Programa 416: Chema Saiz, Yaniv Tabenhouse Trio, Thomas Galliano Quintet, bonus Grant Green, dimecres 1 de juliol de 2020.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja sembla que
ens arriba l’anyorada “normalitat”, cosa que podria ser l’espasa de Damòcles si
no seguim mantenint algunes de les precaucions com la mascareta, distàncies i
el que ens impedeixi un contagi fortuït, o sigui que sortim sí, però en compte.
Cuideu-vos molt.
I parlant de les
músiques del programa d’aquesta setmana, doncs dir-vos que seran també
diverses, i les començarem amb un projecte a guitarra sol, el de Chema Saiz, “Solo album – Vol. Dos”,
editat per Errabal Jazz. Seguirem
amb dos projectes de FSNT primer amb
un trio, el de Yaniv Taubenhouse
Perpetuation, “Moments in Trio, Vol. Two”, i després amb el Thomas Galliano Quintet, “Walking Towards
The Unknown”, per acabar com fem darrerament a tot Hard Bop amb un tema del
doble CD Sharp Shades & Finger Snaps,
el de Blue Note Explosion, i
escoltarem un micro conte de Teresa
Tuset. I ja sabeu que cada setmana el programa, les seves músiques són
diferents, que no tot ha de ser escoltar als Màsters que vam escoltar en el
programa anterior.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Comencen doncs amb el
subtil i delicat projecte a guitarra sol, no exempt però de ritmes prou vius
amb temes de Monk, propis i demés...
“SOLO
ALBUM –VOL 2”
Chema
Saiz
Editat
per Errabal Jazz ER118CD
#(2,4,5,6
i 7) Enregistrats per Omar Carrascosa el 22/09/2019 a Camaleón Music Studio,
Madrid.
#(1,3,8,9,10,11,12
i 13) Enregistrats per Santi Fernández el 30/12/2019 a Santa Rosa Surround,
Alcalá de Henares.
Mesclat
i masteritzat per Santi Fernández a Santa Rosa Surround.
Produït
per Chema Saiz
Chema
Saiz, guitarra.
I aquest és un
projecte ampli i complert, amb 13 temes i quasi 1 hora de magnífica música i
tempos diversos no havent-n’hi però, cap d’aquells que en diem “fast”. Un dels
temes suaus és el “Lament” de J. J.
Johnson, i hi ha uns preciosos temes del Chema, delicades balades o similars de tempo slow com són ara
“Chotis Nº 6”, i el més curtet de tots “No tan largo”. I dels estàndards hi ha
també el “Stardust” de Parish &
Charmichael, preciosa interpretació com també ho és, tot i la diversitat
harmònica el “Crepuscle with Nellie” de Th.
Monk. Un altre dels estàndards és el preciós “I’m Confessin’ That I Love
You”, i una mica més vius ja tenim el “The Mooche” d’Ellngton & Mills, com també són així els temes de Saiz, “Marketing” i “Vals en Dm”. I
encara una mica més de tempo és de nou Monk
amb el seu “Introspection”, el més de tots és el “Trinkle, Tinkle” també del
genial compositor, un dels “capos” del Jazz.
En Chema fa però un parell de temes força personals com
són “Estaba la pastora” un tradicional arranjat per ell, i ja per acabar els
temes des del punt de vista rítmic fa també una magnífica versió del “Cuadros
para una exposición” de Modest
Mussorgsky, també amb un seu arranjament.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Chema i d’Errabal, i
així el pugueu adquirir i ajudar a músic i editorial.
Doncs començarem amb
una de les balades de Saiz, i que
serà el..
11.- Chotis Nº 6 (Chema Saiz) 3m52s
Doncs ja veieu de quina
manera més delicada hem començat, amb un “chotis” el seu número 6, la qual cosa
ens fa pensar que al menys n’hi ha 5 més abans. Certament que aquesta seva
interpretació està molt ben construïda per com va fent ritme i melodia alhora,
on s’entén perfectament que ho va enregistrar així, sense “over-dubbing” que es
diu, o sigui sense tocar ell la melodia sobre la seva part rítmica. Bona
composició, on tot i fer referència al ball, al chotis, es noten les intencions
més modernes, potser pels acords i alguna petita dissonància afegida en la
melodia. També en el pont, notem quelcom de més modernitat en aquesta senzilla
i bonica cançó.
I seguim ara amb el
magnífic tema d’Ellington, “The
Mooche”, i ves per on que aquesta és una cançó de jazz composta el 1928 per Duke Ellington i Irving Mills, que Gertrude "Baby" Cox cantà
fent scat. La cançó és considerada com una de les peces clau signades per Ellington tema que tocà amb freqüència
i que va gravar moltes vegades al llarg de 45 anys. El genial Duke va fer aquesta meravella el 1928,
mare de 10 sr. Aleshores per descomptat que devia ser la de més moderna
concepció a la vegada que també d’una gran calidesa. I Chema ens en farà una magnífica interpretació, primer amb la
presentació del tema, amb melodia i acords, ja ho sabeu, tot fet alhora, per
després iniciar una magnífica improvisació compaginant la part melòdica amb la
rítmica, mostrant-nos el seu bon gust i creativitat. En la seva improvisació
però, no hi hagué cap més solució que doblar-se a sí mateix, la qual cosa
notareu abastament en aquest tema, car l’escoltareu fer el seu solo sobre la
seva mateixa base rítmica, cosa inevitable, i que no “quita” cap mèrit. Dolça
interpretació per a una dolça composició de Duke, anem a escoltar-la, a veure què us sembla.
9.- The Mooche (Ellington & Mills) 5m59s
Doncs certament que
és una gran composició de Duke Ellington,
aleshores, encara sense aparèixer la que seria la seva mà dreta, Billy Strayhorn, i Chema Saiz n’ha fet la seva personal i molt bonica interpretació.
I encara ara seguirem
i ho farem de nou amb un tema de Chema
Saiz i que serà el seu “Marketing”. I és curiós com comença, amb els
acords, i ja d’entrada segur que us recordarà la cadència descendent del tema
de Mancini dedicat a la “Pantera
Rossa”, encara que sigui de passada. El tema però es desenvoluparà
melòdicament, mantenint però la pulsió rítmica inicial, amb un tempo una mica
més viu. Una cosa que crida l’atenció és la llargària dels temes, la majoria
superiors als 5 minuts, que per un sol músic i instrument, trobo que és força
considerable, havent-n’hi però també de curtets. Escoltareu una altra preciosa
composició, rítmica sí, i alhora amb la delicada sonoritat que portem escoltant
des de l’inici del programa. I és que aquest músic i gran guitarrista sembla
agradar-li el fet d’interpretar temes a guitarra sol, car aquest n’és el segon
volum. El resultat sonor final és càlid, alhora que farcit de qualitat en
composicions, arranjaments i interpretacions solistes. Anem a escoltar-lo de
nou, en el seu...
3.- Marketing (Chema Saiz) 5m33s
I sí que heu
reconegut segur la part de Mancini i
la “Pink Panther”, i com si ho hagués fet a mode d’homenatge, de Saiz a Mancini.
Hi ha artistes de
Jazz on la creativitat està consagrada a la permanent recerca de si mateixos.
Un viatge interior que ha de portar implícita una alta dosi de risc:
deconstruir per construir i dotar de vida al que abans no en tenia. El sublim
no necessàriament ha de ser de l'agrado del gran públic, o potser si i tan sols
respongui als designis d'una ment insondable que crea un llenguatge propi. Chema Saiz vibra per a tot aquell que
s'acosti amb valentia, desproveït de prejudicis, car no hi ha notes incorrectes
ni tensions innecessàries, el que vulgui escoltar, que escolti. Extret això del
web de Errabal Jazz.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree que ja s’hi tornen a fer
concerts.
I seguim amb un altre
tema del nostre heroi, a ritme de vals i que serà el “Vals en Dm”. Una altra
meravella de composició i interpretació, a tot vals, ritme utilitzat tantes
vegades en el Jazz, Manouche i no. Chema
ha fet una altra molt bona composició que segur us agradarà, pel ritme i
melodies, alhora que també per la seva reeixida improvisació, aquesta vegada
sonant amb un pèl més de modernitat, o així m’ho ha semblat a mi. Ha tornat a
fer un tema relativament llarg, de més de 6 minuts, que considero un gran
esforç per part seva i segur que amb les ganes de poder-nos mostrar tot el seu
saber, què és molt, alhora que per a gaudi propi i aliè, el nostre. Escoltem-lo
doncs en aquest...
5.- Vals en Dm (Chema Saiz) 6m08s
I quina altra
magnífica interpretació que ens ha fet, i ves per on que em recorda les
“maneres” del gran Jim Hall, entre
d’altres esclar, sobretot per com gestiona la qüestió dels acords.
I acabarem el seu
projecte amb dos temes seguits de Monk
i que seran el magnífic “Introspection” i el “Trinkle Tinkle”, ambdós curtets.
I dir-vos d’aquest “Introspection”, l’original de Monk, què te 36 compassos en forma AABA (8-8-8-12). Es va
enregistrar per primera vegada el 24 d'octubre de 1947 per a les sessions de Blue Note de Genius of Modern Music i més tard el va enregistrat Monk a piano sol el 1965 en una
producció de Teo Macero. La melodia
és notable per les seves progressions i formes d'acords radicals, ja que és un
punt atonal. De “Trinkle Tinkle” dir-vos que és un tema d’estructura típica de
32 compassos en la forma AABA que destaca per la seva difícil melodia. Es va
enregistrar per primera vegada el 18 de desembre de 1952 per a l'àlbum Thelonious Monk Trio i més tard apareix
a l'àlbum Thelonious Monk & John
Coltrane i també a Monk's Blues.
I he ajuntat els dos temes perquè són de Monk
i perquè entre tots dos duren 5 minuts i mig. I Chema en fa una interpretació que fil per randa segueix harmonies i
demés de l’original, en el primer tema també pel fet que Monk l’enregistrés a piano sol. Molta part de la perfecta
interpretació de Saiz en
l’”Introspection”, és fent-ne la melodia, ho copsareu ben aviat. I per acabar
el seu projecte podreu escoltar la magnífica peça “Trinkle Tinkle”, meravella
de modernitat i no gaire fàcil d’entendre pel públic del moment quan la va
parir. Recordeu que Monk na va ser
massa ben considerat pels amants del Jazz durant la seva vida, i potser sí a
les seves acaballes, i sobretot dignificat després de la seva mort. Chema ens farà tema, improvisació i
tema, d’aquest darrer. O sigui que anem a escoltar-los tots dos seguits a veure
què us semblen.
8.- Introspection (Th. Monk) 2m25s
1.- Trinkle Tinkle (Th. Monk) 3m08s
Doncs quin gust i
plaer de guitarrista i músic en Chema
Saiz i què bé que hagi volgut retre-li el seu homenatge particular a Thelonious Monk, que per cert, també
deu haver estat un gran repte, el d’haver-ho de fer ell solet amb la seva
guitarra, i sí que ho ha fet sol, en aquests dos temes i sense doblar-se com en
alguns altres.
En fi, magnífic
projecte per començar el programa d’avui, i ara sembla un bon moment per
escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
......................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva
vitalitat i frescor....
I després d’aquest
projecte a guitarra sol, escoltarem el primer dels dos treballs de FSNT, aquest però a trio....però
abans...
Deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys. Som-hi amb el projecte...
“MOMENTS
IN TRIO VOL. TWO”
Yaniv
Taubenhouse – Perpetuation
Editat
per FSNT 567
Enregistrat
per Robert L. Smith el 14 de juny de 2017 als Sear Sound Studios, NYC.
Mesclat
per Robert L. Smith a Defy Recordings, Nova York
Masteritzat
per Pieter De Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica
Produït
per Yaniv Taubenhouse
Productor
executiu: Jordi Pujol
Yaniv
Taubenhouse, piano
Rick
Rosato, contrabaix
Jerad
Lippi, bateria.
I tornem a tenir uns
quants temes, tants com 10, i més d’1 hora de músiques precioses amb tempos i
ritmes diversos, 5 dels quals són del líder i pianista, i tots els 10 arranjats
també per ell. I entre aquests unes delicades balades i una d’elles és la del
gran Cole Porter, “Ev’ry time we say
goodbye”. Segueix dolça i amb swing delicat ara la de Frederik Loewe, “On the street you live”. I així de dolça és la de Jay Gorney, “Brother, can you spare a
dime?”, amb un magnífic Groove i Swing en els solos. I el tema del líder
“Perpetuation” és també una delícia amb un ritme marcat de manera persistent
pels acords del piano, tot això ben contingut de tempo. I una altra de les
seves melodies és “Fairytale” amb una preciosa melodia sovint a duet amb Rosato, al contrabaix. I el darrer
track del disc és “Ilaria”, també del líder i pianista Yaniv Taubenhouse, i és també de tempo similar a l’anterior i amb
ritme així com trencat i preciosa melodia. I seguint amb els seus temes, i més
vital és “Paris”, i també a ritme ternari i gran impro del líder. I ves per on
que aquí tornem a tenir el “Introspection” de Thelonious Monk, i ja és casualitat, ja. I hi tenim un tema de Chico Buarque, i aquest és el
“Paratodos”, que tot i la seva delicadesa està farcit d’un tempo molt maco i
vitalitat. I ja finalment, el tema més vital del disc és el “Pigeon House
Blues”, també del líder i pianista, amb un Swing increïble per “walking” de Rosato, i “ride” Lippi a la bateria, i amb quin tempo més viu l’han fet aconseguint
un gran tema.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/yaniv-taubenhouse-albums/45798-moments-in-trio-volume-two.html
Comencem delicadament
i a tot swing amb "On the Street Where You
Live" què és una cançó amb música de Frederick
Loewe i lletra d'Alan Jay Lerner
del musical “My Fair Lady” de Broadway del 1956. A la versió
cinematogràfica de 1964, va ser cantada per Bill Shirley, i interpretada per l’actor Jeremy Brett. Escoltem-la doncs..
2.- On The Street
Where You Live (F. Loewe) 7m26s
I qui no reconeix
aquesta melodia...segur que moltes i molts de vosaltres. Una melodia típica
d’un musical, i ja l’he reconegut, el de My
Fair Lady. Yaniv ens ha recreat
una composició estàndard dotant-la de modernitat tot i mantenir l’estatus de
clàssica. El Swing ha aparegut en el moment del seu gran solo, on ens ha copsat
per com l’ha trenat, amb una mà dreta gràcil, nítida i delicada i una esquerra
farcida d’harmonia i ritme. El “walking” de Rosato ha estat magnífic, alhora que el els tocs al plat “ride” de Lippi. Aquest és un tema que barreja
però aquest swing viu del walking amb un de més contingut, sobretot en la
melodia. Ja veieu de quina manera hem començat el projecte ara a trio de Yaniv Taubenhouse.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I escoltarem ara el
tema del líder que quasi titula el projecte, “Perpetuation”. Escoltareu la
melodia feta pel contrabaixista Rick
Rosato, ja als inicis després d’una intro d’acords al piano, el qual es
veurà acompanyat per piano i bateria. Una càlida melodia a notes soltes i
tranquil·la, que contrastarà amb els acords repetitius i rítmics del pianista.
Aquest mateix seguirà amb la melodia, en un altre tema llarg, de més de 7
minuts, què és com són quasi tots, una melodia però ja enriquida amb espurnes
d’improvisació. Rosato iniciarà el
seu solo, acompanyat pel líder al piano de la mateixa manera que ha fet en els
inicis del tema. Escoltareu un gran solo de Rosato al contrabaix, amb profunda sonoritat i que donarà pas a la
improvisació magnífica de Yaniv al
piano, la qual anirà desenvolupant mica a mica i cada vegada amb més tendències
encarades a la modernitat. Un llarg i reeixit solo del líder que encararà el
final del tema, al qual arriben amb una mena de Coda que van repetint
acabant-se diluint fins al silenci total. Anem-hi doncs amb aquest tema de Yaniv Taubenhouse...a veure què us
sembla..
1.- Perpetuation (Yaniv Taubenhouse) 7m23s
Doncs certament que
han acabat aquest magnífic tema propi, amb aires clàssics en la melodia,
fent-ho com sempre dic, tema que en els directes deuen allargassar segons
públic i músics.
I Yaniv Taubenhouse va rebre classes
magistrals i clínics als Estats Units
i Europa incloent treballs amb
pianistes de jazz i clàssics com Richard
Goode, Brad Mehldau, Robert McDonald i Jean François Antonioli.
El
desembre de 2009 Yaniv va anar a Nova York per estudiar amb la pianista Pavlina
Dokovska i a la tardor de 2010, Yaniv es va traslladar a Fayetteville, Arkansas
per estudiar amb el professor Jura Margulis al programa de interpretació de
piano de la Universitat d'Arkansas. El treball amb el professor Margulis va
incloure lliçons a l'Acadèmia d'estiu Mozarteum de Salzburg, Àustria. Yaniv ha actuat àmpliament en diferents
llocs del món com, per exemple, el Museu
de Tel Aviv, el Festival
Internacional de Música de Cambra de Kfar Blum, a la sala Salle Cortot (París), el Walton Art
Center i el Crystal Bridges Museum of American Art (AR, EUA), la Sala
Metropolitana , Cornelia Street Cafe i
The DiMenna Center for Classical Music (Nova York), i retransmissions en
directe d’actuacions a la filial NPR, KUAF, 91.3 FM, entre moltes altres.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Seguim ara amb el
tema de Chico Buarque “Paratodos”... què
és una composició de Chico Buarque de
Hollanda que dóna nom a l'àlbum homònim del 1993 i fa una analogia entre la
seva vida, la dels seus avantpassats i diversos artistes brasilers. La cançó
esmenta Tom Jobim, Dorival Caymmi,
Jackson do Pandeiro, Ari Barroso, Vinícius de Morais, Nelson Cavaquinho, Luiz
Gonzaga, Pixinguinha, Noel Rosa, Cartola, Orestes Barbosa, Caetano Veloso, João
Gilberto, Erasmo Carlos, Jorge Ben Jor, Roberto Carlos, Gilberto Gil, Hermeto
Pascoal, Edu Lobo, Milton Nascimento ("Bituca"), Nara Leão, Gal
Costa, Maria Bethânia, Rita Lee, Clara Nunes i acaba dient "evoé,
joves a la vista". Escoltem-ne la versió que ens fan els nostres herois...
8.- Paratodos (Chico Buarque) 7m51s
Doncs no sé si heu
escoltat el tema per Chico Buarque,
però jo he notat algunes diferències melòdiques d’aquest tema respecte
l’original de Buarque. Ha estat però
un preciós arranjament en clau de Jazz del tema del cantautor brasiler. Després
de la melodia ens ha aparegut el profund so del contrabaix de Rosato i la seva reeixida improvisació,
i per sota el baterista donant-li suport rítmic i el líder amb acords puntuals
al piano. Un llarg solo d’aquest mestre de les quatre cordes, les més greus,
per després afegir-s’hi Yani amb el
final de la melodia a mode d’introducció al seu magnífic i percussiu solo. Ens
ha mostrat de nou la gran mestria al piano, brillantor per notes agudes, i
moments amb les dues mans tot i acompanyant-se amb l’esquerra amb acords
rítmics i puntuals, per deixar una dreta lliure, gràcil i lleugera ja al final,
per retrobar de nou la melodia i acabar-lo de cop, abans però amb una reeixida
intervenció del baterista Lippi a
mode del seu solo.
Yaniv ha tocat i actuat amb músics com Ronald McClure, Anat Cohen, Rochelle
Bradshaw, Ari Hoenig, Martha McGaughey, David Schnitter, Roswell Rudd, Orlando
Le Fleming, David Glasser, Ferenc Nemeth, Will Vinson, Rory Stuart i Adriano
Santos, per anomenar-ne uns quants. El
primer disc de debut de Yaniv com a
líder, 'Here from There', que es va
publicar el desembre de 2014 també per Fresh
Sound New Talent molt ben valorat per la crítica on ens ofereix una
instantània de la impressionant trajectòria de Taubenhouse, disc que va ser enregistrat el gener de 2013 on comptà
amb Darren Novotny a la bateria i Garrett Jones al contrabaix, tots dos
músics nadius d'Arkansas.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. És qüestió de mirar-ne la
programació i sembla que de nou els dimecres, concert primer i després Jam
Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan
Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Doncs us proposo
acabar amb el tema més viu d’aquest increïble projecte, tema del líder i
anomenat “Pigeon House Blues”....
6.- Pigeon House
Blues (Yaniv Taubenhouse) 5m53s
Doncs amb aquest tema
ens han tornat a impressionar positivament, per impros, per Swing i per melodia
del tema tot plegat farcit a un molt bon tempo. Tema que ja ha entrat a tot
Swing entremig dels breaks diversos propis com en el primer on Rosato ha fet el seu magnífic solo, i
és que després de la presentació del tema ja hem escoltat el primer solo a
càrrec del contrabaixista, cosa que
fan de manera habitual enlloc de ser el líder qui primer el faci. Yaniv s’hi ha posat amb el seu a tot
Swing per “walking” de Rosato i
“Ride” de Lippi, ells dos amb un
increïble Swing que han servit en safata al líder per a desenvolupar el seu
increïble solo, a tot tempo, amb una mà dreta increïble, creativa i melòdica
alhora que tècnica a la màxima expressió per velocitat, fraseig i llenguatge.
Uns rifss repetitius han permès a Lippi
fer la seva part solista i d’aquesta manera acabar aquest magnífic i vital tema
de Yaniv Taubenhouse i també el seu
projecte. I per acabar-ho d’arrodonir, us posaré més informació d’aquest projecte
i líder al blog del programa.
L’agost
de 2013, Yaniv es va traslladar a la
ciutat de Nova York on va assistir a
la New School for Jazz and Contemporary
Music on es va graduar. Yaniv realitza gires i enregistra
regularment a Nova York i
internacionalment amb nombrosos projectes, tant com a líder com a sideman. Yaniv Taubenhouse Trio amb Rick Rosato (contrabaix)
i Jerad Lippi (bateria) provenen d’un llarg llinatge d’influències musicals
dins i fora del món del jazz. El repertori del grup presenta originals de Taubenhouse, Rosato i Lippi, així com
estàndards, l’amor tendre a les balades basades en melodia i demés ritmes. 'Moments
in trio - Volum One' va ser el primer d'una sèrie d'enregistraments del trio
que ha rebut crítiques molt positives. A més, el trio ha col·laborat recentment
en un àlbum amb la cantant de jazz francesa, Sarah Eden, que es va publicar a Label Plaza Mayor Company Ltd. Perpetuation "Moments in Trio - Volume Two", és el seu darrer, i del
que n’hem escoltat una bona mostra.
I deixem el trio i ja
encararem quasi el final del programa, i dic quasi perquè el darrer tema serà
del disc de Blue Note Explosion, o
sigui que sí que ens situarem en el darrer projecte de FSNT, i aquest és...
“WALKING
TOWARDS THE UNKNOWN”
Thomas
Galliano Quintet
Editat
per FSNT 586
Enregistrat
per Joe Marciano el 5 de gener de 2017 als Systems Two Recording Studios,
Brooklyn, NYC.
Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington als Base Hit Studio, NYC.
Produït
per Mayron Walden
Productor
executiu Jordi Pujol
Myron
Walden, saxo tenor
Josh
Evans, trompeta
Victor
Gould, piano
Luques
Curtis, contrabaix
Thomas
Galliano, bateria
I de convidats a:
Philip
Dizack, trompeta a #(1, 2, 6)
Peter
Slavov, contrabaix a #(1, 2, 6)
Illspokin,
veu a #1
Tots els temes són de
Thomas Galliano excepte dos que són
de Thierry Galliano.
I aquí tenim set
temes i tres quarts d’hora d’una música increïble, on la personalitat del
baterista es nota en cadascuna de les composicions, fins i tot les que són de Thierry Galliano. Com sempre, els
tempos i ritmes són diversos havent-hi un parell de delicades balades com són
“Fanny” i “The Hope”, ambdues iniciades pels dos vents alhora, i ritmes
trencats per com el baterista i líder acarona la seva bateria. I si hi ha una
cançó dolça aquesta és “Une chanson douce”, per descomptat, i també força
delicada en els inicis i a tempo mèdium slow i brutal solo inicial del saxo
tenor. I tot i ser quasi la meitat del tema tranquil, el tema “Unexpected
Departure”, es desfermarà en el solo del saxo tenor, per consistència i no tant
per tempo viu. I si hi ha una terra roja
aquesta és sens dubte “Terre Rouge”, amb un plus de tempo, tot i que encara no
massa viu, i sí, els ritmes així com trencats. I el “Syluma” l’inicia el líder
amb una intro a bateria sol que ja ens marca el ritme i tempo, i que
posteriorment desenvoluparan la resta de companys. I finalment, el primer track
que titula el projecte “Walking Towards The Unknown”, l’inicia el cantant a tot
rap, només una miqueta per seguir els vents a tot Groove i tempo ara sí déu
n’hi do de viu i Swing brutal en el solos i no només.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/thomas-galliano-albums/47798-walking-towards-the-unknown.html
Escoltem per començar
la preciosa composició que ens captivarà per les dues parts incloses en ell sobretot
per com canviaran els tempos....
7.- Unexpected
Departure (Thomas Galliano) 7m37s
I com ha anat
evolucionant aquest tema partint d’uns inicis força delicats, evolució que ha
començat en el moment del llarg i gran solo del saxo tenor Myron Walden, i vet aquí que tan llarg que amb ell han acabat el
tema. Havia començat amb la melodia a dos vents, la d’un tema delicat al
començament, i que poc ens esperàvem el canvi posterior. Gould al piano és qui primer ha fet el seu solo, molt maco i
tendra, amb una digitació més pausada que la del pianista anterior, al menys en
aquest tema, canvi de sonoritat que segur haureu notat. Tot i això, ell mateix
ha anat pujant-lo d’intensitat, i més encara ha pujat amb l’afegitó dels dos
vents. Curtis al contrabaix ha donat
pas al espaterrant solo del saxo tenor Walden
què és també el productor del disc. Gran sorpresa per modern fraseig i amb una
sonoritat un tant fosca la del seu tenor, però farcida de contemporaneïtat per
fraseig i llenguatge. Per sota, la base rítmica li ha donat un magnífic suport,
amb gran tasca del baterista i líder Thomas
Galliano, el qual ha estat present en tot el tema, i més en aquest llarg
solo del saxo tenor. Al final s’hi afegeix Evans
a la trompeta per acabar-lo amb un trosset de la melodia.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on ja s’hi fan
concerts cada cap de setmana.
I seguim amb el tema
“Terre Rouge” el qual ja incorpora un tempo i ritme força marcat pel líder i
baterista, on escoltarem una primera part de melodia a tots dos vents, mentre
que iniciarà els solos el pianista Gould,
magnífic ell, per després fer-ho el potent i sorprenent Walden al saxo tenor, i seguiran els solos, però ara escoltem-los
en aquesta Terra Roja...
3.- Terre Rouge (Thomas Galliano) 5m57s
I sí que ha estat un
tema potent, sí. Ja heu escoltat després del solo del saxo tenor, de quina
magnífica manera ho ha fet el trompetista Evans,
amb un fraseig magnífic i tècnica a dojo, tot i no utilitzar massa el registre
dels súper aguts, s’ha passejat una mica pel registre alt. Els dos vents han
recuperat la melodia del tema per deixar pas al magnífic solo del líder a la
bateria. Molt gran aquest Thomas
Galliano, baterista i compositor de quasi tots els temes d’aquest projecte,
ell que sempre hi és present en cadascun dels temes, per com manega la rítmica
de la seva bateria, donant la impressió que sempre està creant línies rítmiques
diverses, o quasi sempre.
Nascut a Niça, França, Thomas no va haver de
mirar lluny per descobrir la seva passió per la música. Amb el seu pare guitarrista
i la seva mare amfitriona de ràdio, Thomas
va créixer en un univers musical passant gran part de la seva infantesa a
l'espai d'assajos, festivals de jazz i sala de ràdio. Als set anys, va ser
acceptat al Conservatoire National de
Région per estudiar percussió clàssica sota la direcció del professor Jacques Carré. Després de graduar-se en
percussió clàssica, Thomas va
estudiar bateria amb Jean-Paul
Ceccarelli i paral·lelament als estudis al conservatori va estudiar amb el
bateria Jean-Luc Danna.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes
ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20
de març i que hem traslladat al setembre.
I encara amb més
música, i ara serà la del tema també del líder “Syluma”, aquí amb convidats Philip Dizack, trompeta i Peter Slavov,
contrabaix...un tema però que iniciarà el líder a la bateria amb una molt bona
i percusiva Intro, per ben aviat deixar pas als vents iniciar la melodia,
aquesta un tant rebuscada però força curta. Els canvis rítmics apareixen de
manera constant al menys per com el baterista crea i recrea durant tot el tema.
Un primer solo del pianista ens obrirà les portes als següents, però
escoltem-los ja amb....
6.- Syluma (Thomas Galliano) 7m07s
I sí Gould ens està resultant un molt bon
pianista, però amb el suport rítmic de líder i contrabaixista, tots els
solistes semblen volar molt millor. I així ho ha tornat a fer el saxo tenor Walden, el qual l’ha tornat a clavar en
el seu solo, tot i la consistència de pianista, el qual amb els acords al piano
quasi que el tapa per volums. Força bo i modern el solo del tenor, i una vegada
acabat, fer de nou la melodia a duet de vents i deixar pas de nou al solo del
líder i baterista, la qual cosa es va repetint en cadascuna de les seves composicions,
en un solo que arriba al final del tema, amb la persistència de pianista i que
acaba d’aquella manera que ja sabem, què en un directe l’allargarien de manera
evident.
El
2002, als divuit anys, Thomas va
anar a París per estudiar amb el
percussionista Gérard Carocci i el
bateria Mokhtar Samba. Després
d’aconseguir la maduresa musical, es va incorporar amb el seu pare als
escenaris per marcar l’inici de la seva carrera. Uns quants anys després girarà
per Itàlia amb el quartet del gran
saxofonista Paul Jeffrey.
Doncs per acabar
aquest projecte i discos de FSNT ho
farem amb el tema que titula el projecte....”Walking Towards The Unknown”, tema
on escoltarem la veu de Illspokin a
tot Rap, tot i que només en els primers i finals moments. Entremig, magnífiques
intervencions de tots els membres del quintet, com per exemple el primer duet a
tot Swing dels dos vents després del Rapper. El primer i gran solo a tot Swing
el compartiran Walden al saxo tenor
i Evans a la trompeta, i més coses
que passaran i que ara escoltarem...
1.- Walking Towards
The Unknown (Thomas Galliano) 5m29s
Doncs prou heu copsat
l’energia inicial d’aquest tema, i també la seva intensitat emocional,
calmant-se però una mica en el solo del pianista Gould però no pas per ritmes i tempo, que s’han mantingut vitals
amb moments de gran Swing. Curtis al
contrabaix ha fet de nou una gran tasca de suport al líder i baterista, en un
tema que ha acabat delicadament després d’haver escoltat de nou la veu del
rapper Illspokin.
El
2011, Thomas es va traslladar a la
ciutat de Nova York i ha compartit
escenari amb músics molt reconeguts i respectats com JD Allen, Rick Margitza, Dezron Douglas, Eric Legnini, Pierre De
Bethmann, Eric Wyatt, Emanuele Cisi, Logan Richardson, Stacy Dillard, Benito
González, Ed Cherry i molts altres. I al blog podreu entrar a la seva
pàgina web : http://www.thomas-galliano.com/bio
I després d’aquests
magnífics projectes, ara acabarem el programa d’avui amb el tema “Jean de
Fleur” encabit en el magnífic “Idle Moments”
de Grant Green, disc de Blue Note enregistrat el 4 i 15 de
novembre de 1963, i amb una colla de mestres, com varen ser, són i sempre
seran, Joe Henderson, saxo tenor; Bobby
Hutcherson, vibràfon; Duke Pearson, piano; Grant Green, guitarra; Bob Cranshaw,
contrabaix i Al Harewood, bateria...escoltem doncs el...
CD1. 7.- Jean de
Fleur (G. Green) 6m48s
I amb quina trempera
hem acabat el programa d’avui, i de la mateixa manera ja portem alguns
programes acabant a tot Hard Bop, i amb temes d’aquest doble CD de Blue Note. I us recordo de la manera
suau i delicada com hem començat, amb el projecte de Chema Saiz, “Solo album – Vol. Dos”, editat per Errabal Jazz. Seguint amb els dos
projectes de FSNT, el de Yaniv Taubenhouse Perpetuation, “Moments in
Trio, Vol. Two”, i el de Thomas
Galliano Quintet, “Walking Towards The Unknown”, per acabar com acabem de
fer, i hem escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Abans d’acomiadar el
programa, dir-vos que el dissabte 20 de juny de 2020, dia que va néixer Eric Dolphy però del 1928, van fer-me
una entrevista en directe al Facebook,
i ho va fer el company Àlex García Giménez
de la prestigiosa JazzTK Revista digital
de Jazz. Va ser la novena, i algunes anteriors les va fer amb divulgadors
com sembla que també soc jo, Ramón
García (La Taberna de Jazz), Santi Molina (La Montaña Rusa), Héctor Martín
(Jazz a Quemarropa i ara a RadioTV
Canària), però també ha fet aquestes “ConversaJazz” amb músics de prestigi
com l’Albert Bover, Gonzalo del Val,
Alberto Vilas, etc. En fi, que després d’11 anys d’estar aquí amb
vosaltres, que tampoc és que sigui massa, l’altre dia em van convidar a xerrar
de les meves diverses activitats, totes relacionades amb el Jazz. Al blog us
posaré l’enllaç del vídeo penjat al Yotube
de JazzTK per si el voleu mirar:
Doncs ara sí, ho deixem
aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
