Programa 419: Noè Escolà, Frédéric Borey, TRO i bonus de Art Blakey & The JM, dimecres 22 de juliol de 2020
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I tot just escrivint aquestes ratlles que sembla que hem tornat enrere pel que fa a moviments, actes amb públic i demés, la qual cosa és força preocupant. Siguem cautes si us plau, que ens hi juguem lo més preuat. Ànims a totes i a tots.
I aquí, seguint la programació del Jazz Club de Nit la qual no s’ha aturat cap dia des que va començar el confinament, el desconfinament i ara de nou altre vegada confinats. I les músiques del programa giraran al voltant dels saxos. I del Frédéric Borey, “Butterflies Trio” em quedava el segon CD, o sigui que sonarà amb el que em va enviar l'intrèpid Noè Escolà també doble Cd, ple de "Deliris Poètics", i clourem a tot Bop i a tot Tro, amb "S'apropa Tempesta" que em va cedir en Pere Miró en el concert de Rubí. Hi haurà també un tema del recopilatori del doble CD de Blue Note Explosion, i un micro conte de Carme de la Fuente.
Comencem doncs amb el triple projecte de Noè Escolà, músic de vent (veu, saxos, flautes) presenta la seva primera trilogia. Tres discs ben diferenciats entre ells on viatjarem per estils com el rock, el pop o el jazz mentre gaudim de la poesia musicada amb una personalitat que no ens deixarà indiferents. Sens dubte una proposta arriscada plena de sensibilitat, màgia i molt vent!
Comencem doncs amb la primera part, i primer disc del seu bandcamp....
“DELIRIS POÈTICS, korikî”
Noè Escolà
Editat l’1 de gener de 2019 per Discos Flotantes
Enregistrat en directe, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe a l’Underpool Studio, Esplugues, Catalunya.
Produït per Noè Escolà.
Noè Escolà - saxos, flauta, clarinet, veu i poesia
Anna Tobias - baix elèctric
Acari Bertran – percussió
Comencem ja amb les músiques, que són variades i moltes....a veure si us puc posar una bona mostra d’aquest triple treball....i així és que us proposo el tema...
3.- Forest (Noè Escolà) 4m51s
I ja veieu com hem començat el programa d’avui. I tot i les referències al “pop” en aquest tema, les properes músiques del Noè Escolà seran diverses, i més clares les diferències les notarem en cadascun dels tres projectes. Cadascun dels tres té, diguem-ne la seva peculiaritat. Segur que gaudireu amb la frescor d’aquesta música, car és la frescor i llibertat del seu creador. Ell, alhora, atresora una gran tècnica com a instrumentista de quasi totes els vents de canyes, i també un llarg historial de participacions ingents en formacions diverses fent tot tipus de música, i esclar, també interpretant Jazz.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I el mateix Pau Riba explica en el llibret interior com aquest doble CD, ell parla d’un referint-se a l’edició feta física, parteix de tres treballs d’en Noè Escolà, cadascun d’ells en format digital en el bandcamp dels Discos Flotantes. Així doncs “Korikî” seria el primer, amb 9 temes de lo més variat per tot plegat, ritmes, tempos, lletres, i estils, predominant però la irreverència, la festa, la joia, i per sobre de tot la música. Així doncs al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest primer treball:
I considerant la magnitud del projecte m’estalviaré els comentaris que faig dels temes, deixant-vos a totes vosaltres el gaudi total de l’escolta sense immiscir-me en valoracions esotèriques, que a vegades hem surten així.
Seguim amb un altre tema d’en Noè Escolà...
6.- Pam de Nas (Noè Escolà) 4m22s
Korikî, amb un sò càlid però també cru, té caire rockero amb pinzellades jazzeres i engrunes de pop sentimental. En Noè ens descobreix totes aquestes melodies acompanyant la poesia que ens presenta amb una autenticitat i una frescor que ens farà estar ben atents. Un poema musicat de Walt Witman i unes picades d’ullet a en Dodó Escolà a “Candombe-hop” i “Passets flotants”, i per acabar l’especial col·laboració del guitarrista Jonathan Méndez (CostaRica) a la versió de “Going to Bocas”, tema de l’avi del Calipso, Walter Ferguson.
De fet, en el disc físic que em va enviar en Noè Escolà semblen haver-hi algunes, no totes les cançons que podem trobar als enllaços al bandacamp, havent fet una mena de recopilatori. De fet, dels 11 temes en el bandcamp, n’hi ha encabit 9 en el primer CD pertanyent al Korikî.
I el projecte segueix amb aquestes diversitat, i ara el líder ens corprèn amb la flauta, i igualment amb la seva veu i només essent tres músics, i vet aquí la força rítmica dels dos de la base Anna Tobías al baix elèctric i Acari Bertran, a les percussions.
I acabarem aquesta primera part amb dos temes enllaçats...
1.- Swinging (Noè Escolà) 2m31s
7.- Power woman (Noè Escolà) 2m39s
I en els dos temes hem pogut escoltat el líder al saxo baríton, i seguint amb la formació a trio mínim de baix, percussió i vents, i la seva veu, sempre fresca i un punt divertida, sempre amb ganes de joia. Projecte aquest que combina la qualitat amb les ganes de fer-nos-ho passar bé, i més ho gaudiríem en un directe, amb tanta marxa, i molta més la del darrer tema d’aquest primer treball i primera part, korikî.
I seguirem amb la segona part, anomenada.....
“DELIRIS POÈTICS, yawn”
Noè Escolà
Editat el 2 de febrer de 2019 per Discos Flotantes
Enregistrat a Menorca
Produït per Noè Escolà.
NoèEscolà – Saxo alto, flauta, didgeridoo i veu
Pablo Millas - Contrabaix
Guiem Pons - Bateria
I la col·laboració de:
Marina Albero - Piano (3)
Kumi Ideta - Veu (6)
Cristina Cardenas - Veu (7)
YAWN. El segon disc de la trilogia. Un viatge poètic, més jazzero i més cru plè d’improvisació on trobarem poesia pròpia, gamberra, reivindicativa i delicada, recitada o cantada de manera sincera i atrevida, o també alguns dels estàndards més coneguts del jazz als que en Noè dóna la volta presentant-nos-els com mai no els hem sentit abans. Aquest segon disc compta amb la col·laboració de tres grans dones, Marina Albero al piano, i Kumi Ideta i Cristina Cárdenas a la veu. Enregistrat i dedicat a Menorca i la seva sàvia gent.
I en aquest doble CD, 7 temes del primer pertanyen a aquest projecte que podeu trobar al complert en el bandcamp que us posaré al blog del programa:
Doncs us proposo escoltar la preciosa melodia de Duke Ellington amb en Noè al saxo alto en....
15.- In a Sentimental Mood (D. Ellington) 4m25s
Doncs ja heu pogut comprovar quin canvi més bèstia, i és que aquest segon treball és més jazzístic, i així ens ho ha mostrat. Alhora també hem pogut constatar la seva irreverència sempre respectuosa però, i vet aquí quin oxímoron, però és així. La seva particular aportació amb la seva veu, canvi de llengües sense cap problema, textos inversemblants, i tot això entre mig de la balada de Duke Ellington, déu n’hi do.
I seguim amb un altre dels temes vitals, rítmics, frescos, tema ballable que ens segueix mostrant les seves maneres divertides de fer música, sense oblidar la seva mestria com a instrumentista, que la té i molta, alhora que com a compositor, com estem veient també amb aquests tres discos en format digital, encabits en un doble CD.
12.- Santa Cristina (Noè Escolà) 2m53s
I ara amb aquest “Santa Cristina” i resta de temes dedicats a Menorca, i aquí a tot rumba, amb la seva frescor tan personal, i amb Marina Albero amb el seu solo al piano, i sempre els companys a tot ritme, a tot joia en aquest simpàtic tema.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I acabem aquest segon disc amb un altre tema irreverent, per textos i per concepció musical, ara a tot ritme, a tot rock...
14.- Turia Kayapo (Noè Escolà) 3m19s
I així de marxosos hem acabat el seu segon treball yawn, posant-vos alguns temes amb els quals intento mostrar-vos la seva idiosincràsia, la seva llibertat expositiva, la seva llibertat personal i musical, i tot això encabit en un programa de Jazz. I ja sabeu que en aquest programa de tant en tant fem aquestes coses tan irreverents. Però no patiu que el Jazz “normal” vindrà aviat. Mentrestant gaudim amb la seva gràcia i llibertat.
I acabem ja amb el tercer disc digital d’en Noè Escolà...
“DELIRIS POÈTICS, wu-wei”
Noè Escolà
Editat el 4 de març de 2019 per Discos Flotantes
Produït per Noè Escolà.
NoèEscolà - Saxos i Veus
I escoltem-lo delicadament en el seu...
22.- Octubre (Noè Escolà) 3m18s
I en aquest preciós i càlid tema hem escoltat a Marc Cuevas, contrabaix; Xavi Hinojosa, bateria; Marina Albero, piano i el líder Noè Escolà, saxo alto. I després de la presentació del tema cantada per ell, ens ha mostrat la seva càlida improvisació amb el saxo alto. Un altre tema que ens el mostra tal i com és, ell, en Noè Escolà.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
En el disc hi ha 8 dels 10 temes que hi ha en format digital, i tot i això, dir-vos que hi ha 1 bonus track i quatre versions que ell en fa d’estàndards, alguns reconeguts i d’altres no. Al blog us posaré l’enllaç al bandcamp d’aquest wu-wei digital:
I un altre tema mostra de la seva idiosincràsia i llibertat interpretativa i compositiva és aquesta....
21.- Argelaga/Orenetes/Alfaia (Noè Escolà) 4m51s
I aquí sí que fem una passa endavant vers un Jazz Avant-Garde igualment amb Marc Cuevas, Xavi Hinojosa i ell amb el saxo alto, amb una gran demostració de tècnica. El “walking” de Marc ha aportat a moments un punt de swing, no essent però aquest ritme l’essència bàsica del tema. Al final més calma la necessària per recuperar la nostra, després d’aquesta batzegada musical inversemblant que ens ha aportat en Noè Escolà.
I com sempre us dic, si hi ha un Blues, Blues que poso, i el del Noè Escolà és aquest.....
24.- Glàndula Pineal Blues (Noè Escolà) 2m57s
I quin blues més maco acabem d’escoltar i de nou amb la base rítmica de Marina Albero, Marc Cuevas i Xavi Hinojosa, amb un swing ara sí magnífic, i el líder a la veu i a la flauta. Gran tema, gran Blues encabit en un conjunt de temes diversos tot i mostrant-nos la diversitat del seu món musical, del seu món, a seques. Joia, alegria, bona música, i sobretot amb en Noè Escolà uns molt bons directes. O sigui que si en tenim oportunitat, anem-lo a veure que en gaudirem.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem amb una de les versions que hi inclou en aquest doble CD i que no podem trobar enlloc més...i ho farem amb el tema de Arthur Altman & Jack Lawrence del 1939, el conegut..
26.- All or Nothing at all (Altman & Lawrence) 3m27s
I per acabar què millor que fer-ho amb una de les versions que hi ha afegit, com ha estat aquesta, la del conegut tema “All or Nothing at all”, tot i el canvi de ritme, mostra més de la seva frescor. Alhora també el fet d’afegir-hi la veu a tot “rap”, cantant en anglès, en català, amb la llengua que vulgui, aquesta és la llibertat de l’anarquia. Magnífic Noè Escolà.
I després d’aquest sorprenent projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.......................
Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor i relacionat amb les músiques del programa.
I ara seguirem amb el magnífic i segon CD amb tot de temes estàndards....
“BUTTERFLIES TRIO”
Frederic Borey
Editat el 2019 per FSNT 582
Enregistrat per Julien Reyboz els dies 8, 9 i 10 de maig de 2019 a Mix & Rec Studio, París, França.
Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York
Produït per Frédéric Borey
Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Frédéric Borey, saxo tenor
Damien Varaillon, contrabaix
Stéphane Adsuar, bateria.
I aquest segon CD és tot un homenatge a la música que més li agrada a Frédéric Borey, o sigui els estàndards de Jazz, i per això els 7 temes i quasi 40 minuts de música ens els recordaran. El món de Duke Ellington / Billy Strayhorn hi és present amb 3 temes, amb la delicada i preciosa balada d’aquest darrer, “A Flower is a Lovesome thing”. També és molt bonica la de Duke Ellington “The single petal of a Rose”, una mica més viva de tempo però no massa. I ja amb un dolç swing tenim també de Duke el “Black Beauty”. I també molt delicat de tempo i dolç per melodies tenim el magnífic tema de Fats Waller, “Jitterbug Waltz”. I hi tenim un parell de temes amb ritmes així com una mica ternaris, el primer, i tempo mèdium, com són el “Mahjong” de Wayne Shorter, i més marcat pel baterista a 4x4 és el “The Cost of living” de Don Grolnick. I el tema més vital és el “Mr. Sandman” de Pat Ballard a tot swing, per walking de contrabaix i demés qüestions relacionades.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/frederic-borey-albums/47608-frederic-borey-butterflies-trio.html
I sí que els set temes d’aquest segon CD tenen tots una aurèola de calidesa melòdica, sí, i és per això que ens hi dedicarem, i segur que en gaudirem, així és que us proposo escoltar una de les més maques melodies de Strayhorn, la coneguda per totes vosaltres....
5.- A flower is a lovesome thing (Billy Strayhorn) 7m19s
I ara ens retrobem amb el Jazz convencional, i ho dic només per comparació amb el projecte acabat d’escoltar de l’iconoclasta Noè Escolà. I aquesta és una de les moltes balades que va crear Billy Strayhorn, un geni en això de compondre música bella, i que tan bé va saber complementar la que feia el seu “boss”, Duke Ellington. En Frédéric Borey i els dos companys ens n’han fet una interpretació magnífica, càlida per sonoritat, tendra i feta amb un gran sentiment. El contrabaix amb el seu so profund de Varaillon, és una bona base harmònica per sobre la qual “vola” el líder fent-ne la melodia. Ell mateix ha fet un solo també molt maco tot i recolzat per les escombretes de Adsuar. Una improvisació de gran nivell i tècnica, alhora que melòdica, que ha deixat pas a la magnífica feta pel líder i saxo tenor Borey. Aquest ha reeixit per modernitat expositiva amb tot un seguit d’arpegis i execució lligada amb un fraseig preciós i millor llenguatge, i sempre la melodia del tema ben a prop. Recuperant-la de nou, l’han acabat amb una dolçor molt remarcable.
I com que estem així de plàcids, seguirem amb el tema de Fats Waller..
7.- Jitterbug Waltz (Fats Waller) 5m28s
I aquest magnífic "Jitterbug Waltz" és una composició de Fats Waller del 1942 amb el primer enregistrament fet el mateix any per Fats Waller & His Rhythm. També va ho fan fer Art Tatum, Erroll Garner, Chet Atkins, Vince Guaraldi, Butch Thompson, Al Hirt, Eric Dolphy i David Murray i un llarguíssim etcètera. Waller tenia 38 quan la va compondre, i el tema va a ¾ i el va enregistrar amb un orgue Hammond essent un dels primers enregistraments fets amb aquest instrument tot just acabat de parir. El tempo del tema enregistrat per Waller és quasi el mateix del dels nostres herois, essent la seva una preciosa melodia que ben aviat se’ns endinsa en el nostre cap per a retenir-la per sempre més. Hi ha una magnífica versió pel Youtube feta per Anat Cohen, clarinet i Fred Hersh, piano, totalment recomanable. Varaillon és qui primer ha fet el seu solo, altrament magnífic, profund per sonoritat i un clar recorregut per l’harmonia. I si en teníem dubtes, Borey ens va situant de tant en tant per saber on som. Ell mateix ha desenvolupat la seva preciosa improvisació recolzat per una base consistent, sòlida, compenetrada amb ell. La versatilitat estilística del líder ens la mostra en aquest segon CD dedicat als estàndards, car el primer i que vam escoltar va dues setmanes girà al voltant dels seus temes propis. O sigui que és tot un gaudi poder-lo escoltar, poder-los escoltar.
I ara seguirem més vius de tempo amb el tema de Don Grolnick...
3.- The cost of Living (Don Grolnick) 2m41s
I aquest sorprenent tema ve d’aquí.... del disc ''Nighttown'' de DON GROLNICK, editat per Blue Note Records el 1992. Amb Don Grolnick: piano, Randy Brecker: trompeta, Joe Lovano: saxo tenor, Marty Ehrlich: clarinet baix, Steve Turre: trombó, Dave Holland: contrabaix i Bill Stewart: bateria. Composat, produït i arranjat per Don Grolnick i el podeu escoltar aquí, per exemple: https://youtu.be/kMxindwfdJs un enllaç de Youtube per després dedicar-vos a cercar el disc i adquirir-lo.
La versió que ens n’han fet els nostres herois és certament diferent, bàsicament per com han “vestit” el tema rítmicament, a tot beat. La melodia és però reconeixible i també és força elaborada, la de Grolnick. Frédéric Borey s’ha immiscit ben aviat en el seu solo tot i recolzat abastament pels dos de la base, amb una total contundència. Mestria interpretativa de nou la del nostre estimat saxofonista francès, amb el qual he tingut la oportunitat de dialogar via “messenger” tot i fent de missatger del meu amic i saxo soprano a la Nova Big Band de l’Espai Senior del Taller de Músics, que estava interessat en saber el “set” d’embocadura, canya i lligadura que utilitzà Borey en un disc on tocà el soprano. Gran tema i millors interpretacions de tots tres i força sorprenent i gran “impro” del líder on ell ha brillat abastament gràcies al suport dels seus dos amics i gran base rítmica acabant però delicadament fent un vamp on s’ha lluït una mica Adsuar a la bateria.
I acabarem amb el tema més viu del projecte, i aquest és el de Pat Ballard..
1.- Mr. Sandman (Pat Ballard) 3m57s
I què curiós que Borey i amics hagin inclòs aquest tema tan simpàtic i que reconeixem de fa molts anys. Un tema que The Chordettes, un magnífic quartet de veus femenines, varen enregistrar allà pel 1954 i tantes vegades havíem escoltat i que podeu veure de nou en aquest enllaç del youtube: https://youtu.be/IaHS1K3H66c. També ho van fer els The Four Aces, aquest però essent un conjunt vocal masculí. El tempo de la versió que ens n’han fet els nostres herois és més o menys el mateix. Els inicis a saxo tenor i escombretes per després amb la impro del líder afegir-s’hi Varaillon al contrabaix, ja ens han mostrat tot el swing del tema. Un “walking” permanent del baixista ha fet “volar” al líder en la seva de nou reeixida improvisació. Un trio que ens recorda el format que va encetar Sonny Rollins, el de prescindir del piano, i que Borey ha recuperat en aquest seu projecte. Ell mateix ha estat qui s’ha encarregat d’omplir l’espai amb les seves sonoritats, les del tema, solo i de nou tema, i sempre una base rítmica increïble que li ha donat tot el suport del món.
I deixem aquest magnífic segon CD del projecte de Frédéric Borey i seguim ara a tot Bop, però abans......
deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I el projecte amb el qual clourem el programa d’avui serà l’anomenat....
“S’APROPA TEMPESTA”
TRO
Editat el 2019 per FSR Swing Alley sa040
Enregistrat per Marc Ferrer el gener de 2019 a Àmbit Produccions, Masquefa, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Roger Rodés el març de 2019 a Medusa Estudio
Produït per Dani Nel·lo
Productor executiu: Jordi Pujol per a
BlueMoon Produccions Discogràfiques S.L.
Pere Miró, saxo baríton
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares, bateria
Doncs estem davant d’un projecte personal, de grup, amb tots els temes propis excepte un, “Moanin” de Charles Mingus, i 10 temes i quasi 40 minuts d’una molt bona música encabida en el post Bop amb variació de tempos i ritmes, i per això també algunes precioses balades i temes a tempo mèdium slow, alhora que els més fast i boppers. I els més delicats són “Misèria” del Pere, amb una preciosa melodia i corda fregada pel Xavi. I un punt més viu és el “Miles Smiles” de Casares, marcat rítmicament per la única nota de Castillo al contrabaix en els seus inicis. I el magnífic “Fades” també del Joan, tot i començar delicadament, el desenvoluparan a tot arrastradet swing. Amb “La recompensa” de Miró ens ompliran de joia amb un tema vital i positiu per melodies i harmonies, alhora que amb un tempo mèdium preciós i conseqüent swing. Segueix Miró amb el seu “I companyia” un pèl més vital i ritmes ternaris diversos. I un tema del Xavi és el “Oiêsis” a tot Hard Bop amb melodia a duet de baríton i contrabaix i posterior solo d’aquest, i a tot swing i tempo mèdium alt. I ja més vius de tempo tenim el tema del Pere, “La dansa de la pluja”, a tot Calipso o ritmes similars, els més càlids. I el tema més picantet és el del Xavi anomenat ”Spice Zombie” a tot swing i tempo viu. I la meravella de Mingus, “Moanin’”, comença amb una intro de Miró i seguirà amb la melodia i base que totes reconeixerem. I finalment, el tema més viu del projecte és “Burla” del Joan a tot swing per walking del contrabaixista i ja amb el solo de Miró al baríton, mentre que el compositor anirà a escombretes primer per després agafar els estris més durs, a tot swing.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR:
I començarem delicadament amb un tema del Joan, Casares, anomenat...
9.- Fades (Joan Casares) 5m11s
I ara ens hem endinsat en aquest projecte, també amb saxo, ara baríton, i compartint protagonisme amb els altres dos instruments, contrabaix i bateria, que per això és un projecte col·lectiu, aquest TRO. I aquest tema del Joan iniciat pel baríton del Pere amb melodia un tant melancòlica, s’ha desenvolupat a tot delicat swing en la improvisació de Miró. Un “walking” dolç de Castillo al contrabaix i el “swing” del Joan i els seus estris han recolzat al solista, per ben aviat trobar-nos amb el solo del contrabaixista Castillo, melòdic i preciós també, tot plegat en un tema del baterista farcit de nostàlgia, potser de les “fades” de la seva infantesa, la del compositor. La recuperació de la melodia ens l’ha apropat al seu delicat final.
I per descomptat que podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18, divendres a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20 de març i que hem traslladat al setembre.
Escoltem ara el tema de Pere Miró anomenat....
8.- La dansa de la pluja (Pere Miró) 4m37s
Eps, que aquesta és una música que ens sona, car aquest tema, i ritmes càlids, d’alguna manera em recorden algun dels temes escoltats en els projectes de Noè Escolà, vitals com també és aquest. Una “dansa de la pluja” farcida de bons ritmes i a bon tempo, amb un Joan pletòric a la bateria, durant el solo de Miró i després amb la seva pròpia participació en el seu solo. I és que el solo del Pere ha estat genial, seguint d’alguna manera el concepte melòdic del tema en la seva improvisació. Les seves “maneres” interpretatives potents ens el recorden com a membre de projectes enfocats al Rh&B com són els que lidera en Dany Nel·lo i demés. Joan amb la seva intervenció ha estat també potent i sòlid, i hem escoltat com en Xavi devia picar de mans tot i acompanyant-lo portant el ritme. Amb la recuperació del tema ens hem trobat amb el seu final, de cop.
I seguirem amb un tema de Xavi Castillo i que serà el picantet....
1.- Spicy Zombie (Xavi Castillo) 3m47s
I quin altre tros de tema, ara d’en Xavi Castillo, que ens han ofert aquest TRO-TRIO. I també aquí han pogut fer interpretacions individuals solistes cadascun d’ells, primer però havent començat amb la melodia a càrrec del solista dels vents, en Pere Miró. El Swing ha aparegut ben aviat i ja no ens ha abandonat gràcies al “caminar” del compositor i contrabaixista i el permanent “xarles” del baterista, i tot això en el sorprenent solo de Miró, al saxo baríton. Castillo al contrabaix ha fet també una gran aportació solista, amb una gran pulsió rítmica, i fort contingut melòdic. Finalment, el baterista Casares ha fet la seva aportació instrumental, reeixida com totes, com la dels seus companys, deixant pas de nou a la melodia del tema i arribant ben aviat al final i acabant-lo suaument.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on s’hi fan concerts cada cap de setmana, i ves per on que el proper 24 de juliol a les 22h del vespre podrem gaudir escoltat el nou projecte de Marina Tuset en formació de 4tet, amb Erico Moreira, Kquimi Saigi i Arnau Figueres. A veure si ens hi veiem.
I per acabar aquest projecte us proposo escoltar el tema de Charles Mingus....
10.- Moanin’ (Ch. Mingus) 5m19s
I aquest tros de tema Mingus el va encabir en el seu “Blues and Rootes” disc d’Atlantic enregistrat el 4 de febrer de 1959 i editat el març del 1960, amb ell mateix, Charles Mingus - contrabaix, i gent com Horace Parlan – piano, John Handy i Jackie McLean - saxo alto, Booker Ervin - saxo tenor, Pepper Adams - saxo baríton, Jimmy Knepper i Willie Dennis - trombó i Dannie Richmond - bateria. I els nostres herois ens en fan la seva reeixida interpretació seguint fil per randa les línies mestres del tema original, això sí, arranjat per format reduït, el del seu trio. I és que aquest característic so del baríton del Pere és també el del gran Pepper Adams, qui també l’inicia i ens obra les portes a una magistral composició de Mingus. Un tempo increïble el d’aquest tema, alhora que amb un Swing potent el del contrabaix, sigui de Mingus o Castillo. Moments de break amb un motiu principal del tema a càrrec de Xavi al contrabaix, per després recuperar tema i Pere iniciar el seu magnífic solo amb una fraseig brutal, el que porta executant durant tot el projecte, i un llenguatge jazzístic envejable el d’aquest baríton, un dels millors de l’escena jazzística del país. Solo del Xavi i posterior del Joan ens han apropat al final del tema de Charles Mingus, per acabar els tres projectes de la màxima actualitat que hem escoltat avui.
I ja sabeu que encara ens queda un tema, el “bonus track”, i encara extret d’un doble CD de Blue Note Explosion, disc del Jordi Lliuret, i que a mode de record, miro d’acabar els programes amb un tema dels seus discos. El d’aquesta setmana és “Mosaic”, tema interpretat per l’Art Blakey & The Jazz Messengers amb ell a la bateria i gent com Freddie Hubbard, trompeta; Wayne Shorter, saxo tenor; Curtis Fuller, trombó; Cedar Walton, piano i Jymie Merritt, contrabaix. Escoltem doncs per acabar el programa d’avui, aquest magnífic tema de Cedar Walton de l’octubre de 1961, tema amb un Art Blakey increïble fent un llarg solo sense oblidar-ne la resta.....
CD 1 - 2.- Mosaic (Cedar Walton) 8m13s
I amb aquest increïble tema hem acabat el programa d’avui, un programa “distret” i divers, a moments divertit i insolent, sobretot en els inicis, coses aquestes de la anarquia, la de Noè Escolà i els seus “Deliris poètics”. Després ens hem calmat gràcies a Frédéric Borey i el seu trio, i seguint a tot Bop amb el TRO-TRIO de Miró, Castillo, Casares i acabar amb aquest tros de tema interpretat per l’Art Blakey & The Jazz Messengers, i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que quan puguem tornar a sortir, us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans d’acomiadar-me, recordar-vos que estem de nou en fase retroactiva, la qual cosa vol dir que no anem bé, que no ho hem sabut fer bé, nosaltres, que ens hem relaxat massa i que d’aquesta manera en paguem les conseqüències, i molt mala notícia per tothom i sobretot pels locals que programen actuacions en directe. Esperem que no s’estengui.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
