Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I sí que la setmana passada vàreu poder escoltar
jazz del segle XX, anys 60s, amb tot de projectes recuperats per Jordi Pujol Baulenas per a la seva Fresh Sound Records – Jazz Workshop,
sí. Però pel programa d’avui farem un salt estilístic endinsant-nos en la
modernitat més actual, la que fan músics americans ara mateix i que apareixen a
Origin Records i filial OA2 Records, i ara gràcies a John Bishop. És per això que podreu
escoltar la música de (No per Abrera) Jason
Keiser - "Kind of Kenny", Andy Wheelock Whee 3 Trio - "In The
Wheelhouse", de OA2 i el Western Jazz Collective - "Dark
Journey" de Origin, tots
publicats el 25 d’octubre de 2024. Gràcies
John Bishop. I avui amb un micro
conte de Carme de la Fuente.
I algunes de les músiques seran delicades i
algunes no, i totes elles allunyades de concepcions clàssiques dins el que es
coneix com a Jazz. Serà una bona manera de percebre què està passant als EEUU en aquests moments.
Començaré el programa amb el disc publicat per OA2, i amb unes músiques que giren al
voltant del gran trompetista i compositor Kenny
Wheeler, i per això el disc es diu "Kind
of Kenny" de Jason Keiser. Enregistrat
i mesclat per Steven Glaze als Tone Freq Studios, San Jose, CA. Enregistrat
el 12 de febrer de 2024. Masteritzat per Ron
Rice a Rice Mastering, Falls Church
VA. Notes de folre d'Andrew Gilbert.
Fotos de la banda de Tom Ehrlich i Steven Glaze. Disseny de la portada i
presentació de John Bishop. Produït
per Jason Keiser. Amb Jason Keiser, guitarres acústiques amb
cordes d’acer i de niló. John Stowell,
guitarra elèctrica i baríton
fretless. Danielle Wertz, veu; Erik Jekabson, trompeta, fiscorn i Michael
Zilber saxo tenor i soprano. I per tant sense contrabaix ni bateria, força
sorprenent, la veritat. Tota la música és de Kenny Wheeler, excepte: (1,5,10)
Jason Keiser, (9) Kenny Wheeler i Norma Winstone.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22236.
"... un sincer homenatge a Kenny Wheeler amb inspiració, compassius
solos de guitarra del líder i John
Stowell on la interacció intricada i intuïtiva d’ells dos recorda les col·laboracions fonamentals entre Ralph Towner i John Abercrombie. Això han dit els de Minor 7th Acoustic Guitar Magazine.
I ja els escoltarem en un d’aquests delicats
temes, compost pel líder i anomenat...
1.1.- Kind of Kenny (Jason Keiser) 4:37.
I què bé començar el programa amb una música tan
bonica, tan agradable, cosa que ja heu pogut constatar. I sí perquè una part
del programa anirà d’aquestes músiques, les que giren al voltant de Kenny Wheeler amb temes d’ell, i aquest
que ha estat compost pel líder Jason
Keiser. Delicadeses sonores, homenatge, respecte, ganes de dedicar-li un
treball al mestre que tan ens va captivar per la seva personalitat i
musicalitat tan especial. Un tema on hem pogut escoltar un duet de guitarres,
de dos mestres, del líder Keiser i
de Stowell, ells dos acompanyats de
dos vents, la trompeta de Erik Jekabson,
i el saxo tenor de Michael Zilber.
Una formació totalment atípica sense piano, bé, ja s’enten, car si hi ha dues
guitarres no fa cap falta un piano; però sí que és sorprenent que ho hagin fet
sense contrabaix ni bateria. De fet una de les guitarres és baríton, o sigui
que alguns greus ja hem tingut. Quins moments més macos amb els dos
guitarristes fent com una mena de diàleg. Tema preciós per començar el programa
d’avui i escoltar-los a ells.
Buscant interpretar la música del
trompetista/compositor Kenny Wheeler
amb el sentit infinit de l'aventura i els matisos necessaris per honrar la seva
escriptura única, el guitarrista de Bay-Area Jason Keizer estava particularment intrigat per la inclinació de Wheeler per muntar configuracions
instrumentals inusuals mentre feia els preparatius per “Kind of Kenny”. En equip amb el guitarrista únic i mestre John Stowell com a base rítmica i
harmònica del conjunt, Keizer va
comptar amb improvisadors lírics com el trompetista Erik Jekabson, el saxofonista Michael
Zilber, i la vocalista Danielle
Wertz, actuant com una veu melòdica semblant a un instrument de vent i com
a cantant en el tema "For Jan" de Wheeler i Norma Winstone.
“Hi ha molts joves músics que fan que els coneixedors del jazz s'asseguin,
escoltin atentament i valorin els seus àlbums de debut. Aquest és el cas també
del guitarrista Jason Keizer.
I els escoltarem el tema compost pel Kenny Wheeler on hi tindrem la càlida
veu de Danielle Wertz i anomenat....
2.7.- Kind Folk (Kenny Wheeler) 6:59.
I quina altra delicadesa musical que acabem d’escoltar.
Iniciada amb un diàleg del trompetista Jekabson
i la guitarra del líder Keiser ells
dos amb uns primers moments preciosos, fent el que seria la melodia quasi que a
mode d’introducció. I ja ben aviat els meus greus amb la guitarra baríton de Stowell i ara el saxo soprano de Zilber ells també fent un diàleg i ja la
veu de Danielle ella a duet amb la guitarra del líder. I ja la
primera improvisació a càrrec de Jekabson a la trompeta, curteta però
reeixida; seguida de la del líder amb la guitarra acústica, posterior la del
saxo soprano i la de Stowell amb la
guitarra baríton. Diàlegs permanents entre ells, sons de fons mentre d’altres
estan en primera línia, tot plegat com una mena d’improvisació col·lectiva
seguint però uns determinats patrons harmònics, els del tema en concret, aquest
“Kind Folk” que Wheeler va incloure
en el seu disc del 1997 d’ECM, “Angel
Song” amb cracs com Bill Frisell,
Lee Konitz i Dave Holland, ni
més ni menys. Un tema que també surt a l’àlbum recopilatori “Dream Sequence” publicat per Psi el 2003. Una meravella de tema amb
un final preciós per la veu de Danielle
i tots plegats acabant-lo delicadament.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb un altre tema de Kenny Wheeler anomenat...
3.2.- Hotel le Hot (Kenny Wheeler) 6:43.
I aquest magnífic tema de Wheeler va aparèixer a l’àlbum “Widow
in Window”, Kenny Wheeler Quintet publicat per ECM el 1990 on hi hagué John Abercrombie, John Taylor, Dave Holland
i Peter Erskine. Un tema amb un
punt més de tempo i on ens han tornat a frapar per la seva compenetració, pels
seus diàlegs permanents. I sí perquè el tema ja ha començat així, amb un diàleg
entre els dos guitarristes, a mode dels que feren Ralph Towner i John
Abercrombie. I després un altre diàleg, els de la trompeta de Jekabson i el saxo tenor de Zilber. I ell mateix s’ha posat a
improvisar i ara amb el suport de la guitarra baríton de Stowell. I quin tros de solo que ens ha fet, brutal. El líder Keiser amb la acústica l’ha seguit fent
de nou una meravella subtil amb el fons de la guitarra de Stowell, preciós. Com també ha estat el solo del trompetista Jekabson ell amb el fons de les dues
guitarres. Moments subtils increïbles, com els del solo de Stowell amb la guitarra elèctrica i de fons l’acústica del líder i
sons d’algun dels vents. Preciós tema i ja recuperant la melodia principal a
càrrec del líder i vents. Brutal tema de Kenny
Wheeler.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
4.4.- Kayak (Kenny Wheeler) 4:55.
I ves per on que aquest tema, Kenny Wheeler el va incloure en el seu
àlbum del mateix títol, i publicà l’1 del 9 del 1992. I al blog us posaré el
bandcamp del disc: https://kennywheeler.bandcamp.com/album/kayak
on hi és ell i amb quasi una Big Band. Un tema que ha començat el saxo soprano
de Zilber a mode d’Intro, per ja
aparèixer la melodia a duet de trompeta i guitarra per després afegir-s’hi la
resta fent també la curteta melodia. El saxo soprano de Zilber ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i amb
quin so més increïble que l’ha fet alhora que fraseig súper modern amb
intervals amplis. La guitarra elèctrica de Stowell
l’ha seguit i també amb una gran mestria interpretativa. Un so un tan fosc,
coses que ens indiquen que probablement sigui una guitarra de caixa. El líder Keiser l’ha seguit amb la acústica amb
cordes de niló, pel so que n’extreu. Increïble el líder a la guitarra, un músic
totalment desconegut per nosaltres, com la resta, si n’exceptuem al bo de John Stowell. I aquest tema de 5 minuts
ha passat com una exhalació de ràpid, tot i no ser gens curt, que 5 minuts
donen molt de sí, com ha estat el cas. En definitiva, hem escoltat uns temes
increïbles amb tot l’encant i calidesa de Kenny
Wheeler i també la pròpia del líder Jason
Keiser que li ha volgut fer aquest homenatge. Hem gaudit també amb la resta
de companys, John Stowell, Erik Jekabson
i Michael Zilber, tema ideal per
ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois.
I després d’aquestes delicades músiques sembla
un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per la teva delicadesa interpretativa i curtets contes al voltant de les
músiques del programa.
I jo segueixo posant-vos música, seguint amb
l’altre producció, la de l’Andy Wheelock
Whee 3 Trio - "In The Wheelhouse". Publicat per OA2. Enregistrat, mesclat i masteritzat
per Colin Bricker a Mighty Fine Productions, Denver, CO.
Enregistrat del 24 al 25 de febrer de 2024. Foto de la banda de Marlon Rissato. Disseny i maquetació de
la portada per John Bishop. Produït
per Andy Wheelock. Amb Andy Wheelock, bateria i percusions; Walter
Gorra, piano; Gonzalo Teppa, contrabaix i com a convidat, Gilad Hekselman, guitarra. Tota la música
és d'Andy Wheelock, excepte (2) de Gonzalo Teppa.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22235.
I ens diuen això des de la pàgina web:
Una rica barreja de jazz, afrollatí i musica de l'Àfrica Occidental són les
inspiracions que estan al cor del baterista Andy Wheelock; composicions melòdiques, alegres i saltarines en
aquest debut de gravació del seu WHEE3Trio.
Mentre escoltà com s'utilitzà el timbre i les escales pentatònics del xilòfon
de fusta de Ghana Gyil com a eina de
composició, Wheelock va imaginar
també la inventiva veu del guitarrista Gilad
Hekselman com a complement perfecte pel pianista Walter Gorra, el baixista Gonzalo
Teppa i per a ell mateix, Wheelock
i la pròpia bateria i percussió per orquestrar l'escombrat de paisatges del
tema "Finn", la dansa intricada de "Your Poor Mother," o la
festa de carrer afro-pop que és "Empire", per parlar només d’aquests
tres temes. Ple d'alegria, ascens i sorpreses rítmiques, el debut de WHEE3Trio segur que us entusiasmarà i
inspirarà.
Doncs ja els escoltarem en el tema compost per Gonzalo Teppa...
5.2.- Well Luck Indeed (Gonzalo Teppa) 6:33.
I ves per on que tot i que aquest trio és de
piano, contrabaix i bateria, el convidat Gilad
Hekselman amb la seva guitarra n’ha estat quasi que el protagonista
definitiu, si n’exceptuem el final amb el piano de Walter Gorra. De fet però, sembla que la melodia l’han fet ells dos
a duet. La B del tema l’ha fet però el guitarrista ell sol. Ha estat
impressionant durant tot el tema el contrabaix del compositor Gonzalo Teppa, amb un motiu que ben bé
podria ser el principal. Més impressionant ha estat el solo de Hekselman a la guitarra, excels quasi
que diria jo. Amb un so brillant, potent, un fraseig modern amb aires també de John Abrecrombie. I ves per on que
després del guitarrista, ha estat el líder Andy
Wheelock a la bateria qui ha fet el seu brutal solo. Un tema que han acabat
recuperant la llarga melodia principal i amb un “vamp” al final on el pianista Gorra ha fet la seva improvisació. Un
gran tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I els seguirem escoltant en una altra d’questes
belles composicions, tema compost pel líder Andy Wheelock i anomenat ..
6.8.- Finn (Andy Wheelock) 7:17.
I de nou un tema on la qüestió rítmica és la
important, i esclar perquè aquest tema ara és del baterista i líder Andy Wheelock. I de quina manera ha
començat amb ell a la bateria i el baixista amb el ritme ben marcat i així com
trencat, i el tempo. Una “Intro” impressionant on també s’hi ha afegit la
guitarra de Gilad. Sorprenent però
ha estat el canvi quan ha aparegut la melodia a càrrec d’ell mateix, el bo de Hekselman. De nou un so molt present el
del guitarrista. A primera fila, en podríem dir. Una melodia molt bonica també,
la d’aquest tema de Wheelock,
melodia que acaba amb un “pedal” amb un o dos acords. I què impressionant ha
estat la improvisació del convidat Hekselman
a la guitarra, que de nou ha estat quasi el màxim protagonista, sí, per melodia
i per solo. Un llarg i inversemblant solo que ens ha mostrat de nou la seva
qualitat, que ja li coneixíem, però que aquí ens l’ha tornat a constatar. I esclar
que mentre ell ha estat improvisant, els dos de la base rítmica, baixista Teppa i líder Wheelock a la bateria, han estat incommensurables, brutals. I ves
per on quin final, recuperant la melodia i posterior “pedal” i de nou amb el
piano de Gorra fent una impro ha
estat brutal, impressionant.
I encara els escoltarem en el positiu tema,
alegre i demés virtuts rítmiques que té, i anomenat...
7.1.- Empire (Andy Wheelock) 4:50.
I què impressionant aquest tema que acabem d’escoltar,
amb uns ritmes així com molt africans i vitals, iniciat pel líder Andy Wheelock. Aquest és un tema on la
qüestió del ball, de la dansa, sembla ser la cosa més important. Realment és
impressionant la marxa que té aquest tema on hem pogut escoltar improvisacions
a càrrec del baixista Teppa, també
del pianista Gorra i esclar que un llarguíssim
solo del líder Wheelock a la
bateria. Ha estat increïble el solo del líder, potent, precís, amb profusió de
redobles i demés virgueries que ell ens ha fet. I sempre, sempre, la guitarra
de Hekselman apareixent per tot arreu,
en aquest tema també havent-lo escoltat en una seva improvisació, tot i que
curteta. I quin final més sorprenent, amb els sons i efectes de la seva guitarra.
Escoltem unes músiques allunyades de les típiques amb Swing per exemple del
programa de la setmana passada. Aquestes són les que sonen ara mateix als EUA, les que l’amic John Bishop publica a les seves
editorials, i concretament aquesta, la OA2
Records. O sigui que són les que s’estan coent allà. Brutals músiques,
brutal tema de nou de Andy Wheelock.
I ja els acabarem d’escoltar en el darrer track
del disc i tema que titula el disc..
8.10.- In The Wheelhouse (Andy Weelock) 8:39.
I què impressionant ha estat també aquest tema,
on de nou la guitarra de Gilad Hekselman
ha brillat abastament, per melodia i pel seu llarg i brutal solo. El tema ha
acabat també amb una altra demostració del líder a la bateria amb un increïble
solo, tot plegat abans d’acabar-lo definitivament havent recuperat el motiu
principal i melodia, i fent-ho de cop. Els inicis però ja ens deien per on
aniria tot plegat. De nou el piano, baix i bateria fent el motiu principal,
rítmic i de tempo. La guitarra de Hekselman
ha fet la melodia, i per sota el baix i el piano i motiu principal. Un tema amb
un canvi o break rítmic en la B del tema, cosa que hem pogut constatar. I ves
per on que qui primer ha improvisat ha estat el baixista Teppa el qual ens ha fet una increïble improvisació marcada per la
consistència, contundència del seu discurs, de la seva pulsió rítmica alhora
que amb la melodia al darrera. Gorra
al piano, i en aquest tema, sí que ha brillat per la seva improvisació, tot i
que sembla quedar un pèl per sota de la sonoritat dels dos de la base, la del
contrabaix i sobretot de la bateria del líder. Jo l’hauria amplificat una mica
més durant la gravació. Fixeu-vos com ha sonat sempre la guitarra de Gilad Hekselman, súper, amb un volum
molt present. Increïble solo de nou d’aquest gran de la guitarra moderna, no
tan reconegut com d’altres més mediàtics, però igualment, un crac. I sí, solo
del líder, recuperació de la melodia i final brutal de cop, ideal per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Andy Wheelock, Walter Gorra, Gonzalo Teppa i Gilad
Hekselman.
I ara ja encarem el final del programa i ho
farem fent un lleuger salt estilístic, el del projecte publicat per Origin Records del col·lectiu Western Jazz Collective - "Dark
Journey". Enregistrat per Ian
Gorman a La Luna Studios, Kalamazoo,
MI, del 18 al 19 de novembre de 2021. Mesclat i masteritzat per Michael Marciano al Systems Two, Nova York. Fotografia de Nebojsa Markovic i Israel Sundseth. Fotos de la banda de Casey Spring. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Andrew Rathbun. I els Western Jazz Collective són: Greg Jasperse, veu; Scott Cowan,
trompeta; Andrew Rathbun, saxos soprano i tenor, clarinet baix, WX7; Matt
Landon, guitarra; Matthew Fries, piano acústic i elèctric; John Hébert,
contrabaix; Keith Hall, bateria i convidat especial, Kevin "Bujo" Jones, percussió. Totes les composicions
són d'Andrew Rathbun (Broatchmusic,
SOCAN).
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82907.
“Les línies de Rathbun ballen i llisquen, totes dues, com si fossin infantils
meravelles i sobretot, un art ben perfeccionat". JazzTimes.
La Facultat
de Jazz que la Western Michigan University va reunir
en silenci al llarg dels anys és una col·lecció impressionant d'artistes
d'importància internacional. Havent-se reunit a Kalamazoo des de les seves bases a Nova York, Los Angeles i Boston, els col·legues d'ensenyament es
van convertir en companys de banda amb la formació del Western Jazz Collective, i “Dark
Journey” revela la màgia quan el temps, el lloc i l'atzar xoquen. Ofereix
noves vistes sobre la música del saxofonista i compositor Andrew Rathbun, el septet de
Rathbun, amb el trompetista Scott
Cowan, el guitarrista Matt Landon,
el pianista Matthew Fries, el
baixista John Hébert i el baterista Keith Hall, juntament amb les contribucions
vocals especials de Greg Jasperse,
desvetllen paisatges musicals expansius, rics en matisos, dinàmiques i textura.
"...Rathbun mereix ser
classificat entre els millors arranjadors/compositors actuals". JAZZIZ.
I ja els començarem escoltant en el tema
anomenat...
9.2.- Infinite Being (Andrew Rathbun) 9:03
I sí que després de l’energia demostrada en el
projecte anterior, m’ha semblat que ens feia falta una mica de calma, la que hem
escoltat en aquest tema, si n’exceptuem el solo final del baterista, que 10-n’hi-C
lo brutal que ha estat. El tema però és melòdicament força tranquilet, tot i la
intensitat prèvia al final, un final que s’ha anat diluint vers el silenci. Els
inicis han estat però molts delicats, amb la melodia a duet de veu i guitarra,
i després amb els vents fent-la, la molt bonica melodia, i també un tan
entremaliada. De mica en mica el tema va agafant embranzida sonora per l’afegitó
de la resta de companys. Un primer i molt delicat solo de trompeta, la de Scott Cowan ens ha calmat l’esperit. De
nou, el motiu principal interpretat pel col·lectiu i ja una altra improvisació,
a duet, de guitarra i contrabaix, què interessant. I després el “Soli” del
vents, i demés que hi han participat. I improvisació de Matt Landon a la guitarra, en un programa on podríem dir que aquest
instrument ha estat molt protagonista. Gran solo de Landon amb aires de modernitat, bon gust i mestria, més que
evident. I un break posterior amb quasi el silenci trencat per les percussions
del convidat Kevin "Bujo"
Jones i després de la bateria de Keith
Hall. Increïble tema per començar-los a escotar, tot i recuperant la
melodia principal i final delicat diluint-se en el no res.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I seguirem escoltant-los en el magnífic tema
anomenat...
10.7.- Echoes (Andrew Rathbun) 9:24.
I aquest tema, els temes d’aquest àlbum, són la
mar d’elaborats. Hi ha canvis diversos, intervencions inversemblants, breaks, i
demés virgueries, tot plegat ple de musicalitat. I sí, perquè tot i després d’haver
escoltat la curteta melodia amb els vents, ja d’entrada hem tingut el primer
break amb el baix i piano, amb un fons rítmic brutal. Després ha seguit una
part de la melodia amb els vents fent-ne la part B del tema. Posteriorment hem
escoltat la llarga improvisació del
líder Andrew Rathbun al saxo tenor.
Un solo impressionant, farcit de mestria i modernitat. Realment ens ha
impressionat per com l’ha desenvolupat. Un altre break ha donat pas al delicat
solo del pianista Matthew Fries,el
qual també ens ha agradat força. I com de nou apareix un crescendo sonor,
musical, amb l’afegitó dels companys i també la veu de Greg Jaspere. Un altre break quasi al bell mig del silenci ha donat
pas a la improvisació del trompetista Scott
Cowan. Què impressionants aquests moments amb la guitarra, el baix bateria
i percussions per sota fent-li de coixí rítmic al trompetista, que també ens ha
enlluernat, ell també amb un llarg solo, i situant-lo bastant en el registre
agut. I recuperant el motiu principal s’han
apropat al final, i de nou un tema brutal del líder Andrew Rathbun.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres podem dir que hem acabat aquest
2024 d’una manera excel·lent gràcies a
totes les amigues i amics que han vingut als concerts, i esclar que a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Que tingueu un Bon Nadal i un millor
any 2025.
I ja els acabarem d’escoltar en el llarg tema i
primer track del disc anomenat...
11.1.- Making no Sense (Andrew Rathbun) 12:30.
Mare de 10 sr, quin tros de llarg tema que hem
acabat d’escoltar, de més de 12 minuts. De nou els canvis i breaks han estat
els protagonistes. Esclar que els vertaders protagonistes han estat aquesta
colla de grans músics, i esclar que les composicions inversemblants del líder Andrew Rathbun. I el tema ha començat
amb una mena d’Intro on el motiu principal l’han fet els vents i un fons amb el
baix fent-lo també. Uns primers moments brutals amb un contrapunt
impressionant. Melodia a mode “Soli” de vents, brutal també, tot formant part d’aquest
entramat musical tan increïble, una entrada prou llarga que ha deixat pas al
primer break del tema. Delicadeses de la guitarra de Landon, també dels vents i veu de Greg, i fons in crescendo de la resta de companys i la calidesa de
la trompeta de Cowan, encara tot
així com molt delicat. De mica en mica ha anat creixent tot d’intensitat
sonora, i ell també pujant de registre, i afegint-s’hi els companys, arribant
a un clímax final. I de nou un break,
amb veu, vents i demés companys i ja el
solo del líder al soprano, el bo de l’Andrew
Rathbun, ell fent uns “vuits” compassos improvisant, compartits amb la guitarra de Matt Landon. Què brutals aquests
moments, també amb un crescendo sonor impressionant. I per sota els de la base
rítmica fotent-li d’una manera brutal, piano, baix i bateria. Esclar que els
solos d’ells dos han estat increïbles. I de nou, tota la colla recuperant el
motiu principal amb un clímax allà a dalt de tot, arribant de nou a un altre
break, increïble. El so del teclat solitari, els arpegis de la guitarra, tot
plegat molt delicat, ens han situat en un altre espai musical, ara amb la veu
de Greg Jasperse, i de nou el
crescendo sonor agafa embranzida, pujant tot a un nivell estratosfèric arribant
ja al definitiu final que ves per on ha estat força delicat. Un tema impressionant
pels canvis que ha tingut, per la pròpia composició i arranjaments del líder i
esclar per les interpretacions de tots ells, tema ideal per deixar-los d’escoltar
i nosaltres el programa d’avui, que ha resultat llarg en la versió completa, la
que trobareu al blog o a l’ivoox del programa, o sigui que felicitats nois Greg Jasperse, Scott Cowan, Andrew Rathbun,
Matt Landon, Matthew Fries, John Hébert, Keith Hall i Kevin "Bujo" Jones.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
