet cada vegada que
l’he escoltat tot i preparant el programa. El Swing en aquests moments solistes
finals del líder és brutal i la tasca del baterista també la escoltareu, amb un
solo seu final. I després tema i final. Som-hi doncs amb aquest “Gooey Better
Cake” de Jun Iida...
4.1.- Gooey Better
Cake (Jun Iida) 4:46.
Increïble tema
d’aquest trompetista d’origen japonès com també n’és el guitarrista, ideal per
començar-los a escoltar.
I dic jo que una de
les precioses balades d’aquest disc és la dolça “Song For Luke”, tema on Audrey canta a duet amb el líder en un
tema sense lletra i primer i delicat solo del baixista. I un altre deliciós
tema és “Forgotten Memories” on de nou escoltarem la veu de la cantant, interpretant
de nou una melodia on tampoc hi ha lletra, i tema amb una improvisació càlida
del líder a la trompeta. I “Holding On the Autumn” és també molt bonic com ho
és la seva melodia on de nou la cantant ens impressiona per les seves dolces
cantarelles, tema amb un punt més de tempo.
I els seguirem
escoltant en el tema que titula el disc i 3r track anomenat “Evergreen” ja amb
un tempo una mica més vital on ens captivarà de nou la veu de la cantant Aubrey Johnson ella a duet amb el
líder Jun a la trompeta, que ens
faran la molt bonica melodia, sense lletra, però farcida de dificultats
interpretatives. Qui primer improvisarà serà el guitarrista japonès Kuroki i de nou ho farà amb el seu so
un tan fosc, bones maneres i tècnica. I la calidesa apareixerà de nou amb el so
de la trompeta del líder Jun el qual
ens captivarà per la seva interpretació. Notareu el “Groove” que té el tema,
coses de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria que se’ns emportarà
sense remissió. Una improvisació magnífica del líder i trompetista que us
deixarà bocabadats de ben segur. I de nou recuperaran la melodia a duet de veu
i trompeta per ja fer un final amb els membres de la base rítmica de piano,
contrabaix i bateria, essent aquest darrer el protagonista pel seu magnífic solo
final. Escoltem-los i gaudim totes i tots amb aquest “Evergreen” de Jun Iida...
5.3.- Evergreen (Jun
Iida) 6:08.
I què bo aquest tema
del líder i com ens han captivat tots ells i ella en aquest tema que titula el
disc, “Evergreen”, jo diria que sí, “I per sempre tot Verd”.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el 5è track i tema anomenat “Bellarossa” on de nou veu i trompeta
fan la melodia essent aquesta un tan entremaliada, i sobretot en el pont o la B
del tema. Podreu comprovar-ho ben aviat. El tempo és viu amb un Swing marcat
pel “Walking” del baixista i els copets al plat i xarles del baterista. I de
nou, la primera improvisació la farà Kuroki
a la guitarra amb el seu so fosc a voluntat. El fraseig segueix també la tradició
dels grans de la guitarra. El gaudireu de ben segur per com es passeja per
l’harmonia del tema amb una gran qualitat. El líder Jun el seguirà amb la calidesa de la seva trompeta alhora que
interpretació de gran nivell, com també farà el pianista Nelson el qual ens impressionarà gratament per la seva sobrietat i
solvència, amb una mà dreta vital i una esquerra plena d’acords. I el tema
l’acabaran de nou Aubrey Johnson i Jun Iida a duet. Escoltem-los ja per
darrera vegada en el tema “Bellarossa”..
6.5.- Bellarossa (Jun
Iida) 4:10.
I quin altre gran
tema d’aquest disc del trompetista Jun
Iida, “Evergreen” que espero que us hagi agradat i per això us recordo que
el podeu adquirir entrant al blog. Bé, felicitats Jun Iida, Aubrey Johnson, Masami Kuroki, Josh Nelson, Jonathan Richards
i Xavier Lecouturier.
I deixant-los a ella
i a ells, seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes el de Gabriel Guerrero & Quantum,
“Equilibrio”, publicat per Origin
Records. Gravat el 23 de setembre de 2019 per Tom Tedesco a Tedesco Studios, Paramus NJ. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Portada de David Guerrero. Produït per
Gabriel Guerrero. Productora associada:
Sandra López-Monsalve. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb Gabriel Guerrero, piano; Seth Trachy, saxo
tenor; Will Slater, contrabaix; Fèlix Lecaros, bateria; Fung Chern Hwei, cordes
(9) i Guillermo Barrón, percussió (10). Totes els temes són
de Gabriel Guerrero. Publicades per Gabriel Guerrero Music ASCAP. Producció
executiva de John Bishop. I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881.
I ara ens endinsarem
en un canvi d’estil, si ho puc definir així. I sí, perquè aquest pianista
cercador d’eteris espais amb temes delicats com és el “Nunu”, la única balada
del disc, s’esplaia anant més enllà descobrint-nos el seu univers musical
farcit de ritmes diversos i músiques inversemblants com és el cas del tema “No
Return”, que tot i no ser viu de tempo, és on hi ha un espai on el baterista
s’esplaia a gust quasi ja des de l’inici amb els acords i arpegis repetitius
del pianista. El tempo és un pèl més viu en “Opal” ja amb la melodia a duet de
saxo i piano. Tema gens trillat melòdicament parlant amb un bon Groove pel
baixista on el saxo tenor improvisa en una ona força moderna. Un punt més vital
és “Expectation” que comença amb un solo del baterista a base d’una Intro
que ben aviat desenvoluparan amb la melodia i improvisacions. I ja com a final
i cirereta del pastís, Gabriel ens
ha fet un tema a piano sol on el descobrim en tot el seu esplendor i
modernitat, tema anomenat “Encrucijada” que també és el més curtet.
I proposo que els
escoltem en el llarg i magnífic tema i primer track del disc anomenat...
7.1.- Present Moment
(Gabriel Guerrero) 9:47.
I déu-n’hi-do de
canvi estilístic musical respecte als dos projectes anteriors, aquells, farcits
de tradició i modernitat de les seves interpretacions. Aquí estem en una ona on
la contemporaneïtat brilla sense cap mena de dubtes, la del líder, compositor i
pianista. Un tema “Present Moment”, “Moment Present” on ens mostra la seva
particular visió del Jazz que ara mateix li passa pel cap. Un tema llarg proper
als 10 minuts amb una estructura de 5 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del saxo tenor, ells dos amb dos “chorus”, solo del baixista amb
un “chorus” i de nou el tema i melodia. I escoltem un altre líder al piano, en Gabriel Guerrero ell amb un so més
contingut alhora que amb més marcatge rítmic en la seva reeixida improvisació
on l’hem pogut gaudir per la seva contundència interpretativa amb una digitació
un tant percusiva. I potent ha estat el baterista durant tot el tema, el bo
d’en Fèlix Lecaros. I Seth Trachy al saxo tenor ens ha
captivat pel seu melòdic i lligat fraseig alhora que maneres modernes de fer la
seva improvisació. Llarg solo d’aquest altre tros de músic, com ho són tots els
que avui descobrim, vosaltres, i jo vaig fer els dies previs a muntar el
programa, i tot gràcies al bon fer de John
Bishop, el director d’Origin Records
i d’OA2 Records qui em cedeix
tot aquest material. I Will Slater
al contrabaix ens ha captivat també per la seva pulsió i interpretació solvent
i potent. I tos ells han recuperat el tema per deixar pas al brutal solo del
baterista Lecaros i ja acabar aquest
brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.
Un pirotècnic
enlluernador i un compositor consumat, un dels debuts amb piano més sorprenents
i gratificants des de "Discovery:
Live at Montreux" de Gonzalo Rubalcaba. Això va dir Bill Milkowski de JAZZTIMES, sobre el nostre pianista Gabriel Guerrero. Originari de Colòmbia,
el pianista i compositor de Nova York,
Gabriel Guerrero, navega sense por per l'amplitud de la música moderna,
impregnant les seves actuacions amb influències rítmiques i harmòniques des d'Amèrica del Sud fins a l'avantguarda i
les riques extensions del jazz. Guerrero
exalta la seva música amb una gran comprensió de les seves arrels, aportant la
seva estètica i un pes emocional a cada frase. Amb la banda inspirada que
l’acompanya, Quantum, destil·la el
poder de les seves improvisacions col·lectives a través de les intrigants
composicions de Guerrero, donant
llum a una cascada de moments únics.
I el seguirem
escoltant a ell i a ells en el sisè track, també llarg de prop de 9 minuts i
tema anomenat..
8.6.- It Belong’s to
(Gabriel Guerrero) 8:50.
I ja heu pogut comprovar
quin altre tros de tema acabem d’escoltar farcit de modernitat i iniciat amb el
motiu principal per les notes del baixista Slater
el qual segueix fent-les durant tot el tema, i les notes soltes del líder al
piano. I la contemporània melodia ens recorda les que féu el bo de l’Ornette Coleman i l’han feta saxo tenor
i piano a duet, la qual cosa ens situa en el Jazz més contemporani. I sí que hi
estem immersos, sí, i Seth Trachy al
saxo tenor ens ho ha tornat a demostrar. Brutal improvisació que ens ha fet
ell, i sempre amb el suport de la base rítmica de tres, amb piano, baix i
baterista, aquest darrer fent i desfent durant tot el tema. I el líder Gabriel Guerrero al piano ens ha tornat
a captivar per la seva elegància, sobrietat, tècnica, i modernitat en el seu
llenguatge. La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil i l’esquerra
recolzant-la amb els seus acords. Estem escoltant uns pianistes increïbles, de
fet, tots els instrumentistes que estem escoltant avui són uns mestres, com
també la cantant Audrey. Quin plaer
de llargs temes els del Gabriel Guerrero
i què bé que ho estan fent.
"...un
intel·lecte musical magistral... magnífiques idees melòdiques que aparentment
apareixen del no-res per captivar el cor i la ment de l'oient... resplendents
en melodia i harmonia, i riques en el ritme de les seves místiques arrels
colombianes". Xarxa de LatinJazz.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema i 7é track anomenat...
9.7.- Retrogression
(Gabriel Guerrero) 8:25.
I bé, quin gran tema
i disc el de Gabriel Guerrero i de
nou amb tota la contemporaneïtat del món. El tempo no és molt vital però tan se
val, car el Groove és brutal i la contundència del tema, immensa. I un altre
llarg tema de prop de 9 minuts que hem gaudit d’allò més, oi? I l’ha iniciat el
baixista amb les notes del motiu principal i ja ben aviat amb l’entremaliada
melodia feta a duet de saxo tenor i piano, què increïble. I quin Groove el
baixista. I ja ben aviat el solo del saxo tenor Seth Trachy i de nou impactant. I els acords que ha fet el líder al
piano tot i recolzant-lo. Una improvisació que ens ha deixat clavats a la
cadira, per com de collonuda l’ha feta. Tècnica, esclar, però el que els
identifica és la seva personal visió de l’harmonia del tema i com ells
l’interpreten tot i improvisant. I el líder Gabriel Guerrero al piano ha estat súper brutal, quina imaginació,
tècnica i maneres súper modernes, contemporànies que te aquest pianista
colombià, brutals, i esclar que també les seves composicions. I al final, quin
goig de nou amb el saxofonista, també amb el pianista, tot i encarant el final
d’aquest altre increïble tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Gabriel Guerrero, Seth Trachy, Will Slater,
Fèlix Lecaros que són els que hem escoltat tot i haver-hi també Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja acabarem
projectes i programa d’avui amb un altre canvi d’estil jazzístic amb en Bill Anschell, “Improbable Solutions”,
publicat per Origin Records. Piano
acústic, baix, bateria gravat per Reed
Ruddy a Avast Studios, Seattle, WA
de l'1 al 2 de març de 2023. Enginyer ajudant: Jay Follette. Guitarra, Percussió, Electrònica, gravada per Bill Anschell als Bill Anschell Studios, Seattle, WA 12 de juny de 2023, 7 de juliol
de 2023. Mesclat per Bill Anschell
als Bill Anschell Studios. Masteritzat
per Ross Nyberg a Nyberg Mastering, Issaquah, WA. Foto
de portada: ESA, Copernicus Sentinel
data 2019. Foto de Bill Anschell
de Jim Levitt. Disseny i maquetació
de la portada per John Bishop. I
ells són: Bill Anschell, piano,
electrònica; Chris Symer, contrabaix, baix elèctric (5,9); José Martínez, bateria;
Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8); KJ Sawka, bateria (9). Totes les composicions de Bill Anschell. Publicat per Blow Hard
Music (BMI). Produït per Bill Anschell.
Producció executiva de John Bishop.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886.
I aquest és un
projecte sorprenent, per com la diversitat musical i d’estils s’agermana amb
els diferents formats i combinació d’instruments. I sí, perquè hi ha temes com
la balada i 3r track “Gentle Persuasion” on el trio de piano, contrabaix i
bateria ens acaronen durant tot el tema i només s’escolten ecos llunyans dels
arpegis de la guitarra en un tema preciós. I hi ha dos temes que tenen la característica
comuna de començar delicadament per ben aviat iniciar un camí envoltat d’una
rítmica continguda i delicada, alhora que amb boniques melodies, i aquests són
“Naked Truth”, aquest amb un pont preciós, i en el “Hidden Mobility” també ens
agraden els seus canvis melòdics i harmònics, temes amb un tarannà un tant
“pop”, això sí, plens del Jazz improvisat, el dels seus solistes. “The
Following Week” té uns inicis rítmics per les notes i motiu repetitiu del
baixista, i també la guitarra hi apareix de manera velada amb efectes
inversemblants i esotèrics. També “Nimbus” comença esotèricament i ja ben aviat
apareix una rítmica persistent a càrrec de bateria i percussions, tot plegat
bastant delicat melòdicament.
I ja els escoltarem
en el tema que comença delicadament amb arpegis de piano i melodia senzilla per
després aparèixer la delicada rítmica, darrer track del disc i anomenat...
10.8.- Abandoned (Bill
Anschell) 5:56.
I ja heu pogut
escoltar quin altre gran projecte estem començant a escoltar, i la prova ha
estat aquest primer tema compost com tots pel líder i pianista Bill Anschell. I en aquest tema hi hem
escoltat les percussions de Jeff Busch
i el quartet bàsic. I quin Groove ha aparegut ben aviat amb percussions i
bateria ja amb la melodia a càrrec del piano del líder. I de quina manera el
baixista Chris Symer ens fa la línia
de baixos. I ben aviat el líder s’ha endinsat en la seva improvisació de moment
amb notes soltes i poc després amb línies melòdiques més elaborades. Tot i
així, el missatge és eloqüent i força comprensible. Una tasca solista la del
líder, molt sòbria i gens entremaliada. A remarcar la qüestió rítmica del tema,
amb el baixista Symer persistent, el
baterista José Martínez, i les
percussions de Busch, ells fent
córrer la màquina rítmica a un tempo mèdium, tema ideal per començar-los a
escoltar.
Bill
Anschell
és i seria un gran paio allà on visqués... És un pianista impecable i distintiu
amb una obra valuosa...JAZZTIMES. Al
llarg de la seva àmplia i variada carrera de 40 anys, Bill Anschell ha publicat sis enregistraments sota el seu propi
nom, tots ells projectes de jazz que el presenten únicament al piano acústic. “Improbable Solutions” canvia tot això
a mesura que Anschell combina els
sons del seu trio de jazz acústic amb l'electrònica en capes, creant paisatges
sonors únics i espaiosos. Les seves nou composicions originals tenen una
sensibilitat oberta, impulsada per melodies memorables i grooves evocadors.
Juntament amb els seus companys de trio de llarga data, el baixista Chris Symer i el bateria Jose Martinez, Anschell afegeix
creacions electròniques per acompanyar el seu piano acústic amb el guitarrista
estel·lar i abrasador Brian Monroney,
el percussionista Jeff Busch i
l'aparició de convidats plens d'adrenalina amb el baterista KJ Sawka en el darrer tema. "No importa on toqui el
teclat, Anschell sona com cap altre
pianista". JazzTimes.
I seguirem amb un
altre magnífic tema i primer track, vertadera declaració d’intencions on Brian Monroney hi col·labora a la
guitarra i anomenat...
11.1.- Ambulator
(Bill Anschell) 5:43.
Doncs ja heu pogut
escoltar de nou quin Groove més potent que té aquesta penya. I això ho hem
constatat per com les notes del baixista Symer
ens omplen l’espai i el baterista Martínez
va creant constantment la cosa rítmica. Aquest és però més aviat un projecte on
la rítmica és la mare dels ous i on els solistes no destaquen massa, o sigui
que m’ha semblat un projecte col·lectiu allunyat de les altres músiques
escoltades, i us l’he posat amb la intenció de fer-vos conèixer els diferents
estils de Jazz que hi podeu trobar en aquesta magnífica editorial, Origen Records. Evidentment hi ha solos
en els temes però no tenen tanta durada com en els projectes anteriors. I en
aquest tema ha estat el líder Bill
Anschell qui l’ha fet i amb un so contundent. Les seves mans van i venen
però no amb cap velocitat desmesurada. Les seves línies evolucionen
harmònicament cosa que es nota més en el pont o la B del tema. Repeteixo la
importància de la tasca col·lectiva d’aquest projecte liderat pel pianista Bill Anschell i també la qüestió
rítmica.
I ja els acabarem i
nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
12.5.- Is This Thing
Even On? (Bill Anschell) 3:39.
Doncs i quin altre
tros de tema acabem d’escoltar. Aquí sonen efectes electrònics alguns a càrrec
del líder Anschell ell que a la
vegada fa sonar el piano, instrument que a vegades sona passat per sedassos
electrònics. El Groove és també brutal, el tema camina la mar de bé, i ja des
de l’inici. Hi ha un motiu principal i recurrent que el líder ha interpretat en
molts moments del tema, el qual ha acabat més o menys de la mateixa manera que
l’han començat, si considerem que qui primer ha sonat ha estat el baix elèctric
de Symer. I potser fins i tot és
possible que els sons estranys vinguin del baix electronificat. I sí perquè el
solo al bell mig del tema, ben bé podria ser el del baixista. I un tema amb
motiu recurrent i rítmic que ens els permet escoltar en aquesta ona més heavy,
rítmicament parlant i on no hi ha hagut improvisacions, tal i com les entenem.
Igualment un brutal tema ideal per acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
I per això gràcies nois, Bill Anschell, Chris
Symer, José Martínez, Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió
(2,4,8) i KJ Sawka, bateria (9).
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
aquest divendres 19 de gener, concert encabit en la programació de la 40a Mostra i Festa Major d’Hivern del poble, on tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta, fent però la reserva prèvia a
entrapolis.com i com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs ja estem
immersos en la programació estable després d’haver fet dos especials, el de Nadal amb el doble LP de Miles Davis at the Olimpia Paris 1957 i
el de Reis amb els dos CDs de Joe Smith, programes diferents tot i
mostrant la diversitat del Jazz i les músiques improvisades.
I el programa d’avui
i per no ser menys, també mostrarà aquesta diversitat musical, i per això és
que escoltarem el treball personal i autoproduït del guitarrista italià
establert a casa nostra, Neter Calafati
i disc anomenat “PISTACHO”. Hi haurà
també dues produccions de la discogràfica de casa nostra Seed Music, amb la del contrabaixista canari també ja de casa, en Martín Leiton i el seu “CARAVANA”, fins aquí, tot bastant
convencional musicalment parlant, i sí, a tot Jazz. On es mixturaran les
músiques serà en el segon CD de la Rufaka
Folk Jazz Orchestra i el seu “LOCUS
AMOENUS”, obra i gràcia de Sergi
Vergés i demés colla que ja us comentaré.
I proposo començar
amb el “PISTACHO” Neter Calafati, autoproduït i publicat
el 2022, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per Pau Romero l’1 i 2 de juny de 2022 al BeatGarden Studios, Barcelona. Mesclat
i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a Neter Calafati, guitarra i composicions excepte dues que són de Django Reinhardt; Alejandro Esperanza,
piano; Román Cubelos, contrabaix i Arnau Julià, bateria.
I alguns dels 8 temes
d’aquest disc són balades tan boniques com “El Explorador” iniciada pel líder a
la guitarra amb una delicadesa que ens desarma. Una melodia bonica interpretada
dolçament i acompanyat per la resta del quartet. El més sorprenent és el Swing
delicat que ha aparegut a tempo doblat en la improvisació del líder, recuperant
però el tempo original al seu final, com també amb la impro del pianista, tot
plegat molt delicat. I el tema “Strange Christmas”, comença delicadament amb l’Alejandro Esperanza a piano solo fent
una “Intro” preciosa però tindrà un cavi de ritme i de tempo que ens situarà en
un altre espai. Tema a ritme de vals ben marcat per l’Arnau a la bateria, on de nou el líder executarà una gran
improvisació, ell molt ben acompanyat per la base rítmica de tres, piano,
contrabaix i bateria.
I com que hi tenim
dos temes del gran i inimitable Django
Reinhardt començarem el programa i projecte de Neter Calafati amb el seu....
1.6.- Crépuscle
(Django Reinhardt) 4:25.
I quina delícia per
començar el programa d’avui. I és que aquesta és una precioosa melodia de Django Reinhardt. I ves per on que
escoltem per primera vegada la guitarra d’aquest molt bon guitarrista italià
establert a casa nostra i que vam veure en una Jam al Big Bang, en Neter Calafati.
Posseïdor d’una gran tècnica, alhora atresora una sensibilitat i gust interpretatiu
a nivell dels més grans. El seu so electro-acústic, el de la seva guitarra, i
la seva habilitat, van de la mà interpretant els diferents estils de Jazz com
podreu comprovar en els propers temes. Aquí l’hem escoltat en l’ona “manouche”
pel creador i no tant per la seva interpretació, que també, però més situada
més endavant en el temps, més moderna, vaja. Molt bona feina de Román Cubelos al contrabaix en la seva
improvisació amb un so profund i pulsió rítmica molt ben executada. I encara al
final hem tornat a escoltar al líder improvisant i acabant melodia i tema, ell
i el contrabaixista. Delicada feina la de la base rítmica d’aquest tema
interpretat a trio de guitarra, contrabaix i les escombretes de la bateria de
l’Arnau Julià, bonic tema per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre tema
interessant i magnífic, compost pel líder, és el que titula el disc i anomenat...
2.4.- Pistacho (Neter
Calafati) 5:22.
I ja heu pogut
escoltar quin tema més maco ens ha fet en Neter
Calafati i amics, on hi ha espais de relax, aquests encabits en el tema que
té un tarannà de tempo mèdium. I si la melodia l’ha interpretat el líder a la
guitarra, en Román Cubelos n’ha fet
la primera improvisació. Bona tasca solista d’ell, que ha estat tan ben
acompanyat pels acords de Neter i la
present bateria de l’Arnau, en un
tema interpretat a trio. I ves per on que el líder s’ha esplaiat la mar de bé
en la seva molt bona improvisació, on destil·la bon gust i tècnica a dojo,
digitació clara i precisa alhora que línies melòdiques molt boniques, tot
plegat amb una gran tècnica. Recordo haver-lo vist al Big Bang improvisant, i mirant a la gent, o sigui, sense mirar el
mànec de la seva guitarra. I després d’ell, de nou han recuperat la melodia
acabant-lo delicadament. A remarcar els “breaks” rítmics on sembla aturar-se
tot, però no. També la bona feina de l’Arnau
a la bateria, present però sense ser-ho massa, ja m’enteneu.
I dels 8 temes del
disc n’hi ha 4 que tenen una bona trempera, i dos d’ells són “Cacahuete” i
“Porto Cabello”, aquest darrer del gran Reinhardt.
I el primer també és el primer track del disc, tema que comença Neter a guitarra solo per ja ben aviat
aparèixer la resta de companys, entre els quals l’Alejandro qui ens situa ja en la melodia del tema que també fa el
líder després d’ell. I ja el Swing, i sobretot en les improvisacions, la
primera de Calafati a duet de
guitarra i contrabaix, aquest amb un “Walking” brutal. I de mica en mica van
apareixent Arnau a la bateria i l’Alejandro al piano. Què bo. Com si fos
un miracle. I miracle el del líder improvisant com també el del pianista Esperanza. Gran tasca de Cubelos i Arnau, contrabaix i bateria.
El tema que
escoltarem és un altre d’aquests vitals i anomenat...
3.8.- Novembre (Neter
Calafati) 4:24.
I quin tros de tema a
tot Swing i ara sí a quartet on l’Alejandro
Esperanza fa una molt bona improvisació. Un tema que ha acabat de cop i
també amb un bon solo de bateria de l’Arnau
Julià. L’Alejandro però ha estat
qui l’ha començat a piano sol fent la melodia del tema, i ja després afegint-s’hi
la resta de companys i ben aviat la brutal improvisació de Neter a la guitarra. Ens ha tornat a capgirar el cervell per com de
bé ho ha fet. Quina destresa solejant, i a quin bon tempo ho ha fet, alhora que
amb un gust exquisit. I com deia, Esperanza
al piano s’hi ha embarcat també amb una bona feina solista, i ja després
recuperar la melodia i començar el llarg solo de bateria de l’Arnau que ha estat brutal. Gran tema,
melodia i improvisacions i amb un Swing brutal.
I l’altre tema vital
és el “Porto Cabello” del genial Django
Reinhardt, tema que va enregistrar amb el seu Quintette du Hot Club de France el 21 de maig de 1947. I aquí tenim
de nou al quartet interpretant aquesta joia de Django. El Swing ja apareix en la B del tema i per descomptat en
les improvisacions, la primera molt reeixida de l’Alejandro. Els dos companys de la base rítmica estan immensos, l’un
amb el “Walking” al contrabaix i l’altre fent i desfent a la bateria. El líder
fa una magnífica improvisació seguint clarament l’harmonia i canvis que el tema
te. Una harmonia que Django va
clavar lligada clarament amb la melodia i tema que acaben en suspensió.
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el tema més potent del disc i anomenat...
4.5.- Last Day in the
Kitchen (Neter Calafati) 4:00.
I de nou ens han
sorprès gratament pel tema, també a quartet, on de nou el Swing ha estat
impressionant, però és que la melodia també. I l’han iniciat a duet de piano i
guitarra fent-ne la primera part, del tema, o el que serien les As. I qui primer s’hi ha posat ha estat l’Alejandro al piano on de nou ens ha
copsat, ens ha impressionat el seu bon fer remenant les 88 tecles. Ha clavat
una magnífica improvisació a tot Swing gràcies al “Walking” al contrabaix de Cubelos. Les bones maneres i bon gust
d’aquest jove pianista les hem pogut escoltar i gaudir. El seu control dels
silencis fa que tot plegat tingui una sonoritat farcida de Swing. I el líder
l’ha seguit improvisant i de nou amb una trempera increïble i amb quina tècnica
ho ha fet. La seva digitació és súper precisa tocant la seva guitarra que no
passa per cap sedàs electrònic, que va “pelada”, sense efectes, neta i pura, i
per això, més mèrit, que ell té. El seu Swing improvisant és també brutal. Ha
estat un bon descobriment, en Neter
Calafati. I recuperen el tema a duet i final de partida, ideal per ja
deixar-los d’escoltar, felicitats Neter
Calafati, Alejandro Esperanza, Román Cubelos i Arnau Julià.
I seguirem amb el
darrer projecte de Martín Leiton,
“CARAVANA”, publicat per Seed Music
el 2023. Enregistrat per Jordi Matas
al Local de Vilablareix
el febrer de 2023. Mesclat per ell mateix, masteritzat per Víctor García i produït per Jordi
Matas i Martín Leiton. I aquí hi
tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor),
Toni Saigi (piano), Martín Leiton (contrabaix i composicions), Andreu Pitarch
(bateria) i la col·laboració en el tema “Lío” de Víctor Carrascosa, trompeta. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://seedmusic.eu/album/caravana/.
I ens diuen tot això:
Tant el jazz com el folklore llatinoamericà impregnen cada una de les notes que
surten del contrabaix de Martín Leiton.
Després de diversos anys de rodatge, el quartet barceloní que Leiton lidera al costat de Santi de la Rubia, Toni Saigi i Andreu Pitarch sorgit de l'escena
jazzística de Barcelona, continua
consolidant projecte propi i so singular en un nou treball discogràfic que es
publicà el setembre de 2023. “Upstairs” va ser el primer avançament d'aquest
nou disc amb un so rotund i energètic i que és titula Caravana.
I hi ha una magnífica
balada i darrer track del disc anomenada “Su vida”, que crec està dedicada a la
seva iaia, diria que va dir el dia del concert presentació del disc al Centre Cívic Urgell. Una cançó molt
bonica amb la melodia feta pel Santi al
saxo tenor seguit d’una delicada improvisació de Toni Sagi al piano i també amb la magnífica del líder Leiton al contrabaix, acabant-lo de nou
amb la melodia feta pel saxo tenor de Santi.
I també recordo que d’aquell dia de concert Martín ens va explicar el per què de “CARAVANA”, títol d’aquest disc, i és que ell i la seva família, de
petit, vivien en una caravana. I els començarem escoltant en el magnífic tema
anomenat...
5.5.- Sleepy (Martín
Leiton) 7:14.
I què maco aquest
tema i com camina, quin “Groove” més impressionant que té. Tot funciona sobre
un únic acord, crec jo, o sigui que això és un pedal i fins al final que
fan un altre acord. I el tema ja ha començat amb el ritme, l’acord central i si
la melodia ha aparegut a càrrec de Santi
de la Rubia, ben aviat ell mateix ja s’ha posat a improvisar, i ja heu pogut
escoltar de quina manera tan brutal ho ha fet, ell què és un dels saxos tenors
que més en forma està del panorama peninsular. La seva tècnica va de la mà del
seu bon gust en aconseguir línies melòdiques modernes alhora que cantàbiles,
que es poden cantar, vaja. El líder s’ha quedat quasi sol fent la seva
increïble improvisació a contrabaix. L’Arnau
l’ha acompanyat sempiternament mentre que Toni
s’ha limitat a deixar anar els dos acords, el primer de pas cap al segon, el
del to central. Una recuperació de la melodia a càrrec del saxofonista valencià
establert a casa nostra, ha permès que aquest hi tornés amb uns altres moments,
els finals, improvisant. Aquest és un d’aquells temes que es podria estar
executant “ad infinitum” alhora que incitaria a la penya a bellugar l’esquelet
des del minut 1.
MARTÍN
LEITON:
Graduat en Jazz i Música Moderna pel Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona, però de formació inicial
autodidacta, Leiton és
multiinstrumentista i cantant. Ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents
estils: des del folklore llatinoamericà al jazz i de la música afroamericana al
flamenc. Actualment és professor del Taller
de Músics de Barcelona.
I en termes generals
aquest darrer treball de Martín Leiton és una mena de “terratrèmol” per com en són
els seus ritmes i la seva contundència; per això us recomano que mireu
d’adquirir aquest disc, i tots els que poso en els meus programes. I és que hi
ha temes immensos per la rítmica persistent com és el cas del “Tuareg” car
durant una bona part del tema això passa. El break apareix amb el solo a
contrabaix sol del líder on destil·la mestria a dojo. S’està una llarga estona
el solet amb la “berra” ben abraçada i ja per després aparèixer la resta de
companys a tota marxa i persistència melòdica i rítmica.
Seguirem
escoltant-los en un altre d’aquests bonics temes, ara però amb una mica més de
tempo en l’anomenat...
6.2.- Friendship
(Martín Leiton) 7:44.
I ara amb aquest tema
hem tingut un Swing magnífic i delicat com és també la melodia que Santi ha interpretat. Toni Saigi ha estat el primer en
improvisar i ja heu pogut escoltar amb quina dolçor ho ha fet, alhora que amb
les notes justes, ni poques ni masses. Té una exquisidesa interpretativa en temes
així, que contrasta amb la més “Monkiana” que ell empra en d’altres temes més
heavis. S’ha passejat per l’harmonia del tema amb solvència i sense fer
escarafalls, desenvolupant de mica en mica les seves idees. Santi ha aparegut després d’ell i
d’entrada seguint melòdicament, i més endavant ja amb uns arpegis i escales
inversemblants, ell que està en una etapa de maduresa interpretativa a l’abast
de no masses. El seu so i fraseig són ja característics i reconeixibles, tantes
vegades l’hem escoltat i seguirem fent-ho. I Martín és també un dels improvisadors moderns al contrabaix. Les
línies aconseguides són perfectes, “entren” sense embuts; són nítides les seves
notes, s’entenen les seves creacions. La pulsió és ferma, i el Swing en fer-ho,
hi és de totes, totes. Tema i final d’aquest “Friendship”, o “Camaredería en
castellà.
Ha editat quatre
discos com a líder: Medium (96k Music,
2011), Poetry of Sound (Underpool Records, 2015), Inevitable (Blue Sounds,
2017) i Des de Abajo (RASO, 2021). La seva precoç i fructífera trajectòria
professional explica que hagi tocat amb referents com Jeff Ballard, Dave Kikoski, Kenny Werner, Perico Sambeat, Albert Bover,
Jorge Pardo o Chano Domínguez,
entre d'altres, i hagi fet gires amb Jorge
Drexler, Niña Pastori, Juan Perro, Mala Rodríguez, Lucia Fumero, etc, sense
oblidar les que ha fet més en l’entorn del Jazz.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I més temes magnífics
que hi ha en aquest disc és l’estàndard que Martín ha capgirat del dret a l’inrevés, i aquest és el conegut
tema de Burton Lane i que Frank Sinatra es va fer seu, com passà
en tants altres temes....
7.6.- Old Devil Moon
(Burton Lane & Yip Harburg) 6:49.
I sí que Martín ha capgirat aquest tema, sí,
fins i tot en la melodia, que tot i ser reconeixible, en algun moment ens ha
costat d’identificar. Els canvis rítmics també hi són i tot plegat ben bé
sembla un altre tema. I l’ha iniciat el líder a contrabaix solo i ja la secció
rítmica acompanyant-lo i ja en Santi
fent la melodia amb els canvis rítmics inclosos. Ell mateix s’ha encarregat
d’improvisar i de nou amb tot un reguitzell de notes i escales. Sap dibuixar
línies melòdiques fresques amb carretades de notes, però també fer-ne poques,
les justes i sempre molt ben posades. Toni
ha seguit amb la tasca improvisadora desenvolupant-lo també força bé, i
incloent-hi els canvis rítmics de Leiton.
La seva mà dreta sap estar creant però també sap estar-se quieta tot i
contemplant els silencis. I Martín
ha fet el mateix, improvisar i de nou amb la seva habitual mestria; ha tornat a
brillar per la seva pulsió rítmica, contundència i creativitat. I després de
les tres improvisacions han recuperat la melodia i ja per deixar pas al brutal
solo de l’Andreu Pitarch a la
bateria, ell que ha sabut portar la màquina rítmica a bon port, i ja per
arribar al final i acabar-lo de cop. Gran tema i arranjament de Martín Leiton.
I un altre gran tema
és “Lío” iniciat també a contrabaix solo, que per això és qui mana. En aquest
tema hi col·labora el jove Víctor
Carrascosa a la trompeta. Un tema amb una melodia gens trillada i fins i
tot un tan entremaliada que han fet Toni
al piano i Víctor en els inicis. Hi
ha un motiu principal que es va repetint i que podria ser la A del tema. Carrascosa fa la primera improvisació
desgranant notes delicades i algunes més punyents alhora que escales
inversemblants. Toni al piano el
segueix amb el seu característic fraseig i en aquest tema amb més dolçor. Santi s’hi aboca amb més contundència
alhora que amb frescor d’idees. Bon tema de Martín que acaben repetint el motiu principal.
I ja els acabarem
d’escoltar en un altre brutal tema anomenat...
8.5.- Gimbri (Martín
Leiton) 4:00.
I aquest tema de
final de projecte de Leiton ens ha
tornat a sorprendre per la seva diversitat. És realment impressionant i
s’allunya d’estereotips entrant en una altra dimensió. I ja heu pogut constatar
de nou que el líder al contrabaix és més que un “màster” i avui hem vist que en
això de les composicions és un “crac” del tot. I la melodia d’aquest tema
sembla anar a cops, o no haver-n’hi, o fer una frase descendent i punt, com ha
fet de la Rubia, car la base rítmica de piano, contrabaix i
bateria s’estan una bona estona tocant, sense improvisar. I així s’hi han estat
fins el bell mig del tema, amb una presència de l’Andreu a la bateria força important. I també els moments de “break”
del baix de Martin, que han deixat
pas a les frases repetitives de Santi al
saxo tenor. Un tema que de nou sembla podrien estar tocant ad-infinitum pels
pocs canvis harmònics que té i que permetrien desenvolupar una línia melòdica,
cosa que ells no han fet. Un tema dominat per la qüestió rítmica on no hem
escoltat cap solo de la manera que tenim entès.
Igualment m’ha semblat interessant per així mostrar-vos tota la seva
diversitat, o sigui que felicitats Martín,
Santi, Toni i Andreu.
I un altre tema a tot
“terratrèmol” és el “Upstairs”. Va ser el “single” de presentació del disc. I
aquí de nou tremolem totes i tots per com de contundent és. I això ho veiem en
la melodia interpretada per Santi de la
Rubia per després seguir amb la seva
increïble improvisació que ens ha deixat estabornits, noquejats. Toni hi entra més tranquil, en
contraposició a la velocitat d’execució de Martín
que li dobla el tempo fent un “Walking” brutal per velocitat i per
contundència. Hi ha uns “quatres” compassos improvisant amb l’Andreu Pitarch ell que ho comparteix
amb el saxo de Santi i el piano de Toni i finalment, acabant aquest altre
gran tema de Martín.
I per acabar el
programa farem un canvi estilístic per la qual cosa serà bo situar-nos en un
entorn on la mixtura de les músiques pirenaiques i no només, amb el Jazz, són
la “mare dels ous” de la Rufaka Folk
Jazz Orchestra idea original parida per l’entranyable Sergi Vergés. Aquest és el seu segon disc, car el primer “Beatus Ille” també va ser el primer
d’aquesta col·lecció anomenada “adep.cat”
dedicada a la música tradicional que Seed
Music va iniciar precisament amb el primer disc de la Rufaka Folk Jazz Orchestra. I és que ADEP vol dir Associació per
a la Divulgació i l’Ensenyament i Promoció de la Música Catalana. I dir-vos
que la directora d’aquesta col·lecció és Rut
Martínez. I aquí hi teniu l'enllaç:
I com a referència,
al blog us posaré l’enllaç al Programa
398 del febrer del 2020 on hi ha algunes de les músiques del “Beatus Ille”:
https://jazzclubdenit.blogspot.com/2020/02/programa-398-rufaka-folk-jazz-orquestra.html.
I parlant d’aquest
darrer “Locus Amoenus” dir-vos que Seed Music – Adep el va publicar el
2023, i que es va enregistrar a Òrrius,
Maresme, gràcies a la col·laboració de la gent del Festival Música i Sensacions. Hi participaren també l’Esbart Català de Dansaires i això passà
el 4 i 5 de març del 2023 i ho varen poder veure algunes afortunades i
afortunats, no gaires, no. I esclar que la producció musical és de David Casamitjana a partir d’una idea i
producció artística de Joan Gómez.
En David va tenir al seu costat a Marc Sangés i a l’Albert Surià com a suport tècnic en les tasques de gravació. I qui
ho ha produït de manera executiva ha estat l’Esbart Català de Dansaires. I elles i ells són:
Amb Magalí
Sare, veu i flauta; Ivan Garriga, violí; Liv Hallum, acordió diatònic; Ivan
Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, bot aranès; Joan Gómez,
flabiol i tamborí, flauta, flauta en sol; Jordi Molina, tenora; Joan Mas, alto
(lead), soprano, flauta; Martín Díaz, alto, soprano, flauta; César del Val,
tenor, soprano, flauta; Martí Mitjavila, tenor, clarinet, clarinet baix; Alba
Esteban, baríton, clarinet; Pep Garau, trompeta (lead), flugel; Jaume Peña,
trompeta, flugel; Pol Omedes, trompeta, flugel; Oriol Vallès, trompeta, flugel;
Albert Costa, trombó (lead); Pablo Martín, trombó; Edgar Gómez, trombó; Joan
Codina, trombó tenor i baix; Darío García, trombó baix, tuba; Iago Aguado,
guitarra; Joan Claver, piano, teclat; Jordi Gaspar, contrabaix, baix elèctric,
baix acústic; Enric Fuster, bateria; Carlos Sagi, bateria, percussió; José
Carlos Cubas, percussió; Roger Gutiérrez, bateria lesoinat però present.
I
ens diuen això que va dir en Joan Gómez:
“Locus Amoenus volia ser el lloc amable on la dansa tradicional
dialogués, jugués i experimentés amb la contemporaneïtat. En Sergi Vergés va entendre i compartir
ràpidament el que bullia al meu cap. Ha creat un banda sonora perfecta perquè l’Esbart Català de Dansaires pugui
ballar la dansa tradicional tal com va ser recollida pels folkloristes, amb el
rigor que el seu tarannà i el de l’Anna
Bigas (mestra de dansa) sempre fan lluir, i a la vegada perquè en Jacob Gómez (el coreògraf) experimenti
amb els futurs ballarins i ballarines de la dansa contemporània que estudien a l’Institut Artístic Oriol Martorell.”
La Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band
d’arrel creada pel compositor, arranjador i trombonista Sergi Vergés que es caracteritza per mesclar la sonoritat d’una big
band tradicional amb les melodies pirinenques interpretades pels músics de l’Escola Folk del Pirineu, ha
enregistrat un segon àlbum centrat en les danses tradicionals del Pirineu. És per això que Locus Amoenus ha estat possible gràcies
a l’impuls i la complicitat de l’Esbart
Català de Dansaires, entitat que ha produït el projecte escènic vinculat al
disc i que ha coreografiat les danses enregistrades en aquest àlbum, amb la
voluntat de portar-les als escenaris.
I és que el disc
comença amb una “Obertura · Toc d’inici” on els sons de la tenora, els
tamborets i demés instruments emprats en les cobles sardanístiques es barregen
amb els de les Big Bands més jazzeres, en aquesta cançó tradicional. I
segueixen amb una versió de la cançó popular l’”Hereu Riera” on Magali Sare ens acarona amb la seva
veu. Aquí ja es poden escoltar els magnífics arranjaments d’en Sergi Vergés essent però la lletra
cantada i melodia de l’”Hereu Riera” el fil conductor de tot plegat. Els tamborets
la inicien i també l’acaben, i entremig, creativitat i melodies noves
interpretades per la Rufaka a fer
notar el canvi tonal al bell mig de la cançó on la vena jazzística hi ha
aparegut amb més notorietat.
I sí que hi ha moltes
més coses a dir sobre tot plegat, que ja us les diré després d’escoltar-los en
una de les seves cançons populars, com totes arranjades per Sergi Vergés i aquesta un ball, com
moltes d’elles són i anomenat....
9.6.- Ball Pla de
Lladurs (popular arranj. S. Vergés) 8:35.
I què bonic aquest
ball alhora que melodia on ves per on, fins i tot sembla que hi hagi una
estructura i forma propera a les de la música moderna. Un ball a delicat vals
on els diferents vents han fet moments de la melodia, a vegades sols i a
vegades plegats, com les canyes i metalls. I la tenora de Jordi Molina n’ha iniciat la melodia i motiu principal, que els
vents metalls han fet després. I què bonica l’entrada de Pablo Martín iniciant la seva curta frase improvisada per després fer-ho en Joan Codina amb el trombó més baix. I ves per on que el flabiol
també ho ha fet, com després també els vents plegats, violí i demés companys.
Elegància en l’execució de tots ells, com també la de la secció rítmica de
baix, piano, bateria, ells que són Jordi
Gaspar, Joan Claver i Enric Fuster
i demés companys que remenen les percussions. I sí que Pablo Martin al trombó ha desenvolupat la seva improvisació amb un
gust exquisit alhora que fraseig, tècnica i llenguatge de lo més jazzero. I també
en Joan Codina trombonista baix s’hi
ha afegit fent cadascun d’ells alguns “chorus” de la melodia principal,
arribant a un punt d’intensitat remarcable, i al final compartint els solos
ells dos. I després de recuperar de nou el motiu principal i melòdic pel
flabiol i tots els vents, en Martí
Mitjavila ens ha acaronat amb la seva reeixida improvisació al clarinet.
Preciós solo també, preciosos els de tots els implicats. Una cançó, un ball
interpretat a un tempo mol delicat, ideal per començar-los a escoltar.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I una altra peça
popular, com ho són totes, és el “Ball Cerdà de Bagà”. Iniciada dolçament per les
notes del baix acústic del Jordi Gaspar,
acordió diatònic de Liv Hallum sons
de flautes dolces i demés tot plegat molt bonic i també amb la tenora de Jordi Molina. Ens podríem imaginar com de
delicats foren els balls de l’Esbart
Català de Dançaires seguint les tan dolces músiques, en una primera part
que el mateix Gaspar acaba amb els
més greus. I esclar, ben bé a la meitat del tema el piano de Joan Claver ens desperta del son dels
infants i la resta de la Rufaka
s’endinsen en uns aires jazzeros ells que són les trompetes de Pep Garau, Jaume Peña, Pol Omedes, Oriol
Vallès, els trombons de Albert
Costa, Pablo Martín, Edgar Gómez, Joan Codina i Darío García ells dos els
més baixos i més que n’hi ha, i que ja en parlaré. I ves per on que el Jazz improvisat apareix mitjançant el
clarinet baix del crac Martí Mitjavila
fent un solo brutal. I ja el tema es va desenvolupant amb “Solis” de vents i
tot plegat portat a bon tren per la secció rítmica amb en Jordi Gaspar, contrabaix i baixos, Enric Fuster i Carlos Sagi, bateries
i percussió del darrer i la de José
Carlos Cubas sense oblidar al lesionat però present Roger Gutiérrez.
I els seguirem
escoltant amb la cançó popular, un altre ball que per això hi hagué l’Esbart Català de Dansaires anomenat...
10.7.- Eth Balhano de
Salardú (popular arranj. S.Vergés) 5:40.
I carall quin tema,
quina cançó-ball acabem d’escoltar. I aquesta imprecació us l’ha dic pel fet de
quedar-me de pasta de moniato pel canvi que sàviament Sergi Vergés ha sabut impregnar al bell mig d’aquest ball. I és que
el Swing en majúscules ha aparegut en la reeixida improvisació al saxo alto de Joan Mas, què bé ho ha fet. I ha
començat amb sons de la muntanya, per campanetes que podrien ser de bestiar
pasturant i gralla dolça, la de l’Ivan
Caro, jo diria. Esclar que hi ha instruments que em superen, com són ara el
flabiol sec, l’ocarina i el bot aranès, que conjuntament amb el tamborí i la
gralla dolça, toca l’Ivan. I el
motiu principal l’han desenvolupat alguns membres de la Rufaka amb uns primers moments improvisats, els del piano de Claver i ja després el brutal solo de Joan Mas, amb el característic so fosc
del seu saxo alt “vintage”, molt vintage. Gran improvisació del jove manresà a
tot Swing on en Gaspar ens ha fet un
“walking” increïble amb el contrabaix. Moments també de l’Enric Fuster a la bateria, magnífic també, a base de redobles
inversemblants. En fi, un gran tema d’aquesta Rufaka Folk Jazz Orquestra acabat dolçament.
I una altra dansa
popular és la “Bolanguera de Roses” iniciada amb els copets de les percussions dels
drummers com si del tamborí en fossin els sons i ritmes. El flabiol de l’Ivan Caro hi ha aparegut, ell que també
toca el tamborí. D’altres instruments típics de la cobla s’hi han afegit i ja
per donar pas a la resta de la Rufaka,
amb els trombons fent-ne també la melodia i demés notes més greus. Els metalls
més brillants s’han obert pas i la coneguda melodia va sorgint dels diversos instruments de manera
repetitiva i amb canvis tonals diversos, i sempre, sempre la rítmica impertèrrita
dels tamborets. I quin gust en Sergi
jugant amb la melodia i els diferents tons i instruments i ball que l’acaben
amb tota la intensitat musical.
I també comencen el
flabiol i demés flautins la “Glossa del Ballet de Déu”, cançó que té un
desenvolupament increïble, si et situes en els inicis rítmics amb la melodia de
la cançó. I és que la guitarra baixa de Gaspar
segueix amb un motiu principal que s’allunya de l’original i ja amb tot
l’esperit del Jazz, motiu que també faran els vents. I ves per on que després
d’aquesta “introducció” recuperen la calma i de nou amb el so de la tenora d’en
Jordi Molina i més calma encara amb
el violí de l’Ivan Garriga. Això
canvia posteriorment amb l’entrada del baix d’en Jordi i amb les percussions de Cubas
ell a les congues, i de nou amb el motiu principal, anant tota la Rufaka a cavall, al trote apropant-se a
un final força potent on apareix una variant melòdica del motiu, acabant el
ball-cançó força suament.
I encara els
escoltarem en una altre magnífic arranjament d’una cançó popular anomenada...
11.10.- La
Clavellinera (popular arranj. S. Vergés) 4:34.
I sí que m’ha
impressionat sí, aquesta cançó popular i ves per on que amb la veu de Magalí Sare. Els metalls, trompetes i
trombons primer s’han barrejat interpretant el motiu principal a base de pregunta
resposta o si més no amb una desfasa interpretativa entre ells. I de nou al
bell mig del tema un canvi substancial amb la reeixida improvisació de Iago Aguado a la guitarra; quin gust
que té aquest music valencià que va estudiar al costat de Vergés, com molts dels companys de la Rufaka. I quin final més brutal, de cop, que ens ha deixat
estabornits. I refent els inicis, us haig de dir que són increïbles. El motiu
principal repetit per diferents instruments primer i després amb la veu de Sare. I quan acaba la seva frase,
llavors són la resta de companys que fan la seva tasca per acabar-ho
d’arrodonir. I conjuntament amb Aguado
han aparegut les percussions de Sagi i
Cubas. I què potent la improvisació
del guitarrista valencià, per ell i per la resta de companys. I Magalí recuperà la melodia i lletra
motiu principal i l’acabà de cop.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
el divendres 19 de gener de 2024 que tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
I una altra cançó que
canta Magali Sare és la “Cançó de
collir olives”, ella que la inicia en solitari. Te una melodia molt maca i més
que ho és amb els vents i arranjament d’en
Sergi. Ella segueix cantant-la ja
acompanyada de la Rufaka i ja amb
els sons del saxo soprano, instrument que toquen Joan Mas, Martín Díaz i César del Val però és en Martín Díaz qui en fa una molt reeixida
improvisació amb tot el Jazz del món. I no oblido, no, a l’Alba Esteban que toca el saxo baríton i el clarinet, per cloure la
secció de canyes jazzeres. I la intensitat i dinàmica creix en un moment on
tots els vents s’hi afegeixen a la veu de Sare.
La calma però renaix amb la flauta de Gómez
i veu de Magalí, i ja per arribar al
final amb veu i soprano.
I no pot faltar la
jota en un disc de música tradicional i en aquest disc hi ha la “Jota de Pinell
del Brai” en un arranjament on de nou brilla l’ingeni de Vergés i amb uns primers moments també de la tenora de Molina. En aquesta jota també brilla l’Oriol Vallès qui desenvolupa un
magistral solo a la trompeta. Una jota on la qüestió rítmica n’és també força
protagonista, com també la veu de Magalí
que s’esplaia amb uns moments de “Scat” Jazz i popular acompanyant al flautista
i demés moments on els vents fan el seu “Soli” i on ella també hi és.
Brillantor del so dels metalls, melodia potent ja en el final on pugen els
nivells d’intensitat emocional i ja per acabar-lo de cop.
I ja els acabarem
d’escoltar en la cançó popular anomenada...
12.9.- L’espolsada de
Mataró (popular arranj. S. Vergés) 5:22.
I de nou un motiu
principal i melòdic ha servit a Sergi
Vergés per a desenvolupar i quasi crear un altre cançó, així de potents són
els canvis que hi inclou, que ha inclòs en aquest darrer i potent tema que
acabem d’escoltar. I quin inici amb un cop de metall més brutal. I després la
melodia molt en l’ona de la música medieval, jo diria, feta per tots, anar-se
canviant. I quin canvi tonal en el final del primer tram musical, moments de
relax i inici del solo del saxo tenor. I el solo l’ha fet el César del Val magnífic, i sempre i al
darrere els companys i la seva potència. I després d’ell la trompeta i
improvisació de Pol Omedes. Gran
tasca i solos de tots dos amb el suport de nou de tota la potència musical de
la resta de companys de la Rufaka Folk
Jazz Orchestra. I el final, què impressionant, de fons amb el motiu principal
i per sobre els metalls fent una línia melòdica nova, i canvi tonal i final
sobtat, brutal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, el
segon d’aquest 2024 i primer de la temporada estable que com sempre espero que
us hagi agradat tan com a mi.
I un dels més curtets
i el més vital de tempo és el darrer ball, les “Corrandes de la Cerdanya”, de
la vall on en Sergi Vergés n’és un
dels portantveus més carismàtics. L’inicien amb el violí fregant-ne les cordes
i també amb els copets de tamborí. També el baix d’en Jordi segueix amb la línia de baixos i ritme inclòs. Els metalls
fan també un “Soli” impressionant, i més ho és la potència de la secció de
bateries i percussions. Força brutal tema que clou aquest àlbum on la mixtura
de la música popular s’agermana amb el Jazz per arranjaments i improvisacions,
cosa que implica un estudi previ, en profunditat, de les cançons populars per
després començar a pensar amb els arranjaments i la manera com quedaran millor,
alhora que pensar en els diferents moments dels solos i en qui seran els
solistes, i no oblido no, que aquestes músiques i arranjaments Sergi els
ha fet pensant també en l’Esbart Català
de Dansaires balladores i balladors que els havien de ballar, tot plegat
una feina immensa que només estar a l’abast d’un màster com és en Sergi Vergés, gràcies Sergi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
blogger templates |
