Programa 523: Jordi Gaspar, Kosmos Trio i Alex Hitchcock & Ant Law, dimecres 23 de novembre de 2022.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs aquesta setmana tenim el concert de Jazz de novembre, car ja sabeu que en fem un cada mes. Comptarem amb un trio de joves músics liderat per Víctor Oller, piano i amb Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria. Ens presentaran el seu darrer projecte amb les seves composicions pròpies i els estàndards de Jazz. Divendres 25 de novembre a partir de les 22h a la Sala Xica, organitzat des del JClV i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
I el programa d’avui
anirà de músics i músiques d’aquí i de més enllà dels Pirineus. D’aquí és el disc a guitarra baixa de Jordi Gaspar, “So Tender”. De més enllà
són els danesos Kosmos Trio, “Brev Til
en Ven” i els britànics Ant Law
& Alex Hicthcock, amb el seu “Same
Moon in the Same World”.
Comencem doncs amb el disc en solitari de l’amic i grandíssim músic, professor, baixista i contrabaixista, en Jordi Gaspar, “So Tender” quan el baix pot ser 'So Tender', “Tan Tendre”. Jordi Gaspar presentà l'àlbum de versions a guitarra baixa sola el 3 de juny a la sala T24 del Taller de Músics, on vaig tenir el goig i plaer de poder-hi assistir, gràcies Jordi, i el 5 de juliol a l'Escola Joan Llongueres. “So Tender” el conformen estàndards de jazz i alguns boleros que Jordi ja interpretava abans als seus concerts a manera de "sobretaula" i que han anat "evolucionant" fins a transformar-los en delicatessen. La recepta? "Interpretar-los com si fossin composicions pròpies". A cada tema treuen el cap "improvisacions en el sentit més jazzístic", afegeix, així com sentiments, records, vivències i persones que Jordi ens descobreix en la tasca que li vam proposar: desgranar aquest disc peça a peça. Recomanem escoltar 'So Tender' amb aquestes explicacions i gaudir així de tot el seu “imaginari emotiu”.
Escoltem-lo ja en un preciós bolero, el conegut...
1.3.- Tres palabras (Osvaldo Farrés) 4m41s.
Doncs aquest preciós Bolero també l’havia cantat en Nat King Cole amb la seva vellutada veu. I aquí el Jordi ho ha fet de manera magistral, amb tota la delicada rítmica implícita en la cançó. També li ha afegit tot el seu sentiment, car li va dedicar a Sole, la seva parella. I ell ens diu què: Aquestes tres paraules són: “Como me gustas”, Com m'agrades”. I no hi ha dubte: penso en la meva companya, Sole. Hi ha una exposició de la melodia i després un desenvolupament, i a continuació un solo a la tessitura de veu masculina, com si la cantés jo, per descomptat. Melodia, solo i melodia. El seu solo és d’una gran factura musical i sense abandonar la qüestió rítmica, coses aquestes que en un tema interpretat per un músic sol no són gens fàcils de fer. El seu domini melòdic és innegable, és, incommensurable. Preciós bolero per començar el programa.
“Turn Out The Stars” està dedicada a la meva filla Núria, ja que ella ho fa (encendre les estrelles). Bill Evans va dedicar “Time Remembered” al seu pare, i jo dedico aquesta interpretació/improvisació al meu. A l'àlbum hi ha dos boleros. Dedico “Tres Palabras” a Sole.”. I “El Reloj” és el bolero preferit de la meva mare, Pilar, el que va ballar en la seva joventut. Vaig tenir l'honor d'acompanyar l'admirat Lucho Gatica a la televisió cantant aquesta cançó.
I el seguirem escoltant en el “So Tender”, primer track de l'àlbum que dóna el nom a la feina. És una peça de Keith Jarrett que dedico al meu fill Ricard.
2.1.- So Tender (Keith Jarrett) 4m31s.
I ell diu que “So Tender”, de Keith Jarrett dóna nom a l'àlbum. El vaig escoltar en directe en algun festival de Vitòria als 90 i després sempre als "Standards Vol.2" del Keith Jarrett Trio, que llavors escoltava de forma compulsiva. Trenta anys després, amb el meu fill Ricard al piano, sovint el toquem al menjador de casa. 'So Tender' significa "tan tendre", i així és ell: la meva referència emotiva quan l’interpreto. Doncs sí que aquest tema ens ha recordat la seva tendresa interpretativa i també la personal, la d’ell, encara que a ell li recordi a Ricard, el seu fill. La seva interpretació solista, increïble. La seva guitarra baixa de cinc cordes, és una guitarra que té història i que després us explicaré amb les seves paraules. Ell la usa com si en tingués sis, vull dir que també fent-ne acords, alhora que soleja. La mestria de Gaspar en els moments solistes és de totes i tots ben coneguda. Nosaltres ho hem tornat a copsar en aquest deliciós tema de Jarrett.
Vaig descobrir “You Must Believe in Spring” al disc “Àngel” de Jordi Bonell. Tota la meva admiració per a ell. I la meva dedicatòria. També hi ha dos temes de Duke Ellington que no tenen dedicatòria explícita. En realitat, són miralls en els quals em reconec. I “Got it Bad” té una primera part (el “vers”) on la lletra proclama optimisme, i una segona part on confessa les coses que no van gaire bé. I “Star Crossed Lovers” es refereix a amants a qui el destí arriba a separar. Tots dos pinten el desfasament entre la passió de l'artista i la realitat, això em semblen excuses boníssimes per a una mica de blues.
I tampoc podia faltar un tema del gran Bill Evans, el preciós....
3.9.- Very Early (Bill Evans) 3m40s.
I ens diu què “Turn Out The Stars”, “Time Remembered” i “Very Early” són les tres composicions de Bill Evans que hi ha en aquest àlbum. I sobre la que acabem d’escoltar comenta que aquest tema és al primer disc de Bill Evans que vaig tenir, quan encara no havia complert 20 anys. Fa tota la vida que l'escolto i amb ganes d'entendre'l per poder-lo tocar. Sempre he tingut facilitat per despistar-me i arribar tard. Des de ben petit vaig començar un procés intern per veure què fer per arribar aviat i no puc dir que l'èxit hagi estat del 100%. Ah, el títol significa "molt d'hora". I quan el toco, em ressona. I a nosaltres també ens ha ressonat, Jordi. I un dels discos on Bill Evans toca aquest tema és el que va fer el 1970 en directe al Festival de Jazz de Montreux, a Suïssa. La primera vegada i versió va ser al 1962 en el disc Moon Beams, amb Chuck Israels i Paul Motion. I Jordi ens en fa una preciosa versió, amb la guitarra baixa com si d’una solista es tractés, ja m’enteneu. I sí, va de solista en aquest projecte, la seva primera vegada en disc i no sé si en algun directe abans d’aquest disc. Poques paraules ens queden per parlar de la seva mestria, car, escoltant-lo només, ja en tenim prou. Un solo brutal entremig del tema de Bill Evans, on es passeja per tot el mànec de l’instrument de la manera més delicada possible.
És impossible parlar de Jordi i no esmentar la seva guitarra baixa acústica Tacoma Thunderchief amb les cinc cordes de baix, afinades E-A-D-G-C. "Vaig trobar aquest instrument en una botiga de Nova York el 2005 i va ser un fletxat, encara que el venedor no tenia cap ganes que em passés el matí provant-la", riu. Aquest instrument “de registre mitjà-alt, tessitura de tenor, harmònics que ressonen de seguida i que sembla que tingui reverberació natural” està íntimament lligat al seu creixement professional. "Descobrir la seva paleta de colors ha fet que creixés amb ella".
I ja l’acabarem d’escoltar en el tema del gran Thelonious Monk,
4.7.- Bye Ya (Thelonious Monk) 3m05s.
I ell ens diu que d’aquest “Bye Ya” de Thelonious Monk, m'he atrevit a acostar-lo al boogaloo i que penso en el meu fill Pau quan el toco. I també que quan tocava al trio de Victor de Diego, sempre fèiem algun tema de Monk en boogaloo. 'Bye-Ya' té una melodia sorprenent i en boogaloo resulta divertida: és com anar amb cotxe amb la finestreta oberta; és un moment que vius al màxim però ja no ets tu qui decideix. Vaig començar a pensar en el meu fill gran, Pau, tan vital; i així la vaig enregistrar. Si fos meva es diria "Cançó del Pau".
I quina altra obra mestre ens ha fet el nostre heroi, en aquest tema de Monk. La melodia primer i al final, com sempre sol passar, i entremig un brutal solo a la guitarra baixa. Ja en la melodia l’hem pogut escoltar gestionant-ne també els acords. La seva improvisació ha estat impressionant. La seva pulsió rítmica no ha parat en cap moment. Les seves frases, inversemblants. Brutal solo i magnífic tema per acabar-lo d’escoltar. Bravo estimat Jordi Gaspar.
I aquest tema de Monk és un tema Latin de 32 compassos de la forma AABA que originalment es va anomenar "Playhouse" (com a dedicació al Minton's, on Monk en va ser pianista de la casa a principis dels anys quaranta amb Kenny Clarke). Inicialment es va suposar que el va arranjar Gil Fuller, quan Monk era el pianista de la big band de Dizzy Gillespie, però no es va gravar fins el 15 d'octubre de 1952 per a l'àlbum Thelonious Monk Trio amb el nom de "Bye-Ya". El productor Bob Weinstock volia anomenar la melodia "Go", però a causa de la influència llatina, ell mateix va demanar una traducció a l'espanyol, així "Go" es va convertir en "Vaya", i "Vaya" es va convertir en "Bye-Ya". La melodia es va gravar més tard en el Monk's Dream, i apareixen versions en directe als àlbums gravats al Carnegie Hall, Five Spot i Lincoln Center.
I el meu agraïment més sincer a Iñaki Salvador, Lluís Cabrera, Andreu Jacob i Marco Mezquida pel seu compromís personal i les seves paraules, d'incalculable valor per a mi. A Sole, Núria, Ricard i Pablo pel seu alè i complicitat; especialment a elles per les sessions de fotografia. Jordi Gaspar. Músic.
I seguirem amb el trio de joves danesos, projecte que em va passar la incansable Arlette Hovinga. Àlbum publicat el 14 d'octubre de 2022. Enregistrat a Finland Studio, Aarhus, Dinamarca, del 6 al 7 d'octubre de 2021. Enregistrat, produït i mesclat per Jacob Worm. Masteritzat per John Fomsgaard a Karmacrew. Amb: Frede Holger Thorsen: Piano, Harald Hagelskjær: contrabaix i Gustav Hagelskjær: Bateria. Totes les composicions són de Kosmos Trio. Publicat per April Publishing ApS. I aquí teniu el seu bandcamp: https://kosmostriodk.bandcamp.com/album/brev-til-en-ven i el de la discogràfica danesa: https://aprilrecords.bandcamp.com/artists.
Malenconia nòrdica barrejada amb el drama, aquest és el projecte d'un dels trios joves de piano jazz més nous d'Europa. En una època de projectes i idees en constant canvi, el Kosmos Trio de Dinamarca destaca com un grup que s'ha creat el seu propi so i espai a l'escena del jazz nòrdic a una edat impressionantment jove. El seu àlbum debut “Brev Til En Ven” ens mostra els resultats d'un treball d'amor per la música que ja dura cinc anys.
Escoltem-los en aquest primer delicat i íntim tema i sisè track anomenat...
5.6.- En anden gang (Kosmos
Trio) 5m18s.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I seguirem ara situats en entorns de Satie i demés meravelles, amb el tema anomenat...
6.7.- Langfredag (Kosmos Trio) 4m03s.
I aquest tema és d’una profunditat i emoció ben palpables. Els cops del baterista amb les masses; les notes llargues del contrabaix, i els sons amb els aires d’Erik Satie ens han posat la pell de gallina. Els sons i harmònics creats pel baixista mentre el pianista va fent notes soltes i un pèl tenebroses, són impressionants. És sorprenent que tres joves facin aquest tipus de música que més aviat sembla parida per gent més experimentada en tot el que ens ateny a la vida, en aquest cas més aviat les pèrdues i demés tristeses.
El pianista Frede Holger Thorsen i el bateria Gustaf Hagelskær es van conèixer el 2017 gràcies a la seva participació a Play!Ground, una branca de l'Orquestra de Jazz Europea a través de la qual van fer nombroses gires. Després de reunir-se a casa de Gustaf per compondre música junts, el germà petit de Gustaf, Harald, es va unir amb el seu contrabaix, completant el trio. Instal·lant-se en un espai segur d'exploració, o un laboratori com ells l'anomenaven, ja havien escrit set cançons a finals del cap de setmana. "La primera vegada que vam tocar junts vaig pensar que havíem de fer això durant la resta de les nostres vides, i vull dir el que dic". - Frede Holger Thorsen.
I encara els escoltarem en un altre tema, el primer tema del disc anomenat..
7.1.- Mørkevandring (Kosmos Trio) 5m12s.
Un altre tema delicat, tot i que entremig ha tingut també algunes espurnes rítmiques. Arpegis d’una mà, i melodia amb notes llargues i soltes de l’altra. Presència del baterista i baixista ja en aquests moments inicials. I una vegada presentada la melodia, el baixista ens ha fet una bona interpretació solista. L’harmonia del tema ens inspira pels canvis que té. El pianista l’ha seguit una estoneta fent la seva preciosista aportació solista, no massa llarga, amb cada vegada més presència del baterista, aquest més i més potent. Arpegis a dojo utilitzats pel pianista, com a “Leit Motiv” del tema. El “Groove” del tema és evident. Vital. Els arpegis finals, el canvi de tempo i ritme final amb els cops al canto de la caixa de la bateria, amb les notes més greus del baixista i pianista, han deixat el tema amb un final penjat, en suspensió.
Inicialment inspirat en virtuosos de la mètrica, com Tigran Hamasyan i Avishai Cohen, en els primers dies del trio es van dedicar a explorar les complexitats del comptador imparell que es poden escoltar clarament en el seu estil compositiu. El seu so va evolucionar cap a un so tranquil, melancòlic però dinàmic que expressa la naturalesa tranquil·la i curiosa dels tres nois. Les harmonies en to menor, familiars i reconfortants i els grooves rítmicament satisfactoris es juxtaposen amb passatges d'incertesa i tensió, tempo lliure i els harmònics del contrabaix. Aquest trio de joves, tocant, mostra una maduresa molt més enllà dels seus anys; una reunió interactiva i sense ego de tres instrumentistes que estan decidits a crear música bonica junts durant els propers anys.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
8.4.- Blue Garden (Kosmos Trio) 4m56s.
I ves per on que aquests joves ens han tornat a impressionar per com van desenvolupant els seus temes, per com li van afegint canvis dinàmics i a vegades rítmics. Les dinàmiques en aquest projecte són més que evidents alhora que també els diversos canvis rítmics i de tempo. En aquest tema però, el que sobta és el “crescendo” de la bateria partint d’uns moments delicats. La melodia o motiu principal és una barreja de diversos motius claus, coses provocades per la diversitat de la composició. Recurrències d’una sola tecla, repeticions rítmiques. Silencis, pauses, i de nou motius rítmics. Sorprenents composicions del trio, que recordeu que són col·lectives. També el “break” que ens ha deixat al pianista ben sol d’entrada a la meitat del tema, per posteriorment aparèixer baixista i baterista amb la seva enèrgica pulsació. El Groove hi és clarament en els moments on el baixista i el baterista fan la seva aportació. I el tema ha finalitzat de nou en suspensió. Ha quedat així com “penjat”. Molt bon projecte d’aquests joves danesos, els Kosmic Trio.
I ja acabarem el
programa amb el projecte del guitarrista Ant
Law i el saxofonista Alex Hitchcock
que s'uneixen a "Same Moon In The
Same World" disc que Outside in
Music ha publicat el 4 de novembre de 2022, un àlbum de dues de les veus
més originals de l'escena musical creativa del Regne Unit. Aquest àlbum col·laboratiu, enregistrat a distància,
compta amb una llista internacional de convidats, com ara Joel Ross, Eric Harland, Jasper Høiby, Linda May Han Oh, Kendrick
Scott, Shai Maestro, Tim Garland, Ben Williams i Sun-Mi Hong, que s'uneixen
per explorar les composicions conceptuals reflexives de Law i Hitchcock. Enregistrat
entre octubre de 2020 i setembre de 2021. Mesclat per Sonny Johns l'octubre de 2021. Masteritzat per Peter Beckmann el novembre de 2021. Amb: Ant Law - guitarres (elèctrica, acústica, 8 cordes), Alex Hitchcock -
saxo tenor, Joel Ross - vibràfon (6, 7, 8), Shai Maestro - piano (3, 4), Linda
May Han Oh - contrabaix (1, 6), Jasper Høiby - contrabaix (3), Ben Williams -
contrabaix (5, 8), Eric Harland - bateria (1, 2), Jeff Ballard - bateria (3,
8), Kendrick Scott - bateria (4, 7), Sun-Mi Hong - bateria (5, 6) Tim Garland -
clarinet baix (6, 8) . Els temes 1, 3, 5 i 7 són d'Alex Hitchcock. Els temes 2, 4, 6 i 8 són d’Ant Law i el 9 és de John
Coltrane (Jowcol Music). Els drets d'autor d'aquesta gravació sonora són
propietat d'Alex Hitchcock i Ant Law sota llicència exclusiva de Outside In Music. PER A MÉS INFORMACIÓ,
VISITEU els webs de: AntLaw.co.uk / AlexHitchcock.co.uk / OutsideInMusic.com.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç al seu bandcamp:
https://antlaw.bandcamp.com/album/same-moon-in-the-same-world.
I també la web de la
discogràfica “Outside in Music”:
https://www.outsideinmusic.com/artistsandreleases/category/Artists
Escoltem-los ja en el delicat tema compost per Ant Law i anomenat....
9. 8.- Don’t Wait Too Long (Ant Law) 6m06s.
I en aquesta meravella de tema hi hem escoltat als dos líders acompanyats d’alguns dels seus convidats com són: Tim Garland, clarinet baix; Joel Ross, vibràfon; Ben Williams, contrabaix i Jeff Ballard, bateria. I què maco aquest primer tema d’aquests dos líders. Una repetició o nota solta pel guitarrista ens apareix com a possible motiu principal. El canvi melòdic i harmònic del “pont” és força evident i ja amb el vibràfon i acords del guitarrista. El so del tenor de Hitchcock, el del clarinet baix de Garland; què preciós tot plegat. El marcatge al canto de la caixa de la bateria de Ballard. Canvis diversos, melòdics i rítmics alhora que variació de les dinàmiques sonores. Improvisació del jove saxo tenor Alex. Moments amb crescendo. Impressionant com va creixent tot plegat amb quasi una improvisació col·lectiva, la del saxo tenor, però també la del vibràfon de Ross. Preciós final, on encara han tingut temps de recuperar la calma i motiu inicial i principal. Interessant i delicat tema per començar-los a escoltar, que les coses canviaran.
Descrit com un “modificador de maneres de tocar" i un "innovador" per The Guardian, Ant Law forma equip amb el tenorista Alex Hitchcock ("un saxofonista increïble, amb una música molt única i original per dir" - Walter Smith III) per al seu primer àlbum com a líders conjunts. És el primer de molts projectes que han planificat junts; aquí, tots dos intèrprets porten quatre composicions cadascun sobre la taula, desenvolupant-les i donant-les forma en tàndem abans d'enviar-les arreu del món. “Quan cap artista no podia fer una gira, tothom tenia més temps disponible per gravar. Ho vam descobrir gairebé per casualitat", recorda Law. "Vam enviar mostres als nostres músics preferits del món i vam estar encantats de saber que estaven disposats a gravar amb nosaltres". Les seves històries de col·laboració impliquen artistes que prenen el material i el porten a noves direccions, llargues hores teixint-ho tot junts i fins i tot "intercanviant quatres", a l'estil pandèmic; tots els participants varem estar en línia al mateix temps, tocant algunes frases, penjant-les i enviant-les per correu electrònic per rebre després una resposta musical espontània.
I més música d’aquest duet amb tants convidats de luxe, i ara amb el primer track i tema d'Alex Hitchcock molt més marxós i anomenat..
10.1.- Outliers (Alex Hitchcock) 5m30s.
Doncs ja heu pogut escoltar que ara hem tingut a un quartet, amb els dos líders més Linda May Han Oh, contrabaix i Eric Harland, bateria. I quina trempera la del baterista Harland al qual hem vist algunes vegades al Jamboree en aquest tema potent del jove saxo tenor britànic. I què bé l’han recolzat els altres tres de la base rítmica. I si recordem el que ens han dit, que el van fer a distància, doncs encara és més sorprenent. En aquest “Outliers”, el tenorista ha tingut un protagonisme interpretatiu quasi total. El tema però l’ha començat el guitarrista també amb una nota repetitiva, i ja amb tota l’energia de la base rítmica. La primera improvisació ha estat a càrrec del company i co-líder Ant Law. Bona feina la d’aquest jove músic que també vam conèixer al Jamboree i per això sona el seu disc aquí. El saxofonista l’ha seguit amb una gran dosi d’energia i creativitat, alhora que gran tècnica. Afegeix-ho que a l’Alex Hitchcock també el vam veure al mateix local i per això també sona aquí. Ambdós músics han sonat amb els seus respectius projectes individuals. Ara els tenim plegats. Entremig del tema han fet una “línia melòdica” repetitiva on el baterista s’ha esplaiat la mar de bé. De fet, em sembla que s’ho ha passat la mar de bé durant tot el tema. Bravo. I quin final més impressionant.
L'àlbum pren el nom d'una línia de la novel·la Sputnik Sweetheart de l'autor japonès Haruki Murakami de 1999: "Tots dos estem mirant la mateixa lluna al mateix món. Estem connectats a la realitat per la mateixa línia". Aquesta cita es va convertir en un bon resum de l'experiència de confinament compartida per músics de tot el món, i aquesta connexió amb altres en una situació similar es va convertir en un tema que recorre la música que Hitchcock i Law escrivien. "Crec que aquesta és una de les raons per les quals l'àlbum està tan melòdicament impulsat: estàvem intentant connectar directament amb la gent, en lloc de buscar i explorar idees més abstractes". Però a l'àlbum hi ha més que melodies dolces, el duet busca veritats universals: llenguatge musical, experiència humana, maduresa emocional, compartides per músics en diferents racons del planeta. O, com diuen, "des dels nostres punts de vista únics, tots estem mirant la mateixa lluna".
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas i Mas:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I seguim amb la seva música, i ara amb un tema del guitarrista Ant Law anomenat...
11.2.- Haven’t Meta Yet (Ant Law) 6m59s.
I en aquest tema que han iniciat tan rítmicament hi ha col·laborat el baterista Eric Harland i del baixista no en tinc informació. Tema potent del guitarrista on també hem pogut gaudir de canvis diversos com el potent i llarg solo del convidat a la bateria, amb el qual han finiquitat el tema de cop. Doncs la importància del baixista és primordial, sí. El baterista però és un protagonista indiscutible car en tot moment està creant amb els seus redobles inversemblants. Hitchcock ha fet un solo impressionant per potent, per fraseig i la seva velocitat, alhora que arpegis i escales inabastables. Mentre, la base rítmica l’ha recolzat totalment, amb el guitarrista fent-ne arpegis. Aquest mateix s’ha desfermat en el seu solo, primer però, de manera tranquil·la. Un so i estils propers als més moderns mestres actuals com per exemple Kurt Rosenwinkel i a d’altres que ja ens han deixat. I amb aquets moments finals a càrrec del baterista hem acabat de gaudir amb ells.
Amb "Don't Wait Too Long", Law descriu una peça que es basa en la dualitat: "la tensió que experimentem quan estem esperant el moment adequat per fer alguna cosa, però no volem perdre el moment perfecte". La cançó és una festa meditativa de frases a mode de preguntes i respostes. "Va ser una experiència estranyament emotiva gravar el solo al final, sabent que estàvem elaborant la melodia amb tanta cura com a equip, tot i estar separats per milers de milles..."
"Haven't Meta Yet" inclou una llei extrapolada que estira les capacitats de la guitarra de vuit cordes a través d'un registre enorme amb un solo lúdic i desenfrenat de Harland al final. Una determinada melancolia emana del suaument i sinuós tema "Low Glow" d'Hitchcock amb un solo a la deriva i viatger del pianista Shai Maestro.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital compost per l'Alex Hitchcock i anomenat...
12.7.- Salvo (Alex Hitchcock) 5m14s.
I en aquest tema hi ha participat Joel Ross,vibràfon i Kendrick Scott, bateria sense oblidar a la baixista o baixista del qual no ens en diuen res i això que el tema comença amb ella, sí, jo diria què és ella, la Linda May Han Oh. I el tema té una melodia força entremaliada, cosa que hem escoltat a càrrec dels dos líders a duet, saxo tenor i compositor, Hitchcock i guitarrista Ant Law. I mentre, el baixista i baterista fotent-li sense parar. Un primer solo al vibràfon del Joel Ross ens l’ha fet apreciar pel llenguatge i nítids cops a les lames. El jove tenorista ens ha captivat de nou per com ho remena. Quines melodies més maques n’extreu tot i improvisant a un bon tempo. Al final uns “licks” de baixista i vibrafonista han obert la porta al solo del baterista Kendrick Scott el qual ens ha enlluernat. Un tema on el company i co-líder ha col·laborat tot i acompanyant-los amb subtils acords. I el tema l’han acabat a duet de vibràfon i saxo tenor, melòdicament parlant, i de cop, de manera sobtada.
"Outliers" és un complex ritme a 11/8 que Oh, Harland i Law van aconseguir: la melodia d'Hitchcock és brillant i amb aires d’himne com a contrast. "Alguns de nosaltres tendim a experimentar el món amb colors vius i brillants", diu encertadament Law en l’anomenat "Vivid". És un tribut de Law a Linda Oh, i una oportunitat per a ella de brillar, acompanyada d'orquestracions de peluix: el vibràfon, el clarinet baix i la veu s’afegeixen a la intriga sonora.
Una interpretació atmosfèrica i millorada digitalment de "After The Rain" de John Coltrane és l'única portada de l'àlbum, abans d'un retorn a la formació combinada de "Salvo" amb els talents d'improvisació del vibrafonista Joel Ross. Les cançons finals veuen als dos líders enlairar-se seriosament: "Third" on Law s'eleva acústicament, mentre que "Chrysalis" presenta Hitchcock sobrevolant un groove eufòric cada cop més gran. "Crec que hem fet alguna cosa molt especial juntament amb aquest àlbum. No ho podríem haver aconseguit en cap altre moment", conclou Hitchcock. "Crec que és molt poc probable que tornis a escoltar aquesta combinació de músics en un sol disc". Una afirmació puntual, potser, però certament definitiva, nascuda d'una lluita sentit universalment.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I
hem partit de delicadeses, les del Jordi
Gaspar, “So Tender” per seguir amb les subtileses modernistes dels Kosmos Trio, “Brev Til en Ven” i la
potència dels britànics Ant Law &
Alex Hicthcock, i el seu “Same Moon
in the Same World”.
Us recordo que aquest divendres 25 de novembre tenim un gran concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina amb en Víctor Oller Trio ell al piano i acompanyat de Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
