Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí, perquè hi tornem amb tres projectes d’aquesta editorial, concretament de la seva vessant més agosarada i moderna, la de Fresh Sound New Talent, i per tant amb tres talents i les seves músiques de lo més actual. Escoltarem a una saxofonista finesa, de Finlàndia, Adele Sauros i el seu “I Paint You”; al baterista americà Rob García i el seu “Illumination” i finalment al jove crac vibrafonista francès resident als EUA i projecte Simon Moullier Trio i el seu “Countdown”.

 


Proposo que comencem el programa d’avui amb en Simon Moullier Trio,i el seu “Countdown”. Publicat per FSNT el 2021. I els temes #1-9, els va enregistrar Jeremy Loucas al Sear Sound Studio el maig de 2020 a Nova York. El tema #10, el va enregistrar Andrew Keller el novembre de 2017 a l'Evelyn & Mo Ostin Music Center, UCLA Herb Alpert School of Music a Los Angeles. Mesclat per Jeremy Loucas i masteritzat per Dave Darlington. Produït per Simon Moullier. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I ells són: Simon Moullier (vibràfon), Luca Alemanno (contrabaix), Jongkuk Kim (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/simon-moullier-albums/53933-countdown-digipack.html .. i també us posaré l’enllaç a la pàgina web de la nostra amiga Begoña Villalobos on ens parlen d’aquest projecte: http://inandout-jazz.es/2021/12/simon-moullier-trio-luca-alemanno-jongkuk-kim-countdown-fresh-sound-new-talent/ ... 

I aquí us comento tots els temes... 

I aquest segon treball al seu nom l’ha fet a base de reinterpretar a la seva gràcia i manera els 10 temes, la majoria estàndards de Jazz de músics com J. Coltrane, Th. Monk, C. Porter, Ch. Mingus, Bill Evans, J. Kern, Eden Ahbez i T. Dameron i un de Toninho Horta, tema ja més actual. Els temes no són massa llargs i així doncs tenim 42 minuts de precioses músiques. Tot i la velocitat com toca aquest jove mestre, dels 10 temes n’hi ha la meitat que respiren calma, d’altres més vitalitat i un parell a tot tempo fast. Escoltar com respira el “Goodbye Pork Pie Hat“ de Mingus, la delicadesa com el toca, com el fan tots tres és una delícia, tema que n’és el més lent, la balada, vaja. Un tema no gaire conegut és el de Toninho Horta, el preciós “Beijo Partido”, que ells fan a tempo mèdium slow i marcant suaument el ritme pel canto de la caixa del baterista. Una altra meravella és el tan escoltat “Nature Boy” de Eden Ahbez, interpretat dolçament i amb un solo brutal del contrabaixista Alemanno. El “Ask Me Now” de Monk ja té un bonic Swing a tempo mèdium slow, on el líder ens acarona amb el so del seu vibràfon i particular recreació que en fa de la melodia, tema interpretat a duet de contrabaix i vibràfon. I una mica més de vitalitat té el tema de Cole Porter, la preciosa “I Concentrate On You”, interpretat magistralment a ritme de Bossa gràcies a la base rítmica de dos, mentre el líder desgrana melodia i solos. I més swing té el tema no massa conegut de Bill Evans, “Turn Out The Stars”, una altra meravella de tema recreat per aquest jove mestre. I també va a Bossa el tema de Jerome Kern, “The Song Is You”, on Moullier ens mostra de nou el seu exquisit gust i riquesa creativa en les seves improvisacions. I els temes més vitals són els tres que queden, com és el “Work” de Monk, del qual també en fa una recreació que la converteix quasi en un tema nou per la melodia modificada. I un altre dels temes vitals és el de John Coltrane, “Countdown” del qual també en fa una revisió i revitalització, reconvertint-lo en quelcom més. I finalment el “Hot House” de Tadd Dameron és una altra obra mestra a un tempo brutal on podem constatar de nou la tècnica del jove vibrafonista, alhora que la seva creativitat que sembla no tenir final. Un projecte personal reconduint les músiques dels màsters de la Història del Jazz, i fet a la seva manera i miracles. 

I els escoltarem a tots tres en la preciosa balada que Charles Mingus va dedicar a Lester Young, la coneguda... 

1.4.- Goodbye Pork Pie Hat (Charles Mingus) 5m03s. 

I amb quina meravella de tema i balada hem començat. Un tema que Mingus encabí en el seu “Ah Um” del 1959, mateix any del “Kind Of Blue” de Miles. A Mingus l’acompanyà una bona colla de músics, tot i que els del combo base varen ser Booker Ervin, Horace Parlan i Danny Richmond. Una preciosa interpretació ens n’ha fet el nostre heroi, ell a trio de vibràfon, contrabaix i bateria, tots molt delicats. La melodia inicial l’ha fet seguint els cànons establerts sense canvis significatius, mentre que en la seva improvisació ens ha copsat, ens ha mostrat la seva vena moderna en això d’improvisar amb el vibràfon. El so del seu instrument és un tan fosc, de tal manera que sovint sembla el so d’una “marimba”, més càlid que el metall de les làmines del vibràfon que té, per exemple, el meu estimat amic Geni Barry. El contrabaixista Luca Alemanno ha fet també un molt ben trenat solo, mentre que el baterista Jongkuk Kim, els ha acompanyat a tots dos, primer amb delicadesa sobre la caixa i plats, per després amb els cops al canto de la caixa, tot plegat delicat, també. Moullier potser no segueix els patrons d’en Bobby Hutcherson, però igualment és genial. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I extret del bloc indandoutjazz de Begoña Villalobos i text de Ricky Lavado: El parisenc Simon Moullier, percussionista de formació clàssica i vibrafonista consagrat, va sorprendre a propis i estranys amb la publicació del seu disc debut “Spirit Song” (Outside In Music, 2020). Alumne d'Herbie Hancock, apadrinat per Quincy Jones i col·laborador habitual de noms tan dispars com Bob Sheppard, João Barradas o Gabriele Poso, el jove de vint-i-tants  Moullier, ha aconseguit en pocs anys convertir-se en una veu refrescant i innovadora que crida a repensar les possibilitats sonores i creatives del vibràfon, trencant cotilles estilístiques i fórmules ja transitades fins a la sacietat.

I més coses que hi podeu llegir si entreu a aquest blog de Begoña Villalobos, des d’aquí un petonet ben gran, Begoña.

 


I seguirem i ara amb un altra recreació d’aquest jove crac, amb dos temes curtets seguits,  i anomenats.... 

2.8.- Beijo Partido (Toninho Horta) 3m00s.

2.3.- I Concentrate On You (Cole Porter) 3m43s. 

I el primer tema de Toninho, Milton Nascimento el va enregistrar el 1975 abans que el mateix autor, i després moltes i molts més ho varen fer. I Moullier i els seus ho han fet més o menys al tempo del compositor, tema que originalment té una lletra cantada per l’autor, i també per Nascimento. Nosaltres però hem gaudit molt amb la versió instrumental que ens n’han fet aquest trio de joves mestres liderats per aquest crac del vibràfon. A la melodia hi hem notat alguns arranjaments pel que fa a l’original, així com també en els moments on fan una mena de break amb el baixista, repetint el motiu principal, cosa que fan un parell de vegades, sobretot en el final, que repeteixen també. Magnífica versió i improvisació del jove crac, el qual ens ha tornat a meravellar. 

I el tema de Porter ens l’han fet a tota Bossa, com ho varen fer Frank Sinatra & Antonio Carlos Jobim allà cap el 1967 i tota una Big Band, i com la majoria de músics que l’han interpretat. Un exemple d’una preciosa versió actual la teniu de la guitarrista Jocelyn Gould, la qual hi afegeix tot el Swing del món després del tema inicial, al blog us en posaré l’enllaç, car val molt la pena: https://youtu.be/pxB7Spsu2l0 . Els nostres herois la fan un pèl més viva de tempo, i el ritme de Bossa no l’han abandonat en cap moment. Us haureu donat compte com el vibrafonista va cantant les seves intervencions, a la melodia i en les improvisacions. Quina mestria la d’aquest jove músic francès establert a New York, com tants i tantes que han tingut aquesta sort, la del seu talent i esforç. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

 


I encara els escoltarem en una altra meravella, tema de Thelonious Monk anomenat.... 

3.2.- Work (Thelonious Monk) 4m48s. 

I amb aquest tema de Monk hem fet una passa endavant pel que fa a tempos i ritmes. El nostre heroi i líder, n’ha fet també una recreació, seguint sí la melodia del tema, però per l’arranjament sobretot rítmic per com el baterista Jongkuk Kim en fa la seva intervenció durant tot el tema, i més encara per com ell mateix n’executa una bona improvisació. Un tema que ha començat amb una “intro” on ja ens deien de quin pal aniria tot plegat, per la qüestió rítmica, bàsicament. Tema que a moments hem pogut gaudir també d’un bon Swing, tot i que no massa, i on el líder ens ha tornat a sorprendre per la seva elegància i velocitat interpretativa a la seva improvisació, a l’hora que per les seves idees i creativitat. Un magnífic solo de Moullier on no para de inventar seguint l’harmonia, sí, i sovint fora d’ella, per com de dissonant sonen a vegades les seves notes. I quines notes més simpàtiques ens ha fet durant el curtet solo del baterista. 

I Monk va encabir aquest tema en el seu disc del 1956 amb Sonny Rollins, tot i ser producte de tres diferents sessions d’enregistraments, on ves per on, la d’aquesta tema, i cara B del LP, hi hagué la formació a trio, amb Percy Heath, contrabaix i Art Blakey, bateria. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I ja per acabar el projecte els escoltarem en dos temes seguits, el...... 

4.1.- Countdown (John Coltrane) 3m33s.

4.9.- Hot House (Tadd Dameron) 3m36s. 

I quin magnífic “Countdown” ens han fet, i encara amb una passa més endavant pel que fa a ritmes i tempos, la que han fet en aquest tema, que per qüestions rítmiques té una certa semblança amb el “Work” de Monk. La qüestió rítmica és fonamental en aquest projecte, i rau en la manera com el contrabaixista i baterista, Luca Alemanno i Jongkuk Kim la gestionen. Una parella que s’avenen la mar de bé, i ells dos amb el líder, que per això toquen amb ell. Un ritme així com una mica trencat, i també amb alguns curtets moments de swing. Del tema de Coltrane en fan també una gran recreació, en fan una altra mirada rítmica, i així ha començat el tema, a tot ritme trencat i amb una repetició del motiu principal del tema. I en aquest tema, Coltrane va seguir desenvolupant els seus “Coltrane Changes”, o sigui, una progressió d’acords que ell modificà, i en aquest tema, que va partir del “Tune Up” de Miles Davis, i que ell encabí en el seu disc revelació de la seva modernitat, el gran “Giant Steps”. 

I el més vital del projecte és el tema de Tadd Dameron que ells han fet seguint la tònica de fer una “intro” amb el ritme trencat que ens fa sempre el baterista Jongkuk Kim. Ben aviat però han canviat les tornes, apareixent ja la melodia del tema, per cert tocada a tempo súper fast. Després de la melodia, el líder ens ha clavat una brutal improvisació, per velocitat, tècnica, per modernitat de les seves maneres de fer, tot plegat embolicat amb tot el gust del món. I el baterista Kim ha fet després una magnífica improvisació en l’ona de la seva “introducció” al tema, però més llarga, i també recolzat per les notes del líder al vibràfon. Una menció especial al brutal “walking”, que més és un “running” per com de pressa va en Luca Alemanno amb el seu contrabaix, fent que el Swing aparegués en aquest tema en els moments del tema i improvisació del líder. 

I aquest tema, Tadd Dameron el va compondre el 1945, i va esdevenir el “vaixell insígnia de l’armada del Be Bop”, amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie al capdavant de tots ells. És també un “contrafact” del tema de Cole Porter, “What Is This Thing Called Love?”, ja ho sabeu, un tema que s’ha fet a partir de la seqüència d’acords d’un altre, o sigui que Dameron es va inspirar en el tema de Porter per fer el seu “Hot House”. L’enregistrament més carismàtic el van fer el maig del 1953 al Massey Hall de Toronto amb Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach, i és clar, Dizzy i Bird, aquest amb un saxo de plàstic que li van trobar després d’haver entestat el seu per comprar cavall.

 


I seguim amb els projectes d’avui de l’estimada editorial Fresh Sound New Talent i seguirem amb el projecte de la saxofonista finesa Adele Sauros i el seu “I Paint You”. Publicat per Fresh Sound New Talent el 2021. Enregistrat, editat i mesclat per Kaj Mäki-Ullakko a Kallio-Kuninkala, Järvenpää, Finlàndia, el 12 i 13 d'agost de 2020. Masteritzat per Jaakko Viitalähde (Virtalähde Mastering). Produït per Adele Sauros. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I ella i ells són: Adele Sauros (saxo tenor), Toomas Keski-Säntti (piano), Vesa Ojaniemi (contrabaix, excepte el 3), Tuomas Timonen (bateria, excepte el 3). Convidats especials: Tomi Nikku (trompeta als #1,6 i 7), Max Zenger (saxo alt als #1,6 i 7), Kasperi Sarikoski (trombó als #1,2,6 i 7). Totes les composicions són de na Adele Sauros. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/adele-sauros-albums/53982-i-paint-you-digipack.html.... 

I aquí us comento tots els temes... 

Doncs aquest és un projecte amb set magnífics temes de la líder, tot plegat amb unes maneres molt boppers de fer les improvisacions de la saxofonista  finesa. L’aspecte rítmic és força potent, tot i haver-hi una mena de balada o tema més tranquilet de tempo que els altres anomenada “My Two Worlds”. “Sky Fly” és una mica més viva de tempo, marcada rítmicament per les notes recurrents del piano ja des dels inicis i bonica melodia de la líder amb el seu saxo tenor. El cinquè track del disc “Paths May Cross”, els “camins poden trobar-se”, l’inicia el contrabaixista amb una intro per després afegir-s’hi tots plegats i la líder amb una melodia molt entremaliada i ritme trencat per com el baterista ho fa. I el tema que titula el disc i primer track “I Paint You”, l’inicien dolçament amb una intro preciosa, i aquí els convidats de trompeta, saxo alto i trombó, per després evolucionar el tema rítmicament tot i haver-hi canvis i breaks diversos. I el darrer track “Smokey Dokey” ja comença amb un ritme ben marcat pel riff i motiu de la línia de baixos, per després trobar-nos amb moments melòdics i rítmics diversos i grans improvisacions. I tot i començar delicat el “Blow It Away” amb una melodia amb tots els vents convidats alhora, el Swing apareixerà ben aviat pel “walking” del contrabaixista i primer solo del trompetista convidat. I finalment, el segon track “Tree Sea Wind” és el més potent del projecte, amb una força provocada probablement pel vent marí, però també pels músics convidats com el trombonista, on, i en el seu solo, hi ha aparegut un Swing brutal. Magnífic projecte d’aquesta músic finesa, ella al saxo tenor, i amb un llenguatge de lo més modern, sense oblidar la tradició dels màsters.


Doncs comencem escoltant-los amb el tema de la líder.....
 

5.3.- My Two Worlds (Adele Sauros) 5m34s. 

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més dolça i bonica hem començat el seu projecte, amb la líder i saxo tenor qui ens ha acaronat amb aquest tema a duet amb el piano, amb els acords del piano de Toomas Keski-Säntti. Aquest darrer l’ha acompanyat una bona part del tema amb uns acords marcats i per tant ja amb el ritme incorporat. Ell mateix s’ha quedat sol fent una preciosa improvisació i acabant el tema deixant-lo així com penjat amb un final inesperat. L’han iniciat però delicadament, encara sense el marcatge rítmic del pianista, coses aquestes que aviat apareixeran. Adele al saxo tenor n’ha sigut l’estrella melòdica, amb un so fosc i una posterior i magnífica improvisació. 

I ella ens diu què: Vaig compondre totes aquestes cançons, a excepció de 'Smokey Dokey', mentre vivia a Londres entre el 2018 i el 2019. Les composicions retraten diverses històries de dolor creixent durant el temps que hi vaig passar. Vaig posar cada història amb un estat d'ànim diferent i, en fer-ho, vaig intentar transmetre una imatge completa del meu temps passat a Londres. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 


I seguirem amb un altre tema d’aquesta magnífica saxo tenor i compositora, on hi participen els vents convidats Tomi Nikku (trompeta), Max Zenger (saxo) i  Kasperi Sarikoski (trombó), tema anomenat.... 

6.7.- Smokey Dokey (Adele Sauros) 6m43s. 

Doncs i quin tema més interessant que ens ha fet la compositora, i què ben interpretat per tots ells, i ella, esclar. I ja heu pogut copsar que ja d’entrada l’aspecte rítmic ha estat present per la base rítmica, amb un baterista molt actiu. Igualment tots els vents han aparegut ja de ben aviat, amb una trompeta també molt activa, com també l’altre metall, el trombó i els dos saxos, l’alto del convidat i el tenor de la líder. Ella mateixa n’ha iniciat les improvisacions, i ja amb un so molt profund i greu, el del registre d’allà baix de tot. Un magnífic discurs que ens ha fet Adele passant de dalt a baix, i sempre amb un fraseig lligat a tot swing, primer amb una base rítmica més tranquil·la, cosa que canviarà després. De fet el baterista té un marcatge potent a la caixa, alhora que a les diferents timbales. Contrabaix i piano acaben de recolzar la líder en la seva magnífica improvisació. L’altre vent de canya, el convidat Max Zenger al saxo alto ens ha agradat també força. Ha seguit el discurs iniciat per la líder, per com el fraseig ha estat de lligat, tot i escoltar-lo amb un so magnífic el del seu alto, i també personal discurs. La resta de vents l’han recolzat ja quasi al final de la seva exposició solista, que ha estat molt maca. El final, amb una mena de “vamp” ha estat també brutal amb els metalls allà dalt. 

Es pot dir que estic pintant a través de la meva música. La primera melodia "I Paint You" va començar com un retrat musical d'algú que vaig trobar a Londres. Més tard, aquesta composició es va convertir en un retrat musical de moltes coses, expressant no només la meva trobada amb aquesta persona sinó una varietat de persones que vaig trobar en els meus viatges. El "I Paint You" és la història de les experiències boniques i doloroses que sovint acompanyen un viatger. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 


I encara seguirem amb un altre tema on hi són els tres vents convidats, anomenat... 

7.6.- Blow It Away (Adele Sauros) 6m54s. 

I quin altre tema més brutal, amb moments diversos, quasi al final amb la líder a saxo tenor solo, però havent començat també tots els vents, que de nou els tenim a tots, començant delicadament i ja ben aviat amb un Swing per escombretes i posterior “walking” del contrabaixista. I tot i la dificultat de pronunciar aquests noms us diré que la secció rítmica són:  Toomas Keski-Säntti (piano), Vesa Ojaniemi (contrabai) i Tuomas Timonen (bateria), i que els convidats són: Tomi Nikku (trompeta), Max Zenger (saxo) i  Kasperi Sarikoski (trombó). Una petita banda, un septet magnífic, i estem escoltant el Jazz que es fa a Finlàndia ara mateix, quin goig. I el trompetista és qui primer ha iniciat les improvisacions, brillant en el registre del mig, amb un suport delicat de la base rítmica, amb unes delicades escombretes, “walking” del contrabaixista i acords puntuals del pianista. Un fraseig i llenguatge jazzístic de primera categoria el d’aquest trompetista, el de tots ells i ella, esclar. Timonen al piano també ha quallat una gran tasca, amb els dos companys ja més presents, deixant el baterista les escombretes per agafar les baquetes i picar el “ride” i el contrabaixista amb un “walking” més evident. I què maco després recuperant la melodia principal amb tots els vents i el Swing de la base rítmica. Gran tema de Adele Sauros que ella s’ha encarregat d’acabar amb un final brutal alhora que dolç. 

Compondre és sovint com escriure un diari per a mi. Totes les composicions d'aquest disc em recorden alguna cosa que vaig viure. La música d'aquest disc combina elements de les tradicions europees i americanes en el jazz. La meva inspiració musical prové de les meves experiències vitals i de les meves arrels a Finlàndia. Combinades, aquestes influències creen sabors de malenconia nòrdica. — Adele Sauros. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 


I ja per acabar aquest magnífic projecte, els escoltarem en el tema.... 

8.2.- Tree Sea Wind (Adele Sauros) 7m27s. 

I aquest tema ja ha començat exposant les cartes boca dalt, o sigui, sense amagar-ne cap ni una, i ja amb tot el ritme del món. Tema que també ha tingut diversitat de moments melòdics i rítmics, amb “breaks” diversos que ens l’han fet gaudir molt més. El motiu principal sembla raure a les notes del contrabaix i piano, ells dos oferint-nos-les ja als inicis. Melodia feta pels vents de canyes i metalls, a vegades tocant junts, a vegades saxos i després metalls, trompeta i trombó. Aquest darrer és qui primer n’ha fet la primera i reeixida improvisació, amb un perfecte control de l’afinació, i un fraseig ràpid que el fa anar vara amunt, vara avall; bon discurs el d’aquest músic, en Kasperi Sarikoski. La líder Adele ens ha tornat a captivar per com ens ha explicat la seva història, amb un magnífic so, control sobre les dinàmiques, passant per tots els registres, i fent-ho amb velocitat, lleugeresa i tècnica. No en teníem gaires notícies d’aquesta saxofonista finesa, i la veritat que ens ha agradat moltíssim, i espero que a vosaltres, dones i homes aficionats al Jazz, també us hagi agradat. El tema l’han acabat amb un “Vamp” on els vents han dit la seva última paraula, cadascun amb les seves il·lusions i amor vers nosaltres.  

I ja hem acabat aquest projecte tot i deixar-nos temes magnífics com aquests, “Sky Fly”, de prop de 8 minuts, “Paths May Cross” de quasi 7 i ”I Paint You” de prop de 10 minuts, coses que us dic perquè mireu d’ajudar als músics, ajudant així a la música i per descomptat, al Jazz. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 


I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte de....

Rob García, “Illumination” publicat per FSNT el 2020. Enregistrat per Jordi Vidal a l'Estudi Laietana, Barcelona, 20 d'abril de 2019, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal. Fotografia de Joan Carles Abelenda. Notes a l’interior d’en Rob Garcia. Produït per Rob Garcia i productor executiu: Jordi Pujol. Aquí hi tenim a: Rob Garcia (bateria), Noah Preminger (saxo tenor), John O'Gallagher (saxo alto), Marcos Varela (contrabaix). Totes les composicions de Rob Garcia, excepte #3, 5 cançons tradicionals arranjades per Rob Garcia i tema #6 de Marcos Varela. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/rob-garcia-albums/53537-illumination.html.. 

I bé, el que d’entrada copsa és la formació, amb dos vents, contrabaix i bateria, i doncs sense instrument harmònic, i també, que podrem escoltar 62 minuts de música, cosa no habitual darrerament. La qüestió rítmica la porten doncs  Varela i García, mentre melodies i solos van a càrrec dels dos vents, Preminguer i O’Gallagher i Varela i Garcia també fan improvisacions. Encara recordo la xerrada que vam tenir amb ells, posterior al bolo del Jamboree.

 I aquí us comento tots els temes... 

I en aquest projecte no hi ha massa espai per a les balades i temes delicats, per com de potents són les composicions d’en Rob García, arranjaments i tema de Varela. Sí que hi trobem una balada molt maca i anomenada “Gracias” amb un gran solo de Varela al contrabaix, i esclar, els dels altres dos, que sempre hi són. Un tema quasi a balada i amb diversos canvis és “Parallels #1”, iniciat a intro de contrabaix i posterior melodia i solos. El tema “Father Get Ready” l’inicia el líder a toc de timbales i caixa, tot plegat bastant esmorteït per ben aviat aparèixer els dos vents fent-ne la melodia d’aquesta cançó tradicional que García ha arranjat reconvertint-la en quelcom més sobretot a partir de les improvisacions, i sí, encara a un tempo força tranquilet. Un altre tema tradicional és el “Silver Dagger” també delicat de tempo, i sempre amb la particular manera d’acaronar-nos amb la bateria, el líder García. L’arranjament i solos dels vents li donen el plus que sens dubte té el tema. I un magnífic tema a tot delicat Swing és el “JJ Sensei”, iniciat per Varela i fent un diàleg pregunta-resposta entre els dos vents, tot plegat a un tempo mèdium i Swing imponent. I el tema de Marcos Varela, “Colinas de Santa Maria” l’inicia ell amb el motiu principal, per ben aviat la melodia a duet de vents, i una rítmica potent marcada pel líder, tot i ser el tempo també mèdium. Varela marcarà durant tot el tema la  qüestió de l’harmonia, la línia de baixos, vaja, com en la resta de temes, però aquest amb més presència. Garcia farà un solo brutal posteriorment, com els dos vents sempre fan. Més viu de tempo ja d’entrada és el “Little Trees” del líder, amb un marcatge seu i del baixista, i melodia a duet dels dos vents, en un tema també amb presència del líder per com remena la bateria. I el primer track “First Glimpse into the Shadow” ja comença a tot Swing, a tempo mèdium també però magnífic, i sí per l’entremaliada melodia que en fan els dos vents i posteriors solos, el primer de Preminger al saxo tenor. I el “Parallels #2” és també brutal, ben marcat pel baterista, i un pèl més viu de tempo, a moments amb els dos vents doblant-se melòdicament, un més amunt que l’altre, de registre. Els solos posteriors, increïbles, i el del líder, més encara. I finalment, el tema que titula el projecte “Illumination” l’han començat els dos vents amb melodia alhora que improvisació col·lectiva, de dos, per sempre la base dels altres dos, donar-los tot el seu suport rítmic. Un projecte impressionant, com ben bé que escoltareu.

 


Així doncs, crec que serà maco escoltar-los en aquesta única balada pe així copsar com les tracten, com les fan....som-hi doncs amb.. 

9.3.- Father Get Ready (Public Domain) 7m39s. 

I ja ho veieu, quina meravella de composició i arranjament que ha fet el líder sobre aquesta música tradicional. La constant pulsió de les seves timbales i caixa amortida sense el bordó, ha estat la constant, una bona part del tema per com de present ha estat. Els canvis de dinàmica també estan molt ben trobats. I després de la melodia del tema, que ves per on m’ha sonat a música dels primers pobladors de l’Amèrica del Nord, Preminger al saxo tenor ens ha clavat un magistral solo, acompanyat per Varela al contrabaix i la pulsió permanent del líder Garcia. Brutal solo d’aquest tenor del qual ja li hem posat els seus discos, tot i que ara ja fa massa que no. I el líder s’ha esplaiat la mar de bé amb tota una demostració de bon gust en el seu solo, on ens ha mostrat la seva tècnica, la seva energia alhora que la seva creativitat i bon gust. Han recuperat el tema principal, el qual té uns moments molt impactants i d’altres molt delicats. Una preciosa interpretació per començar el projecte del baterista Rob Garcia. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I seguirem ara amb una mica més de tempo i amb un magnífic Swing amb el tema propi anomenat...

 10.8.- JJ Sensei (Rob Garcia) 6m07s. 

I quin Swing hem tingut en aquest magnífic tema del líder Garcia, i de quina manera brutal l’han acabat, amb una curteta sessió de Free Jazz. L’han començat Varela i Garcia per després aparèixer ja la melodia a càrrec del saxo tenor de Preminger contestant-li l’alto de O'Gallagher, el primer pel canal esquerra i l’altre pel dret. Després han fet la melodia a duet els dos vents, i ja amb tot el Swing del món, i amb quin canvi més bonic que el tema incorpora. O'Gallagher a l’alto ens ha captivat per so i per modernitat de la seva exposició solista, tècnica brutal la seva arribant al registre més agut i amb una perfecte afinació. Mentrestant, la base de dos l’ha acompanyat de manera brutal i consistent. El líder Garcia ens ha tornat a mostrar la seva mestria a la bateria, coses que li recordem, a tots ells, del concert al Jamboree just abans d’enregistrar aquest disc a l’Estudi Laietana de Barcelona. Després del solo han recuperat la melodia del tema amb els dos vents a duet, i Swing magnífic pel “walking” de Varela i els plats del líder Garcia en un altre magnífic tema d’aquest. 



I encara els escoltarem en un altre tema del líder, anomenat... 

11.1.- First Glimpse into the Shadow (Rob Garcia) 5m27s. 

I sí, de nou amb un Swing brutal i tema amb una melodia força entremaliada per la frase que el sustenta amb la qual l’han iniciat i després hem seguit escoltant, i per tant, motiu principal del tema. Preminguer al saxo tenor n’ha començat les parts solistes i ho ha tornat a brodar, ell acompanyat a tot Swing per la base rítmica de dos. La seva improvisació ha seguit el tarannà modern del tema, fent-nos-el admirar encara més per la seva versatilitat d’estils. Motiu principal i solo a l’alto de l’altre gran, el John O'Gallagher, el qual també ha estat magnífic. Ha seguit l’estela de la modernitat del tenor, i ell ha fet la seva improvisació també brutal i també allà dalt del registre agut, tècnica i bon gust, el mateix que ha tingut Varela al contrabaix en la seva improvisació. Quina pulsió més consistent, llenguatge, recorregut per tot el mànec de la “Berra”, amb un solo a moments melòdic, fins i tot. 

"Aquest disc compta amb una banda que toca amb una química increïble i una energia electritzant. Es va unir com un autèntic esforç col·lectiu que va culminar amb la gravació d'aquest disc mentre estava de gira per Espanya. L'enregistrament mostra dos dels saxofonistes més distintius i virtuosos del nostre temps, amb cadascun dels quals he tingut una relació de llarga durada. Noah Preminger i jo portem més d'11 anys tocant junts i col·laborant estretament. Hem enregistrat set àlbums junts, fet innombrables actuacions i diverses gires. I tot i no haver enregistrat mai junts abans d'aquest àlbum, John O'Gallagher i jo hem tocat junts en diferents formacions des dels anys 90. Sempre em sorprèn, m'inspira i m'anima quan escolto bufar a aquest home. Marcos Varela és un baixista molt animat i té un so enorme. Ens coneixem de la comunitat de jazz de Nova York i hem estat tocant junts durant els últims anys [...]". I més coses que ens diu en Rob Garcia en el seu disc. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I ja acabarem projecte i programa d’avui amb el tema també del líder, l’anomenat... 

12.10.- Parallels #2 (Rob Garcia) 7m14s. 

I amb quin tema més bèstia hem acabat el programa d’avui i projecte d’aquest extraordinari quartet liderat pel baterista Rob Garcia. Un tema que ha acabat amb la melodia principal, maca melodia alhora que preciós canvi tonal en el pont amb unes baixades d’acords magnífiques, i ves per on que l’han acabat de cop i deixant-lo una mica penjat. L’ha iniciat el baterista per ben aviat aparèixer els dos vents fent-ne la melodia, amb tot el suport de la base rítmica. Aquí no hi hem escoltat el Swing tal i com l’entenem, però igualment la pulsió rítmica ha estat brutal. Noah Preminger al saxo tenor ha estat el primer en encetar els solos pel canal dret, magnífic, i com de ben mesclat està aquest projecte, car en aquest tema constatem també com la bateria l’escoltem repartida en els dos canals, com passa en cada tema esclar. Rob Garcia ens ha tornat a impressionar per com ens ha fet el seu bestial solo, ell que no ha parat de crear quan el solo del saxo tenor. Els dos vents i contrabaix l’han recolzat fent un “Riff” melòdic i rítmic que de ben segur l’ha ajudat a crear la seva improvisació. John O'Gallagher a l’alto pel canal esquerra, ens ha tornat a copsar per la seva sonoritat, ara fins i tot una mica més estripada, a moments, i sempre amb un so increïble, moderna exposició solista i creativitat immensa, tècnica a dojo, la que tenen tots quatre. Brutal, en una paraula, com ha estat el tema i tot el projecte és. 

"Un dels grans bateristes i compositors de jazz de Nova York"

—Capital New York 

"Música original pensada i lliurada amb una convicció rara"

—Jazz Times 

“Garcia és un bateria d'invent, gràcia i foc considerable”

—Downbeat 

"...una declaració elàstica i aventurera del bateria Rob Garcia"

—New York Times 

"Com tots els grans líders, posa la música en primer lloc, no el seu instrument. I com els companys bateristes i líders com són Bill Stewart i Jack DeJohnette, Garcia sempre serveix la música, però amb aquesta brillantor interior i delicadesa addicionals unida a les sensibilitats del temps crackerjack que són constantment delicioses. ."

—NYC Jazz Record 

"Un motor principal en l'escena del jazz actual de Brooklyn"

—Time Out, New York 

“Hi ha bateristes que només porten el temps i hi ha bateristes que es fan escoltar en els seus ritmes canviants, i la sensació de tempo estimulant i la inventiva, fan ballar la música. Rob Garcia és un d'aquests bateristes..."

—NYC Jazz Record 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I ja sabeu que hem fet un programa Fresh Sound New Talent, dedicat a tres dels seus actuals projectes, els del jove crac Simon Moullier Trio, Adele Sauros i Rob Garcia, discos que podreu trobar al web de https://www.freshsoundrecords.com/1001-fresh-sound-new-talent-records ... 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovickas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |