Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs després del
programa de la setmana passada amb tres projectes a tot Jazz modern, el d’avui
estarà dedicat a tres de joves valors actuals, amb músiques diverses com són
les del baterista gallec Denis Suárez,
“El Libro Negro”, les del contrabaixista basc Fran Serrano Quintet, “0202”, i les del trompetista català Òscar Latorre, “A Pathway To Become”.
Començarem amb el
projecte molt personal de Denis Suárez,
“El Libro Negro”, farcit de músiques que ens recorden qüestions serioses,
les relacionades amb La Bíblia i
demés peculiaritats i els títols dels temes així ens ho indiquen, com són
“Gólgota”, “Anastasis”, “El Canto de Moisés”, “Post Tenebras” i alguns altres,
que no essent tan evidents, també n’estan relacionats. Els temes tenen canvis
rítmics, les més de les vegades, essent melòdicament bastant majestuosos, per
les interpretacions de tots ells però també pel dramatisme i/o seriositat del
missatge global. El tema que ens remet al folklore de la seva terra és “Foliada
e Muiñeira do Derradeiro da Terra”. “Vaiomer Elohim” comença suament amb el
baix per ben aviat aparèixer una càlida veu femenina i esdevenir quelcom més.
“Miriam” té un ritme funk contingut, amb un magnífic Groove per posteriorment
afegir-s’hi un dolç piano. Amb “El Canto de Moisés - Reprise”, ens trobem primer amb un delicat
saxo alto, per després aparèixer un ben marcat i delicat Funk, coses que fa el
líder i també el pianista de manera més evident. “Not in my Strengh”, “No en la
meva corda”, té uns aires medievals ja des dels inicis amb la melodia a càrrec
pel piano, per posteriorment entrar la qüestió rítmica amb la màxima energia.
I els músics són: Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric. Colaboracions: Gala Lluesma: veu en Vaiomer Elohim; Raúl Lacilla: tin whistle (flauta irlandesa) i gaita gallega en Foliada e Muiñeira do Derradeiro da Terra i Edu Pons: saxo alto en El Canto de Moisés - reprise i Denis Suárez: bateria i composició.
Començaré doncs el programa d’avui amb el tema de Denis Suárez, com ho són tots, anomenat...
1.4.- Míriam (Denis Suárez) 5m18s.
I aquest primer tema es basa en el “Cantares 4” de la Bíblia, com tots els temes d’aquest projecte. Cadascú determina què ha de fer i creure en aquest món, que per això som lliures de decidir, aquestes qüestions, que no pas d’altres, com experimentem a Catalunya de sempre i més d’ençà uns anys. Míriam però, resulta ser el nom del seu amor de joventut, i per això aquest “Cantares 4”, que glosa la bellesa, l’amor per la dona estimada. El tema té un permanent marcatge rítmic pel líder Suárez ell a la bateria, tot i que força suau, al final però amb un reeixit solo. Ell mateix l’ha començat d’aquesta manera per ben aviat afegir-s’hi piano i baix. Els delicats acords del piano han donat pas a la melodia del jove pianista. El baix de l’Alan té un tarannà de marcatge rítmic com el del baterista. El solo del pianista és força reeixit amb la mà dreta, lleugera i gràcil, mentre amb l’esquerra ha deixat anar alguns acords. Un break posterior, amb una mena de pizzicato del piano o potser guitarra ha deixat pas al solo del líder i així acabà el tema, “Míriam”.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
Doncs seguirem amb el projecte del contrabaixista Fran Serrano, “0202” autoeditat, amb tot l’esforç que això implica i enregistrat a l’Estudi Pottoko de Beasain. I aquí hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. Un projecte amb cinc composicions originals i l’arranjament d’un estàndard. El Fran m’ha fet arribar el disc, però també una àmplia documentació, notes per a la premsa i comentaris dels temes i demés, o sigui que tirarem de tota aquesta informació.
Vitòria, maig del 2021. 2020 va ser l'any que la música en directe es va aturar. Un any traumàtic que alguns artistes van emprar per articular les seves creacions des d'un altre punt de vista completament diferent de tot allò viscut anteriorment: d'això, i de moltes altres coses, en parla el primer treball discogràfic del contrabaixista i compositor vitorià Fran Serrano, Fran Serrano Quintet: 0202, acabat i editat aquest mes de maig.
Escoltem-los ja en el seu primer i delicat tema, el que ha arranjat sobre el conegut “I’ll Be Seeing You” de Sammy Fain, tema que quasi n’ha resultat un altre, anomenat....
2.4.- Te estaré viendo (S. Fain & F. Serrano) 4m23s.
I amb quina recreació ens han acaronat. El tema original és “I’ll be seeing you”, i per això “Te estaré viendo”. I sí, la melodia de l’Alberto Arteta així ens ho ha mostrat. Ben aviat Adriàn al piano ha seguit la delicadesa amb què l’han iniciat, amb la seva bonica improvisació. El contrabaixista i líder Fran Serrano ha fet també una impro melòdica i molt sentida, de sentiment, com n’és tot el tema. El guitarrista Artetxe ens ha acaronat amb els seus delicats arpegis, fins el moment del solo del pianista. Al final, Arteta ens ha fet una curteta i molt bonica improvisació, amb els arpegis del guitarrista, per recuperar el final de la melodia d’aquest “Te estaré viendo”, acabant-lo delicadament. Un tema que ens mostra el tarannà tranquil i delicat del projecte, tot i haver-hi canvis que ja escoltarem.
I ell ens diu.... “Te estaré viendo” és un arranjament del conegut estàndard I'll be seeing you, L'arranjament se centra en crear una atmosfera basada en la rítmica entre els diferents instruments, donant peu a una conversa musical entre amics, de manera natural i espontània.
0202 és el títol d’aquest treball i fa referència a l'any 2020 vist des d'una altra perspectiva. Aquest és l'any en què es va produir el canvi a la vida del compositor en els seus viatges entre Vitòria i Barcelona. El tema, que no he posat, es va gestar en un viatge amb tren, a manera de reflexió sobre la situació d'aquell any i es basa en una melodia entre el què és malenconiós i el que és alegre, que no obstant plasma una visió positiva de la vida malgrat la confusió i el desconcert que va suposar l’any passat.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/
I seguirem amb els projectes, i el darrer és el de l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. Enregistrat per Daniel Somaroo a Basilea, el 30 i 31 de juliol de 2020, mesclat i masteritzat per Quim Kato Puigtió. Produït per Òscar Latorre. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria, i les col·laboracions de: Francesca Gaza (veu); Iannis Obiols (piano i sintetitzador) Paulo Almeida (bateria), Devin Daniels (saxo alto). Música original de l'Òscar Latorre. Editat per SeedMusic resultant ésser el segon que aquesta editorial catalana ha fet dedicat als joves músics de Jazz, per tant, aquest és el Seed Jazz 002, que el 001 és de Lucía Fumero, “Universo Normal”.
I ell mateix ens diu: “Aquest disc neix de la inquietud per conèixer-se, de mostrar el que sóc i de buscar el camí que vull seguir expressant-ho musicalment des d’una visió honesta i transparent”. Ara mateix ho comprovarem, per descomptat, amb el tema anomenat..
3.3.- Balance (Òscar
Latorre) 6m54s.
I ja ho esteu
escoltant, seguim així de dolços. Un tema molt maco, amb l’Òscar fent-ne la melodia tot i acompanyat pel vibràfon de l’amic Jean-Lou, ell qui havia tocat sovint al
Jamboree. La base rítmica del Sebastián de Urquiza i del Jordi Pallarés, (a qui vam veure aquest
diumenge passat a Rubí, tot i
acompanyant a Víctor Oller Trio amb
la Carla González, contrabaix) ha
estat subtil en els moments de la melodia, i més consistent en els solos, tot i
que no massa. El líder ha fet la primera improvisació, càlida, delicada, i
seguint el tarannà de la melodia. Òscar
s’està situant en el Jazz europeu, que per això l’escola de Bassel, i més
reconeixements que li vindran. Després del solo de Jean-Lou, ell mateix ha recuperat la dolça melodia, per anar-lo
acabant delicadament fent un preciós “turn-around”.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Recuperaré el projecte de Denis Suárez, “El Libro Negro”, i recordem que són Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica i Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició.
Els escoltarem en un dels temes amb canvis rítmics inversemblants, el magnífic...
4.2.- El Canto de Moisés (Denis Suárez) 4m45s.
I aquest “Canto de Moisés” es basa en l’”Exodo 15: 1-21”. Tema aquest amb una molt bona pulsió rítmica, amb un bon Funk, tot i haver-hi breaks que el fan més interessant, i el primer després de l’exposició del tema, a càrrec del líder i baterista, el qual ens mostra el seu domini de l’instrument executant un bon solo a la bateria. El tema ha començat però amb el motiu principal i uns delicats redobles de Denis a la bateria, i sempre amb la pulsió i compenetració amb el baixista Allan. El tema ha anat creixent en intensitat, amb el bon solo del jove pianista, fins arribar al break comentat. Un tema que han fet en format trio de piano, baix i bateria, car m’ha semblat no escoltar al guitarrista Ríos. El pianista recupera el “majestuós” tema per seguir desenvolupant-lo i ja per arribar al final. Un bon tema del Denis alhora que delicat a moments i potent quan ha convingut.
I ell mateix em va dir..... Com veuràs en els texts que t'envio, la jugada conceptual és que cada tema està inspirat en un passatge de la Bíblia, per això totes les referències que trobaves. A nivell estilístic, el centre és el jazz modern, y les influencies van des de el rock progressiu al funk y lofi hiphop, així com les músiques ètniques de diverses tradicions (como la del pròxim orient, l’afrocubana i gallega).
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/
Seguim ara amb el projecte de Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. Els escoltarem en el magnífic tema anomenat...
5.1.- El Camino (Fran Serrano) 8m42s.
Doncs aquest tema del Fran m’ha semblat també molt interessant. Llarg, de prop de 9 minuts, on hi ha hagut temps de tot. Primer fent ell una “intro” a contrabaix sol, prèvia al tema, on l’hem pogut escoltar amb harmònics i una perfecte afinació. L’ha acabat amb la rítmica adequada, la que posteriorment han seguit els seus companys, el guitarrista marcant-lo a mode de pizzicato. Arteta n’ha fet la primera exposició melòdica del tema, aquest, a un ritme trencat, un ternari no massa simple i amb bona trempera. L’inici de la seva improvisació ha estat marcat per la dolçor, cosa que posteriorment ha anat canviant, car de mica en mica, el solo ha esdevingut més i més potent en tots els aspectes, el de la seva execució i el de l’aspecte rítmic. Un bon solo de l’Alberto que ha deixat pas al del jove guitarrista Artetxe. Aquest s’ha bellugat en l’ona d’alguns projectes de John Scofield, per només parlar d’un. Un solo marcat per la intensitat emotiva que ben aviat ens ha mostrat, alhora que també pel bon gust, fraseig, a vegades un tant rocker, sense oblidar però l’arrel, el Jazz. I el tema l’han acabat amb Arteta recuperant la melodia amb tots els companys, arribant al final delicadament. “El camino”, amb la secció rítmica fent feina de magnífic suport per a gaudi dels dos solistes, saxo tenor i guitarra.
I ell mateix ens diu que.... “El Camino” és un tema basat en el recorregut personal i musical de l'autor que recull les emocions viscudes amb les persones que s'ha trobat al llarg de la seva carrera. La introducció fa referència a la soledat en què de vegades es troba el músic a la cerca de la seva identitat.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta
és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de
Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió.
I recuperem a l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria, i la col·laboració de Devin Daniels (saxo alto). I els escoltarem en el tema anomenat..
6.1.- Rhine’s Flow (Òscar Latorre) 6m34s
I acabem d’escoltar un altre bon tema, i ves que quasi l’ha acabat el Jordi amb un bon solo, tot just abans de recuperar el motiu principal, i llavors si, acabar-lo dolçament. I és que el tema té un motiu principal força entremaliat, melodia gens fàcil, farcida de motiu rítmic també. Un tema iniciat pel vibràfon de Jean-Lou i melodia a càrrec del líder Latorre. Aquí hi col·labora Devin Daniels al saxo alto, i aquest també s’hi ha afegit a la melodia al costat de l’Òscar. El saxofonista alto és qui primer s’hi ha posat amb les improvisacions, i la seva ha estat molt reeixida, moderna, amb un so brillant, molt maco, alhora que amb una bona mostra de la seva tècnica per com de ràpid ha anat el seu fraseig, alhora que bon gust en la seva interpretació. I sempre, sempre, la base rítmica de vibràfon, contrabaix i bateria fent la seva magnífica feina de suport. El líder ha seguit les improvisacions, i la seva ha estat magnífica, amb una delicadesa i frases lligades, una magnífica sonoritat, bon llenguatge i història explicada, relacionada sempre amb la melodia del tema. Solo del Jordi a la bateria, i final d’aquest molt bon tema de l’Òscar Latorre.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ara fem un salt estilístic, i és que el projecte del Denis Suárez es força profund, tot plegat al voltant dels textos de la Bíblia. I és Denis Suárez, “El Libro Negro”, Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició.
Els escoltarem en el tema divers per ritmes anomenat...
7.6.- Post Tenebras (Denis Suárez) 6m18s.
I aquest tema es basa
en el “Lucas 2: 2-80”, i ja heu pogut constatar de nou la trempera rítmica pel
seu Groove, i no pel tempo què és mèdium. Un tema que han fet a quartet amb una
bona interpretació del guitarrista Ríos,
el qual ens ha presentat la melodia del tema alhora que n’ha fet una molt bona
improvisació. El tarannà melòdic és així com una mica hebreu, cosa relacionada
amb el fons del seu projecte tot i relacionant els seus temes en diferents
passatges de la Bíblia. La melodia
té també un tarannà profund, majestuós, cosa que es veu desenvolupat abastament
pel solo del guitarrista Ríos. Les
percussions emprades pel líder ho acaben de “vestir” tot. El pont del tema és
molt bonic, amb el seu preciós canvi tonal. La melodia del tema, amb les notes
soltes del guitarrista primer i el pont després, se’ns va quedant a dins, per
la seva bellesa.
Ríos ha estat sens dubte el protagonista principal, mentre que la resta de companys l’han aixoplugat des dels inicis. El seu solo, magnífic i posterior a la presentació del tema ha estat fet amb molt bon gust i dolçor, com n’és el tema. Espurnes de folk americà en el pont, i demés boniques referències estilístiques, les que ens ha fet aquest jove guitarrista. Bon tema del Denis, que segueix el tarannà del projecte, per la seva majestuositat.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara escoltarem de nou el projecte del contrabaixista Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. I el tema en qüestió és l’anomenat..
8.3.- Parece que si (Fran Serrano) 6m16s.
I com que ja teníem “mono” de Swing, vet aquí que Fran ens l’ha regalat amb aquest magnífic tema, on també han doblat el tempo en la reeixida improvisació de l’Alberto Arteta. El tema però ha començat més delicadament amb la intervenció d’ell mateix amb una frase inicial. El ritme ha aparegut ben aviat, tot plegat encara molt delicat. Melodia feta pel saxo tenor, afegint-s’hi el guitarrista en el “pont”. Ells dos l’acaben amb una mena de “Vamp”, apareixent un “break” delicat a l’inici del solo d’Arteta. I allò que deia, el Swing ha aparegut ben aviat amb el “walking” del líder al contrabaix, en Fran Serrano, mentre el baterista ha anat fent de les seves, quasi improvisant, pels motius rítmics desenvolupats. Gran solo d’Arteta, amb una energia i sonoritat un tant estripada, a voluntat, so robust i llenguatge jazzístic de primera línia. Un llarg solo a partir del qual les coses s’han temperat, no durant pas gaire, car el guitarrista ens ha sorprès per la seva elèctrica sonoritat i curtet solo. I així han arribat al final, deixat quasi en suspensió. Bonic tema del Fran, ell i la resta de la base rítmica donant-los el suport adequat a Arteta i al final a Artexte a la guitarra.
I Fran ens diu sobre aquest tema què.....“Parece que si” és un tema que barreja el jazz tradicional, el jazz modal i el blues, donant lloc al concepte pregunta-resposta entre els instruments i la improvisació.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/.
I també al Sinestesia que hi ha prop
de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És
qüestió de mirar-ne la programació.
I de nou amb l’ l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria.. El tema que escoltarem és el...
9.7.- Reencounter (Òscar Latorre) 7m02s.
I de Swing a Swing amb aquest gran tema de l’Òscar. I aquí els hem escoltat en format quartet de trompeta, vibràfon, contrabaix i bateria en un tema on hem recuperat la “tradició”, també per les seves improvisacions. El tempo és mèdium, una mica viu, cosa ideal per “sentir i viure” el Swing amb uns canvis magnífics. L’ha iniciat el líder fent-ne la melodia amb frases contestades per Jean-Lou. El Swing ha aparegut però en el magnífic “pont”, ja ho sabeu, la B del tema. L’Òscar ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i ja heu pogut escoltar de quina manera més subtil ha fet la seva. El so càlid de la seva trompeta és una mostra de la seva tècnica. El seu fraseig, modern, creatiu, melòdic. La seva sonoritat en el registre mig, què és on ens l’ha fet, preciosa, càlida, no em cansaré de repetir-ho. Jean-Lou ha seguit amb la seva, i sempre amb el “walking” del contrabaixista Urquiza i el Swing del Jordi a la bateria. Gran solo del vibrafonista suís, amic nostre, encabit en el Jazz post Bop, fet amb un gust exquisit. Bon fraseig, tècnica, creativitat, tot plegat seguint el tarannà del tema del líder i trompetista. I el darrer solo, magnífic també, a càrrec del contrabaixista Sebastián de Urquiza, tot plegat amb una dolçor preciosa, amb acords puntuals del vibrafonista, i un contingut colpeix de la bateria de Pallarés. Tema de nou, Swing en el pont i final acabat delicadament. Gran tema de l’Òscar Latorre.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja per darrera vegada els escoltarem a tots tres, i primer el sorprenent projecte del Denis Suárez, “El Libro Negro”, Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició.
I el tema amb el qual els escoltarem per darrera vegada, és...
10.3.- Not in my Strengh (Denis Suárez) 5m14s.
I amb aquest altre tema potent del Denis, basat en el “1ª Samuel 17:40-50 de la Bíblia, ara, ens hem allunyat del Swing que es pot escoltar en d’altres temes del programa si l’escolteu en la versió completa, la que podeu trobar al blog del programa. El tema té però una trempera impressionant, per com el motiu principal el va repetint el teclista Fité. La mare dels ous de tot plegat sembla ser la qüestió rítmica. Tot i això el tema l’han iniciat delicadament piano i baix, fent-ne la melodia que a mi m’ha semblat amb reminiscències medievals, al líder no, ja m’ho va dir, però per això hi ha les orelles, per escoltar i dir la teva. Fité ha fet una bona tasca amb el teclat, amb els acords, alhora que també amb les línies melòdiques del tema, també en les del pont. El ritme trepidant, és però la faceta important del tema, que per això el líder és el baterista. Entremig, també un break, amb una “reentré” brutal, per com el baixista ens ha fet sentir els més greus, i també amb el ritme incorporat. La tasca que ha fet el baixista Allan ha estat imprescindible, ell, al costat del líder a la bateria i Fité al teclat. Un tema fet a trio, car la guitarra no m’ha semblat haver-la escoltat, al menys de manera evident. Tema potent, en l’ona dels altres del seu projecte, el de Denis Suárez, alumne del Taller de Músics ESEM, com ho són tots, crec. I ell i el baixista, ves per on que van venir al Festival de Jam Sessions que fem cada estiu a Sant Vicenç dels Horts, organitzat pel Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament del poble. Endavant Denis Suárez.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic Andrés Rojas abans
El Pricto on hi trobareu de tot i
més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom
inclassificable.
I també escoltarem el darrer tema del projecte de Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. I el tema es diu...
11.6.- Cuando todo comienza (Fran Serrano) 5m39s.
I al Fran li encanta començar els temes d’aquesta manera, fent-nos obrir les oïdes, dient-nos, nois i noies, estigueu atents que ara en ve una de bona. I així ha estat el cas, en un altre tema divers, canviant, però farcit de Jazz, tema de ritme un tant trencat, ternari a moments, i que incorpora algun “break”, com el primer i ja amb el solo de l’Alberto Arteta al saxo tenor. El tema l’ha iniciat però el pianista, després de la “intro” del líder, on ja hem copsat l’aspecte rítmic. El guitarrista ha aparegut puntualment amb algun acord, la sonoritat del qual ja ens indicà com serà la seva improvisació posterior. Primer però l’ha feta el saxo tenor Arteta, improvisació que ha anat agafant empenta de mica en mica, alhora que amb el suport de la base rítmica de piano, guitarra, contrabaix i bateria. Gran solo de l’Alberto, arribant al registre agut i estripant de nou el seu so, alhora que amb creativitat a dojo. Qui ens ha sorprès ha estat el guitarrista Ríos, el qual amb una sonoritat semblant a la del Pat Metheny d’una determinada època, ha acabat d’omplir l’espai amb la seva creativitat i bon gust, tot i la sofisticació electrònica del seu so. Un solo encabit en la Fusió que féu el mestre, i tants d’altres, fins i tot abans que ell. Arteta recuperà la melodia, alhora que la tranquil·litat, i així van arribant al final del tema, que acabaran de cop. Gran tema i projecte de Fran Serrano. Us convido a seguir-lo, de la mateixa manera que us ho dic de Denis Suárez i Òscar Latorre, tres exponents del Jazz que es fa ara mateix, cadascun d’ells amb la seva peculiaritat i personalitat.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming
I ja per acabar el programa d’avui, escoltarem el darrer tema i que serà el del projecte de l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria. Escoltem-los en el tema anomenat....
12.6.- Liberation (Òscar Latorre) 4m49s.
I de quina manera hem acabat el programa d’avui, amb tot el tempo del món, i difícil de seguir per la velocitat del tema. Un ritme “Latin” existent ja en la “intro” i melodia del tema, que els ha acompanyat durant les seves execucions. La melodia és també molt entremaliada, per veloç, però també per com en són els seus intervals. Jordi a la bateria i Sebastián al contrabaix, han estat els artífexs de l’inici, apareixent ben aviat Òscar i Jean-Lou fent-ne tot el tema, amb el “pont” inclòs. Aquest darrer és qui primer ens ha fet la seva improvisació, magnífica també, amb el suport imprescindible de la base rítmica de dos. Gran solo de Jean-Lou, on ens ha apropat el món càlid de les diverses illes del Carib. Un tema on el líder ha restat en segon pla, deixant el protagonisme solista al vibrafonista suís. I després del solo d’aquest, han recuperat el tema, acabant-lo diluint-se en el silenci, coses que diem sempre, que en un directe, allargassarien el tema segons públic i músics. Gran tema i projecte de l’Òscar Latorre i gran intervencions de la resta de companys, Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria. Endavant Òscar.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda, i al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/
Doncs ja hem acabat el programa d’avui i com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat a Denis Suárez, Fran Serrano i Òscar Latorre.
I ves per on que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
