Programa 391: ONJazz, J. González & M. Blanco BB i Ximo Tébar Jazz Dance Band, dimecres 25 de desembre de 2019
Bon Nadal i molt bona
nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de
Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el
nostre amic Cifu. A ell li dediquem
el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Darrer programa per Ràdio Sant Vicenç i penúltim de l’any
per Ràdio Molins, un programa
dedicat a les Big Bands, dues d’elles amb discos editats per Youkali Music, mentre que la tercera
editada per oMix Records. El primer
que us proposo escoltar és el “Jaleos”
de L’Orquestra Nacional de Jazz
d’Espanya, per seguir amb el “A
Tribute to the Fort Apache Band” amb Jerry
González & Miguel Blanco Big Band, per acabar amb “A-Free-Kan Jazz Dance Big Band” de Ximo Tebar, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com que no podria
de ser de cap més manera, amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar,
com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva
col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I comencem ja amb els
projectes d’aquesta setmana....
“JALEOS”
Orquestra
Nacional de Jazz d’Espanya, ONJazz
Editat
per Youkali Music Youkali 178
Enregistrat
el 2009 als INFINITY ESTUDIOS (Madrid), IDEMM ESTUDIOS (Madrid) i UNIT 21
(Londres)
Mesclatt
als SERRA STUDIO (Atenes)
Masteritzat
a ANANA LTD. (Tel Aviv)
Produït
per Youkali Music
Director
i ànima de tot plegat: Ramon Farrán alhora que compositor de tots els
temes.
La llista de músics
és tan llarga que se’m fa impossible parlar-vos de tots ells i elles, o sigui
que els aniré posant mica a mica alhora que comentant els solistes dels temes que
al final acabi posant. Dir-vos que aquest és un doble compacte amb tot de
magnífics temes, la majoria força vitals rítmicament, alguns amb tot el Swing
del Món, i d’altres amb els aires més flamencs possibles amb solistes de la
talla de Paquito d’Rivera, Randy
Brecker, Jorge Pardo i alguns més. Un projecte doncs recuperat i que ben bé
ha valgut la pena haver-ho fet i que nosaltres avui gaudirem tot i escoltant-ne
alguns temes.
En aquests dos
compactes hi ha temes i aquests estan encabits en projectes com són “Jaleos
Suite”, “Orgia del Libar” homenatge a Joaquín
Turina “Jardin de Granados” homenatge a Enric Granados, “Astur” homenatge a Isaac Albèniz i “Entre dos orillas”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem doncs amb
“Jaleos Suite” i la magnífica revisió que n’han fet del “Cant dels Ocells” en
el tema anomenat...
3.- Pau (R. Farrán) 5m27s
Doncs ja veieu amb
quin swing més delicat hem començat i amb aquest revisió del “Cant dels Ocells”
feta per Farrán i que es diu “Pau”,
que ens recorda a Pau Casals i al
concepte del qual aquesta cançó n’és el principal estendard. Hem tingut un
solista d’excepció que després ens tornarà a acompanyar, i aquest és Jerry González, al fiscorn, mestre que
ens va deixar.....Després del seu càlid solo, hem pogut escoltar a la secció de
corda d’aquesta magnífica orquestra desenvolupant un mena d’intermezzo preciós.
I el swing ha aparegut de nou amb la melodia inicial interpretada per la secció
de vents de la ON JAZZ, acabant el
tema suaument amb el mateix Jerry.
El 28 d'abril de 2009
la companyia SONY MUSIC publica i distribueix el primer disc de l'orquestra, "Jaleos", que compta amb les
col·laboracions d'importants convidats especials, com Antonio Canales, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Jerry González,
Randy Brecker i Jorge Pardo. El doble CD està produït per Clarissa Farrán i compost, dirigit i
arreglat per Ramón Farrán, President
de la Fundació Orquestra Nacional de
Jazz d'Espanya i Director de l'Orquestra
Nacional de Jazz d'Espanya.
I seguim encara dins
la Suite del “Jaleos”, i ara ho farem amb....
4.- Loa Nana (R.
Farrán) 8m31s
I poc ens podíem
imaginar que les coses anirien com han anat, per com l’han acabat per potència
i tempo, considerant per com de delicadament l’han començat. Primer amb una
mena d’intro amb cordes i posteriors sons de trombons, el de José Pardal, entre d’altres fent la
melodia, i què preciosa els ha quedat. El pont, també segueix amb els trombons
amb un substrat de suaus cordes fregades. Jerry
a la trompeta amb sordina n’ha iniciat les improvisacions amb un solo magnífic,
farcit d’un delicat swing, amb notes puntuals al piano. I vet aquí que
posteriorment, el sorprenent ha estat el canvi rítmic, de tempos, i per
acabar-ho d’adobar, l’espaterrant so, i curtet solo al saxo alto, m’ha semblat
a mi, i deu ser el del Ramon Callejas.
La veu de Natàlia Farrán l’hem pogut
escoltar amb el “Jaleos” i després de nou amb un altre magnífic solo d’un dels
trompetistes de la, ONJAZZ, magnífic
ell. I el tempo que no s’atura amb el “soli” dels vents el qual ha donat pas de
nou al solo del saxo alto Callejas,
ara sí, més llarg i igualment magnífic, amb un
fraseig i llenguatge postboper com el que més, on ens ha mostrat de
quina manera domina l’instrument. Finalment, ens han presentat de nou la
melodia del tema amb tota la secció de vents fins el final espaterrant que han
acabat de cop.
En el XX aniversari
de la creació de la FONJAZZ
presentem la reedició de “Jaleos”,
el primer treball de la ONJAZZ. El
seu objectiu és difondre la música d'arrel espanyola i iberoamericana a través
d'un llenguatge propi: el jazz espanyol. Ha estat descrit com una barreja de
música clàssica i folklòrica espanyola amalgamada amb jazz i com la banda
sonora d'un viatge en el temps. Segons Natàlia
Farrán, cantant solista de l'orquestra, és "la banda sonora d'un
viatge per Espanya en el temps". La peça que dóna nom a l'àlbum,
"Jaleos", és un recorregut per Euskadi,
Catalunya i Andalusia.
I nosaltres seguim
amb aquest magnífic projecte de la ONJazz,
i del segon CD i de “Astur” amb cinc temes dedicats a l’Isaac Albèniz, us proposo escoltar seguits...
7.- Calma (R. Farrán) 1m18s
6.- Tormenta (R. Farrán) 5m28s
I sí, ha estat una
“Calma” total aquesta cançó cantada per Natàlia
Farrán. I és que sempre, després de la calma ve la tempesta, la “Tormenta”, i aquesta ha
començat ja de dels inicis quasi amb una Intro d’aquelles de les pelis de la Metro Goldwin Mayer. Els cantes
flamencs però els hem escoltat també, alhora que a tota la ONJazz fent la melodia, plegats els vents, i per sota amb un ritme
i tempo trepidant. Les trompetes han fet també els seus “riffs” deixant pas al Anxo Lorenzo amb la seva gaita
asturiana. La guitarra flamenca del Nono
García ha tornat a recordar-nos com anava la melodia, i per sota d’ell, un
zapateado increïble i la resta de la gran ONJazz.
I el Chema Saiz a la guitarra
espanyola ens ha recordat melodies que tots nosaltres reconeixem, les del músic
català nascut a Camprodón el 1819, i
el seu “Asturies”, que per això aquests temes pertanyen a “Astur”. I el tema
s’acaba diluint-se dolçament, així és que aquest tema en els directes també
devia durar força més.
Ramon
Farrán
és el fundador de la ONJAZZ i
creador de “Jaleos”. Aquest
compositor català nascut a Barcelona
el 1939, de llarga trajectòria internacional, tant en cinema i televisió, a més
de ser un conegut productor, ha treballat amb artistes com Joe Henderson, Sonny Rollins, Chet Baker, Ronnie Scott, Frank Sinatra,
Tete Montoliu, Peret, Joan Manuel Serrat, Isabel Pantoja, Montserrat Caballé,
Julio Iglesias, Celia Cruz, Shirley Bassey, Miguel Ríos o Chiquito de la
Calzada. Ramon concep aquesta orquestra com una magnífica caixa de
ressonància del bon estat de salut pel qual travessa la nostra peculiar manera d'entendre
i viure la música de jazz. El seu darrer treball és del 2010 i va ser “Mujeres en el Jazz”, i ara per ara no
tinc clar si aquesta ONJAZZ està
activa o en standby o si han plegat. Ho haurem d’esbrinar.
I acabarem amb “Entre
dos Orillas” i el tema..
11.- Verdiales (R. Farrán) 9m24s
Doncs la
veritat que aquests temes que Ramon
Farrán va composar per aquest disc doble, editat per primera vegada el 2009
i ara recuperat en el XX aniversari d’aquest “Jaleos”, són força impressionants. De fet, el segon CD és tot un
reconeixement a la música catalana, la que van fer Enric Granados i Isaac
Albèniz, amb composicions d’un altre català, el director i ànima de tot
plegat, Ramon Farrán. I hem escoltat
les veus de Natàlia Farrán cantant
en català balear...”aiguardent per si no....ai, ai,” i Curro Cueto i el Saïd Oughassal, gimbri, karkaba, bombo, palmas y cants gnawa. La
trompeta amb i sense sordina de Jerry
González amb el so tan càlid que ens ha regalat en cadascun dels temes, el
solo al piano de Chano Domínguez, el saxo
soprano corbat de Jorge Pardo i tot
això per sobre d’un ritme ternari típic del flamenc, i aquí m’heu pillat,
perquè no sé si és una bulería o el què és. Un magnífic tema de fusió, com és
quasi tot el projecte, de germanor de llengües i cultures.
L'Orquestra
Nacional de Jazz d'Espanya (ONJAZZ) és una plataforma estable, encara que
sempre oberta a la lliure composició dels seus membres, lliurada a divulgar la
música dels nostres creadors. Es va fundar el 1999 i és una formació composta
per una plantilla de cinc saxofons, cinc trompetes, quatre trombons, guitarra
elèctrica, guitarra espanyola, piano, baix elèctric, 3 percussionistes, un
bateria, una veu flamenca, una veu gnawa, una veu solista, 12 violins, 6
violes, quatre violoncels, dos contrabaixos i un director. Entre els seus
membres han destacat Jerry González,
Horacio Icasto, Alain Pérez, Jaime Muela, Carlos Carli, Kevin Robb, Alejandro
Pérez, Paco Ibáñez, José Pardal, Miguel Ángel Chastang, Chris Kase, Valentin
Iturat o Chema Sáiz, entre molts altres.
I després d’aquest
magnífic projecte “Jaleos” sembla un
bon moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente...
.....................
Gràcies Carme per fer-nos recordar les músiques
del programa a través de les teves paraules.
I aquests aires tant
càlids de ritmes ens van molt bé per situar-nos en el proper projecte...
“A
TRIBUTE to THE FORT APACHE BAND”
Jerry
González & Miguel Blanco Big Band
Editat
per Youkali Music Youkali 097
Enregistrat
el juny de 2014 als Infiniy Studios, Madrid
Produït
per Jerry González, Thomas Shindowski i Miguel Blanco
I torna a passar que
la llista de músics és tan llarga, que miraré de comentar-vos els solistes dels
temes que posi, i potser us els aniré posant mica a mica.
Aquest tribut a la The Fort Apache Band havia de ser per
força amb una base rítmica sòlida en els ritmes del Latin Jazz. Els
arranjaments fets per Blanco tenen
també el regust del Bop de la mítica Big Band de Gillespie, i així és que delms 8 temes només en tenim un francament
slow, una balada preciosa i tema de Monk
anomenat “Ugly Beauty”. Dir-vos però que la majoria, per no dir tots, són els
temes que aquesta mítica banda tocava Un altre tema de Monk és el conegut “Let’s Call This”, a tempo mig i ritme Latin de
maraques i percussions diverses que sempre les tindrem, barrejat amb el millor
swing en les improvisacions. A tempo similar i ritmes llatins tenim el tema de Wayne Shorter “Footprints”, amb un
magnífic arranjament que ens el fa irreconeixible en els inicis. Després sí
escoltarem la coneguda melodia i la identificarem. El tema es desenvolupa amb
canvis de tempo i ritmes, com passa en la majoria dels temes d’aquest gran projecte.
El tema més afroamericà per arrels i ritmes és el del mateix Jerry González, “Agüeybaná”, 1er track
del disc, amb un arranjament magnífica a la secció de vents. Una mica més viu
de tempo i a tope de ritmes llatins és el tema de Ron Carter, “Eighty One”. Una mica més viu tenim el “Earthdance”,
tema que aquesta mítica banda tocà també i edità disc homònim el 1990 amb el
compositor Joe Ford com a
saxofonista de la TFAB. El que
escoltarem però, és una mica més lent que l’original del 1990. I el 7è track
“Rumba y Consecuencia”, tema de Blano,
tot i començar de manera majestuosa, ben aviat es convertirà en quelcom més
vital per ritmes salseros barrejats amb les improvisacions més boperes.
Finalment, el 8è “Sueños Vampíricos”, ja l’inicien a tot tren, a tope de tempo
i ritmes llatins on les percussions tenen una màxima importància i prioritat,
amb uns posteriors i increïbles solos.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/86-a-tribute-to-the-fort-apache-band
I també d’un Bandcamp
que tenen..
I dels temes de Monk us proposo escoltar el conegut....
4.- Let’s Call This (Th. Monk) 7m06s
I ves per on que hem
fet un canvi estilístic endinsant-nos ara en el Latin Jazz, i és que aquest era l’estil dels The Fort Apache Band de la qual Jerry González i el seu germà Andy
en van ser els propulsors. I amb el tema de Monk diversos músics han titulat els seus discos com va fer Steve Lacy el 1993, i el 2006 la Ingrid Laubruck. Però és clar, aquest
tema el va parir Monk i enregistrar
en el seu disc en directe Thelonious Monk at the Blackhawk el 1960, disc de Riverside. I és que l’arranjament del Miguel Blanco i en aquest tema també del Lolo García ha estat magnífic. I hem escoltat ja a l’inici la
calidesa del so de Jerry González al
fiscorn abans de la coneguda melodia del genial músic americà. I l’Israel Sandoval és qui primer ha fet el
solo, amb el so més pur que pot donar una guitarra de Jazz i magnífic fraseig. González l’ha seguit amb una sonoritat
i llenguatge reconeixibles, car també l’hem escoltat en el projecte anterior.
El piano ara del nostre amic Albert Sanz,
un dels insignes pianistes del País Valencià, i de la resta de país. També el
magnífic so al saxo alto del Luís Verde,
un so d’aquells d’abans dels anys 50s del segle passat, acabant amb el mateix González a les congues, abans de retrobar la melodia de
Monk i acabar el tema amb quatre
acords descendents que es converteixen en un motiu final.
JERRY
GONZÁLEZ,
llegenda que ens va deixar fa ben poc, peça imprescindible en la creació i el
desenvolupament del concepte "Latin Jazz" des de Nova York i company d'escenaris (i aventures) d'una aclaparadora i
interminable llista de noms mítics de la millor música popular de tots els
temps, que inclou - per citar només a uns pocs - a Jaco Pastorius, Eddie Palmieri, Tito Puente, McCoy Tyner, Chet Baker,
Israel López "Cachao", Dizzy Gillespie, The Beach Boys, Freddie
Hubbard, Archie Shepp, Paco de Lucía, George Benson, Ray Barretto, Chico
O'Farrill, Alfredo "Xocolata" Armenteros, Paquito d'Rivera, Diego
"el Cigala", Andrés Calamaro o Enrique Morente, un cop més al
costat del barceloní Miguel Blanco,
figura clau en l'evolució del Jazz Llatí al nostre país i músic exquisit
d'altura universal, tornen a unir els seus talents en la seva esplèndida segona
obra discogràfica per Big Band. Aquesta vegada, amb un especialíssim repertori
dedicat a retre tribut a una de les bandes més arriscades, innovadores i
fonamentals en la història del Jazz Llatí: THE
FORT APACHE BAND, mítica agrupació formada a NY pel propi Jerry i el
seu germà Andy a la fi de la dècada
dels 70.
Seguirem amb més
latin i ho farem amb ....
2.- Eigthy One (R. Carter) 6m53s
I és que aquest és un
tema i melodia que havíem escoltat de la mà del gran Miles Davis, en el disc “E.S.P”
del 1965 amb el seu extraordinari i trencador segon quintet, amb Wayne Shorter, Herbie Hancock, Tony Williams, i és clar Ron Carter. L’arranjament de Blanco és magnífic, amb els canvis de
ritmes, passant del Latin al Swing sobretot en els solos. I és que les congues
i el contrabaix ens han regalat el “riff” principal per sobre del qual sonarà
la coneguda melodia, interpretada pels vents escoltant ja el so càlid del
fiscorn de Jerry González. El swing
apareix amb el “soli” dels vents, deixant pas al d’en Jerry, subtil i càlid, alhora que farcit de swing en el seu fraseig.
Els ritmes calents del Carib han arribat en el solo a la flauta de Rafa Águila, magnífic també. El swing
ha tornat amb el solo de “Caramelo”
pianista cubà que vam poder veure al Berlin
de Madrid. Les congues i el Latin de
nou amb Jerry González, i ja ben
aviat han recuperat el tema, acabant-lo de cop. Magnífica fusió i barreja
d’estils rítmics feta pel Miguel Blanco.
"Molta gent a
Espanya em diu que és feliç. Vaig venir i em vaig quedar, perquè vaig posar un
xip al cul de tothom que els va fer esforçar-se per ser-ho molt més." Jerry González, 2011
I encara amb més
música que tocà aquesta mítica banda amb el tema...
1.- Agüeybaná (Jerry González) 7m30s
I Agüeybaná era el principal i més poderós cacic del poble taíno a
"Borikén", Puerto Rico, quan els espanyols van
arribar a l'illa el 19 de novembre de 1493. I és que Jerry González es va dedicar a buscar en el fons de les músiques
més autòctones i cultures anteriors a l’arribada de la colonització, de la
mateixa manera que va fer amb les músiques afroamericanes. Aquest era un temes
emblemàtics de la Fort Apache Band,
tema propi dedicat a les arrels familiars.
I tot i les
percussions inicials, hem escoltat a Javier
Colina al contrabaix, entremig dels vents compartint el motiu principal del
tema. Quan s’hi ha posat amb la línia de baixos, els vents han volat per sobra
amb la melodia, alhora que les congues de González.
L’Israel Sandoval ha iniciat els
solos a la guitarra, amb el so net típic de guitarristes com Jim Hall per parlar només d’un, però
amb un so una mica més clar. Ariel
Brínguez, saxo tenor establert a Madrid
ens ha mostrat de quin peu calça aquest mestre cubà. Un solo bopper espaterrant amb profusió de
recursos. També la flauta de Rafa Águila
ens ha tornat a corprendre, en un altre magistral solo. I per sobre, els cors
fent el “Agüybayá sentir”, m’ha semblat. I el duet a trombons del Santi Cañada i Norman Hogue, ha estat
també magnífic. I un final apoteòsic amb la veu líder de Daniel Aldama i final de tema acabat també de cop.
Són molts els
elements que fan del "A Tribute To
The Fort Apache Band" alguna cosa excepcional: Un JERRY GONZÁLEZ en un desbordant moment artístic i creatiu, que es
recrea en els grans amors de la seva vida musical, entre Nova York i Cuba, entre Espanya i Puerto Rico, entre el clàssic i
el nou ... i un MIGUEL BLANCO en
estat de Gràcia, potser per haver
nascut al conegut barri de Barcelona,
utilitzant el seu devot coneixement i
domini del Jazz Llatí en uns enlluernadors arranjaments, que capten al vol la
pura essència i la sabrosura d'aquell joiós esperit ... Amb ells, una banda de
somni, que reuneix diverses generacions dels millors músics cubans establerts a
Espanya (el genial pianista Javier Massó "Caramelo", el
jove i innovador saxofonista Ariel
Brínguez, o el rumbero de Matanzas,
Daniel Aldama ...) al costat del més granat del Jazz Espanyol (el
contrabaixista Javier Colina, el
bateria Marc Miralta...). I, com no
podia ser d'altra manera, la química resultant d'aquests elements és,
senzillament única. Explosiva. Genial. Un disc per a la Història.
I acabarem aquest
darrer projecte que Jerry González
va poder enregistrar a Madrid el
2014, amb el tema compost pel director i arranjador Miguel Blanco....
8.- Sueños Vampíricos (M. Blanco) 6m26s
I aquest tema ha
estat la cirereta per cloure el projecte d’aquests dos mestres, un arranjant i
dirigint i l’altre interpretant, Miguel
Blanco i Jerry González en aquest el seu Tribute to the Fort Apache Band. I les percussions han iniciat el
tema amb la trompeta amb sordina de González.
El ritme llatí ens ha omplert des de l’inici del projecte, i en aquest tema
també. En aquesta ocasió la guitarra de Israel
i la resta de sonoritat ens ha situat en l’època de la Fusió encetada per Miles Davis i els seus darrers discos
amb ritmes persistents com és aquest. Uns inicis a mode d’improvisacions
col·lectives tot i recolzant al líder, i amb una mena de bogeria surrealista.
El solos de Javier Massó “Caramelo”,
al piano ja quasi al final, només recolzat per les percussions ha estat
magnífic, com també ho ha estat el curtet i distorsionat del guitarrista Sandoval, acabant el tema delicadament,
i nosaltres el seu projecte.
Miguel
Blanco
és un reconegut compositor i arranjador la música original del qual es troba
sobretot en el Latin Jazz l i la Fusió. Ha estat el productor i arranjador de Jerry González en els seus dos discos
de Big Band i orquestres com la AFLJO
d'Arturo O'Farrill de NY, entre d'altres, han gravat la seva música. Ha
contribuït a la música dels cubans Omara
Portuondo, Paquito D'Rivera, Olga Guillot o Reinaldo Creagh de la Vieja Trova Santiaguera. La seva música
ha estat gravada i interpretada per artistes com Miguel Ríos, Sole Giménez, Charly García, Ariel Rot o la Barberia del
Sur. Els arranjaments de Miguel
Blanco han estat interpretats per Big Bands com la Bobby Sanabria MSM Jazz Orchestra (Nova York), Swiss Jazz Orchestra, i
per orquestres de Mèxic, Cuba, Colòmbia,
Rússia, Polònia, Holanda i Austràlia. També ha gravat la seva música amb
orquestres simfòniques a Madrid,
Alemanya, Praga i Bratislava.
L'estil de Miguel Blanco ve de molt
diverses fonts, principalment de tota la música afroamericana i també del pop,
del clàssic i de la rumba catalana. Les seves influències inclouen a Miles Davis, Wayne Shorter, Paco de Lucía,
Stevie Wonder, Héctor Lavoe, Clare Fischer, Pat Metheny en la seva primera
època, Ravel, Beethoven, Erik Satie,
però també a René Magritte, Paul Klee,
Picasso, Francis Ford Coppola, etc. Miguel
Blanco va néixer al barri de Gràcia
de Barcelona on va cursar estudis de
guitarra. Més tard es va interessar pel baix elèctric i el piano en ingressar a
la Berklee College of Music de Boston
(U.S.A.) on va estudiar composició amb Herb
Pomeroy. Actualment resideix a Madrid
on combina la seva activitat artística amb la docència al Conservatori de País Basc -Musikene- a Sant Sebastià.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I nosaltres deixem
aquest magnífic Tribute a la Fort Apache Band tot i fent-li una
abraçada ben gran a Jerry González,
que de ben segur estarà de Jam Session amb tots els grans músics que ens han
deixat, físicament, que no espiritualment, i seguirem amb el darrer projecte de
la nit, i aquest serà el potentíssim....
“A-FREE-KAN”
Ximo
Tebar Jazz Dance Band
Editat
per Omix Records 19041
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jorge Pérez
Produït
per Ximo Tebar
Productora
executiva Amparo Tebar
Ximo
Tebar, guitarra, arranjador i director
I com en els altres
dos casos, se’m fa molt complicat posar la llista de tots els músics, o sigui
que també miraré de parlar-vos dels solistes més significatius dels temes que
acabi posant. Disc que ve també amb un DVD, i és que tres dels seus temes es
ven enregistrar en directe, i aquests són “Velours” d’Anomalie, “Con alma” de Dizzy
Gillespie, i el darrer i conegut tema “Pata Pata” de Miriam Makeba, qui no recorda el tema i a la seva autora. Són 8
temes i prop d’una hora de música feta amb tota la intenció rítmica de fer
ballar al personal. I tot i que no sigui la meva intenció, si ho és la de
posar-vos una música súper vital i magníficament interpretada, per temes i
arranjaments. Tot i això, inclou també temes slow a tempo de balada, com és el
tema de Pat Metheny, “Always and
Forever”, i fins i tot en els temes enregistrats en directe com és el cas del
”Velours”. Una mica més viu tenim la magnífica versió i arranjament del tema de
Wayne Shorter, “Footprints”. I ves
per on que del “Summertime” dels germans Gershwin,
el líder n’ha fet un magnífic arranjament iniciat delicadament però amb tot el
swing del món, i tempo doblat en les improvisacions, la d’en Ximo, primer, aquest tema cantat per Winx. Més viu és el tema de Gillespie, “Con alma”, amb uns canvis
de ritmes magnífics. També és vital el 1er track “Peter Gunn”, tema d’Henry Mancini, iniciat però amb aires
orientals per una subtil flauta. Després però, reconeixerem el tema de Mancini, especialista ell en fer bandes
sonores de pel·lícules d’acció, i concretament la d’aquesta famosa sèrie
iniciada el 1958 als EEUU i que
posteriorment, al 1989, se’n va fer una pel·lícula. Un altre tema que s’inicia
amb aires i sons orientals per instruments de corda africans, és la versió que
en fan del conegut Caravan, aquí rebatejat “Caravan Nazarí”, versió Ximo Tebar i també a tot i persistent
ritme. I finalment, el totalment ballable “Pata Pata” de la coneguda Miriam Makeba i que tan famosa va ser
allà pels anys 60-70s del segle passat.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’en Ximo Tebar https://ximotebar.wordpress.com/ i la del disc:
I comencem amb les
seves músiques i ho farem amb el magnífic arranjament del tema de Wayne Shorter...
7.- Footprints (W. Shorter) 9m17s
I ves per on que
l’amic Josep Pruñonosa, ell del País Valencià, és l’autor d’una extensa
ressenya en el llibret intern d’aquesta petita meravella-caixa amb CD i DVD,
així doncs li posaré veu als seus comentaris magistrals que ha fet de cadascun
dels temes. Tot un honor per a mi. O sigui que escolteu el que va dir...
“Footprints" de Wayne Shorter, en un arranjament de Tébar, en el qual s'han destacat els
efectes onírics creats per les veus a l'uníson del cèlebre background pels
membres de l'ballet africà. Tébar
elimina les sincopes de la melodia original per crear una atmosfera hipnòtica
amb el ritme, en aquesta ocasió aportat pel gran baterista nord-americà Donald Edwards, col·laborador habitual
en les produccions de Tébar.
L'arranjament conté un interessant tractament de backgounds per a cada solista
creant ambients diferents en els solos que interpreten Matthieu Saglio [cello], Carlos Martín [trombó], i Jose Luis Granell
[saxo].”
I en Josep i Ximo es coneixen des del 2015 a
partir d’una visita que li va fer el primer a Tebar. Josep va voler
entrevistar-lo tot i relacionant la feina d’en Ximo sobre Erik Satie
per la seva tesi doctoral “Tercera corriente jazzísitca (third stream):
influencia en el panorama actual del Jazz valenciano”. Va sortir l’endemà amb
l’encàrrec de redactar les notes del següent treball d’en Ximo, pels 25 anys del “Son Mediterráneo”, i que seria el magnífic “Soleo, The New Son Mediterráneo
Celebrating 25h”, disc que ja va sonar en aquest programa. Des de llavors,
fruit de la col·laboració entre el guitarrista i l'investigador, va veure la
llum la primera edició del llibre "Ximo
Tébar. La guitarra del Jazz Mediterráneo" [Editorial Piles 2016], i diverses publicacions conjuntes com el
llibre "Jimi Hendrix. La locura de
las cuerdas", -Influència del llenguatge de Jimi Hendrix en “l’expressionisme vocal" de la guitarra del
jazz mediterrani- publicat a la col·lecció:" Nombres propios de la
guitarra".
Seguim amb més música
d’aquest gran projecte de l’amic Ximo
Tebar....amb el tema dels germans Gershwin,
el conegut...
4.- Summertime (G. & I. Gershwin) 7m24s
“El quart tall, és una
altra de les bombes del Cd, una versió de "Summertime" de George Gershwin amb Vinx, el cantant i percussionista
col·laborador habitual de Sting, Herbie
Hanckok o Stevie Wonder. Aquesta és una de les peces que també apareix en
el DVD que acompanya el Cd on la part plàstica, les arts, vaja, estan
magistralment dissenyades per la pintora d'Albalat
de la Ribera, Rebeca Plana. La versio del Cd va ser gravada a la
casa-estudi de Ximo Tébar i la del DVD
va ser gravada en directe a l'agost del 2019 al Festival d'Albacete i compta a més amb les participacions solistes
de Will Martz [kb], David Pastor
[trompeta] i Roque Martínez [saxo]. A la intro vocal Vinx utilitza el "Loop Station" per crear una secció de
veus com feia Bobby McFerrin. El
tractament rítmic general de la peça és una barreja entre ritme afro en 12x8 i Shufle-Swing-bluesy, “a lo Idris Muhammad”, que el jove baterista
valencià, i alumne de Ximo Tébar, Hector
Gómez ha sabut interioritzar i reinventar tan bé en aquesta interpretació
com en la resta de temes que interpreta en el Cd, i que en són la majoria. Els
solistes Will Martz, Vinx, David Pastor
i Roque Martínez, i el mateix Tébar,
es veuen acompanyats per un curiós backgraund "guitarrístic" orquestrat
a negres amb accentuació a dos i quatre, i articulació swingada, basat en els
habituals compings de Freddie Green,
emblemàtic guitarrista de l'orquestra de Count
Bassie. Magistral comentari d’en José
Pruñonosa.” Fitxat pel programa, Josep.
I encara ara,
escoltarem el 1er track i tema de Mancini...
1.- Peter Gunn (H. Mancini) 7m38s
“Aquesta és la
primera sorpresa que trobem en el Cd i és l'arranjament del clàssic de Henry Mancini "Peter Gunn",
inspirat en la versió que realitzaven Emerson
Lake & Palmer. Les dues versions comencen amb la mateixa melodia a
manera d'intro, i en el cas que ens ocupa, la atmosfera ètnica de l'esmentada
melodia la genera Andrés Belmonte
amb un Ney [flauta egípcia] i Will Martz amb els teclats. La cadència
flamenca que tanca la intro està precedida d'una original variació de la
coneguda línia de baix que va compondre Mancini,
sobre la qual s'exposa el tema principal sempre amb una nova i canviant
rearmonització. L'interludi que dóna pas al solo de saxo per part de Víctor Jiménez és una picada d'ullet al
de la versió original de Mancini, el
Groove esdevé Boogaloo inspirat en els llenguatges heretats.
En paraules del propi
guitarrista:
(...) Els anys que
vaig estar tocant amb Idris Muhammad, Dr.
Lonnie Smith i Lou Donaldson em van aportar conèixer bé les claus rítmiques
d'aquest estil que d'alguna manera van inventar ells en els anys seixanta (...)
El solo de guitarra
amb wha-wha és modal i climàtic sobre la típica línia de "Peter Gunn"
amb un fraseig molt modern i una articulació molt rítmica que va creixent a
través dels kiks rítmics de la big band. Al final del solo de guitarra torna a
aparèixer una referència de la versió original de "Peter Gunn" amb un
interludi estès que desemboca a un nou bloc free on les percussions i la
guitarra teixeixen i condueixen la reexposició del tema que acaba amb un
contundent final”. Magnífic Josep.
I ja per acabar el
programa escoltarem la versió que n’ha fet Tebar
del conegut..
2.- Caravan Nazarí (Tebar & Ellington) 10m27s
I abans del comentari
d’en Josep, fer notar el magnífic
solo del nostre estimat amic David
Pastor a la trompeta, entre els altres magnífics solistes d’aquest Duke Ellington Tribut.
I en el llibret,
comenta Josep “Con Alma” de Gillespie i empalma el curtet comentari sobre aquest magnífic
“Caravan Nazarí”...
“I "Con Alma",
al costat de "Caravan" de Juan
Tizol i Duke Ellington, arranjament en el qual destaca l'àmplia introducció
per part del violoncel·lista Matthieu
Saglio, constitueixen un clar exemple de la concepció formal de les
avantguardes europees del "Work in progress ". Les dues peces
apareixen en l'anterior Cd de Ximo Tébar
"Con Alma & United" [Warner 2018], i tornen a reaparèixer
aquí, mutades i transformades constantment, en una mena d'obres inacabades en
constant evolució o progrés. I segueix de manera global.....
Sens dubte, hi ha
diversos factors que potencien aquest fet, però fonamentalment el format
orquestral de big band. Tébar es
desprèn un tant de la seva marcada personalitat de solista, per centrar-se en
la direcció, la pedagogia, l'acompanyament, i sobretot els arranjaments, on en
aquesta última faceta està acompanyat i assessorat per un músic històric en la
introducció del Jazz de gran format a Espanya.
José Luis Granell és l'artífex de la primera big band estable de València, La Jove Jazz Band, creada el
1984, així com de la primera big band universitària creada el 1998, la B.B.U.”
I amb aquests
comentaris tan assenyats de José
Pruñonosa, aquest programa ha pujat de nivell, per descomptat. I és que en Josep és una de les veus més importants
del Jazz peninsular, alhora que músic, pedagog, crític i autor com hem vist
d’una magnífica obra escrita.
Doncs ves per on que
ja hem acabat el programa d’avui, de la setmana del Nadal, i crec que ha resultat magnífic. Us recordo que ha anat de
Big Bands, amb directors i arranjadors catalans en els dos primers casos, com
han estat Ramon Farrán en el “Jaleos” de la ONJAZZ,
i en Miguel Blanco amb el
projecte fet amb Jerry González “A
Tribute to the Fort Apache Band”. Acabant amb el Jazz Mediterrani de
l’estimat amic Ximo Tébar i la seva Jazz Dance Band i el seu “A-Free-Kan”. I aquesta setmana havent
escoltat un micro conte de Carme de la
Fuente.
I res, que us recordo
que aneu a veure jazz en directe a llocs
com Jazz Club La Vicentina, La Traska
Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari i
Falstaff de Gràcia, Nova Jazz Cava,
Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc,
etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de
tots els programes de Jazz Club de Nit.
Sant Vicenç I amb
vosaltres, gent de Sant Vicenç ens
tornarem a trobar l’any que ve, o sigui doncs que tingueu un molt Bon Nadal, i
que tots puguem viure en un món millor, més just i lliure a partir d’aquest
2020.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero el dimecres 8 de gener del 2020, i com sempre, si
podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
