Programa 406: Salvatore Maltana Trio, Lucas Delgado, Sam Braysher & Michael Kanan i Emilio Solla & Rodrigo G. Pahlen, dimecres 15 d'abril de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs seguim
confinats, encara que el Pedrito digui que no, que els empresaris us necessiten
per poder continuar enriquint-se, encara que sigui a costa de la vostra salut.
Certament els que governen realment són els del gran capital, i els altres són
uns “mandaos”, i em quedo curt. Però ja tots sabem que no passaran la “criba”
de la història, car ella condemnarà als uns i als altres. Jo a casa, confinat,
i espero que els que ho pugeu fer també hi estigueu. A la resta de dones i
homes que els han obligat anar a treballar aquest dimarts, sobretot, màxima
protecció i cura de no agafar-lo, i molt menys d’encomanar-lo. Molta sort a
tothom.
I com que cada
programa és diferent de l’anterior, el d’avui serà força delicat cosa que no va
ser l’anterior, sobretot en la segona fase. El d’avui constarà de quatre
projectes on la calma en serà la protagonista, per tempos i ritmes, alhora que
hi haurà diversitat també d’estils musicals. Podreu escoltar el projecte del
contrabaixista de l’Alguer, Salvatore Maltana Trio, “My Folks”
editat per Barnum For Art. Seguirem
amb el Lucas Delgado acompanyat a
duet pel seu amic Juan Pastor en el
seu “La punta de l’iceberg” editat
per Albert Moraleda. I amb Fresh Sound tindrem primer a Sam Braysher & Michael Kanan, “Golden
Earrings”, de Fresh Sound New Talent
de la sèrie 1000 per acabar amb els amics Emilio
Solla & Rodrigo G. Pahlen, “UrgenTango”, editat per Fresh Sound World Jazz. I aquesta
setmana escoltareu un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs comencem delicadament
amb el projecte del contrabaixista alguerès anomenat...
“MY
FOLKS”
Salvatore
Maltana Trio
Editat
per Barnum For Art CD 011
Enregistrat
per Marti Jane Robertson a JaneStudio, Cagliari, el gener de 2019
Mesclat
i masteritzat per Marti Jane Robertson a Studio della Giraffa, Cagliari.
Produït
per Salvatore Maltana i Max De Aloe per a Barnum for Art
Max
de Aloe, harmònica cromàtica
Marcello
Peghin, guitarra
Salvatore
Maltana, contrabaix
I dels 10 temes, 6
són de Salvatore Maltana, i de la
resta jo us en parlaré.
Doncs “My Folks”, o sigui “la meva gent”, és
un projecte molt delicat amb 10 temes i prop de 50 minuts de músiques molt
dolces de tempos i ritmes, on tres o quatre destaquen per tenir el tempo una
mica més viu, i si no parlo del compositor és que el tema és del líder Maltana. Així doncs el 1er track
“Portrait” l’inicien tots tres a la vegada dolçament i la delicada melodia amb
l’harmònica. I el 4rt track “ de Max De
Aloe l’inicia el guitarrista amb el suport del líder al contrabaix,
delicadament per després seguir el compositor amb l’harmònica. I el 6è track
comença amb una nota aguda i llarga amb l’harmònica i posterior “intro” també,
per després afegir-s’hi els dos companys. I el 7è “Petrarca” té també el
tarannà melancòlic que tenen la majoria dels temes i també farcit de la mateixa
bellesa. Iniciat a duet per guitarra i contrabaix i aviat l’harmònica fent tots
tres el motiu principal del tema amb posteriors
arpegis del guitarrista. I el 9è tema “La Gingueta” és de Pino Piras i l’inicia el líder amb una
“intro” preciosa a contrabaix sol per després afegir-s’hi els dos companys,
cançó també d’una gran bellesa melòdica a càrrec de l’harmònica. I el 10è track
“Senyor A” del líder, és un tema preciós a contrabaix sol, per cert, tocant-lo
a dalt de tot del mànec, i per tant amb les seves notes més agudes i amb una
afinació perfecta. I els quatre temes que queden són una mica més vius com és
el cas del 2n track “Greta’s Thoughts” fent referència als pensaments de la
jove ecologista que va encetar les concentracions dels divendres per frenar el
Canvi Climàtic. Els dos de les cordes l’han iniciat, fent-ne la melodia el
líder, i el guitarrista donant-li el suport harmònic i rítmic, per després
afegir-shi també el so de l’harmònica. I el 3er track “Tema di Tisli” l’inicia
també el líder amb una “intro” que va esdevenint força rítmica a contrabaix sol i posterior
motiu principal abans de fer-ne la melodia a duet els altres dos. I el 5è track
“Tarantella per Ralph” de Marcello
Peghin, l’inicia ell mateix amb una preciosa i rítmica “intro” per després
afegir-s’hi la resta en un tema déu n’hi do de viu. I ja per acabar, el 8´track
“Chorinho Amalfitano”, de Dario Deidda,
és el més sorprenent de tots per composició i interpretacions de tots tres, amb
el líder amb l’arc i sonoritats diverses de tots tres.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Doncs comencem ja amb
les seves cançons, i us proposo que escoltem la primera i delicada cançó que
enceta aquest projecte...
1.- Portrait (S. Maltana) 5m22s
Doncs ja heu pogut
escoltar amb quina dolçor hem començat, per melodies i també pel magnífic so de
l’harmònica cromàtica de Max De Aloe.
També la guitarra de Peghin i el
contrabaix de Salvatore ens donen
aquesta pau, que ara tant necessitem. Tots tres han començat el tema, fent la
melodia contrabaix i harmònica amb el suport harmònic del guitarrista. Després
de presentar tot el tema, Peghin ha
fet la seva magnífica aportació solista a la guitarra, amb un solo preciós fet
amb molta sensibilitat, la mateixa de la de De Aloe, el qual amb l’harmònica ens ha impressionat molt per com
l’ha desenvolupat. Quina delicadesa i quin so el de la seva harmònica, i quina
més bona improvisació. El tema ha aparegut de nou a càrrec de contrabaix i
guitarra i així anar-lo acabant entrant De
Aloe ja quasi al final, i així acabar-lo delicadament.
“My
Folks”
és una música que respira l’aire de la ciutat de l’Alguer, el seu mar, les seves tradicions, la seva cultura catalana.
El contrabaixista i compositor alguerès Salvatore
Maltana crea un CD pensat i volgut amb una formació atípica: contrabaix,
harmònica cromàtica i guitarra. Fa ús de dos grans exponents del seu instrument:
Max De Aloe a l’harmònica cromàtica
i Marcello Peghin a la guitarra
clàssica. Un CD encabit entre les músiques del món i el jazz i amb una música
que respira nostàlgia, atmosferes de somni de vegades malenconioses, i també ressons
mediterranis.
I seguim ara amb una
mica més de tempo tot i que no massa, amb el tema...
3.- Tema di Tisli (S. Maltana) 6m23s
Doncs amb aquest
preciós tema hem agafat un punt més de tempo. Un tema relativament llarg de 6
minuts i mig, la qual cosa per una formació mínima a trio ens indica la feina
que han fet cadascun dels seus membres. El tema té un Groove magnífic que es fa
més palès quasi al final en el solo del guitarrista, on el riff repetitiu del
contrabaixista i l’estrany so obtingut de l’harmònica se’ns enduen sense
remissió. Un tema que ha començat amb una “intro” magnífica a contrabaix sol,
tot i mostrant-nos Maltana el seu
domini de l’instrument. Ell mateix ha encetat la línia base principal a partir
de la qual Aloe i després Peghin han fet la melodia, i sempre amb
la pulsió rítmica a càrrec del líder al contrabaix. El pont, o la B del tema té
un canvi harmònic preciós, notant-se perfectament aquest canvi. Tot i això,
posteriorment hi ha diversos canvis tot just abans del magnífic solo de De Aloe a l’harmònica, el qual ens ha
tornat a impressionar. De nou Maltana
amb el seu contrabaix ha fet un magistral solo, en una primera part només
acompanyat per guitarrista per ja en el que en podríem dir el pont, han canviat
les tornes entrant l’harmònica i essent el guitarrista qui ha fet el seu, com
he comentat abans. Molt bona composició del líder Salvatore Maltana i magnífiques intervencions de tots tres.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I amb el mateix
tarannà vital, escoltarem ara el sorprenent tema...
8.- Chorinho
Amalfitano (Dario Deidda) 6m17s
I aquest tema té unes
característiques força peculiars, al menys per a mi, car els inicis estan
farcits de modernitat per sons diversos i profunds del contrabaix, semblen,
però també pels que fa la guitarra, segurament que a base d’haver-se doblat en
l’enregistrament aconseguint aquesta magnífica sonoritat un tan inquietant,
mentre que la melodia té un tarannà diferent, diguem-ne que més clàssic. El
ritme encetat per contrabaix ha donat peu a la melodia i so de l’harmònica amb
un De Aloe altre vagada
impressionant, encara seguint el tarannà amb el qual l’han iniciat. Un canvi
s’ha produït amb guitarra i contrabaix fent la melodia i després afegir-s’hi
també el so de l’harmònica. El líder ha encetat els solos fent-ne un altre de
magnífic, per pulsió rítmica i fraseig alhora que afinació, la qual és
perfecta. Després d’ell, tots plegats han fet la melodia amb aquesta
diferenciada característica melòdica, per després tots plegats fer una passa
endavant vers la modernitat per sonoritats diverses en una mena de Vamp final.
Mentre elaborava la
música original d’aquest disc, vaig pensar en el gran pati dels meus avis
paterns situat a prop del centre històric de la meva ciutat, l’Alguer. Un lloc màgic protegit per les
parets de la llar de la meva família nombrosa, un saló sempre ple d’oncles,
cosins i amics, que s’animava o callava segons l’hora del dia. "My Folks" és realment el
record dels meus éssers estimats i, per tant, em vaig adonar que tot el que
vaig improvisar i transcriure al personal que m’acompanya, em va portar a la
memòria els jocs, l'olor de prémer les olives que venien del molí proper que
omplien les tardes de tardor o les primeres tardes d'estiu que passaven
escoltant les històries dels vells i les rialles dels nens a dins del
"corral". D’aquí va ser fàcil l’elecció de fer un disc amb una
formació tan senzilla però amb un so ben definit. El so de l’harmònica de Max va posar de nou les ordres preferides
... Jaco & Toots, i el lirisme,
combinats amb la dinàmica sonora de la guitarra de Marcello, van tancar el cercle musical. Per completar emocionalment
l’àlbum, vaig utilitzar algunes de les meves cançons preferides i vaig demanar
a Max i Marcello que incloguessin dues de les seves cançons a més a
més de “Chorinho Amalfitano” de Dario Deidda i “La Ginqueta”, balada
popular de l’autor Pino Piras. Aquest
disc vol ser el meu agraïment als meus pares Anna i Gianni, que em van fer
créixer en un bell "món". Salvatore
Maltana
I acabarem aquest
projecte tan dolç per sonoritats i delicats ritmes amb el tema..
5.- Tarantella per
Ralph (Marcello Peghin) 5m16s
I amb aquest tema del
guitarrista hem acabat aquest projecte d’aquest magnífic compositor i
contrabaixista alguerès, o sigui amb
algunes arrels catalanes, en Salvatore
Maltana. Aquest és un tema vital per com els arpegis ens el fan seguir
rítmicament. Tot i això, l’ha iniciat el compositor a guitarra sol amb una
preciosa i prou llarga i maca “intro”. La melodia i ritme inclós ha aparegut
amb guitarra i harmònica, on també hem pogut copsar el canvi harmònic en el
pont o la B del tema. El solo o tros melòdic de De Aloe ha volat per sobre el suport dels dos cordistes, on de nou
hem escoltat un so de corda fregada molt greu i magnífic. El mateix
contrabaixista és qui l’ha seguit en el seu solo profund, recolzat per
guitarrista. De fet, no són ben bé solos i semblen més aviat “quatres” que van
fent cadascun d’ells tot i recolzats pels altres dos companys. Després sí han
recuperat la vital i positiva melodia fent un final a base de “vamp” també tot
i omplint l’espai sonor amb tota una sèrie de sons inversemblants típics
d’aquest projecte i que li donen evidentment un plus de qualitat i modernitat.
I després d’aquest
projecte tan maco, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset ben relacionat amb la
desgràcia que estem vivint. Espero que ella ens doni un bri d’esperança i que
ens ajudi a suportar-ho millor.
.....................
Gràcies Teresa per cedir-nos la teva vitalitat
i humor.
I nosaltres seguim
delicadament amb el projecte liderat per un jove compositor i pianista,
projecte anomenat....
“LA
PUNTA DE L’ICEBERG”
Lucas
Delgado
Editat
per Edicions Moraleda S.L.
Enregistrat
i mesclat per l’Albert Moraleda entre el juny i octubre de 2019 a Estudis
Moraleda S.L.
Produït
per Lucas Delgado
Lucas
Delgado, piano i composicions
Juan
Pastor, contrabaix
I la col·laboració de
Selma
Bruna, veu a #4
Sílvia
Pérez Cruz, veu a #7 i 11
Dario
Barroso, guitarra a #7
I a tota la colla
d’amigues i amics en el tema que titula l’àlbum, del qual us en parlaré
després.
Doncs aquest és el
primer treball d’aquest jove pianista i compositor que vaig tenir el goig de
veure no fa massa al Jamboree tot
just abans d’aquesta desgraciada pandèmia. Tenim 12 temes i quasi 1 hora de
magnífiques composicions fetes amb molt bon gust. Els tempos són diversos i tot
i no haver cap tema d’aquells que en diem fast, o ràpids, n’hi ha alguns de
prou vitals. De balades a tempo slow n’hi ha una de preciosa i és la del 8è
track a duet “Miratge”. I així és de dolç també el tema a piano sol de Lucas 10é track i anomenat “The Maze”. I també és molt delicat l’11è
track “El temps que estiguem junts” amb la veu de Sílvia interpretat a duet d’ella i el líder. I amb una mica més de
tempo és la més curta del disc i 2n track “Al compàs dels arbres”. Molt
delicada és també la que obre el disc i
1er track “Cuando el tiempo se detiene” també a duet. I tot i la delicadesa
dels temes, tenen la majoria un Groove magnífic tot i el tempo suau, o mèdium,
que se’ns emporta. I tot i començar delicadament amb la guitarra de Barroso, el 7è track “Sin cuenta” esdevindrà
una altra meravella ara amb la veu de Pérez
Cruz. I amb el piano melòdic i rítmic comença el 4er track “Criatura
solitària”, ara amb la veu de Selma
Bruna i amb el contrabaix del Juan.
El 9è track “L’Amantis” té un Groove magnífic alhora que preciosa melodia, amb
un ritme càlid que et fa bellugar el cap d’un cantó a l’altre. I amb un ritme
similar tenim el 3er track “Samba pra Apolo”, magnífica composició homenatge a
les músiques brasileres. I un tema amb aires moderns és el del 5è track “One
for Toni”, amb l’esperit de Monk no
gaire amagat. I més viu de tempo és el 6è track amb aires clàssics i anomenat
“Flying the Next”, interpretat a duet de contrabaix i piano. I finalment el 12è
track i tema que titula el projecte “La punta de l’Iceberg”, que tot i iniciat
dolçament amb piano i teclat, és un tema on hi col·laboren tots els músics.
Comença delicadament però mica en mica va agafant una bonica trempera la qual
s’anirà ampliant a mida que s’hi vagin afegint els músics. Tot i això, el final
amb cors preciosos serà molt delicat.
Doncs sempre us dic
que us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder o editorial, però en aquest
cas no n’hi ha i sembla que el Covid-19 la va aturar. Començarem doncs amb les
seves músiques i ho farem amb un dels temes que fan amb Sílvia Pérez Cruz on hi col·labora Dani Barroso a la guitarra...
7.- Sin cuenta (Lucas Delgado) 3m53s
I ves per on que amb
aquest tema hem seguit escoltant el so de la guitarra espanyola, ara amb el Dario Barroso, el qual ha fet la
“intro” del tema que ben aviat ha començat Sílvia
Pérez cantant amb la seva magnífica
i delicada veu, i tan especial. Tenim aquí piano, contrabaix, veu i guitarra,
de nou amb una configuració mínima, la típica del programa d’avui. I aquest no
és un dels temes més lents del projecte de Lucas
però trobo que té una magnífica vitalitat ideal per aquests moments. Un tema on
la veu se l’ha fet seu, no havent-hi espai per a les improvisacions, tot i que
ells sempre han estat investigant fent línies diverses en els seus instruments,
tot i enriquint abastament i acaronant la veu de Sílvia Pérez Cruz.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim a tota samba
amb el preciós tema....
3.- Samba pra Apolo (Lucas Delgado) 4m55s
I seguim amb el
tarannà vital dels temes que he escollit i ara amb aquesta preciosa samba.
Aquest és un tema a duet dels dos “currants” fixos del projecte, Lucas al piano i composicions i Juan al contrabaix. Preciós tema del
pianista encetat ja amb melodia i ritmes implícits, com és habitual. La melodia
està molt ben aconseguida i ràpidament
t’enganxa. Ell mateix ha encetat els solos, fent-ne el seu i executat amb
brillantor, i pulsió rítmica, alhora que farcida la seva improvisació de referències
harmòniques al tema. Juan al contrabaix
ha fet també molt bé la seva feina, amb una bona tasca a la “berra”, fent-lo
també amb fort contingut rítmic. El líder recupera la melodia i tots dos s’hi
troben involucrats, fent al final un “vamp” prou llarg, em sembla.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara ens situem en
el tema amb els aires més monkians del disc...
5.- One for Toni (Lucas Delgado) 5m00s
I amb aquest tema Lucas ha retret el seu homenatge als
pianistes i músics de Jazz, i d’alguna manera especial a Monk. Tot i això, aquesta és una composició que respira
autenticitat i “maneres” personals, com també els hi passa a totes les
composicions d’aquest projecte. Potser aquesta és la que és més Jazzy de totes,
tot i que el Jazz respira en totes elles. Un tema on Juan ha desenvolupat un molt bon solo, farcit de swing alhora que
molt bona tècnica i fraseig, i sempre Lucas
donant-li el suport. Però és que després dels solos, ells dos han fet uns
“quatres” també improvisant. I ja se sap, ells dos s’ho han de fer tot, molta
feina per a un duet i que ells fan a la perfecció, i de la mateixa manera en el
directe al Jamboree on els vaig
poder veure i gaudir del concert i també de la presència i veu de Sílvia Pérez Cruz. El tema ha començat
amb aquest tarannà Monk,
d’estructura de 32 compassos i forma AABA per després de fer-lo, el líder ha
desenvolupat el seu solo. Magnífica interpretació la d’aquest jove pianista,
amb molta rítmica i magnífic llenguatge i fraseig. Un pianista al qual haurem
de seguir perquè tindrà de ben segur una creixent evolució, i esperem que també
una bona resposta per part del públic. I després d’ell, el Juan, els “quatres”, tema i final.
Si voleu escoltar jazz-rock
i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que titula l’àlbum on hi participen tota una llarga colla
d’amics...
12.- La punta de l’Iceberg (Lucas Delgado) 7m13s
I ves per on que el
títol se li escau molt bé. Perquè ells dos han estat la “Punta de l’Iceberg”,
car, a sota, hi ha tota la resta d’amigues i amics músics i que en aquest tema
van apareixent mica en mica. I el tema es va desenvolupant de manera
reiterativa a partir d’un senzill motiu principal. I primer hem escoltat pianos, contrabaix, i s’hi van afegint
bateria, guitarra, percussions, Fender Rhodes, sintetitzador, guitarra distorsionada,
i el tema va adquirint un crescendo impactant més encara pel fet de saber que
s’hi va incorporant tota la penya
d’amigues i amics....un tema a mode de cloenda i festa col·lectiva i crec que
tots aquests són els que hi són en el tema que titula l’àlbum: Asier Olabarrieta, bateria; Marga Torra,
piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Publio Delgado, guitarres acústica i
elèctrica; Marco Mezquida, Fender Rhodes; Toni Saigi, sintetitzador; Adrià
Claramunt, plat; Rita Payès, trombó; Carles Medina, saxo tenor; Eva Fernández,
saxo soprano corbat; Glòria Maurel, Djembé; Guillermo Giménez, veu i Javier
Delgado, veu.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc, tot això
quan hi pugueu anar, perquè ara encara no. Allà hi trobareu els caps de setmana
i dilluns pel matí a l’amic Enrique
Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I deixem aquest magnífic
projecte del jove pianista i tota la colla d’amigues i amics que hi ha
participat i seguirem amb més música i ara sí en l’entorn dels estàndards de
Jazz on tindrem un altre duet....
“GOLDEN
EARRINGS”
Michael
Kanan & Sam Braysher
Editat
per Fresh Sound New Talent sèrie 1000 FSNT
1007
Enregistrat
per Neal Mine el 31 de març i l'1 d'abril de 2016 a The Drawing Room, Brooklyn,
Nova York.
Mesclat
i masteritzat per Walter Fischbacher
Produït
per Sam Braysher
Productor
executiu: Jordi Pujol
Sam
Braysher, saxo alto
Michael
Kanan, piano
I el disc es diu “Golden Earrings” o Arracades d’Or fent
referència a tots els meravellosos estàndards que ens ofereixen el màster Kanan i l’alumne avantatjat Braysher. I ells dos van fer el 2016
aquest projecte preciós, com no podia ser de cap més manera, a piano i saxo
alto, on dominen els temes a tempo slow
i delicades balades. Tot i així, també tenen uns temes vitals com veurem més
endavant. De les balades, què dir-vos de la preciosa composició de Duke Ellington i 5è track “All too
soon” que no sapigueu. Perquè una altra de les balades és la del 8è track
“Beautiful Moons Ago”, cançó del gran Nat
“King” Cole. I així de delicada és també la del 3er track a tot vals i tema
encabit en un medley de l’Irving Berlin
anomenat “What I’ll Do, Always, Remember”. I també fan una preciosa cançó amb
un dolç ritme i 6è track “In Love in Vain”, de Jerome Kern. Com també és de bonica la que titula l’àlbum iniciada
amb una “intro” de piano i que segueix el tarannà rítmic de l’anterior, “Golden
Earrings” de Victor Young. I el 1er
track “Dancing in the Dark” de l’Arthur
Schwartz és també una preciosa cançó també amb un delicat Groove.
I els temes més vius
comencen amb el del 7è track “The Scene is Clean”, de Tadd Dameron, un dels més coneguts, conjuntament amb el tema de Duke, d’aquest repertori, al menys per mi. I el 10è
track és l’homenatge al Jazz Clàssic amb el “Way Down Yonder In New Orleans”,
tema de John Turner Layton a un
tempo prou maco també. I també viu és el tema de Charlie Parker i 2n track “Cardboard”, tampoc un dels no massa
coneguts pel gran públic, tema que fan a bon tempo, però no pas al del genial
músic. I el més viu del projecte és el 4rt track “BSP”, tema del jove saxo
alto, Sam Braysher, magnífic tema a
bon tempo també per acabar la meva exposició rítmica del projecte.
I ara sí, dir-vos que
al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/sam-braysher-albums/6591-golden-earrings.html
Doncs ja podem
començar escoltant les seves músiques, i ho farem amb una de les precioses
balades del projecte, la del gran Duke
Ellington...
5.- All too soon (Duke Ellington) 6m11s
I ens trobem de nou
amb el Jazz, però en aquest cas dedicat als estàndards que tan ens agraden. Doncs
aquest és un tema del 1940 d’Ellington
on Carl Sigman en va fer la lletra.
Tema que van cantar Mildred Bayley,
Sarah Vaughan, Ella Fitzgerald, Peggy Lee, Anita O’Day i un llarg etcètera
i que els nostres herois han fet amb la màxima sensibilitat. L’ha iniciat el
jove saxo alto Sam Braysher amb una
preciosa “intro” que ha deixat pas a la bonica melodia de Duke, mestre ell i la seva mà dreta Billy Strayhorn, en això dels temes tipus balada. Sam ens ha acaronat amb el so un tan
profund en el registre baix del seu saxo fent la melodia per deixar pas al seu
mestre i amic de molts joves músics com per exemple Mayte Alguacil amb qui ha fet diversos projectes i que hem posat al
Jazz Club de Nit. Kanan ha fet també un preciós solo, ben
sol, amb una mà esquerra que ens ha situat en l’harmonia, i una dreta gràcil,
delicada i dolçament creativa. Braysher
l’ha seguit en el pont d’aquest “All too soon” improvisant per després
recuperar la A final del tema. Kanan
ha fet el mateix, improvisant en el pont, i ja finalment amb el jove saxo alto
anglès, acabar-lo delicadament. I haureu reconegut el so del seu saxo, un tan
“Cool” i proper a la “Jazz West Coast”, suposo.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguirem amb el tema
de Tadd Dameron...
7.- The Scene is
Clean (Tadd Dameron) 5m13s
Un tema del 1956 que Tadd Dameron va enregistrar a octet amb
Kenny Dorham (trompeta), Henry Coker
(trombó), Sahib Shaihab (saxo alto), Joe Alexander (saxo tenor), Cecil Payne (saxo
baríton), Tadd Dameron (piano), John Simmons (contrabaix) i Shadow Wilson
(bateria) i que van fer a un tempo més slow que el dels nostres herois,
tema per descomptat farcit de swing. Clifford
Brown & Max Roach el van incloure també en el seu “at Basin Street” amb Sonny
Rollins al saxo tenor, però, i la base rítmica de Richi Powell i George Morrow sense oblidar el co-líder a la bateria
a un tempo més viu que l’original de Dameron,
a tot swing també, en el millor quintet de la seva època. Sam & Michael l’han fet al tempo de Clifford & Max, més o menys i per descomptat també a tot swing.
El tema té una estructura típica de 32 compassos i de la forma ABAC després de
fer-lo, Sam s’hi ha posat en la
improvisació. I aquest jove mestre ens ha fet un parell de “chorus” improvisant
amb una magnífica dolçor de so i magnífic llenguatge i fraseig. Després Kanan ha fet la seva precisa i nítida,
també, i ben aviat s’hi ha posat Sam
per fer “quatres” amb ell, per després recuperar tots dos el tema i acabar-lo
plàcidament. Un tema que ha anat a tot swing, tot i no haver-hi “walking” de
contrabaix ni “Ride i xarles” de bateria.
I encara amb més
música d’aquesta parella de cracs i ara amb dos temes seguits, el primer més
curtet a tot Jazz de New Orleans i
el segon de Parker...
10.- Way Down Yonder
In New Orleans (J. Layton & H.
Creamer) 1m57s
2.- Carboard (Charlie Parker) 3m06s
I he volgut enllaçar
aquests dos temes, que tot i no tenir massa relació estilística són els més
curtets i tenen un tempo similar. I la primera és una cançó popular amb música
de John Turner Layton, Jr. i lletra
de Henry Creamer. Publicada per
primera vegada el 1922, va ser promocionada per Creamer i Layton com
"Una cançó del sud, sense mare, mula, o lluna", “A Southern Song, without
A Mammy, A Mule, Or A Moon” una excavació en alguns dels tòpics del Tin Pan Alley de l'època. I el nostre
duet n’ha fet una magnífica interpretació, tot i fent-los un homenatge, a totes
aquelles personalitats que van començar a desenvolupar aquests tipus de
músiques. I el segon tema de Parker,
tot i no tenir relació d’estil musical, sí que té una bona relació de tempo i
fins i tot rítmica. I aquest és un tema que Parker va fer segons l’estructura harmònica d’un tema que Henry Nemo va publicar el 1941. Mildred Bailey va enregistrar aquesta
cançó el 1940 abans de la seva publicació i va ser introduïda aquell any pel
cantant Joan Brooks. I aquestes
cançons que venen d’unes altres se’ls hi diu “Contrafacts”, com moltes que es
van fer a partir del “I Got Rhythm” de George
Gershwin un “Rhythm & Changes” a partir del qual es van fer temes com
“Oleo” per Sonny Rollins,
”Anthropology” de Charlie Parker i
molts més. Originalment aquest tema era una balada i així la va cantar Etta James i Julie London entre
d’altres. I els dos nostres herois ens n’han fet el tema de Parker tot i que a un tempo
lleugerament inferior al del genial saxofonista. Ells dos han improvisat a la
vegada en una mostra de compenetració exquisida i acabant el tema tots dos
plegats. I és que després d’una curta “intro”, ells dos també l’havien iniciat,
i així han seguit fins el final. Magnífica interpretació de tots dos.
I acabarem aquest
projecte amb el tema del jove saxofonista...
4.- BSP (Sam Braysher) 4m36s
I he volgut acabar
amb aquest tema, per tempo però també perquè és del jove saxo alto Sam Braysher, ha resultat però també
una molt bona composició. L’ha començat el jove compositor fent-ne la melodia i
Kanan donant-li tot el seu suport
harmònic i rítmic, i sense adonar-nos-en que ens hem trobat amb la improvisació
del jove crac. Una altra magnífica demostració de bon gust i tècnica, amb un so
a lo Lee Konitz entre d’altres dels
saxofonistes que feien Jazz a la Costa Oest americana. I el mestre Kanan també ha tingut la seva
oportunitat solista, i així és que ell s’ho ha hagut de remenar tot sol, amb la
mà esquerra marcant notes greus i acords i la dreta lleugera i gràcil
improvisant creativament. Després, tots dos, han fet la melodia plegats com en
d’altres temes fan en aquest magnífic treball del 2017 que el jove Sam Braysher em va donar en mà no fa
gaire al Sinestesia de Sants. Allà el vam veure encabit en el
projecte dels Rebop Quintet amb en Jordi Rossy i demés, que també vaig
posar al Jazz Club de Nit. Doncs
deixem-los a ells dos, i anem a trobar-ne a dos més....
I nosaltres acabarem
el programa amb el projecte més vital on també hi tenim l’harmònica cromàtica,
com en el primer projecte, i ho farem a tot Tango-Jazz i demés amb el projecte de dos amics meus, anomenat...
“URGENTANGO”
Emilio
Solla & Rodrigo G. Pahlen
Editat
per Fresh Sound Wolrd Jazz FSWJ 050
Rodrigo
G. Pahlen, harmònica cromàtica
Emilio
Solla, piano.
Músics
dels temes # 1,2,9 i 10:
Guillermo
Calliero, flugelhorn a 2 i 9
Guillermo
Carrizo, guitarra a 1 i 2
Javier
Colina, contrabaix, a 1 i 9
Minino
Garay, percussió a 1 i 9
Enregistrat
a l'Estudi Sol de Sants, Barcelona, 19 de juliol del 2017
Músics
dels temes # 3-8:
Anat
Cohen, clarinet a 3
Chris
Cheek, saxos baríton i soprano a 4 i 5
Jorge
Roeder, contrabaix a 3 i 7
Pablo
Gómez Molina, percussió a 5
Enregistrat
a Studio 42, Brooklyn, Nova York, 10 i 16 de novembre de 2017
Bonus
Track # 11, enregistrat a la Canica Cuadrada, Barcelona, 5 de desembre de 2017
Mestrat
i masteritzat per Patrick Petruchelli als Meloman Records Studios, Eivissa
Produït
per Rodrigo G. Pahlen
Productor
executiu: Jordi Pujol
Tots els temes
arranjats per Rodrigo G. Pahlen, excepte
els 4, 6 i 8 d'Emilio Solla.
Aquest és un projecte
que tenia ben guardat sota el braç tot i esperant el moment oportú per posar-lo
i vet aquí que ara arribat el moment, encabit en un programa on hi hem tingut
també una harmònica i d’altres projectes delicats. Tenim 11 temes i més d’1
hora de músiques diverses on les arrels dels dos artistes, Argentina i Uruguai, les viurem intensament. També ens situaran en
el bell mig del Jazz i no tant en el Latin
tot i que si voleu, d’alguna manera algunes ho són. Els tempos i ritmes són
també diversos, i així és que tenim una preciosa balada, la del 4rt track “La
novena”, de l’Emilio, amb Cheek al baríton en el solo. I així de
dolç és també el 10è track “Antonia”, de Pat
Metheny, iniciat pel piano de Solla
en la “intro” i posterior harmònica de Pahlen
i seguint la mateixa forma, també és preciosa, una mica més viva de tempo, la
del 8è track “Las ultimas pipas”, amb una bonica “intro” d’Emilio al piano, compositor també, i després Rodrigo a l’harmònica. I el 2n track “Like Sonny” de John Coltrane, el fan ells a un tempo
molt més tranquil i s’ha de dir que els hi queda preciós, aquest però, ja deixa
les balades i inicia els tempos més vius de la resta de temes. I un tema de Michael Brecker és el “Nothing
Personal” i 3er track ara amb Cheek
al saxo soprano en un tema a tempo medium. I seguint amb els temes de másters
tenim el de Freddie Hubbard “Up
Jumped Spring” i 7é track ara amb Jorge
Roeder al contrabaix i tempo similar. I el 5è track és de Pahlen “La certeza”, a un tempo més viu
i marcat accent autòcton, com si d’un viu tango es tractés. I un dels temes que
Parker interpretà a tot tempo és
“Segment”, 9è track, i que ells fan de manera més pausada, i ara amb Calliero, Carrizo i Colina, trio
d’asos. I no hi podia faltar una milonga, la “Milonga de mis amores”, de Pedro Laurenz, vital i que també ens
situa en un determinat entorn geogràfic, tot i que les músiques transcendeixen
fronteres. I del 1er track de Pahlen
“Primaveras”, viu de tempo i també amb
el trio d’asos anterior, n’han fet un “bonus track” situat en el darrer i 11è
track, una mica per acabar de tancar el cercle. I ves per on que nosaltres hi
estem en una primavera, tot i que força complicada.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I començarem amb les
seves músiques, barreja de Tango i Jazz, les que escoltareu en aquest programa
menys la balada que ara sonarà. I tot i que la majoria són vitals de tempo, no
em vull estar de posar-vos la preciosa balada de l’Emilio amb Chris Cheek
als saxos...
4.- La Novena (Emilio Solla) 6m16s
I seguim amb la
calma, perquè no l’hem deixat massa, no. L’anterior projecte ha estat delicat
també per sons, els del saxo i el piano però amb tempos diversos, sí. Amb
aquesta preciosa composició de l’Emilio
comencem el projecte d’ells dos tot i
encarant el final del programa. I haver pogut comptar amb en Chris Cheek en alguns temes, així com
d’altres músics que van poder enregistrar a Nova York doncs va ser tot un luxe, per descomptat. O sigui que
acabarem amb un projecte de dos, però que són més de dos. Aquesta és una
composició un tan melancòlica de Solla
amb referències melòdiques típiques de les seves composicions. És un gran
compositor i pianista, i magnífic arranjador per a formacions grans, havent fet
diversos projectes que any rere any es veuen nominats als Latin Grammys, la qual cosa ja ens indica el seu gran nivell.
Tornem a escoltar una harmònica cromàtica, la del Rodrigo G. Pahlen i per això el fet de compartir programa, que em
sembla que va quedant molt temàtic, per instruments i per delicadesa de sons. Cheek al baríton dóna una profunditat
adequada a la sonoritat del preciós tema de l’Emilio, havent fet tots tres unes precioses improvisacions. Preciós
tema Emilio.
Quan el jazz es troba
amb un altre gènere musical pot haver-hi una col·lisió, una fusió, una
celebració o una assimilació. En el cas del jazz i el tango hi ha un precedent
venerable: el que Jelly Roll Morton
va anomenar el "matís espanyol", “The spanish tinge”. Per a la seva
satisfacció. si més no, els ritmes de l’Amèrica
del Sud i, en menor mesura, els de les Índies
Occidentals varen ser essencials pel jazz. L’intèrpret d’harmònica
cromàtica Rodrigo G Pahlen i el
pianista Emilio Solla ens donen una
idea del que podria sorgir si una banda de músics de jazz fos convidada a un
club de tango una nit; ni els aficionats al jazz ni els ballarins de Tango no
serien decebuts.
I havent-hi aquest
tema de Coltrane doncs sembla que hauria
de sonar o si o si....
2.- Like Sonny (John Coltrane) 6m40s
Aquest és un tema que
Coltrane va enregistrar amb un
quartet previ al que seria el “seu quartet”. El tema també n’era el títol del
LP enregistrat el 1958 amb músics com McCoy
Tyner, Steve Davis i Billy Higgins to i que el mestre també el va
enregistrar amb d’altres formacions. Àlbum d’estudi pòstum, que recopila dues
sessions de gravació, la ja comentada i una altre del 1960 amb d’altres músics.
El tempo que han emprat els nostres herois és sensiblement més tranquil que el
del genial saxofonista. I aquest tema el van enregistrar al Sol de Sants i aquí tenim la percussió
de Minino Garay acompanyant al duet
base. Rodrigo fa un magistral solo a
l’harmònica, ell què és a més a més un grandíssim pianista i compositor. S’ha
convertit en un dels millors harmonicistes de Jazz del país, conjuntament amb
l’Antonio Serrano, esclar. Al
contrabaix hem pogut escoltar també al gran Javier Colina, ja des dels inicis i també en el seu reeixit solo.
Al final fan una mena de “vamp” abans de tornar al magnífic tema de Coltrane i així acabar-lo delicadament.
Els arranjaments són
de Pahlen de tots els temes menys
tres, aquests de Solla, i tots ells
estretament relacionats per ells dos, i hi involucren vuit convidats que es
combinen al voltant dels dos principals. Els temes es divideixen entre
compositors llatinoamericans i els de jazz, essent aquests darrers John Coltrane, Michael Brecker, Freddie
Hubbard, Charlie Parker i Pat Metheny. A la bonica balada de Solla “La Novena” i a la enganxosa “La
Certeza” de Phalen, el tango i el jazz, com els coneixem, giren
junts com els ballarins entrellaçats.
I menys vital que el
de Parker és el tema que han fet
d’ell, el magnífic....
9.- Segment (Charlie Parker) 5m10s
I aquest tema el van
fer els Charlie Parker's All Stars:
Miles Davis (tp), Charlie Parker (as), John Lewis (p), Curley Russell (b), Max
Roach (d) a New York el 1948. Un altre enregistrament el va fer el 1949 amb
Kenny Dorham (tp); Al Haig (p); Tommy
Potter (b); Max Roach (dr). El tempo n’era el típic de Parker a tot tren, a 247 la negra, cosa que no han fet els nostres
herois entre d’altres coses perquè no calia. Els nostres dos herois també van
comptar amb el suport de Colina, Minino
Garay i en aquest tema amb la guitarra de Guillermo Carrizo i la trompeta de Guillermo Calliero. I així és que tots plegats l’han començat, i
ves per on que algun ritme de tangos també sembla ser-hi, i més encara en la reeixida improvisació de Guillermo al fiscorn, ell amb la seva
barreja estilística de Tango-Jazz com d’altra banda fa també Emilio, i Rodrigo amb la música uruguaia. Carrizo a la guitarra ha fet també un magnífic solo, i deixar pas
al del harmonicista, brillant també. Amb el solo al piano de l’Emilio acaben les seves personals interpretacions
solistes d’aquest tema de Parker,
per trobar-nos de nou amb la melodia feta per tots plegats i així acabar-lo de
cop.
Algunes peces
funcionen millor que altres com a amalgames de tango-jazz. El tema de Hubbard “Up jumped spring” per exemple,
es resisteix però al tango. Però això forma part de l'encant de l'àlbum. Els
músics es dirigeixen cap al que crida l’atenció en un moment donat. Els solos
sovint laberíntics de Pahlen no es
poden negar, ni se’ls hi nega als altres solistes. Aquest és un projecte-tango
per a oients; Els ballarins podrien trobar que aquest concepte purament musical
els hi sigui hostil, car el ritme del “Segment” de Parker és una mena de persecució que als fanàtics del tango els
feria enfonsar. Però no se sap mai.
I acabarem projecte i
programa amb el preciós i vital tema de Rodrigo
G. Pahlen, anomenat..
5.- La Certeza (Rodrigo G. Pahlen) 6m22s
Doncs he volgut
acabar amb aquest tema força vital de Rodrigo
perquè em sembla haver-vos posat una mica de les composicions dels dos líders,
alhora que les dels màsters Coltrane i
Parker. És cert que hi ha més temes magnífics també, però per això sempre
us dic que entreu al web del disc i l’adquiriu, i sobretot ara que n’estan tan
necessitats. En aquest tema enregistrat a Brooklyn
hi tenim de nou a Cheek ara al saxo
soprano, però també a Pablo Gómez Molina
a les percussions. Un tema vital amb una melodia que fan els dos solistes, Pahlen / Cheek després de la “intro”
feta per l’Emilio al piano. Quina
melodia més maca i més ben trobada, i també bona la seva harmonització. El pont
és preciós, amb una cadència descendent preciosa. El retorn a la A final ens ha
obert la porta a un espai preciós de break on els dos solistes segueixen fent
el duet. Els solos els fan a mode de “quatres” amb en Cheek al soprano i Rodrigo a l’harmònica; i mentrestant l’Emilio fent una línia recurrent per recolzar-los en al seva tasca
solista. De nou el tema a duet, i ja encarant-nos de cap al final d’aquest tema
i també del programa, que espero us hagi agradat.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui i ja sabeu que hem escoltat al contrabaixista de l’Alguer, Salvatore Maltana Trio, i el seu “My Folks”, també a Lucas
Delgado acompanyat a duet pel seu amic Juan
Pastor en el seu “La punta de
l’iceberg”, i també al Sam Braysher
& Michael Kanan, en el seu
“Golden Earrings”, i que hem acabat com ho hem fet a tot Tango-Jazz amb els
amics Emilio Solla & Rodrigo G.
Pahlen, i el magnífic “UrgenTango”
havent escoltat també el micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs res, que us
recordo que quan acabi aquest malson aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
