Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, com que ja tocava, avui faré un programa dedicat a l’editorial Moonjune Records, la del Leonardo Pavkovic. Així doncs, les músiques que escoltareu estaran situades en l’entorn del Jazz-Rock-Progressiu, amb la majoria d’instruments electrificats, amb molta tralla, tot i haver-hi temes delicats com alguns del projecte “Solar Flash” de l’Asaf Sirkis. Escoltareu també al guitarrista Beledo i el seu “Seriously Deep”, més canyero, tot i que el que ho és més és el de la formació Mahogany Frog i el seu “In The Electric Universe”. 

Així doncs que.... Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York i d’Europa les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

Comencem doncs amb el subtil projecte de l’Asaf Sirkis, “Solar Flash”, publicat el 15 de juliol de 2021. Enregistrat per Jesús Rovira a l'estudi La Casamurada, Banyeres del Penedes, Catalunya. Mesclat per Christoph Reiss. Masteritzat per Alex Klebl a Marell Music, Alemanya. Produït per Asaf Sirkis de la productora Stonebird en associació amb Leonardo Pavkovic de MoonJune Records. Producció executiva per a la publicació internacional per Leonardo Pavkovic. I aquí hi tenim a ASAF SIRKIS - bateria, composicions, arranjaments; GARY HUSBAND - piano acústic, teclats; KEVIN GLASGOW - Baix elèctric de 6 cordes. Amb convidats especials: SYLWIA BIALAS - veu (1, 3, 4) i MARK WINGFIELD - guitarra elèctrica (3, 5, 8). Tots els temes són del líder Asaf Sirkis. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del projecte de Sirkis: 

https://asafsirkis-moonjune.bandcamp.com/album/solar-flash

Escoltem-los ja amb alguns dels seus temes més delicats, coses aquestes que dominen en el seu disc, on la subtilesa i bellesa de les composicions i interpretacions és la mare de tots els ous. O sigui que escoltem plegats el delicat tema anomenat... 

1.2.- Under The Ice (Asaf Sirkis) 5m44s. 

I ja podeu intuir com seran les músiques del programa, no per tempo que canviarà a més, i sí per les seves harmonies, melodies i instruments dels músics, tots passats per sedassos electrònics i on no hi haurà cap vent; anem d’elèctrics per tots els costats. Una composició de l’Asaf, baterista, que sí se’l reconeix al comandament de la seva nau rítmica, però també les melodies del teclat sintetitzat de Husband i abans amb el baix elèctric Glasgow. El baixista ens ha fet un molt bon solo després d’escoltar-los amb la melodia, situat en la part alta del mànec, o perquè resulta ser un baix de sis cordes, car el so és més agut que greu. Mentrestant, baterista i teclista l’han acompanyat. El teclista ha seguit el tarannà del tema, ara però amb tots els seus recursos i so sintetitzat, el del seu teclat que a voltes ens ha semblat el d’una guitarra. Bon tema per començar el programa dedicat a Moonjune Records, aquest “Under The Ice” de l’Asaf Sirkis. 

SOLAR FLASH és el nou àlbum del bateria, compositor, arranjador i educador Asaf Sirkis, nascut a Israel i amb seu al Regne Unit, que inclou una formació estel·lar formada per l’extraordinari teclista anglès Gary Husband, el baixista escocès Kevin Glasgow i els convidats especials, la vocalista polonesa Sylwia Bialas i el guitarrista anglès amb seu als Estats Units,  Mark Wingfield. Us esperen uns sons electroacústics "de l'espai exterior" inquietants, amb una àmplia gamma de dinàmiques que van des de balades suaus com les de l’Erik Satie fins a l’elèctric Jazz-Prog improvisat d'alta energia i tot el que hi ha entremig. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I després d’aquesta delicada composició del baterista Sirkis escoltarem algun altre tema així de bonic, ara però del guitarrista Beledo i el seu “Seriously  Deep”. S'estrenarà el 16 de novembre de 2021. Enregistrat per Scott Petito a NRS Studio, Catskill Village, NY, EUA, els dies 22 i 23 de setembre de 2020. Mesclat per Scott Petito i Beledo a NRS Studio els dies 19 i 20 de desembre de 2020 i el 30 de abril de 2021. Masteritzat per Stefano Castagna a Ritmo & Blue Studio, Pozzolengo, BS, Itàlia, entre el 14 i el 19 de maig de 2021. El vibràfon de Jorge Camiruaga el va enregistrar Rogelio Lago a Grind Sound Studio, Montevideo, Uruguai, el 2 de desembre de 2020. Les parts vocals de Kearoma Rantao van ser enregistrades per Francois Arthur Titus i Prestley Metsheat a l'estudi Kalakuta Heartbeat, Gabarone West, Botswana, el 19 de març de 2021. Les parts vocals de Boris Savoldelli, per Boris Savoldelli a Insanology Studio, Sotto Colina, BG, Itàlia, el 21 d'abril de 2021. Totes les composicions i arranjaments són de Beledo, excepte 'Seriously Deep', composta per Eberhard Weber, i 'Knocking Waves' i 'Into The Spirals', compostes per Beledo, Levin, Grohowski. Produït per Leonardo Pavkovic i Beledo. Producció executiva de Leonardo Pavkovic per a MoonJune Music. Aquí hi tenim a BELEDO - guitarres, piano acústic, sintetitzador; TONY LEVIN – contrabaix, baix elèctric; KENNY GROHOWSKI - bateria. Amb convidats especials JORGE CAMIRUAGA - vibràfon (1, 4); KEAROMA RANTAO - veus (2) i BORIS SAVOLDELLI - veus (6). I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp del disc:

https://beledo-moonjune.bandcamp.com/album/seriously-deep

BELEDO, multi-instrumentista d'origen uruguaià, resident a Nova York, principalment guitarrista i pianista, que va créixer a Montevideo i va ser un destacat intèrpret de l'escena del jazz al seu Uruguai natal, s'uneix al bateria Kenny Grohowski, que a més de participar en diverses sessions de MoonJune, ha treballat amb John Zorn, John Medeski, Imperial Triumphant, així com l'encarnació més recent de Brand X. Completant el trio bàsic del disc hi ha el baixista Tony Levin, la llista de crèdits del qual inclou Paul Simon, John Lennon, Peter Gabriel, David Bowie i King Crimson. 

Els escoltarem doncs en el llarg i preciós tema que titula el disc, composició original de l’Eberhard Weber... 

2.1.- Seriously Deep (Eberhard Weber) 14m10s 

I déu n’hi do quin tros de llarg tema, amb diversitat de canvis quasi de tot tipus, iniciat delicadament i amb la melodia a càrrec de  Beledo al piano i també amb el baixista Tony Levin. En aquest tema, arranjament del tema homònim del baixista Eberhard Weber, hi havíem d’escoltar a l’amic del líder al vibràfon, en Jorge Camiruaga, però m’ha semblat que no hi ha aparegut. El líder s’ha doblat amb piano i guitarra en aquesta llarga i preciosa melodia i posterior i magnífic solo que ens ha fet el líder a la guitarra, aquesta, passada per determinats efectes la qual cosa fan que tingui una sonoritat magnífica. Alhora, el seu solo ens ha colpit també per la seva bellesa. Mentre ell el desenvolupava, ha tingut el suport de la base rítmica amb Tony Levin i la bateria de Kenny Grohowski. El baixista ha fet també un reeixit solo, en la seva ona melòdica, més propera al Rock, i per tant al Jazz-Rock. Ha fregat amb l’arc el seu “upright bass” i per això les sonoritats que l’hi hem escoltat. El tema té un canvi al final que ens resulta molt interessant. I hi ha moments on el líder sembla haver-se doblat, car se’l sent a la guitarra i al piano, també amb el seu solo executat, i sempre, amb una base de dos potent, sòlida i segura. I tot i que apareix en els crèdits d’aquest tema, no m’ha semblat escoltar al vibrafonista Jorge. En fi, igualment un magnífic i primer tema de Beledo. 

La peça central de l'àlbum és l'arranjament de Beledo de la composició d'Eberhard Weber, “Seriously Deep”. Va aparèixer originalment a l'àlbum de l'ECM, Silent Feet, l'àlbum i aquesta cançó en particular van tenir un gran impacte en Beledo i el seu amic Jorge Camiruaga quan el van escoltar per primera vegada en el seu llançament el 1978. Amb una durada de més de 14 minuts, el tema, amb la seva melodia elegant i suaument desplegada, compta amb Beledo a la guitarra elèctrica i el piano acústic. El solo ondulant de gamma alta de Beledo es complementa amb la resposta ruminativa de Levin a l'extrem oposat de lo tonal, sumant-se a una interpretació molt equilibrada. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/

 

I recuperarem les músiques subtils de l’Asaf Sirkis i el seu “Solar Flash”, i recordem que hi tenim a ASAF SIRKIS - bateria, composicions, arranjaments; GARY HUSBAND - piano acústic, teclats; KEVIN GLASGOW - Baix elèctric de 6 cordes, i de convidada SYLWIA BIALAS, veu en el tema anomenat.. 

3.1.- Kinship (Asaf Sirkis) 6m35s. 

Amb el primer redoble ja hem constatat que el canvi rítmic respecte als altres temes ja havia fet acte de presència. El tempo no és massa ràpid, no, però el tema té una determinada trempera. Una melodia iniciada pel teclista Husband pel canal dret i amb una sonoritat, la qual ha canviat a més etèria i estratosfèrica en el seu magnífic solo. El tema té una senzillesa i bellesa que es veu augmentada per la veu de Sylwia Bialas, parella sentimental de Sirkis. El solo del teclat sintetitzat de Husband ha aparegut pel canal esquerra, i ens ha agradat força per com l’ha fet, per la sonoritat i també llenguatge no massa allunyat al del Jazz, car el programa d’avui va d’això, de Jazz-Rock-Progressiu. Glasgow ha fet el seu també reeixit solo al baix elèctric, amb una bona tècnica i melodia creada. Mentre, teclista a moments, i baterista sempre, l’han acompanyat abastament, amb solidesa, sobretot la del líder a la bateria, alhora que amb contundència. I després d’aquest solo, han recuperat la melodia del tema....d’aquest altre bon tema de Sirkis amb la veu de Bialas, acaronant-nos dolçament. 

En paraules del Sr. Robert Wyatt:

"Fa anys que conec els regals musicals de l'Asaf, i sens dubte, prou i suficient per dir què, pel que puc veure, no hi ha RES que no pugui fer quan s'ho proposa. Per descomptat, en aquest disc innovador, les seves habilitats amb el seu kit de percussió no deixen d'ampliar-se, però el que realment em captiva aquí són les seves composicions etèries i inquietants, que porten els solistes a territoris desconeguts, guiant-los però permetent-los la llibertat de submergir-se i submergir-se en els seus solos amb les seves maneres simpàticament idiosincràtiques. Així doncs, aquest és un enregistrament notable que, amb les seves veus individuals molt diferents, té, no obstant això, la sensació d'un únic organisme viu: tota una combinació!" 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I de nou amb el projecte de Beledo, “Seriously Deep”, amb BELEDO - guitarres, piano acústic, sintetitzador; TONY LEVIN – contrabaix, baix elèctric; KENNY GROHOWSKI – bateria. I els escoltarem en el tema anomenat.... 

4.3.- Coasting Zone (Beledo) 5m06s. 

I amb Beledo hem seguit també amb aquest canvi rítmic que veiem què és força impressionant, alhora que li hem reconegut uns bons breaks entremig de la melodia. Un tema on el baterista Grohowski ha tingut uns moments per mostrar-nos les seves habilitats, que en són moltes, que ha fet després dels solos dels seus companys, i tot just abans que recuperessin la melodia i encarar el final del tema. El líder és qui primer ha desenvolupat els solos, i ens ha tornat a meravellar per velocitat, tècnica i amb la mateixa sonoritat, o molt similar a la del seu Gurú Allan Holdsworth. Mentre, la base de Levin i Grohowski, li han donat el seu suport, aquest, amb una gran contundència, la mateixa que ens ha mostrat en el seu solo, escoltant el so de les seves timbales i demés, unes pel canal dret, d’altres pel canal esquerra. Bon tema de Beledo, i creixent de trempera, segur que ho esteu notant. 

Que l'àlbum inclogui tant música escrita com improvisada és molt el nucli de l'enfocament de Beledo. “M'agrada assegurar-me que els músics tinguin tots els materials per endavant i que els arranjaments ja estiguin digerits quan arribem a l'estudi. Aleshores les improvisacions fluiran sense estrès. Acostumo a escriure de tot, però no és per encaixar la gent amb el que està escrit, sinó amb l'esperança que creï un marc de punts infinits que ampliarà les possibilitats d'expressió. Les improvisacions són un aspecte que ocupa més d'un 50% de les meves composicions i quan es tracta de tocar la meva guitarra és l'aspecte que crec que em permet expressar el meu veritable jo", diu el guitarrista. 

La seva escriptura, ja sigui per a escenaris instrumentals o vocals, mostra una eloqüència flexible. Coasting Zone i Maggie's Sunrise compten amb Jorge Camiruaga al vibràfon, un amic de tota la vida de Beledo que va compartir la passió per aquell àlbum d'Eberhard Weber Colors l'any 1978. Tots dos temes suggereixen estats d'ànim reflexius amb una qualitat d'anhel que oloren les seves melodies i en solitari. línies. Aquest últim, en particular, millorat pel treball de piano de Beledo i la qualitat anhelosa de la seva guitarra que de tant en tant recorda els tons planents d'Allan Holdsworth. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. Reserves a mtuset@xtec.cat.

 

I recuperarem per darrera vegada les músiques subtils i ara més potents, les de l’Asaf Sirkis i el seu “Solar Flash”, i recordem que hi tenim a ASAF SIRKIS - bateria, composicions, arranjaments; GARY HUSBAND - piano acústic, teclats; KEVIN GLASGOW - Baix elèctric de 6 cordes. I el tema és el que titula el disc.. 

5.7.- Solar Flash (Asaf Sirkis) 6m06s. 

I quin altre tema més bonic de l’Asaf Sirkis. El tema però ha començat molt delicadament amb una “intro” melòdica a càrrec del teclista Gary Husband, tot plegat a base d’efectes subtils i estratosfèrics, per després aparèixer la melodia ja a un bon tempo i presència evident del líder, baterista i compositor. El teclista ha seguit desenvolupant els seus efectes amb notes llargues i subtils, per després aparèixer encara un so més eteri, en el seu magnífic solo. La contundència de la base, a moments contrastava amb la subtilesa del teclat, i en d’altres moments, se li esqueia la mar de bé, per com eren les seves sonoritats estratosfèriques. Després de la seva intervenció, el líder ens ha tornat a deixar ben clares quines són les seves prioritats rítmiques, tot i mostrant-nos el seu tarannà potent, executat tot plegat amb una increïble precisió rítmica. Levin ha fet en aquest tema, la gran tasca de ser-hi i acompanyar als dos companys. Tema potent de l’Asaf Sirkis. 

"En escoltar Asaf Sirkis fent la seva feina, dues coses són immediatament òbvies: passió i compromís. Beneït amb habilitats tècniques que a vegades són malauradament subestimades, la seva sensibilitat de l'Orient Mitjà equilibra allò potencialment volcànic amb allò meditatiu i reflexiu. - Dr. Bill Bruford, i jo afegiria que.. Un mestre de la sorpresa creativa està front el teu seient, i tu te l’escoltaràs embadalit". 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia hi teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/

 

I escoltarem per darrera vegada a Beledo i el seu “Seriously Deep”, i ja sabem que ells són BELEDO - guitarres, piano acústic, sintetitzador; TONY LEVIN - contrabaix, baix; KENNY GROHOWSKI - bateria. Escoltem-los en el tema anomenat... 

6.7.- Into The Spirals (Beledo, Levin, Grohowski) 4m16s. 

I quin altre tema més potent acabem d’escoltar, de Beledo. L’han iniciat Tony Levin i Kenny Grohowski amb un “Funk” brutal, fent una “Intro” magnífica. La curteta melodia, gens atípica però amb el seu encant, l’han iniciat guitarrista i teclista, doblant-se tot i la diferència de sonoritat de teclat i guitarra. El líder ben aviat s’hi ha posat amb la seva improvisació, amb el perenne suport rítmic de la base de dos, brutals en aquest tema, com també amb els altres. Després de fer el seu increïble solo, hi ha hagut recuperació de la melodia i uns posteriors moments esotèrics, tot just en el curtet solo del teclista Husband. El líder ha recuperat la curteta melodia del tema, amb el canvi rítmic que també ens hem trobat als inicis, per acabar-lo diluint-se en el silenci, d’aquella manera que diem sempre, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Un tema amb molta trempera ideal per acabar aquests dos primers projectes, el de l’Asaf Sirkis i el de Beledo. 

I seguint parlant del projecte.....No obstant això, és una característica de l'enfocament perfeccionat de Beledo per tocar la guitarra que no li preocupa cap mena d'exhibició òbvia o demostració gratuïta de tècnica. Les destres  ràfegues de velocitat poden ser més atractives i emocionants quan es despleguen amb moderació, és a dir, quan la música ho requereixi. És molt  probable que Beledo elabori amb cura les atmosferes, i no tant fent guions innecessaris amunt i avall del diapasó. Bons exemples d'això es troben a Knocking Waves i Into The Spirals, dos temes que es van improvisar en directe a l'estudi entre Beledo, Grohowski i Levin i que demostren el seu enfocament textural com a mitjà per potenciar el moment, mostrant una autèntica empatia amb el treball dels seus col·legues. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming

 

I ja per anar encarant el final del programa, farem un salt quantitatiu, per volums, potències, ritmes i per la molta “canya heavy” del projecte dels Mahogany Frog, “In the electric Univers”, publicat el 26 de març de 2021 i gravat entre 2013 i 2019 per Andy Rudolph, John Paul Peters i Mahogany Frog @ Private Ear Recording, Video Pool Media Arts Centre, 70 Albert Street i Uncle Stan's Basement, Winnipeg, MB, Canadà. Masteritzat per Harris Newman @ Greymarket Mastering, Montreal, PQ, Canadà. Produït per Mahogany Frog. © 2021 Mafrogany Hog Ltd./Inc./Corp. & Co. en associació amb MoonJune Records. Aquí hi ha GRAHAM EPP: Guitars, teclats & electròniques; JESSE WARKENTIN: Guitarres, teclats i electrònica; SCOTT ELLENBERGER: Baix elèctric, teclats i electrònica i ANDY RUDOLPH: bateria, teclats i electrònica. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del bandcamp del disc:

https://mahoganyfrog-moonjune.bandcamp.com/album/in-the-electric-universe 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ 

I els escoltarem en aquest tema llarg i divers anomenat... 

7.1.- Them From P.D. (Mahogany Frog) 14m13s. 

I déu n’hi do de llarg i divers tema d’aquesta formació canadenca. Un tema al qual li hem “descobert” quatre parts diferenciades, com segur que vosaltres també haureu copsat. La primera part, iniciada delicadament pels sons eteris repetitius, ens ha servit a mode d’Intro per anar-nos-hi situant. La melodia ha aparegut amb la guitarra de Graham, escoltant-la pel canal esquerre. Ha anat evolucionant, i déu n’hi do el canvi rítmic i potència amb una línia feta pel baix sintetitzat. La resta s’hi ha afegit a base de tots els efectes siderals possibles, sense oblidar les qüestions melòdiques, que també n’hi ha hagut. I la tercera part del tema ha aparegut primer dolçament, i ben aviat a tot ritme beat del baterista i efectes especials de nau sideral, alhora que una melodia que sona barrejada, tot plegat abans del terratrèmol que ens ha sacsejat moments després. I així han seguit uns moments, amb aquesta brutal intensitat, amb alguna incursió melòdica, poc descoberta entremig de tot plegat. I la quarta part també ha aparegut primer delicadament i esotèrica, i ara ja recuperant la melodia inicial, la dels primers moments del tema. Alhora hi hem escoltat de tot i més, efectes, sons estratosfèrics, melodia repetitiva, i augment de la intensitat emocional, també hem escoltat algunes percussions soterrades en el magma sonor...Cosa brutal aquesta que acabem d’escoltar....amb un final que s’ha anat diluint en el silenci, així com dolçament. Brutal tema d’aquests canadencs, i només és el primer...agafeu-vos que venen corbes. 

'In The Electric Universe' de Mahogany Frog és el setè àlbum d'estudi, i el tercer a MoonJune Records, del grup instrumental electropsicodèlic canadenc Mahogany Frog. Sis anys de realització,  on l'enregistrament il·lustra una incursió en formes de recerca sonora no examinades anteriorment pel grup. A partir d'enfocaments d'orquestració capturats en el seu esforçat treball SENNA de 2012, el grup pretén crear ones de so infinitament transformables que transcendeixen les percepcions convencionals de la instrumentació, alhora que ofereixen un tancament melòdic i rítmic. Utilitzant el desplegament gradual dels temes, la repetició extensa, les capes de textures diverses i els grooves cruixents i pesats, les melodies invoquen una experiència d'escolta que és semblant a lo transcendent i què són hipnòtiques. L'ampli ús d'arpegiadors sintetitzats, sovint deslligats del ritme i irresoluts en el tempo, genera telons de fons càlids i desorientadors a estructures d'altra manera accessibles. Els bucles de cinta i el retard de cinta s'utilitzen experimentalment, destacant la decadència i la fragmentació. Les composicions serveixen com a fonaments per a la estratificació melòdica, l'examen tonal i la deconstrucció, donant lloc a una col·lecció de música dinàmica i acolorida rica en expressió, alegria i resolució. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com  i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguirem amb ells i la seva extraordinària marxa amb el tema anomenat... 

8.8.- Octavio (Mahogany Frog) 8m20s. 

I sembla que els hi agrada començar els temes delicadament, com ara han fet amb la flauta, la única, jo que havia dit que no escoltaríem cap vent. No, no us enganyeu, era un teclat sintetitzat amb so de flauta. I el canvi rítmic ha aparegut també després de la delicada “intro”, i amb quina contundència, per ritme que no per tempo, ho han fet. Un tema on sí que hem reconegut una melodia feta per diversitat d’instruments, guitarres, teclats, i on el baix elèctric ha fet també acte de presència. De fet, el baix hi és de manera permanent i amb una gran solvència. La melodia ha anat in crescendo fins trobar-nos amb un altre “break”, on tot s’ha apaivagat una mica. La potència melòdica i de la secció rítmica ha anat in crescendo, arribant a moments bastant bestials, la de les guitarres i efectes. El break i canvi de ritme encarant el final, ens ha sorprès per la seva bellesa, sense mitigar gens la seva potència sonora. En un directe, a mi, no m’hi trobaríeu, no.

 

Mahogany Frog és una banda de rock electrònic instrumental de Winnipeg. El grup està format per Graham Epp (guitarra / teclats / electrònica / trompeta), Jesse Warkentin (guitarra / teclats / electrònica), Scott Ellenberger (baix / teclats / electrònica / trompeta) i Andy Rudolph (bateria / teclats / electrònica). La música pren influència de la psicodèlia dels anys 60, el progressiu / fusió dels anys 70, el jazz, l'exòtica dels anys 50, l'electrònica i l'ambient experimental. Utilitzant amplis teclats analògics/digitals, guitarres carregades de feedback, fuzz-baix i electrònica, el grup crea cançons dinàmiques i multicapa que exploren el to, l'estat d'ànim i la composició. Els sons poc ortodoxos i els arranjaments complexos de Mahogany Frog poden desafiar l'oïda, però les seves progressions inquietants i melodies lúdiques són immediatament accessibles. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I encara seguirem amb el llarguíssim tema de més de 17m anomenat.... 

9.6.- (Sundog) (Mahogany Frog) 17m41s. 

I amb aquest altre encara més llarg tema ens han deixat KO. L’han iniciat també d’una manera molt delicada amb una “Intro” etèria, per després aparèixer, dolça també, la melodia o motiu principal. De mica en mica, les percussions, els efectes, l’increment de sonoritat, les línies melòdiques dels instruments passats pels sedassos electrònics, ens han seguit acaronant, una bona estoneta, tot plegat molt maco i sense un volum massa potent. El tema principal o motiu es va repetint, afegint-s’hi més i més efectes especials siderals, fins el moment on la nau ja ha deixat l’atmosfera i ha entrat en el buit, en l’infinit. A partir de llavors, manca d’instruments de percussió, només els sons de l’infinit, que es van repetint de mica en mica, deixant-nos en un estat d’èxtasi total. Al final, apareixen uns sons que podrien venir de la nau dels percussionistes, mentre els de l’altra nau recuperen al final l’embranzida del tema, amb el ritme, acords de teclats, melodies de guitarres, el baix amb el seu suport, i així seguiran amb aquesta trempera esotèrica fins arribar al final d’un dels temes més llargs que mai he posat en aquest programa. S’ho valia, però. Si és que encara sou aquí. I al final, han tornat a recuperar aquell esperit sideral, acabant-lo delicadament amb uns bongos maquíssims i efectes esotèrics. Tema brutal d’aquesta formació canadenca.

 

A l'escenari, la banda actua furiosa i a volums massius, sovint connectant múltiples cançons amb interludis que consisteixen en un ambient texturat. Durant les últimes dues dècades, Mahogany Frog ha llançat set discos, ha escrit i interpretat nombroses partitures en directe, ha ofert actuacions d'alt perfil al Pop Montreal, Sled Island Music & Arts Festival, Winnipeg Jazz Festival, WSO New Music Festival, JUNOfest, Prog Day (Chapel). Hill, NC), Reeperbahn Festival (Hamburg, GER) i SESC (Sao Paulo, BZ), i van compartir escenari amb artistes notables com The Flaming Lips, Caribou, Deerhoof, BADBADNOTGOOD, Venetian Snares, SUUNS, Besnard Lakes i Eric's Trip. . El seu llançament de 2012 SENNA va guanyar l'Àlbum instrumental de l'any als Western Canadian Music Awards 2013 i va ser nominat en la mateixa categoria als Premis JUNO 2014. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/

I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I ja per acabar el projecte i programa d’avui els escoltarem en el potent tema anomenat.. 

10.4.- Cube 1 (Mahogany Frog) 5m18s. 

I déu n’hi do de quina manera més brutal hem acabat el programa d’avui. I és que el programa d’avui l’hem dedicat als projectes de l’amic Leonardo Pavkovic, del qual ja fa dies que us deia que li havia de fer un programa. Doncs ja li he fet. De tant en tant una mica de tralla també va bé. I és que ell col·labora amb aquest programa quasi que des dels inicis, o sigui que li he posat els seus discos, els hi poso des de fa més de 10 anys. Un tema canyero que també ha tingut una mena de break entremig, al menys, hi ha hagut uns moments on la secció rítmica, baix i bateria han aturat la màquina. I el tema ha seguit amb la mateixa contundència rítmica, melodies repetitives fetes amb molta gràcia, i tot plegat amanit pels diferents efectes que ells han afegit als seus instruments. I recordeu que l’han començat amb efectes de guitarra, amb percussions soterrades pel so dels efectes, per agafar l’embranzida definitiva, amb el que serà el motiu melòdic i rítmic principal i que hem escoltat abastament durant tot el tema, si n’exceptuem el “break” comentat. Hi ha també una part B del tema, posterior a la primera A, la que us acabo de comentar. En fi, un tema brutal, per a un programa brutal, el que acabem de fer ara mateix. 

En fi, que ja l’hem acabat, i com sempre espero que us hagi agradat l’especial proposta d’avui, dedica a Moonjune Records, i als projectes de l’Asaf Sirkis, Beledo i aquests darrers, els canadencs Mahogany Frog. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.