Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar a parlar del programa d’avui, recordar-vos que aquest divendres 21 de
febrer tindrem concert a la Sala Xica
amb el projecte dedicat a George
Gershwin a càrrec del Gabriel
Amargant Quartet amb en Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas,
piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club La Vicentina.
I avui farem un
programa dedicat a dues Big Bands de
casa nostra, amb estils musicals diferents però encabides en el mateix “paquet
musical” pel fet d’haver-hi un dels grans arranjadors de formats grans, en Sergi Vergés, arranjador en els dos
projectes. També per donar suport a l’Albert
Bello, creador ja des fa una colla d’anys de l’única escola de música en
tota la península dedicada al Gipsy
Jazz, Manouche o com li vulgueu dir.
I al blog podreu
llegir una mica més sobre els músics
arranjadors que es dediquen al gran format, Big Bands encabides en escoles, i
hi tenim també l’Esmuc Jazz Project, la
OJO Taller de Músics, la mateixa Big Band Conservatori del Liceu, que
també dirigeix en Sergi, sense
oblidar la Big Band de Begues
relacionada amb l’escola de música de Begues
al menys pel fet que hi ha en Juli
Casado, ànima de tot plegat. També tenim al Vicens Martín, gran arranjador com és també l’Alfons Carrascosa, Joan Monné, ells dos treballant amb la Sant Andreu Jazz Band, big band de
joves músics, elles i ells dirigida i creada pel Joan Chamorro, inicialment sorgida de l’escola i darrerament ja amb
vida pròpia. I no per no parlar-vos de tots els que faltin, oblidar-los, més
aviat comminar-vos a vosaltres a cercar-los.
Doncs els dos discos
que escoltarem són el “Beatus Ille”, de
la Rufaka Folk Jazz Orquestra, obra
i gràcia del Sèrgi Vergés, editat
per Seed Music. I acabarem amb The Django Orquestra, amb l’Albert Bello com ànima sempiterna i en Sergi amb arranjaments. La llista de
músics és prou llarga per comentar-la després. I aquesta setmana escoltarem un
micro conte de Teresa Tuset.
Doncs comencem amb el
projecte creat pel Sergi Vergés....
“BEATUS
ILLE”
Rufaka
Folk Jazz Orquestra
Editat
per Seed Music S.C.P.
Enregistrat
en directe amb unitat mòbil per David Casamitjana el 9 de gener de 2016 i el 8
i 9 de desembre de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell (Tarragona).
Mesclat
i masteritzat per David Casamitjana i Sergi Vergés a l’Espai
sonor
Montoliu (Montoliu de Segarra, Lleida).
Producció
executiva: Rut Martínez per a ADEP
Sergi
Vergés, arranjaments i direcció
Joana
Gomila, veu
Ivan
Garriga, violí, tamborí de cordes a 5
Liv
Hallum, acordió diatònic
Ivan
Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, caramella, pandereta
Gabriel
Amargant, alto (lead), soprano, clarinet
Joan
Mas, alto, soprano, flauta
Lluc
Casares, tenor, clarinet, flauta
César
del Val, tenor, flauta
Marcel·lí
Bayer, baríton, clarinet baix
Pep
Garau, trompeta (lead), flugel
Joan
Mar Sauqué, trompeta (lead), flugel a 7, 8
Jaume
Peña, Pol Omedes i Òscar Latorre trompeta, flugel
Albert
Costa, trombó (lead), sac de gemecs a 1, 5
Josep
Tutusaus “Tutu”, trombó (lead) a 1, 4
Joan
Codina, Edgar Gómez trombó
Darío
García, trombó baix, tuba
Iago
Aguado, guitarra
Joan
Claver, piano
Pau
Sala, contrabaix
Pedro
Campos, contrabaix a 1, 4
Roger
Gutiérrez, bateria, gong a 8
Arnau
Obiols, bateria, surdo, gran
bombo,
pandero quadrat, canya esquerdada
José
Carlos Cubas, percussió
Doncs tot semblen ser
composicions del folklore de la zona, essent doncs el màster Sergi Vergés qui n’ha fet tots els
arranjaments que en questa cas es tot una obra seva. I aquest és un projecte de
gran envergadura per diversos motius. D’aquests n’hi ha diversos com per
exemple la gran feinada que va fer en Sergi
Vergés tot i recopilant material folklòric de la zona on ell va anar a
viure. Una vegada recopilat, llavors es tracta de fer una selecció. A partir
d’aquí més feinada en parir els arranjaments per a tota la Big Band. També devia
tenir ell al seu cap quins havien de ser els músics participants, i per tant,
fer-los adequats a cadascun dels membres. Feina hercúlia que només gent com
ell, que afortunadament n’hi ha poden fer (alguns d’ells comentats abans en la
presentació del programa). Al final, l’envergadura també es fa palesa en la
llargària dels temes i projecte general. Així doncs tenim més d’una hora i
quart de músiques barreja de folklore i jazz, amb unes interpretacions
magnífiques, totes elles encabides en 8 temes bàsics.
Pocs temes i tanta
estona vol dir que n’hi ha d’haver de llargs com per exemple “La Suite
Pirenenca” de més de 17m on hi tenim diversitat de tempos i ritmes i composta
per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes
araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i
les “Corrandes”. Quatre dels temes depassen els 9 minuts, com per exemple el
més delicat “Lliri d’aigua” iniciat amb una intro delicada de cordes fregades.
El preciós “Cant de la sibil·la”, està en el mateix context de l’anterior, és a
dir, tempo suau (no sempre) i durada, alhora que amb diversitat emocional pels
seus canvis rítmics i de tempo, iniciat per la gralla de l’Ivan Caro i posterior veu de Joana
Gomila. El “Pasdoble de Tosquiets”, té també més de 9 minuts, i és un dels
més vius del projecte amb canvis rítmics que van del que ens diu el títol al
swing passant per el de “marxing band” en el solo del Gabriel al clarinet. El primer tema que obre el projecte “La gata i
el belitre” de prop de 8 minuts l’inicien a mode d’intro percussions diverses
per després afegir-s’hi la gralla i pandereta. Després ja podrem escoltar
l’acordió, el tempo prou viu també, el ritme marcat i tota la resta de músics.
El 3er track “Jo en tinc un oncle que és a l’Havana”, proper als 7 minuts, l’ha
iniciat Hallum a l’acordió, després Gomila fent ja la melodia i amb tots
els altres, ja a tot ritme càlid del Carib.
I finalment, i amb més o menys la mateixa durada el tema a tot “jota”, “Jotes
de Tuixén”, fet a un tempo prou vital.
I és clar que amb tot
aquest material, a un se li fa difícil seleccionar què sonarà i què no.
Seguirem la dinàmica del programa i això en ho facilitarà força, així doncs us
proposo escoltar la preciosa cançó...
4.- Lliri
d’aigua (Tradicional & Sergi Vergés) 9m41s
I què en podem dir
d’aquesta cançó? No n'hem trobat l'autoria. Serafí Pitarra, (Frederic Soler i Hubert) estrenava l'any 1886
"Lo lliri d'aigua - balada en tres actes i en prosa" que contenia una
cançó amb una primera estrofa molt semblant a aquesta però que no hi apareix
l'última que presentem. I per que quedi clar, aquesta fa referència a la cançó
cantada per Maria Gironès i Sala
nascuda a Salt el 1923 i que podeu
trobar en l’enllaç que us posaré al blog:
El compositor de sardanes Josep Saderra i Puigferrer té una sardana titulada "El lliri
d'aigua", amb la mateixa lletra de Pitarra.
També sense la darrera estrofa la recull Artur
Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Saldes (Berguedà), l'any 2000.
I parlant dels
nostres herois, doncs reconèixer el mèrit als instrumentistes i a la veu solista.
La intro de l’Ivan Garriga al violí
ha estat preciosa i delicada, preparant l’entrada de Joana Gomila cantant les primeres estrofes i després amb alguns de
la Rufaka. La cançó va seguint,
cantada per Joana i ja per omplir-se
de sonoritats amb tota la Big Band.
La baixada final ha donat peu al magnífic solo del Lluc Casares iniciat primer delicadament amb sons de percussions i
guitarra per poc després arribar a un clímax impressionant que ha durat una
bona estona i ja al final amb la resta de companys de la Rufaka. Immens aquest final, amb la mateixa baixada harmònica fins
retrobar la veu de Joana i retrobar
la delicadesa inicial, a moments amb la potència de tota l’orquestra. El final
va dient “què és la cançó d’una noia que el promès la va deixar, què és la
cançó d’una noia que el riu se la va emportar”. Preciosa cançó per començar el
projecte del Sergi.
L’agost de 2015 me’n
vaig anar a viure a Arsèguel, al Baridà, amb la idea de Rufaca al cap. La idea
rebia aleshores el nom genèric de “Projecte Cadí” i havia nascut de les meves
classes amb l’Ivan Garriga els tres anys anteriors al Superior del Liceu. La
idea seminal consistia a portar a la formació de big band estàndard la música tradicional
del Pirineu, i ja vaig sospitar que no seria un projecte qualsevol: seria el
meu primer projecte personal, l’estiu que feia 50 i després de dues dècades
llargues d’escriure per encàrrec música per a big band. No vaig saber calibrar,
però, la magnitud del viatge que estava a punt d’encetar: amb quina força
aquestes tonades s’introduirien a la meva vida, els centenars de quilòmetres
que passejaria per la comarca amb elles al cap, o els que faria en cercles al
menjador de casa, com una fera engabiada, al caliu de la llar de foc.
Seguirem amb la
música tradicional en clau de Jazz amb la cançó..
2.- Si tu te’n fas (Tradicional
& S. Vergés) 9m46s
Aquesta és una
melodia a la qual se li ha ficat diferents lletres segons els llocs on les
cantaven. Maria del Mar Bonet la
cantava amb lletra diferent i titulada “Enamorat i al·lota”, cantada més o
menys igual que ho ha fet Joana.
També la podem trobar com a “Si tu te’n fas la lluna. Cançó de les
transformacions” (ells mateixos la sots titulen “transformacions”), tot i que
amb canvis en la melodia alhora que també en la lletra. Sembla que partint de
la base de les estrofes se n’han fet diverses lletres i melodies.
La versió del Sergi té una mena de groove amb un
tempo un tan viu que se’t va emportant mica a mica, partint de la calma inicial
primer amb la veu de Joana per
després, i ja una vegada acabades les primeres estrofes, encabir-hi un canvi
rítmic i de tempos vivaç, fins el precís
moment del “break”, moment en el qual ens hem retrobat amb la calma i el
magnífic solo de l’Òscar Latorre a
la trompeta. Tot plegat ha anat derivant vers moments intensos pel seu solo
però també per l’afegitó dels membres de la Rufaka tot plegat amb una energia immensa. Al final, un altre break
amb un “lick” dels membres de l’orquestra donant suport al solo a les congues
de José Carlos Cubas. Break
posterior per així escoltar de nou a Joana
cantant sobre “truites de riu i monges”, i així anar encarrilant el final amb
cantarella d’ella i acordió, tot farcit d’un bon ritme i tempo per anar
arribant al final d’aquesta cançó amb tantes variables, recuperant però els
plàcids inicis.
La inspiració, en cas
d’existir, no és més que compulsió, ja ho deia bé Gil de Biedma. No vaig
calibrar el munt de dies de frustració absoluta ni els dies (menys) d’eufòria
gairebé estupefaent; els llibres, discos i concerts amb què em nodriria i,
sobretot, els paisatges i les persones que havien d’arribar i que ara em
conformen per sempre. El resultat del viatge gairebé homèric és el que ara
teniu a les mans. Tot sentint-lo, penso, com Cortázar, que aquests arranjaments
mereixen estar plegats perquè del desencant de cadascun d’ells va créixer la
voluntat del següent. I també penso en aquell home de qui parlava Borges, que
es proposa la tasca de dibuixar el món i un dia descobreix que aquell pacient
laberint de línies traça la imatge de la seva cara. Reconec la meva cara en
tota aquesta música: els meus referents, les meves obsessions, les coses que
m’enamoren. No sé si tot plegat és jazz o és folk, la taxonomia musical
m’interessa més aviat poc: és només un punt de vista sobre el món musical que
ara m’envolta, una mirada subjectiva però apassionada. Em passo la vida
ensenyant que la passió és l’única aproximació honesta al meu ofici, i que tota
la que hi aboques acaba impregnant la música i, d’una manera o altra,
aconsegueix transmetre’s. Espero no anar errat i que aquest disc aboni la meva
tesi.
Sergi
Vergés
I ara he fet una
selecció de tres cançons de la seva Suite Pirinenca, que escoltareu
seguides....
5.- Suite pirinenca (Tradicional & S. Vergés) 7m10s
5.3.- Lo verd d’antan
5.6.- La Maire
Antoène
5.8.- Corrandes
I com he dit abans,
m’he permès extreure tres de les cançons de “La Suite Pirinenca” que recordem
està composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd
d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una
filheta de Lion” i les “Corrandes”.
I de “Lo Verd
d’antan” en podem trobar referències a la Gascunya,
Gasconha en occità-gascó. Poques coses he pogut trobar de “Lo verd
d’antan”, o sigui que feina hercúlia de recerca la que va haver de fer el Sergi. Primer Joana l’ha cantat, en occità-gascò, intueixo, ben recolzada per la Rufaka i els arranjaments del Sergi per després, i ja amb més calma,
escoltar el magnífic i dolç solo i so del Joan
Mas al saxo alto. Magnífica interpretació la del músic manresà amb tot
l’esplendor i mica a mica amb més potència, la dels seus companys de
l’orquestra. El final, recuperat amb les percussions, el so d’una tabla sembla
del José Carlos Cubas i la veu de Joana.
I de la segona cançó
“La Maire Antoène” no he trobat res de res, haig de dir per Internet, la qual
cosa em fa pensar que la recerca d’en Sergi
devia ser per les biblioteques dels pobles del seu entorn pirinenc. Bravo de
nou, Sergi. Sí que la melodia em
recorda un musical americà però només a les primeres estrofes cantades i tampoc
no calcades. Em refereixo al “If I were a rich man” del Mary Poppins. La mestria de l’arranjador s’ha fet palesa en la
cadència posterior amb tota la Rufaka
tocant junts la melodia, sí la que primer ha fet l’acordió de Liv Hallum. Escoltar-los a tots ells i
elles en aquest final i a aquest tempo realment fa trempar. I recordeu que el
tema ha començat a plateret i bombo, i després la veu de Joana, acordió i la resta de músics. Tema vital i enèrgicament
magnífic.
I sobre les
“Corrandes” he pogut trobar on s’explica com i quan les ballaven. Parlo de l’Aplec de Talló. Ens hem de situar a Bellver de Cerdanya i que del Talló va néixer una font, després que
una ovella rasqués i rasqués el terra fins trobar una imatge de la marededeú.
Cada dilluns de Pàsqua fan doncs
aquest aplec a la font del Talló,
ballant-hi les corrandes i en rotllanes
acabant a la plaça del Portal dels camps de Monterròs. Encara es ballen i s’ensenyen a les escoles, cosa que he
pogut veure en un vídeo que córrer pel núvol. La lletra, l’incansable cercador
l’ha hagut de trobar a les biblioteques. I en el seu arranjament hi ha barrejat
canvis rítmics quan se sent “El tabal” i a ràfegues la resta de músics. Ha
començat però amb les cordes fregades i ja intuint el ritme posterior, amb la
melodia del flaviol i la resta de vents ja per obra i gràcia de l’arranjador. I
Joana cantant que si “les noies de
Cerdanya no tenen molt bon color no és per l’aigua de la plana.....” i ja no
acabo d’entendre. I les corrandes segueixen cantades i més plàcides, fins el
moment del ball amb el “tra la ra la ra la ra”, i el “tabal” i els vents
comentats a l’inici. I més “tra la ra la ra” fins el final amb el flaviol,
tabal i vents.
I acabarem el
projecte de la Rufaka Folk Jazz
Orquestra amb arranjaments i direcció a càrrec de l’incansable Sergi Vergés, i ho farem amb el....
8.- Pasdoble de Tosquiets
(Tradicional & S. Vergés) 9m07s
I aquest “Pasdoble de
Tosquiets” curiosament l’he pogut escoltar gràcies a un jubilat saragossà Alfonso Sanchez que el toca amb el seu
acordió diatònic. L’home té una pàgina web dedicada a la seva afició, la música
amb l’acordió diatònic. Se’l veu a ell i a un jove, tocant-la en una trobada
d’acordionistes a Saragossa.
En Sergi ha volgut que comencessin piano i
violí, amb Joan Claver i Ivan Garriga, per seguir amb la
melodia a càrrec d’acordió, diatònic, i flaviol, amb Liv Hallum i Ivan Caro,
per seguir tota la Rufaka. Els
redobles de l’Arnau Obiols han
encetat el canvi rítmic també amb la tuba d’en Darío García, i ja la veu de Joana
cantant sense lletra, acompanyada per vents diversos. I ja el magnífic solo de Gabriel Amargant al clarinet, desenvolupant totes les seves
arts que en són moltes. Però és que després li ha tocat al jove crac de la
trompeta, en Joan Mar Sauqué, el
qual també ho ha brodat, ells dos i tots plegats tot a ritme de “Marxing Band”.
El Swing delicat ha aparegut en el solo al saxo tenor de César del Val i ja amb incursions dels vents dels seus companys. El
final, amb flaviol i redobles ens ha situat recuperant la melodia, ara a ritme
de pasdoble, com els inicis, acabant-lo de manera magistral i amb uns
arranjaments amb inclusions de melodies diverses, swing també i demés
meravelles, acabant de manera majestuosa, de cop.
I en Sergi dedica unes lletres a fer
agraïments a diversa gent que l’ha acompanyat en aquest projecte i que ja us
posaré al blog...
Agraïments...
A l’Arnau Obiols, la
Liv Hallum, la Cati Plana, el Marc Figuerola i la Cristina Boixadera, per
donar-me tot de música per explorar i il·luminar-me sobre la idiosincràsia dels
instruments tradicionals. A l’Artur Blasco, savi folklorista i veí amabilíssim,
els llibres del qual m’han servit d’inspiració impagable durant tot el procés.
A l’Auditori Pau Casals del Vendrell, per les facilitats i el tracte impecable.
Al Jan Tomàs i el Boris Pi, per les imatges i el bon rotllo. A la Rut Martínez,
per orientar-me i recolzar el projecte. Estic en deute vitalici amb l’Escola
Folk del Pirineu i el seus capitans, el Tito Peláez i la Martine Lambregts, per
les facilitats, l’hospitalitat i l’amistat generosa amb què m’han obsequiat des
que vaig aterrar a Arsèguel, sense les quals la meva feina hagués estat
infinitament més feixuga i la meva estada molt més grisa. Al meu vell amic
David Casamitjana, un dels grans del seu ofici, que va creure en el projecte
des del seu inici i el va recolzar de mil maneres i sense reserves, per fer-ho
sonar tot tan bé, tan ràpid i amb tanta alegria.
I acaba comentant
que......
Si acosto l’orella
als cents de pàgines d’scores, (de partitures) no sona pas res. Tampoc sona res
per més que mogui els braços com si dirigís. La música no sona, i el que és
pitjor, no transmet cap emoció, fins que no la toca un músic, i jo tinc la
fortuna de comptar amb una banda de gent jove amb un talent poc comú que m’han
donat l’empenta i el suport incondicional i necessari per no defallir. Estic
honrat i orgullós de treballar amb tots ells. De manera especial, als Ivans,
els meus dos fillols: l’Ivan Caro, una d’aquelles ànimes bessones que de
vegades et topes a la vida, per acompanyar la meva ciclotímia creativa amb
paciència i carinyo; i l’Ivan Garriga, l’instigador de tot plegat i la meva mà
dreta en aquest projecte, per acollir-me al seu territori i a la seva família i
per embarcar-se en mil peripècies amb confiança i afecte filial. Quan cercava
repertori pel projecte i vaig arribar a La gata i el belitre, em va venir el
record de la meva iaia cantant-la amb la seva veu fineta. Segur que mon pare es
va cansar de sentir-la dels seus llavis quan era un vailet. Aquest disc està
dedicat a la memòria de tots dos, la Rosalia
i el Josep Maria.
Sergi
Vergés
I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i frescor.
I acabarem el
programa d’avui amb el projecte de l’Alfred
Bello, ànima farcida de swing-manouche, el del Django Reinhardt, responsable de la secció de Manouche-Gipsy de l’EMMCA,
Escola Municipal de Música Centre de les Arts de l’Hospitalet, i ideòleg del projecte de la The Django Orquestra, amb el Sergi
Vergés de nou amb els arranjaments.
“THE
DJANGO ORQUESTRA”
The
Django Orquestra
Editat
per Audiovisuals Sarrià, Barcelona
Gravat
per David Casamitjana i Natxo Nogueras el novembre de 2018 a l’estudi OIDO de
Barcelona, excepte
els solos d’un parell d’instruments.
Edició
digital de David Casamitjana i Albert Bello
Mesclat
per David Casamitjana a l'Espai Sonor Montoliu Studio, Montoliu de Segarra
Masteritzat
per Alex Wharton el juliol de 2019 a Abbey Road Studios, Londres
Productors:
Albert Bello i Sergi Vergés
Productor
executiu: Albert Bello
Sergi
Vergés, director d'orquestra
Albert
Bello, guitarra solista
Oriol
Saña, violí solista
Elisenda
Julià, veu
César
Del Val, saxo alt, clarinet i flauta
Joan
Mas, saxo alt i flauta
Albert
Carrique, saxo tenor, clarinet i flauta
Pol
Prats, saxo tenor i soprano
Andreu
Domènech, saxo baríton i clarinet baix
Pep
Garau i Òscar Latorre, trompeta
Joan
Mar Sauqué i Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Albert
Costa, Samuel Marthe, Pablo Martín, trombó
Joan
Codina, trombó baix
Francisco
Palazón i David Flores, violí
Pere
Nolasc, viola
John
Cottle, violoncel
Rémi
Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica
Joan
Motera, contrabaix
Roger
Gutiérrez, bateria
Al novembre del 2018 The Django Orchestra entrava als
estudis OIDO de Barcelona per gravar el seu primer CD. Al juliol del 2019 es
masteritzaba en els estudis Abbey Road
de Londres, finalitzant així el
procés de producció. El 16 d'agost es presentava en directe. Ara, ja està
disponible per a tots vosaltres. Esperem que el gaudiu escoltant tant com
nosaltres hem gaudit fent-ho!
I així, d’aquesta
manera tan resumida, ens expliquen ells dos una tasca que també ha portat una
pila d’hores de feina. Tal i com em va dir el mateix Sergi, autor de tots els arrengaments, “Mira que n’hi ha d’hores
posades a tots dos discos”.
I estem davant un
projecte de més de 55 minuts de quasi tot de temes de Django Reinhardt i dic
quasi perquè un que no, és el “Tea for Two”, tema de Vincent Youmans del 1922.
La resta són composicions de Django tot i haver-hi un suite, “Blues en mineur:
Suite”, que podria ser un treball de composició i compilació dels dos caps del
projecte. I és que la balada del projecte és la preciosa composició del genial
guitarrista anomenada “Vamp”. Una mica més viu de tempo és el 7è track “Fleur
denuit”, iniciada amb pizicattos de guitarres. I el preciós tema “Tea For Two”,
el canta Elisenda Julià, iniciant-lo delicadament per esdevenir quelcom de més,
posteriorment ja a tot delicat swing. Una mica més viu de tempo i a tot swing
és el 2n track “Vipers Dream”, tema que no tindrà cap canvi, ni de tempo ni de
ritme. I el “Blues en Mi menor: Suite”, supera els 10 minuts, on hi ha
diversitat de tempos i ritmes. I el 4rt track “Webster” és un altre dels temes
de Django. I el 9è track “Minor Swing” és un dels més emblemàtics de Django. I
el primer tema que obre el disc, “Babik”, és el més bopper de tots, a un tempo
endimoniadament ràpid. I encara més ràpid de tempo és el 8è track “Impromptu”,
interpretat però no tant ràpid com ho feia el gran guitarrista.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç, en el cas d’avui, al bandcamp del projecte on
el podreu adquirir de manera digital:
I tinc el mateix
problema que amb l’anterior projecte, la selecció que és també una eliminació.
Us proposo escoltar el preciós tema, música de Vincent Youmans i lletra de Irving
Caesar, el conegut...
6.- Tea for Two (V. Youmans & I. Caesar) 6m35s
Aquesta és una cançó
del 1925 del musical No, No, Nanette
amb música de Vincent Youmans i
lletres de Irving Caesar. Consisteix
en un duet interpretat per Nanette i Tom
en el segon acte i la lectura que descriu el futur que imaginen junts. La
cançó conté canvis de tonalitat entre el Ab major i C major. La cançó
consisteix majoritàriament de negres i corxeres amb punt. Alec Wilder descriu aquestes característiques com a inusuals en les
grans peces teatrals però reconeixent que la cançó obtingué un gran èxit a
pesar d’això.
I els nostres herois
n’han fet una versió preciosa, delicada pel swing de les guitarres manouche. La
càlida veu d’Elisenda Julià s’hi
escau la mar de bé, ella, fent-ho amb una perfecte entonació i swing. La intro
que ha fet ella i la guitarra de l’Albert
Bello ha estat la porta per on ha entrat el tema, el swing amb les
guitarres, el violí de l’Oriol Saña
i companys i ja alguns dels vents de l’orquestra. El solo a trompeta amb
sordina em sona que sigui del Joan Mar
Sauqué, el qual repeteix projecte conjuntament amb d’altres músics. Suau i
delicat el solo del Joan que ha
deixat pas al duet de veu i guitarra d’Elisanda
i Albert, acompanyats pel swing de
les guitarres i contrabaix d’en Joan
Motera. La melodia i arranjament ha aparegut amb els vents entremig del solo
de la cantant. I la melodia recuperada ens ha apropat al final, acabant-lo
delicadament. Preciós tema que vam poder veure, com tots els altres, el dia de
la seva estrena al Teatre Joventut
de l’Hospitalet el novembre de 2018.
I per parlar una mica
de l’Albert Bello...
Des de la seva
incursió en el jazz manouche, Albert
Bello s'ha convertit en el màxim representant de l'estil a Espanya. Graduat a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona i llicenciat a l'Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC), no ha deixat d'ampliar la seva formació realitzant diferents
cursos, tallers i masterclass.
I seguim amb un altre
tema, ara amb un swing molt delicat, i ja tema de Django, anomenat...
2.- Vipers Dream (D. Reinhardt) 8m03s
Un tema que van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli &
Quintet del Hot Club de França amb Stéphane
Grappelli (violí); Django Reinhardt
(guitarrista solista); Joseph Reinhardt
i Eugène
Vées (guitarra rítmica) i Louis Yola
(contrabaix), el 25 de novembre de 1937 a París.
I aquest és un dels
temes típics de Django Reinhardt amb
un swing delicat, un pèl arrastradet, amb la melodia a càrrec de l’Albert a la guitarra, melodia curta
després acompanyada per cordes fregades i vents diversos. El solo al trombó ara
a càrrec de Samuel Marthe, que us
recordo tindrem el 20 de març a la Sala
Xica, ha estat brutal, també per
com n’obté el so així com “cascat”. La delicadesa segueix i el swing que no pot
parar, amb la guitarra de l’Albert
acompanyat pels saxos i la resposta dels trombons, després afegint-s’hi les
trompetes, en un magnífic arranjament. El solo de l’Oriol Saña al violí ens ha acaronat també per la seva dolçor a
registre mig-baix, inicialment, i també amb el “riff” dels saxos i trombons.
Magnífic tempo i swing que mica a mica et va fent bellugar si és que no ho has
fet ja des de l’inici. I el solo de l’Oriol
segueix fins arribar a una sèrie de canvis harmònics evidents, ja amb la Django Orquestra a “tot cos”, amb tots
plegats seguint les directrius del genial arranjador Sergi Vergés. Al final han recuperat la melodia del tema per així
acabar-lo també dolçament.
I seguim parlant de l’Albert....
Com a intèrpret
destaca el seu treball amb Folkincats,
Albert Bello & Oriol Saña Experiment, Shine i Albert Bello Trio, amb
els quals ha actuat en més de 20 països d'Europa
i Amèrica. La seva trajectòria en el jazz manouche li ha permès compartir
escenari amb moltes de les grans figures de l'estil, com Tchavolo Schmitt, Sébastien Giniaux, Noé Reinhardt, Paulus Schäfer,
Robin Nolan, Gwen Cahué, Fiona Monbet, Samy Daussat, entre molts altres.
I encara seguirem amb
més música, i ara ho farem escoltant la Suite Blues en menor...
3.- Blues en mineur:
Suite
(Reinhardt & Bello) 10m55s
Tot i que es tracta
d’una melodia clàssica de jam, si n’hi hagué alguna, hi ha algunes coses que
poden fer que Django, i els “Blues
menors” (o “Blues en Mineur”) siguin una mica complicats de seguir. Una cosa
que pot fer que la melodia sigui una mica complicada és que Django la va
enregistrar diverses vegades, interpretant l’inici de manera diferent cada
vegada.
I per tal com l’han
començat poc podríem pensar que hi hauria el canvi de tempo a tot tren i swing
fast. I la melodia l’ha començat l’Oriol
Saña al violí acompanyat del combo de guitarres i contrabaix. I el canvi ha
aparegut amb els trombons, vents diversos i disbauxa generalitzada de tots
plegats, tot just abans de trobar-nos amb el tema a càrrec dels metalls i vents
i a tot swing. Al solo del Joan Codina
al trombó baix, crec jo, li ha seguit els de la resta de trombons, amb en Albert Costa, Samuel Marthe i Pablo Martín, suposo. Han seguit els
solos de tots els trompetistes, o sigui Pep
Garau, Òscar Latorre, Joan Mar Sauqué i
Pol Omedes. Després dels metalls, totes les canyes primer amb el saxo
soprano d’en Pol Prats, per després
tenor, alto, tenor de nou, baríton, clarinet, tenor, en fi, tota una magnífica
roda de solos de les canyes que realment fa flipar, i més que ho va fer en
directe, la primera vegada que ho escoltàvem. I després d’aqueta voràgine i
disbauxa magnífica dels solistes, un break, relax, i el solo de l’Albert a la guitarra i els acompanyants Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil
Arcarazo, guitarra rítmica, Joan
Motera, contrabaix i Roger
Gutiérrez, bateria. El relax però ha durat poc i mica a mica la intensitat
de tot tipus ha anat pujant, fins el moment de l’entrada dels vents, llavors
arribant a un clímax total. Un break de nou a càrrec dels vents, ells sols, i
després han encarat el tema fins el final, amb una altra magnífica demostració
del què vol dir fer un arranjament. La melodia recuperada ens ha dit que això
s’acabava, com efectivament així ha estat.
I com que només tenim
dos projectes, haurem d’aprofitar-nos i extreure’n encara més músiques...i ara també
amb el conegut tema de Django...
9.- Minor Swing (Django Reinhardt) 4m35s
Aquesta és una
melodia gitana de jazz composada per Django
Reinhardt i Stéphane Grappelli. Va ser gravada per The Quintet del Hot Club de França el 1937. Va ser gravat cinc
vegades més al llarg de la carrera de Reinhardt
i es considera que va ser una de les seves composicions més emblemàtiques. “Minor
Swing” es va estrenar com a single a 78 rpm per Swing el 1937 amb Django Reinhardt i Stéphane Grappelli i
el Quintette du Hot Club de France.
I qui no ha escoltat
mai aquesta melodia de Django..pocs
crec jo. L’han començat l’Albert i
l’Oriol i contrabaix del Joan, ja començant amb el swing i tempo
típics d’aquests temes. El solo de l’Albert
ha estat força impressionant per com l’ha confegit, per velocitat i fraseig
típic del “manouche”. Així mateix l’ha seguit l’Oriol primer delicadament, i mica a mica entrant en velocitat
d’execució, no endebades ell és un dels referents en això del violí jazz, sinó
el referent, a seques. El swing a càrrec de guitarres rítmiques i contrabaix és
impertorbable, magnífic, fins el moment d’aparèixer bateria i la resta de la Django Orquestra, fent els vents i
demés un “soli” i després una espurna de melodia. Al final, en Roger Gutièrrez ha fet un magnífic
solo, recolzat també per la resta de companys, acabant el tema però, de cop.
Darrer tema del concert que van fer al Teatre
Joventut.
I l’Albert Bello ..
Com a docent, és el
creador i coordinador del Departament de
Jazz Manouche de l’EMMCA, única
escola de tot el món amb un programa d'estudis dedicat al jazz manouche per a
nens, joves i adults. Ha creat i publicat material pedagògic propi, tant
llibres d'iniciació com partitures de combo i llibres de tècnica i
improvisació. Durant anys dirigeix el cicle de masterclass "Entre les
Cordes", on s'han realitzat més de 50 activitats i en el qual han tocat
els músics més importants de l'estil. Durant aquests anys imparteix nombroses
masterclass i tallers de jazz manouche i improvisació en festivals, escoles i
conservatoris de tot Espanya, així
com als Estats Units (Berklee College Of
Music), Dinamarca, Bèlgica, Argentina, i seguiríem parlant d’ell
llargament, sense oblidar-nos del seu amic Oriol
Saña. Però d’ells dos ja en vaig comentar els ets i uts en un programa
anterior dedicat al projecte que van compartir.
I ja acabarem
projecte i programa, amb un altre gran tema de Django Reinhardt anomenat....
4.- Webster (D. Reinhardt) 5m51s
Aquesta la van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli,
amb Django Reinhardt (guitarra); Stéphane Grappelli (violí); Gianni Safred (piano);
Marco Pecori (contrabaix); Aurelio de Carolis (bateria), enregistrat el
gener-febrer del 1949 als estudis de la RAI,
Roma.
I tot i ser el “Minor
Swing” el darrer tema, com que aquest té un punt més de tempo, us l’he volgut
posar per acabar el projecte i programa d’avui. I és que aquest “Webster” és
impressionant pel swing que no s’ha aturat en cap moment. Un primer solo a
càrrec de l’Oriol magnífic, fet amb
calidesa fins i tot en els aguts, ha deixat pas al del seu amic, l’Albert a la guitarra. I sempre el
suport de les guitarres rítmiques, contrabaix i bateria, també, car la resta de
la Django Orquestra l’han començat
donant-los suport de manera puntual amb “Riffs” diversos a base de preguntes i
respostes. Un altre “Soli” dels vents ha seguit les intervencions solistes dels
dos amics, i tot amb una marxa i swing increïbles. En Joan Motera al contrabaix ha fet també la seva aportació solista en
aquest tema per seguir després tots plegats ja reconduint-nos al final del tema
amb la melodia de violins, acabant-lo tots plegats magníficament, com si fos el
final de la peli.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, magnífic crec jo, i altre vegada dedicat a les Big Bands, primer la Rufaka Folk Jazz Orquestra i la The Django Orquestra. Aquesta vegada
però amb dos protagonistes principals, en Sergi
Vergés, arranjador de tots els temes que heu escoltat en aquest programa, i
l’Albert Bello creador i ideòleg d’aquest
darrer magnífic projecte, The Django
Orquestra, alhora que totes les coses boniques que he dit d’ell, qui va pensar en Sergi perquè se’n fes càrrec de quasi tot plegat.
I us recordo que
aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel
Amargant Quartet amb en Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas,
piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club La Vicentina.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
