Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs aquesta vegada farem un programa dedicat al divers Jazz que es fa a Itàlia i als EEUU. Comptarem amb els projectes dels americans Bruce Barth Trio, “Dedication” i Shawn Purcell, “180” i els dels italians Paolo Zou Trio, “Venus” i Massimiliano Cignitti, “Buio in Sala” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

El programa diguem-ne que tindrà dues parts, la primera amb un Jazz convencional, per dir-ho d’alguna manera, i la segona amb un Jazz més eclèctic, de Fusió, més de barreges.

 

Doncs comencem ja amb les músiques que venen dels EEUU amb el projecte de l’amic Bruce Barth Trio, “Dedication” publicat per Origin Records el 16 de setembre de 2022. Enregistrat per Aaron Nevezie a Bunker Studios, Brooklyn, Nova York el 9 d'agost de 2021. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Wayne Windborne i Bruce Barth. Amb Bruce Barth, piano; Vicente Archer, contrabaix i Montez Coleman, bateria. Tota la música és de Bruce Barth. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82855. 

Membre cabdal de l'escena del jazz de Nova York durant 40 anys, la visió inspirada i el generós acompanyament del pianista Bruce Barth sempre ha donat lloc a riques col·laboracions musicals, ni més ni menys que amb el seu trio de molts anys amb el baixista Vicente Archer i el baterista Montez Coleman. La seva veu col·lectiva va trobar el seu escenari perfecte, fet que fa del llançament de “Dedication” un moment profund i ple d'emocions, ja que Montez va morir 5 mesos després de la sessió de gravació als 48 anys. Celebrant l'alegria i la companyonia que Montez va aportar al seu treball, el fil de relacions, inspiració, orientació i agraïment que va impregnar la gravació es va fer palesa, la qual cosa va portar a Barth a presentar la música com una mostra de consciència d'aquells regals. La dedicació és per als qui donen i s'omple de vida, dansa i swing. 

Escoltem-los ja en el delicat i preciós tema anomenat... 

1.8.- Softly, in a Garden Path (Bruce Barth) 5m34s. 

I quin goig de balada de Bruce Barth per començar el programa. La subtilesa del tema i de la seva digitació és remarcable. La melodia és càlida, amorosa, profunda, tot i ser senzilla i curteta. Vet aquí la gràcia de saber compondre. La seva improvisació ha estat sublim, sentida, de sentiment. Els dos de la base l’han acompanyat, l’un amb notes soltes i l’altre amb escombretes i plats. Barth és un dels pianistes més en forma de l’escena mundial. Elegant, precís, i amb un Swing brutal. 

I seguirem a tot vals swingat en el tema dedicat a totes i tots nosaltres, anomenat.. 

2.2.- Courage (Bruce Barth) 5m27s. 

Doncs els ritme a tot vals és prou evident, allò de l’1, 2, 3 i 1, 2, 3, etc. La melodia és també no gens complexa. De fet, se’ns ha quedat a la memòria ben aviat, car és senzilla que no simple. És un tema d’estructura de 32 compassos amb els darrers ampliats ja per fer la introducció a les improvisacions. És de la forma ABAC, on la C canvia una mica vers la B, i per això canvia de lletra. Barth ha tornat a meravellar-nos en la seva improvisació. La pulsió de la base rítmica a tot vals és perfecte. El pianista i líder recórrer el piano amunt i avall amb solvència. Un llarg solo del líder que l’ha acabat recuperant el motiu principal del tema. Al final, però, Barth s’ha muntat una magnífica intervenció sobre un “Vamp”, o sigui amb una cadència d’acords que o no canvien massa, o no canvien gens. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar amb el vital tema i dedicat a McCoy Tiner i anomenat... 

3.4.- Let’s Go (Bruce Barth) 7m29s. 

I aquest tema té un evident marcatge rítmic ja des dels inicis, el que jo en dic de “ritme trencat”. El baixista Vicente ha fet una magnífica improvisació, tot i que curteta. Ell ha acompanyat a tot Walking al pianista en el solo d’aquest, i tot plegat amb un Swing brutal. Barth ens ha mostrat de nou quines són les seves habilitats fent un llarg i magistral solo. El control de l’harmonia per la mà esquerra és precís, i ajuda completament la mà dreta en la seva exposició solista. La seqüència de “vuits” primer, “quatres” després, impressionant. Magnífics temes d’aquest disc de l’amic Bruce Barth. Felicitats amic.

I seguim a tot Jazz amb el CD del guitarrista americà Shawn Purcell anomenat “180”. Publicat per Origin Records el 16 de setembre de 2022. Enregistrat per Charlie Pilzer a Tonal Park Studio, Takoma Park, MD el 10-12 de febrer de 2022. Edició de Casey Wood, The Insanery, Nashville, TN. Mesclat per Kyle Lehning, The Compound, Nashville, TN. Masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York, NY. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Shawn Purcell. Compost per Shawn Purcell (Shawn Purcell Music / BMI), excepte: (4) Johnny Mandel i Paul Webster. Amb Shawn Purcell, guitarra; Pat Bianchi, Orgue Hammond C3; Jason Tiemann, bateria; Darden Purcell, veu (4,5,10) & Beb Patterson, trombó (10). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: 

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82856. 

“No trobo les paraules que transmetin els sentiments que sorgeixen de la presència d'un gran intèrpret. Passa de tant en tant i ara és una d'aquestes vegades...” Pat Martino. 

I els escoltarem en el preciós tema que titula aquest projecte i anomenat... 

4. 2.- 180 (Shawn Purcell) 7m23s. 

Doncs les paraules del gran Pat Martino s’hi escauen la mar de bé, perquè la guitarra del líder Shawn Purcell ha begut de la seva font musical. En aquest tema els hem escoltat a trio de guitarra, orgue i bateria, coses que també va fer el gran Martino, essent de fet aquesta la formació base amb en Pat Bianchi, orgue i en Carmen Intorre Jr., bateria. Al blog us posaré l’enllaç a un vídeo d’una de les seves actuacions al Canadà: https://youtu.be/OGDdPFJVm7g i el d’un preciós “Round’ Midnight” al Jamboree el 25 de maig del 2015: https://youtu.be/OJBi1O1rExg. 

Hem començat el programa amb el Jazz de Bruce Barth i l’hem seguint amb el mateix “pal”. I quin tema més bonic acabem d’escoltar iniciat però amb una llarga “intro” on tots tres s’han passejat per l’estructura harmònica fent-ne un “chorus”. És curiós, però la melodia segueix la forma d’un Blues, tot i canviar posteriorment amb el canvi rítmic i break. L’organista ens ha fet un magnífic solo amb el so tan característic del Hammond C3, i quin canvi a tot Swing ha aparegut ben aviat amb el “walking” del baix fet per ell mateix, brutal, també. Shawn Purcell l’ha seguit amb una interpretació i so amb tots els aires de Martino però amb la seva personal concepció i fraseig. Gran tema d’aquest guitarrista americà i intervencions de tots tres, ideal per començar-los a escoltar. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I seguim amb un altre tema on hi col·laboren Darden Purcell, veu i Beb Patterson, trombó en l’anomenat.. 

5.10.- Soul Blue (Shawn Purcell) 6m45s. 

Doncs aquest tema farcit de Swing m’ha semblat magnífic, també per la inclusió de la veu de Darden i el trombó de Patterson, de fet el projecte en general, i per això els escoltarem en quatre temes en la versió completa del programa, la que podreu trobar al blog i escoltar-ne el corresponent ivoox. El tema de quasi set minuts l’han començat a duet de veu i guitarra. Posteriorment, en el segon chorus, s’hi ha afegit el trombó fent-ne un background. En la improvisació en “Scat” de la cantant, la veu i el trombó han estat l’un al costat de l’altre amb un duet  magnífic. Les improvisacions han seguit primer amb la del líder i magnífic guitarrista alhora que compositor Purcell.  Faré especial menció en la posterior interpretació solista de Beb Patterson, el qual i amb el trombó ens ha mostrat el seu bon gust musical i llenguatge jazzístic brutal alhora que musicalitat i tècnica. Encara després ens l’ha feta l’organista Bianchi, ell també a tot Swing, i a trio base. Ell fent també els més greus, se suposa que amb els peus, alhora que improvisant amb la mà dreta. Magnífic tema de Shawn Purcell i millors interpretacions de tots plegats, de tots 5. 

I ves per on que els escoltarem encara en un altre tema, ara més viu de tempo, anomenat... 

6.11.- Search and Destroy (Shawn Purcell) 5m29s. 

I en aquest tema els hem tornat a tenir a trio base de guitarra, orgue i bateria. Un tema vital a un ritme així com un tant trencat, coses que percebem escoltant al baterista. L’han començat també amb una intro curteta per ben aviat aparèixer ja la melodia a càrrec del líder i guitarrista Purcell. Les improvisacions han començat ben aviat, i la primera la de l’organista Pat Bianchi. I què bé ho ha fet, i quin magnífic organista hem recuperat avui. També hem descobert al líder Shawn Purcell que ens ha sorprès molt gratament. Un projecte a trio magnífic i que amb els dos convidats, veu i trombó, puja encara un nivell més. Les improvisacions han seguit primer amb la del líder, guitarrista i compositor, per després haver pogut escoltar la del baterista Jason Tiemann el qual també ha brillat abastament. Ens ha demostrat també la seva gran tècnica, i ho ha fet amb el so de la caixa amortida, havent-ne baixat la palanca de la bordonera. Gran tema del líder. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ara ja acabem el seu projecte amb el tema anomenat.... 

7.1.- Cat and Mouse (Shawn Purcell) 6m34s. 

I he volgut acabar amb aquest tema tan vital i així copsar com s’ho maneguen a aquestes velocitats. També pel fet d’escoltar la guitarra del líder ara enfosquida pel fet de passar-la per diferents estris electrònics amb distorsions diverses. Fins i tot en aquest tema que respira més fusió que Jazz Modern, el líder brilla amb llum pròpia, coses que ens parlen  del gran nivell que ell atresora. Un tema magnífic i gran improvisació de Purcell i gran suport dels dos de la base rítmica. Bon solo també de l’organista Bianchi, amb peus i mà dreta, els uns fent els baixos, i amb la mà dreta fent la nova melodia creada. I quin goig d’altre solo del baterista Tiemann ja a les acaballes del tema i acabant les improvisacions.

 

I situant-nos en la segona part del programa, ara ens n’anem a Itàlia fent un canvi estilístic amb en Paolo Zou i el seu projecte anomenat “Venus” publicat per Auand Records l’1 d’abril de 2022. Enregistrat a Jedi Sound Studio del 30 al 31 d'octubre de 2020 per Jesse Jermanò. Mesclat a Jedi Sound Studio el febrer de 2021 per Alessandro Donadei. Produït per Paolo Zou. Productor executiu: Marco Valente. Amb Paolo Zou, guitarra; Adriano Matcovich, baix elèctric i Dario Panza, bateria. Totes les composicions són de Paolo Zou. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc: https://paolozou.bandcamp.com/album/venus. 

El nou disc del guitarrista italià Paolo Zou, concebut durant les setmanes de confinament a principis del 2020, està matisat intencionadament i ple de diferents estats d'ànim musicals. Aquesta varietat estilística és clau per a la carrera de Zou, que inclou producció de música electrònica, reggae-ska, així com aparicions a l'escena pop i hip-hop. 

Doncs ara els escoltarem amb el preciós i divers tema anomenat... 

8.6.- Covellite (Paolo Zou) 4m36s. 

I ves per on que seguim amb les guitarres, i no només. I sí que seguim amb la proposta de la música, del Jazz Contemporani, el que es fa ara mateix a Itàlia. El Jazz amb Swing, no és això, no, ja ho sabeu. Déu n’hi do però aquesta composició d’en Paolo. La seva guitarra brillant, la seva perfecta tècnica, el seu gust musical, la seva subtilesa, la seva música, aquesta que acabem d’escoltar, tan bonica. Els arpegis. La delicadesa dels dos de la base que li han donat tot el seu suport. Un tema molt bonic per començar-los a escoltar, que les coses canviaran força. 

"Com totes les composicions que he fet -explica Paolo Zou-, primer vaig descobrir amb qui volia gravar en el meu primer disc com a líder, després vaig començar a escriure música, centrant-me en el músic que vaig triar". La formació inclou Adriano Matcovich al baix elèctric (més veu en una pista) i Dario Panza a la bateria. «En el nostre primer assaig –recorda Zou– hi va haver de seguida una profunda comprensió entre nosaltres tres, i un enfocament molt similar al jazz i la música improvisada. A l'hora d'escriure, acostumo a fer-ho tot a casa, en paper, sovint inclòs el baix i la bateria. Estar d'acord amb ells és bàsic. Tot allò relacionat amb la música va ser molt fàcil! Tots tenim una ment oberta i inclusiva. I compartim uns gustos musicals variats: des del jazz, el trap, el soul i el pop fins a la clàssica.» 

I els seguim escoltant amb més ritme i a moments Swing en el tema que titula el disc i anomenat... 

9.8.- Venus (Paolo Zou) 6m46s. 

I ja heu vist quin canvi estilístic que ens han fet amb aquest tema “Venus”. La guitarra distorsionada. El ritme trencat i canviant. Els primers moments de la improvisació del líder, ara sí amb un estil jazzero força punyent. I quin canvi de ritme a tot Swing, què bo. Brutals aquests moments tan Swingats mentre el líder ha seguit desenvolupant el seu solo, a tot Jazz-Rock-Progressiu, i quasi que més Jazz que Rock, tot i les distorsions. Un gran solo del líder. Una base rítmica impactant, i encara més en el canvi rítmic on el baterista Dario Panza ha fet el seu solo i els altres dos l’han acompanyat amb unes notes ben marcades. Brutal solo del baterista. Al final però, Paolo ha recuperat la veu cantant, i el ritme ha esdevingut a moments de nou a tot Swing. Brutal tema que titula el disc, i amb quin final més subtil amb el solo del baixista Adriano Matcovich.  

"Venus" és un àlbum colorit i molt matisat, en part per l'experiència personal de Zou: una lleugera forma de sinestèsia, que li permet sentir una connexió en sons, colors i formes. Va decidir destacar aquest aspecte específic de la creativitat, quelcom que ha intrigat artistes, escriptors i poetes, com Baudelaire i Kandisnky, al llarg dels segles. «En aquest disc –afegeix– he volgut deixar lloc i espai als colors que evoquen les cançons, independentment de qui les hagi escrit. És per això que cada títol de la cançó (excepte alguns interludis) recorda un objecte amb el color d'aquesta pista: “Venus” és groc, “Orhis” és vermell, “Covellite” és blau, “Adamita” verd, mentre que I’”Arutas” és blanc.» 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

10.10.- Adamite (Paolo Zou) 5m06s. 

I ja heu pogut escoltar quins són els diferents colors, l’extensa paleta de colors que ens ha mostrat en Paolo Zou. El tema ha començat amb uns aires un tant folklòrics, canviants rítmicament, però després ha seguit per uns altres derroters musicals en la seva improvisació. La base rítmica tenen un marcatge consistent ells que són l’Adriano Matcovich, baix elèctric i Dario Panza, bateria. El tempo és mèdium no massa high on la guitarra del líder s’esplaia còmodament. El llenguatge és una mixtura de Blues, Folk i per descomptat espurnes de Jazz. Bona tècnica la d’aquest jove guitarrista italià, alhora que molt reeixides les seves composicions. Ens hem trobat amb un “break” on el baixista ens ha fet una molt bona improvisació acompanyat pels copets al canto de la caixa de la bateria de Panza. Al final han recuperat el “tema” per acabar-lo delicadament. Bon tema per acabar-los d’escoltar. 

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..

Gràcies Carme per parlar-nos tan dolçament i poètica del projecte musical i cinematogràfic que ara escoltarem i sense oblidar la guerra, les guerres que ens entristeixen tant...

 

I ja encarem el final del programa amb el baixista Massimiliano Cignitti i disc anomenat “Buio in Sala” editat per la editorial italiana Dodicilune Records, disc publicat el febrer d’enguany. La formació base és: Massimiliano Cignitti, baix elèctric i fretless; Mauro Scardini, piano i teclats; Giancarlo Ciminelli, trompeta i fiscorn; Marco Guidolotti, saxos, flauta, Marco Rovinelli, bateria i l’Nguyên Lê, guitarra.  Hi ha més convidats dels quals ja en parlaré quan convingui. 

El baixista romà proposa deu composicions originals, imaginades com hipotètiques bandes sonores dedicades i inspirades en personatges de la història del cinema, i dues cançons de l'inoblidable Nino Rota ("O Venezia, Venegia, Venusia" de la pel·lícula "Il Casanova di Federico Fellini") i del compositor, pianista i etnomusicòleg hongarès Bela Bartok (“Música per a cordes, percussió i celesta”, tema utilitzat pel director Stanley Kubrick per a la pel·lícula de culte “Shining”). Les composicions del líder són 6 de les 12 i la resta de la informació dels arranjaments i demés, la trobareu a l’enllaç del disc:

http://presskits.adeidj.it/component/music/display/1057. 

Doncs ja els escoltarem en el delicat tema a tot tango on hi participa l’harmonicista suís Grégoire Maret i la guitarra del franco-vietnamita Nguyên Lê i tema compost pel líder del projecte i anomenat.. 

11.4.- Tanguedia 2020 (M. Cignitti) 4m12s. 

I quin canvi de música i d’estil que acabem de fer. Ha estat, i serà, més melòdica, car en aquest disc es repassen músiques que ens recorden al cinema. L’harmònica de Maret té un so i potència esglaiadores. La cançó és molt bonica, i els canvis harmònics també. Els moments melòdics amb la guitarra i l’harmònica dels dos convidats, preciosos. I de quina manera ha improvisat el suís a l’harmònica, en raó parlen d’ell com un alumne avantatjat de Toots Thielemans. La interpretació solista de Nguyên Lê a la guitarra, també ha estat brutal. Una molt bonica cançó per començar-los a escoltar. 

I aquest tema "Tanguedia 2020" va estar ideat i pensat per a Fernando Solanas, un director argentí mort de Covid-19 el desembre de 2020, i per a Astor Piazzolla, autor de moltes músiques de les seves pel·lícules. I Nguyên Lê, guitarrista francovietnamita, està reconegut pel codi estilístic que combina sàviament els ritmes de la música rock, jazz i funk amb els de sons nord-africans, vietnamites i indis. Al llarg dels anys ha col·laborat amb Michel Portal, Dave Liebamn, Ray Charles, Trilok Gurtu, Renaud Garcia-Fons, Paolo Fresu i altres noms del jazz internacional. I el suís Grégoire Maret, considerat per molts com l'hereu de Toots Thielemans, ha estat guanyador d'un premi Grammy amb el Pat Metheny Group i col·laborador, entre d'altres, d'Herbie Hancock, Cassandra Wilson, Prince, Sting, Elton John, Jimmy Scott, Tito Puente, Steve Coleman, Kurt Elling, etc.

 

I els seguirem escoltant en el tema ara a tot FUNK que ens recorda la pel·lícula Shaft i per tant.. 

12.5.- Shaft is Back (M.Cignitti) 5m19s. 

I sí, allà pels anys 70s del segle passat varen fer una peli anomenada Shaft. Poc després, o al mateix temps, l’Issac Hayes ens va fer el “Theme for Shaft”. I el tema ha començat amb el teclat de Mauro Scardini amb efectes ja marcant-nos el tempo. La guitarra de Nguyên Lê també s’hi ha afegit i després el saxo i trompeta, Marco Guidolotti i Giancarlo Ciminelli. El solo del teclista ha estat immens. La base rítmica, precisa i consistent amb un Groove brutal. Els “riffs” dels dos vents, donant color. La improvisació del guitarrista ens recorda a diversos guitarristes. A moments a Jimi Hendrix i en d’altres a l’Allan Holdsworth. Brutal. La contundència del so del saxo tenor de Guidolotti, esclafant. El “soli” posterior dels vents, la guitarra del franco-vietnamita, immensos tots. Un tema impressionant. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I ja els acabarem d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, amb el tema on hi col·labora el trombonista Roberto Schiamo anomenat... 

13.10.- Snaporaz (M. Cignitti) 5m21s. 

I aquest “Snaporaz”, és el sobrenom que Federico Fellini li donà a Marcello Mastroianni. I ja per acabar la breu exposició que he fet d’aquest projecte musico-filmogràfic, aquest tema ens ha anat la mar de bé. Aquest és un estil musical allunyat del Jazz , tot i que les improvisacions sempre estan farcides d’ell, el Mr. Jazz. Els vents aquí han tingut una gran preponderància, ja des de l’inici, i més que han tingut fent a l’una la melodia del tema. El so de la trompeta és més evident potser que el dels altres instruments, sense oblidar que hi tenim el so del trombó de Schiamo. El pianista Mauro Scardini ha fet una gran interpretació solista, llarga, i amb un gust i tècnica exquisits. Un trosset de la melodia feta a càrrec dels vents ha servit de porta d’entrada a la gran improvisació de Guidolotti ara al saxo baríton. Brutal. I la base rítmica al darrere de tots ells, amb una energia immensa, la de la màquina rítmica, la del tren que els fa caminar. I quin final més brutal. Gran projecte del baixista Massimiliano Cignitti, felicitats noi, felicitats nois. 

Gran tema per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, i recordem que hem escoltat a Bruce Barth, Massimiliano Cignitti, Paolo Zou i a Shawn Purcell, i amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Abans d’acabar dir-vos que el divendres 25 de novembre farem un gran concert de Jazz a càrrec del pianista Víctor Oller que vindrà amb el seu trio amb Carla González i Jordi Pallarés, entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.