Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
No ens fiem de vosaltres!
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquesta setmana amb un programa dedicat al
Jazz que es publica a Itàlia ara
mateix, i per això amb projectes de discogràfiques amigues com són Dodicilune de Maurizio Bizzochetti; A.MA Records de l’Antonio Martino i CAM JAZZ.
I avui amb un micro conte de Carme de la
Fuente.
I començarem amb una meravella la que ha fet Pasquale Mega, “Concerto in tre colori”
i publicat per Dodicilune. Gravat en
directe el 14 de novembre de 2021 per Piero
Ancona, Pino Dimichele al Teatro
Mariella, Monopoli (Ba), Itàlia. Mesclat i masteritzat febrer/març de 2024
per Tommy Cavalieri a Studio Sorriso, Bari, Itàlia. www.dodicilunedischi.it. Produït per Pasquale Mega i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Amb Pasquale Mega, piano; Gabriele Mirabassi,
clarinet; Pasquale Bardaro, vibràfon; Marcella Carboni, arpa; Federica Del
Gaudio, violoncel; Camillo Pace, contrabaix; Giovanni Angelini, bateria. Composicions
de Pasquale Mega (1, 2, 3, 4); Esbjörn Svensson, Dan Berglund, Magnus
Öström (5, 6, 7, 8, 9); Lars
Danielsson (10, 11, 12, 13, 14). Tots els arranjaments són de Roberto Salahaddin Re David, Pasquale Mega.
https://presskits.adeidj.it/component/music/display/1460.
I com el títol del disc indica, aquesta és una
música a tres colors, és a dir, amb tres compositors, en Pasquale Mega, Esbjörn Svensson i Lars Danielsson. Del primer en
tenim 1) Via tu! 2) Future Link 3) Di più 4 ) Origami. Del segon 5) Believe,
Beleft, Below 6) Seven Days of Falling; 7) Elevation of Love; 8) Viaticum; 9 )
Dolores In A Shoestand. Del tercer 10) Prado 11) Passacaglia 12) Liberetto 13)
Driven To Daylight i 14) Africa. La diversitat rítmica i d’estils està
garantida. La de tempos, també, alhora que la subtilesa de les seves músiques.
Miraré de posar-vos el tema que més representi l’autor de cada color.
Doncs ja els començarem escoltant en un tema de Pasquale Mega anomenat...
1.3.- Di Piú (Pasquale Mega) 6:39.
Doncs què em dieu d’aquesta bellesa de
composició de Pasquale. Situada en
un tempo slow, mantingut fins a la meitat, l’han anat desenvolupant delicadament
fins arribar al bell mig del tema, on ha aparegut un canvi rítmic i de tempo
que l’ha reconvertit en quelcom més vital. La melodia però, ha seguit el
tarannà inicial, passada pel sedàs de la modificació rítmica. I ai las quin
tros de solo al clarinet que ens ha fet Gabriele
Mirabassi; brutal interpretació d’ell, alhora que recolzament indispensable
dels de la base rítmica, Camillo Pace,
contrabaix; Giovanni Angelini, bateria. I quina bellesa de final del tema,
car ha tornat als inicis d’aquest preciós “Di piú”, de Pasquale Mega, ideal tema per començar-los a escoltar, i ara amb
aquest primer color musical, el seu propi.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Produït per Dodicilune,
distribuït a Itàlia i a l'estranger per IRD i a les principals botigues en
línia per BELIEVE DIGITAL, el dimecres 1 d'octubre de 2025 es va publicà "Concerto
in tre colori", el nou àlbum del pianista i compositor nascut a Matera, Pasquale Mega, al capdavant de
l'original "PolíCroma Ensemble", un quintet típic de la música
jazz (clarinet, piano, vibràfon, contrabaix i bateria) acompanyat per dos
instruments clàssics, l'arpa i el violoncel. Enregistrat en directe al Teatre Mariella de Monopoli (Ba), el
"Concerto" va ser creat amb la intenció de conciliar una àmplia
varietat de timbres (entre el jazz europeu i l'americà) amb un so i un
repertori molt particulars a través de tres moments, cadascun dels quals fa
referència a peces del mateix Pasquale
Mega, el pianista Esbjörn Svensson
i el contrabaixista Lars Danielsson.
Els arranjaments originals són de Roberto
Salahaddin Re David i del mateix
Pasquale Mega. El projecte es veu potenciat amb la presència del
clarinetista Gabriele Mirabassi, una
figura destacada de l'escena internacional del jazz, i les notes de folre del
crític musical Davide Ielmini.
Escoltem ara un altre color, el de l’Esbjörn Svensson i tema anomenat..
2.6.- Seven days of falling (Esbjörn Svensson)
7:07.
I ves per on que el 22 de setembre de 2003, els E.S.T. van publicar aquest àlbum i tema
homònims, ells que varen ser Esbjörn
Svensson, Dan Berglund i Magnus Öström. I sí que ens hem trobat amb un
altre color musical, tot i haver-hi un substrat, el mateix, el de la base
rítmica, però també pel fet que tots els temes han estat arranjats per Roberto Salahaddin Re David, Pasquale Mega.
I si el tema ha acabat delicadament, ha començat amb un tarannà rítmic un pèl
consistent. Uns moments de motiu repetitiu fet pel pianista, allà dalt tocant
una única nota, el bo del líder al piano, Pasquale
Mega. Quin canvi quan ell ha encetat la seva improvisació, sobretot pel
motiu recurrent fet pel baixista Camillo
Pace . Els copets al canto de la caixa del baterista Giovanni Angelini i la molt bona improvisació del líder al piano. I
al bell mig del tema, gran solo del vibrafonista Pasquale Bardaro el qual ens ha regalat un record pel bo del Dizzy Gillespie i el seu “Salt
Peanuts”, i gran solo aplaudit per tots els presents. I per acabar-ho d’adobar,
el solo brutal al clarinet de Gabriele
Mirabassi que també ens ha deixat bocabadats per la seva tècnica i domini
alhora que per la bellesa de la seva creació musical, acabant el tema d’aquesta
delicada manera. Preciós tema de l’Esbjörn
Svensson.
Pasquale Mega va néixer a Matera el 1958 i va estudiar al Conservatori Duni de la seva ciutat natal. El 1985, va assistir als
cursos de jazz de Siena amb Enrico Pieranunzi, i el 1991, va
assistir als cursos avançats de Zetema
dirigits per Ettore Fioravanti. Ha
tocat en diversos grups: Jazz Portrait,
Aromatic Circus, Crazy Art Quintet, Alma Dançante Sextet i el Pasquale Mega Ensemble, que va publicar
l'àlbum "Coloriade"
(Dodicilune) el 2007, inspirat en el tango i el jazz modern. Els projectes
actuals inclouen el "PolìCroma
Ensemble", el Trio, el New Ensemble, el Quartet i el Comic Jazz
Sextet. Ha estat finalista en importants concursos nacionals de jazz i ha
rebut el Premi Internacional Astor
Piazzolla amb l'Alma Dançante
Sextet. Durant més d'una dècada, ha estat una figura clau en escoles i
festivals de Basilicata, on presenta
les seves "classes-concert" sobre músics de jazz com Michel Petrucciani, Jaco Pastorius i Luca Flores com a part dels festivals "I Grandi del Jazz" i
"Gezziamoci". Mega combina talent interpretatiu i rigor
compositiu, creant música que entrellaça històries, colors i inspiracions,
portant el jazz al context cultural de Matera
amb passió i originalitat.
I ja els acabarem d’escoltar en un tema de Lars Danielsson anomenat...
3.11.- Passacaglia (Lars Danielsson) 6:43.
I aquest tema Lars Danielsson el va encabir en el seu “Liberetto II”, disc publicat el 29 d’agost de 2014, amb Tigran, John Parricelli i Magnus Öström.
I ves per on que la versió que han fet els
nostres herois té un tarannà similar a la original. D’entrada, el tema apareix
més dolçament, tot i ser el tempo força similar si no igual. Té uns canvis i
breaks que el fan més contingut, com quan el líder ha encetat la seva molt
reeixida improvisació. És curiós que el baterista Angelini fa també la seva feina amb les escombretes, com en la
versió original. Aquí però hi ha més colors musicals, com el del vibrafonista Bardaro, el qual ha brillat amb
solvència i passejant-se amb elegància per l’harmonia del tema. I quin final de
solo, quasi a Latin Jazz, i ja per aparèixer el clarinet primer i el piano
després fent-ne la melodia i ja apropar-nos al final, amb sons del violoncel de
Federica Del Gaudio i posterior solo
al contrabaix de Pace per ja arribar
al dolç final d’aquest gran tema de Lars
Danielsson, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Pasquale Mega, piano; Gabriele Mirabassi,
clarinet; Pasquale Bardaro, vibràfon; Marcella Carboni, arpa; Federica Del
Gaudio, violoncel; Camillo Pace, contrabaix; Giovanni Angelini, bateria.
I després d’aquesta delícia de temes, sembla un
bon moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente. Gràcies per la dolçor del teu missatge, tan necessari en
aquets temps, dolorosos per tanta gent.
I després d’haver escoltat aquesta bellesa de
músiques, situades entremig de lo clàssic i lo modern, seguirem amb el següent
disc, el d’A.MA Records, i clarinetista baix Matteo Pastorino, “LightSide”. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat
Studio, Roma. Amb Matteo Pastorino,
clarinet baix; Domenico Sanna, piano; Dario Deidda, contrabaix ; Armando
Luongo, bateria. https://presskits.adeidj.it/component/music/display/1405.
«Una illa no és realment una illa si no es
converteix en el lloc d'on es parteix i al qual es torna. Això és el que Matteo Pastorino ha fet —i continua
fent— en el seu intent de definir els límits dels seus pensaments. Ha estat
passant durant molts anys, mentre viatjava des de la seva Sardenya natal a través de l'Europa
actual, aterrant finalment a París,
on finalment es va trobar amb músics de diversos orígens dels quatre racons del
món. Això demostra, com la riquesa del futur ha de residir en l'esperança
inspirada pels fluxos migratoris, que revelen la bellesa de la diversitat.
I dels 9 temes que té el disc, la majoria tenen
una trempera rítmica important. Tot i això hi ha alguna balada, curteta, com és
“Elvira”, que no arriba als 3m. Una altre delicada composició de Matteo és “Goree”, però ja amb la
durada adequada per poder-la escoltar, com també “Marzo”, que és molt delicada
també, i per això els començarem escoltant en aquest tema....
4.9.- Marzo (Matteo Pastorino) 5:33.
I quina bonica composició de Matteo i amb quin so preciós i profund
que l’ha fet, el del seu clarinet baix. La cadència rítmica ens ha acaronat,
com també ho ha fet la melodia. Una base rítmica molt continguda, la de Domenico Sanna, piano; Dario Deidda,
contrabaix ; Armando Luongo, bateria. Amb uns moments molt delicats a
càrrec del líder al clarinet baix, i també els que ens ha regalat Sanna al piano, en la seva molt més que
reeixida improvisació. Les escombretes fregades tota l’estona, igualment ens
han acaronat. Gran solo del líder al clarinet baix, abans de recuperar el “tema”
i ja acabar-lo dolçament, aquest “Marzo”, ideal tema per començar-los a
escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
LightSide marca el retorn d'un llarg viatge a través de
la memòria i el temps, així com a través de latituds. Construïdes i reviscudes
amb Domenico Sanna, Dario Deidda i Armando Luongo, les seves canyes
pinten un paisatge que abasta els variats colors d'un Mediterrani en diàleg amb el Vell
Continent. És una obra que busca afirmar la importància i l'originalitat
del llenguatge i la funció de l'arquetip, capaç de construir i generar contrast
i llum en una interacció de la brillantor del migdia i el crepuscle ennuvolat.
El so del clarinet baix em porta de tornada a les meues primeres trobades amb
la música dels anys vuitanta, en particular "Scales" de Manfred Schoof, amb la inspirada
contribució de Michael Pilz. Era
l'any 1976, i aquella música, que emanava del cor d'Europa, feia ressò dels contorns d'una nova geografia que
s'estava configurant dins del procés creatiu de l'Europa Central.
I un altre tema molt interessant del Matteo és aquest....
5.7.- Scarabocchio (Matteo Pastorino) 6:42.
I amb aquest tema hem fet una passa endavant
vers la contemporaneïtat. Un tempo un pèl més vital ens ha acompanyat des de l’inici, el d’un tema que
ha començat amb una curteta “Intro” amb acords de piano, i ja la melodia amb el
clarinet baix, i suport logístic dels de la base rítmica. Gran solo al
contrabaix de Dario Deidda, llarg i
molt ben “currat” solo. Sanna al
piano de nou ha brillat per com d’elegant s’ha expressat. Pulsió rítmica alhora
que gust musical, tècnica i magnífica història
explicada. També la del líder Pastorino
al clarinet baix ens ha tocat la fibra. Creativitat a dojo, tècnica i bon gust alhora
que amb la seva magnífica sonoritat, la del seu clarinet baix. I quin final més
espaterrant el d’aquest “Scarabocchio”.
No sé si en Matteo
ha respirat profundament en aquest, el seu moment artístic, però estic segur
que els seus ulls han capturat els preciosos moments del seu viatge, i que
aquest s'ha nodrit dels sons que ha trobat a la cruïlla del planeta. Això és LightSide. Una obra fluida,
dinàmicament en moviment, que expandeix el temps i ofereix espai al silenci,
perquè encara puguem imaginar allò que encara no existeix." PAOLO FRESU”.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més
vital i anomenat...
6.5.- Coming Back (Matteo Pastorino) 7:48.
I quin tros de brutal tema acabem d’escoltar,
aquest “Coming Back”. I ja haureu notat que el Walking del baixista Deidda ha estat increïble. I tot i la
seva velocitat d’execució, els altres semblen anar amb una marxa de menys.
Esclar que això ha canviat en la brillant improvisació del líder al clarinet
baix; què impressionant, quin solo més brutal. I esclar que ha comptat amb tot
el suport de la base rítmica, el baixista ja comentat, però també la gran feina
del baterista Luongo, i esclar que
la del pianista Sanna. Matteo Pastorino ha resultat ser un
dels pocs “mestres” en això de tocar el clarinet baix. Una magnífica improvisació,
feta amb gràcia, feta amb gran demostració de tècnica i recursos, alhora que gust
musical i modernitat. Sanna al piano
l’ha tornat a brodar, ell que de nou ens
ha fet gaudir d’allò més amb la seva mestria. I ja per acabar, el grandíssim
solo del baixista Deidda, que l’ha
clavat de totes, totes. Retorn als orígens, amb redobles del baterista, per ja
acabar aquest “Coming Back”, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui
felicitats nois, Matteo Pastorino,
clarinet baix; Domenico Sanna, piano; Dario Deidda, contrabaix ; Armando
Luongo, bateria.
I ja acabarem el programa d’avui amb el disc
enregistrat també en viu i publicat per CAM
JAZZ, “Hindsight” amb Enrico
Pieranunzi, Marc Johnson, Joey Baron enregistrat a La Seine Musicale. Enregistrat a Boulogne-Billancourt el 13 de desembre de 2019 a l'Auditorium de La Seine Musicale.
Productor executiu en directe: François
Lacharme. Mesclat a Cavalicco (UD)
el gener de 2020 a l'estudi de gravació Artesuono.
Enginyer de gravació i mescla: Stefano
Amerio. Masteritzat per Danilo
Rossi. Producció artística: Ermanno
Basso. Amb Enrico Pieranunzi, piano;
Marc Johnson, contrabaix; Joey Baron, bateria. Tota la música és d'Enrico Pieranunzi excepte el tema 2,
de Cole Porter. Produït per Ermanno Basso.
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/pasquale-mega-policroma-ensemble-concerto-in-tre-colori/.
I aquest és un altre directe, i tot i això, els
temes no són massa llargs, o sigui que les improvisacions s’han mantingut en
una llargària diguem que normal. Sí que hi ha un tema de més de 9 minuts i dos
de més de 7. Set temes, dels quals només un de Cole Porter, car els altres són del líder Pieranunzi, un monstre del piano italià. Un disc amb molta trempera
rítmica, i per tant un directe que va ser brutal i que tothom ho devia gaudir
d’allò més. I sí, només hi ha un tema que podríem encabir en les balades, i
aquest és el bonic “Molto Ancora”. La resta tenen tots una determinada
trempera, alguns més que d’altres. N’hi ha un de molt delicat a un tempo un pèl
més viu i anomenat....”Je ne sais quoi”...i aquest és el primer que
escoltarem...
7.1.- Je Ne Sais Quoi (Enrico Pieranunzi) 6:54.
I ves per on que ens hem trobat amb un virtuós
del piano, el gran Enrico Pieranunzi,
esclar que acompanyat de dos cracs com ell, el Marc Johnson al contrabaix i a les baquetes, el gran Joey Baron. Un trio súper compenetrat
aleshores, ells fent una sèrie de concerts per la vella Europa, de ben segur. Una melodia molt bonica la feta pel líder al
piano, recolzat per les escombretes de Baron
i les molt ben posades notes del baixista Johnson.
Un tema llarg, amb melodia barrejada amb espurnes d’improvisació, i ja la
primera, la del baixista Johnson,
que ha estat molt ben trenada. Velocitat d’execució, llenguatge a tot Jazz i ja
la del líder al piano, ell que segueix essent un dels millors exponents del
piano Jazz a Itàlia. Un mestre de
cap a peus, reconegut a nivell mundial, i esclar que molt estimat al seu país.
Una mà dreta lleugera i gràcil, en un tema ternari, a 3x4 i a tot vals. Més
melodia i final d’aquest primer tema amb el qual van començar el seu concert,
ideal per començar-los a escoltar.
Si mai sembla que l'art del trio de piano de
jazz ha arribat tan lluny com qualsevol persona pot raonablement portar-lo
–donat el llegat de grans artistes com Art
Tatum, Bill Evans, Cecil Taylor, Ahmad Jamal i Keith Jarrett–, la nova
gravació del mestre italià Enrico
Pieranunzi és una afirmació triomfal de la durabilitat i la vitalitat
creativa de la forma. Treballant amb dos dels músics més musicals del negoci,
el baixista Marc Johnson i el
bateria Joey Baron, Pieranunzi evita en gran mesura el
cançoner de Broadway a favor de
composicions originals tenyides pel seu profund amor i comprensió del jazz, però
també pel seu coneixement de la forma clàssica i barroca, el folk i altres
músiques populars.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I sí que el tema més llarg és molt interessant,
pels seus diversos canvis, sí, l’anomenat “Don’t Forget The Poet”. Més vital és
el tema que titula el disc, “Hindsight”, tema a 3x4 a tot vals i melodia
preciosa feta pel pianista, i amb una primera i impressionant improvisació a
càrrec del baixista Johnson. I un
pèl més viu de temps és el tema “Castle Of Solitude” amb uns moments inicials a
duet de piano i contrabaix, fent ells dos la melodia, i ja uns primers moments
de solo del genial Joey Baron. I amb
els dos darrers temes acabarem el programa, primer un i després l’altre, els
dos més potents, el darrer potent del tot. O sigui que els escoltarem en el
tema de Cole Porter anomenat...
8.2.- Everything I Love (Cole Porter) 5:28.
I aquesta cançó Cole Porter la va fer el 1941 pel musical “Let’s Face It!”. I Enrico l’ha
començat amb uns acords introductoris, per ja aparèixer la molt maca melodia.
Un tema d’aquells encabits en els Estàndards de Jazz amb una estructura típica
de 32 compassos. I després de la melodia, de nou el baixista ha estat el primer
en improvisar, i igualment, la seva mà ha volat amunt i avall pel mànec de la
seva “Berra”, tot i seguint les evolucions harmòniques del tema, afegint-hi
però algunes notes allà, a les superestructures dels acords, notes més enllà de
l’acord elemental de 4 notes. I el màster Pieranunzi
l’ha clavat de nou, per mestria, per gust musical, per tècnica, per la
bellesa de les seves melodies creades. I després, els 8 compassos improvisant
ell amb el baterista Baron, què
brutals tots dos, compenetració d’ells dos, mestres. I ja de nou la melodia del
gran Cole Porter i ja per acabar-lo
delicadament, aquest “Everything I Love”.
Com a títol, Hindsight pot implicar una mirada enrere, però Pieranunzi reconeix que aquesta és l'única manera de fer avançar la
música. Els temes aquí poden semblar alhora persistentment familiars i
completament frescos. És música de gran generositat i obertura, no una
declaració magistral i conscient d'un gran artista que es conforma amb la seva pròpia
reputació, sinó un contracte de promesa amb el públic que el jazz està lluny de
quedar-se sense coses noves per dir i nous sentiments per expressar. (Brian Morton). Experimenteu les
melodies encantadores de Hindsight,
un viatge de jazz jubilós que marca 40 anys des de la creació d'aquest trio
fascinant el 1984.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui dedicat al Jazz que es publica a Itàlia amb el tema de Pieranunzi
anomenat...
9.8.- Surprise Answer (Enrico Pieranunzi) 6:00.
I sí que van acabar el seu concert amb aquest
tema del líder, iniciat amb les escombretes a càrrec de Joey Baron, per ja aparèixer la melodia amb una primera part així
com molt trencada rítmicament, no però la B del tema que ha anat a tot Swing. I
així han seguit, de fet, el líder fent la seva brutal improvisació, a tot tren
pel Walking del baixista Johnson i
per tant a tot Swing. Baron a la
bateria mostrant-nos tot el seu poder rítmic que és immens. I sí que després de
gaudir amb el solo del líder, ha estat el baterista qui s’ha quedat una estona
tot sol desgranant els seus recursos rítmics que són molts. I ja després d’ell,
de nou els acords i notes inversemblants del líder al piano, de nou improvisant
en la seva melodia, Walking de Johnson i
final, tot i recuperant aquest tema tan ben parit, per com de diferents en són
les dues parts. Final de tema i aplaudiments del públic en el seu darrer tema,
i també per nosaltres, ideal per acabar el programa d’avui, que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi i per això moltes gràcies mestres, Enrico Pieranunzi, piano; Marc Johnson,
contrabaix; Joey Baron, bateria.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 21 de novembre, on
tindrem al Lluís Coloma Trio,
concert que es farà a la Sala Xica de la Vicentina, i que serà de pagament,
mitjançant Entrapolis i també a
taquilla. Al blog hi trobareu l’enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/lluis-coloma-trio.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
