Bona nit a tothom, benvingudes i benvinguts al programa de Jazz que fem
els dijous a la ràdio municipal de Sant Vicenç dels Horts.
Esteu escoltant Jazz Club de Nit, i si ho esteu fent per ràdio, ens
esteu sintonitzant als 90.2 MHz i si ho feu per Internet ho feu des de
l’adreça:
Avui farem un “especial”, un programa especial dedicat a la ingent obra de l’amic i gran guitarrista Pere Soto.
Ara mateix el tenim a Mèxic, composant sense parar i tocant amb gent
molt potent en els diversos estils que ell domina que són....quasi tots. Sembla
que està fent bolos en plan Gipsy i també en plan “Free”....free total...
La seva biografia és tant extensa que se’m fa difícil fer-vos-en un
resum, la qual cosa miraré de fer igualment. Ja sabeu que en aquest programa
els textos també són importants i per això estan penjats al blog del programa
de la mateixa manera que els àudios.
Nascut a Badalona el 1958, és Autodidacta, Guitarrista de jazz ,
compositor , arranjador , productor musical i un dels pioners a l’estat a
dedicar-se al Gipsy Jazz, hereu de la música que va fer Django Reinhardt. Va
començar en això de la música ben jove tocant en grups de rock i del blues,
passant-se al món del Jazz i també al món clàssic i la música contemporània.
El 1989 va començar la carrera internacional tocant per Europa i després
pels EEUU i Mèxic, compaginant els concerts amb la composició.
El 2006 va aparèixer en un llibre dedicat als guitarristes esquerrans
que han canviat la història de la música, on hi ha també Jimi Hendrix, Albert
King, Paul McCartney, etc...i ell forma part d’alguns dels guitarristes
europeus...ja veus..quin crac.
El 2008 apareix en dos dels més importants Festivals de Gipsy Jazz als
Estats Units, el San Francisco DjangoFest i el de Los Angeles DjangoFest.
Alguns dels esdeveniments més importants de la seva carrera són...
El 1989, el seu primer LP “Coincidencias” va ser nominat com a millor
disc per Radio Nacional, Radio 4 a tot l’estat peninsular.
El 1990 va al Festival de Jazz Experimental d’Eindoven amb Tom Corea i
Niko Langenhuisen i també surt al programa Jazz&Co de TV3 amb el Pere Soto
Quartet.
Durant la primavera del 1992 enregistra el seu primer compacte,
“Metanoic” a Holanda, el qual serà escollit com a millor disc del mes i un dels
12 millors de l’any per la Jazz South Art
Federation als EEUU.
El seu segon compacte “Particular Vernácula” el va enregistrar el 1994 a
New York liderant-lo amb el Bill Gerhardt i amb músics com Dave Liebman, Jeff
Ballard, etc..
El 1999 va participar en el que sembla que és el festival més gran del
món, el North Sea Jazz Festival amb l’organista Big John Patton.
El 2000 viatge a Mèxic on es convidat a l’estrena mundial del seu
“String Quartet nº2”, i que interpretarà el Cuarteto Ciuda de Mèxico.
El 2008 va participar en els dos festivals de Gipsy als EEUU com ja hem
explicat abans.
La seva tasca com a compositor és molt àmplia i inclou més de 1000
obres, te un Fakebook propi amb més de 700 temes, més de 100 peces per música
de cambra, orquestra, arranjament per a Big Band, etc....
Des del 2001 és membre de l’ACC, l’Associació de Compositors de
Catalunya.
La llista de músics amb els quals ha tocat és tant llarga que l’hauré de
resumir. D’entrada ja us podeu imaginar que en tots aquests anys en Pere, ha
tocat amb tot lo millor de casa nostra entre els quals Perico Sambeat, Carme
Canela, Jordy i Mario Rossy, Albert Bover, David Xirgu, Josep Mª Farràs, Marc
Miralta, etc....i entre els músics internacionals el gran Dave Liebman, Bill
Gerhardt, Lou Donaldson, John Engels, Dave Douglas, i un llarg etc...
En el Festival de Jazz de Peñisocola del 2012 va impartir una
masterclass sobre els secretes de guitarristes com Wes Montgomery i Django
Reinhardt.
La seva Discografia com a Líder i la llista de Festivals de Jazz a la
península....
La llista de països on ha tocat en festivals de Jazz no és tant llarga
com la llista de Festivals i inclou a països com Austria, Holanda, Bélgica,
Luxemburg, Regne Unit, Andorra, Estats Units i Mèxic.
Els articles de premsa que parlen de la seva música estant signats per
gent d’aquí com el Mingus B. Formentor, Miquel Jurado, Carles Torra, Carles
Armengol que ho han fet a diaris com La Vanguardia, El País i El Punt. Revistes
i diaris internacionals com són World/Music Jazz d’Holanda, Jazz in Time de
Bèlgica, International Jazz Magazine, etc...
Alguns temes com a compositor...
Estem a punt d’escoltar la música de Pere Soto. Una música “seva”, i ho
poso entre cometes, ja que és una música molt personal. Identificable el seu
estil a la guitarra acústica homenatjant el seu estimat Django, i súper modern,
Hendrix li diu la Paola Pasquali, a la guitarra elèctrica. Els discos de Jazz
són d’una increïble qualitat, i més encara si ens situem a l’època de la seva
gènesi, anys 1992 i 1994. Composicions elaborades, belles melodies
embolcallades de magnífics solos i sempre acompanyat de grandíssims músics com
és el cas del disc amb el Dave Liebman i d’altres...Músic avançat a la seva
època i per tant incomprès o potser massa comprés i per això deixat de banda,
no sigui que haguessin de dir que era tant i tant bo. Per això se’n va
anar..ens ho explica més endavant. Capaç de la modernitat més agosarada fins i
tot fent un disc de Free Jazz, i a la vegada súper melòdic en uns temes
preciosos en clau gipsy o els que va fer en el seu magnífic disc Oasis.
Doncs rés més a comentar, només algunes coses més, però el que tindrà la
veu més cantant serà el mateix Pere, el qual des de Mèxic m’ha fet arribar les
seves històries i anècdotes de cadascun dels discos que escoltareu. Pràcticament
no us comentaré cap tema...vosaltres mateixos ho deduireu...i com que ja molt
text.....Som-hi doncs amb el primer, i serà per ordre cronològic....
“METANOIC”
Pere Soto &
Bill Gerhardt Quartet
Editat per RIFF
Gravat en viu el
27 i 28 d'abril el 1992 a Studio 88
Assistent de
gravació: Menú Gen
Enginyer de so: Bob Schimscheimer
Masteritzat i Editat: studio 88, Lex van Diepen
Productor
Executiu: Ana Fernández Villaplana
Producció:
Pere Soto / Bill Gerhardt
Pere Soto, guitarra
Bill Gerhardt,
piano
Arjen Gorter,
contrabaix
John Engels,
bateria
Comencem amb el primer tema del disc el preciós..
1.- Sedelia (B.
Gerhardt) 4m27s
Ens diu Pere Soto.....aquest disc es molt important a la meva carrera
perquè va obrir el camí cap als USA…deixant al mateix temps una empremta
professional de alt nivell a Europa..sobretot a Holanda on tenen el disc a la
biblioteca nacional a Amsterdam com un disc històric…degut a la col·laboració
dels grans John Engels a la bateria i Arjen Gorter contrabaix…
músics emblemàtics de la escena holandesa i europea..
Va ser fugir literalment de les espanyes i catalunyes dels anys
1989…90----després del disc “coincidències”..arruïnat per tots costats…vaig
emprendre viatge demanant diners i agafant el gos i guitarres amb el meu AX cap
a les Europes..primer Berlin…caiguda del mur…després Amsterdam a on em vaig
quedar…després de dies dormint, al cotxe, al bosc…etc…però era mes important la
meta a aconseguir que res mes…com em va dir una vegada un corredor de cotxes de
carreres..quan adelantes, quan avances, ja no pots fer marxa enredera…nomes et
val seguir endavant…
2.- Metanoic (B.
Gerhardt) 7m20s
Fugia
de l’ambient jazzistic de barna, dels fracassos sentimentals, de la manca de
feina, de la incomprensió general..etc..
Aterro en una jam a Amsterdam un divendres, el lloc es deia
"geveltje" punt de trobada de jazzistes…i el destí em va fer conèixer
al Bill Gerhardt que acabava d’arribar de les USA….pels mateixos motius…que els
meus…res mes a dir…la resta és historia de la vida…
Cal dir que quan vaig arribar més endavant en un segon viatge a casa del
Bill, li vaig comentar, aquesta vegada vinc a que fem el nostre 1º Cd..i ell em
va dir d'on traurem els diners?…jo li vaig dir no se..però la intuïció m'ha
portat fins aquí i aviat sabrem…vaig sortir a donar un vol..i a les 3 hores
tenia els diners…
la meva antiga amiga Ana Fernández, amb la que havíem compartit moments
de pobresa i de tristors als carrers d’Amsterdam…doncs me la vaig trobar per
casualitat i mirar per on, s'havia casat amb un multimilionari i tenia que
invertir diners…ella ens va produir el disc en un dels millors estudis a
Holanda…a Hilversum…
Per qui dubti de l’instint…i la fe en el destí de cadascú…quan et crema
per dins una veu d’energia emprenedora…
11.- A bop is coming (P. Soto) 5m41s
Seguim ara amb un alter disc obre del Pere i en Bill…
“PARTICULAR VERNACULAR”
Pere Soto &
Bill Gerhardt Quartet
Editat per Planet Records
Gravat 2/24 i 3/ 16, 1994 als Acustics Recordings NYC
per Jon Rosenberg assistit per Michael Brorby
masterded per Joe Bartoldus a Sons actuals
produït per Bill Gerhardt Planet X. Productions ,
Amsterdam , Holanda .
Dave Douglas, Trompeta
David Liebman, soprano saxo
Pere Soto, Guitarra
Bill Gerhardt, piano
Ben Allison, contrabaix
Jeff Ballard, bateria
Ens diu en Pere...
segurament el disc de més importància internacional gracies al nivell de
popularitat adquirida pels seus integrants en la actualitat top dels tops
mundials..
Dave Liebman, Dave Douglas, Jeff Ballard, Ben Allison, i el meu soci
Bill Gerhardt amb qui era el segon disc de la saga…
L'assaig que varem fer a casa del Jeff Ballard va consistir en ajudar-lo
a pintar el seu pis de Brooklyn, per lo que de música quasi res..i a sobre
varem arribar tard al estudi..
però amb musicazos com ells rés es impossible..
El David Douglas em va comentar que el vam fer treballar més de lo
normal!! aquest tema es molt difícil (referint-se a Per Elissa, un tema de 7 pàgines
atonal, amb un sistema doble serial dodecafònic)…i em va dir que l'havia
estudiat 2 tardes…quan jo en portava mesos…igual el Dave Liebman, arriba a l'estudi
i diu que el seu fax no havia rebut la partitura…i va tocar a vista un tema tan
difícil com és Tergiversation i a sobre més ràpid de lo tenia que ser…l'aviem
contractat per 2 temes però li va agradar molt el projecte i es va quedar en
alguns temes més..tot un detall del Liebman…
el títol de Reina Reflexia el va inventar un nen de 5 anys quan li vaig
preguntar…diguem quin nom li posem a aquest tema de free jazz…se l’escolta i va
dir Reina Reflexia…
…..quines coses…passen a la vida Deu meu..
1.- Particular Vernacular (Take A) (John Thorton i d’altres) 4m20s
Tot i la inclusió de personal important com el trompetista Dave Douglas
i el saxofonista soprano David Liebman, aquest dos són només dues petites
mostres, de manera que la major part de Particular Vernacular compta amb un
quartet codirigit pel pianista Bill Gerhardt i el guitarrista Pere Soto. Les distorsions
tonals de Soto de vegades fan que la música soni més moderna del que realment
és, encara que hi ha seccions d'exploració bastant lliure. Els temes
interpretats van del estricte blues “Born Again”, a l’extensa i episòdica
“Reina Reflexia”. El disc s’obre i tanca amb el tema que dóna nom a l’àlbum
“Particular Vernácula”, un disc consistent i impredictible, que val la pena
escoltar ja que és ple de subtils sorpreses.
Scott Yanow , All Music Guide
Escoltem finalment el segon tall del disc...un dels temes amb el Dave
Liebman..
3.- Tergiversation (B.
Gerhardt) 5m34s
Bé, doncs ja heu escoltat la música que feia en Pere Soto amb el seu
amic Bill Gerhardt i amb quins acompanyants de luxe ho va fer....i això era va
20 anys...ja m’explicaràs....una música a més a més, totalment viva, actual,
aquella que sempre podràs escoltar...Deixem per una bona estona aquest registre
i ara ens endinsarem en el món que va meravellar en Pere després d’haver
escoltar a Django Reinhardt i quedar-ne captivat.
Parlar de Django ens portaria ara mateix una molt bona estona de xerrar
i molta més d’escoltar la seva música. Això darrer no serà problema perquè ho
farem de la mà d’en Pere i de la seva vida i miracles us en faré un resum....
Va néixer el 1910 a Bèlgica i va morir el 1953 a Fonteneblau...d’entrada ja vegeu que va passar les dues grans guerres mundials...la primera amb 7 anyets....Era d’ètnia gitana i per tant nòmada de residència...la vida li començà en una roulotte..va tocar la guitarra a partir dels 12 anys, guitarrista esquerrà com el Pere...el 1928 se’ls hi va incendiar la roulotte i quasi s’hi queda; es va salvar però la mà esquerra li va quedar tocada, esguerrada, en diríem; el foc va fer presa d’alguns nervis..Es va dedicar tres anys a reeducar la mà per tornar a tocar. Un amic pintor que vivia a la costa blava el va cridar i s’hi va estar tres anys; aquest li va mostrar el jazz, li va fer escoltar a Armstrong, Ellington, Eddie Lang...era el moment en el qual el Jazz estava de moda....anys 30s. Després d’assimilar ell solet tot allò i el particular llenguatge, va tocar a Toulon i a Cannes i posteriorment va marxar a Paris, on personatges com Jean Coctaeu en varen quedar meravellats i intrigats. A París va tocar a la Boite de Matelots, on també hi anaven jazzmen com l’Stephane Mougin..El 1934 es va trobar per casualitat amb Stephane Grapelli i van muntar un quintet de cordes patrocinat pel Hot club de França. Varen enregistrar a França i ja llavors, el geni de Django es va conèixer per tot Europa, i ja com un dels millors guitarristes del món. A Montparnasse va tocar amb Benny Cartes, Bill Coleman, Coleman Hawkins, etc...devia tocar amb tots els músics americans que venien de gira per Europa i passaven per París. El 39 es declara la guerra i Grapelli que es trobava a Londres ja no va poder passar el canal. Django va modificar l’estructura del quintet amb clarinet i bateria; una formació bàsica fent música de l’època, el swing, i que els va enganxar la nit de l’ocupació de Paris pels nazis. De fet, el tema “Nuages” és del 1940, d¡aquells desgraciats dies..Núvols negres que s’escamparien per Europa durant cinc anys..Després de la Lliberació de París pels americans, no el van considerar com el que era, i aquests, no el van reconèixer com el més gran guitarrista de jazz. Allà que hi havia anat i havia tocat amb Ellington al Cafè Society el 1946..Tampoc va poder ser considerat ni amb el quintet de corda que havien tornat a muntar amb Grapelli, fins i tot enregistrant i fent algun concert. Es va haver d’adaptar, tot i que sembla que no li va resultar fàcil, a la guitarra elèctrica, llavors de moda, fent-la sonar força bé, és clar. Havia tornat a França i el 1949, al club Saint Germain, se les tenia amb els joves boppers però ja amb menys motivació, la qual l’havia dirigit cap a la pintura. Anava a emissores de ràdio i feia algunes gires, i havia de participar en el muntatge del Norman Granz, Jazz at the Phillarmonic, però tornant de pescar, li va agafar una congestió cerebral i en Django ens va deixar...
La música que havia fet era l’encontre de la seva herència gitana amb el
Jazz dels anys 30s....música nascuda al marge de les cultures oficials.. Va ser
autodidacta, en Pere Soto també. Va ser un virtuós inimitable, improvisador
inclassificable, dotat d’un sentit del swing tant en les melodies com per la
manera de percudir les cordes. La seva millor producció la va fer entre el,
1935 i el 1944..No sabia llegir les partitures, dictava amb la guitarra les
seves composicions als companys. Resumint direm que va ser conjuntament amb
Charlie Christian el gran descobridor de la guitarra moderna de jazz.
Pere Va quedar-ne impressionat de per vida i per això va muntar el seu
grup de Gipsy jazz, els Django Castle...i ara mateix escoltareu el seu primer
disc que no es podia dir de cap més manera..
“NUAGES”
DJANGO’S CASTLE
Editat per Satchmo Records S.L.
Enregistrat als estudis “Embassaments Acústics” el gener i març de 2001
Ajudants de gravació Òscar Roig i Jaco Abel.
Direcció i producció musical Pere Soto
Productor executiu Paco Soler
Pere Soto, guitarra solista
Joan R. Puntí, guitarra rítmica
Josep Traver, guitarra rítmica
Joan Martí, contrabaix
Django’s Castle és una banda íntegrament dedicada al Jazz Manouche,
Gipsy Jazz, però tocat des d’una perspectiva especial; el so és un tribut constant a Django
Reinhardt i la seva música. El grup intenta mantenir el més natural possible la
emoció i l’atmosfera d’aquest estil de Jazz.
El repertori inclou temes molt coneguts com són el “Nuages”, “Swet
Georgia Brown”, “St. Louis Blues”, i d’altres temes no tant coneguts com són
“Apple indirect”, “Billet Doux”, etc..i d’altres del tot desconeguts com el
“Vals de Montagne”, “Sainte-Genevieve”, aquest darrer mai enregistrat pel
Django.
Un show espectacular ple d’energia Gipsy Jazz.
3.- Ballad for Django (P. Soto) 3m10s
En Pere Soto, guitarrista dedicat a l’exploració de la guitarra de Jazz
i afins, va descobrir al guitarrista gitano Django Reinhardt...La unió primer
amb l’Òscar Roig i després amb el violinista Roberto Lecaros, va ser el
detonant per crear un grup estil manouche, gipsy jazz...naixia Django’s Castle.
Des de llavors aquest grup ha mantingut una línia de constant homenatge
a un dels millors músics del segle XX i sense cap mena de dubte el millor músic
de Jazz europeu, Django Reinhardt.
14.- Nuages versió II (D.
Reinhardt) 4m52s
Ens diu en Pere...
va ser el 1º disc. potser el més acústic de tots…amb la vella ovation
que la tinc perduda Oregon…al no poder tornar per ara…
es potser el mes emblemàtic del grup de gypsy…vaig seleccionar una
llista de temes de Django desconeguts per la majoria…mirant de no ser lo més
típic sinó dins l'estil lo més interessant musicalment…temes com a little love
a little kiss, Souvenirs….etc…
amb el Josep Traver, i el Joan ramon punti, i el Joan Marti…etc...
2.- Troublant Bolero (D. R.) 4m00s
Pere ens diu d’aquest Nuages, en el text que hi ha dins el llibret...
Una vegada ja fa molts anys, vaig descobrir un tresor sonor que em va
impactar dintre de meu i se’m va obrir una inesgotable font d’inspiració, sense
límits fins el dia d’avui.
Passant el temps he anat aprenent i aprofundint en diversos estils i
formes musicals, portant una espècie d’estil Django al voltant meu, un esperit
guitarrístic al 100%.
Des que vàrem fundar el grup, allà per l’any 1983, la idea bàsica ha
estat retre homenatge constantment a la música d’aquest gran mestre de la
guitarra que va ser Django Reinhardt.....Pere Soto.
12.- Pastel Blues (P.
Soto) 2m00s
Després d’aquest exquisit blues ona gipsy, seguim amb un altre disc dels
Django’s Castle, l’exqusit....
“EL CALIQUENYO DEL CALIFA”
DJANGO’S CASTLE
Editat pel Taller de Músics
Enregistrat l’11 d’abril del 2006.
Pere Soto, guitarra solista
Josep Traver, guitarra rítmica
Joan Martí, contrabaix
Artista convidat
Pau Casares, clarinet
Comencem amb el títol que dóna nom al grup....una preciositat...com la
majoria de temes d’aquest delicat i preciós àlbum...
6.- Django’s Castle (P.
Soto) 5m33s
En Pere em comenta.....el darrer disc gravat als estudis Embassaments
Acústics de Sant Cugat a on treballava com a productor i enginyer de so
produint discos de jazz i clàssic amb material de 1º qualitat.
Es una producció molt elaborada amb tranquil·litat, res de presses…
aquí esta invitat el Pau Casares al clarinet.
2.- A Second Love (P.
Soto) 3m18s
Va ser l’únic escollit per el departament de cultura de la Generalitat
per ser subvencionat en el catàleg del Taller de Músics de l’any. Segons tinc
entès.
el tema “MY amigo Jazz” es dedicat a un goset que es deia Jazz a Oaxaca,
Mèxic…ja era molt curiós el seu nom de Jazz…a un lloc com Oaxaca, i va ser molt
amic…fins que un dia se’ns va acomiadar ben trist que fins i tot la meva dona
se’n va adonar que alguna cosa passava…l’endemà va desaparèixer per sempre més…
4.- Bolero para Arely (P.
Soto) 4m23s
jo destacaria els temes “el caliquenyo del califa” potser i “second love”…però
no sé, el solo de “Django's Castle” i “esperant
la lluna plena” son tremendos….
“El tio Sam y su primo pelagatos” son dedicats a USA i el Primo
Pelagatos quan lo de la guerra del Petroli
a Iraq…per això lo de la portada del disc..que si t'hi fixes a la locomotora te
escrit les inicials de W DC o algo així….whasington DC… (Django's Castle)…:) tot subliminal…
també al final se sent al Josep dient, no me quemen los barcos!!! referint-se al conquistador Español Hernan
Cortes…quan va cremar els barcos perquè la tripulació no fugis...i ara
continuem amb el....
“SWING GITANE”
Pere Soto & DJANGO’S CASTLE
Editat per Blau Records el 2007
Pere Soto, guitarra solista
Josep Traver, guitarra rítmica
Joan Martí, contrabaix
Artistes convidats Martí Serra, saxo tenor
Anna Català, veu
Escoltem el primer tema amb la incorporació del gran saxo tenor Martí Serra...
1.- Dancing with Joan Martí (P.Soto..) 3m23s
El guitarrista Pere Soto fa en aquest dis, un repàs a algunes de les més
importants cançons que va compondre l'extraordinari guitarrista Django
Reinhardt, a més de completar el disc amb temes propis i un parell de cançons
tradicionals entre elles Swing Gitane que dóna nom a aquest disc .
Escoltem ara un blues amb un títol força curiós....de fet el Pere posa
uns noms a les cançons força atípics i simpàtics....també aquest blues amb el
Martí Serra.
11.- Blues de escamot musical (P. Soto) 3m32s
Pere Soto és un músic que no li agrada tancar-se en cap estil sinó per
contra abastar tot un ampli espectre d'estils guitarrístics, en aquest cas, i
acompanyat per Josep Traver a la guitarra i Joan Martí al contrabaix, repassen
amb àmplia professionalitat un dels estils més importants i que més empremta ha
deixat a la guitarra de jazz. Seguim ara amb el proper disc que no res a veure
amb els projectes de gipsy jazz...aquest és un disc preciós també on l’essència
del jazz hi és per tot arreu, tot i que les melodies no ho siguin de manera
palesa...música en majúscules i composicions de gran bellesa, interpretades de
manera magnífica..disc enregistrat en un dels millors estudis de la costa oest
i amb una de les, aleshores, poques taules digitals, amb material de primera.
“OASIS”
Pere Soto & David Valdez
Enregistrat a Supernatural Sound Studio el 14 i 15 d’octubre
de 2006
Als Heavywood Studios el 10 novembre de 2006
I a Casa Valdez Studios el 18 i 19 de novembre de
2006
A Fauna Estudi el 21 i 24 de novembre de 2006
Dissenyat i mesclat per Sean Fauna a Supernatural el
28 de novembre de 2006.
Masteritzat per Nick Lluna en Super Digital Sound l’1
de desembre de 2006.
David Valdez : saxo alto, coproductor
Pere Soto : coproductor, guitarres, composició, arranjador,
programació B3 virtuals
Salvador Toscano : bateria , percussió (Salvador toca
una Sonar)
Dan Robbins: Baix elèctric i contrabaix
Randy Porter : piano ( pistes 1, 3, 5 , 10, 11 )
Dan Gaynor : teclats ( pistes 4, 6, 9 )
Tim Jensen : flauta, flauta alt, clarinet baix (
pistes 1, 9)
Damien Mastersen : harmònica cromàtica ( pistes 1,2 )
Totes les composicions de Pere Soto excepte 'Mr.88' de Lee Konitz, "Incógnito"
per Art Lillard i "goodbye" per Gordon Jenkins.
Oasis és el resultat d'una rica associació musical entre el saxofonista d’origen
llatí nascut a San Francisco el 1967 i crescut a Sant Cruz, California. Va anar
a Berklee on va rebre classes de George Garzone i del gurú Joseph Viola el qual
va ser mestre de Michael Breker, Brandford Marsalis i Charlie Mariano.
David Valdez i el guitarrista Pere Soto. Aquests dos músics van començar
a associar-se junts al Pacífic nord-oest, quan Pere Soto va passar uns mesos a
Portland, Oregon el 2004.
2.- Sheila (P.
Soto) 5m20s
Van continuar treballant junts a Barcelona durant l'estiu de 2006, on
van tocar en alguns dels clubs de jazz més importants d'Espanya (a més d’afegir
a l’argentí bateria / percussionista Salvador Toscano al projecte). Més tard
aquest mateix any Pere i Salvador van volar a Portland des de Barcelona a
gravar Oasis.
El contrabaixista Dan Robbins, força temps associat amb el Valdez i amb
lo millor del Latin Jazz de la zona va estar afegit a la sessió. El pianista de
primera línia del Nord Est dels EEUU, Randy Porter, que havia fet gires amb Charles
MacPherson, va intervenir en cinc dels temes. També ho va fer en dos, el
virtuós de l’harmònica cromàtica, en Damien Mastersen, incloent-hi l’artista
del segell Origin, en Tim Jensen ( flauta , flauta alta i clarinet baix ) i el
pianista Dan Gaynor, nominat als Grammy i acompanyant habitual de la cantant
Nancy King que va tocar el teclat en tres temes.
5.- Incognito (A.
Lillard) 6m40s
Després d’aquest gran tema a ritme de bolero i amb una melodia preciosa,
canviem radicalment d’estil i us dic que..agafeu-vos que venen corbes....i molt
sinuoses....de fet, va ser un treball en clau de Free Jazz amb el saxofonista
Remi Álvarez, pura improvisació, pura canya, i del qual només us en faré un
petit tast...
“REMISOTPOS”
Remi Álvarez & Pere Soto
Enregistrat als estudis Intolerancia a la Ciutat de
Mèxic per Gerry Rosat el 2009.
Produït per Remi Álvarez i Pere Soto.
Les composicions són de Pere Soto i Remi Álvarez...
D’entre totes les meves experiències musicals fins avui, poques vegades
he sentit fluir la música al meu voltant com si d’un vent silenciós es tractés,
un vent poderós entre núvols de vidre. En aquesta gravació no tan sols ha esta
així sinó que he vist sortir de mi mateix una esperança, una nova il·lusió per
seguir volant. Enregistrar amb Remi Álvarez i Gerry Rosat ha esta
inoblidablement màgic.
I segueix en Pere...
discazo gravat en una sola sessió i després editat seleccionant els
millors moments..
totalment improvisat buscant nomes la comunicació i evitant qualsevol
element conegut, tradicional o simplement ja conegut…
enlloc de tocar lo que saps intentar descobrir noves coses partint de lo
que no saps..
Escoltem el primer tema RS1
1.- RS1 (P.
S. & R. A.) 8m00s
I després d’aquesta tralla, mostra del que us podeu trobar en el disc,
seguim canviant d’estil amb els valsos
en clau gipsy dels...
“DUETS MANOUCHE” (Thanks Django)
Pere Soto & Josep Traver
Enregistrat el 10 de novembre de 2010
Pere Soto, guitarra i composicions
Josep Traver, guitarra
Pere ens comenta d’aquest disc això mateix...
un repàs de temps gypsy amb algun fins i tot típic de wes montgomery o
charlie parker com ara Here that rainy Day (versio Wes) o Segment de Parker..
hi han temes molt guapos en aquest disc…
el mateix Here that rainy Day (versio Wes) tinc un solo força rodó…
Tot i sortir-li un solo rodó, com que també és rodó el tema que posarem,
doncs serà el....
2.- Vals for myself (P.
Soto) 3m20s
i els meus originals Daysy in the Sky….una historia d'amor real de 30
minuts en un avió travessant la frontera mexicana amb USA….ella evidentment es
deia Daysy...
i el blues del pardal…està curiós…amb un 5/4 pel mig que fa de pardalet…
Escoltem-lo doncs...
5.- Blues del pardal (P.
Soto) 4m21s
I ja acabem aquest programa, tardíssim que és, amb el seu darrer treball
en clau gipsy amb els Django, un disc del 2011, prou recent...i a l’espera de
noves produccions que sembla que vindran aviat....
“3 MAMUTS A
LILIPUT”
DJANGO’S CASTLE
Enregistrat el març
de 2011 a Bar
Pere Soto, guitarra
solista
Joan Arenales,
guitarra
Josep Traver,
guitarra
Curro Gálvez,
contrabaix
I convidats els
músics mexicans de Oaxaca,
Arody Martínez,
saxo
Emanuel Carrera,
percussió
I també un violinista francès, gran músic, que sembla
que ara va per lliure i vol que el seu nom només surti en els seus
projectes....vaja quin element.
Ens diu en Pere....
Darrer disc amb la col·laboració especial del gran guitarrista Asturià
de gypsy Juan Arenales i un bon violinista parisenc.
En aquest disc hi col·laboren també 2 musics oaxaquenys mexicans amb qui
sempre toco quan estic per Mèxic… Emanuel Carreras bateria, percussions, i
Arody Martinez, saxo amb qui estem preparant un disc a quartet aquest 2014…
Escoltem el segon tema del disc...
2.- Blues 2010 (P.
Soto) 3m12s
Lo dels tres mamuts es perquè normalment som un trio i ja ens anem fent
grans i encara anant pel món, pel mon dels nens i la il·lusió de fer musica…els
3 mamuts som nosaltres i Liliput es el món vaja…
El tema wickipiky dedicat al
wikileaks i l'entramat d'espies…
Anem doncs amb el tema dedicat a Wikileaks..
13.- Wickipiky (P.
Soto) 4m56s
Doncs això havia de ser tot però no, encara hi ha més....
Abans d’anar-vos-en a dormir voldria que escoltéssiu un tema més...però
no serà de Jazz, serà un tema emmarcat dins de la música contemporània....serà
un tema composat per ell anomenat Aquarium V2 i que va ser interpretat pel trio
de la OBC..amb flauta, clarinet i oboè....aquí el teniu...a hores d’ara, ja no
ve d’una mica...he..he.
Aquarium V2 (P.
Soto) 7m12s
Doncs això ha estat tot, i ja passem de les 12h fa estona...aquesta és
una mostra de la ingent obra del gran Pere Soto, desconegut per molts dels
d’aquí, i nio gens fora d’aquí, com sol passar amb les nostres coses i
persones...algunes és clar...doncs res més, agrair-vos que hàgiu arribat fins
aquí i dir-vos que ja avui, divendres, i al Jazz club La Vicentina tenim un
gran concert-jam amb la Michele Faber, Curro Gálvez i Enrique Heredia i tots
els músics que hi vulguin venir....i ja sí desitjar-vos bona nit i bon Pere
Soto Jazz i Gipsy Jazz en el jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
