Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic, com més o menys ho són tots, i aquesta setmana amb un de dedicat a la Fusió del Jazz amb les músiques rockeres. Així és que recupero dos projectes de fa dies i que encara no havia posat i els acompanyo amb un de més actual. Resumint, escoltareu dos projectes de Youkali Music el de l’any passat anomenat “Putting paper on it” de la formació Patáx i el d’aquest any amb la ApBigBand i el seu projecte “Plays Radiohead”. Un altre anterior en una ona més pop, és el projecte de Gaspa, anomenat “Chasing Bright Light”, editat per MMMmusic, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
Doncs proposo que
comencem el programa d’avui amb el projecte del magnífic cantant i compositor,
alhora que baterista i pianista, teclista, el del polifacètic Àlex Gaspa, anomenat “Chasing Bright Light” ell acompanyat
de tota una colla de músics com són Jean
Paul Dupeyron, guitarres; Marc Mas, piano i Rhodes; Miquel Àngel Cordero,
contrabaix i baix elèctric i amb la col·laboració en alguns temes de Ramón Àngel Rey, bateria; Santi de la
Rubia, saxo tenor; Jaume Peña, trompeta; Josep Tutusaus, trombó; Marian
Barahona, cors; i fent alguns solos en
Marçal Xirau, guitarra; Pol Gaspa, piano i Lia Gaspa, piano. I tots els arranjaments dels vents i guitarra elèctrica en el tema #9, amb Vicens Martin. El líder i cantant és
qui ha compost els 9 temes d’aquest projecte que transitat pel pop-rock amb un
rerefons del Jazz per les impros i arranjaments, i la seva magnífica veu de
“crooner”. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: http://www.mmmmusic.eu/gaspa.html
Escoltem-los doncs amb el tema que titula el projecte i amb una formació reduïda amb l’Àlex Gaspa, veu, bateria, teclats; Jean Paul Dupeyron, guitarra elèctrica; Miquel Àngel Cordero, baix i Lia Gaspa en el solo final del piano..
1.6.- Chasing Bright Light (A. Gaspa) 3m45s
I ja heu pogut escoltar quina cançó més bonica i quina maca veu té l’Àlex. Un tema delicat, amb una melodia preciosa. L’ha iniciat ell mateix amb una “Intro” al teclat, i ben aviat l’hem escoltat cantant-ne la melodia. El pont té un canvi harmònic molt maco, també. La guitarra de Jean Paul, una “Lap Steel” sembla, li dóna una sonoritat estratosfèrica. El tema es va desenvolupant i afegint-s’hi sonoritats diverses dels diferents instruments, i s’acaba quasi que en suspensió. I el líder i pare ha volgut afegir-hi uns darrers acords fets per la seva filla Lia que aleshores només tenia 9 anys.
I d’aquest projecte de l’Àlex hi podem trobar d’altres temes així de dolços, com n’és la seva veu, i així de bonica és la cançó “Evarcelona”. Sorprenent és “The Shine” per com l’inicien, quasi tímidament amb sons que al final esdevenen intel·ligibles, ja amb la veu i resta d’instruments.
Nascut a Barcelona, Gaspa ja de petit
s'enamora de la música i comença a tocar el piano i la bateria. Després
d'acabar els seus estudis al Taller de
Músics, inicia la seva aventura professional acompanyant a grups i solistes
com Brian Caffrey, Cece Giannotti,
amb qui realitza Pivot Point, millor
disc de l'any 2010 per l'Associació de
Jazz i Música Moderna de Catalunya. Col·labora també amb Babel, Marc Durandeau, David Escamilla,
Xavi Garriga & the Garriguets, Mone, Joan Vinyals, Open Arms, Jean Paul
Dupeyron, Please Tribut U2, Companyia Pentina el Gat, Eduard Iniesta, John
Ward, Pere Espinosa, Suzanna, Marian Barahona, David Palau, Laia Porta &
Arrigo Tomasi Jazz Quartet, Andreu Martínez, Enric Navarro, La Folie, David
Busquets i un llarg etc. Ha gravat més de trenta discos com a músic
d'estudi i ha participat en la banda sonora de la pel·lícula Magic Journey to Africa del periodista Jordi Llompart. Amb el disc “Chasing bright light” compleix per fi
el somni de realitzar el seu projecte personal, com a artista, compositor i
autor d'unes cançons que de fet, l'han acompanyat durant tota la seva vida.
I ara seguim amb el projecte de la formació Patáx anomenat “Putting Pepper on It”, amb un disc enregistrat en directe i editat per Youkali Music, enregistrat i mesclat per la gent d’Infinity Studios”, Madrid, amb tota una colla de músics com són ara Pepa Solana (Lady Pepper), veu; David Carrasco, saxo tenor; Jorge Vera, piano; Carlos Sánchez de Medina, baix elèctric; Jorge Pérez i Dani Morales, percussions i Milena Brody i Patrícia del Olmo, backing vocals. Aquí tenim 10 temes la majoria dels quals compostos per Jorge Pérez, excepte #1 Lennon & Mc Cartney, #9 Lennon i #10 Michael Jackson. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Youkali Music:
https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/359-putting-pepper-on-it
I el tema que escoltarem és el compost per Jorge Pérez, el delicat...
2.6.- Mamarl (Jorge Pérez) 6m49s
Doncs ja veieu que avui anem de veus, de músiques relacionades amb el rock, amb el pop, i sempre amb les improvisacions més en l’ona jazzera. Avui estem fent un programa amb dos projectes dedicats a Youkali Music, una editorial establerta a Madrid i dirigida pel Thomas Shindowski i amb el seu amic i col·laborador alhora que també músic de les percussions diverses, crec, en Rubén López. I sí, la veu de la cantant és força corprenedora, per potent, per reivindicativa, car quan es canta d’aquesta manera, amb aquesta intensitat se sol reclamar sempre quelcom, i en aquest món d’injustícies, quasi que només hauríem d’estar reclamant això, la Justícia, i en tots els àmbits. Ella ha començat però de manera molt delicada, acompanyada pel piano, i posteriorment amb el baix elèctric, tot això en la primera A del tema. El baterista s’hi ha afegit amb els copets al canto de la caixa, el saxo tenor, i també les veus de les dues cantants que fan el cors. Els solos han vingut després, i primer el del baixista força delicat, i acompanyat per unes “palmes” precioses i piano. El posterior del saxo tenor, també molt càlid inicialment i que de mica en mica ha anat creixent d’intensitat i emoció. Un preciós tema per anar-nos situant en la música d’aquesta formació.
I un tema molt delicat és també “A Story Begins”, amb piano i la veu de Pepa alhora que amb una melodia preciosa i el fons del saxo tenor, i amb el marcatge suau del baterista, beat, però molt delicat. I un punt més de tempo, tot i que no massa és el del també bonic tema, una mica en l’ona country-rock, “The Well-Known Stranger”, iniciat a duet de veu, cors i el ritme delicat de la bateria i percussions, per després aparèixer ja piano, baix i el primer riff del saxo tenor.
Patáx ja ha demostrat de sobres que és una d'aquelles escassíssimes bandes que sonen en directe de la mateixa manera que ho fan en estudi. També, que la qualitat dels seus directes és independent del format que utilitzin i de l'alineació de músics que portin. Sent així, per què no gravar qualsevol concert i immortalitzar la màgia d'un lloc, un format i una alineació concretes i completament atípiques en la història d'aquesta banda? "Putting Pepper On It" és exactament això: un enregistrament que té un valor similar al d'una d'aquelles fotografies sense posse, on gairebé per accident apareixen amics que no surten en altres fotos i apareix també un lloc on un va ser feliç i on mai més hi va tornar.
I ara seguirem amb la presentació inicial dels projectes i el tercer és el de la APBigBand i el seu projecte dedicat a la música de Radiohead, i per tant “Plays Radiohead”, enregistrat, mesclat i masteritzat per Cako Refojo a PKO Studios. I aquí tenim a Aarón Pozón director musical i productor i en els saxos diversos i clarinets, o sigui a les canyes a Aarón Pozón, Roberto Nieva, Ernesto Millán, Jordi Ballarin i a Marino Garcimartin. Als metalls, trompeta i fiscorn, a Javier Martínez, Raúl Gil, Tony Molina i Luis Soler. A la secció rítmica a Omar Alcaide, Miguel Lamas, Marco Niemietz i Alejandro Mateos. En els trombons tenim a Roberto Lorenzo, Marcos Crespo, Fran Sánchez i Guillermo Báez. I en les veus i col·laboracions tenim a Roy Miranda, Sheila Blanco, “Pucho” Martin i Jorge Vistel. Aquest és un projecte com hem dit dedicat a la música de Radiohead amb 10 temes d’aquesta magnífica banda del Regne Unit arranjats per Alejandro Mateos, Ernesto Millán, Ricardo Padilla i James Miley, dels quals us en parlaré al llarg del programa, dels temes esclar. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Youkali Music: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/409-plays-radiohead
Per començar el seu projecte escoltarem el delicat tema arranjat per Ernesto Millán anomenat..
3.4.- Daydreaming (Radiohead & E. Millán) 6m43s
I el que són les coses...el vídeo que van penjar els Radiohead a Youtube el 6 de maig de 2016 te 58.729.269 visualitzacions, poca cosa. I s’ha de dir que l’arranjament segueix bastant el tema original, per descomptat per l’aspecte melòdic i també pel tempo, similar. Els membres de la banda, vents diversos i demés sí que afegeixen colors al tema original, tot i que la veu fins i tot és similar a la del cantant del grup britànic. L’arranjament és majestuós en els moments on no hi ha la veu de ”Pucho” Martin, seguint però amb aquest sentiment de melancolia que ens omple tot i escoltant la melodia. La bateria de Miguel Lamas es converteix en protagonista per com la colpeja, per com n’és de present. La secció de vents amplia la dinàmica sonora, alhora que la emocional amb un crescendo brutal, on també hi participa el baterista Lamas després de la secció de vents amb un solo espaterrant. El canvi de tempo del final és també brutal, i les esbufegades ens recorden a l’actor que s’endinsa a les muntanyes nevades i ja al capvespre, arriba a la seva cova on el foc l’escalfarà en el seu descans. Un sorprenent tema dels Radiohead i magnífic arranjament de la APBigBand.
I més temes bonics de Radiohead i que aquesta magnífica BigBand ha arranjat pel seu format i estil és el llarg tema de més de 16 minuts, amb canvis diversos encabits, tema anomenat “Everything in its right place”, iniciat amb la coneguda melodia de la banda britànica, en un tema que ells han allargat de manera extraordinària, en un altre tema del seu disc “Kid A”. I un altre tema a tempo mèdium és el “Bloom”, marcat ja pel beat del baterista, tot i que tranquil·let, i amb un riff que els vents van fent omplint l’espai sonor. El baixista farà la melodia o motiu principal, ben acaronat per la resta de vents, en un altre magnífic arranjament.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I després de la presentació dels tres projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....Gràcies Carme per sempre situar-nos en les músiques del programa i fer-ho d’aquesta manera tan dolça.
I ara tornem a recuperar el projecte de l’Àlex Gaspa i ho farem amb el tema on hi participen Marc Mas, piano; Jean Paul Dupeyron, guitarra elèctrica; Miquel Àngel Cordero, baix i harmònics i el líder a la veu i bateria, en el tema....
4.7.- For You (A. Gaspa) 4m14s
Doncs recuperem la veu de l’Àlex Gaspa i les seves composicions farcides de “bones maneres”, i en aquest tema preciós iniciat pel piano i uns acords repetitius i rítmics, els quals donaran pas a la veu del líder, tot plegat encara molt dolç. Ben aviat apareixerà el ritme i tempo suau i persistent, amb uns acords de la guitarra que li donen un preciós color. I aquí hem escoltat al líder a la veu i bateria, Jean Paul a la guitarra, Miquel Àngel Cordero, baix elèctric i harmònics, amb en Marc Mas al piano. Poca gent per com sona tot plegat de bé i bonic. Una cançó molt ben trenada, amb una melodia molt maca, i una estructura harmònica i canvis ben aconseguits. El canvi de ritme, amb la seva bateria marcant delicadament el tempo, i els companys afegint-s’hi omplint l’espai sonor, li dóna un punt afegit de qualitat. El curtet i estratosfèric solo del guitarrista Dupeyron és també molt reeixit, ell que hi és acompanyant al líder durant quasi tot el tema. De la mateixa manera, la resta de companys s’hi ha anat afegint i ampliant la panera de colors, i més en el canvi tonal en el pont, el qual es percep de manera clara. Els moments finals, s’enlairen a mode quasi de clímax, defallint delicadament i recuperant els acords inicials i acabant-lo de cop. Un altre bon tema de l’Àlex Gaspa.
I hi ha més bonics temes com són el “Àdria”, començant aquest amb el motiu principal a càrrec dels vents, els més jazzeros, i ben aviat la veu del líder ens acaronarà amb la seva perfecta afinació i preciós timbre. La secció de vents apareixerà fent-li un coixí molt bonic ple d’harmònics i colors diversos i així seguiran.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguim ara amb el projecte dels Patáx, “Putting Pepper on it”, enregistrat en directe, i amb els músics Pepa Solana (Lady Pepper), veu; David Carrasco, saxo tenor; Jorge Vera, piano; Carlos Sánchez de Medina, baix elèctric; Jorge Pérez i Dani Morales, percussions i Milena Brody i Patrícia del Olmo, backing vocals i el tema de Pérez anomenat...
5.4.- One of these days (Jorge Pérez) 8m39s
I quina trempera que tenen aquests nois i noia, ella amb una magnífica veu que ens recorda a Janis Joplin per com ella li fot, i amb l’energia que li fot. Un gran tema que en aquest directe havia de ser brutal per la gent que els va anar a veure. Ja ens els imaginem a totes i a tots bellugant l’esquelet i gaudint amb els ritmes i les seves músiques i grans interpretacions solistes com la del saxo tenor David Carrasco. I aquest tema de més de 8 minuts l’han començat amb una “intro” a base rítmica i percussions que ja ens situa en l’aspecte dels ritmes del tema. La veu de Pepa s’eixampla, s’omple, i ens deixa anar tota la seva potència vocal, alhora que afinació. El break rítmic amb ella a la veu i pocs estris percussius ens fa entendre que aquests músics tenen clares moltes coses, entre les quals els silencis, els canvis rítmics i demés aspectes d’un tema que te’l fan escoltar amb més atenció. I ja hem escoltat com amb un rif de saxo, piano i demés, el potser percussionista Pérez ens ha fet un espaterrant i llarg solo, que per això és un directe. I el saxo tenor Carrasco ha entrat en el seu solo amb una potència i fermesa increïbles. Un so a lo Michael Brecker i molt bona improvisació més en l’estil “Rh&B” per com és el projecte, tot i que se li noten les moltes hores estudiant Jazz, per descomptat. I després d’ell hem pogut escoltar a l’altre percussionista, que podria ser en Dani Morales. I de quina manera més increïble han acabat el tema, amb un “vamp” d’aquells que podrien durar molta estona més. Molt bon tema dels Patáx.
I un tema molt engrescador és el “Keeping it simple”, per com el comencen a tota percussió i piano, alhora que la veu de la cantant fent algun simpàtic esgarip, per després afegir-s’hi la resta de la banda. I ja a un tempo més viu i magnífic per ballar, què és el segur devia fer tot el públic assistent al concert és el “The Cake”, tema iniciat pel motiu principal a piano, per després afegir-s’hi la resta de la base rítmica i Pepa amb la seva veu i fent la melodia.
I això, que amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, com ja han fet i en aquest programa estem constatant, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I seguim ara amb la APBigBand i la colla de músics que ja us he comentat abans. Parlarem en aquest tema dels solistes i/o dels col·laboradors. El tema que ara escoltarem està arranjat per Alejandro Mateos i és...
6.9.- Morning Bell (Radiohead & A. Mateos) 6m40s
I aquest és un tema que la banda anglesa va fer el 2000 encabit en el seu disc “Kid A”. S’ha de dir que el tempo dels nostres herois és el mateix, o un pèl més viu que el dels Radiohead. Trobo però que amb la veu de Sheila Blanco té un altre preciós color. El baterista i teclat l’inicien i ja amb Sheila a la veu, amb la seva càlida veu omplint els espais. També el fet de l’arranjament i els vents diversos de tota aquesta magnífica Big Band li dóna una perspectiva més rica al tema, car, en l’original és quasi minimalista. Els solis dels vents els hem escoltat després del primer chorus de la cantant. Els sons de tots els companys també l’acompanyen a ella. Els quasi moments de silenci, els moments amb els efectes del sintetitzador de l’Alejandro Mateos en el seu solo també li donen un color així com estratosfèric. I mentre la base rítmica de baterista i el baixista Marco Niemetz li han donat tot el seu suport. La persistència de la seva interpretació casa a la perfecció amb el tarannà del tema original, en un tema que se t’emporta des del primer moment. La veu de Sheila torna a aparèixer de manera delicada altre cop imbuïda ella de l’etèria composició però també per l’arranjament de Mateos. La intervenció del guitarrista Alcaide, crec, tot i que curteta, m’ha semblat brutal també, per sonoritat. I com al principi, ha aparegut el “soli” dels vents, la persistència durant tot el tema del baixista, el baterista, per acabar el tema com ho han fet, de cop. Gran tema dels Radiohead i arranjament brutal de Mateos i magnífiques interpretacions de tots ells i la veu d’ella, Sheila.
I un altre tema delicat de tempo és el preciós “Exit Music”, amb moments d’un lirisme increïble, entremig del tema, i a càrrec de diversos vents solistes, com el del primer solo a càrrec de Roberto Nieva, a qui per cert ja hem escoltat aquí en un programa anterior. I més viu és el tema “Reckoner” amb una bateria persistent i arpegis de guitarrista, ells dos a duet ja des dels inicis, per després d’una mica afegir-s’hi els vents amb la melodia, en un tema llarg de més de 7 minuts i moments increïbles posteriors.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I recuperem de nou el projecte de l’Àlex Gaspa i amics els més jazzeros Marc Mas, Rhodes; Jean Paul Dupeyron, guitarra elèctrica; Miquel Àngel Cordero, contrabaix; Santi de la Rubia, saxo tenor; Jaume Peña, trompeta; Josep Tutusaus, trombó , i el líder a la veu i bateria amb el tema...
7.2.- Tossa (A. Gaspa) 4m43s
Doncs déu n’hi do d’aquesta altra magnífica i elaborada composició de l’Àlex. Ell ens ha tornat a acaronar amb la seva veu, de la mateixa manera que els nostres estimats vents, els quals al final del tema han fet una aportació solista conjunta afegint valor al tema. Llàstima de no escoltar-los en algun solo, però els projectes són així, projectes personals amb els arranjaments fets ja des dels primers moments. A la base rítmica ara hi participa però el líder a la bateria. La solidesa del Miquel Angel als més greus és tota una garantia. La guitarra de Jean Paul li dóna aquest plus elèctric i rocker, tot i ser els temes més aviat en l’ona pop-rock. Aquest és un projecte on la veu, la lletra, omple quasi tot els temps dels temes, i per això no hi escoltem solos, i només al final, el rif dels nostres estimats vents. Fer esment de nou amb el bonic timbre de la veu de l’Àlex Gaspa alhora que la seva pronuncia, car ben bé podríem pensar que és un cantant d’orígens anglosaxons. Un bon tema del líder, aquest a un ritme de 4x4, amb un marcatge quasi beat a la bateria i que també ens ha portat, a nosaltres, en safata des del principi del tema.
8.5.- Fishing & Cooking (Jorge Pérez) 7m21s
I quin altre potent tema d’aquesta formació i quin directe més impressionant van fer. I de quina manera han començat amb una “intro” a tot ritme, amb una línia de baixos magnífica i motiu principal, el que també canta Pepa. El pont i canvi tonal, li dóna un plus al tema, ja de per sí força recurrent. I els solos han començat amb el del pianista Vera, després d’haver-nos presentat el tema abastament, amb tota la seva extensió, tema llarg i magnífic per ritmes càlids també, els del Carib. Jo diria que ens han fet un parell de chorus tots plegats, amb la magnífica veu de Pepa Solana i la resta de companys, amb un ritme espaterrant. Vera s’ha situat en un entorn jazzístic, amb una davallada de potència sonora per així millor poder-lo escoltar i amb el suport de la base rítmica de Carlos Sánchez de Medina, baix elèctric i les percussions de Jorge Pérez i Dani Morales. Pepa s’hi ha tornat a ficar amb la melodia principal, fent-ne la seva primera part, sembla i així deixar pas a un altre break increïble, amb tota la gent picant de mans, ella cantant i Milena i Patrícia fent-li chorus, i de fons, el magnífic solo de Carrasco i el seu saxo tenor, i tot plegat marcat pel ritme, mare dels ous d’aquest projecte, que per això el compositor és un dels percussionistes.
I el tema de Michael Jackson, “Bad”, l’inicia el piano amb el motiu principal, el del seu arranjament, perquè el que és jo, no he pogut reconèixer el tema del genial músic americà, de tal manera l’han modificat. El ritme i tempo són potents, en un arranjament magnífic de Jorge Pérez, del tema de Michael Jackson.
I ara amb un altre canvi estilístic, amb la APBigBand i tota la colla de músics, dels quals en parlaré en comentar el tema, i ves per on que aquest serà el vital tema de Radiohead arranjat per l’Alejandro Mateos...
9.6.- Jigsaw Falling Into Place (Radiohead & A.Mateos) 6m39s
Doncs aquest arranjament fet per Mateos te un parell d’evidents variants respecte l’original. La primera el tempo, que és més viu, i la segona que ells l’han fet instrumental, quan el cantant de Radiohead explica una història. Per descomptat que la secció de vents d’aquesta magnífica banda li dóna un plus d’energia al tema original, alhora que el tempo més viu de la secció rítmica. En aquest tema hem pogut escoltar de quina magnífica manera el que fa de director musical i productor, Aarón Pozón ens ha fet un llarg i espaterrant solo al saxo tenor. Quin bon discurs ens ha fet el que d’alguna manera sembla ser l’ànima del projecte, Pozón. Bon so, bon tempo, i molta trempera en un tema que han començat ja amb la secció rítmica a tot tren. La bateria de Miguel Lamas està molt present, per com és el seu “beat” alhora que també la resta de companys. I de quina manera intervé tota la secció de vents fent unes preguntes-respostes amb Lamas. El break posterior, ha marcat un abans i un després del tema, donant pas al solo de Pozón. Bon solo del director musical, amb riffs repetitius, llenguatge més proper al Rh&B per com pica les notes i pel so de l’instrument, amb una llarga història que ens ha explicat, ell aixoplugat per la resta de la banda, i la magnífica secció rítmica a tot “beat”. Al final de nou un break, i sempre amb un riff del guitarrista, i el anar-se afegint els vents de mica en mica. El final, amb tots els vents descontrolats de manera controlada ha estat brutal, acabant el tema de cop. Un descomunal arranjament de Alejandro Mateos sobre el tema de Radiohead i interpretat magistralment per la APBigBand.
AP Big Band va néixer fa deu anys com un projecte educatiu de mans del saxofonista nord-americà Bobby Martínez. Des de llavors, quan eren uns adolescents (i gràcies, sobretot, a la bona relació entre els integrants), la banda ha anat evolucionant fins a esdevenir una de les big bands més potents d'Espanya. Tot i ser una formació relativament jove, ha obtingut èxits rellevants en molt poc temps. Dirigida pel saxofonista Aarón Pozón, compta entre les seves files amb alguns dels músics més talentosos de l'escena madrilenya, intèrprets de la nova generació jazzística del nostre país (formats en escoles i centres superiors nacionals) que com a líders o sidemen conformen una Banda d'alta qualitat. Durant aquests últims anys han gravat per a artistes com Javier Botella en el disc “The best is yet to come”, editat també per Youkali Music, a més de realitzar sengles gires amb més de 100 concerts en llocs com el Wizink Center madrileny, el Palau de l'Òpera de a Corunya o el Liceu de Barcelona. Amb una presència contínua en l'escena madrilenya, han presentat repertoris originals instrumentals enfocats al jazz més avantguardista, acompanyant a artistes com Bobby Martínez o Kirk McDonald en escenaris com el Cafè Berlín o el mític Bogui Jazz. Va ser la big band resident dels “Veranos de la Villa”, el 2017 i va tenir una participació destacada en el "Cicle 1906", compartint cartell amb artistes de la talla de Kamasi Washington, Mark Giuliana o The Bad Plus.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabarem ja amb la roda i així és que recuperem el projecte de l’Àlex Gaspa i el tema anomenat de llarg títol i aquí amb el líder a la bateria i baix sintetitzat, Jean Paul Dupeyron, guitarra elèctrica; Miquel Àngel Cordero, baix i la col·laboració d’en Pol Gaspa de 4 anyets, que farà al final un curtet solo amb la marimba, coses boniques dels pares.
10.5.- The Princess Loved to be kissed on the eyes (A.Gaspa) 3m41s
I quin altre bon tema ens ha ofert el líder, cantant i compositor i també a un bon tempo. Un tema on la seva veu i el seu missatge, la història que ens explica cantada, és de nou el més important del tema. El marcatge rítmic és també en l’ona més “beat” possible. Bones veus a mode de chorus, un riff molt maco del guitarrista Dupeyron, i una trempera impactant la del tema, alhora que bonic pont i canvi harmònic, tal i com heu pogut escoltar. Hi inclou també un parell de breaks rítmics que li donen el plus adequat, sense tenir però cap sensació de trencament rítmic, el qual ha aparegut ja des de l’inici amb el motiu principal del tema, repetit algunes vegades, tot plegat abans de començar a escoltar la veu de l’Àlex.
I el tema més bonic és el que el pare li dedica als dos fills, “Pol & Lia”, començant amb les veus dels fillets quan eren petits, i ja amb el piano i motiu principal i el pare comença dient “I don`t trie to tell lies, my lips only speak truths....”. I acaba dient “I’ll try to make a song for you. These are the words that I’ve found and I’ll guard the most beautiful ones for you”. Preciós. I finalment, la cançó “She, my light”, una altra bonica cançó i que segurament també dedicarà a una de les persones que més s’estima.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la seva programació.
I seguirem amb el darrer tema de la formació Patáx amb Pepa Solana (Lady Pepper), veu; David Carrasco, saxo tenor; Jorge Vera, piano; Carlos Sánchez de Medina, baix elèctric; Jorge Pérez i Dani Morales, percussions i Milena Brody i Patrícia del Olmo, backing vocals i el conegut i estimat tema de John Lennon, ara però a un magnífic tempo...
11.9.- Imagine (J. Lennon & J. Pérez) 5m25s
Doncs déu n’hi do quina trempera més brutal el d’aquest arranjament del delicat tema de Lennon. I és que ja comença vital i més ja no és possible, amb un pianista marcant els acords inicials i ja amb la veu de Pepa. Els cors de Milena i Patrícia també les hem escoltat. El diàleg de la cantant amb el saxo tenor David Carrasco ha estat també força reeixit, com també el solo d’aquest, energètic també, potent amb un so robust i un punt de metall, per com n’és així l’estil més Rh&B. I és així que més o menys sonen avui les músiques del programa. La juguesca de la cantant amb les dues del cors ha estat també molt interessant, mostrant-nos a Pepa improvisant força bé en scat. Després d’aquests moments d’un cert “relax”, si és que es pot dir això, el tema ha recuperat tota la potència inicial per acabar-lo finalment delicadament entre els aplaudiments del públic.
I ja finalment el tema de Lennon & McCartney, “Eleanor Rigby”, l’inicien de manera subtil en la seva “intro”, per ben aviat aparèixer les percussions amb un fons de piano persistent. El tempo i ritme apareixerà ja amb les veus de la cantant i cors, i després d’uns acords al piano, ja reconeixerem la tan coneguda melodia.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I ja per acabar el programa d’avui, que ha estat bastant canyero i totalment diferent al de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, i no sé si a algun altre lloc, us proposo que escoltem un altre tema dels Radiohead arranjat de nou per l’Alejandro Mateos i interpretat per aquesta magnífica AP BigBand, amb tota una colla de músics i ara de nou amb la veu de “Puche” Martin i el tema serà...
12.7.- Weird Fishes (Radiohead & A. Mateos) 5m28s
Doncs aquest tema els Radiohead el van incloure en el seu magnífic disc del 2007 “In Rainbows”. El tema dels anglesos tenia dos títols i per tant dues parts, “Weird Fishes/Arpeggi”. Aquest “Arpeggi” és un “outro” o conclusió final del tema principal també anomenat “coda” que els anglesos van tocar amb una bateria molt més present i el cantant repetint unes frases. Els nostres herois han fet la seva versió d’aquesta segona part i per això el “rap” que he escoltat recito-cantat per “Pucho” Martín amb una bateria també persistent i recolzament per efectes de teclats i guitarra i omplint l’espai al final, els vents de la banda, diluint-se delicadament. Però ai làs, no ha estat així com ha començat no. El ritme vital i marcatge “beat” pel baterista ha iniciat la darrera descàrrega musical d’avui, després amb la resta de companys alhora que amb la veu de “Pucho” Martín, ell perfecte en aquesta ona de rock experimental dels Radiohead. El tema té empenta rítmica, sense cap dubte, i amb una veu amb notes llargues, contrastant-ho amb la base rítmica. El primer break ha aparegut al cap d’una mica, i tot i no haver-hi el baterista, no hem perdut de vista el tempo del tema. I vet aquí que aquest s’ha quedat en una mena de suspensió, per donar pas al “rap” comentat. Un tema força sorprenent per com l’han presentat, i que ens resumeix d’alguna manera la diversitat del programa d’avui, tot i seguir des dels inicis, i ara ja en fa una bona estona, a tot pop, a tot rock i sempre amb espurnes de Jazz.
I també és vital el tema “Like Sardines in a crushed tin box”, iniciat persistentment per baterista i acords de teclats, afegint-s’hi ben aviat els vents, i reiteració del motiu inicial, i molts més canvis que vindran, en aquest altre tema magnífic. Ben cert és que en aquest projecte, m’ha costat decidir-me en quin posar i quin no, cosa aquesta que em passa sovint, i avui també amb la resta de projectes. Al final però s’ha de fer una selecció, cosa inevitable. I ja finalment, dir-vos que aquest projecte comença amb un primer tema, així com molt esotèric, el titulat “Intro Fitter Happier”, molt subtil i eteri, un punt fantasmagòric i per tant inquietant, bona porta d’entrada al que vindrà després, tot i ser molt més divers.
Doncs ja hem acabat aquest programa especial, i que tot i la diversitat musical allunyada del Jazz, espero que igualment us hagi agradat, avui dedicat a dos projectes de Youkali Music el “Putting paper on it” dels Patáx i el de la ApBigBand amb el seu “Plays Radiohead”. També el de l’Àlex Gaspa, “Chasing Bright Light”, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
