Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs aquesta setmana
us proposo escoltar dos projectes de l’editorial basca Errabal Jazz. Començarem amb la formació The Machetazo i el seu “A
vision in a dream” i acabarem amb els Maldataskull
i el seu “Tu tranquilo”, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset. Un programa el d’avui que transitarà suaument per una mena de
Jazz-Rock, o fusió, on les improvisacions i ritmes no us deixaran impassibles.
O sigui que posem-nos
ja en solfa amb la música i projecte anomenat
“A
VISION IN A DREAM”
The
Machetazo
Editat
per Errabal Jazz ER-112
Enregistrat
i mesclat per Mikel Eceyza a Mecca Studio (Guipúscoa) al gener de 2019.
Produït
per The Machetazo i Errabal Jazz
Daniel
Juárez, saxo tenor
Nacho
Fernández, guitarra
Jorge
Castañeda, piano
Darío
Guibert, contrabaix
Mikel
Urretagoiena, bateria
Amb la col·laborció
com a narradora d’Helena Lanza,
Doncs estem davant
d’un projecte de quasi una hora i quart de duració, on el Jazz hi transitarà
envoltat de més estils, en aquestes 14 composicions pròpies de la formació. Els
tempos també són diversos i el Groove hi és de manera fefaent en tots ells,
fins i tot els més delicats. Més endavant ja us explicaré qui és aquesta
‘banda’ que és com ells s’identifiquen. Les composicions les comparteixen tots
cinc tot i que Juárez i Fernández en tenen 5 cadascun d’ells.
Un parell són de tota la banda i Castañeda
i Urretagoiena en tenen una
cadascun. Dels 5 temes de Juárez
podem dir que hi ha alguns dels temes més slow del disc com són “Fire Goddess”
i “Sudden Things (Good Things)”. Mentre que el segon track “Peaceful North” té
un tempo mig alt de ritmes ternaris amb variacions diverses marcades pel
baterista. En el 3er track “Happines Grooves” també hi domina la concepció
rítmica marcada pel baterista, per com colpeja la seva bateria, sovint molt
beat. Però els canvis també els tenim aquí i la calma hi apareix sovint. El
darrer track de Suárez, el penúltim
del disc “Yorch’s Song”, l’inicien a piano sol i ben aviat esdevindrà quelcom
més sobretot en el moment dels solos. Del Nacho
tenim també diversitat rítmica i la prova és la preciosa i delicada composició,
6è track “Acíbar” on la seva guitarra omple la sonoritat ja en els inicis per
després compartir-la amb el saxo de Juárez.
L’11è track “Person from Porlock” és un tema a tempo mig i de ritme un tant
beat, amb una melodia força impressionant. Els tracks 9 i 10 són la 1era i 2na
part de “Seamus”, essent la primera una dolça composició mentre que la segona
és una evolució vital de la primera, amb també una melodia feta ara a duet de
saxo i guitarra força elaborada amb un tempo mig i ritmes ternaris complexos.
El tema que titula el disc “A Vision in a Dream” segueix el tarannà de tempos
mitjos i ritmes gens habituals, on les reiteracions melòdiques inicials deixen
pas a la contundència rítmica del baterista i posteriors solos, el del Nacho amb un so força electrificat, el
de la seva guitarra i el Juárez al
saxo tenor. El 4rt track “Abraxas”, és el tema de Castañeda i ens sorprèn la modernitat per com l’ha enfocat, per
melodies i harmonies, on brillen interpretacions a duet com les del saxo tenor
i guitarrista, alhora que també per la seva velocitat d’execució. El 5track és
el del Urretagoiena, i resulta ser
una composició també força delicada amb una dolça melodia a càrrec del saxo
tenor, principalment, on el contrabaixista Guibert
fa una molt bona improvisació. I resulta que els dos temes més curtets del
projecte són els compostos pe tota la banda, amb el 1er “Intro”, amb la veu de
la narradora Helena Lanza, i de la
mateixa manera ens fan una composició similar, i com a cloenda del projecte amb
el 14è tema anomenat “Outro”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del grup, disc i de l’editorial:
Doncs comencem amb
aquestes músiques i així és que us proposo escoltar el tema del guitarrista Ignacio Fernández, Nacho, anomenat...
6.- Acíbar (N. Fernández) 7m00s
Doncs ja heu escoltat
de quina delicada manera hem començat, amb aquesta preciosa composició del
guitarrista Fernández. De fet ha
estat ell qui primer ha encetat els solos fent-ne una preciosa interpretació.
La melodia i motiu principal l’ha iniciat el contrabaixista Guibert acompanyat de Castañeda al piano, repetint-la
guitarrista i saxo tenor, tots fent-ho càlidament. El solo del compositor ha
estat preciós, alhora que la seva tècnica i sonoritat, força nítida i sense
escarafalls electrònics modificadors del so. Castañeda ha seguit amb la seva també reeixida improvisació al
piano, i ja al final amb el fons melòdic del tema a càrrec de Juárez al tenor. El tema mai ens ha
abandonat, i la seva cadència i melancolia ens acarona fins el final, amb una
veu en off, tot i explicant-nos històries relacionades amb la por i la
llibertat....No Fear...What freedom is to me...
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat
amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu
els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Seguim ara amb un
tema del saxo tenor Daniel Juárez
anomenat...
3.- Happiness Grooves (D. Juárez) 6m31s
Doncs amb aquest tema
hem pujat el nivell del tempo, on el ritme a més a més té un caire trencat i
ple de funks i demés variants. La melodia l’han fet a duet guitarra y saxo
tenor i sempre per sota, la base rítmica donant-los el seu suport. Tot i això,
el tema ha tingut trossos on el tempo i
ritmes s’han aturat a mode de break, amb entrada i sortida a càrrec del
pianista i el seus sons cristal·lins, essent aquest mateix qui primer ha
iniciat el seu solo amb un so nítid i pulcre, alhora que molt bona tècnica i
llenguatge jazzístic. Magnífic aquest Castañeda,
al qual també escoltarem en el projecte següent, coses aquestes que no solen
passar i que li passaran al contrabaixista Darío
Guibert. També hem escoltat al saxo i uns cors que a mode de background
recolzaven al pianista. El ritme trencat s’ha mantingut durant tot el programa
i ja al final, amb el saxo tenor de Juárez han recuperat la melodia
principal per així acabar-lo dolçament.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
The
Machetazo
és un projecte musical sorgit al Conservatori
Superior de Música del País Basc (Musikene) i compost per cinc joves músics
de jazz contemporani formats en aquesta institució. L'origen de la banda es situa a Nova York, la meca per a tot músic de jazz, on els seus cinc
integrants s'havien traslladat per ampliar els seus estudis per mitjà d'un
màster, que anteriorment els havia fet recalar a Holanda. Després de finalitzar la seva etapa de formació acadèmica
es traslladen a Madrid, on
resideixen en l'actualitat, per continuar donant forma a la seva banda de jazz contemporani, i on
compaginen la seva tasca docent, i continuen desenvolupant les seves habilitats
artístiques, formant part de moltes i diverses agrupacions musicals com a
sidemans o liderant els seus propis projectes.
I encara us proposo
escoltar un altre tema, el que titula el disc i compost pel guitarrista Fernández....
8.- A Vision in a
Dream (N. Fernández) 7m57s
Doncs aquest és el
tem que titula el disc, també del guitarrista Nacho Fernández. L’inici ha estat marcat pel piano amortit de Castañeda amb una seqüència repetitiva
i rítmica que ha permès situar la primera part de la melodia a càrrec de
guitarrista, ell quasi sempre doblat en les melodies pel piano, o a l’inrevés.
El canvi ha aparegut marcat per l’aspecte rítmic i melodies de saxo i guitarra,
les d’un tema força elaborat en tots els aspectes, melòdic, harmònic i rítmic.
El solo del guitarrista, ara en l’ona Metheny
pels efectes emprats de fazzing i demés meravelles, ens l’han mostrat força
destre en aquests afers alhora que igualment amb l’aspecte tècnic per domini d’instrument
i també el seu bon gust com a improvisador. Un ulterior break ens ha situat de
nou en plena calma i relaxació tot i escoltant les prístines sonoritats del
piano, donant pas a la improvisació de Juárez
al saxo tenor, i aquest també ben passat pel tamís de les electròniques i
efectes més diversos, per acabar de nou i a tota marxa amb melodies i ritmes
vius i així acabar el tema del guitarrista Fernández.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
La seva música està
arrelada principalment en el jazz, però s'independitza en certa manera de les
convencions del gènere per com en fan els arranjaments i la interpreten amb un
enfocament i sentiment inèdit en aquest estil musical, i que pot arribar a
emparentar-los amb determinades estructures alienes a aquest, però sempre
passada per un personal tamís. Les seves presentacions en viu són enèrgiques,
potents i brillants, enriquint l'estil musical que practiquen amb matisos no
habituals en el gènere. L'originalitat, creativitat i complicitat dels seus
integrants troba en el directe el vehicle perfecte per a l'exploració de les
seves interpretacions solistes, fent de cada concert una descàrrega d'energia
positiva incapaç de deixar indiferent a l'oient.
I acabarem aquest
interessant projecte amb un tema del pianista Castañeda anomenat....
4.- Abraxas_Outro (J. Castañeda) 3m27s
A diferència d'altres
artistes que es presenten amb el nom del seu líder, ells es consideren una
veritable 'banda', de manera que ho fan amb un nom propi, que transmet la força
de la seva música i dels seus directes, i les seves pretensions per trencar
prejudicis estilístics. The Machetazo
és un grup instrumental amb molt diverses influències, una sòbria arrel en el
jazz i molta aventura contemporània on la improvisació hi cohabita. I d’aquest
“Abraxas” dir que també ha resultat un tema força potent amb recursos d’efectes
utilitzats però emprats de manera racional i no gens excessiva. Els duets
solistes de teclat i guitarra semblen sonar tot i poder ser només la guitarra
la que estigui farcida d’efectes. Posteriorment sí que ho han fet saxo tenor i
guitarra on ens han continuat mostrant el seu gran nivell. Un magnífic tema
d’aquesta banda formada al País Basc
que ha tingut un final diluït, la qual cosa ens indica que també seria un tema
que s’allargassaria adequadament en un directe. Tema aquest que han acabat amb
comentaris d’algun d’ells i inici de tema nou, i que jo he suprimit, havent
afegit “Outro”, darrer tema del projecte a mode de cloenda.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs deixem aquest
molt interessant projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa pel teu dinamisme i frescor
alhora que intel·ligència.
I nosaltres encarem
el final del programa amb les músiques de l’altre projecte d’Errabal Jazz on ves per on, comptarem
amb dos músics que hem escoltat en el projecte anterior, tot i que ara tindran
més protagonisme, car la majoria de composicions són d’ells dos...el projecte
es diu...
“TU
TRANQUILO”
Maldataskull
Editat
per Errabal Jazz ER-107
Enregistrat
i mesclat per Manuel Pájaro el 27 i 28 de juny de 2017 al “360 Global Media”.
Materitzat
per Arné Bock a “La Primavera”.
Jorge
Castañeda, piano i teclats
Darío
Guibert, contrabaix
César
de Frias, bateria.
Dels 12 temes i més
de 50 minuts de música, el 5è “Interludio – He visto cosas que nunca creeríais”
i el darrer, “El Futuro de los niños”,
són dels que en comparteixen l’autoria. Aquests dos, conjuntament amb el primer
“Intro – Set as a Ringtone”, de Castañeda
i el 9è de títol llarg, que parla de música per a gent que no es pot pagar el
seu enterrament, de César de Frias,
aquests quatre doncs, són els mes curtets. L’11è track “Richard Gere”, també de
Castañeda, té una persistència i
repetició del motiu principal en l’inici, esdevenint quelcom més de potent i
divers. Els altres temes de César de
Frias, són l’inicialment enigmàtic “Ese fué el que me robó”, el qual esdevé
quelcom més pel que fa a ritmes i tempos per les diverses variacions de tot
plegat. Però els altres dos són alguns dels temes més potents del disc, que per
això el compositor n’és el baterista, i aquests són el 2n track “Despierta
majete” i el 3er, “El dinero es lo que importa”, tot i que en aquest darrer, hi
ha un interludi força delicat interpretat pel pianista. Els quatre temes
restants són del contrabaixista Darío
Guibert i déu n’hi do de la potència rítmica que tenen. Tot i això dir-vos
que el de mig tempo és el 10è, “El hombre melancólico que se encontró 50 cents”.
El 8è track “New York” és un tema farcit de poder, tot i començar molt
delicadament i el 6è track “Alfa Tango”, potser és el més viu del projecte,
conjuntament amb el 7è “Filete de metal”. En definitiva, aquest és un pas més
en l’evolució estilística d’aquests músics que van créixer al voltant del Musikene del País Basc.
Comencem ja amb les
seves músiques, i ho farem amb un tema de Jorge
Castañeda, anomenat
11.- Richard Gere (J. Castañeda) 4m06s
Doncs déu n’hi do de
tema del pianista Castañeda, amb
canvis rítmics, melodies diverses tot i recordant-nos d’altres títols i
músiques, potser de les bandes sonores de pel·lícules protagonitzades pel gran
actor, com per exemple “Pretty Woman”, tema que va popularitzar Roy Orbison, però no només. Els inicis
han estat un tan enigmàtics per sonoritat persistent, la de l’efecte del
teclat, probablement. El canvi posterior marcat pels acords quasi dissonants
del piano i les referències a les músiques comentades han enriquit aquest tema
força entretingut i també divertit per canvis, ritmes i demés meravelles. Tot i
això, i ja quasi al final han tingut un moment per recuperar la calma amb la
melodia principal del tema amb la qual l’han iniciat, el motiu principal que
van repetint al final per així acabar-lo de cop.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i concretament
amb el seu director Thomas Schindowski
estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu
extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas
la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Seguirem ara amb un
tema compost pel baterista César de
Frías anomenat...
2.- Despierta majete (C. De Frías) 3m16s
Doncs amb aquest tema
ens han tornat a impressionar per com l’han iniciat de dolç, amb l’arc fregant les cordes de la berra desenvolupant
el motiu principal i el piano fent arpegis de tríades. El canvi posterior poc
ens el podíem imaginar, per potent i pel seu aspecte rítmic, en un tema i
programa que està anant més en l’ona de fusió jazz-rock que no pas en una altra
cosa. L’aspecte rítmic és totalment important en aquest i l’anterior projecte,
tot i reconèixer les modificacions rítmiques amb moments entremig, curtets, on
la calma torna a aparèixer de la mateixa manera quasi al final del tema,
s’allarga fins arribar al definitiu final del tema, d’aquest “Despierta
majete”...I dic jo, això ens ho hauríem d’aplicar tots plegats, i despertar del
son de l’estupidesa que no ens deixa evolucionar i queixar-nos amb llibertat de
totes les injustícies que patim.
Maldataskull el formen Jordi Castañeda, César de Frías i Darío Guibert,
madrilenys els tres, tot i que com he dit abans es van conèixer a l'entorn de l'Escola de Sant Sebastià, Musikene.
Des de llavors han desenvolupat una activitat frenètica, tant per completar els
seus estudis a Holanda o USA com també col·laborant en
enregistraments, concerts en directe i en diversos tallers de músics de la
talla d'Aaron Goldberg, Taylor Eigsti,
Omer, Michael Moore, Guillermo McGill o Perico Sambeat. Ara bé, a mesura
que et submergeixis a la delícia de "Tu Tranquilo" tota aquesta
informació passarà a un segon pla, ja que l'única cosa que desitjaràs serà
abandonar-te i gaudir d'aquesta música sanadora. Sí, efectivament, a això se li
diu elegància.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Seguim amb un altre tema, ara ja amb els inicis força consistents en un tema del contrabaixista Darío Guibert, anomenat...
7.- Filete de Metal (D. Guibert) 7m18s
Doncs aquest trio
d’amics i molt bons músics ens han situat de nou en una moguda força
interessant rítmicament parlant però també harmònica, car, l’estructura del
tema té una “gràcia” magnífica. També les interpretacions de tots tres són
força reeixides i sovint un té la sensació que no només escoltem a tres músics,
sinó que semblen haver-n’hi més, així és la potència final obtinguda. I sí,
aquest és un tema compost per un contrabaixista, car en Guibert n’ha estat el protagonista quasi ja des dels inicis. El
primer break i canvi per on han passat, protagonitzat també pel pianista, els
ha transportat de nou al motiu principal a partir del qual, el compositor ha
desenvolupat el seu magnífic solo, ben recolzat pel baterista i pels copets
suaus a la caixa d’aquest. Un magnífic i
rítmic solo, també recolzat pel pianista, el qual ha seguit les evolucions tot
i desenvolupant el seu solo. I de quina brillant manera ha superat la prova en Castañeda, fent un magistral solo també
farcit de pulsió rítmica i al final amb tota aquesta bateria d’acords, tot i
recuperant el motiu principal. Aquest ha tornat a sonar de manera nítida al
final, amb un moment de calma també i meravelles sonores a càrrec del subtil
baterista, De Frías. El piano final
ens acarona per acabar-ho d’arrodonir.
Els amics de
distritojazz ens en fan també una ressenya on diuen, entre d’altres coses
que...Ells mateixos, el trio, comenten que les seves influències van des de Duke Ellington o Teddy Wilsson fins al jazz més actual, en la línia de Brad Meldhau, Avishai Cohen, The Bad Plus,
Hiromi Uehara o Esbjörn Svensson,
però a més afegeixen tocs de thrash-metal, hip- hop o rock progressiu si ho
consideren necessari sense espantar-se. O sigui que exerceixen un 'Post Jazz'
de categoria .....i també....Com sempre que no falti l'humor en els títols dels
temes, “Despierta majete”, “El dinero es lo que importa”, “Ese fue el que me
robo”, molt de l’ona Bad Plus, els
rítmics “Alfa Tango” y “Filete De Metal”, el tranquil “El hombre melancólico
que se encontró 50 cents” o el divertit y canviant “Richard Gere” entre
d’altres.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i
dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant
concerts primer i després jam session.
I de nou amb un tema
del baterista i compositor, escoltarem...
3.- El dinero es lo
que importa (C. De Frías) 6m16s
I amb aquest altre
tema, i de nou amb els moments inicials delicats, ens han tornat a corprendre
per com l’han desenvolupat rítmicament parlant. En aquest tema del baterista,
ha estat però el pianista Castañeda,
inicialment més teclista que pianista, qui ha desenvolupat la melodia principal
del tema i posteriorment un magnífic i
modern solo, per fraseig i sonoritats allunyades de les del pulcre piano. També
hem escoltat el curtet i reeixit solo del contrabaixsta. Però és que
posteriorment ha seguit el pianista amb pulcritud i nítida sonoritat al piano acompanyat
pel fregat amb l’arc del contrabaix, en un altre break rítmic, moment de calma
i relaxació que ha donat pas a recuperar el motiu principal, ja amb més poder
sonor i rítmic per així acabar el tema delicadament. Un exquisit tema i també
amb aires un tan inquietants els de la seva harmonia.
ELEGÀNCIA
PURA.
La naturalesa complexa i l'aire sofisticat que se li dóna freqüentment al Jazz
ens conviden a fer servir la paraula elegància en moltes ocasions. Però
l'elegància és una altra cosa, i està més subjecta a la naturalitat i a la
capacitat de dosificar cada ingredient en la seva justa mesura més que a la
complexitat a la sofisticació. És un do innat que apareix, en abundància, al
llarg de "Tu Tranquilo",
el nou treball del trio Maldataskull.
Els oients més veterans, podran percebre ressons del funk còsmic de Herbie Hancock, la calidesa tropical i
el color d'Eddie Palmieri, alguna
entremaliadura de Cecil Taylor, o,
citant artistes més contemporanis, la influència de Shai Maestro. Potser, si preguntéssim als propis Maldataskull ens citarien una sèrie
d'artistes completament diferents, i alguns dels seus seguidors més joves probablement
ni tan sols coneixerien a totes aquestes velles llegendes. Poc importa,
francament, quan una banda és capaç d'unir influències clàssiques de tot tipus
amb tanta frescor en el seu discurs.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts. I per descomptat que podeu
anar als concerts que fem cada mes al Jazz
Club La Vicentina, i de moment al Molí
dels Frares, i el d’aquest mes de
desembre serà el dissabte 14 a les set de la tarda, amb Javier Navas Quartet amb Javier
Navas, vibràfon; Juan Galiardo, piano; Bori Albero, contrabaix i Dani
Domínguez, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabarem el
projecte i programa amb un altre tema sorprenent, el del contrabaixista Guibert anomenat...
6.- Alfa Tango (D. Guibert) 5m37s
I ja heu escoltat
quina marxa la d’aquest tema, al menys en els inicis tot hi haver-hi canvis
diversos posteriorment. El ritme beat ens ha impregnat des de l’inici fins el
primer break del pianista, on la calma ens ha acaronat de nou. Poc ha durat,
car la immediatesa de tempo i ritme inicial ha aparegut de nou, sense oblidar
que hi ha harmonies i melodies, totes elles diverses i les darreres força
belles, amb el so nítid del piano en el break. En el solo ha tornat a brillar
per tècniques diverses, però també per com ha desenvolupat amb lleugeresa i velocitat
la seva improvisació. Més breaks de piano i contrabaix ja quasi al final, per
agafar de nou les regnes del tempo i ritme, i ja fer-nos arribar de cap al
final, amb les aigües més calmades i desapareixen mica a mica el seu so, mostra
evident que en un directe l’allargarien adequadament.
Doncs ja hem acabat
projecte i programa, el d’avui dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz, havent escoltat primer el “A Visio ni a Dream” de la mà dels The Machetazo dos dels quals també hem escoltat en aquest darrer “Tu Tranquilo” del trio Maldataskull, i aquesta setmana amb un
micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
