Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Avui us presentaré un parell de magnífiques novetats de Quadrant
Produccions però abans escoltareu el darrer disc editat i presentat precisament
avui al Campari Milano de la formació que barrejava el Tango i el Jazz en els
seus orígens, i fins i tot ara mateix també, tot i considerant que en aquest
disc el que prima són les composicions dels mateixos músics, amb aires d’aquell
Jazz que feien músics francesos després de la segona guerra. Te doncs un aire a
vell però amb sabor actual.
Dir-vos que aquesta formació els vam tenir al Jazz Club La Vicentina en
la primera temporada, i que vam gaudir molt i molt amb la mestria d’aquest
virtuós de l’acordió, el jove Dimitri Saussard. La gira dels Azzango inclou
diversos locals a part del Campari, l’FNAC El Triangle de Barcelona i
actuacions en diverses poblacions de casa nostra, allargant-se la gira per la
resta de la península en espais com el Jimmy Glas de València, Populart de
Madrid, i acabant-la a la Llibreria el Siglo de Sant Cugat.
“MEDITERRANI”
Azzango
Enregistrat per Jordi Solans del 16 al 20 d’abril als
estudis Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.
Editat per Nuevos Medios
Dimitri Saussard, acordió
Roman Baret, guitarra
Josep Manresa, baix elèctric
Sebastien Necca, bateria i cajón.
Azzango neix del desig d'Alix Arrigoni, pianista,
de barrejar la veu harmònica del piano i l'acordió
respectant les particularitats
de cada instrument. Músic improvisador de jazz, Alix
recerca llavors un acordionista amb la mateixa sensibilitat
musical per a desenvolupar un joc interactiu i
el fraseig conseqüent. De fet, el nou camí
obert amb acordió per prestigiosos músics com Richard Galliano, Marc Berthoumieux
o el fet de reinventar el so amb el Daniel Mille
i oferir un nou espai per aquest instrument,
situen l’Acordió en un lloc privilegiat.
Comencem amb el magnífic tango d’en Sebastien Necca
anomenat
2.- Un tango Place Clemenceau (S. N.) 4m29s
Amb aquesta sonoritat a bell ens situarem dins
d’aquest projecte nou. Una formació on cadascun dels membres participa amb la
seva particular visió de la música amb barreges de músiques del sud. Una
delicada peça interpretada de manera
exquisida i una magnífica composició on la simbiosi de guitarra i acordió
aconsegueixen una comunió magnífica.
La trobada amb Dimitri Saussard, acordionista, donarà una direcció final
per al projecte, sobretot en l'elecció del repertori d'estàndards de jazz, peces
musicals del tango argentí i composicions.
I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al
carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del
Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb el primer tall del disc, una peça del
Josep Manresa, el català del grup.
1.- Sur-Prise (J.
M.) 6m56s
Un tema amb aires mediterranis on la simbiosi rítmica
de baix i bateria permeten a la resta de companys desenvolupar les estructures
d’aquesta peça força vital. Guitarra i acordió mostren la seva tècnica així com
també el perfecte control del baix del català Manresa fent una mena d’aturada
rítmica per després tornar-se a desfermar amb el magnífic solo d’en Dimitri a
l’acordió.
L'elecció del ritme s’imposa
llavors naturalment amb en Josep Manresa. Els
seus orígens catalans li permeten
afegir els sons mediterranis interessants, sobretot
en els arranjaments i composicions pròpies.
Sébastien Necca, baterista,
els hi ofereix la versatilitat que marquen els seus poli-ritmes.
El juny de 2010, Alix va deixar la banda i això va fer que Romain Baret prengués el seu lloc. El canvi d'un piano per una guitarra aportà al grup un so nou i un nou color a la seva música.
El juny de 2010, Alix va deixar la banda i això va fer que Romain Baret prengués el seu lloc. El canvi d'un piano per una guitarra aportà al grup un so nou i un nou color a la seva música.
Els membres d’Azzango són tots músics professionals i han estat formats al Conservatori Nacional de l’àrea de Chambéry.
Seguim ara amb el tema 4rt també d’en Josep Manresa,
anomenat...
4.- Différence égallité (J. M.) 6m06s
Un tema iniciat pel baix d’en Josep amb un riff
rítmic melòdic que sembla el motiu principal de fons del tema. Dimitri entra
aviat amb l’acordió i ja d’entrada el tema agafa ja uns aires rítmics força
potents. Aquesta formació incorpora talls rítmics al bell mig dels temes,
permetent reconfigurar la peça. Això implica també unes dinàmiques importants
la qual cosa és d’agrair. En aquest tema això hi és força evident on també
podreu comprovar la gran tècnica i so d’aquest virtuós de l’acordió, Dimitri
Saussard.
Entre composicions rítmiques i boniques melodies, el projecte artístic
del quartet Azzango s’enriqueix de múltiples influències. Una bateria, un baix,
una guitarra i un acordió conformen l’instrumentació i peculiaritat del
projecte i aporten el so característic de la formació que mescla amb un ampli
esperit de llibertat, la frescor del jazz i la sensualitat del tango. Les
composicions es nodreixen de la improvisació que permet l’amplitud de la
concepció harmònica del jazz sense oblidar l’energia i la força de la música en
si mateixa.
Tot i que el seu repertori actual està format gairebé de composicions
pròpies, també apareixen arranjaments de diferents temes populars. Els concerts
d’Azzango transpiren l’emoció i la sensibilitat que brolla de la complicitat
musical i humana dels seus components.
I acabem aquest magnífic treball amb un altre tema de
Josep Manresa anomenat....
9.- Vamos! (J.
M.) 6m57s
Un tema marcat pel ritme del cajón del Sebastien...a
la vegada que per la melodia amb aires força càlids de l’acordió del Dimitri. La
delicada guitarra de Romain s’hi afegeix enriquint força el context i deixa pas
al solo a cajón del bateria Sebastien. La resta de companys li fan un riff
rítmic repetitiu per acompanyar-lo en la solitud. La melodia càlida de
l’acordió del Dimitri ens embolcalla en la seva gestió del seu solo. Tots
plegats tornen a la coda per anar fent cadascun d’ells el seu tros de melodia i
així encarrilar el tema cap el final. Un gran tema per acabar aquesta
presentació d’aquest disc de Nuevos Medios, que avui mateix, ara mateix s’està
presentant al Campari Milano.
Seguim ara amb els projectes de Quadrant Produccions i per tant....recordeu
que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de
Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
D’aquests dos projectes primer us presentarem el del guitarrista italià
Paolo Tomaselli anomenat...
“FLOATING BRIDGES”
Paolo Tomaselli
Editat per Quadrant Produccions Q00058J
Enregistrat al The Bunker Studio el novembre de 2014
per Aaron Nevezie.
Produït per Quadrant Produccions
Paolo Tomaselli, guitarra
Clay Lyons, saxo alto
Christian Li, piano
Jared Henderson, contrabaix
Roberto Giaquinto, bateria excepte en el tema 8
Ignacio Rivas Bixio, bateria en el tema 8
Totes les composicions són de Paolo Tomaselli..
Escoltem el primer tema del disc, el qual ja ens situarà en el context
musical, i sonoritats diverses, sonoritats aquestes en concret la del saxo Clay
Lyons que te una certa semblança amb la del gran saxo Jan Garbareck, o al menys
això m’ha semblat a mi en algunes frases.
1.- The Quest (P.
T.) 8m35s
Els inicis amb el so de la guitarra apagada i després amb el saxo alto i
la conseqüent melodia, ens situen en aquest primer tema que es va desenvolupant
seguint, inicialment, camins delicats però que posteriorment han anat canviant
i diversificant-se..
Aquest és un disc que tot ell està impregnat d’un missatge sonor
identificatiu, on el tempo mig serveix al líder i a les seves composicions com
a sustentador de la seva obra sonora. La conjunció i simbiosi dels
instrumentistes, guitarra i saxo alto, sobretot, és total i la compenetració
perfecte, no endebades aquests joves músics van tocar força vegades junts allà
pel nord-est dels eeuu a la millor escola de música, la de Berklee a Boston.
Escoltem el següent tema d’aquest disc editat per Quadrant...tema anomenat
4.- Java Street (P.
T.) 8m19s
Un tema on ben aviat escoltem el riff que li serveix de motiu principal,
un motiu repetitiu força interessant...i on posteriorment amb el solo del líder
es va desenvolupant, mentre la secció rítmica el segueix de manera reposada. El
posterior solo del pianista Christian Li recolza la proposta compositiva i més
encara la d’aquest jove saxo alto amb aquest so tant preciós. I ens retrobem
amb aquell motiu repetitiu tant ben trobat mentre el bateria fa de les
seves...i així acaben aquest magnífic tema...
Sembla que en Paolo, que és nadiu de Milà, s’ha passejat també pels
estats units, per l’àrea de Boston i New York a temporades, essent-ne ara el
seu lloc d’estudi i treball la ciutat de Barcelona. Un home que es fa una sèrie
de preguntes relacionades a la seva pròpia identitat....diu ell....Qui soc jo?
Soc italià perquè vaig néixer a Milà? Puc ser considerat una mica americà
perquè he estudiat i m’he format durant els anys clau del meu desenvolupament
personal? Soc potser una mica català perquè ara mateix vic i també parlo una
mica català? Potser soc una mica sud-americà pel fet d’haver parlat castellà
amb els estudiants de l’Amèrica del Sud que van estar amb mi a Boston i New
York? M’agrada pensar que visc en una metafòric pont flotant que connecta totes
aquestes cultures. És per això que he posat aquest nom a aquest projecte, en
honor a tothom qui connecta diferents mons, cultures i gèneres de música, gent
diversa i sentiments. Crec que aquesta música que escolteu o escoltareu
expressa totes les meves diferents ànimes. La majoria dels temes es van
composar a Brooklyn N.Y. excepte un parell que ho van ser a Boston i una a
Milà.
I acabem aquest projecte amb el darrer tema del disc anomenat
8.- Night shadows (P.
T.) 6m40s
Amb els dos temes anteriors de més de 8 minuts cadascun només m’ha
quedat espai per posar aquest darrer de prop de 7 minuts. Però quin tema
d’aquest gran guitarrista i quin gran solo que ens ha fet el Clay Lyons....
Nascut en una família d'artistes a Madison, Wisconsin, 23 anys d'edat, el
saxo alto Clay Lyons ha estat captivat per la música des de molt jove. Lyons va
començar el seu viatge musical tocant la bateria quan era un nen, després es va
passar al violoncel i piano, i finalment es va instal·lar en el seu instrument
d'elecció, el saxo alto als 12 anys A l'escola secundària, amb l'ajuda del seu
pare i alguns amics, Lyons va descobrir la música de Charlie Parker, i aviat es
va adonar que no hi havia marxa enrere. Amb el temps i després de molta pràctica,
es va convertir en un intèrpret important a la seva escola secundària i a
l'escena del jazz local de Madison, on va estudiar amb el llegendari Richard
Davis. El 2007, Lyons va ser guardonat amb una beca-matrícula completa al
Berklee College of Music, i des de llavors, ha tocat en moltes ocasions a
Berklee i en altres llocs. Lyons ha actuat com a acompanyant i amb els seus
propis grups als Estats Units, Hong Kong i Japó, i actualment es troba cursant
un màster de composició de jazz i de performance d'instruments de vent al
Berklee College of Music de Boston.
Deixem doncs aquest magnífic disc del Paolo Tomaselli i ens endinsarem
ara per acabar amb una altra proposta de Quadrant amb el grup de casa nostra
liderat pel bateria David Vinyoles i que em va fer arribar a les meves mans.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
David Viñolas, músic inquiet que ja porta uns quants anys formant part
de diversos grups i projectes musicals d’àmbits molt diferents, la tardor de
2013 va decidir a presentar en societat el seu projecte més personal, David
Viñolas Trio, i ho va fer dins el cicle Vesprades de tardor de Centelles.
Després de l’estrena en públic i veient la bona acceptació que va tenir,
Viñolas va seguir treballant, composant i arranjant per tenir un repertori
propi que, durant 2014, va anar polint i va presentar en clubs, cicles de
concerts i el festival de jazz de Vic entre d’altres.
L’estiu del mateix any va entrar a l’estudi i va enregistrar el disc Cap
al capvespre, que ara presenta en directe.
La música que ens ofereix aquest trio té diferents girs i textures,
passant pel swing, el groove, el free i la improvisació col·lectiva, utilitzant
ritmes i compassos més propis d’altres estils, sempre investigant, arriscant i
cercant nous colors. La comunicació, el talent i l’energia dels tres músics fa
que no hi hagi un concert igual. En aquest disc es podran escoltar temes que
majoritàriament són composicions del propi Viñolas, del saxofonista Albert
Bartolomé i alguna versió o estàndard arranjats per aquesta formació.
“Cap al capvespre”
David Viñolas Trio
Produït per Quadrant Produccions
Enregistrat el 21 i 22 de Juliol de 2014 al Teatre de
Ca l'Eril de Guisona per Ildefons Alonso.
Mesclat als Estudis Baraka per Marc Parareda i masteritzat
per Ferran Conangla.
David Viñolas – bateria
Albert Bartolomé – saxos alt i soprano (track 4)
Aleix Forts – contrabaix
Amb la col·laboració de Jordi Santanach, clarinet
baix (tracks 1, 5 I 8)
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic i modern projecte, amb
la col·laboració del magnífic so del clarinet baix...el que dóna nom al
projecte..
1.- Cap al capvespre (D.
V.) 6m22s
Doncs ja vegeu que estarem immersos en aquesta sonoritat un tant
preocupant, si ens cenyim al contrabaix de l’Aleix Forts...he..El clarinet baix
del Pau hi juga aquí un paper clau de contrapunt a la veu del alto de l’Albert,
i sempre David controlant el tempo i fent-los anar així, a poc a poc...uns sons
que em recorden d’altres que hem posat aquí...bé, després en parlarem, ara però
més coses que ens diu en David..
En David m’ha fet arribar una informació personal i addicional que jo
miraré d’encabir dins el programa..en el ben entès que la que no hi pugui
ficar, la podreu llegir en el blog....vegem què ens diu David Viñolas...
Vaig engegar aquest projecte a trio fa un parell d'anys després d'haver
fet un repertori basat en temes de Thelonious Monk a quartet on van passar
guitarristes i pianistes diversos. La comunicació i la complicitat am l'Aleix i
l'Albert em van fer plantejar un trio sense harmonia i vaig començar a donar-hi
voltes i a treballar-hi. Vam començar tocant estàndards i alguns temes de Monk
i poc a poc el projecte va anar evolucionant cap a terrenys més moderns, vaig començar
a provar temes propis, vam començar a jugar amb el free, la improvisació
col·lectiva, a tocar compassos d'amalgama i a crear el so que més o menys hem
plasmat al disc.
En escriure algunes cançons em va venir al cap la formació de quartet sense
harmonia i el clarinet baix, que tímbricament el trobo molt interessant,
m'encaixava força bé en la sonoritat del trio i el Jordi ho va fer de
meravella. L'alternate track del Capvespre va venir una mica jugant i per
proposta del mateix Jordi Santanach i no vaig dubtar en provar-ho, vam estar 2
dies a l'estudi i va donar per molt, vaig gravar molta música per després poder
seleccionar la que m'encaixés més bé amb el disc.
Sobre el tema Impro #1 (Nit a la Segarra) es tracta d’una improvisació
col·lectiva que vam gravar a la nit després de sopar una estupenda truita de patates
que ens va preparar l'Ildefons, vam engegar i per escalfar vam tocar aquest
track que ens va agradar i aquí està.
Seguim ara amb un tema que tots coneixem, és el Hey Jude de McCartney.
Aquesta versió que inicialment no sembla que ho sigui, ràpidament es transforma
en un magnífic exercici d’improvisació i investigació totalment enriquidor.
Tema de més de 9 minuts on veureu com aquests joves músics desenvolupen el
tema....
6.- Hey Jude (M.) 9m17s
Una magnífica versió, rica en variants i interpretada de manera
exquisida que ens fa veure de quina manera el Jazz és capaç de donar-li la
volta a les diverses músiques i reinterpretar-les de nou amb enriquiments
diversos, rítmics i melòdics. Aquí, el David Viñolas Trio ens ho ha mostrat de
manera ben palesa amb un magnífic arranjament que ens ha situat el tema a una
altra perspectiva.
Doncs i a mi que em sembla que els nostres músics tenen moltes coses en
comú, oi? A part dels estudis hi ha un tarannà en aquestes músiques que em
recorda d’altres projectes entre els quals els de l’Ivo Sans convida amb el
saxo alto del Marcel·lí Bayer, també el projecte del Cèsar Joaniquet de la
setmana passada hi te alguna cosa, un altre enregistrat al Fizz amb el
Marcel·lí Bayer, Ramiro Rosa i demés. Músiques subtils amb protagonistes
diferents ens fan entendre que el Jazz a casa nostra camina de manera ben
sòlida, i sinó escolteu aquest magnífic tema que sintetitza tot el que he dit.
7.- La felicitat de Sadie (D. V.) 4m48s
Doncs jo diria que és un tema força delicat i interpretat en aquesta ona
Lee Konitz, Art Pepper, Paul Desmond, etc...una mena de barreja de cool-west coast
gràcies al magnífic so de l’Albert Bartolomé al saxo alto. Un tema carregat de
swing, que ens permetrà situar-nos en el següent i darrer que escoltarem
aquesta nit, el tema anomenat...
Més coses que ens diu en David...El track Redibuixant el Camí és del
saxofonista Albert Bartolomé, una balada que m'agrada molt, un dia me la va
ensenyar i és un tema que ja portem temps que el toquem.
Vam gravar dues versions:
Hey Jude (Paul McCartney), diu en David, M'agraden molt els Beatles i
vaig agafar aquesta melodia per després deconstruir-la i entrar en terreny
free, un experiment.
Trois Gimnopedies (Eric Satie), les trobo d'una bellesa extraordinària i
em venia de gust tocar-les, realment va ser senzill, proposar a l'Aleix que
interpretés la mà esquerra de la partitura i l'Albert la dreta, posar una mica
de swing i obrir algunes parts a la improvisació. No se si a Satie li hauria
agradat, JEJEJ!
El perquè del títol del disc és que la majoria dels temes que jo he composat
han estat composats en aquesta franja de temps, és una franja de temps que em
dona calma i que em fa pensar, relaxar-me i la solo aprofitar bastant per
treballar temes d'aspecte més creatiu i el disc ha estat pensat i concebut
bàsicament en un grapat de Capvespres.
I voldria dir-vos que hi ha un parell de temes llargs on podreu gaudir
al màxim de les improvisacions d’aquests els nostres músics, els meus nens que
diu l’Andreu, però recordeu que per fer-ho abans heu d’adquirir el disc, i això
ho podeu fer entrant al web de quadrant produccions....
I ara acabem ja amb el darrer tema d’aquesta nit també amb la
col·laboració d’en Jordi Santanach amb el seu preciós clarinet baix, anomenat...
5.- Siempre de hace lo que se puede (D. V.) 5m39s
Doncs amb aquest tema acabem el projecte i programa esperant que hàgiu
gaudit d’allò més amb les músiques que us he presentat, i que han estat tres
treballs força diferenciats però amb el denominador comú de la qualitat i bon
gust en les composicions i molt bones interpretacions de cadascun dels músics
que hi ha intervingut.
Deixem-ho aquí recordant-vos que demà el podreu tornar a escoltar en
diferit a la mateixa hora i que el divendres miraré que ja estigui penjat al
blog del Jazz Club de Nit. Volia comunicar-vos que afegiré un dia de Jazz-Rock
amb material editat per Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic des de New
York. No tinc clar si faré un programa més o serà el darrer de cada mes...però
sí que faré aquest programa de Jazz-Rock-Progressive amb un munt de discos que
m’envien des d’allà i que ja tinc, i que crec que els haig de promocionar, en
la justa mesura de les meves possibilitats...
Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, ja sabeu que podeu anar al blog
del Jazz club de Nit i tornar a escoltar els programes que vulgueu i que ja en
són 192 i amb aquest seran 193 els programes que portem des del juny de 2009.
Bona nit i bon Jazz club de nit en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
