Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs el programa
d’avui anirà de projectes de l’editorial amiga i també estimada del País Basc, “Errabal Jazz”. Tres
CDs magnífics d’un Jazz divers des de la
revisió dels estàndards cantats per Olatz
García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”, passant per temes
propis dels també músics bascs, el Nevermind
4et i el seu”Boost Lau Gara” i
ja per donar veu al Giulio Ottanelli
Quartet guanyador del Festival de
Jazz de Guetxo, Jazzaldia 2023,
tots produïts i publicats aquest 2023 per Errabal
Jazz.
I començaré el
programa amb el disc de Olatz
García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”. Disc enregistrat en
directe per Unai Mimenza a l’estudio
Tio Pete d’Urduli, Biskaia. I aquí hi tenim a Olatz García-Ergüín, veu; Miguel Salvador, guitarra i arranjaments;
Fabián Akarregi, contrabaix; Gorka Iraundegi, bateria i les cordes fregades
de Noemí Ladrón de Guevara, 1er violí
i Leire Angulo, 2n violí.
I aquest és un disc
enregistrat en directe i del qual ella mateixa ens diu què:
“En aquest disc faig
una repassada als estàndards de Jazz que vaig escoltar quan era petita, amb una
visió contemporània d’estil obert a les noves tendències, mantenint sempre el
llegat de les cantants clàssiques de Jazz. Aquest projecte mai hauria estat
possible sense la implicació i la feinada musical de Miguel Salvador i la confiança de la resta de músics que
m’acompanyen.”
I certament que el
tractament que li fa a tots els 12 temes és força agosarat, per modificar per
exemple el tempo i ritme de tots ells. Trobant-nos amb balades que ella les ha
reconvertit amb més tempo i ritme diferent com per exemple “Nature Boy”,
“Estate”, “Georgia on my Mind”, “Body & Soul” i aquesta amb un punt de
Funk. “Softly as in a Morning Sunrise” és una de les que manté les condicions
inicials, més o menys. Canvis diversos de ritme i tempo també té “On the Sunny
Side of the Street”, “What a little moonlight can do”, i a tot Bluesy style i
Swing ens ha fet el “It ain’t Necessarily so”. I doncs les que ella ha fet a
balades són “Crazy calls me”, la que més, i un punt més vives “Some other
Time”, “When Sunny gets Blue” i “Can’t Help Loving that Man” aquesta molt
swingada.
I els començarem
escoltant en una de les baladetes a un puntet de tempo, la composta per Jerome Kern i anomenada...
1.4.- Can’t Help
Loving that Man (Jerome Kern) 5:04.
Doncs ja veieu de
quina manera hem començat el programa d’avui, amb una molt fresca i potent veu,
la d’Olatz García-Ergüín, amb un seu
sextet que va fer una molt bona actuació en aquest concert enregistrat en
directe. La tasca de Salvador en els
arranjaments, fent ell de director musical del sextet va ser totalment imprescindible. També la seva feina
amb la guitarra és molt reeixida. La veu de la líder i cantant ens ha sorprès
per la seva força escènica i brillantor. I per descomptat les improvisacions,
la primera la de Akarregi al
contrabaix, magnífica, melòdica i amb bona pulsió. Salvador amb la guitarra també ens ha acaronat, dolçament, i molt
bé, els “quatres” compassos que la cantant ha improvisat en “Scat” amb el
baterista Iraundegi, per ja
recuperar la melodia i acabar. I també hem escoltat les cordes fregades dels
violins. Bonic tema a tot delicat Swing ideal per començar-los a escoltar.
I ara els escoltarem
amb un punt de Funk en el conegut i modificat tema de Johnny Green & Ben Webster el conegut...
2.6.- Body & Soul
(J. Green & B. Webster) 3:18.
I ja heu pogut
escoltar quina versió més marxosa ens han fet del conegut “Body & Soul”,
tema interpretat les més de les vegades a balada. El punt Funk en la part de
les As del tema, contrasta amb la manera com han gestionat el pont o la B del
tema, a tot vals, cosa que ha quedat la mar de bé. I com els violins marquen un
“pizzicato” de fons, per després i amb la improvisació de Salvador a la guitarra, fer la mateixa frase a corda fregada. I Olatz ha fet la melodia amb la seva
potent i afinada veu, una veu amb arestes, però d’aquelles que no fan mal, no.
Tema curtet però molt ben trenat, sobretot per l’arranjament de Salvador.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els
escoltarem en el preciós tema de Oscar
Hammerstein & Stuart Gorrel i
que Ray Charles es va fer seu, el
molt bonic i canviat....
3.5.- Georgia on my
Mind (O. Hammerstein & S. Gorrel) 4:04.
I ja heu escoltat que
els aplaudiments varen ser constants en acabar cada tema i en els moments de
les improvisacions, cosa que diu molt del directe que van fer. I quina altra
renovada versió que ens han fet d’un altre tema que normalment es fa a tempo de
balada. L’arranjament fet pel guitarrista és força sorprenent sobretot per com
el baixista va fent, repetint la corresponent nota sense parar, i també el
baterista amb les escombretes. A la B del tema, canvien de ritme, coses
habituals que passen en el pont dels temes. Un “Georgia” força impactant, i
quin final amb les cordes fregades. De fet, les cordes han començat el tema amb
una frase bonica, tot plegat abans de la veu d’Olatz. I quina improvisació més delicada ens ha fet el guitarrista Miguel Salvador més bonica i ben
trenada. Bonic i remodelat tema, coses habituals d’aquest projecte.
I ja l’acabarem
d’escoltar a ella i a ells en el preciós tema que també va sonar la setmana
passada, el d’Eden Ahbez , el
preciós..
4.10.- Nature Boy
(Eden Ahbez) 4:32.
I segur que
recordareu els comentaris que us vaig fer d’aquest tema de l’Eden Ahbez que va sonar la setmana
passada amb l’Eden Bareket, i sinó,
ho podreu llegir al blog. I de nou ens han sorprès amb un altre arranjament fet
per Salvador, s’ha de dir que en
completa harmonia amb la líder i cantant. Ella ens ha tornat a astorar per la
seva afilada veu, alhora que sorprenent i per descomptat que força present,
coses que a l’escenari es deuen notar abastament. I en aquest tema hem pogut
escoltar la improvisació de la primera violí, Noemí, que déu-n’hi-do, per gaudir molt i molt amb la del baixista Fabián, força profunda i marcada per
una bona pulsió rítmica, i amb un llenguatge jazzístic brutal. I el final, molt
ben trenat, amb espai pel baterista, tots plegats amb una mena de Turn
Around, tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat, ideal
per ja deixar-los d’escoltar. Bravo Olatz
García-Ergüín, Miguel Salvador, Fabián Akarregi, Gorka Iraundegi, Noemí L. de
Guevara, i Leire Angulo.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I nosaltres seguim i
ara fent un canvi musical, deixant els estàndards i endinsant-nos en músiques pròpies amb el següent projecte d’Errabal Jazz anomenat NEVERMIND 4et, “Boost Lau Gara”.
Gravat, mesclat i masteritzat per Fredi
Pelaez el març de 2012? Potser és un error d’edició i és el 2022, als
estudis Pottoko de Beasain. I ells són: Aritz Luzuruaga, contrabaix; Julen Izarra,
saxos tenor i soprano; Jorge Abadías, guitarra i Hasier Oleaga, bateria i percusions. I ens diuen, “Gràcies a la
vida, perquè cada dia es fa de dia i ens brinda la oportunitat de poder fer
música tots junts”.
I aquest és un
projecte molt personal on el Jazz s’amplia per la seva visió musical, la dels
dos compositors dels temes, Abadías
amb 5 i Oleaga amb 3 temes. Els
ritmes i tempos tenen diversitats, havent-hi algun tema així com molt delicat,
com és “Artajona Films”, d’Abadías,
el “Weiland Txirrindularia” d’Olega.
També ho és el més llarg de tots, de més de 10 minuts, d’Abadías i molt sorprenent i majestuós, “Da Punisher”. “Anal Prints”
d’Abadías comença molt suau però
aviat tindrà canvis rítmics amb un punt de “beat”. I d’ell mateix és el que
comença amb una “Intro” de contrabaix i breaks que després tindrà, “PuntiJazz”.
I el primer track, d’Oleaga, és un
preciós tema a tot vals delicat i melodia inicial de saxo tenor on ens trobem
amb “breaks” diversos i canvis posteriors. I també és molt interessant el
“Toulousse the pappers” d’Oleaga amb
un marcatge “beat” del baterista i motiu del guitarrista i gran tasca del saxo
tenor. I el més vital de tempo és “Kañoi bola” d’Abadías.
I els començarem
escoltant en el molt bonic tema de l’Hasier
Oelaga i anomenat...
5.3.- Weiland
Txirrindularia (H. Oleaga) 5:37.
I de quina manera més
subtil hem començat aquest projecte, amb aquest tema, amb arpegis i acords de
guitarra, i melodia a càrrec del saxo tenor, per després desenvolupar-lo amb
canvis rítmics. De fet, tot això s’ha notat en la primera i curta improvisació
de Julen al saxo tenor, i posterior
amb la d’Abadías a la guitarra,
aquesta força més llarga. De nou una guitarra, i cadascú amb la seva particular
visió de la jugada, aquest més en l’ona de la Fusió que l’anterior, més en la
tradició del Jazz de l’instrument. Un magnífic solo del guitarrista amb un
suport imprescindible de la base rítmica de dos, amb Luzuruaga, contrabaix i Oleaga,
el compositor, a la bateria. I sí, després Izarra
s’ha esplaiat la mar de bé amb el seu solo al saxo tenor. Bon llenguatge i so,
seguint fil per randa l’harmonia del tema i sense oblidar-ne la melodia, que la
tenim força present, gràcies a ell. I de quina manera més delicada l’han
acabat, bonic tema per començar-los a escoltar.
I un altre tema molt
interessant és el compost per Jorge
Abadías i anomenat...
6.2.- Puntijazz (J.
Abadías) 5:45.
I quin tema més
interessant acabem d’escoltar, amb canvis diversos sí, però mantenint l’esperit
del tema. El motiu principal i línia de baixos ens l’ha fet el baixista ja des
de l’inici. I com el baterista l’ha acompanyat amb els copets al canto de la
caixa. I ja heu vist quins “breaks” que té el tema, canvis on entren nous
motius i ritmes. I seguint la dinàmica rítmica marcada per Oleaga a la bateria, Izarra
al saxo soprano ens ha clavat una magnífica improvisació amb un so preciós a
tot Jazz. I de nou la guitarra a tota Fusió del compositor Abadías ha aparegut oferint-nos de nou una brutal improvisació, i
amb quins moments de Swing, així com un tan particular, però Swing en
definitiva. I el final ens ha recordat els inicis del tema, amb aquesta subtil
melodia feta pel soprano, i ja acabar amb el marcatge rítmic i els rifs de
guitarra i saxo, acabant-lo de cop. Brutal tema.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en un altre tema d’aquest bon projecte, compost per Hasier Oleaga i anomenat...
7.7.- Toulousse the
pappers (H. Oleaga) 6:22.
I aquest quartet no
ens deixa de sorprendre. Les seves composicions, les dels dos compositors, són
força impressionants, per concepte, per qüestions rítmiques, per melodies
inversemblants, i sobretot pels canvis rítmics, pels “breaks” que hi ha, on
sembla aturar-se tot, però no. Un tema iniciat per melodia a càrrec de guitarra
i baix i amb uns arpegis del guitarrista, melodia a càrrec del saxo tenor, i
marcatge “beat” del baterista, tot plegat en el primer “tram” musical del tema.
I quin canvi fet per saxo i guitarra més potent, tot just abans del primer
break. Els delicats arpegis d’Abadías
ens han acaronat, i també el so i improvisació d’Izarra al saxo tenor, ell allà dalt del registre agut. I quin canvi
rítmic ha encetat el guitarrista en aquest segon “tram”, el de la seva
impressionant improvisació. I de quina manera l’han recolzat els dos de la base
rítmica. I recuperant el motiu principal, baix i guitarra, el tenor ha
recuperat la melodia apropant-nos al final, i de nou amb quina altra expressió potent
del tenor i rítmica de tots plegats. I dolçament l’han acabat. De nou
sorprenents.
I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema més vital compost per Jorge Abadías i anomenat..
8.6.- Kañoi bola (J.
Abadías) 3:32.
I aquest darrer tema
ha estat el més Jazzero pel que fa a melodia i harmonia. Un tema un tant
“bopper” amb melodia entremaliada, Swing en determinats moments de la
improvisació del guitarrista. Abadías
ha fet la seva improvisació compartint-la amb el baterista Oleaga, mentre que Izarra
sí s’ha esplaiat la mar de bé en la seva, més llarga. Els dos solistes
principals han estat impressionants en aquest tema, i en tots els altres que
hem escoltat, i per descomptat que ho estan en els temes que no us he posat.
Guitarrista i baterista han fet uns “vuits” compassos improvisant l’un i després
l’altre. Magnífics tots dos, mentre que Izarra
al tenor ha tornat a brillar per la seva exposició solista, per la seva
improvisació, amb un bon llenguatge i fraseig. I el tema l’han acabat tots
plegats recuperant l’entremaliada melodia. Bon tema per ja deixar-los
d’escoltar. Felicitats nois, Abadíes,
Izarra, Oleaga i Luzuruaga.
I nosaltres ja
encarem el final del programa on escoltarem una formació de joves cracs a
quartet, guanyadors del prestigiós Festival
de Jazz de Getxo, el Jazzaldia 2023,
el “Giulio Ottanelli Quartet”
enregistrat en viu, tot i celebrant haver guanyat el concurs, per Alberto Macías i Mario Gutiérrez.
Mesclat i masteritzat pel primer als estudis PanPot. Amb Giulio
Ottanelli, saxos alt i soprano; Jérémie Lucchese, saxos tenor i soprano; Cyril
Drapé, contrabaix i Emile Rameau, bateria. Totes les composicions són del
líder Giulio excepte “Samba em
preludio” de Baden Powell/Vinicius de
Moraes.
I la música d’aquest
quartet està immersa en el Jazz contemporani i a moments déu-n’hi-do de lo avantguardista
que és, i així ens ho mostren ja en el primer tema que van tocar a Guetxo anomenat “Last Minute”.
Modernitat, Groove, de moment absència de Swing i melodies agosarades com les
improvisacions, tot plegat a un tempo mig alt. En el segon track “Troppi
Gnocchi” ja pinta el Swing i ja d’entrada amb la melodia i un primer solo del
baixista, més o menys al mateix tempo. Amb “Pif Pif” ens sorprenen els dos
saxos, l’un amb el soprano i el líder amb el seu alt amb una llarga “Intro” on
ells dos en són els protagonistes, i amb unes melodies i improvisacions força
atrevides. Un dels temes més delicats a tempo de balada o similar és el
“Jérémie” que Giulio li dedica al
seu col·lega dels vents amb una bonica melodia envoltada de classicisme. I amb
“Drill” el líder ens sorprèn amb una “Intro” a saxo alt solo molt “heavy” per
melodia quasi com si fos una improvisació, però no, perquè després s’hi afegeix
el company i tots dos la fan a duet. Un brutal tema. I un dels temes més vius
és el sisè track “G.u.m.m.” iniciat a bon tempo i marcatge de baterista obviant
el Swing però amb un Groove brutal i també melodia força agosarada i posterior
improvisació del líder força impressionant. I el setè és la preciosa “Samba em
Preludio” de Baden Powell també
interpretada a tempo slow, tempo lent i a base de saxo alt i contrabaix ells
dos fent una “Intro” brutal i posterior melodia amb la resta de companys, un
tema molt bonic. I el tema més viu de tempo és el darrer track “Metro Ligne 5”
on ens mostren de nou la seva moderna visió del Jazz tema a tot Jazz
Contemporani i brutals improvisacions amb un “Walking” brutal del baixista i
marcatge Swingat d’ell i del baterista i solos dels dos vents brutals. Un
grandíssim tema amb el qual varen cloure el seu concert. Per cert, el premi i
reconeixement que van rebre, súper ben merescut.
I ja els escoltarem
en la preciosa samba de Baden Powell
anomenada...
9.7.- Samba em
Preludio (B. Powell & V. de Moraes) 6:51.
I ja heu pogut
comprovar que hem fet una passa endavant pel que fa a músiques i sonoritats,
ara amb sons més agosarats, tot i fer-los encara força tranquilets en aquest
bonic tema de Powell, que ja vindran
en els altres temes. Un quartet de joves cracs que aquest estiu van guanyar el
premi i per això el disc. So net, per manca de piano i/o guitarra el que
escoltarem, on els dos saxos, contrabaix i bateria aconseguiran enlluernar-nos,
com han fet en aquest tema. Un tema iniciat amb una preciosa “Inteo” pel líder Ottanelli al saxo alt acompanyat del
baixista Drapé, per després
aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor Lucchese i per sota el so de l’alto del líder. El jove tenor ha
encetat la seva improvisació i ja heu pogut escoltar què brutal l’ha fet, amb
un fons de contrabaix i bateria preciós. Grandíssim solo, i ell arribant també
al registre agut. Quin fraseig i llenguatge més modern i ben executat,
magistral, vaja. Els aplaudiment són merescuts, de totes, totes. I Drapé al contrabaix l’ha seguit amb un
solo melòdic i bonic, amb pulsió rítmica i suport del company baterista Rameau. I de nou han recuperat la
bonica melodia d’aquesta “Samba em Preludio” de Baben Powell, ideal per començar-los a escoltar.
I un altre tema
magnífic d’aquest quartet ara però amb tota la modernitat dels temes propis del
líder és l’anomenat..
10.2.- Troppi Gnocchi
(G. Ottanelli) 6:19.
I déu-n’hi-do de tema
d’Ottanelli i també quin gran solo
ens ha fet el baixista Drapé. El
Swing ha estat present en tot el tema, i sobretot en les improvisacions dels
solistes, Luchesse al tenor i
després el líder compositor i saxo alt, Ottanelli.
I el tema l’han començat amb la melodia els dos vents, compartint-la i fent un
duet força reeixit. El Swing dels dos de la base, brutal. Un tema a tot Blues,
amb melodia curteta que ben aviat ha deixat pas al solo del baixista, gran solo
que ens ha fet, amb molt bona afinació i recorregut pel mànec de la “Berra”,
bones idees i execució brillant la de Drapé.
I el Swing pel plat “ride” de Rameau
a la bateria ha aparegut en el solo de Luchesse
al saxo tenor, brutal de nou. Quin fraseig i velocitat d’execució, i de nou
arribant als més aguts. Els aplaudiments del respectable són ben merescuts. I
com ha entrat el líder en la seva improvisació, primer ell sol i copets de baix
i baterista, per ja el Swing a tempo doblat i gran “Walking” del baixista.
Brutal improvisació del líder en un altre tema propi. Ottanelli ens ha deixat “noquejats” per com de brutal l’ha feta. I
de nou els dos vents recuperant la melodia i ja per acabar aquest altre
impressionant tema a tot Swing i modernitat de tots ells.
I més temes magnífics
tenen aquest quartet com és aquest l’anomenat...
11.5.- Drill (G.
Ottanelli) 7:23.
I de nou ens han
tornat ha deixar bocabadats i ara sí, amb molta més modernitat. Una melodia
entremaliada i interpretada a duet per ells dos, ells que són els dos brillants
vents. Contrabaix i bateria, fent tota l’estona sengles quasi improvisacions
alhora que donant-los tot el suport rítmic. I el líder ha tornat a fer gala de
la seva genialitat com a solista, amb tot un seguit de frases inversemblants,
tècnica, la que vulgueu, i un gust exquisit per la contemporaneïtat, què gran
aquest jove crac Giulio Ottanelli. I
ves per on que el no menys crac Jérémie
Lucchese l’ha seguit amb el saxo tenor i de nou amb una gran tècnica,
llenguatge, i discurs, i en aquest tema sembla que tots dos, tots quatre, van a
lo més Jazz Contemporani, quasi Jazz Avantgarde. I després de la brutal
improvisació dels dos vents, ells han compartit uns “quatres” compassos
improvisant amb el baterista Emile
Rameau i ja acabar de nou recuperant l’exuberant i brutal melodia. Gran
tema del líder i interpretacions de tots quatre.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
el divendres 15 de desembre que tindrem a Diana
Palau & Alejandro Di Costanzo Trio, amb Paco Weht, contrabaix i Salvador Toscano, bateria, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el potent i llarg tema que jo he escurçat traient el
llarg solo final del baterista i anomenat...
12.8.- Metro Ligne 5
(G. Ottanelli) 6:38.
I el darrer tema del
concert ha estat aquest que ens ha situat dins la “línia 5 del metro”. I de
nou, quina brutalitat de composició, i com va el baixista, a tot “running” i
per això no notem la sensació amb Swing, massa ràpids van. Amb un suport així,
els dos vents han gaudit d’allò més, com per exemple Luchesse al saxo tenor que s’ha esplaiat d’allò més. Per la
velocitat d’execució i les frases musicals que n’ha extret, alhora que per la
tècnica demostrada, està clar que estem davant d’uns músics de lo més
interessant. I aquest tema de durada de
més de 13 minuts, jo us l’he escurçat per motius de temps, però també per no
voler-vos carregar massa amb el solo del baterista Rameau, un llarg solo que ha començat en el moment que jo he
decidit acabar el tema. I tot just després de la improvisació del saxo
tenor de Luchesse ha seguit la del
líder al saxo alt, i de nou esbojarrada, com la del tenor. I és que el tema és
així de modern i contemporani. Ottanelli ens ha clavat una
improvisació de lo més inversemblant, per veloç, per tècnica, per embolcallada
d’avantguarda, de modernitat, de contemporaneïtat. I el concert el varen acabar
amb aquest llarg tema on el baterista fa una improvisació inversemblant que va
durar més de 5 minuts, cosa que aquí jo
us n‘he volgut deslliurar. Crec que amb el final de la improvisació del líder Ottanelli ja n’hem tingut prou, en un
tema o part de tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa
d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. Gràcies nois,
i felicitats Giulio Ottanelli, Jérémie
Lucchese, Cyril Drapé i Emile Rameau.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
