Programa 408 - FSR: New Fly (Jules Bertrand), Ari Hoenig Trio, Alex Hitchcock Quintet i Ken McEntyre & Eric Dolphy, dimecres 29 d'abril de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs res, que seguim
confinats i ja portem un mes a casa, i algunes ja amb possibilitats de
treballar. A aquestes darreres, sobretot tingueu en compte totes les
instruccions que ens donen les nostres institucions sanitàries relacionades amb
el Coronavirus. Estem tots molt tristos per tanta gent que ens ha deixat i més
encara de la manera com se’n van, sense cap familiar al seu costat. Només
desitjar que mica a mica vagi planant la corba i puguem arribar aviat a una
situació normal.
I el programa d’avui
serà un especial dedicat a la discogràfica Fresh
Sound Records dirigida des de fa molts anys per l’estimat Jordi Pujol Baulenas, ell que des de fa
ja 11 anys va apostar per aquest programa, entre d’altres que hi ha de companys
i amics de qui us parla. Podreu escoltar a Ari
Hoenig Trio i el seu “Conner’s Day”,
al grup New Fly & Julien Bertrand i la seva “Free Revolution Zone”, a quartet i
convidats, per seguir amb el “All Good
Things” de l’Alex Hitchcock Quintet,
tots tres de Fresh Sound New Talent,
per acabar el programa amb el vinil de 180grams digitalitzat en primera escolta
a nom de Ken McIntyre & Eric Dolphy,
anomenat “Looking Ahead”, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
Comencem doncs amb
les músiques del programa d’avui i que seran les del projecte a quartet
anomenat...
“FREE
REVOLUTION ZONE”
New
Fly & Julien Bertrand
Editat
el 2019 per FSNT 583
Enregistrat
per Frédéric Finand el 7 i 8 d’octubre de 2018 a l’Estudio Oreilles Délicates.
Masteritzat
per Pietrer De Wagter
Produït
per Julien Bertrand
Productor
excecutiu: Jordi Pujol per a BlueMoon Produccions Discogràfiques S.L.
Julien
Bertrand, trompeta
Thibaud
Saby, piano i teclats
François-Régis
Gallix, contrabaix
Arthur
Declercq, bateria.
Convidats especials:
Jean-Salim
Charvet, saxo alto a #2
Stefan
Moutot, saxo tenor a # 5 i 9.
Dels 10 temes del
projecte el líder del grup New Fly,
en Julien Bertrand n’és autor de 7,
mentre que els altres són de Jimmy
Rowles, Donald Byrd i J.J. Walker, havent-hi però preses alternatives de
dos dels temes amb prop d’una hora de música. Hi ha un parell de balades i els
demés temes són francament vitals, essent les balades la preciosa i coneguda
“The Peacocks” de Jimmy Rowles, 4rt
track del disc. També ho és el tema del líder i 8è track, tema anomenat “Mr.
Bojangles” amb una bonica melodia amb el fiscorn. I ja a un tempo medium força
maco tenim el 3er track “À ta façon” i delicat swing posterior i demés. I el
tema de Donald Byrd i 7è track “Fly
Little Byrd Fly” està arranjat també a un tempo mèdium amb canvis diversos que
el fan quasi irreconeixible, tot plegat a un ritme ternari. I el 2n track i tema que titula el disc “Free
Revolution Zone” té un tempo també mèdium on sobresurten els efectes afegits
als teclats, amb participació de convidat al saxo alto. I més vital és el 6è
track “Work of Arth” amb una intro sorprenent del bateria i amb el líder, per
després esdevenir quelcom més amb un llarg solo del bateria i solo del líder a
tot swing i tempo ben maco. I el 1er track “Le petit nouveau” és també viu tot
i haver-hi ritmes trencats diversos, i del qual també en van fer una presa
alternativa, apareixent el swing en solos i no només. I el tema més viu del
projecte és el del 5è track “Can you dig it” del qual n’han fet una presa
alternativa, un tema també amb ritmes trencats inicials i posterior swing i
tempo viu en els solos dels músics, i aquí col·laborant-hi el saxo tenor.
I com sempre dir-vos
que al blog del programa us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT. https://www.freshsoundrecords.com/julien-bertrand-albums/47607-free-revolution-zone.html
I començarem amb el
tema delicat de swing a tempo mèdium anomenat...
3.- À ta façon (Julien Bertrand) 5m39s
Doncs ja veieu què
delicats hem començat el programa d’avui, a tot swing, el de les composicions
del trompetista francès Julien Bertrand,
i el seu magnífic quartet. Un jazz força amable, sense massa complicacions,
melòdic i amb swing, tot i alguns moments més beat del baterista. El tema l’han
començat amb la melodia a càrrec del líder, seguint el pianista Saby amb el seu primer solo, també
força delicat, amb un bon suport de la base rítmica. El líder s’hi ha posat
també amb el seu so força càlid de la seva trompeta, amb un llenguatge ben
expressat en l’entorn d’un Jazz arrelat a Europa,
amb bona tècnica i interpretació en el registre mig. La base rítmica l’ha
acompanyat de manera acurada i molt bona ha estat la improvisació del
contrabaixista Gallix, bona pulsió
rítmica, i perfecte afinació la de la seva berra. Bons solos de tots tres, per
retrobar de nou el tema, amb el marcatge
accentuat beat del baterista. Bon tema per començar el programa.
Escoltarem ara el tema
que titula el disc on hi col·labora Jean-Salim
Charnet al saxo alto...
2.- Free Revolution
Zone (Julien Bertrand) 8m38s
Doncs amb aquest tema
ens han situat en una zona més Free, com el títol del tema indica, i no per la
concepció de la música, que segueix els patrons establerts d’una determinada
estructura, i sí per les diverses sonoritats, sobretot les del teclat força
distorsionat. També sonen modernes les improvisacions a duet del líder i del
convidat en aquest tema al saxo alto, Jean-Salim
Charvet. El solo pròpiament dit del líder ha vingut posteriorment, amb un
baterista que quasi fa un duet de solo amb ell, Declerc, aquest també magnífic. I també l’acompanyava Saby als teclats amb sonoritats
distorsionades. La vena, si no Free, si força contemporània i avant-garde la
segueix el saxo alto Charvet amb un
solo espaterrant, modern i farcit de gran profusió de recursos tècnics, fraseig
magnífic i llenguatge trencador. Magnífic solo d’aquest convidat de luxe, en Jean-Salim Charvet. I faltava el solo
del teclista que també ha estat magnífic, si més no ara no tant distorsionat
com els acords anteriors, un solo curtet que ha deixat pas a la curta melodia
amb la qual han acabat el tema de cop.
Seguim encara i ara
ho farem amb el primer track del disc, tema anomenat...
1.- Le petit nouveau (Julien Bertrand) 4m46s
I d’aquest tema en
van fer dues preses i jo he agafat la primera, la que obre el disc. I quin
altre tros de tema que ens han ofert aquesta formació amb una base rítmica
potentíssima, i ves per on que el bateria sembla menjar-se al contrabaixista,
tot i haver fet aquest una tasca remarcable ja des dels inicis acompanyant al
líder en la seva exposició melòdica a tot “walking” quan hi havia d’haver
Swing. Una bona exposició del tema per ja de ben primer ésser el líder qui hagi
començat amb els solos. I tema que passa, tema que n’estem de més satisfets per
com s’ho fa. L’ona del projecte es va veient que segueix pels derroters prou
moderns i així ens ho han mostrat en aquest tema també. Bons solistes i bona
base rítmica, ara només a quartet, però noies i nois com peten. El solo del
solista ha tornat a brillar per com controla el seu instrument, per la seva
concepció moderna i exposició magnífica i força creativa. En Saby ara se les ha vist amb el piano, i
igualment ens ha frapat per com l’ha desenvolupat, amb una base rítmica brutal
i un “walking” magnífc alhora que ell ha fet una sèrie d’arpegis descendents
des dels més aguts d’una manera increïble. El solo posterior del permanent i
magnífic baterista Declerc ens ha
situat en la curta melodia del tema per acabar-lo delicadament.
I acabarem aquest
magnífic projecte amb el tema més vital, l’anomenat...
5.- Can You Dig It (Julien Bertrand) 4m26s
I d’aquest tema n’han
fet també una presa alternativa i també hi tenim un col·laborador, ara al saxo
tenor, l’Stefan Moutot. Un tema amb
una melodia força trencadora i també pel propi ritme així com trencat, on el
compositor ens ha tornat a demostrar les seves habilitats també en aquestes
facetes. Així ha estat a l’inici i així l’han acabat, però entremig els solos
han estat farcits de Swing, i el primer ha estat el del convidat Moutot al saxo tenor. Magnífic solista
i no tant heavy, no tant avant-garde com l’anterior saxo alto Chavert però igualment amb una
magnífica exposició del tema i sonoritat, molt bon i lligat fraseig i millor
llenguatge jazzísitc i creativitat la d’quest tenor. El líder l’ha seguit fent
també un magnífic solo, aquesta vegada pujant més al registre agut, tot i que
no als súper aguts. Magnífic trompetista el líder i compositor Julien Bertrand, líder del grup que es fan
dir New Fly. Trobo que té un
llenguatge i so prou personal, i si li afegim la seva vena de compositor, doncs
tot això diu molt més d’ell. Ens hem trobat amb un bon descobriment. Al final
del seu solo han tornat a recuperar el tema trencat i magnífic, per acabar-lo
de cop. Magnífic projecte, magnífiques músiques i agradable sorpresa tot i
descobrint-los i sobretot al seu líder i compositor, Julien Bertrand.
I d’aquest músic i
projecte, el pianista Donald Brown
ens en diu...
"Jo sóc amic i
fan de Julien Bertrand des de fa 10
anys. Les seves interpretacions i composicions sonen més fresques cada vegada
que l'escolto! Aquesta banda hauria de ser seguida per qualsevol fan del jazz, o
sigui que si us plau, féu un cop d'ull a aquest nou CD, i mireu d’adquirir-lo."
I després d’aquest
projecte a tot swing, seguirem amb un altre dels projectes de FSNT.....
“CONNER’S
DAYS”
Ari
Hoenig Trio
Editat
el 2019 per FSNT 577
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Michael Perez-Cisneros el 22 de novembre de 2017 al
Big Orange Sheep Studios, a Brooklyn, Nova York.
Editat
per Alex Haley
Produït
per Ari Hoenig
Productor
executiu: Jordi Pujol
Ari
Hoenig, bateria
Nitai
Hershkovits, piano
Or
Bareket, contrabaix
Dels 12 temes del
projecte, 6 són del líder i baterista, mentre que 1 és de tot el trio, i la
resta són magnífics estàndards de jazz en podríem dir “revisitats” segons la
seva actual perspectiva. Els tempos també són diversos havent-hi algunes
balades tot i ser els temes amb tempos més vius la majoria. Dels 12 temes n’hi
tres de curtets de menys de 3 minuts, quasi a mode d’idees sobre temes que en
un directe es puguin desenvolupar. Així doncs de temes slow tenim el 5è track
“For Tracy”, el 10è “In the we small hours of the morning” de Mann & Hilliard. Els més curtets
són el 1er i 12è “Cooner’s Days” i Conner’s Days Reprise”, que seria com una
presa alternativa. Una mica més viu és el 6è track “Figuration” el tema del
trio, mentre que el 9è track “Guernsey St Goosneck” té un marcatge rítmic pel
baterista tot i que medium de tempo. També és així tot i que una mica més viu
el 3er track “Anymore”. I la versió i
arranjament del tema de Kern-Hammerstein
II, “All the things you are” és senzillament brutal pels canvis rítmics i
de tempo inclosos, i demés. I el conegut “Bewitched, Bothered & Bewildered”
rep un tractament que el fa quasi irreconeixible, per descomptat que més viu de
tempo i amb swing, a la seva bola, però. I sí que comença amb swing el tema que
va fer famós Miles Davis, el
magnífic “All Oy You” de Cole Porter,
un swing i tempo que canviarà al llarg del tema. I els dos temes fast de
veritat són el també conegut tema de Ellington-Gordon-Mills,
el preciós “Prelude to a kiss”, que aquí rep també una bona repassada. I un
dels més curtets i fast és el “Up” també amb un Swing que va a tot drap, amb un
“running” del contrabaixista.
Doncs aquest és el
projecte i temes des del punt de vista de tempos i ritmes, que sempre va bé
saber de què va tot plegat. Així els temes que no posi ja sabeu de què van i
els podreu escoltar després d’haver entrat a la pàgina web del disc per
adquirir-lo i ajudar als músics, a la música en general i al Jazz en
particular.
Doncs proposo que
escoltem el tema a tempo mèdium compost pel líder, i anomenat.....
9.- Guernsey St
Gooseneck (Ari Hoenig) 6m28s
Doncs acabem
d’assistir a una demostració de com es fan les polirítmies amb la bateria, i
així ens ho ha mostrat aquest magnífic i reconegut baterista que hem posat ja
diverses vegades a Jazz Club de Nit.
Un tema bàsicament rítmic de concepte, amb una preciosa melodia però. Després
d’haver-nos-la presentat han aparegut les demostracions de polirítmies en el
solo del pianista Nitai, magnífic,
per minimalista, però noies i nois com s’hi ha posat el líder i compositor
mentre el pianista ha anat fent acords, amb quin brutal solo ens ha mostrat el
seu saber. Després d’aquest espectacular, han recuperat melodia, polirítmies i
així acabar-lo, essent una bona mostra de les músiques d’aquest compositor i
baterista.
I al blog us posaré
més informació sobre aquest músic, i més biografia la podeu trobar al seu web: http://arihoenig.com/
Ari
Hoenig,
nascut el 13 de novembre de 1973 a Filadèlfia,
el van exposar a una edat primerenca a una varietat d'experiències musicals. El
seu pare era director d'orquestra i cantant clàssic, i la seva mare violinista
i pianista. D’aquesta manera, als quatre anys d’edat, Ari va començar a estudiar violí i piano. Va començar a tocar la
bateria als dotze anys i als catorze anys ja va destinar les seves habilitats
amb altres músics de jazz joves en clubs de Philly com el JazzHaus
d’Ortlieb.
I més viu de tempo
però també ben marcat pel líder i baterista, ara, el tema també propi,
anomenat...
3.- Anymore (Ari Hoenig) 6m04s
I ens hem trobat ara
una mica més vius de tempo, però amb la mateixa mestria del líder, compositor i
baterista pel que fa a polirítmies. El tema comença ja amb pulsió, la del
contrabaix, amb línia base, ritme i tempo inclosos i els copets a la caixa del
líder. La inclusió del pianista ens ha presentat la melodia del tema amb un
determinat caire positiu. En el pont hem gaudit del canvi harmònic per després
recuperar els inicis. El mateix pianista Nitai
ens ha meravellat amb la seva interpretació, també rítmica i menys minimalista
que la del 5è track. Mentrestant, el contrabaixista ha mantingut la mateixa
pulsió, i el líder no ha parat d’investigar. Final de solo del pianista, break
del tema, i nous moments de gaudi escoltant com el líder obté tants de colors i
ritmes amb la seva bateria. I acaben el tema de manera pausada mica a mica, poc
a poc, arribant delicadament al final d’un altre gran tema de Ari Hoenig.
Ari va assistir
a la prestigiosa universitat del nord de Texas
durant tres anys, on va estudiar amb Ed
Soph mentre tocava amb els "One
O´Clock" Lab Band. Volent estar més a prop de la ciutat de Nova York, el 1995 Ari es va traslladar al William
Patterson College, al nord de Nova
Jersey. Ben aviat es va trobar tocant per al llegendari organista de Filadèlfia, Shirley Scott i treballant
regularment a la ciutat de Nova York.
Poc després, Ari es va traslladar a Brooklyn i ja va començar a tocar
àmpliament amb diversos grups, com ara Jean
Michel Pilc Trio, Kenny Werner Trio, Chris Potter Underground, Kurt Rosenwinkel
Group, Joshua Redman Elastic band, Jazz Mandolin Project i bandes dirigides
per Wayne. Krantz, Mike Stern, Richard
Bona, Pat Martino i Bojan Z. També ha compartit escenari amb artistes com Herbie Hancock, Ivan Linz, Wynton Marsalis,
Toots Thielemans, Dave Holland, Joe Lovano i Gerry Mulligan, tot i que
aquest darrer va haver de plegar dels escenaris poc després
I si hi ha aquest
tema que tan m’agrada, doncs em veig quasi en l’obligació de posar-lo, i aquest
és...
8.- All of You (Cole Porter) 5m06s
Doncs aquest és un
tema que Cole Porter va fer el 1954,
o sigui que no és un d’aquells estàndards dels anys 30s, i per tant ja té un
plus de modernitat en plena època post Bop, HardBop. Miles Davis ens la va popularitzar com va fer amb tantes altres, i
particularment a mi, és un tema que m’agrada molt. La versió que ens n’han fet
els nostres herois torna a ser trencadora, sobretot pel tractat i arranjament
rítmic. Ja heu pogut escoltar de quina manera la creativitat dels músics, del
nostre líder Ari Hoenig en aquest
cas, ens l’ha reconvertit quasi en un altre tema. Els canvis rítmics no paren
de succeir, i així ha estat durant tot el tema. Una primera part més pausada
amb el solo del pianista, i una altra posterior amb el contrabaix a tot
“running” i el líder amb el plat “Ride” a tot swing. En fi un tema increïble ja
de per sí, però que ells l’han acabat d’arrodonir amb aquest gran arranjament a
càrrec del líder i baterista Ari Hoenig.
I acabarem amb bon swing
i canvis diversos de ritmes i tempos, amb el tema de Ellington-Gordon-Mills anomenat...
4.- Prelude to a Kiss (Ellington-Gordon-Mills) 5m01s
Amb aquest tema ens
han tornat a descol·locar, i ho dic bàsicament perquè originalment, aquesta és
una preciosa balada. Ja veieu de quin manera l’han reconvertit de nou, fent una
feina de creació magnífica que res té a veure en fer versions de cançons. I
sabem que aquest tema que Ellington
va fer el 1938 va ser una passa molt endavant respecte el que es feia en aquell
moment, abandonant el Tin Pan Alley
o musicals i operetes. Harmònicament és una peça molt complexa, i sembla que
els nostres herois i més el líder i arranjador Hoenig ens ho han volgut mostrar. Dir-vos que la tasca de l’Or Bareket al contrabaix ha estat, és
excel·lent en tot aquest projecte, seguint les dèries del líder i creador, cosa
que també ha fet el gran pianista Nitai
Hershkovits. Una gran recreació d’un estàndard que mai abans l’havíem
escoltat així, i unes increïbles interpretacions de tots tres en tots els temes
que us he posat, i en els de la resta que hauríeu de mirar d’escoltar després
d’haver adquirit aquest gran disc.
"De petit, solia
fer excursions per la costa oest amb els meus pares, visitar amics de la
família i acampar a parcs nacionals, etc ... Amb aquest trio ens vam reunir el
2017, vam començar a tocar concerts junts i aviat vam tenir el nostre primer
tour per la West Coast a finals de
2017. Vam repetir l’experiència el 2018 amb menys errors i un repertori musical
més profund. Conner va estar allà
des de la primera gira del trio i també per la següent, com a ànima amable que
és i que va apreciar la nostra música. Ens va conduir al sud de Califòrnia, de concert en concert i ens
va oferir allotjaments agradables. Sempre estarà directament associat a la
nostra tradició turística per la costa oest." I això és el que diu Ari Hoenig en el seu disc. N’està molt
agraït d’aquest tal Conner i així es
titula el disc, “Els dies amb Conner”,
es podria traduir. No sabem qui és aquest tal Conner però ja ens ha explicat com els va ajudar i per això aquest
homenatge.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
.....................
Gràcies Teresa per la teva gràcia, frescor i
vitalitat tot i fent-nos deixar anar algun somriure, que ben bé tant ens fa
falta.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguim encara amb
el darrer treball de FSNT i ara a
quintet i anomenat
“ALL
GOOD THINGS”
Alex
Hitchcock Quintet
Editat
el 2019 per FSNT 572
Enregistrat
per Kristian Donaldson el 20 i 22 d'agost de 2018 a Livingstone Studios,
Londres
Mesclat
per Alex Killpatrick
Produït
per Alex Garnett
Productor
executiu: Jordi Pujol
Alex
Hitchcock, saxo tenor
James
Copus, trompeta, flugelhorn
Will
Barry, piano, Fender Rhodes
Joe
Downard, contrabaix
Jay
Davis, bateria
Tots els temes són de
l’Àlex Hitchcock.
Aquí tenim 7 temes i
quasi 50 minuts d’una música magnífica, amb tempos i ritmes també diversos. No
sé si parlar de balades, en el sentit estricte, perquè aquest és un projecte
també molt modern, com han estat els anteriors, amb uns temes on la
persistència rítmica en tot el tema no és lo habitual, havent-hi doncs
variacions rítmiques en el mateix tema. El més tranquil·let és el 4rt track
“Adjective Animal” iniciat dolçament i que esdevindrà quelcom més amb un
delicat swing. També comença així de delicat amb el pianista el 7è track
“Context”, i també es desenvoluparà meravellosament després. També comença
delicat, un pèl més viu, el 3er track “Mint” amb un posterior i magnífic solo
del líder, amb un canvi rítmic i de tempo al final del tema. I el 1er track
“Hamburg” enceta els temes amb més tempo, iniciat amb una intro del baterista
amb escombretes i companys, en un tema amb algunes diversitats. I el 5è track
“A38” l’inicien saxo tenor i bateria i ben aviat el swing ens omplirà l’espai.
I el 6è track “Sorry not sorry” l’inicien contrabaix i bateria ja a tot swing,
amb melodies dels dos vents, tot plegat a un bon tempo, tot i els canvis
rítmics posteriors. I finalment, el 2n track “Möbius” comença també amb el
contrabaix i melodia de vents, tot plegat sense una clara i persistent
connotació rítmica, la qual cosa passarà després a tot swing en els solos dels
vents. En definitiva, els temes no tenen un tempo fast, i els ritmes són
diversos amb moments amb Swing i d’altres a ritme així com trencat. Magnífica
música que ara mateix escoltareu.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllça a la pàgina web del disc:
Doncs començarem amb
els seus temes, i ho farem amb el preciós....
3.- Mint (Alex Hitchcock) 7m19s
I quina delicada
melodia ens han regalat aquests joves músics. Un tema iniciat dolçament pels
sons repetitius del Fender Rhodes, i
baterista, per ben aviat escoltar el tema sencer a càrrec dels dos vents, el
líder al saxo tenor, Alex Hitchcock
i el trompetista James Copus. El
ritme marcat, però suau, per contrabaix i baterista, i sempre el teclista Will Barry amb aquesta mena de
pizzicato al Fender Rhodes. Ell
mateix ha obert la porta als solos, primer a càrrec del saxo tenor i líder del
projecte Hitchcock. Hem pogut
escoltar el delicat gust interpretatiu d’aquest magnífic solista, amb un so un
tant en l’ona Henderson, per parlar
només del primer que em ve al cap. Un fraseig increïble i llenguatge modern també
en un solo de llibre per com l’ha desenvolupat. Preciós, molt ben executat i
fet amb un gust exquisit, carall, quin altre descobriment que fem avui. Llarg
solo del líder que ens ha deixat bocabadats. Al final, recuperen el tema amb el
trompetista, i vet aquí el canvi rítmic que incorporen al final en un magnífic
tema també i que finalment acaben de cop, res a veure per com l’han començat.
Magnífic tema per començar aquest projecte, ara liderat per un jove saxo tenor,
l’Alex Hitchcock.
I sobre aquest jove
saxofonista anglès us en diré més coses al blog del programa, on també hi
trobareu la seva pàgina web:
Alex
Hitchcock
és un saxofonista i compositor de Londres premiat. Dirigeix el seu propi
quintet, la reputació va creixent cada cop més en el panorama internacional del
jazz i es va confirmar per primera vegada al Festival Umbria Jazz 2018. El seu
aclamat debut per la crítica del seu EP 'Live at the London and Cambridge Jazz
Festivals' es va publicar el maig del 2018. En un any innovador, el 2018, amb
una gira nacional per 15 ciutats, seguida d'un llançament amb entrades
esgotades al Pizza Express Jazz Club de Londres i actuacions al Ronnie Scott's,
Love Supreme Festival i al Royal Albert Hall, a més de fer una gira per
Espanya, Hongria i Polònia i aparicions a la ràdio BBC 3, JazzFM i televisió
hongaresa.
I seguirem amb el
tema també molt interessant...
5.- A38 (Alex Hitchcock) 6m42s
Amb aquest tema hem
fet una passa endavant pel que fa al tempo, amb un tema amb un ritme un tant
beat tot i que mèdium. L’han començat saxo tenor i baterista, per després
afegir-s’hi el contrabaix, la trompeta fent duet melòdic amb el líder al tenor.
I ves per on que qui encara no havia aparegut és el pianista Barry que després dels vents ha fet el
tema ell sol, per després tornar-hi els vents. El primer solo, cantat també, a
càrrec del contrabaixista Joe Downard
ens l’ha mostrat percussiu havent-lo executat magistralment seguint l’harmonia
i amb sonoritat un tant seca per fer-ho en el registre alt de l’instrument. Un
altre jove i magnífic músic. Copus
al metall més daurat l’ha seguit amb el seu solo, excel·lent també demostració
de tècnica i solo melòdic, alhora que farcit d’arpegis diversos i escales inversemblants.
Molt bona sonoritat també, i ves per on de quina manera més democràtica
funciona aquesta formació, car, els solistes aquí, no ho són en d’altres temes,
la qual cosa m’agrada de manera particular, car aquí el líder s’ha limitat a
fer la melodia deixant al trompetista la tasca de solista. De igual manera ha
fet el contrabaixista qui a més a més ha acabat el tema en una altra
intervenció solista i fent-ho delicadament.
Ha actuat amb músics
com Chris Cheek, Soweto Kinch, John Hollenbeck, Stan Sulzmann, Mark Lockheart,
Andrew McCormack, Maria Chiara Argirò, Thibaut François, els Blackbyrds i el
duo franco-belga André Charlier / Benoit Sourisse. Ha participat al North Sea
Jazz Festival (Països Baixos), Jazz à Vienne (França), Fano Jazz Festival
(Itàlia), Festival Mas i Mas (Espanya) i Glastonbury Festival (Regne Unit),
així com al Barbican, Cadogan Hall, i Glyndebourne Opera House.
I encara amb més
música d’aquest quintet liderat per Alex
Hitchcock amb tots els temes propis....amb el tema...
2.- Möbius (Alex Hitchcock) 6m29s
Doncs si bé estem amb
una altra formació, aquest tema ha començat també amb ritmes d’alguna manera
similars als que hem escoltat abans amb els New Fly – Julien Bertrand. Tot i això, i que el tema hagi començat
així, hi ha breaks diversos i sí que la manera persistent del contrabaixista i
també el baterista són el què i com d’aquesta composició. Els vents han iniciat
el seu diàleg a base de diversos compassos que ben bé en podrien ser vuit.
Magnífics tots dos en aquest téte a téte, on la diferent sonoritat dels vents
ens fa veure els seus diferents colors. Amb la mateixa pulsió ha iniciat el
solo el pianista Barry amb el piano,
on ens torna a mostrar el seu bon gust. El tema torna de nou amb els dos vents
i pulsió permanent de la base, el break de nou, moment que ha aprofitat el
baterista per fer la seva part solista, acompanyat pel Lick dels dos vents,
acabant el tema delicadament.
El
treball més ampli del conjunt inclou la Royal Philharmonic Concert Orchestra a
l'O2 Arena, la BBC Big Band i la Laurence Cottle Big Band. La gravació en
directe i en estudi abasta des del treball amb Channel 4 i la BBC fins a la
televisió nacional egípcia.
I acabarem amb el
magnífic tema anomenat....
6.- Sorry Not Sorry (Alex Hitchcock) 5m09s
I ves per on amb quin
altre tros de tema que hem acabat, mare de 10 sr. I quin canvi rítmic ens han
ofert ja ben entrada la segona part del tema, on Will Barry ens ha fet un magnífic solo a Fender Rhodes i a tot swing per “walking” de contrabaixista i
diversos estris del baterista. I el tema ha començat no pas d’aquesta manera, i
sí que ho ha fet amb el contrabaixista i baterista, amb la línia base i ritme,
i per sobre la melodia exultant dels dos vents. El canvi al pont ha esdevingut
més suau, però tot i tornant a les melodies inicials, que se’ls hi ha afegit el
teclista amb unes sonoritats força esotèriques. El solo de James Copus a la trompeta, ens l’ha tornat a mostrar exquisit en el
seu fraseig i amb una magnifica tècnica i sonoritat alhora que moderna
creativitat. Els dos vents, recuperen el tema, am canvi rítmic inclòs per ja
entrar Barry amb el Fender Rhodes. Gran solo del teclista,
amb tot el swing del món, com deia a l’inici, amb una base rítmica excelsa. Al
final recuperen la melodia i ritmes originals i l’acaben de cop. Un magnífic
tema per acabar el projecte d’aquest quintet liderat per un magnífic saxo tenor
i compositor, Alex Hitchcock.
I deixem els
projectes magnífics de FSNT que hem
escoltat i ara ja acabarem el programa amb el vinil de 180 grams comentat a
l’inici del programa de la sèrie Jazz
Workshop de Fresh Sound Records
amb un monstre i un altre que li va al darrere...
“LOOKING
AHEAD”
Ken
McIntyre & Eric Dolphy
Editat
de nou per a la sèrie Jazz Workshop de FSR JW-065
Edició
original per Prestige / New Jazz NJLP8247
Enregistrat
per Rudy Van Gelder el 28 de juny de 1960 a Englewood Cliffs, Nova Jersey.
Enregistraments
originals supervisats per Esmond Edwards
Notes
de la contraportada de Ira Gitler
Reeditat
i produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions SL
Ken
McIntyre, saxo alto, flauta travessera
Eric
Dolphy, saxo alto, flauta i clarinet baix
Walter
Bishop, Jr. ,piano
Sam
Jones, contrabaix
Art
Taylor, bateria.
I estem davant d’un
projecte amb prop de 45 minuts de música, recordeu que això és un LP però de
180 grams. La majoria dels temes són del Ken,
excepte un parell que són, un de Gershwin
i l’altre de Howard. Quatre
temes a la cara A i dos a la cara B del disc, on no podem dir pas que hi hagi
alguna balada, perquè no n’hi ha cap. Tot i això, hi ha uns temes força
delicats, i sí que podem dir que el Swing el tindrem de totes, totes. El 2n
tema de la cara B, “Dianna”, és una preciosa cançó a tempo mèdium i delicat
swing amb la flauta del líder fent-ne la melodia i Dolphy a càrrec del clarinet
baix, en un tema llarg amb profusió de solos i que gaudirem d’allò més. També
és molt bonica la melodia que fan ells dos amb el saxo alto, a duet, en el tema
de Gershwin i 4rt de la cara A,
“They All Laughed”, bonic de melodia i preciós de swing amb solos espaterrants.
Un canvi d’estil, quasi, i sobretot per melodies, és el 1er tema de la cara A,
“Lautir”, el qual ha començat també amb el duet dels dos saxos. El swing
seguirà durant tot el tema també en els solos de saxo alto i flauta d’ells dos.
I el tema més llarg és el 1er de la cara B, “Head Shaking”, també a tot swing
amb uns llargs solos com el primer de Bishop
al piano, després d’haver iniciat la melodia els dos saxos altos a duet amb 11
minuts d’un magnífic Jazz barreja de West
Coast i Est Coast. El swing
vital el tenim en els dos temes que ens queden valorar com és 2n de la cara A
“Curtsy”, a tot swing i amb els dos músics fent els seus solos al saxo alto, Ken pel canal esquerra i l’Eric pel dret. I ja per acabar, el tema
de Howard, el 3er de la cara A,
“Geo’s Tune”, iniciat amb melodia pels dos saxos i amb Ken iniciant el primer solo pel canal esquerra. I algunes
d’aquestes músiques les escotarem, i algunes no, o sigui que us proposo que
mireu d’aconseguir el disc des de la pàgina web que us posaré al blog: https://www.freshsoundrecords.com/ken-mcintyre-albums/6403-looking-ahead.html, alhora
també us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder, on Ira Gitler fa un bon treball periodístic sobre aquest disc, i al
blog us penjaré alguna informació més sobre aquest projecte...
I aquest vinil el
vaig passar a format digital en la meva primera escolta després d’haver-lo
adquirit al magatzem, o sigui que espero que no hi trobeu massa irregularitats,
i recordeu que pel canal esquerra tenim a Ken
McIntyre, mentre que al canal dret tenim a l’Eric Dolphy... i us proposo començar amb la preciosa melodia del
tema de Gershwin....
4A.- They All Laughed (Gershwin Bros) 5m10s
I aquest tema el van
fer els germans Gershwin per la
pel·lícula “Shall We Dance”, o sigui, “Ballem?”. Cantava Ginger Rogers i se la mirava Fred
Astaire amb cara de circumstàncies. El tempo del tema original és quasi el
mateix que han fet els nostres dos herois. Sarah
Vaughan en va fer una versió a tot swing i més delicat tempo en un concert
del 1958 enregistrat aparentment a Holanda,
llavors, Països Baixos ara mateix.
Un tema que originàriament té una intro prou llarga que quasi dura la meitat
del tema, i així passà amb les dues interpretacions de les cantants. No així en
el tema que heu escoltat, que ja l’han començat amb la melodia a dos vents
plegats, per després ésser el líder Ken
McIntyre qui n’ha fet el pont. Ell mateix ha fet el primer solo, pel canal
esquerra, amb un fraseig magnífic i que ens recorda les sonoritats dels saxos
altos de l’època. Magnífic solo del líder, per després d’ell, i pel canal dret hem
pogut notar el canvi de sonoritat i fraseig, molt més modern i magistral, i és
que com el gran Eric Dolphy no n’hi
havia en aquella època, en el seu registre estilístic i sobretot domini de la
tècnica. Dos solos de saxos altos magnífics, cadascun amb el seu personal
llenguatge, més personal el de Dolphy
que el de McIntyre tot i que també
ha estat força reeixit. El solo del pianista Walter Bishop Jr. ha estat també brillant, percussiu i més amb la
mà dreta solista, perquè a l’equerra, jo no la he sentit pas. Amb la
recuperació de la melodia, tornen a fer la mateixa exposició que a l’inici,
acabant-lo amb un final preciós.
I aquest és un disc a
nom de Ken McIntyre tot i que a la
portada hi surten tots dos, ell i el gran Eric
Dolphy. Un disc on es barregen estils, podríem dir, car Ken era nascut a Boston o sigui a la costa Est, i l’Eric era de Los Angeles,
costa oest, i aquí és on conflueixen estils i maneres de tocar l’instrument. Es
dóna la circumstància que ells dos comparteixen el saxo alto i la flauta,
tocant sovint plegats. La seva sonoritat és per això ben diferent la qual cosa
miraré de fer-vos notar. Un LP del 1960 que va tornar a editar, ara a nom de FSR de la sèrie Jazz Workshop, i tot gràcies a la voluntat fèrria de voler
recuperar aquelles meravelles, velles i belles, ara amb b alta dels anys 50s
60s del segle passat.
I resulta que el
líder, nascut Kenneth Arthur McIntyre,
i després Makanda Ken McIntyre, té
una pàgina web, https://www.mkmjazz.com/liners3.php on diversos
periodistes ens expliquen, i com he dit, Ira
Gitler ens explica els ets i uts dels temes d’aquest disc, i on hi podeu
trobar enllaços a d’altres dels seus discos. Al blog us en penjaré l’enllaç
perquè hi pugueu anar.
1B.- Head Shakin (Ken McIntyre) 10m50s
I aquest tema és el
que em desperta cada dia. Abans tenia el “Blues March” de Benny Golson que em feia aixecar d’un salt, i posteriorment el vaig
canviar per aquest que és molt més “amable. El tema l’inicien els dos vents amb
unes frases que repeteixen i que acaben amb un decaïment de les notes de manera
cromàtica i que han fet dues vegades aquestes, les tres frases inicials del
tema. Walter Bishop Jr, ha fet una
llarg i magistral solo amb tota una colla de frases que ell va repetint a mode
de nova melodia en cadascun dels seus chorus, aconseguint quallar un grandíssim
solo, percussiu també per la seva pulsió, i amb un magnífic swing a càrrec dels
companys de la base rítmica, Sam Jones
al contrabaix, i Art Taylor a la
bateria. Després del pianista, i pel canal dret, hem escoltat al nostre estimat
Eric Dolphy el qual ens ha tornat a
meravellar per com l’ha fet. Quina brutal tècnica que va assolir tan jove, al
saxo alto, a la flauta, i també al clarinet baix. Domini de l’instrument d’un
mestre per com pocs ho han pogut fer com ell, fins i tot ara, després de 60
anys. Frases súper ràpides, lligades i amb uns intervals molt amplis, els del
Jazz Avant-Garde, que en aquest solo és el que estem escoltant. El control que
en fa de l’instrument en tots els
registres és abassegador, insultant, quasi. El líder del projecte comparteix
flauta amb el mestre, no en aquest tema, i així és que ens ha fet també un molt
bon solo, més clàssic en podríem dir,
esclar. La base rítmica ha fet uns riffs marcats amb l’ànim de recolzar-lo en
alguna de les seves frases. Bon multi-instrumentista també el Ken McIntyre, i bon gust en aquest solo
a la flauta que ens ha fet. El trio base s’ha quedat sol, i Bishop ha marcat uns inicis amb l’ànim
de deixar el “walking” de Jones uns
compassos, per després tots plegats recuperar aquest magnífic tema que està en
l’entorn del Blues, tema del líder Ken
McIntyre.
I acabarem projecte i
programa amb el magnífic tema de George
Howard...
3A.- Geo’s Tune (George Howard) 7m14s
I amb aquest tema de Howard hem acabat projecte i programa.
Un tema on el reconegut periodista musical i historiador del Jazz, Ira Gitler ens en diu això, extret de
la pàgina web, la que us he comentat abans, la del líder: “Geo's Tune” va ser
escrit per a George Howard, un
ballarí de Boston. I aquí ja tinc el
primer dubte, per què no ens diu res del compositor, i ves per on que el nom de
Howard apareix en els crèdits del
disc com a compositor del tema. "Volia un ritme afro", explica Ken. "Més tard he afegit el
pont". El solo de McIntyre és
molt expressiu i un emocionant exemple de la seva veu personal. L’ús de la
paraula veu aquí és especialment idoni ja que evoca molts sons semblants a
riure i cantar. Quan li vaig preguntar sobre la "rialla" que va fer, Ken va dir: "M'agrada riure. Vaig
riure perquè estic feliç. N’havia censurat la meva manera de tocar; m’havia
inhibit, però vaig llançar tot això per la finestra". Després del solo de Bishop, Dolphy entra i aquí apareixen
les similituds entre Ken i Eric. Poc
després arriba Ken per convertir-lo
en un trio amb el bateria Taylor.
I jo afegiria alguns
detalls més sobre com l’han desenvolupat i que Gitler va obviar per només fer-ne ell un curtet resum. I que el
tema l’han començat els dos vents alhora, i també en el pont i canvi rítmic
inclòs. També l’han acabat igualment, tot i fer-ho anar-se perdent el so poc a
poc, o sigui que si en van fer algun directe, segur que seria més llarg. El líder
ha estat qui ha fet el primer solo, pel canal esquerra, amb un so, el del seu
alto ja reconegut i magnífic, ràpid i lligat fraseig i bon llenguatge. Bishop l’ha seguit amb una altra bona
execució, i ben aviat hem escoltat a Dolphy
pel canal dret, i aquí discrepo perquè no són tan evidents les similituds
entres els dos altos. El solo del mestre és més brillant, és reconeixible per
com els fa, els feia, i per com destripa els sons a conveniència i per més
aguda i brillant sonoritat a banda de la tècnica brutal, que no té el líder. Us
haureu fixat que el líder ha començat els “quatres” notant-se aquesta diferent
sonoritat i fraseig. Els dos vents han fet uns quants compassos, potser tot el
tema fent “quatres” amb l’Art Taylor,
i ja al final acaben el tema recuperant-ne la melodia i acabant-lo com he
explicat abans. Magnífic tema per acabar projecte i programa d’avui, que també
com sempre espero que us hagi agradat.
I des de Allmusic ens diuen que ...va ser molt
adequat que Ken McIntyre tingués
l'oportunitat de gravar en un quintet amb Eric
Dolphy, ja que el seu plantejament multi-instrumental era similar al de Dolphy, tot i que sempre va tenir un so
molt diferent. En aquest disc, McIntyre
toca l'alto en quatre temes i flauta en altres dos (el seu treball amb el
fagot, oboè i clarinet baix arribaria lleugerament més tard), mentre que Dolphy toca majoritàriament l’alto però
dobla en flauta en un tema i passa a clarinet baix a "Dianna". Amb el
pianista Walter Bishop, Jr., el
contrabaixista Sam Jones, i el
bateria Art Taylor que ofereixen solos
concrets i suport a tot swing, McIntyre
d’alguna manera gairebé té el seu propi swing amb Dolphy en els diversos originals del disc i en el tema "They
All Laughed" de George Gershwin.
Un treball molt interessant havia escrit l’Scott
Yanow a Allmusic.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui i us recordo que l’hem dedicat a l’editorial que ens dóna
suport des de fa 11 anys, Fresh Sound
Records i que hem escoltat a Ari
Hoenig Trio i el seu “Conner’s Day”,
a Julien Bertrand i la seva “Free Revolution Zone”, a quartet i
convidats, també el “All Good Things”
de l’Alex Hitchcock Quintet, i que
hem acabat amb Ken McIntyre & Eric
Dolphy, i el seu “Looking Ahead”,
havent escoltat el micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs res, que us
recordo que quan aquest malson s’acabi aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, cuideu-vos sobretot a casa, i si heu d’anar a treballar tingueu
molt en compte totes les instruccions que ens donen les nostres institucions
sanitàries relacionades amb el Covid-19, moltes gràcies per ser-hi aquí o al
blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
