Programa 195: Moonjune Records I, amb Dusan Jevtovic, Dewa Budsana i Moraine, dimecres 25 de febrer de 2015.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Ja vaig comentar que el darrer programa de cada mes, i mentre el cos
aguanti, el dedicaria a una modalitat del Jazz anomenada Jazz-Rock-Progressiu,
i concretament a la productora i editora Moonjune Records dirigida per l’amic
Leonardo Pavkovik. La història i el perquè de tot plegat ve de ja alguns mesos
quan, després de parlar amb el Xavi Reija i que ell m’enviés el disc “Resolution”,
decidís posar-lo en un dels programes d’aquest Jazz Club de Nit, concretament
el programa 161 de la temporada passada.
A partir d’aquí, vaig continuar posant algun disc dels músics habituals
a les WTF del Jamboree com el baixista i entranyable Bernat Hernández i el seu
disc “BeHer3 en el programa 165. També van estar a punt de sonar les músiques
del Dusan Jevtovic, també editat per
MoonJune, la qual cosa farem . Va ser aleshores que vaig començar a rebre
discos d’aquesta editorial enviats directament des dels eeuu, des de Nova York.
Un d’aquests discos també va sonar en el programa 167, i aquest va ser “INTI”
de la formació Machine Mass on hi col·laborava el gran Dave Liebman.
En Leo m’ha continuat enviant discos i va ser no fa gaire que vaig
decidir agrair-li-ho fent un programa dedicat a les seves produccions.
Avui doncs és el dia en el qual iniciem aquesta proposta, on la música
serà una mica més canyera i els sons seran potser força més potents, i
recordar-vos que serà el darrer dimecres de cada mes. Als puristes del Jazz us
demano que feu un esforç i si no podeu fer-lo, doncs dir-vos que ja ens
retrobarem el proper programa, que serà com els anteriors, farcit de novetats
de Fresh Sound Records, de Quadrant Produccions, dels discos que els mateixos
músics m’envien, i d’algunes joies que tinc jo a casa.
Avui em limitaré a explicar-vos de què van els projectes que escoltareu,
i us deixo a vosaltres el gaudi d’escoltar-los sense les meves pesades
explicacions posteriors de com ha anat el tema, els solos i demés. Vosaltres
mateixos ho podreu esbrinar.
Comencem doncs amb el primer treball de la nit de l’editorial Moonjune
Records amb el projecte de les sonoritats més subtils d’aquest guitarrista
d’Indonèsia, en Dewa Budjana....i el seu treball anomenat..
“SURYA NAMASKAR”
Dewa Budjana
Editat per Moonjune Records MJR063
Enregistrat als Stagg Street Studio, el 25 d’octubre
de 2013 a Los Angeles i al Henson Studio, el 27 de gener de 2013 també a Los
Angeles.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu, IGN Bagus Wijaya Santosa
Productor internacional, Leonardo Pavkovic
Dewa Budjana, guitarra
Jimmy Johnson, baix eléctric
Vinnie Colaiuta, bateria
amb convidats especials:
Gary Husband: sintetitzadors
(tema 1) spacer
Michael Landau: solos
de guitarra (tema 7)
Totes les composicions són de Dewa Budjana.
Escoltem ja el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum i que
serà el més delicat, com és habitual..
7.- Surya Namaskar (D.
B.) 7m42s
El setè àlbum en solitari de la llegenda de la guitarra progressiva d’Indonèsia
Dewa Budjana (el seu tercer per MoonJune Records) veu el mestre deixant de
banda l'enfocament dens, l’aproximació als meticulosos arranjaments que
defineixen els llançaments MJR anteriors, a favor d'un sistema més àgil que
brilla amb una rara intensitat i de ple ens col·loca de cara i al bell mig
d’aquest magnífic guitarrista, en Dewa. Recolzat per la llegenda progressiva
del baix fretless, en Jimmy Johnson i els ritmes del mundialment reconegut i
innegablement mestre, el baterista Vinnie Colaiuta. El treball de Budjana és
tan deliciosament impredictible com és de commovedor i convincent.
Seguim amb un altre tema força delicat i preciós...
6.- Campuhan hill (D.
B.) 5m27s
Un projecte ple de girs i ziga-zagues on mai se sap què vindrà, què
escoltarem, Surya Namaskar ofereix una àmplia evidència que Dewa és troba com a
casa en els moments d'espontaneïtat pura, que esquinça a través d'una ranura
punyent; com més dens es troba, més i millor aconsegueix l’orquestració. Explorant
facetes prèviament no revelades de la seva mística artística, aquest àlbum es
destaca en un enfocament més instintiu, sense inhibicions en la seva forma de
tocar la guitarra i fer música. Tot just acabat, presentat, encara fresc i lliurat amb
convicció i urgència, cada cançó és com el seu propi viatge únic i còsmic.
Seguim ara amb aquesta música que ens evoca tantes sensacions i situacions místiques, i ja vegeu que interpretada de manera magistral per tots els seus components...En Dewa ens mostra la seva gran capacitat com instrumentista amb uns temes on les melodies són preciosistes, les composicions i arranjaments fets amb molta sensibilitat i gust, i amb uns acompanyants extraordinaris...Vinie Colaiuta és bestial, un dels bateries referents per aquestes latituds, així com el Jimmy Johnson al baix elèctric.
2.- Duajo & Guruji (D. B.) 6m56s
Si bé, això és així, aquest és sens dubte molt més que un "àlbum de
guitarrista". Més que el seu anterior treball amb MJR, Dewa demostra que
ell és més que el superheroi de les sis cordes, és un cas extraordinari per no només
ser inclòs en la elit dels millors guitarristes, sinó també per ser-ho entre
els més diversos, estilísticament parlant. Exhibeix una àmplia paleta d'estils
però mai a costa de l'emoció o de la cohesió. Aquesta és una música progressiva
polida; com més brillant i creativa és, més gran és el seu abast i
convenciment.
Els acompanyants, com el Gary Husband (al sintetitzador) i la icona de
la guitarra de L.A. en Michael Landau, han col·laborat en inspirades actuacions
com artistes convidats d'Allan Holdsworth "i han estat sidemen del veterà
John McLaughlin. Surya Namaskar és fina ara la declaració més personal d'un
dels guitarristes més complets del món, i un dels més personals compositors. De
fet, aquest projecte és una realització brillant i vital alhora.
Acabem aquest projecte amb el tema més inquietant...
4.- Lamboya (D.
B.) 6m17s
Doncs deixem aquest magnífic i fins i tot sofisticat treball del gran
guitarrista indonesi, en Dewa Budjana per continuar amb el del Dusan Jevtovic,
el qual vaig poder veure en la seva presentació a Barcelona a la seu de Aclam
Records, convidat per ell mateix, com va fer el Xavi Reija en el mateix
indret tot i presentant el seu Resolution.
“AM I
WALKING WRONG?”
Dusan Jevtovic
Editat per Moonjune Records MJR058
Els temes de l’1 al 9, enregistrats per Jesús Rovira
i Joan Berenguer en directe a la Casa Muradas Studios, en algun dia de l’estiu
del 2012, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Productor executiu, Leonardo Pavkoviv
Dusan Jevtovic, guitarra i efectes
Bernat Hernández, baix fretless
Marko Djordjevic, bateria
Tots les composicions són de Dusan Jevtovic.
Comencem amb el primer tema que com sempre serà un dels més delicats,
que n’hi ha en aquest disc, com aquest...
6.- Embracing simplicity (D. J.) 6m13s
El debut internacional del guitarrista serbi Dusan Jevtovic és un
emocionant viatge ben assegut però al seu darrere, amb tot de corbes i girs
imprevistos. Am I Walking Wrong?, ens ofereix moments immensos, d’explosiva
potència intercalats amb mostres de dissonàncies agradables, moments d’ambient
contemplatiu, reblats pel rock més progressiu. Aquest magnífic trio ens mostra
una gran capacitat de confiança i ens ja passejar a grans gambades a través
d’un conjunt de temes originals, enganxosos i força accessibles, que són
fascinants i impredictibles.
1.- You can’t sing, you can’t dance (D. J.) 4m19s
En Dusan no perd temps fent-nos veure que és un guitarrista complet, amb
una gran varietat de recursos i tons brillants en el seu arsenal. Amb un
vocabulari que molts guitarristes voldrien, propulsa una sessió que
contínuament s’està desenvolupant a un alt nivell, fent gaudir als fans
d’aquest estil de tocar la guitarra, especialment als qui han, hem, escoltat a
músics d’aquestes sonoritats en èpoques passades, tot i el pas del temps i la
millor tecnologia actual.
2.- Am I Walking Wrong? (D. J.) 4m36s
Contínuament empenyent als companys mitjançant aquest conjunt de temes
d’estructura única i intrigant, Jevtovic desenvolupa els sons amb un estil i
elegància fascinants. Amb la destresa d'un gran tècnic i l'ànima d'un gitano,
la seva obra cabdal és diferent de qualsevol cosa que es pugui esperar, però
sempre concebuda i executada brillantment. Hi ha un munt de sorpreses que ens
aguaiten, i totes són bones!
3.- Drummer’s dance (D.
J.) 4m38s
Els acompanyants són d’igual manera mestres en el seu ofici. Bernat,
també amb projecte propi que ja va sonar en aquest programa, és un dels
referents del baix elèctric havent-se format amb gent com Gary Willis, entre
molts altres. Acompanyant, com el mateix Dusan, en el projecte del Xavi Reija,
demostra la seva versatilitat en els diferents projectes on hi participa.
Contundent és també la participació del gran bateria Marko Djordjevic,
establert a New York, mestre i innovador el qual ha tocat amb gent com el
mateix Willis, però també amb Matt Garrison, Wayne Krantz, Jonah Smith, Bill
Frisell, Lionel Loueke, Aaron Goldberg, and others.
Escoltarem ara per acabar un tema on segur us recordareu del gran Jimi
Hendrix...
4.- One on one (D.
J.) 4m51s
Malgrat les complexitats innates de les cançons i les inclinacions al
desenfocament del gènere, el seu fons, el seu backup mai falla i deixa sempre
la feina perfectament feta. I parlant d’estils musicals, penseu que aquests
abasten una gran quantitat de terreny. Clarament aquesta és la personalitat
d’en Dusan, aquest és el seu espectacle on s’aventura i amb força risc. La seva
banda però, està sempre amb compactada amb ell de manera perfecta.
Deixem aquest magnífic treball tot i recordant-vos que encara queden 6
grans temes els quals podreu obtenir entrant a la web de moonjunerecords.com
Endinsem-nos ara en el darrer projecte de la nit dedicat a Moonjune
Records, editorial creada i dirigida pel Leonardo Pavkovic, des d’aquí una
forta abraçada....amb el grup Moraine i el seu projecte..
“GROUNDSWELL”
Moraine
Editat per Moonjune Records MJR066
Enregistrat per Steve Fisk el novembre de 2014 a
Seattle
Produït per Dennis Rea i Steve Fisk
Productor executiu Leonardo Pavkovic
Dennis Rea, guitarra, electrònica i Mellotron
Alicia deJoie, violí elèctric
James deJoie, saxo baríton, flauta i efectes
Kevin Millard, baix stick
Tom Zgong, bateria
Moltes de les composicions són de Dennis Rea, tot i que n’hi ha també de
la resta de membres de la banda....temes on la potència rítmica es veu
acompanyada per moments de relaxació aconseguint així que la maquinària del
tempo descansi de la mateixa manera també que la nostra ment.
Comencem escoltant un tema de Dennis Rea anomenat
8.- Waylaid (D.
R.) 7m20s
La més recent metamorfosi de Moraine destaca en el seu tema recurrent de
desenfrenada invenció, sense immutar-se per convenció i lliurat de manera
convincent, amb abandó! Deixant tot preconcepte a banda, Dennis Rea i companyia
inicien amb valentia les maneres i formes musicals on, la majoria de les bandes
progressives modernes, només hi podrien somiar.
Amb una gran quantitat de temes originals nous, així com també amb peces
escrites per al grup per compositors com en Daniel Barry i Jon Davis,
Groundswell, certament consolida la posició de la banda com una veu singular
com cap altre en l’actual jazz-rock-progressiu estatus. Aprofitant l'impuls
generat per les seves anteriors realitzacions a MoonJune Records, Moraine es
nodreix de les facetes més exòtiques de l’avant garde i la fusió.
Escoltem un altre tema del líder teòric de la banda, en Dennis
Rea...anomenat
4.- Gnashville (D.
R.) 4m11s
Els seus treballs anteriors, manifest deNsity (MJR028), del 2009 i
l’espectacular projecte que el va seguir el 2012, el Metamorphic Rock: Live at
NEARfest (MJR040), són àlbums que van obtenir centenars de bones crítiques a
tot el món, guanyant a més a més seguidors diversos que van des dels aficionats
al jazz, als metalheads, passant pels amants del món de la música en general.
Els moments de "primerenca Crimsonesque" (referit a King Crimson) intensitat
s'equilibren sovint per un enfocament més oriental de la melodia, la disposició
i el lliurament del conjunt; la música és deliciosament fresca i impredictible
del tot.
Les composicions brillants decorades per temes de gran abast i potència,
els canvis sobtats rítmics, les sensibles dinàmiques de grup i excursions i
solos en solitari dominen aquesta sessió que Moraine revela en un ambient més
psicodèlic, sense deixar de ser col·lectiva i estar tenaçment endollada a la màgia del
moment.
2.- Skein (D.
R.) 3m51s
Els amants de les millors ofertes de la fusió clàssica, rock progressiu,
avant garde, jazz progressiu, free jazz i gèneres de la música oriental es
trobaran molt a gust amb aquesta proposta, però només començaran a penetrar en
la superfície d'aquesta deliciosa amalgama! Una escolta més profunda serà lo
adequat mitjançant la visita al web de Moonjune Records i adquirint per un
mòdic preu la versió digital de tots aquests discos amb la millor qualitat
sonora.
Tots els components de la banda, el líder i guitarrista Rea; la violinista,
Alícia Dejoie; el saxofonista i flautista, James Dejoie; el baixista Kevin
Millard, i l’última incorporació de la banda, el veterà bateria Tom Zgonc,
estan en plena forma, tocant amb una gran inspiració, en aquesta excursió tant especial.
Groundswell és un dels més ambiciosos àlbums del gènere jazz-rock-progressiu d'aquest any. Aquesta és la "nova fusió valent" ... i com el títol podria inferir, estan destinats a deixar un gran senyal!
Acabem amb un tema de la Alicia deJoie anomenat
3.- Fountain of Euthanasia (D. R.) 3m25s
Doncs deixem-ho aquí...jo m’imagino que esteu flipant encara, més o
menys com jo, després d’haver repassat alguns dels temes d’aquests tres grans
discos de Moonjune Records. Ja sabeu que només heu de fer una cosa i aquesta és
entrar al seu web on podreu veure l’extens catàleg d’aquest tipus de música que
jo porto incorporat al meu ADN dels anys 70s i ves per on que ara hi torno. Al
web s’ha de veure, escoltar i finalment col·laborar adquirint els discos que
més us agradin que segur seran molts, sinó tots.
I ja per acabar recordar-vos que aquest divendres tenim un gran
concert-jam session gratuït amb Juan de Diego Trio, amb Juan de Diego,
trompeta; Dani Pérez, guitarra i Joe Smith, bateria...com sempre primer una
hora de concert i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar....un
concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, des d’aquí una
forta abraçada a tots que ho fan possible.
Molt bona nit i bon Jazz club de Nit amb Moonjune Records en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
