Un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records en la seva secció New Talent.
ALBERT CIRERA & TRES
TAMBORS
“ELS ENCANTS”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-411
Enregistrat i mesclat per Pere
Aguilar als estudis Nòmada 57 el 20 i 21 d’abril de 2011.
Produït per Albert Cirera
Productor executiu Jordi Pujol
Albert Cirera, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Oscar Domènech, bateria
Totes les composicions són d’Albert
Cirera
1.- Ornett’s Museum 8m49s
Notes:
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
-Roger Roca (El Periódico, Sept. 2012)
"Albert Cirera i tres tambors, és el nom suavitzat de “Cireren tres
tambors” proposat originàriament per un dels amics del grup.
Cal dir que aquests tambors no venen, sinó que hi van, a la guerra, amb els seus instruments com armes ben preparades, amb els arguments de les seves amplies i diverses idees, solida i coherentment lligades, amb una excel•lent dinàmica i una conjunció plenament llibertària.
Un gresol amb proporcions diferents de blues, rock, jazz, free-jazz i música improvisada..., més una fina capa d’ironia. Tot plegat genera un magma de fragàncies, atmosferes i textures que recorda el assaborit, per un en el seu dia, amb les propostes de Roscoe Mitchell and the Note Factory, Tarbaby o el darrer quartet de Daniel Humair, per citar-ne tres.
2.- Tempo Di Prati 6m27s
Presentaven “Els encants” (Fresh Sound New Talent, 2012), d’ell van
desgranar peces tant interessants i potents com, “Ornette’s Museum”, “Paco el
Bala” (dedicada a un empaquetador mega ràpid de croquetes ) o “Beautiful”
(balada exquisida de tall clàssic).
Les quatre feres, d’esperit obert i desfermat, van comptar en les dues peces finals, “El camí més curt” (dedicada a Wayne Shorter) i “Mandinga”, amb la col·laboració d’un altre músic de calibre parell , el trompetista Julián Sánchez.
Resulta sorprenent i gratificant veure i escoltar com aquests cinc joves han arribat assimilar, pair i fer-se seu, un bon tros del discurs jazzístics més important de les darreres dècades."
-Joan Cortès (Scoop.it! Octubre, 2012)
7.- Paco el Bala 4m31s
Originari d’Igualada, aquest saxofonista tenor eclèctic i aventurer, ens
mostra una gran sensibilitat. Albert
Cirera s’inicia en la música l’any 1987 a l’Escola de Música d’Igualada amb el violí, ja que el saxo arribaria
més tard, cap a l’any 1993. Es trasllada a Barceloba
per estudiar Jazz. Més tard aconsegueix una beca Erasmus i passa un any al Conservatori
de La Haia, estudiant Jazz. Quan torna passa per l’Esmuc on es gradua. Ha actuat en diversos festivals de Jazz, així
com en nombrosos Clubs de Jazz. Projecte
Zero, Happy House, Spice Berberchos, són alguns dels projectes vinculats a Albert Cirera. El seu so és personal i
intransferible, havent-se convertit en una peculiaritat més de la “nocherniega”
de Barcelona.
Deme Gómez -Saxsoundsmagazine.com (16 Octubre, 2012)
6.- Beautiful 7m13s
SERGI SIRVENT OCTOPUSY CATS
“INFERÈNCIES”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-413
Enregistrat per Miquel Roger a
l’Auditorium Anacrusi Recording Studio a Jafre, Girona, el 30 i 31 de març de
2012.
Enregistraments també al The
Samurai Hotel Studio, Brooklyn, New York.
Produït per Sergi Sirvent Escué
Productor executiu Jordi Pujol.
Booking: Galbany Produccions.
Totes les composicions són de Sergi
Sirvent.
Tot i haver-hi variacions en la composició de la formació en cadascun
dels temes, els músics que formen part d’aquest projecte són:
Sergi Sirvent. Piano
Jordi Gaspar contrabaix
Jordi Gardeñas bateria
Jaume Llombart, guitarra
Voro García, trompeta i fiscorn
Hugo Astudillo, saxos alt i
soprano
Albert Cirera, saxos tenor i
soprano
Pau Doménech, clarinet baix i
flauta
CD 1
Sobre aquest primer tema ques escoltarem, segon del CD1, Sergi ens diu que va ser composat amb
la idea de tenir només una successió d’acords com si fos una successió de
colors.
02. Interlúdic 8m20s
Com el títol ens diu, (transcending) es tracte de transcendir el so,
ficant-nos dintre de la música i ascendint a algun lloc indeterminat.
03. Trascending 10m35s
CD 2
Sobre el següent tema, tercer del CD2, (concèntric) ens diu en Sergi que és un tema molt divertit per
tocar, és maco per ell mateix. Es tracta de barrejar diferents cercles,
repetits en diferents longituds, però que també es podrien relacionar amb la
concentració, ja que és difícil d’escoltar.
03. Concèntric 9m43s
"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical de Sirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).
“Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves i no teníem tants recursos”, diu Sirvent. Ara reprèn l’aventura des d’una altra perspectiva. L’any 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que “d’alguna manera enllaça amb l’octet”.
“Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent”, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per “poder tenir varietat en el timbre”. En aquest octet l’acompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).
Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música
contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók
són influències que viatgen en tots dos sentits. “Sempre vaig canviant i
buscant, però sóc molt d’escriure la música que tinc a dins”, diu. Aquest
moviment constant dóna coherència a tot el que fa."
X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)
Sergi Sirvent, un octet al cos
"Fa un parell d’anys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no s’ha sentit “pianista pianista”, sinó que s’ha acabat adonant que “l’autèntic instrument és el propi cos”, puja a l’escenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: l’octet.
“Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des d’angles prou diversos”, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.
Es va proposar, d’entrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició d’alquimista que requereix –segons diu– teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. “Quan, fa un parell d’anys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.”
Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que l’acompanyen no han estat menors. “El més important era que entenguessin el concepte de l’obra, ja que s’articula en temes llargs que es basen en temes més petits –explica–. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota l’estona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.”
Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. “Em deia que, si toques un estàndard, t’ha d’agradar i te l’has de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que t’entens i n’hi ha que no.”
Guillèm Vidal -El Punt Avui (Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)
GIULIA VALLE GROUP
“LIVE”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-415
Enregistrat per JoaquimPuigtió
en un concert al Jamboree Jazz Club el 1er de juny de 2012.
Producció artística Giulia
Valle
Management: Galbany Produccions.
Productor executiu Jordi Pujol
Giulia Valle, contrabaix i
líder
Martí Serra, saxos tenor i
soprano
Gorka Benítez, saxo tenor sax i
flauta
Marco Mezquida, piano i teclats
David Xirgu, bateria
Totes les composicions de Giulia Valle.
1.- Intro 03m23s
2.- Drama’n Bass 12m20s
En aquest enregistrament en directe al Jamboree Jazz Club de Barcelona,
el Giulia Valle Group ens presenta
un programa mesurat i consistent, d’una gran fluïdesa i tot amb composicions originals de la seva
líder.
D’una bella concepció i executat de manera brillant, ha estat realitzat
amb grans interpretacions personals, amb composicions vibrants que van des de
temes amb gran propulsió rítmica fins a magnífiques i reflexives balades.
De manera clar, Giulia ens
reafirma les seves qualitats com a compositora i instrumentista, i ens mostra
tot el seu talent, el qual ha anat desenvolupant després de llargs anys de
treball. El seu concepte musical conté profunditat emocional i bellesa
transcendent, ple d’un toc inusual, d’una agredolça malenconia.
La música generada per aquesta potència entusiasta d’un grup totalment
cohesionat es veu transportada en tota la seva força i potència. No solament
per la excel·lència dels solos, sinó també per la manera com els membres del
grup treballen plegats, sentint cadascú la música dels altres i donant-se
suport mutu.
Hi ha moments extraordinàriament brillants com és el cas de la
interpretació instintiva entre els dos homes dels vents, Gorka Benítez i Martí Serra,
un al tenor i l’altre al soprano. Intèrprets de gran capacitat i d’una
improvisació molt imaginativa, ells desenvolupen les seves idees amb una
sensibilitat emocional, oferint-nos dels seus magnífics instruments colors
addicionals els quals s’afegeixen a l’harmonia del grup. Reforçats per una gran
secció rítmica, ells mantenen un esperit d’eloqüència competitiva, construint
tensió i riquesa en llargues línies melòdiques; en alguns passatges ells se
superposen amb la resta del grup en improvisacions col·lectives. Gorka utilitza la faluta afegint encara
més una altra dimensió a la música.
Al piano, Marco Mezqiuda, ens
mostra la seva sensibilitat i comprensió dels canvis de contorn melòdics, i
així contrastar deliciosament la seva veu en aquesta sessió. Els seus solos fan
que el grup ampliï el marge de colors i de possibilitats de textures.
Molt de l’èxit d’aquesta música se li pot atribuir a la secció rítmica, mitjançant d’una líder i contrabaixista, Giulia Valle, de gran solvència i maneres, amb un to ferm, fresc i exuberant i percudint el seu contrabaix. Afegit a això, la mestria en les polirítmies d’en David Xirgu a la bateria. I el millor de tot els originals multi tempos parits per Giulia, la qual sempre hi és present, encenent el foc sota els vents de canyes, i subministrant imaginació, precisió i gust a través d’aquesta sessió.
Això és el que fa que aquestes temes siguin tan excitants, perquè el
Grup de Giulia Valle és un dels pocs
que toca per la seva audiència. Cada membre de la formació fa perfectament el
que s’espera que faci en cada cas. Tan sigui tocant amb una potència
incendiària, de manera suau o creant atmosferes especials, tot això fa que
aquest grup sigui tan especial.
(Traducció aproximada del text que Jordi Pujol va penjar al seu web i en
la ressenya d’aquest magnífic disc)
8.- Berenice 4m38s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
