Programa 167 dia 12 de juny de 2014. Chick Corea i el "Circling In" de 1970 i Machine Mass feat. Dave Liebman
Bona nit a tothom, benvingudes i benvinguts Jazzwomen i Jazzmen, com diu
l’amic i mestre de les ones Andreu Fàbregues al seu Camps de Cotò.....avui hi
tornem de nou amb un programa que no us deixarà impassibles. Després de la
música dolça del disc d’en Roger Mas Trio i el hard bop i jazz wet coast del
Harold Land Quintet, avui tenim una mica de tralla, metralla, amb una mica de jazz d’avantguarda. No sé el perquè, però
m’agrada posar-vos els meus vinils, comprats fa una pila d’anys i que són la
música que jo escoltava allà pels anys 70s i 80s i que també escolto ara.
Discos pels quals no passa el temps. Aquells discos que saps que sempre els
podràs tornar a posar...i això és el que
faig....
Avui m’agradarà que escolteu un parell de treballs no directament
relacionats en el temps, ans al contrari, però sí amb alguna cosa en comú,
alguna concepció avantguardista de la música, del Jazz. En el primer disc, un
doble LP de Chick Corea, tot i haver-hi temes free barrejats amb avantgarde,
també n’hi ha d’altres més normals, dins de la concepció moderna del jazz, i
aquests són els corresponen a les cares 1 i 2 d’aquest doble LP, i seran els
temes que escoltareu.
L’altre projecte és força més “canyero” i és una mostra d’alguns dels
treballs que la editorial americana Moonjune Records es dedica a produir. Haig
de dir que, després d’haver posat el disc de l’amic Xavi Reija, “Resolution”,
el responsable de l’editorial es va posar en contacte amb mi, el Leonardo
Pavkovic, i em va fer arribar un paquet amb cinc discos de la seva editorial.
La veritat és que ha estat molt amable en Leo, però em sap molt greu no poder
posar els altres quatre discos, donat l’estil més aviat dirigit cap el Rock
progressiu amb sí, algunes espurnes de jazz....La veritat és que l’únic que
podré utilitzar és el que escoltareu avui i és el disc de la formació Machine
Mass i el seu disc “INTI”, amb la col·laboració estel·lar de David Liebman.
Anem doncs amb el primer treball, el dedicat a Chick Corea....que tot i
ser el Jazz Master, el poso a l’inici per la menor consistència sonora de la
seva proposta a piano, contrabaix i bateria, vers la proposta de saxos i
flauta, guitarra elèctrica i bateria....força més canyera que deixaré pel
final.
D’aquet doble L.P. només escoltareu les cares 1 i 2.... Un disc
on clarament es diferencien les sessions d’enregistrament, on la primera cara
es va fer el 1968 amb una formació i la de la cara 2 del 1970 amb una formació
diguem-ne força més eclèctica i moderna. Així seran també les músiques, més
tranquil·les a la cara 1 i més agosarades a la cara 2.
The Blue Note Re-issue series
“CIRCLING IN”
Chick Corea
Editat per Blue Note el 1970 BST 84 555 XCT
SIDE 1, enregistrada el maig de 1968 a New York
Chick Corea, piano
Miroslav Vitous, contrabaix
Roy Haynes, bateria
Escoltem el primer tall del disc, el delicat Bossa, tema de Chick Corea
a ritme súper delicat de bossa i on amb només 27 anys podreu escoltar quin
nivellàs tenia ja pel que fa al domini de les 88 tecles. En la seva concepció
rítmica de l’instrument es veu clarament el fet d’haver estudiat la bateria i
haver-la tocat i que la toca la mar de bé.
1.- Bossa (C.
Corea) 4m45s
Per saber una mica qui és Chick Corea, us diré d’entrada que avui ha fet
73 anys i que està en plena forma....Encara recordo el bon regust d’orella i
visual de la seva participació en l‘anterior edició del ViJazz Festival de
Vilafranca del Penedès.....però ara ens centrarem en la època de la seva vida
dels anys 60s que és quan es va fer aquest disc....una informació extreta del
magnífic llibre “Guia Universal del Jazz Moderno” de Juan Giner, Joan Sardà i
Enric Vázquez.
Chelsea, Massachussets, el 12 de juny de 1941...de família italiana,
porta més 40 anys de carrera com a pianista i ha aconseguit un reconeixement
públic i projecció comercial que va més enllà del què és habitual en el món del
jazz. Millor compositor que pianista (això diuen ells) Corea te un sentit innat
de la melodia i d’un original pols rítmic, sovint expressat en breu cèl·lules
que han fet d’ell un músic apreciat tan en el món del jazz com en el del pop i
la música contemporània de concert.
Anem ara amb un tema força delicat inicialment, a piano solo i que ja
veureu com canviarà l’assumpte després d’aquesta primera intro, tema també del
senyor Corea.
2.- Gemini (C.
Corea) 4m20s
Ja heu escoltat com tan Chick com Miroslav a solo d’instrument tots dos,
han lluït abastament amb ja una clara tendència a la improvisació lliure,
concepte aquest de plena avantguarda jazzística.
Al llarg dels anys, Corea s’ha bellugat en contextos molt variats. Els
seus inicis en el Latin Jazz marcaran la seva obra, la qual transitarà des
d’unes primeres gravacions amb influència de la música experimental fins una
pionera fusió elèctrica que desembocarà en la banalització, per després passar
pels solos a piano, la revisió del trio, piano, contrabaix i bateria, les obres
orquestrades o les incursions en la música seria.
Escoltem ara un estàndard, una preciosa balada, reconvertida a la
modernitat gràcies a les virtuts d’aquest mestre i a un magnífic
arranjament...que per més avantguarda que fos hi devia ser....
3.- My one and only love (Mellin/Wood/Sherwin) 3m34s
Després de la presentació inicial, el swing hi és força present tan en
la pulsió del líder com també amb el dels acompanyants.
Va descobrir el piano als 4 anys i el 1962 va ingressar en la
prestigiosa Juilliard School i va debutar amb Mongo Santamaria. Més tard va
tocar amb Willie Bobo, Montego Joe i d’altres també en l’òrbita del Latin
Jazz. El 1964 es va incorporar al grup
de Blue Mitchell en un parell de discos de Blue Note. Dos anys després i
recolzat pel Herbie Mann amb el qual tocava aleshores, Corea va enregistrar el
seu primer disc com a líder, el “Tones for Joan’s Bones”.
Entrem ara amb el 4rt tall de la cara 1, tema força avantgarde de
concepció i d’interpretació.
4.- Fragments (C.
Corea) 4m02s
Tema total d’improvisació lliure, és tot el que sembla. Magnífic treball
de recerca sonora i rítmica amb un trio de mestres....i això que Mr. Roy Haynes
no era ben bé d’aquesta corda, ell que era el més ganàpia de tots tres.
El quintet que va gravar aquest disc estava format per Joe Farrell,
Woody Shaw, Steve Swallow i Joe Chambers, la qual cosa ja va confirmar
l’habilitat de Corea de fer-se acompanyar de grans músics. Algunes de les peces
del Tones a més d’afegir-hi temes inèdits i dos temes de Hubert Laws veuran la
llum com a “Inner Space” a nom d’aquest darrer. El 1967 Chick Corea participarà
en una sessió liderada pel bateria Pete La Rocca, amb John Gilmore i Walter
Brooker que s’editarà com “Turkish women at the bath”, publicat posteriorment a
nom de Corea i com a “Bliss”.
Escoltem ara el darrer tall de la cara 1, un tema preciós, allunyat de
l’anterior, amb una melodia embolcallada per la rítmica potent al darrera.
5.- Windows (C.
Corea) 3m10s
Ja vegeu quina preciositat de tema....
Jo no sé si vosaltres hi noteu o heu pogut escoltar algunes notes
identificatives del què serien temes com Spain o Crystal Silence, però a mi
m’ha semblat escoltar-ne algunes..Anem ja amb la cara 2 del 1970.
SIDE 2, enregistrada el 7 d’abril de 1970 a New York
Chick Corea, piano
Dave Holland, contrabaix
Barry Altschul, bateria
Escoltem ara el segon tall de la cara 2, el magnífic I don’t know, tema
que de manera velada l’inicien amb una suavitat que aviat es veurà sobrepassada
pel canvi rítmic...
2.- I don’t know (C.
Corea) 2m40s
Ja ho heu pogut notar....inici suau i canvi brutal i un magnífic tema
amb un Corea impressionant sense oblidar gens a un Miroslav que formaria part
de la primera fornada de baixistes de Weather Report i el gran Roy Haynes que està també pletòric.
El 1967, Chick Corea enregistrà amb Stan Getz el “Sweet Rain” i el 1968,
va acompanyar a Sarah Vaughan. Aquest mateix any enregistrarà un dels seus
discos fonamentals “He sings, now he sobs” per Blue Note. Corea va convocar a
Miroslav Vitous i a Roy Haynes per a un brillant exercici d’improvisació que
marcarà època. La cara 1 del disc que avui us presento, el “Circling In”, el va
fer amb aquests dos monstres. Blue Note en va fer aquesta reedició el 1970,
d’un disc que no surt ni en la pàgina web de Chick Corea.
Anem ara amb un tema de Monk, el que li va dedicar a la seva i de molts
músics de l’època, la Baronesa Pannonica de koenigswarter. Una obra mestre que
en Chick es dedica a reconfigurar a la seva manera..
3.- Pannonica (T.
Monk) 2m59s
Una melodia inicial que l’identifica, i també després el pont per tornar
al tema, i aquí s’acaba l’estàndard i comença el desconegut...Un Haynes immens
a les escombretes i un Miroslav potent, marcant a mode de walkin el tempo, i
mentre, Mr Corea, gaudint en el registre mig alt, que és on ell sembla
trobar-se millor.
Escoltem ara el rítmicament més potent primer tall de la cara 1, el
Samba Yanta de Corea....On l’inici de la curta melodia es veu ja marcada per la
potència rítmica de Vitous i Haynes...
1.- Samba Yanta (C.
Corea) 2m40s
Corea després dels inicis, s’ha embrancat en un tour de force amb els
companys per mantenir la maquinaria a tope....Un gran tema de Corea...
Les influencies de Corea van des de Bud Powell a McCoy Tiner, passant
per Bill Evans i Paul Bley i es conjuguen finalment en us estil propi. Després
de formar part del quintet de Miles Davis el 1970, Corea Va formar un trio amb
Dave Holland i Barry Altschul, els quals van enregistrar el disc “The song of
singing” per Blue Note amb tota una colla de temes inclos el d’Ornette coleman,
“Blues Connotation”, que està inclòs en la cara B de la reedició que avui us
presento i amb la mateixa formació, i que ara mateix sonarà...per a tots
vosaltres.....un tema de més de 7 minuts on la melodia de Coleman deixarà pas
ràpidament a la improvisació de Corea....
4.- Blues connotation (O.
Coleman) 7m17s
Quin magnífic tema, en clau de Blues la qual cosa li agradava força al
més Free de tots, Ornette Coleman...
Després va incorporar a Anthony Braxton i el grup va passar a ser
“Circle”, amb el qual van enregistrar “Early Circle” el 1970 per Blue Note i el
doble LP en directe, “Circle Paris-concerts”, el 1971 per ECM. La música que
feia Chick Corea en aquella època es basava en la improvisació lliure i era
d’una gran intensitat, tal i com es demostra en les gravacions anteriors en
l’àlbum “Is” (The Complete Is Sessions) del 1969 de Solid State/Blue Note, amb
Shaw, Lwas, Holland, Bennie Maupin i Jack deJohnette. En la mateixa línia,
Corea participà com a sideman en l’excel·lent disc de Marion Brown, “Afternoon
of A Georgia Faun” del 1970 i per ECM.
Deixem-ho com hem dit abans aquí ja que és l’etapa que ens ocupa en
aquest disc amb sessions del 1968 i 1970.
Deixeu-me que us digui quatre paraules sobre el concepte d’improvisació
lliure....
La improvisació lliure es fa en un context atonal on el focus es
desplaça de l'harmonia a d’altres dimensions de la música: timbre, intervals
melòdics, rítmics i de la interacció espontània entre músics. Tot i que els
artistes poden triar tocar en un determinat estil o una clau, o en cert tempo, les
cançons convencionals són molt poc freqüents en la improvisació lliure;
s’emfatitza més generalment l'estat
d'ànim, la textura o, més senzillament, en gest performatiu que en les formes
preestablertes de la melodia, l'harmonia o el ritme. Aquests elements són
improvisats a voluntat mentre la música avança....A veure si això s’assembla al
que escoltareu ara...
5.- Duet for Bass and piano nº 1 (D. Holland/C.Corea) 3m28s
6.- Duet for Bass and piano nº 2 (D. Holland/C.Corea) 1m40s
Doncs potser sí que això que hem escoltat el Improvisació Lliure, oi? I
tant lliure....
Ara estem en predisposició per escoltar els Machine Mass....que ja
veureu i escoltareu que hi haurà un canvi sonor important i el concepte musical
és força més ampli i també lliure...
Aquest disc em va arribar de New York conjuntament amb 4 més i enviats
pel Leonardo Pavkovic, editor, productor i director de la discogràfica Moonjune
Records, i quasi juraria que serà la primera vegada que l’escoltareu, ja que em
consta que no ha sonat en cap emissora del nostre país....Una Primícia a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 en el seu programa Jazz Club de Nit...
Aquest disc, no sé jo si el podreu trobar a la botiga Blue Sounds del
carrer Benet Mateu 26 a Sarrià, on hi ha tot i més de Fresh Sound Records i
tampoc a Quadrant Produccions....però ja sabeu que en aquests llocs hi podeu
trobar de quasi tot i més....Anem-hi doncs i aneu en compte amb les pujades,
baixades i corbes d’aquest tobogan...
“INTI”
Machine Mass.....
Tony Bianco & Michel Delville feat. Dave Liebman
Tony Bianco & Michel Delville feat. Dave Liebman
Editat per Moonjune Records MJR 060
Enregistrat el
10 d’octubre de 2012 als Red Rock Recording Studios, Saylorsburg, PA (USA) per
Kent Heckman.
Produït per Machine Mass.
Productor executiu Leonardo Pavkovic..
Michel Delville, guitarra, Roland GR09, electrònica
Tony Bianco, bateria, loops, percussió
Dave Liebman, saxos tenor i soprano, flauta dolça.
Els temes són bàsicament de Bianco i Delville tot i que hi ha el “In a
silent way” de Joe Zawinul i col·laboracions en dos temes de Dave Liebman.
Vegem qui és el Tony Bianco, drummer potentíssim..
Tony Bianco és un bateria de jazz i compositor de la ciutat de New York
que es va traslladar a Europa a principis dels 90s. Es descriu com "un
veritable mestre de la bateria", això diuen els de Ayler Records. Ha tocat
i gravat amb molts músics de jazz prominents incloent Elton Dean, Alex Von
Schlippenbach, Dave Liebman, Paul Dunmall, i Evan Parker. El 2008 va reunir a
Dave Liebman i Evan Parker per a una gravació de la BBC que es va convertir en
el CD "Relevance".
Tony, ha tocat amb molts dels improvisadors europeus i també va enregistrar
un disc de jazz contemporani anomenat “In a Western Sense” amb Zoe Rahman. Va
tocar amb Elton Dean en el seu projecte concepteual anomenat
"Freebeat", del qual en va resultar dos CD amb Dean a "Northern
Lights" i amb Liebman en Monkey Dance.
El 2009 va gravar “Never Pet a
Burning Dog", amb la banda douBT amb el guitarrista Michel Delville i el pianista
Alex Maguire, obra reconeguda i aclamada amb 4 estrelles en el Downbeat Jazz
Magazine.
El primer tema que escoltarem és l’emblemàtic “In a silent way”, de Joe
Zawinul....que crec jo que enllaça perfectament amb l’anterior de Corea...i
l’escoltareu enllaçat també amb el primer tema del compacte, el que dóna nom a
l’àbum, INTI de Bianco/Leibman
4.- In a silent way (J.
Zawinul) 6m30s
1.- INTI (Bianco/Leibman) 7m29s
Carall, quina entrada oi? Primer amb el carismàtic In a Silent Way que
va sortir en el disc homònim de Miles Davis...i després aquest INTI, que
s’enllaça a la perfecció per després esdevenir quelcom de majestuós amb el
Michel distorsionat a la guitarra i després un Liebman força més líric i acabar
amb una seqüència rítmica brutal de Bianco....
Potser que parlem una mica del Mr. Dave Liebman.... nascut el 1946, saxo
tenor i soprano...Lennie Tristano li va donar classes particulars i Charles
Lloyd de saxo i flauta. La seva primera i més gran influència li va venir de
John Coltrane. Va ser cofundador de ka Free Life Communication Association,
grup amb seu al Space for Innovative Development de New York. Actualment, a
part de compartir la seva saviesa amb gent jove com és el cas del disc d’avui,
Liebman es passeja pel món donant classes magistrals, trepitjant escenaris i
enregistrant projectes. Allà pels primers anys 70s, formava part del grup
d’Elvin Jones, amb el qual va enregistrar un parell de discos per Blue Note.
Després Miles el va cridar i amb ell s’hi va estar fins 1974 havent enregistrat
un disc cada any per Columbia....com per exemple el “On the Corner” del 1972.
Tot i que s’estava amb Davis va fundar el seu grup anomenat “Lookout
Farm” amb el músic indi Badal Roy que tocava la tabla.....
Seguim ara amb un tema de Bianco suposadament dedicat a Charles Lloyd i
que es diu així....
3.- Lloyd (Tony
Bianco) 6m25s
Tema iniciat per un patró rítmic de marcat contratemps i entretallat i
per sobre notes llargues de saxo i guitarra....per després esdevenir un excels
treball amb el solo inicial del mestre Liebman del qual en seguim parlant..
I seguint amb el Liebman....Sense estendre’ns massa dir-vos que les
seves col·laboracions en treballs editats
per ECM són moltes i amb diversos músics, com Richard Beirach, John
Abercrombie, Frank Tusa, Steve Swallow, Steve Khun, Bob Moses, etc...
Posteriorment va fer una gira amb el Chick Corea, mentre que pel seu
propi grup hi passava gent com John Scofield, Randy Brecker, Adam Nussbaum,
etc...A principis dels 80s forma un grup amb Beirach, George Mraz i Al Foster a
la recerca de l’emoció controlada. Quan ja s’acaben els 80s va fundar el grup
“Quest” amb Beirach i d’altres més. Amb el temps ha anat canviant i el músic
eclèctic inicial ha madurat i ara li preocupen més les textures sonores i el
fraseig i es dedica més al soprano, tot i que també toca el tenor en aquesta
col·laboració.
Anem-hi ara amb el tema cinquè del disc...amb un inici similar i que
magnifica el projecte i la idea global del disc....tema del guitarrista belga
Michel Delville.
5.- A Sight (M.
Delville) 6m39s
Quin magnífic so el del soprano del Liebman....i sempre uns baixos
fantàstics presumiblement programats
electrònicament pel Tony Bianco i un so i solo del Michel impressionants...parlem
doncs ara d’aquest músic...
Michel Delville és un músic, escriptor i professor nascut a Lille,
Bèlgica, el 1969.
Ha estat actuant i component música alternativa des de mitjans de la
dècada de 1980. Els seus projectes més recents inclouen el quintet The Wrong
Object (que va fundar el 2002 i per al qual ha escrit gairebé totes les cançons
que s'han publicat fins ara, DouBT, Machine Mass feat Dave Liebman etc...Ha
tocat i enregistrat amb Dave Liebman, Elton Dean, Annie Whitehead, Harry Beckett,
Richard Sinclair, Ed Mann, Alex Maguire, Dagmar Krause, Benoît Moerlen,Tony
Bianco, Karen Mantler, Geoff Leigh, Markus Stauss, Guy Segers, Klaus Blasquiz,
Gilad Atzmon, Dirk Wachtelear i altres. Els últims anys han estat un període
productiu, amb enregistraments i gires de Delville a molts països diferents
(entre ells Japó, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Gal·les,
la República Txeca, Eslovàquia, Grècia, Luxemburg i Bèlgica). Els programes de
ràdio sobre les seves obres musicals - i sobre la música que ha escrit per a
The Wrong Object des de l'any 2002 - s'han transmès per la RTBF, RAI3, RTC,
VPRO, i molts altres canals de televisió i ràdio independents i ha rebut
crítiques positives de publicacions com Jazzwise, DownBeat, Guitar Player, Signal
to Noise, Allmusic, MusicaJazz, Jazz Review, altres revistes independents,
revistes electròniques i blocs.
Acabem ja amb aquest magnífic treball amb el segon tema del disc de Tony
Bianco i Michel Delville que és el
2.- Centipede (T.Bianco/M.
Delville) 4m43s
Doncs res, això ha estat tot....com sempre que podem acabem a bon ritme
i avui no ha estat una excepció...Espero que hàgiu gaudit del programa, un pel
agosarat ho reconec, però sempre donant sortida a nous projectes de músics del país
o no, de projectes en clau estàndard o no com el d’avui, enviat pel Leonardo
Pavkovic des de New York al qual li agraeixo el detall...
La primera part l’hem passada amb el gran Chick Corea que avui ha fet 73
anys, per molts anys Chick, amb un treball reeditat per Blue Note el 1970 d’un
vinil, un doble LP digitalitzat i que ha sonat la mar de bé, així com les
músiques que hem escoltat....
Ja dir-vos que tot just demà tenim un gran concert de Jazz amb el Gorka
Garay Quintet amb Marco Mezquida, Pau Domènech, Pau Sala i Carlos Falanga.
Gorka presenta el disc “El Cazador de luz”.....
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
