Programa 620 - Italy Jazz: Giacinto Piracci, Fabio Tullio, Vitantonio Gasparro i The Freestones, dimecres 8 de gener de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, i molt bon any 2025 per a totes i tots vosaltres.  Benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I tot i desitjant que aquest 2025 ens sigui molt més favorable, faré el primer programa de l’any i el dedicaré de nou al Jazz que es fa a Itàlia, tot i repassant projectes acabats de sortir del forn d’alguna de les seves discogràfiques. I sí perquè de Docicilune tindrem a Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of Guilt”; de Gleam Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro; de A.MA Records, Fabio Tullio amb el seu “Entanglements” i de Notami Jazz, The Freestones i el seu “Our Experience, Remembering Jimi Hendrix”.


I el programa començarà amb l’editorial de Docicilune amb Giacinto Piracci Septet, “Seven Tales of Guilt”; Enregistrat el 2 d'abril de 2023 per Carlo Gentiletti a Elios Registrazioni Audiovisive, Castellammare di Stabia (Na), Itàlia. Mesclat per Umberto Lepore el Novembre de 2023 a Malgiani Studio, Nàpols, Itàlia. Masteritzat el desembre de 2023 per Giovanni Roma a L'Arte dei Rumori, Marano di Napoli (Na), Itàlia. Produït per Giacinto Piracci i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Amb Giacinto Piracci, guitarra; Umberto Muselli, saxo tenor; Giulio Martino, saxo soprano (1, 6), saxo tenor (2, 3, 4, 7); Francesco Desiato, flauta (1, 6), flauta alt (5), flauta baix (2, 3, 7), saxo baríton (4); Ergio Valente, piano; Umberto Lepore, contrabaix i Leonardo De Lorenzo, bateria. Totes les composicions són de Giacinto Piracci excepte el tema 7 de Duke Ellington. I al blog hi trobareu l’enllaç al compacte:
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/giacinto-piracci-septet-seven-tales-of-guilt/.
 
I sí que aquest projecte és majorment tranquil pel que fa a ritmes i tempos, i per això començarem amb “Ospedale delle Bambole", que és un tema breu i melancòlic que em va recordar una botiga màgica que vaig veure de nen al baix Decumano de Nàpols. Les actuacions en solitari de piano i flauta sempre s'acompanyen de textures temàtiques interpretades a l'instant per la resta d'instruments, ens ha dit el líder Giacinto Piracci..Escoltem-los doncs...
 
1.5.- Ospedale delle Bambole (Giacinto Piracci) 6:36.
 
I sí que ens ha agradat força aquesta bonica cançó per començar el programa d’avui. Melodia feta per la flauta alta de Francesco Desiato i ja aparèixer les improvisacions, la primera la del pianista Valente, preciosa i delicada com ho ha estat la Desiato a la flauta alta, com també havent escoltat el saxo tenor de l’Umberto Muselli  de fons, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I ell ens diu que “Seven tales of guilt” comença amb “I darkly bright, are bright in dark directed”, una breu peça introductòria inspirada en un passatge evocador i sonor del Sonet 43 de Shakespeare, fet de llums i contrastos. "Haiku in eight bars" és un tema de vuit compassos inspirat en el famós gènere de poemes japonesos que pot descriure cicles naturals sencers en poques línies. Passa idealment de la primavera a l'hivern, amb la reiteració dels últims quatre compassos en ostinato i l'engrossiment de les intervencions col·lectives i solos.
 
I encara els escoltarem en el tema anomenat "Finzioni" que és una altra composició basada en només dos acords, aquesta vegada majors i de to ascendent, inspirada en la famosa col·lecció de contes fantàstics de Borges. El tempo és estrany i coixejant, i hi ha dues cel·les temàtiques que es repeteixen dues vegades, una només al començament i l'altra al final de la secció solista, on els fons dels instruments de vent són totalment extemporanis. El saxo baríton toca un drone ostinato semblant al contrabaix durant tota la durada de la peça. Escoltem-los doncs...
 
2.4.- Finzioni (Giacinto Piracci) 5:46.
 
I què impressionant aquest tema, i com l’han començat amb el baix fent el motiu principal i ja amb la melodia feta a duet de guitarra i saxo tenor, ells que han estat Giacinto i Umberto, i ja d’entrada la improvisació del líder a la guitarra. I el fons rítmic, què potent, com se’ns emporta. Llarga improvisació del líder que ens ha mostrat com domina el seu instrument. Duet de nou de guitarra i saxo tenor recuperant motiu i ampliant-lo. I que maco és el pont del tema, com canvia el to. Magnífic tema del líder...


I ell mateix ens acaba d’explicar com van els altres temes.... "Bartleby", doncs, és un vals inspirat en la famosa i misteriosa història de Melville "Bartleby the Scribe". Es fa una “intro” basada en la secció final en una mena d'imitació entre els dos saxos, seguida del tema, incomplet, coronat la primera vegada, i completat la segona. Després dels solos, la mateixa secció tocada al principi acaba amb una repetició indefinida, amb intervencions temàtiques col·lectives i en solitari. Finalment, “Heaven” de Duke Ellington, extret del “Second Sacred Concert”, amb la seva llum celestial, «em va semblar el tancament ideal d'un viatge que començava amb les suaus llums de “Darkly bright”. Cada cor està dividit en quatre seccions de vuit compassos on tots els instruments improvisen el seu solo al seu torn, excepte la flauta, que està perpètuament ocupada cosint un fons improvisat en pianissimo”, i tot això ens ho ha dit el líder Giacinto Piracci.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema “Minor Figure” que és una peça basada en només dos acords menors que descendeixen un to, amb un ostinato de piano i baix i un tema intricat, que en els solos desemboca progressivament en una improvisació col·lectiva arranjada de manera extemporània per tothom, fins a un especial solo protagonitzat pel baterista.  Som-hi doncs amb aquest...
 
3.2.- Minor Figure (Giacinto Piracci) 6:06.
 
I un altre tema la mar d’interessant, aquest “Minor Figure”, i com de nou hi ha un fons rítmic amb motiu principal, ara de baix i piano, mentre la melodia sona amb la guitarra del líder. I com el saxo tenor ha aparegut i ens ha clavat una brutal improvisació, primer sol i després amb els companys a mode d’improvisació col·lectiva amb tota la modernitat que això implica. El líder també ha sonat amb la seva guitarra, i sempre, sempre, la base rítmica de fons portant-los a bon port. I esclar que el baterista ens ha fet uns quants compassos improvisant, i compartint-los amb els companys i ja recuperar el tema, el motiu melòdic principal, i acabar-lo de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Giacinto Piracci, Umberto Muselli,  Giulio Martino, Francesco Desiato, Ergio Valente, Umberto Lepore, i Leonardo De Lorenzo.


I seguirem amb el disc de l’amic Antonio Martino, A.MA Records amb Fabio Tullio i el seu “Entanglements” publicat l’1 de novembre de 2024. No hi ha dades de l’enregistrament. Amb Fabio Tullio, saxos tenor, alto, soprano i composicions; Alessandro Gwis, piano, piano elèctric, teclats; Andrea Colella, contrabaix, baix elèctric; Massimiliano De Lucia, Valerio Vantaggio, bateria; Andrea Gomellini, guitarra; Marta Capponi, veu; Claudio Corvini, trompeta, fiscorn i Simone "Federicuccio" Talone, percussions. I al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/entanglements.
 
I aquest també és un projecte força càlid des del punt de vista musical, inclosos els ritmes i tempos, que no són gens potents. El tarannà és força tranquil, cosa que podem constatar en dos dels seus temes, a tempo de balada, anomenats “Oda” i “Dont’ Forget”. El sisè track també té aquest tarannà i s’anomena “Elements”. El tercer i que titula el CD “Entanglements” el comença el baterista a tot beat a canto de la caixa, i ja la melodia a duet de saxo i guitarra tot plegat a un tempo força contingut. El segon “The Balance” comença a piano sol i arpegis i ja el baix elèctric amb el motiu principal, tema que tindrà un tempo més viu i consistència en les improvisacions. El cinquè “The Return of Mr. Crown” l’inicia el baix elèctric amb el motiu principal i ritme incorporat, i ja la melodia a càrrec del líder al saxo tenor. El tema és llarg i es desenvoluparà amb les improvisacions i la primera la del líder. El darrer i setè “Untitled Spiritual”, tot i començar delicadament, aviat agafarà una trempera important.
 
I ja els començarem escoltant en el bonic tema anomenat...
 
4.6.- Elements (Fabio Tullio) 5:27.
 
I sí que aquest “Elements” del líder Fabio Tullio ens ha agradat força sí. Un tema iniciat amb una “Intro” pel líder al saxo tenor i ja la bonica melodia interpretada quasi de manera col·lectiva amb els vents del líder, la trompeta de Corvini i la guitarra de Gomellini i ja les improvisacions, la primera la del pianista Alessandro, seguida de la del guitarrista Gomellini, la trompeta de Corvini i finalment la del líder al saxo tenor, el bo de Fabio Tullio. Una seqüència que ha acabat amb la recuperació de la melodia per tots ells i ja acabar-lo delicadament.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Entanglements, el segon àlbum de Fabio Tullio a A.MA Records, segueix el seu aclamat llançament del 2018 al segell, Tales From Within i ofereix una vegada més una invitació per unir-se al saxofonista tenor i soprano en una exploració de les qualitats espirituals i d'improvisació de Jazz. Inspirat en les relacions quàntiques i els enllaços d'enllaç entre partícules, Entanglements és un àlbum que reflecteix l'experiència d'unir músics per generar alguna cosa que mai havia existit. Això no s'expressa millor que en els dos temes principals d'aquest àlbum de set temes; el número d'obertura, “Don't Forget” i l'obra de cloenda “Untitled Spiritual”. El primer és una mena de zeitgeist que captura moments musicals amb sensibilitats folk-jazz i la veu sorprenent de Marta Capponi.


I encara els escoltarem en el magnífic...
 
5.5.- The Return of Mr. Crown (Fabio Tullio) 8:37.
 
Impressionant de nou, el tema, les interpretacions de tots ells, els arranjaments i canvis rítmics encabits, a moments. Un tema llarg on hem gaudit abastament de magnífics i llargs solos, els que ens han fet Fabio Tullio, al saxo tenor; Andrea Gomellini  a la guitarra; Alessandro Gwis al piano, i ja per acabar el d’un dels bateristes, Massimiliano De Lucia o Valerio Vantaggio. Una melodia feta pel líder al tenor primer de manera tranqui-la i després ja amb més trempera, en el pont del tema, on hem percebut diversos canvis, els d’un tema llarg de melodia, d’estructura. I ja, les magnífiques improvisacions, i sorprenent el so del líder al tenor, brutal!
 
L’últim tema és quelcom que té un enfocament d’un Jazz més espiritual amb la interpretació del saxo de Fabio que porta el conjunt a una barreja melòdica d'una conclusió on el saxo i la veu interaccionen amb els ritmes que se superposen. Potser el mateix Fabio resumeix millor el concepte del disc quan afirma que, “al cap i a la fi, la música i les matemàtiques han anat de la mà des dels seus orígens. Aquí, l'entrellaçament, com a procés bàsic de fer música (sobretot el jazz) i, per tant, de temes complexos, amb línies melòdiques que es mouen d'un instrument a un altre, se superposen, se separen i després es reuneixen, conviden a la improvisació, cadascú buscant l'altre, d'una manera creativa però amb entrellaçament estructurat.


I  els acabarem d’escoltar en el darrer
 
6.7.- Untitled Spiritual (Fabio Tullio) 7:07.
 
I sí que el tema ha començat dolçament amb els instruments i ara amb la veu de Marta Capponi. Però ja ben aviat el tema s’ha estirat, s’ha convertit en quelcom diferent, amb més trempera, i encara amb la veu de Marta. I l’han seguit desenvolupant, car també en el pont hi hem vist canvis diversos, i de nou amb una estructura gens típica i sí que molt elaborada. I Claudio Corvini n’ha encetat les improvisacions, i amb quina gràcia melòdica l’ha feta alhora que so preciós el de la seva trompeta. La base rítmica els ha recolzat la mar de bé, ells que han estat Alessandro al piano; Andrea Colella al baix elèctric, un dels dos bateristes i el percussionista Talone que ens ha deixat una mostra del seu saber després del solo del trompetista. També Gomellini a la guitarra ha brillat per les seves melodies creades i els sons electrificats i amb efectes que ens han acaronat. I esclar que el líder, després d’ells, ens ha enlluernat de nou per la seva consistència, potència, so estripat a voluntat i ja quin final i canvi de ritme més brutal, ideal aquest tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Fabio Tullio, Alessandro Gwis, Andrea Colella, Massimiliano De Lucia, Valerio Vantaggio, Andrea Gomellini, Marta Capponi, Claudio Corvini, i Simone "Federicuccio" Talone.


I seguirem amb aquests músics italians i les seves discogràfiques i ara amb Gleam Records l’“Introducing” de Vitantonio Gasparro. Publicat el 29 de setembre de 2023. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Francesco Altieri a LabSonic Recording Studio, Matera (Itàlia).  Produït per GleAM Records i Rosetta Jazz Club. Imprès a Itàlia 2023. Amb Vitantonio Gasparro, vibràfon; Giuseppe Venezia, contrabaix i Giovanni Scasciamacchia, bateria.
I el seu bandcamp el trobareu al blog:
https://gleamrecords1.bandcamp.com/album/introducing-vitantonio-gasparro.
 
I aquest és un altre projecte on la majoria de temes tenen un tarannà força delicat, i per això d’un total de 10 temes, el que es destaca per tempo viu és el “Night and Day” de Cole Porter, car els altres són força continguts i suaus, resultant una escolta la mar de bonica, com m’ha passat a mi, amb el tema a vibràfon solo anomenat “Nobady’s Lullaby”. Preciós és també el tema propi anomenat “Without a Sun” com també ho és el de Jimmy Van Heusen, “Darn That Dream”, iniciat per ell mateix amb una “Intro” de vibràfon sol preciosa. I els començarem escoltant  en aquest tema preciós tema....
 
7.9.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 7:32.
 
I quin canvi de sonoritat,  ara amb un trio de vibràfon, contrabaix i bateria, els de Vitantonio Gasparro, Giuseppe Venezia i Giovanni Scasciamacchia, bateria. I començar-los a escoltar en aquesta preciosa melodia ha estat tot un goig. I és que "Darn That Dream" és una cançó popular composta per Jimmy Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange  publicada el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar un enregistrament en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred Bailey a la veu. Interpretada per milers de músics, instrumentistes i cantants, és una de les més boniques balades del The Great American Songbook.
 
I quina versió hem escoltat més maca, amb un vibràfon que ens ha acaronat, com també el contrabaix i les escombretes del baterista. Tema iniciat amb una “Intro” melòdica a vibràfon sol, per ja aparèixer el delicat ritme amb els altres dos companys, i ja desenvolupar la melodia en el segon chorus. El pont o la B del tema ha seguit la segona A, per ja recuperar el tema i darrera A, en un tema on l’estructura és la típica de 32 compassos i de la forma AABA, que ara feia dies que no us ho deia. El líder Gasparro ha seguit amb la seva improvisació, i dir-vos que ens ha agradat força. Ha mostrat llenguatge jazzístic alhora que bon gust musical, tècnica i ha sabut bellugar-se per l’harmonia del tema, com és normal amb músics d’aquest nivell, com el del líder. També Venezia al contrabaix ens ha agradat, per com de melòdic ha estat el seu solo. I ja de nou, tema i final d’aquest preciós “Darn That Dream” ideal per començar-los a escoltar.
 
“Introducing" és la materialització sonora del camí i l'essència artística del jove Vitantonio Gasparro, que fixa el moment i l'espontaneïtat en l'esdeveniment musical a través de la seva visió del jazz. El trio demostra ser la formació ideal per generar un espai on s'atreveix i experimenta amb solucions d'interacció rítmica i melòdica, que ve de manera natural gràcies a l'aportació de Giuseppe Venezia al contrabaix i Giovanni Scasciamacchia a la bateria: dos músics de jazz amb molts anys de experiència i un toc únic. El disc consta de set melodies compostes per Vitantonio Gasparro, cadascuna amb les seves peculiaritats, a les quals s'afegeixen dos estàndards. Els estàndards inclosos representen la referència més explícita a l'estudi de la música jazz que l'autor ha dut a terme en els darrers anys. Les dues composicions per a vibràfon solista recorden una estètica diferent, no estrictament jazzística, fent que el projecte sigui variat. Totes les melodies originals tenen un caràcter propi, una història per explicar: cadascuna destaca les diverses facetes, així com els tres temes a vibràfon sol de Vitantonio Gasparro com a compositor. El resultat és una imatge calidoscòpica d'una personalitat artística i musical emergent, plena de passió i revelant camins sonors convincents.

 
I seguirem escoltant-los en el tema propi primer tranquilet i ja ben aviat a tot Swing i anomenat...
 
8.2.- Groove it in your Bag (Vitantonio Gasparro) 5:50.
 
I amb aquest tema propi del líder Vitantonio Gasparro ens han tornat a copsar, i més pel canvi aparegut després de la presentació del tema. I sí perquè el tema ha començat amb una certa potència fent ell la melodia un tant repetitiva, i ha canviat una mica en la B del tema. I ja les improvisacions del líder, i primer molt delicada la seva intervenció. Un altre canvi l’hem tingut en un altre dels chorus i ja pel Swing aparegut gràcies al “Walking” de Venezio, brutal. I de nou gran improvisació d’aquest jove vibrafonista, farcida de llenguatge i bon gust. I si el líder ens ha captivat per la seva improvisació també ho ha fet el baixista, el qual l’ha seguit desenvolupant i fent de nou un brutal solo. I esclar que en acabar-lo hem escoltat uns “quatres” compassos improvisant el baterista Giovanni Scasciamacchia amb els companys. Gran tema i millors interpretacions de tots tres, bravo.
 
I un altre dels temes interessants és el “Interferenze” propi també i interpretat a vibràfon solo, on ens mostra el seu domini de l’instrument i gust musical tan exquisit. I el tema “Pigro” té un marcatge rítmic persistent tot i no ser gaire consistent, fet amb força calidesa. I el “Dancing Wonderers” comença amb un sorprenent motiu principal interpretat pel líder tot i que seguirà més delicadament. I el “Rob’s Trouble” comença amb una “Intro” delicada i té també un tarannà força contingut de tempo derivant però a un delicat Swing en les improvisacions, la primera la del líder.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital, el compost per Cole Porter, i anomenat...
 
9.4.- Night and Day (Cole Porter) 4:48.
 
I què brutal aquest tema de Cole Porter, pel tempo, per l’arranjament, pel Swing gràcies al “Walking” increïble del baixista Venezio. I sí perquè aquest "Night and Day" és una cançó popular de Cole Porter que va ser escrita per al musical Gay Divorce de 1932. És potser la contribució més popular de Porter al Great American Songbook i ha estat gravada per milers de músics.
 
Impressionant arranjament d’aquest clàssic entre els clàssics. I ja es percep per com va la melodia, amb aportació personal del líder Vitantonio. I després de la coneguda melodia, ja l’hem pogut escoltar improvisant, i de nou, de quina manera més brutal ho ha fet. Crec que estem davant d’un vibrafonista que arribarà a cotes altes de popularitat, car, pel seu bon fer, tècnica i bon gust, de ben segur s’ho mereixeria. Els dos companys el recolzen la mar de bé, formant doncs un trio molt ben conjuntat, agermanat, diria jo. I ves per on que el baterista ens ha clavat un llarg i brutal solo per acabar-ho d’adobar, o sigui, què bé nois. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i felicitats nois Vitantonio Gasparro, Giuseppe Venezia i Giovanni Scasciamacchia.


I ara farem un salt estilístic amb el darrer projecte dedicat a la música de Jimi Hendrix i per això es diu “Our Experience, Remembering Jimi Hemdrix”, disc publicat per l’amico Toto Cicco de Notami Jazz i grup anomenat The Freestons. Enregistrat per Andrea Mei entre setembre de 2023 i gener de 2024 a "Studio Potemkin" Macerata. Mescla i masterització a "Studio Potemkin". Produït per NOTAMI JAZZ, Stefano Conforti, Tonino Monachesi, Giuseppe Barabucci, Marco Brandi. Amb Stefano Conforti, saxo soprano, alt i tenor; Tonino Monachesi, guitarra; Giuseppe Barabucci, contrabaix, baix elèctric; Marco Brandi, bateria. Andrea Canzonetta, trompeta, (fiscorn a 1,5,6,9); Antonio Ciccotelli, trompa a 1,5,6,9. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/cd/232-the-freestones-our-experience-8054729511608.html.
 
I aquí tenim un projecte sorprenent amb la música de Jimi Hendix i un tema de Buddy Miles. Interpretar a Jimi Hendrix amb instruments de vent, els saxos de Stefano Conforti, i la trompeta d’Andrea Canzonetta és una variant que d’entrada ens copsa. Tonino Monachesi farà de Hendrix amb la seva guitarra i la resta de companys del quintet base faran la resta. En quatre temes escoltarem el fiscorn d’Andrea i la trompa de l’Antonio Ciccotelli. Tot i la proposta agosarada, s’ha de dir que la majoria de temes no són tampoc massa vitals pel que fa a tempos, havent-hi el que en podríem dir balades com són “Angel”, “Little Wing” i “Hey Joe”, aquest darrer un pèl irreconeixible per l’arranjament. Temes amb més tempo són “Third Stone from the Sun” amb el saxo soprano de Stefano i encara força delicat. Hi ha un tema fet a tot Bossa i aquest és el “Have You Ever Been”, i també força contingut de potències sonores. I el ”so” Hendrix per guitarra apareixerà amb el tema “The Wind Cries Mary” amb el tenor primer i la guitarra potent ara de Tonino, amb el tempo encara força contingut. I ves per on que el Swing apareixerà en les improvisacions del “Gipsy Eyes” després de la introducció al tema i primera impro la del saxo tenor de Stefano i posterior la de la guitarra de Tonino. I sí que les energies es desboquen també per sonoritats més heavys amb el magnífic “Purple Haze” on hi participen el fiscorn de l’Andrea i la trompa de Ciccotelli, i esclar que la guitarra ara distorsionada de Tonino. També serà més o menys així el tema de Miles i ara sí que més vital de tempo, el magnífic “Them Changes”.
 
I podríem començar amb els temes més tranquilets, però per acabar el programa ho farem amb el molt bonic “Third stone from the Sun”, on, abandonant les atmosferes psicodèliques de l'original, el presenten com un viatge que s'obre amb el tema del baix i l'ostinato de la bateria i després continua implicant la resta d'instruments, som-hi doncs amb...
 
10.3.-  Third stone from the Sun (Jimi Hendrix) 6:51.
 
I sí que hem notat el canvi estilístic, sí. I així serà fins el final del programa. I ves per on que aquest "Third Stone from the Sun" (o "3rd Stone from the Sun") és una composició majoritàriament instrumental del músic nord-americà Jimi Hendrix. Incorpora diversos enfocaments musicals, incloent el jazz i el rock psicodèlic, amb breus passatges parlats. El títol reflecteix l'interès d'Hendrix per la ciència ficció i és una referència a la Terra en la seva posició com el tercer planeta més enllà del sol del nostre sistema solar. Tema encabit en el disc del 1967 “Are You Experienced” enregistrat a Londres l’abril i maig del mateix any.
 
I la coneguda melodia del tema l’ha feta primer el baixista Barabucci i ja després amb el preciós so del saxo alto de Conforti. Ell mateix s’ha posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet, i amb quina bellesa. Els acords de la guitarra de Monachesi l’han acompanyat com també les escombretes del baterista Brandi i sempre les notes del baixista. Impressionant solo de Conforti. I esclar que Monachesi ha fet de Hendrix a la guitarra, fent però un solo on no hi ha hagut efectes psicodèlics que ell emprà tants vegades ni cap “Wha-Wha”. Ha fet un solo amb tots els aires del Jazz i esclar que amb un punt de Fusió. Un tema on aquests dos solistes han estat els dos creadors melòdics, i ja per recuperar la melodia i acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
 
I hi ha temes tan bonics com “Angel”, que s'ha convertit en una peça instrumental on una nova melodia de saxo es desplega sobre la introducció original que exposa el tema i després deixa espai per a un solo de guitarra. També el “Little Wing”, on ens proposen una nova introducció que juga amb l'ambigüitat mètric-rítmica i noves harmonies i el tema, després del primer cor de guitarra, dóna pas a improvisacions melòdiques sobre una estructura recentment harmonitzada. I el “Hey Joe”, conserva l'estil de balada però la melodia s'ha harmonitzat de manera jazzística utilitzant una cadència dominant alternant que condueix al característic acord menor.
 
I també els escoltarem a tot Swing en les improvisacions en el “Gipsy Eyes”,  peça de jazz modal, amb el tema en forma responsorial, després de la introducció de bateria. Escoltem-los doncs..
 
11.1.- Gipsy Eyes (Jimi Hendrix) 5:05.
 
I aquest tema Hendrix el va incloure en el disc enregistrat a Nova York el 1968 i anomenat “Electric LadyLand” amb el seu The Jimi Hendrix Experience. La potència d’ells tres és impossible transcriure-la en un format electro-acústic com el dels nostres herois, tot i això, l’arranjament que ens n’han fet ha estat brutal, a l’inici del tema i sobretot pels moments de Swing apareguts en les improvisacions. I sí que hem escoltat el primer solo a càrrec del saxo tenor de Conforti, que per cert ha estat molt ben encertat, fet amb molta musicalitat, llenguatge jazzero per descomptat. I amb quina delicadesa el baterista els ha acompanyat, amb copets al xarles tancat i molt discret. I el solo del guitarrista Monachesi  de nou ha estat a tot Jazz, gran tècnica i sonoritat neta sense cap efecte dels emprats per Hendrix. També el baixista ha brillat amb el seu baix elèctric, en uns moments ell amb el baterista, i ja per deixar pas al solo d’aquest darrer, en Marco Brandi, i ja el motiu principal i final d’aquest gran tema de Jimi Hendrix.
 
I d’altres temes són “Have you ever been”, on l'arranjament perd la matriu de blues original per convertir-se en una cançó amb un toc de jazz llatí. I el conegut “Purple Haze” pretén ser un homenatge al gran David Sanborn. La versió recorda la gravada pel saxofonista nord-americà fa uns anys, amb el tema deixat al baix, però amb una connotació més funky. I finalment el “The wind cries Mary” on l’arranjament potencia l'aspecte funk, transportant l'oient cap a un ritme que ja parteix, de manera explosiva, del riff inicial.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja encarant la Festa Major d’Hivern i pel 31 de gener que podrem gaudir amb el Bernard Van Rossum Quartet organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h del vespre.
 
I sí que acabarem aquest primer programa de la temporada estable amb el tema més potent, el de Buddy Miles, la versió, en estil funk amb breaks i harmonització de vents que s'ajusta al tema original amb una cita musical del “Strange Brew” de Cream i tema anomenat...
 
12.9.- Them Changes (Buddy Miles) 5:13.
 
I escoltant els temes originals, un pensa que aquests joves músics han tingut una gosadia i valentia volent arranjar-los en clau de Jazz. La veritat és que els hi ha quedat molt bé aquest gran homenatge que li han volgut fer a l’inimitable Jimi Hendrix i en aquest tema a Buddy Miles.
 
I aquest tema és el que titula l’àlbum de Buddy Miles aparegut el juny de 1970 i amb tota una Big Band al darrere entre els quals Billy Cox i Phil Woods per només parlar d’aquests dos.
 
I els nostres herois han fet una versió, ara sí, molt propera a la original de Miles. Potser es nota un punt de diferent pel fet de no cantar-la ningú. I sí que els vents i la guitarra semblen fer-la tots plegats fent un “Riff” impressionant. I sí perquè en aquest tema tenim el fiscorn de Andrea Canzonetta i la trompa de Antonio Ciccotelli. I ves per on que els solos els ha començat Stefano Conforti al saxo tenor, i jo diria que el so l’han passat per sedassos electrònics d’efectes diversos, per la sonoritat obtinguda, què potent. I Canzonetta a la trompa l’ha seguit fent una molt bona improvisació, també. Motiu recorrent i solo del baterista Brandi. I encara l’ha seguit Tonino Monachesi fent de Jimi  Hendrix a la guitarra, i ara sí que li ha afegit algun que altre efecte tot per aproximar-se al nostre estimat i enyorat geni, Jimi Hendrix. I el tema brutal, l’ha acabat de cop, impressionant i ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa primer del 2025 i avui dedicat a discogràfiques italianes, i a músics de Jazz italians. O sigui que felicitar als darrers Stefano Conforti, Tonino Monachesi, Giuseppe Barabucci, Marco Brandi, Andrea Canzonetta i Antonio Ciccotelli.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa Especial 2024 - 2025: Hernán Navarro, Filippo Dall´Asta, Sondorgo i Nikolov-Ivanovic Undectet, dimecres 1 de gener de 2025.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, i un molt millor 2025 per a totes i tots vosaltres, i Programa Especial 2024 - 2025 de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquest darrer programa de l’any i Especial 2024 - 2025 anirà de Gipsy Jazz i músiques afins com la Música Balcànica. I sí, perquè de Gipsy Jazz o Manouche hi tindrem a l’Hernán Navarro, “Caffë Manouche” i a Filippo Dall´Asta, “The Hot Club of Tenerife”, mentre que la Música Balcànica vindrà de la mà de Nikolov-Ivanovic Undectet , “Dystopia” i els Sondorgo amb Chris Potter de convidat de luxe. I com vaig fer al Programa Especial Nadal 2024, escoltareu la música sense els meus comentaris, i els temes també aniran seguits, o sigui que a gaudir de la música.


I començaré aquest Especial 2024 - 2025 amb el disc de l’Hernán Navarro, “Caffë Manouche, publicat per Youkali Music l’11 de juny del 2024, el Youkali 234. “Caffë Manouche” és el quart CD en solitari del poliguitarrista i compositor d'origen argentí Hernán Navarro. En aquest nou treball trobarem composicions originals de l'Hernán en estils tan diversos com la Bossa Nova, el Blues, el Vals Mussette, i, com no podia ser menys, diversos temes de Swing i Gypsy Jazz que no ens deixaran indiferents. Dotze cançons que ens transporten a les nits de bohèmia dels clubs parisencs i als fogons dels campaments gitanos. Eufòria, nostàlgia, evocació i alegria de viure resumides en un sol CD. Tots els temes van ser gravats, arranjats i produïts per Hernán Navarro, comptant amb el violinista José Manuel Badía i el contrabaixista italià Luca Pisani. També hi han col·laborat destacats guitarristes de l'escena del Gypsy Jazz com Filippo Dall´Asta i Pietro Lazazzara. El disseny del CD és obra de l’artista plàstica Julia Beamud. Una producció hispano-italo-argentina en què el virtuosisme no està renyit amb la musicalitat i sensibilitat artística. I sí que al Blog hi trobareu la pàgina web al disc:
https://youkalimusic.com/index.php/catalogo/522-caffe-manouche.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Doncs aquest és un projecte amb 11 temes, la majoria dels quals curtets, com sol passar en aquest tipus de Jazz. La majoria són de tempo slow, mèdium i dos o tres són ràpids. Tinc predilecció pels temes que no són massa ràpids, sobretot en aquest estil de Jazz, on, en els ràpids, sembla que es valori més la velocitat de l’execució que la pròpia música. I els temes que escoltarem són aquests, tots compostos pel líder Hernán Navarro:
 
1.8.- Melancolie (H. Navarro) 2:30.
2.6.- Insomnia (H. Navarro) 2:35.
3.5.- Winter Blues (H. Navarro) 3:0.
4.10.- Solitude Palace (H. Navarro) 2:13.
5.4.- Tourbillon (H. Navarro) 4:03.
6.2.- Retro Bossa (H. Navarro) 3:45.
7.3.- Chinatown (H. Navarro) 2:30.
 
I quina selecció de música Manouche acabem d’escoltar més maca, delicada en els primers temes i més vital en els darrers, tot i que no massa. Hem escoltat a uns bons solistes, a un bon compositor, el líder del projecte, Hernán Navarro, i uns temes preciosos, què més podem demanar.


I segueixo amb música delicada i ara la del guitarrista italià establert a Tenerife, el Filippo Dall´ Asta, “The Hot Club of Tenerife”.  El nou àlbum del guitarrista italià Filippo Dall'Asta és una referència artística a la tradició, l'estil i el so de la mítica banda de Django Reinhardt, Quintette du Hot Club de França i fa referència al pioner "gypsy swing" ambientat estilísticament i perfectament, en el so enèrgic del "gipsy jazz" dels anys 30, enlluernant amb girs, formats i associacions modernes. Juntament amb les composicions originals del líder ("Not Yet, Sofia", "Mona Lee", "Nico's Dream", "Elena"), la sessió inclou atrevides reinterpretacions dels estàndards clàssics del jazz: de "Cherokee" i "After You've Gone". " a "Blue Skies" i al famós "The Man I Love" de George Gershwin.
 
Filippo Dall'Asta toca la guitarra des de petit, va estudiar aquest instrument a Itàlia, Alemanya, França, Holanda i fins i tot a l'Índia. Durant la seva carrera, ha actuat i enregistrat amb molts artistes destacats, com Stochelo Rosenberg, Lollo Meier, John Wheatcroft, Tara Minton, Mehboob Nadeem. Ha actuat en escenaris de prestigi: des del Royal Albert Hall, el Parlament House, la Torre de Londres i la Union Chapel fins a grans festivals de França i Itàlia. Va gravar el ben rebut disc "Mediterasian", recomanat pel Los Angeles Music Critic Award com "un dels millors àlbums instrumentals del 2018". El 2022, l'artista es va traslladar a Tenerife i va convidar músics locals a unir-se a la seva banda. Així va néixer el quintet: Filippo Dall'Asta - guitarra, Kepa Martinez - clarinet, Yeray Herrera - guitarra rítmica, Augustin Buenafuente - contrabaix i Fernando Angulo - bateria. El líder també va convidar a la sessió "The Hot Club of Tenerife" un quartet de músics de cambra polonesos (Ada Kwaśniewicz, Krzysztof Katana, Aldona Trybulec, Monika Wursten), que van oferir un so excel·lent als èxits swinging en alguns dels enregistraments. https://filippodallasta.com, https://filippodallasta.com/store/.
 
Doncs feta la presentació del projecte, dir-vos que en aquest cas, tots els temes excepte un són vitals de tempo, essent aquest tranquilet l’anomenat “Nico’s Dream”. També que els temes són més llargs que els del projecte de l’Hernán Navarro. Començaré amb aquest seguit dels altres més vitals, o sigui que som-hi amb...
 
8.6.- Nico’s Dream (Filippo Dall’Asta) 5:18.
9.3.- Not Yet Sophia (Filippo Dall’Asta) 4:07.
10.7.- Elena (Filippo Dall’Asta) 6:03.
11.8.- The Man I Love (George Gershwin) 5:16.
 
I crec que amb aquests quatre n’hi ha prou per veure de què va tot plegat. I més vitals són “Cherokee" i "After You've Gone", un d’ell, “Mona Lee” i el “Softly as in a Morning Sunrise”.


I segueixo i ara endinsant-nos en la Música Balcànica i primer de la mà del projecte SONDORGO amb la col·laboració de Chris Potter. La fraternitat del virtuosisme, les invencions contemporànies i el respecte: Söndörgő d'Hongria els combina de manera brillant amb el seu instrument característic, la tambura hungaro-serbia. Escoltant tocar la banda, aviat escolteu que no s'assembla gens a la música tradicional hongaresa dirigida pel violí. El so de Söndörgő és lleuger, elàstic i fet amb delicadesa. El seu instrument de signatura és la tambura, un instrument semblant a la mandolina, probablement d'origen turc, utilitzat per les comunitats eslaves del sud (sèrbies i croates) a Hongria. La banda està formada per tres germans, Áron, Benjamin i Salamon Eredics, més el cosí Dávid Eredics i Ábel Dénes, l'únic membre no familiar, al baix. El que Söndörgő combina de manera brillant és el respecte per les tradicions, les ganes d'innovar i un virtuosisme efervescent i imparable. I dir-vos que el gran Chris Potter hi col·labora amb el seu saxo tenor. https://www.sondorgo.hu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I en aquest cas els temes són llargs, el que més de més 9 minuts és “Hid”, havent-n’hi un altre de més de 8 minuts. Els tempos són vitals, la majoria, però he trobat una baladeta i versió d’un estàndard de Jazz, l’anomenada “Laura”. Començaré amb ella, i la tambura, aquest instrument seu i autòcton, i seguiré amb d’altres temes, tots ells són, doncs:
 
12.5.- Laura (David Raksin) 5:23.
13.4.- wRap (Sondorgo) 6:30.
14.2.- Spoon (Sondorgo) 5:56.
15.8.- Hid (Sondorgo) 9:15.
 
I comentar més coses d’ells:
La naturalesa primordial de la música tradicional, la sofisticació de les composicions clàssiques, les energies de la música rock i la puresa del pensament de Bartók caracteritzen la banda hongaresa Söndörgő, una de les bandes més emocionants, innovadores i reeixides de l'escena mundial de la música internacional. Quan fa més d'un quart de segle es va formar Söndörgő, els membres encara eren nens i pràcticament van créixer juntament amb la banda. La seva columna vertebral espiritual és el llegendari Vujicsics Ensemble, que fa prop de cinquanta anys que toca autèntica música popular Eslava del Sud, amb figures de pare i oncle, juntament amb altres músics de la família Eredics. Així, d'acord amb els ideals de Zoltán Kodály, l'educació musical dels membres de Söndörgő va començar nou mesos abans del seu naixement.


I després d’aquests sorprenents temes d’aquesta formació hongaresa i les seves músiques tradicionals, passades però pel sedàs del Jazz d’un dels millors saxos tenors del moment, en Chris Potter, anirem acabant el programa i ho farem amb el projecte de Nikolov-Ivanovic Undectet , “Dystopia”. Publicat el 21 de juny de 2024, enregistrat per Saša Janković, assistit per Daniel Vuković a l'estudi Future Nature Sound de Pančevo, Sèrbia de l'11 al 13 de juliol de 2023. Mesclat i masteritzat per Erwan Boulay a Studio Sextan - La Fonderie de París, França. I aquí hi tenim a: Luka Ignjatović, saxo alt, flauta (7); Kristijan Mlačak, saxo tenor, saxo soprano (3, 6); Léo Guedy, saxo baríton, clarinet baix (2, 7); Olivier Laisney, trompeta; Milan Roksandić, trompa; Sébastien Llado, trombó; Miloš Budimirov, tuba; Noé Clerc, acordió, acordina (5); Vladimir Nikolov, piano, rodes, percussió (1, 8); Mihail Ivanov, contrabaix; Srdjan Ivanović, bateria, percussió (8). Tota la música composta i arranjada per Vladimir Nikolov, excepte "Rue des Balkans" i "Résistance" composta per Srdjan Ivanović, arranjada per Vladimir Nikolov. Els “vents” a "Lament of a City" han estat dirigits per Jochen Neuffer. Produït per Jochen Neuffer. Coproduït per Vladimir Nikolov i Srđan Ivanović.
 
El nucli del material d'aquest àlbum va sorgir durant els dies de confinament de la covid al març del 2020 com a dues peces de protesta: "Dystopia" i "Scream". Destaquen la nostra necessitat de llibertats bàsiques i la dificultat per fer front a situacions extremes. Després de l'aparició d'aquesta base, noves peces van revelar altres temes que variaven des de paisatges fins a protestar per la cobdícia mundial, fent una declaració musical completa. Realment ens hem divertit molt fent aquest àlbum i esperem que aquesta música us arribi.
https://nikolov-ivanovicundectet.bandcamp.com/album/dystopia-2.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I parlant de tempos, dir-vos que no són vitals. Hi ha una baladeta, la primera que escoltareu, i els altres,  més o menys s’estan pel tempo mèdium, amb variacions, esclar, tot i que no massa. Doncs escoltem-los ja, considerant que ens allunyem dels estils escoltats fins ara, i ja situant-nos en un Jazz Contemporani per lo elaborat que està, i no tant per l’estil, que ens podria fer pensar en sons propers als de l’Avant-Garde. Som-hi doncs amb:
 
16.5.- Lament of a City (Vladimir Nikolov) 4:56.
17.10.- Seasons (Vladimir Nikolov) 5:45.
18.9.- Sincere Greed Vladimir Nikolov) 8:06.
19.1.- Scream (Vladimir Nikolov) 4:56.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i  patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa Especial Nadal 2024: Coloma-Helfer, Coloma-Martín, Int Classic Jazz All Star, Enric Peidró i Ray Gelato Giants, dimecres 25 de desembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit, programa Especial Nadal 2024 i que només trobareu al blog i a l’Ivoox, i sempre amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada  “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquest serà un programa dedicat a tota una sèrie de músics i les seves molt divertides músiques, algunes d’elles, i agradables com ara aquestes, les del Lluís Coloma & Erwin Helfer – "Two pianos too Cool"; Lluís Coloma & Hector Martin - "Shuffle for Two"; "The International Classic Jazz All Stars"; Enric Peidró - "Tizol's Delicatessen" i "Ray Gelato Giants at The Ronnie Scott's".
 
Serà també especial pel fet que no comentaré els temes, i que alguns d’ells aniran seguits, de ben segur que per a gaudi de totes i tots vosaltres.

 
I començarem amb el disc a duet de Lluís Coloma & Hector Martin - "Shuffle for Two". Disc enregistrat per ells dos als Estudios Guindilla, el dimarts 18 d’abril de 2023 a la falda de la muntanya de Montserrat. Amb Lluís Coloma, piano i Héctor Martín, guitarra. I a la contraportada del disc, unes paraules d’en David Toribio, responsable del Jazzman Jazzclub de Barcelona:
 
“Tot un plaer poder escriure aquestes línies....Poc es pot dir de l’Héctor o del Lluís que no estigui escrit ja. Em quedo amb aquests 15 minuts que ens vam quedar sols al Jazzman tot just abans del concert, desenfundant els instruments! Xerrades, risses, experiències, anècdotes, viatges. I el millor moment arriba quan proven un tema nou. Tenir el plaer de ser el primer en escoltar-lo, no té preu. Ara et toca a tu, és el teu moment...Gaudeix!”.
 
I jo us vull dir, que en un d’aquells concerts que varen fer ells dos al Jazzman, nosaltres hi vàrem ser.
 
Doncs ja els escoltarem, primer delicadament, i al final amb una mica de més trempera, amb tres temes seguits anomenats:
 
1.3.- Spring Equinox (Lluís Coloma) 6:05.
2.6.- Cancó per l’avi (Héctor Martín) 5:46.
3.1.- Shuffle for Two (Héctor Martín) 3:51.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb un altre duet del Lluís Coloma ara però amb l’Erwin Helfer, “Two pianos too Cool”. Publicat per The Sirens Records aquest 2024. L’enregistrament digital el va fer Steve Yates a PianoForte Chicago amb dos Fazioli Grand Piano el 17 de novembre de 2022. El van mesclar Steve Yates i Steven B. Dolins el 28 d’agost de 2023.
 
I sí que els temes d’aquest estil de Jazz solen ser curtets, sí. També pel fet que només hi ha dos músics, o sigui que els solos, per més llargs que siguin, tampoc acaben allargant els temes massa minuts. I n’hi ha 14, o sigui que també hi ha generositat per part dels dos pianistes. També, que Lluís toca el piano en tots els temes, mentre que el seu amic i company Erwin el toca en els temes del 2 al 6 i del 8 al 13. Disc majorment tranquilet pel que fa a tempos, la qual cosa em va la mar de bé, per com de pausat vull que sigui el programa d’avui. Esclar que sempre trobarem algun tema vital, però no massa.
 
Els escoltarem en quatre temes seguits, com són ara:
 
4.11.- How Long Blues (Leroy Carr) 4:42.
5.12.- Back At The Chicken Shack (Jimmy Smith) 3:16.
6.3.- Cuttin’ The Boogie (Albert Ammons & Pete Johnson) 3:29.
7.7.- Rock House (Ray Charles) 3:33.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara ens endinsarem en les formacions més amplies on hi està immiscit l’amic Enric Peidró, i primer amb el seu anterior treball The International Classic Jazz All Stars publicat per Snibor Records el 2021. Enregistrat per Sergi Peiró el 25 de març de 2019 als Estudios PKO. Amb Dan Barrett, trombó, veu a #7; Enric Peidró, saxo tenor; Richard Busiakiewicz, piano; Nicki Parrott, contrabaix, veu a #2,5,7,10 i Guillaume Nouaux, bateria.


I aquest és també un projecte generós per la quantitat de temes i que en són 12. I hi ha baladetes i diversos Blues. També els escoltarem en quatre temes seguits anomenats....
 
8.6.- The Blues I’d Forgotten (Dan Barrett) 5:32.
9.1.- Louise (Whitng) 4:39.
10.2.- L-O-V-E (Bert Kaempfert & Milt Gabler) 3:54.
11.3.- C-Jam Blues (Ellington & Strayhorn) 4:12.


I el darrer treball de l’Enric Peidró, “Tizol’s Delicatessen” és el dedicat a la figura i músiques del gran Juan Tizol, ja el coneixeu, membre de la Duke Ellington Orchestra trombonista, violinista i autor de temes tan emblemàtics com “Caravan” per només parlar-ne d’un, ara. I aquí hi tenim a Enric Peidró, saxo tenor; Richard Busiakiewicz, piano excepte #8 i 13; Thilo Wagner,  piano a #8 i 13; Queralt Camps, contrabaix i Guillaume Nouaux, bateria.
 
Enric Peidró presenta un nou i interessant treball dedicat a la figura del gran compositor i trombonista porto-riqueny Juan Tizol, membre destacat de l'orquestra de Duke Elington durant dues dècades i compositor d'obres de gran importància en la història del jazz com “Caravan” o “Perdido” entre moltes altres. Aquest nou àlbum, que va sortir al mercat l'octubre de 2024, no només és un fascinant viatge musical a través de les composicions de Tizol sinó també el primer treball mai realitzat dedicat a la recuperació de les composicions d'aquest extraordinari músic l'obra del qual es trobava extremadament dispersa i de vegades de molt difícil accés, malgrat el seu enorme atractiu i qualitat.
 
Després d'un llarg procés d'investigació i localització de les seves obres a biblioteques i arxius de diferents països i amb l'ajuda del professor emèrit de la universitat de Nova York i biògraf de Juan Tizol, Basilio Serrano, Peidró ha aconseguit recopilar, preservar i adaptar per interpretar-ho, una gran part de l'obra del compositor porto-riqueny incloent composicions que mai van ser gravades i que veuen la llum per primera vegada gràcies a aquest interessant projecte que ha estat registrat en un nou àlbum titulat Tizol's Delicatessen i al qual seguirà un segon volum en una col·lecció que revisa i actualitza el llegat d'aquest genial músic.


La gira de presentació de l'àlbum que començarà al gener de 2025 celebra a més el 125è aniversari del naixement de Tizol, originari de Vega Baja (Puerto Rico) on va néixer el 22 de gener de 1900.
 
Sens dubte, un treball molt interessant que rescata de l'oblit i posa d'actualitat l'obra d'aquest compositor excel·lent i versàtil a través de la visió personal de Peidró que amb nous arranjaments i una acurada selecció de repertori manté l'essència de les composicions presentant un programa tan variat com atractiu, que posa de manifest la gran qualitat de l'obra del compositor porto-riqueny i la seva gran atemporalitat, ja que el seu llegat compositiu continua mantenint una frescor envejable i es revela com un material idoni per a la improvisació dins del context d'un quartet de jazz.
 
I els escoltarem en quatre d’aquests magnífics temes seguits...
 
12.7.- Sans Souci (Juan Tizol & Jerry Gladstone) 5:55.
13.10.- Night in Sudan (Juan Tizol & Jimmy Mundy) 6:09.
14.11.- Just for Laughs (Juan Tizol & Jerry Gladstone) 5:12.
15.14.- Caravan (Juan Tizol, Duke Ellington, Irving Mills) 5:55.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja acabarem aquest Especial Nadal dedicat a aquestes músiques tan amables, tendres, simpàtiques i alegres moltes d’elles, amb el disc de "Ray Gelato Giants at The Ronnie Scott's". Enregistrat el Nadal del 2023 del 18 al 23 de desembre. I ells varen ser: Ray Gelato, saxo tenor i veu; Oly Wilby, saxo alt i saxo tenor; Danny Marsden, trompeta; Andy Rogers, trombó; Gunther Kurmayr, piano; Manuel Alvarez, contrabaix i Ed Richardson, bateria.
 
Publicant el seu àlbum Live at Ronnie's, Ray torna ben plantat per a la residència al Club i amb la diversió als seus peus. Ray és considerat un dels últims d'una llarga línia d'animadors de jazz clàssic al costat de Cab Calloway, Louis Prima i Fats Waller. Aquest cantant, saxman, compositor i líder de banda polivalent ha aparegut en festivals, clubs i escenaris de concerts des del Brasil fins a la ciutat de Nova York. Espereu escoltar música swing mentre la banda recorre una selecció de temes i dedicatòries veritablement clàssiques, així com el material original de Ray, que s'ha convertit merescudament en un dels més sol·licitats pels seus espectacles en directe. Uneix-te a Ray i a la seva impressionant banda per retre homenatge als "Grans animadors" i ajuda a mantenir aquesta música increïble en moviment.
 
Doncs ja els escoltarem primer en dos temes  anomenats...
 
16.8.- Cry Me a River (Arthur Hamilton) 3:49.
17.11.- Just a Gigolo (Louis Prima) 4:44.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 31 de gener que tindrem al Bernard Van Rossum Quartet, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i  patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
 
I ja acabarem el programa d’avui, aquest Especial Nadal 2024 en tres temes més, ara ja decididament més que vitals...
 
18.4.- Is That Train Ever Comin’ (Ray Gelato) 4:10.
19.2.- Seven Nights to Rock (Buck Trail, Henry Glover, Louis Innis) 3:04.
20.1.- The Best Things in Life are Free (Ray Henderson) 3:57.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, a veure si puc fer un Especial 2025 i si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt  bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |