Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic, i diem No a la guerra de Putin, no a la guerra de ningú, utopia aquesta última que mai les classes dominants han volgut eliminar, car el negoci armamentista no el volen perdre. No ens volen deixar viure en pau, no. Maleïts siguin tots ells. 

Doncs aquest Programa 499 anirà dedicat a diferents veus i instruments de dones músics, com ara Carme Canela, Marta Mansilla (flauta i veu de Virginia Alves) i Andrea Motis. El Jazz hi serà en alguns projectes mentre que  el “Celebrating “La Fusa””, amb Carme Canela i Jura Santana serà un repàs a la música del Brasil. N’hi haurà en el “Pacemaker EME EME Project” de Marta Mansilla i en el “Loop Holes” de l'Andrea Motis, tot i ser-hi amb aires de Fusió. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I sí, perquè un dels tres projectes del programa d’avui és d’aquesta editorial estimada i amiga, i aquest és el que vaig adquirir-li a na Carme i Jura el dia del concert a l’Auditori del Conservatori del Liceu, el dedicat als 50 anys del concert que varen fer Vinicius de Moraes, Maria Creuza i Toquinho al bar La Fusa de Buenos Aires, el 1970, car el va enregistrar el Ferran Conangla l’11, 12 i 13 de desembre de 2020 al Rosazul Estudi, Barcelona, masteritzat per André Dias i publicat per FSR el 2021. Produït per Carme Canela & Jurandir Santana i de productor executiu en Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Carme Canela, veu i Jurandir Santana, guitarra. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/carme-canela-jurandir-santana-albums/54768-celebrating-la-fusa-digipack.html.... 

I ells dos acaben el seu disc amb el tema “Copa del Mundo”, primer tema del concert que van fer els homenatjats, ells i ella,  a La Fusa de Buenos Aires. Preparem-nos doncs a gaudir amb la dolçor de la veu de Carma Canela i la subtilesa de la guitarra de Jurandir Santana. I proposo que els escoltem en el preciós tema de l’Antonio Carlos, Jocafi i Tavares  anomenat.... 

1.6.- Catendé (A. Carlos, Jocafi i Ildásio Tavares) 4m01s. 

I amb aquesta preciosa cançó els hem començat a escoltar. Un tema que té diversos crèdits, els que us he comentat però també sembla ser que la lletra sigui del gran Vinicius de Moraes. Catende, sense accent, és una ciutat brasilera de la província de Pernambuco. Allà hi ha una llegenda de la “dona amb la umbrella” que es va aparèixer a un ferrer anomenat José Leandro, la d’una dona vestida de blanc, alguns la veien amb els cabells ben rossos i que els espantà per les seves aparicions noctàmbules. 

La nostra “rossa” no ens espanta no, car ella ha cantat una cançó d’amor. Carme canta com els àngels, amb una veu càlida, dolça i una perfecta afinació. El sentiment que li posa a les lletres cantades, més aviat interpretades, és el més gran que es pot transmetre. Un text llarg, una veu que ens acarona, i una guitarra precisa i sentida, també de sentiment. Varen decidir fer-ho a duet perquè va coincidir en època de pandèmia, i ampliar-ho a més músics era un problema, evidentment. I perquè no fer algun concert amb la formació ampliada? No estaria malament, no.   

“Celebrating 'La Fusa'” és el nostre homenatge al mític disc: “Vinicius de Moraes en 'La Fusa' with Maria Creuza and Toquinho”, enregistrat a Buenos Aires l'any 1970. Esperem que gaudiu de la nostra mirada sincera en aquest treball que va obrir la porta de la música brasilera al món. —Carme Canela. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguirem amb ells dos i aquestes boniques cançons, i ara amb el tema... 

2.8.- Minha namorada (Vinicius de Moraes / Carlos Lyra) 3m48s. 

I ells dos han començat aquest bonica cançó de Carlos Lyra amb una preciosa “Intro” amb una lletra que ens parla d’amor, el de la “noia enamorada”, que diu més o menys això: Poeta meu, avui estic feliç. Tot el món de sobte. Era bonic, era bonic. Avui estic rient. No sé ni de què, perquè vaig rebre, una petita carta teva... La melodia ha aparegut amb la veu de Carme i l’acompanyament de Jurandir. Quina meravella de tema i què bé l’han fet ells dos. Té una harmonia preciosa, la manera com canvien els acords, la seva cadència. El ritme a la veu i a la guitarra, ells dos sols, a duet, encara els veig al mig de l’immens escenari de l’Auditori del Conservatori del Liceu, omplint-lo amb la seva presència. 

I resulta que es va fer una altra edició del 50 aniversari de Vinicius de Moraes a l’Argentina que inclou els 2 discos enregistrats el 1970 i 1971 + 14 bonus tracks (2 més que la versió física) enregistrats el 1968 durant la primera visita de Vinicius a l’Argentina en el context d'un xou amb Dorival Caymmi, Quarteto em Cy i el trio d'Oscar Castro Neves i producció artística d'Aloysio d'Oliveira. Al blog us posaré l’enllaç d’aquest youtube:

https://youtu.be/TlVWpRWMu7M... 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I seguim dolçament amb el tema... 

3.5.- Eu sei que vou te amar (V. de Moraes / A. Carlos Jobim) 3m42s. 

I aquest tema, Eu sei que vou te amar (Sé que t'estimaré) és una cançó que van compondre el 1959 Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes. És, doncs, una bellíssima cançó. Totes les de Jobim i Moraes ho són. La va gravar per primera vegada l'oblidada Lenita Bruno (1929-1987) en el seu LP d'aquell mateix any "Per toda a minha vida". Hi ha versions de Caetano Veloso, qui la va enregistar el 1986 en un seu àlbum, però també moltes altres, totes elles bellíssimes. El tema és una petita joia de principis dels setanta, època en què els esmentats creadors es reunien als cafès per tocar les seves cançons més emblemàtiques. 

I ells dos l’han començat amb una “Intro” molt bonica, Leia, Leia, Leia.. El tempo és més viu que el de les versions esmentades, però també de la versió que cantà Maria Creuza i companys en el disc homenatjat. Aquest canvi rítmic li dóna una altra visió, la d’ells dos, més vital alhora que feta amb tot el sentiment i amor. M’imagino que el fet de voler incloure una improvisació, la que ens ha fet Carme, ajudà a decidir el tempo. I de quina manera improvisa aquesta gran mestre i amiga de cantants i alumnes. Al final, es van voler doblar amb la “intro” que han fet, la qual cosa ha quedat molt bonica. 

Carme Canela i Jurandir Santana han unit el seu meravellós talent per retre homenatge a “La Fusa”, un clàssic de la música brasilera. El resultat és una delícia! La Carme té una veu dolça i una entonació excel·lent. Recorre el cançoner brasiler amb facilitat, elegància i swing i deixa la seva empremta plena d'intimitat i bellesa a cada cançó. Jurandir és un músic brasiler extraordinari. Amb el seu talent, la seva enorme creativitat i una manera de tocar molt original, expressa la seva personalitat en cada arranjament. Per a qui s’ho escolta, el resultat és fresc i ple de meravelloses sorpreses melòdiques i harmòniques. M'agrada especialment la versió que ofereixen de "Berimbau / Consolação" i "Canto de Ossanha". “Celebrating La Fusa” és per escoltar un diumenge a casa, estirat en una hamaca enmig d'un jardí ple de flors i arbres frondosos i amb la sensació de calma a l'aire que prové d'aquesta “Música del cor”. Això és el que sento quan escolto! —Rosa Passos (29 de maig de 2021). 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ara els escoltarem en un tema que segur reconeixereu, compost per la parella artística Jocafi i Antonio Carlos.... 

4.12.- Você abusou (J.C. Figueiredo & A. C. Marques Pinto) 3m24s. 

Resulta que aquest tema el van cantar els dos autors, conjuntament amb Maria Creuza en un Musical Mallora 76, o sigui del 1976, vídeo que es pot veure perquè RTVE ho fa filmar. Tots tres cantant un tema que parla d’abusos en una època plena d’ells, sobre les dones (tot i que no sembla que parli d’abusos sexuals, la lletra) i també sobre les persones. S’acabava de morir el gran fill de puta. 

I ves per on que també l’han començat amb una divertida i maca “Intro”. El tempo és també viu, si el comparem amb el del tema que us he comentat de Mallorca amb els dos compositors i Maria Creuza, i també han fet un trosset en castellà. I després ells dos ens han fet gaudir amb l’estona on Carme ha improvisat en “scat” i Jurandir l’ha acompanyat en aquest canvi harmònic i rítmic. Molt ben aconseguit aquest trosset, on trenquen l’estructura típica fent-ne doncs una molt bona recreació, i arranjament. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I acabarem escoltant-los amb el conegut.... 

5.9.- Garota de Ipanema (A. C. Jobim & V. De Moraes) 3m43s. 

I potser aquesta és la més coneguda, o la que es va fer més famosa, cantada per l’Astrud Gilberto i amb l’Stan Getz, i és clar, amb el genial Antonio Carlos Jobim. I en aquest tema també han fet el seu arranjament, reconvertint-lo en quelcom més, afegint-hi doncs la seva personalitat, el seu gust musical. Tempo viu, veu càlida, afinació perfecte, acords precisos, tot plegat una petita meravella. I després de la coneguda melodia, Carme ens ha tornat a impressionar pel seu domini de la improvisació, i per la manera com ho fa. Aparentment ho fa d’una manera senzilla, com si fos fàcil, que no, res de res. La guitarra de Jurandir li ha donat tot el seu suport rítmic, i no només, car aquests acords ens diuen més coses musicals. I el final que ens han fet ha estat brutal, amb un “Vamp” o similar, on ella hi ha tornat amb el seu “Scat” tan característic. I l’acaben amb d’una manera delicada, doblant-se ells a sobre de les seves pròpies interpretacions. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I sí perquè el proper projecte és el “Pacemaker” de EME EME Project de Marta Mansilla, editat per Youkali Music aquest 2022, vaja, acabat de sortir del forn. I ho va enregistrar Shayan Fathi el març del 2021 als Estudios Camaleón de Madrid i ho ha produït Pablo Martin Jones, guanyador de dos premis Grammy Latino el 2018.  I en aquest projecte hi tenim a: Marta Mansilla, flauta i composicions; Virginia Alves, veu; David Sancho, piano, Fender Rhodes i sintetitzadors; Jesús Caparrós, baix elèctric; Alberto Brenes, bateria i percussions; At One, veu i Pablo Martín Jones, electrònica. I la col·laboració de Mauricio Gómez, saxo tenor i Miguel Gil, guitarra en temes que ja us comentaré si s’escau. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

 https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/456-pacemaker. 

Tots ells, reconeguts músics de l'escena del jazz, del flamenc actual nacional, tant pels seus projectes propis com per acompanyar els artistes més grans: Jorge Pardo, Javier Colina, Moisés P. Sanchez, Antonio Lizana. I la veu actual del “Circ du Soleil” als EUA a l'espectacle “Alegría” i el recent estrenat “Fieri”, Virginia Alves cantant que forma part important de l'escena americana, treballant amb Alejandro Sanz, Omar Rodriguez Lopez, Leo Genovese entre d'altres .

 

I ara escoltarem unes altres músiques, també molt boniques, amb ritmes més Funk, tot i que els tempos no siguin massa vius, cosa que escoltarem de seguida, i per això proposo que els escoltem en el tema anomenat... 

6.3.- Simon Mavins Pedal (Marta Mansilla) 6m02s. 

I a banda de les diferents músiques, ara els temes ja seran més llargs que els de La Fusa i els de Carme i Jurandir. Hem escoltat unes veus a mode de “background”, i la flauta de la líder i compositora Marta Mansilla. Un disc que em va recomanar la meva amiga Begoña Villalobos, i per això, gràcies Begoña. L’han començat delicadament amb els acords del Fender  Rhodes, per ben aviat aparèixer la base rítmica i les veus cantant-ne el motiu principal. Els vents, flauta i saxo tenor de Mauricio Gómez ens n’han fet la melodia a duet, preciosa melodia. El tema té un Groove increïble, tot i el marcatge rítmic de baix i sobretot els copets del baterista que no ens situen en cap lloc concret, rítmicament parlant. El “break” on sembla aturar-se tot, i dulcificar-se tot és molt bonic. La flauta és una delícia sonant per sobre els acords del teclat. Després, improvisació de David Sancho amb el Fender, i de quina manera més bonica l’ha fet. El motiu l’han repetit de nou i per deixar pas al “Soli” que han fet els dos vents, flauta i saxo, coses que ha arranjat el Mauricio. Tema repetitiu que et va enganxant de mica en mic, ideal per començar el seu projecte. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

EME·EME·PROJECT ha estat reclamat per clubs i festivals com: El Festival Internacional Envibop de Soria, el Festival Internacional de Jazz de Barco  de Ávila Gre2jazz, el Festival de Jazz d'Albacete, el Festival Internacional de Jazz de Gijón, la Xarxa de Teatres de la Comunitat de Madrid, el Festival Ellas Crean de Madrid sales com Cafè Central, Cafè Berlín, Sala Clamores, Sala Tempo, Bilbaïna Jazz Club, Dazz Club de Vitòria, compartint cartell amb artistes de la talla de Martirio, Ximo Tébar, Jorge Pardo, Carles Benavent, Andrea Motis, Perico Sambeat. I avui amb l’Andrea hi comparteix programa. 

I seguirem amb el tema anomenat.... 

7.1.- Dillo (Marta Mansilla) 5m18s. 

I ja heu pogut escoltar que el tempo és així com molt mèdium, i que el Groove hi és de totes, totes. La “intro”, de nou amb el Fender Rhodes, amb baix i posterior bateria. La melodia o motiu principal a càrrec de la flauta de la líder, la qual ens ha captivat de nou. La primera part instrumental, llarga, sembla que obri la porta al tema cantat per l’At One acompanyat per la veu de Virgínia Alves, la qual hem escoltat després. La flauta de la líder segueix omplint l’espai amb la seva calidesa i seguint amb l’evolució del tema, i fent una reeixida improvisació. De fet els hem escoltat a tots dos cantants, entremig del preciós solo de la líder a la flauta, i posterior el del teclista Sancho, ara al piano. La base rítmica segueix amb el tarannà que caracteritza aquest projecte, amb aquest magnífic Groove i ritme a tot Funk. Les veus ens han acaronat molta de l’estona del tema, a mode de “mantra” repetitiu.

 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

I ja els acabarem escoltant amb el tema així amb aquest tempo mèdium tan maco i magnífic Groove anomenat... 

8.8.- Silverhead (Marta Mansilla) 6m42s. 

I he volgut acabar el seu projecte amb aquest tema on hem pogut escoltar la guitarra de l’altre convidat, en Miguel Gil. Un tema molt bonic també iniciat per una “Intro” de teclat i guitarra, amb el que seria el motiu principal. Ben aviat ha aparegut la melodia a càrrec de la flauta de la líder, Marta Mansilla. Un Groove suau que se’ns emporta dolçament tot i acompanyant a la música, la qual va evolucionant, com hem pogut escoltar en el que seria el “pont” del tema, amb la flauta a més a més del sintetitzador de David Sancho. Ens hem trobat amb un gran solo del guitarrista, en l’ona de la Fusió, del Jazz-Rock-Progressiu. Gran feina d’aquest convidat de luxe, amb una tècnica brutal i bon discurs. La líder ho ha fet també amb un solo acústic, sí, però m’ha semblat que hi hagué alguna electrònica d’efectes afegida, això sí amb subtilesa. El so de la guitarra és quasi estratosfèric, per com ho són també els seus efectes afegits. I han acabat el tema d’aquest delicada i subtil manera i nosaltres el seu projecte. Bona feina Marta Mansilla i companys. El canvi d’estil vers el seu anterior disc és evident, car el primer fou a duet i més íntim, mentre que aquest és evidentment extravertit per com de ganes té la líder que l’escoltem i que el ballem, cosa que farà qui jo ja sé. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ja per acabar amb els projectes, proposo que escoltem el darrer i potser més personal treball de l’Andrea Motis, “Loop Holes”, editat per la seva editorial i per això AM CD 001 i amb la col·laboració del portal JazztoJazz. Ho va enregistrar Wolfgang Schiefermair el 28 i 29 de novembre de 2021. Masteritzat per Dave Darlington. Producció musical de  Steph Kondert, Christophe Maillinger i Andrea Motis. Producció executiva a càrrec de Julio Quintas, Steph Kondert, Christophe Maillinger i Andrea Motis. I en Julio Quintas se’n preocupa que faci concerts. I aquí hi tenim a: Andrea Motis, veu i trompeta; Christophe Maillinger, guitarra, violí, mandolina, veus; Stephan Kondert, baix elèctric; Big Yuki, teclats; Gregory Hutchinson, bateria i en els temes #(4 i 9)  Zé Luis Nascimento, percussions i Raja Kassis, guitarra. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://jazztojazz.com/producte/loopholes/... 

I proposo que els escoltem amb un parell de temes curtets anomenats..

9.3.- Deixa’t anar (C. Mallinger, S. Kondert, A. Motis) 2m49s.

10.5.- Babies (C. Mallinger) 3m51s. 

Doncs ja heu pogut escoltar quin canvi d’estil ha fet l’Andrea en aquests temes, i esclar, en aquest projecte. El Groove, el Funk, el Soul, i arranjaments relacionats amb els estils. El primer tema, “Deixa’t anar”, ha estat marcat pel baixista, amb el baterista acústic o no. El teclista té també la seva presència, tot i que subtil. Un tema curtet, o motiu principal curtet que aviat ha deixat pas al solo de l’Andrea a la trompeta. Ella ha anat creixent musicalment, també amb la trompeta, tot i estar més a gust en el registre del mig, com en Miles Davis, salvant les distàncies amb el master, i també personalment car ara ja és mare, i en Christophe n’és el pare. El seu so és “cool”, fent improvisacions, les d’aquest tema, amb poques notes i ben posades. El següent “Babies”, té una “Intro” així com de “Blues-Country-Rock”, més o menys, pel so de la guitarra elèctrica. M’ha agradat el canvi tonal i rítmic del “pont”, a partir del qual, ella mateixa s’ha posat a improvisar. Després, en recuperar el tema cantat, tots han tornat als inicis, de tempo i ritme. El teclista ha fet una curteta i reeixida improvisació, seguint-la la líder i trompetista. Un tema ben trenat pels canvis melòdics, harmònics i rítmics, amb una base rítmica, concretament el baterista, amb una gran presència durant tot el tema. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

En aquest disc, la trompetista i cantant de Sant Andreu s'allunya de la seva zona de confort, per adinsar-se en un univers sonor que forma part del seu background musical, on el funk, el jazz elèctric i el neo-soul prenen molt protagonisme.

 

I la seguirem escoltant a ella i a ells en el tema anomenat... 

11.12.- Adéu (C. Mallinger, A. Motis) 3m40s. 

I té diversos temes cantats en català, com aquest “Adéu”, el qual té una maca melodia que ella ens ha fet dolçament. Un tema que ha començat amb uns bonics arpegis i la veu de la cantant, la qual ens l’ha presentat en les seves dues primeres parts. I sembla que el “pont” l’ha iniciat el pianista, que ja ens anava dient que alguna cosa estava a punt de canviar, com així ha estat. Canvi rítmic, de tempo, amb marcatge per la secció rítmica, baix i baterista concretament, sense oblidar els acords del piano, amb la líder cantant primer, per després Andrea  aprofitar-lo per fer-ne la seva improvisació, que ha estat força reeixida. So un tant fosc pel registre emprat, bon llenguatge jazzísitc, i gust musical. El tema torna als inicis, a la dolça veu de la líder ben recolzada pels seus companys. Un bon tema de tots dos. 

Motis explica que, a més de crear un so característic que fa de fil conductor de l'àlbum, també s'ha alimentat de moltes de les seves influències: des de loops de Robert Glasper fins al so californià de Jack Johnson, passant per Fats Waller i el seu “Honeysuckle Rose” (que ella cita com una influència – poc evident – ​​a la seva cançó “Babies”). També hi ha present el blues, o fins i tot el folklore llatinoamericà, plasmat en la seva personal versió de la cúmbia “El Pescador”, de José Barros (popularitzat per les versions de Totó la Momposina i Els Folkloristes). 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I ja acabarem el programa amb dos temes seguits i anomenats.... 

12.4.- I Had to Write a Song for You (Andrea Motis) 3m36s.

13.9.- Heat (S. Kondert, A. Motis) 2m23s. 

I ja heu escoltat quins temes més “funkys” amb el primer amb un marcatge potser més evident de la base rítmica de baix i bateria. La melodia l’ha fet l’Andrea, amb tots els aires de la música dels 80s, aquella que es ballava. També li hem reconegut alguns canvis a lo Stevie Wonder i similars, com quan el teclista s’ha posat a improvisar, ben acompanyat per la base de dos, baixista i baterista. Andrea els ha seguit amb la seva magnífica improvisació, ara una mica en el registre un pèl més agut, arribant sí allà a dalt de tot. Bon solo de la cantant que ens mostra el seu bon gust interpretatiu, i com va evolucionant el seu llenguatge. L’han  acabat recuperant la melodia i amb un final improvisat per ella, deixant-lo en suspensió. I el darrer, “Heat” té també els aires del Funk dels 80s, tema instrumental amb un marcatge rítmic potent alhora que amb alguns efectes a càrrec del violí d’en Christophe, sembla. Després del motiu reiteratiu que han repetit algunes vegades, la líder s’ha posat a improvisar. Bona trempera del tema, i més interessant ha estat el “pont”, amb un motiu molt maco, i de quina manera més impressionant l’han acabat. I aquí hi hem notat percussions que no hi eren, les de Ze Luis Nascimento i una guitarra que tampoc, la de Raja Kassis. Bon tema i projecte de l’Andrea Motis i bones execucions dels companys. La líder s’ha atrevit sense cap problema a sortir del seu “hàbitat de confort” per endinsar-se en un altre no gaire trepitjat per ella, i se n’ha sortit la mar de bé. Molt bé Andrea. Endavant. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. 

I res, que ja hem acabat el programa d’avui, res a veure amb el de la setmana passada, coses que passen aquí a Jazz Club de Nit, i que espero us hagi agradat tant com a mi. Recordo que hem començat dolçament amb veu i guitarra, amb Carme Canela i Jurandir Santana, per seguir ja amb un Funk molt calmat i bon Groove, el de Marta Mansilla Project per acabar amb el de l’Andrea Motis, amb tot el Groove i Funk del món. Ah, ja us aviso que el programa de la setmana vinent serà el 500. Com vaig fer pel 400, serà especial. Posaré alguns temes dels discos que em van influir més quan jo em vaig aficionar al Jazz. Aniré informant.  

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina nosaltres el mes de maig també farem concert tot i que encara no tinc la data, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.