Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I seguim dient no a la guerra del boix i assassí, un tal Putin, i també a cap de les guerres, totes assassines. 

I abans de començar ja us convido al concert que farem aquest divendres 20 de maig, on tindrem a una formació insòlita liderada pel gran poliinstrumentista, Gerard Nieto, ell aquesta vegada amb l’orgue i presentant el seu “Organ_Izing”. L’acompanyaren Josep Traver, guitarra; Lluc Casares, saxo tenor i Ramón Ángel Rey, bateria, en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Som-hi! 

I si la setmana passada vaig fer l’Especial 500 amb tres hores de músiques dels grans Màsters i a tot Swing, aquesta setmana hi torno amb projectes de la gent d’aquí, amb tres projectes del Segell Microscopi, i d’allà amb un d’Errabal Jazz. O sigui que escoltarem a Jaume Guerra i Víctor Oller, “Miracle i misteri”; Manel Fortià, “Despertar” i  Coloma Bertan, “Principis, tots tres del segell català. Mentre que del basc, escoltarem el projecte anomenat “Gaur”. Dir-vos que algunes de les músiques tindran relació amb el folklore, “Gaur”, d’altres encabides en la música de cantautor, Jaume i Víctor. També tindrem la música elaborada del Manel i la més vital amb aires de “Gipsy”, la de la violinista Coloma, tot plegat amb el sedàs del Jazz en les improvisacions.

 

I ves per on que la gent de Segell Microscopi també ens envien els seus projectes, i per això mateix moltes gràcies. Començarem el programa amb el projecte de Jaume Guerra i Víctor Oller, “Miracle i misteri” editat aquest 2022 per Segell Microscopi. Enregistrat i mesclat per Jaume Figueres als Estudis Ground, entre 2021 i 2022. Masteritzat per Ainsley Adams. Foto de portada: Víctor Oller. Disseny gràfic: Jaume Guerra. I aquí hi tenim a: Jaume Guerra, contrabaix i veu. Víctor Oller, piano. Adrià Claramunt, bateria i Roser Cruells (Els Catarres), veu a "Ja vindràs". I les composicions dels temes les comparteixen tots dos, a més a més d’altres companys que ja comentaré. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/oller-i-guerra-miracle-i-misteri...

Els escoltarem en el bonic tema compost per Jordi Pallarés i Jaume Guerra i anomenat... 

1.8.- Ja vindràs (J. Pallarés i J. Guerra) 4m32s. 

I doncs ja heu vist de quina manera més dolça hem començat, amb la veu del cantant dels Catarres, Roser Cruells. La seva veu ens ha acaronat tot i fent-ho només a l’inici i al final. Ben aviat hem pogut gaudir amb el pianíssim del jove Víctor Oller, del qual ja l’hi vaig posar el seu primer projecte a trio, aquell a tot Jazz del més actual. Una improvisació precisa i delicada, farcida de melodia. Jaume Guerra l’ha seguit també amb la seva, molt reeixida i melòdica. En Jaume canta també en alguns temes d’aquest projecte, coses que podreu escoltar si accediu al web del disc i l’adquiriu. Un tema ideal per començar el programa. 

"Miracle i misteri" constitueix el primer treball discogràfic d'Oller i Guerra i presenta un recull de composicions molt personals dels seus autors. Les cançons que componen l’àlbum fan al·lusió a diferents moments, etapes, processos de la vida. Cadascú hi aporta les seves vivències, però no deixen de ser vivències universals que transporten l’oient al seu món i a la seva interpretació. Sentiments com la tristesa, la calma o l’esperança, el dol per la pèrdua d’un ésser estimat o l’emoció d’estar esperant un infant es mesclen en aquesta obra delicadament esculpida. No és casual, doncs, que al repertori original del duet, s’hi sumin composicions i poemes d’amics. Una intenció de compartir i connectar lliga les peces d’aquest conjunt. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I tot i ser molt maco el tema “Blue Song For Blues”, seguirem així de dolços i amb una mica més de tempo amb el tema instrumentat compost per Víctor Oller i anomenat.... 

2.6.- Fins quan (V. Oller) 4m08s. 

El disc combina cançons a duo i a trio. D’aquesta manera, s’evidencia la conjugació de l’essència dual del projecte, més íntima i introspectiva, i l’expansió del trio, més vibrant i energètica. A la vegada, intervé un altre eix que distingeix les peces vocals de les exclusivament instrumentals, separant el missatge verbal del purament abstracte. Les lletres tenen un sentit poètic més enllà del musical. 

I aquest és un dels temes instrumentals, abstractes, del disc. Tema del Víctor i que fan a duet, en perfecte compenetració. Ell mateix l’ha iniciat dolçament sí, però amb un delicat “Groove” que se’ns emporta irremissiblement. El seu company Guerra n’ha iniciat les improvisacions, i ens ha tornat a meravellar per la pulsió, el ritme implícit en les seves notes i les melodies que en treu. I el compositor i pianista ens ha tornat a impressionar abastament per com de bonic ens ha fet el seu solo. Per aquí hi escoltem a Bill Evans per com de ben segur n’ha estrat el mestre on ell s’hi ha volgut emmirallar. Molt ben interpretada la seva improvisació, molt melòdica, amb tota la tècnica del món. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I ja acabarem el seu projecte escoltant-los en el tema compost per Jaume Guerra i anomenat... 

3.9.- Nelita (J. Guerra) 5m26s. 

I he volgut acabar amb aquest altre tema instrumental per com de vital n’és, i tot i ser el tempo no massa viu, té certament una rítmica magnífica. Aquest és un tema a trio amb l’Adrià Claramunt a la bateria, i d’entrada amb unes dolces escombretes. Un tema molt ben trenat, bona composició del contrabaixista, que ha més ens ha “clavat” una molt bona improvisació. Un tema que ha començat dolçament amb el pianíssim de Víctor Oller, amb la melodia primer i després ell mateix fent la seva improvisació. El Swing l’hem palpat clarament, per la base rítmica sí, però també per la pulsió del pianista, digitació prístina i clara i un gust exquisit. El baterista de Vilafranca del Penedès ha fet també la seva tasca improvisadora fent uns “vuits” amb el pianista, mostrant-nos també la seva mestria. Tema molt maco per acabar el seu projecte. Felicitats nois. 

I també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I seguiré ara amb el projecte “Gaur” que va editar Errabal Jazz el febrer del 2021, projecte que reivindica la seva llengua, més o menys com nosaltres la nostra, i per això l’interior del disc escrit, només l’entendran elles i ells. Però vaja, resumint tenim a Noa Lur, veu; Ander García, veu, piano i Fender Rhodes; David Sancho, contrabaix i David Fernández , bateria. Hi ha d’altres crèdits però la veritat és que quan era petit, no vaig poder aprendre el basc. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/gaur... 

Doncs els començarem escoltant amb el tema que Imanol Larzaba i Xabier Amunzia varen fer el 1982 i anomenat... 

4.4.- Mendian Gora (I Larzaba i X. Amunzia) 4m08s. 

I aquí hem escoltat la veu de l’Ander García cantant una miqueta, en basc. Després l’hem escoltat a ell mateix fent una bonica improvisació al piano. Alhora hi hem escoltat un so de fons que podria ser d’un orgue, el qual li dóna una profunditat i emoció remarcables. La posterior veu de l’Ander ha “doblat” amb la improvisació del baixista, uns moments de gran bellesa. Ell mateix ha cantat el final del tema, i sempre recolzant-lo una bona base rítmica, molt delicada sí, però amb el “Groove” adequat. Un molt bonic tema d’aquesta formació per començar el seu projecte, que ha rebut diversos premis del món del Jazz al País Basc. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguirem ara amb un tema que Natxo de Felipe va fer el 1986 i anomenat... 

5.1.- Martin Galox (Natxo de Felipe) 7m35s. 

I aquest és un tema força impressionant i ara amb la veu de Noa Lur, i també d’una gran bellesa. I aquí els han acompanyat tota una secció de cordes fregades amb gent com: Maureen Choi, Julia Álvarez, Pedro Barberán i Javier Romero. Un treball on es veu un homenatge a músics i músiques compostes als anys 80s del segle passat. La veu de Noa, consistent, pel tema, però també càlida a voluntat, ella havent-lo presentat ja des dels inicis. El baixista David Fernández ens ha fet una bona improvisació marcada per la pulsió rítmica, sí, però també per la qüestió melòdica. El solo al piano de l’Ander García és de nou ple d’una gran mestria, delicadesa, melodia, energia també, i gust exquisit. El seu final és així com molt apoteòsic, com també ha estat la recuperació de la veu de Noa, arribant a moments de gran intensitat. De ben segur les lletres deuen ser de lo més bonic, alhora que potser reivindicatives, d’alliberament polític. Quines ganes en tenim nosaltres, també. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I ja acabarem escoltant-los amb el tema compost per Euskal Kanta, i anomenat.. 

6.2.- Aitite ta Amama (Euskal Kanta) 4m01s. 

I aquí hem escoltat la preciosa flauta de Maria Toro...i de quina manera ha començat el tema, i com ha agafat força rítmica ja ben aviat. El tema es basa en una melodia que està plena de folklore. Ai las, però, com han canviat les coses quan s’han posat a improvisar, i primer la magnífica flautista, i després el pianista Ander García. Hi ha hagut moments molt intensos com per exemple quan han fet un duet solista. L’energia s’ha incrementat en aparèixer la veu de Noa Lur, seguint la dinàmica i melodia del motiu principal, si és que ho podem dir així. Al final, aquella melodia dolça i ja per acabar-lo delicadament, aquest seu tema i projecte. Felicitats nois, i noia. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I seguim endavant amb els projectes i ja deixant les veus i el folklore passat pel Jazz, i ho farem amb el darrer projecte del Manel Fortià, “Despertar”, disc editat per Segell Microscopi aquest 2022. Enregistrat per Marc Piña i Marc Casanovas al El Local Estudi de Viladeblareix, Girona. Masteritzat per Jeremy Loucas al SearSound Studio, New York. I els músics són: Manel Fortià - Contrabaix i composicions; Marco Mezquida - Piano i Raphaël Pannier - Batería. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.microscopi.cat/product-page/manel-forti%C3%A0-trio-despertar. 

I els començarem escoltant amb el preciós tema anomenat... 

7.4.- Espiritual (Manel Fortià) 5m59s. 

I després de les músiques anteriors, una mica rítmiques, ara semblava un bon moment per calmar-nos amb aquesta meravella de composició del Manel. I la veritat que és de l’estil de les que comparteixen amb en Marco, aquesta però, del contrabaixista. Ell dos han fet projectes a duet, i el so obtingut és d’alguna manera reflex del que hem escoltat ara. Ara però tenen al baterista en qui Manel hi confia més, en Raphael Pannier. El pianíssim d’en Marco, és melòdic alhora que marcat per la rítmica de les notes, per la seva intenció en prémer-les. Reconeixem a Marco també per com els acords omplen l’espai, els arpegis, i les seves recerques melòdiques. Ens ha fet una llarga exposició de tot plegat, melodia i improvisació. Manel l’ha seguit amb energia, amb melodia, amb arpegis repetitius, tot plegat a un tempo quasi de marxa de processó de setmana santa, que per això es diu “Espiritual”. Un tema delicat per començar el seu projecte, però ben aviat les coses canviaran. 

Igual que Charlie Haden, Manel Fortià és un músic extremadament melòdic i de ment oberta, que fa sonar el contrabaix amb un so profund i precís, de vegades percudint l'instrument de forma contundent, d'altres acariciant-lo i rascant les cordes, però sempre fent-ho al servei de la música, escoltant de forma intuïtiva i transmetent bellesa a les seves composicions. El so que treu de l'instrument és la seva més gran virtut, ja que és fàcilment reconeixible com a propi. També pot englobar una gran varietat d'estils i ritmes sense perdre la seva personalitat. Suau i poderós, recte i flexible, sobri i lliure, relaxat i enèrgic... tots aquests contrastos coexisteixen en la forma de tocar. Dins la seva música podem trobar peces de jazz modern i lliure de Nova York, però també alguns colors mediterranis, petits tocs flamencs i sonoritats clàssiques europees 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I seguirem amb un llarg tema anomenat... 

8.2.- Circular (Manel Fortià) 8m18s. 

I amb aquesta energia ens han copsat, la d’un tema divers també pels canvis i “breaks” com per exemple el que ha donat pas a la intervenció solista del baterista Pannier, ell ara sí, amb tota l’energia que ja li sabem. Abans però, en Marco ha fet una llarga exposició al piano, primer amb la melodia i després, i de manera ininterrompuda, amb la seva brutal improvisació. Ell s’allunya quan vol de la manera clàssica jazzística d’improvisar, i en aquest projecte, i en el seu, “Letter to Milos” que també vaig posar-vos aquí no fa massa, també ho fa. Ell és un dels més eclèctics en això del piano contemporani, del piano que es toca i fa ara. Capaç d’improvisar lliurament, i també en clau del Jazz més ortodox. Llarga interpretació també amb aires de “classicisme”, coses que ell porta arrelades des de ben petitó. Manel Fortià ha fet també una gran tasca en la seva intervenció solista, cosa que ha compartit amb en Marco, el qual hi ha tornat amb les mateixes ganes. Gran i llarg tema del Manel i intervencions de tots tres. 

El contrabaixista cassanenc Manel Fortià es troba en un moment molt prolífic. El seu sentit melòdic, precisió rítmica i creativitat, l'han convertit en un dels músics més singulars i originals de la nova generació, que a més a més de ser un dels més sol·licitats com a sideman, també lidera els seus propis projectes.

En aquest el seu treball més recent, "Despertar" (2022, Microscopi), el trobem  interpretant composicions pròpies juntament amb el seu nou trio Europeu format pel pianista balear Marco Mezquida i el bateria francès Raphaël Pannier. Els seus anteriors treballs són: "Arrels" (2021, Microscopi), el disc de debut del seu nou projecte de free-flamenc-jazz "Libérica", juntament amb el multipremiat cantaor i saxofonista Antonio Lizana. Aquest va ser inclòs en el top 10 de discs de jazz de 2021 segons la revista Enderrock. També trobem el seu àlbum de duo de contrabaix i veu "Fang i Núvols" (2020, Microscopi) amb la talentosa cantant catalana Magalí Sare, el qual també ha sigut aclamat per la crítica per la seva originalitat i frescor. I dir-vos que tots aquests discos han sonat aquí al Jazz Club de Nit.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I acabarem escoltant-los en el tema anomenat.. 

9.6.- Crescente (Manel Fortià) 8m12s. 

I tot i haver començat delicadament, amb el ritme i tempo inclòs, sí, el tema s’ha anat desenvolupant de mica en mica. La melodia ens ha tornat a impressionar, i ara per la seva majestuositat, coses aquestes que hem escoltat en d’altres dels temes d’aquest projecte tan “especial”. Energies desbocades, les de tots tres, amb un Marco al piano que porta les regnes, les que li ha cedit el compositor. De nou una llarga interpretació al piano, amb melodia i improvisació seguides, sense solució de continuïtat. Amb la mateixa rítmica, però menys energètica, en Manel ha desenvolupat la seva improvisació, en un altre tema que sembla haver estat “parit” des dels inicis per fer-lo en directe, i per això les seves llargues exposicions solistes. Els dos companys li han donat el seu suport, de manera delicada, per de mica en mica aparèixer de nou l’energia solista de Raphael Pannier. Gran tema per acabar el seu projecte. Bravo Manel i bravo Marco i Raphael. 

Meticulosament compost i produït per Manel Fortià, "Despertar" presenta un autoretrat musical basat en una selecció d'originals enèrgics, tots inspirats en les seves experiències mentre vivia a la ciutat de Nova York entre 2016 i 2020. El compositor crea una música suau i personal que deixa entreveure influències tan variades de músics com Charlie Haden, Keith Jarrett, Maurice Ravel i Paco de Lucía, entre d'altres. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja encarant la recta final del programa, escoltarem el nou projecte de Coloma Bertan, “Principis, editat per Segell Microscopi aquest 2022. Enregistrat per Jaume Figueres el juliol del 2021 als Estudis Ground  de Cornellà del Terri. Mesclat per Panxii Badii i masteritzat per Víctor García. I aquí hi tenim a: Coloma Bertran, violí i composicions; Quim Abramo, guitarra elèctrica; Franco Molinari, contrabaix i Joan Carles Aguerri, bateria i percussions. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.microscopi.cat/product-page/coloma-bertran-principis.. 

I ja els escoltarem en dos temes seguits, el primer un estàndard i el segon propi de la jova violinista, anomenats... 

10.5.- My Favourite Things (Richard Rodgers & Oscar Hammerstein) 3m19s.

11.10.- Lua de mel (Coloma Bertran) 2m45s. 

I després de l’energia de “Despertar” de Manel Fortià, potser sí que necessitàvem recuperar una mica la calma. Doncs això hem fet amb el tema que popularitzà John Coltrane, ell però a un tempo més “bèstia”, i amb el saxo soprano. Tema que han tocat infinitat de músics al llarg de la seva història, que va començar quan aquesta “parella perfecte” el van composar el 1959 per a la pel·lícula “The Sound of Music” i a l’Egspanya franquista, doncs “Sonrisas y lágrimas”, ja veus tu. Ens ha agradat el so del violí de la líder, que ves per on no havíem escoltat mai. I si llegiu els comentaris que posaré al blog veureu que és tota una crac. Tema fet a violí i contrabaix, el d’en Franco Molinari, de manera molt delicada primer, per després doblar el tempo i aparèixer el Swing. I què bé ens ha fet la seva improvisació. 

I què maco el “Lua de Mel” que hem escoltat després, també amb la mateixa dolçor, i ara amb les escombretes de Joan Carles Aguerri, i la guitarra de Quim Abramo. Tema a “pizzicato” de la violinista d’una bellesa remarcable, amb un fons que ho acaba d’omplir tot. La melodia és molt bonica, les escombretes, delicades, com la guitarra. També el contrabaixista l’ha acompanyat i a vegades de manera molt velada, en aquesta preciosa composició de Coloma, que per començar el seu projecte està la mar de bé. 

PRINCIPIS és el títol del segon àlbum de Coloma Bertran. Un disc de marcada personalitat on conflueixen sonoritats molt diverses procedents del jazz i les músiques del món, jazz transcultural, en el que inclou vuit composicions pròpies, així com un tema del guitarrista Quim Abramo i una adaptació molt personal de la cèlebre "My favorite things" de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein. 

I ella també té escrit això tan bonic al disc:

“Principis, és l’essència, l’arrel,

el naixement, l’origen, el primer instant,

el fonament, l’ètica, és cor,

pensament, budell, veritat” Coloma Bertran, tardor 2021. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim amb un preciós vals anomenat... 

12.3.- Waltz for Amanda (Coloma Bertran) 3m55s. 

Doncs aquest tema de Coloma ha estat també molt bonic, un vals preciós amb una melodia molt bonica. I quin so més maco que té aquesta jove violinista, molt bona afinació i sentit del ritme. Es nota que va tenir a Didier Lockwood com a mestre, i més coses que podreu llegir al blog del programa. I el tema ha començat amb un “vamp” a càrrec del guitarrista per ben aviat aparèixer la preciosa melodia feta per ella. La seva improvisació ha anat al darrere també quasi sense adonar-nos-en, en el canvi de melodia a solo. La delicada guitarra elèctrica de Quim Abramo l’ha seguit, ell amb el suport de baixista i baterista, ells dos molt subtils, vaja, tots tres molt subtils i amb un molt bonic Vals a tot Swing. Quina altra més bonica composició de Coloma Bertran. 

Coloma Bertran (Vic, 1983). Violinista i compositora d’esperit eclèctic. Formada en violí clàssic i contemporani a l’ESMUC, en un entorn estimulant que va despertar la seva curiositat i les seves inquietuds artístiques. Buscant ampliar el seu panorama musical, es trasllada a Dammarie Les Lys (França) per estudiar violí jazz al Centre des Musiques Didier Lockwood. És a França on descobreix la seva passió pel jazz i altres músiques improvisades i on crea les seves primeres composicions, fortament inspirades en la figura de qui va ser el seu mestre, el prestigiós violinista francès Didier Lockwood. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I ja acabarem projecte i programa d’avui escoltant-los en un dos magnífics temes seguits i anomenats... 

13.2.- Eggman’s Blues (Coloma Bertran) 3m13s.

14.6.- Fiona’s in Da House (Coloma Bertran) 4m01s. 

I quin Blues a tot “Gipsy Jazz” ens ha fet la compositora, i què bones interpretacions de tots quatre. La melodia ens ha recordat a aquelles que feia l’Stéphane Grappeli acompanyat de la guitarra de Django Reinhardt. La secció rítmica ha anat a tot Swing, amb el “walking” del baixista i els copets al canto de la caixa del baterista. Maco el moment on violí i guitarra s’han quedat sols fent un duet magnífic, cosa que ha estat la porta d’entrada a la improvisació del guitarrista Abramo. Magnífica intervenció solista que ha deixat pas als “quatres” amb el baterista. 

I he volgut acabar amb un dels temes més potents del disc, amb la guitarra elèctrica distorsionada en les tasques de guitarra rítmica, la d’en Quim, i que per això aquesta trempera que ens han lliurat. El Break que ha donat pas a la improvisació de la líder ha estat molt delicat, calmant-se tot i deixant-nos bocabadats tot i escoltant-la a ella improvisant. El guitarrista ha recuperat el so més “net”, i ens ha “clavat” un solo en l’ona Blues-Rocker i de quina magistral manera ho ha fet. Al final, uns “quatres” de baixista i baterista, per després recuperar el motiu principal amb tota la “marxa” del món. Gran tema per acabar el seu projecte i nosaltres el programa d’avui. 

El 2020 Coloma Bertran debuta en solitari amb “Nocturns i diamants”, després de col·laborar en projectes musicals molt diversos com ara Càntut - Belda & Sanjosex, Les Violines, Guillem Roma, Elena Gadel, Sabor de Gràcia, Obeses i Fundación Tony Manero, entre d’altres. Ja consagrada a l’escena catalana, Coloma Bertran presenta ara “Principis”, una proposta a quartet de jazz amb influències multiculturals en la que s’acompanya de músics de dilatada trajectòria com Quim Abramo a la guitarra elèctrica, Franco Molinari al contrabaix i Joan Carles Aguerri a la bateria. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que espero us hagi agradat tan com a mi, i res a veure amb el de la setmana passada, coses que passen aquí al Jazz Club de Nit. I ja sabeu que hem escoltat a tres projectes del Segell Microscopi els de Jaume Guerra i Víctor Oller, “Miracle i misteri”; Manel Fortià, “Despertar” i  Coloma Bertan, “Principis...I un projecte d’Errabal Jazz, anomenat “Gaur”. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.