Programa 614: Anat Cohen, Wayne Shorter i Kevin Sun, dimecres 13 de novembre de 2024.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà de músiques, algunes, escoltades en directe en concert, en diferents espais, com per exemple el que vam veure fa quatre dies, a l’Auditori del Conservatori del Liceu, encabit en l’actual Festival de Jazz de Barcelona, el de la virtuosa del clarinet, Anat Cohen, germana del trompetista Avishai Cohen, disc anomenat “Quartetinho”. També vam veure, ja fa més dies, al gran saxofonista asiàtic resident a Nova York, Kevin Sun, disc dedicat a Charlie Parker, i per això anomenat “<3 Bird”. I vaig poder adquirir el darrer disc, pòstum, de l’inigualable Wayne Shorter, “Celebration Volume 1”.


I començarem el programa amb el disc de Anat Cohen, “Quartetinho”. Publicat el 2022 per Anzic Records, gravat per James Farber l’octubre de 2021, mesclat el maig de 2022 al Sear Sound, NYC. i masteritzat la mateixa data per Mark Wilder als Battery Studios, NYC. Amb Anat Cohen, clarinet i clarinet baix; Vitor Gonçalves, piano, acordió i Fender Rhodes; Tal Mashiach, contrabaix i guitarra i James Shipp, vibràfon, percussions, glockenspiel i sintetitzador analògic. Temes arranjats pel quartet Quartetinho. Produït per Anat Cohen i Oded Lev-Ari. I aquesta és la pàgina web d’ella, https://www.anatcohen.com/ on ves per on hi trobareu ja el seu darrer dic, ”Bloom”. I entrant  a la pàgina web de la seva discogràfica, ens han derivat al bandcamp d’Anat Cohen on hi ha tots els seus treballs, inclòs el que avui escoltarem: https://anatcohen.bandcamp.com/.
 
I en aquest disc hi ha un dels temes de l’Antonin Dvorak encabit en la Simfonia del Nou món, i anomenat “Going Home”, del qual ells en fan una versió preciosa, una melodia van tocar en el directe que van fer al Conservatori del Liceu, però els escoltarem ja amb un ritme una mica més viu en el tema d’un dels genials compositors del segle XX, tema anomenat...
 
1.6.- O Boto (Antonio Carlos Jobim & Jararaca) 6:25.
 
I 10-n’hi-do què maco aquest tema de Jobim, encabit en el disc “Urubu” publicat per Warner Records el 1976, amb piano, veu: Antonio Carlos Jobim; Bateria: João Palma; Contrabaix: Ron Carter; Percussió: Ray Armando. S’ha de dir que en l’aspecte fonamental de la rítmica, Anat ha mantingut l’essència del tema original, tot i tenir aquest més moments amb les percussions i d’altres sonoritats encabides, i parlo del tema original de Jobim, cantant ell a duet amb una cantant que sembla ser és Miucha. Els nostres herois l’han començat ja amb el contrabaix marcant el motiu principal rítmic a partir del qual sorgirà la melodia del tema. Un break molt delicat amb el piano de Gonçalves, i ja de nou amb la B del tema, on es percep un canvi tonal. I quin clarinet més agut de la líder Anat acabant aquesta part del tema, i ja recuperar la darrera A, en un tema on la seva exposició ha durat força, i ja quasi cap el final haver pogut escoltar la improvisació magnífica de la líder i clarinetista. Un preciós tema, amb una senzilla exposició pel que fa a la part instrumental, a base de baix de Tal Mashiach i percussions de James Shipp una mica de piano i el clarinet de la líder. Cap al final hi ha hagut una curteta i  bonica improvisació de la líder i tampoc el podríem situar en l’entorn del Jazz, car, Jobim també va fer cançons com aquesta encabides en la música  folklòrica del Brasil. A mi m’ha agradat força i així els hem pogut escoltar, tema ideal per començar-los a escoltar.
 
I aquest disc té 11 preciosos temes, entre els quals hi ha el primer compost pel vibrafonista James Shipp i anomenat “Baroquen Spirit”, amb uns aires barrocs, com el títol indica i tocat a tempo slow. També és molt tranquil·let el tema propi de la líder Cohen anomenat  “Canon”. I el segon track és del gran Egberto Gismonti, “Palhaco”, tema que tot i començar delicadament de mica en mica anirà agafant una determinada trempera. I un altre de molt bonic és el tema del guitarrista Tal Mashiach, “The Old Guitar”, i també molt delicat de tempo, ell que també en va fer un al Liceu interpretat amb la guitarra, anomenat “Paco”, encabit en el següent disc. 


I també és així de delicat i del guitarrista l’anomenat “Vivi & Zaco”. I un altre tema magnífic és l’anomenat...
 
2.3.- Boa tarde povo (Mª Do Carmo Barbosa de Melo) 4:38.
 
I aquest tema el fan entre d’altres la cantant brasilera Thaïs Morell i títol tan maco com aquest “Bona tarda, gent”. I què bona l’entrada d’aquest tema, primer amb les percussions, i de nou amb un motiu principal a càrrec del baixista, Marshiach. I la melodia l’ha feta la líder Anat Cohen, tot i que a vegades sembla que hi hagi un altre so, doblant-se amb ella, i també amb uns canvis i breaks rítmics, on ella ha anat investigant fent la seva improvisació, i ara sí que el tema respira Jazz per totes bandes. I després del break del baixista ha aparegut la primera improvisació de Vitor Gonçalves amb el Fender Rhodes on ens ha mostrat la seva gran classe musical, la d’un músic que també va tocar l’acordió el dia del concert. I ja ben al final hem escoltat com ella al clarinet ha fet duet amb el sintetitzador analògic de James Shipp.  
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre tema propi de l’Anat Cohen, i fins i tot divertit i a tot blues, és l’anomenat..
 
3.9.- Louisiana (Anat Cohen) 3:30.
 
I de nou el baix ens dóna l’entrada del tema, amb la rítmica i tempo implícits. I la líder l’ha acompanyat amb el clarinet, i en els primers instants només ella i ells fent la melodia, que com totes les dels Blues, és força curteta tot i que ben aviat s’hi ha anat afegint la resta de companys. I ella amb el clarinat ens ha tornat a frapar amb la seva enlluernant improvisació, amb una sonoritat continguda i creativitat la que vulgueu. Com també al vibràfon, l’increïble James Shipp i també al Conservatori del Liceu. I com que aquí han improvisat tots, després hem escoltat de nou al gran pianista brasiler Vitor Gonçalves, ell amb tot un reguitzell de frases ben trobades encabides en l’univers del Blues. I també el baixista israelià Tal Mashiach ha fet la seva tasca solista, en un disc on ell té una gran importància rítmica, sobretot en els temes on Shipp toca el vibràfon. I  al final la maca melodia d’aquest blues de la líder.


I com a cirereta del pastís i ja sense comentar-lo, us proposo tornar a la calma tot i escoltant la versió que han fet ella i ells sobre una cançó de l’Antonín Dvorak sobre la “Simfonia del nou món”, amb la líder al clarinet baix on ens clava una increïble improvisació...i tema anomenat...
 
4.10- Going Home (Antonin Dvorak) 6:51.
 
I quina delícia de tema i també improvisació de James Shipp al vibràfon ideal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Anat Cohen, Vitor Gonçalves, Tal Mashiach i James Shipp.


I seguirem ara fent un salt estilístic important, i també de ritmes, els quals no seran tan evidents com els dels “Quartetinho”. I és que estem a punt d’escoltar una primícia musical, la del disc de Wayne Shorter, “Celebration – Volume 1”, publicat per Blue Note aquest 2024. Enregistrat en directe el 18 d'octubre de 2014 per Rob Griffin i Nicolas Poitrenaud al Stockholm Concert Hall, Stockholm Jazz Festival, Estocolm, Suècia. Re-enregistrat i mesclat per Rob Griffin a AcousTech, Casco Viejo, Panamà. Masteritzat per Harold LaRue a Harold LaRue Mastering, Houston, Texas. Masterització de vinils per Chris Muth a Taloowa Corporation, Yonkers, NY. Vinil fabricat a Record Technology Inc. (Amèrica del Nord). Amb Wayne Shorter: saxo tenor i soprano, Danilo Perez: piano, John Patitucci: contrabaix i Brian Blade: bateria. Produït per Wayne Shorter i Don Was. I la pàgina web del disc és:
https://store.bluenote.com/products/wayne-shorter-celebration-volume-1.
Però també els podeu adquirir en format vinil en un doble LP magnific:
https://universalmusiconline.es/products/wayne-shorter-celebration-volume-1-vinilo-2lp.
 
“Celebration, Volume 1” és el primer d'una sèrie de publicacions d'arxiu que el llegendari saxofonista i compositor Wayne Shorter va programar que es fessin abans de morir el 2023. Aquest emocionant enregistrament en directe del 2014 va capturar l'aclamat quartet de Shorter amb el pianista Danilo Perez, el baixista John Patitucci i el bateria Brian Blade al Festival de Jazz d'Estocolm a Suècia. El set de temes intrèpids inclou alguns dels vehicles d'exploració preferits de la banda, com ara "Zero Gravity", "Smilin' Through", "Orbits", "Lotus" i "She Moves Through The Fair".


I ja els escoltarem en el molt delicat...
 
5.1.7- Edge of the World_ end title (Wayne Shorter) 6:59.
 
Quina meravella de delicat tema que hem escoltat, en l’ona del que vam escoltar en els darrers anys de l’estimadíssim Wayne Shorter, amb el seu increïble quartet i companys de tants i tants anys, amb discos com “Footprints live!” del 2002 i “Alegria” del 2003, discos adquirits a la Nova Jazz el dia del seu concert, i d’altres que varen fer amb el mateix quartet. L’ha iniciat el piano de Danilo i ja ben aviat el saxo soprano de Wayne que sembla plorar pel sentiment que se li percep. I el títol ja ho diu, “Vora del món” i el disc “Celebration” o sigui que celebrem-ho a la vora del món. El tema té poques improvisacions, in stricto sense, car tot gira al voltant de la melodia que ha fet Shorter. Sí que el trio acompanyant fa de les seves, acompanyant-lo sí, però també creant i recreant. Un tema de 7 minuts que ha passat volant per com ens ha hipnotitzat, ideal per començar-los a escoltar.
 
"A la tardor del 2022, Rob Griffin va començar a enviar molta música inèdita perquè Wayne la ordenés", escriu Carolina Shorter a les notes de l'àlbum. "Va començar a escoltar-ho tot el dia. Jo feia alguna cosa per casa, parlava per telèfon, feia feina i ell cridava ‘Carolina! has de venir a escoltar aquesta merda! Fes una ullada a què estan fent aquests nois!' Wayne va fer notes detallades: algunes d'elles es reimprimeixen en aquest àlbum".
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb una altre d’aquestes obres mestres anomenada..no per Abrera.
 
6.1.- Orbits (Wayne Shorter) 9:20.
 
I amb aquest tema sí que hem reconegut més encara l’essència d’aquest quartet i músiques atemporals que feien. Ja d’entrada amb una improvisació quasi que col·lectiva, tot i haver-lo iniciat Blade amb una mena de xiulet, D. Pérez i ja ben aviat J. Patitucci tots creant a partir del no res. I sí que el saxo tenor de Shorter ens ha situat en el context del tema, car després hem pogut escoltar-lo amb el que podria ser la melodia del tema. I mentrestant la resta de companys recreant sense parar. I ves per on que Danilo ha estat qui primer ha començat les improvisacions. Uns moments a trio brutals, amb l’energia de Brian a la bateria i les línies mestres de John, i sempre el pianista volant molt amunt. Wayne ha aparegut amb unes línies agosarades, ràpides, modernes no, més enllà. I així s’hi ha estat una bona estona, i mentre Danilo fent el motiu principal, i Patitucci i Blade en una simbiosi improvisadora brutal i després també amb el pianista panameny fent línies inversemblants. I ja ben al final el solo de Blade a la bateria, increïble, per arribar al so del soprano de Shorter. Brutal tema, brutal directe tot aquest increïble disc.
 
"Quan va escoltar el concert d'Estocolm, va dir 'aquest és l'àlbum!'", continua. “Després va començar a escoltar més coses i, amb el temps, es va adonar que havia de ser més d'un disc. Originalment volia anomenar la col·lecció Objectes voladors no identificats, pensant en les notes que tothom tocava com si fossin ovnis! El gener del 2023, quan va ser hospitalitzat per última vegada, va continuar escollint cançons i distribuint els àlbums. El seu esperit "Never Give Up", que subratlla tota la seva missió, era més fort que mai i estava emocionat de publicar més música. Va ser només en els darrers 10 dies de la seva vida que es va adonar que no s’acabaria per veure-ho ell. Va començar a sentir la urgència de celebrar la vida i va decidir canviar el nom de la col·lecció per Celebració. Vaig dir: "Sí Wayne! Celebrem-ho!!! Així s'hauria de dir. Una celebració!’”


I ja els acabarem d’escoltar en el tema que dura més de 20 minuts, del qual n’he agafat dos trossos, els més vitals, amb els quals ja us fareu una idea de què va tot plegat....
 
7.2.3.- She Moves through the Fair (Wayne Shorter) 11:19.
 
I segur que heu gaudit d’allò més amb aquest tema, tot i ser una mixtura dels dos moments més rítmics del tema que dura més de 20m i feta per qui us parla. El primer tros que dura 5m21s i crec que reconeixible, ha començat amb el piano de Danilo interpretació del qual que ja venia d’abans. Els seus moments estel·lars han estat inversemblants, amb una mà dreta increïble que ha volat lleugera i gràcil vers l’infinit, sense oblidar John Patitucci contrabaix i Brian Blade bateria, tots tres en un permanent estat de gràcia. Wayne Shorter ha aparegut a moments amb el so fosc del seu tenor, per ja cap al final d’aquest primer tros, ser-hi amb més presència, amb les seves excursions amunt i avall del registre de l’instrument, i ja decaure delicadament i darrer acord de Danilo.
 
Sense solució de continuïtat ha aparegut John amb el seu contrabaix fent una línia de baixos i improvisació marca de la casa. I també amb el so del tenor de Wayne fent trossets melòdics. La bateria de Brian i el piano de Danilo han aparegut a moments i el primer ja s’hi ha quedat marcant la rítmica del tema. No oblido el contrabaix de John i també els acords de Danilo que han aparegut fent ells tres un magnífic coixí sobre el qual Wayne ha fet les seves curtes línies. Qui més l’ha desenvolupat ha estat el trio de cracs acompanyants amb un Danilo brutal. Wayne ha agafat el soprano i els ha seguit liderant melòdicament, mentre el trio es desfeia literalment per arribar al final delicat i força aplaudit pel públic present al concert, per ja deixar-los d’escoltar, i brutal mixtura de dos moments estel·lars del tema de més de 20 minuts, o sigui que felicitats nois Danilo Perez, John Patitucci i Brian Blade i que al cel siguis estimat Wayne Shorter.


I ja acabarem el programa amb el disc que Kevin Sun em va cedir a 23 Robadors, concert on hi hagué Juanma Trujillo, Juan Pablo Balcázar i Oriol Roca, disc anomenat “<3 Bird”. Publicat el 2021 per Endectomorph. Enregistrat per Aaron Nevezie a The Bunker Studio, Brooklyn, NY els dies 26 i 27 de febrer de 2021. Mesclat per Juanma Trujillo. Masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground. Produït per Kevin Sun. Amb Kevin Sun , saxo tenor i clarinet* ; Adam O'Farrill, trompeta (1, 10, 11, 12, 13); Max Light, guitarra (5, 8, 15); Christian Li, piano i Fender Rhodes (2, 3, 4, 6, 9, 13); Walter Stinson, contrabaix i Matt Honor, bateria. ​Totes les cançons compostes per Kevin Sun (The Kevin Sun Music / ASCAP) excepte les següents, arranjades per Kevin Sun: "Big Foot" i "Klacto-veereds-tene", compostes per Charlie Parker; "Salt Peanuts", composat per Dizzy Gillespie i Kenny Clarke. I aquesta és la pàgina web del músic: https://www.kevinsun.com/ i la de la seva discogràfica i disc: https://www.endectomorph.com/9825-bird.html. I on hi ha tota la producció d’aquesta discogràfica, és en aques enllaç: https://www.endectomorph.com/.
 
I sobre les cançons he pogut trobar aquests comentaris a la seva web:
“Greenlit” pren prestada la seva harmonia de la primera composició pionera de Parker "Confirmation" i afegeix una forma mètrica oscil·lant i una nova melodia. És doncs el que en diem un “Contrafact” de “Confirmation”, que també és un contrafact de “Twilight Time”.


I aquest disc té 15 temes, la qual cosa vol dir que n’hi ha alguns de curtets. També té diversitat de ritmes i tempos, essent com és un treball d’investigació sobre alguns dels temes de Charlie Parker i per això el disc en es diu “<3 Bird”. I n’hi ha cinc que estan pel minut, segons amunt, segons avall, o sigui que seran aquests cinc els que escoltareu:
 
8.1.11.- Scrapple_Intro (K. Sun) 0:44.
8.2.2.- Adroitness, Part I (Kevin Sun) 1m22.
8.3.4.- Composite (K.Sun) 1m37.
8.4.14.- Arc’s Peel (K. Sun) 1m00.
8.5.10.- Sturgis (K. Sun) 1m42.
 
I espero que hàgiu gaudit amb aquests 5 trossets i temes curtets que en Kevin ha volgut posar en aquest seu àlbum. I hem escoltat primer la càlida “Scrapple_Intro” feta pel jove Adam O'Farrill  a la trompeta. Després, al líder amb el clarinet i tema “Adroitness, Part I”, acompanyat del contrabaix de Walter Stinson i bateria de Matt Honor incidint en la melodia de “Dexterity” del gran Dexter Gordon. Amb “Composite” hem escoltat com s’han esplaiat ells, el líder al clarinet, el contrabaix i la bateria al llarg d'una xarxa creixent de melodies derivades de quatre composicions de Parker a tot blues. I sí que l’han començat el Fender Rhodes de Christian Li i el baix de Walter Stinson a duet i ja la primera melodia a càrrec del líder. I el següent “Arc's Peel” es basa en les improvisacions d'estudi de Parker del seu tema "Scrapple from the Apple", amb en Kevin al clarinet, baix i bateria, tots dos molt continguts i el líder improvisant al clarinet. I ja el darrer “Sturgis” es basa en les improvisacions gravades de Parker a "Mohawk" amb la trompeta de O’Farrill, el baix de Stinson, i la bateria de Honor, havent escoltat al líder amb el seu saxo tenor, molt interessants temes per començar-los a escoltar.
 
I més coses sobre els temes les podreu llegir al blog....
“Dovetail” és una dansa abstracta a través de les dues improvisacions d'estudi de Parker del seu "Yardbird Suite". “Cheroot” presenta el trio en un diàleg ampli sobre un mapa d'accents dibuixat del tema "She Rote". “Du Yi’s Choir” reimagina "Dewey Square" a través de la lent de la misteriosa introducció de la presa principal feta a l'estudi. “Schaaple from the Appel” és un cop d'ullet tant a Phil Schaap com a la falta d'ortografia del LP "Happy Bird". I el tema “Talck-overseed-nete” és un arranjament de 5/4 de "Klact-oveeseds-tene", que Peter Losin ha argumentat que en realitat és "Klact-oveereds-tene" basat en l'anàlisi de l'escriptura de Parker.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguirem amb un altre tema impressionant d’aquest jove que vam veure a 23 Robadors, tema anomenat...
 
9.9.- Big Foot (K.Sun) 4:41.
 
I ves per on que aquest tema conjuntament amb "Drifting on a Reed", "Air Conditioner" o "Giant Swing" és un clàssic dels blues de Parker re-visitats amb un nou groove. I 10-n’hi-do de tema que acabem d’escoltar més inversemblant per la qüestió rítmica sobretot, però també per com l’han interpretat i increïble arranjament fet pel Kevin. Una primera bona estona repassant les melodies de Parker  a tot Blues i ja la primera improvisació a càrrec del piano de Christian Li a trio amb baixista i baterista, ells dos també recreant-se en el tema. Kevin ha aparegut amb el seu saxo tenor fent una improvisació de màster com ell sap fer. Velocitat d’execució, arpegis brutals i tècnica a dojo. I quin final amb  escales inversemblants de lo més heavy, brutal tema de Kevin Sun tot i honorant, sempre, al gran Charlie Parker.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona, https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: Terrassa...
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts..
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres encara no sabem si podrem fer el concert del 13 de desembre.


I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits, i nosaltres també acabarem el programa d’avui, anomenats...
 
10.1.13.- Salt Peanuts (Dizzie Gillespie) 3:50.
10.2.5.- Onomatopeia (K. Sun) 3:49.
 
I ja sabíem que el primer tema “Salt Peanuts” és de Gillespie i també de Kenny Clarke, ells dos imbuïts de Bebop conjuntament amb Parker. Però no sabíem que algú hi afegeix a aquest també com a co-autor del tema. Gillespie i les seves bromes a l’escenari està més a prop que la seriositat de Parker com a autor del tema. Aquesta versió reflecteix la de l'enregistrament de l'11 de maig de 1945. Aquí hem gaudit d’allò més amb la interpretació i improvisacions de  Christian al piano, amb el líder Kevin Sun al saxo tenor, però també amb la trompeta de O’Farrill, ells tres amb una base rítmica brutal, on també el bateria Honor ha fet el seu solo ja quasi al final del tema que han acabat de cop. Mentre que el darrer “Onomatopeia” combina dues tonalitats menors, amb el "Be-Bop" de Dizzy Gillespie i el tema "Segment" de Parker. I sí que hi reconeixem la melodia del tema de Parker, tot i modificades algunes notes, feta a duet de saxo i guitarra, mentre que el Be-Bop no només era de Gillespie esclar. I aquí també hem escoltat la brutal improvisació de Max Light a la guitarra a tot Be-Bop ell molt precís. Kevin ha brillat d’allò més amb la seva més que brutal improvisació, creativitat, tècnica i velocitat d’execució increïble per un saxo tenor. També Matt Honor a la bateria i amb les escombretes ha fet un brutal solo ja a les acaballes del tema, i melodia que els dos amics han repetit acabant-lo delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Kevin Sun, Adam O'Farrill, Max Light, guitarra, Christian Li, Walter Stinson i Matt Honor.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 613: Marta Duran, Pau Casares i Albert Marquès & Gonzalo del Val, dimecres 6 de novembre de 2024.

0 comentaris

 



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui us vull presentar novetats fetes a casa com són les del primer disc i fet en vinil, el de la Marta Duran, “Shine”, ella força jove. També és el primer del molt reconegut clarinetista i saxofonista fundador de tants grups com “La Vella Dixieland”, i d’altres grans formacions, en Pau Casares, para d’en Lluc i Joan, “Sobretaula a casa” i també el disc que presenten aquest divendres 8 de novembre emmarcat en el Festival de Jazz de Barcelona el del duet Albert Marquès – Gonzalo del Val, “Efímero” i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
I dir-vos que el programa serà divers per les seves músiques, on passarem d’un Jazz fet ara mateix amb composicions pròpies i un tarannà modern, a un de més clàssic pel set list dels temes i per com són les maneres de tocar del líder, tot i que no les dels seus acompanyants, acabant el programa amb un duet on, amb total llibertat van parir les seves composicions, quasi que improvisant-les ja d’entrada.


I començarem amb el de Marta Duran, “Shine” publicat per New Trad Records aquest fa quatre dies. Enregistrat per Jaume Figueras a l’Estudi Ground. Masteritzat per Carlos Manzanares a El Tercero Studios. Productor executiu Pedro Martinez Maestre. Amb Marta Duran, saxo alt i tenor; Èlia Lucas, piano i teclat; Tomàs Pujol, baix i sintetitzador i Adrià Claramunt, bateria. Tots els temes són de Marta Duran. Producció musical a càrrec de Tomàs Pujol i Marta Duran.
 
I aquest és un vinil que Marta em va donar, gràcies, un diumenge de Festival l’Hora del Jazz a la Plaça de la Vila de Gràcia, tot just una setmana abans que ella el presentés al mateix espai. És un treball personal, íntim, amb 6 temes, tres per cara, dos dels quals encabits en el concepte de la balada, música relaxada i amable, on ens mostra la seva sensibilitat. El disc comença amb el tema “Wemar”, lent i càlid, com és el tercer track, “Anhel”, tema preciós.
El segon de la cara A és força vital, l’anomenat “Brazil”. La cara B comença amb el tercer tema a tempo lent, el molt bonic “Solo la verdad canta” amb un punt de Gospel en alguns moments. El segon de la cara B va a tempo mèdium i és un dels més curtets, el “Sense of movement”, mentre que també és molt vital el tercer track de la cara B, el magnífic i potent “Shine”, tema que titula el disc.
 
Doncs comencem escoltant-los en el bonic....
 
1.A3.- Anhel (Marta Duran) 6:10.
 
I sí que aquest programa divers el comencem amb aquesta bonica balada de Marta. Una melodia maca i plena d’emocions, les que ella ens lliura mitjançant el so càlid del seu saxo tenor. Fer-vos notar la presència del baix elèctric i dels copets amortits al goliat de la bateria de l’Adrià. El baixista i productor Tomás Pujol ha estat qui primer ens ha meravellat per la seva molt encertada improvisació, seguint l’estela dels sentiments de la líder. També hem notat la presència del pianista, fent acords en tot el tema, tot i acompanyant-los la mar de bé, com ha fet l’Adrià. De Tomàs ens ha agradat també el so del seu baix elèctric, amb un punt de reverberació i algun efecte que no ha estat massa evident. Marta l’ha seguit amb la seva personal visió del tema, ella qui ha estat qui l’ha compost. Moments amb tots dos improvisant, per ja després fer-ho la líder en exclusivitat. Calidesa, bona sonoritat, bon gust musical, tendresa, tot això ens ha regalat la líder, per després recuperar el tema, la melodia i acabar-lo dolçament, bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem escoltant-la a ella i a ells en el vital..
 
2.A2.- Brazil (Marta Duran) 6:00.
 
I sí que sembla aquest tema un homenatge a aquests ritmes, al país d’aquests ritmes tan característics i músiques que tant ens han meravellat. És però un homenatge amb modificacions rítmiques les que ella i ells han fet, i no tant els més trillats i més coneguts per totes i tots nosaltres. I de quina manera l’han començat, amb els arpegis del piano de l’Èlia Lucas per ja després aparèixer la melodia principal a càrrec de la líder. I sí que el ritme i tempo el porten clarament els de la base rítmica, baixista i baterista, Pujol i Claramunt amb els acords de la pianista, sí. Un tema amb una B, o pont del tema, on hem percebut el canvi tonal i rítmic, per ja de nou recuperar la darrera A i ella començar-ne les improvisacions. Abans però hem escoltat un llarg Riff repetitiu de baix i bateria i acords del piano, Riff que sembla el motiu principal. I Marta ens ha agradat força per la seva càlida sonoritat, per com ens ha explicat el significat de la cadència dels acords tot i improvisant. Un tema vital, positiu, ben executat i composat, amb un recolzament dels de la base rítmica força impressionant. I quin final repetitiu més maco i interessant, on hem escoltat un baix amb alguns efectes i Marta en plena efervescència interpretativa, acabant-lo d’aquella manera que us dic, que en un directe, s’allargassaria segons públic i músics.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
 
3.B3.- Shine (Marta Duran) 5:03.
 
I aquest tema ens ha copsat molt també per la rítmica implícita, per la trempera, per la pròpia melodia, que tot i que repetitiva, ens ha arribat ben a dins. I els arpegis de la pianista l’han començat de nou, i ben aviat la bateria de l’Adrià, i sí que la melodia del tema amb el so del saxo doblat, m’ha semblat, fent de tot plegat una major musicalitat. I de nou la base rítmica del baix de Tomàs i bateria portant-los a bon port, en un tema amb dues clares parts, cosa que hem pogut copsar pel break ben bé a la meitat del tema. I sí que a la segona hi ha tornat a encabir un motiu repetitiu molt potent, sí. Les melodies són senzilles que no simples, com tampoc ho són els sons, ara passats per sedassos electrònics diversos, on hi ha passat el saxo tenor de la líder Marta i el baix, jo diria. “Shine” brilla per la repetició, per la persistència, per la insistència, pel bon gust musical, per la modèstia d’aquests joves músics, ella i ells, que han vist en això de crear, la seva realitat en aquesta terra. Èlia al piano els ha donat tot el seu suport harmònic també amb persistència amb els acords executats. Bon tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noies i nois, Marta Duran, Èlia Lucas, Tomàs Pujol i Adrià Claramunt.


I ara seguirem fent un salt estilístic que no al buit, i ens endinsarem en els estàndards de Jazz de la mà del Pau Casares, “Sobretaula a casa” i disc publicat per The Changes. Publicat el 24 de mayo de 2024. Gravat per Ferran Donatelli a Vertigo Studios el 2 i 3 de desembre de 2023. Tècnic de mescles i màstering: Jan Valls. Producció musical: Lluc i Joan Casares. Retall de la portada: Josep Casares. Disseny gràfic: Joan Casares. Amb Pau Casares - saxo alt, tenor i clarinet, Marc Martín - piano, Albert Martínez – contrabaix, Joan Casares - bateria, Josep Maria Farràs - trompeta (9), Oriol Vallès - trompeta (1, 3, 5, 6), Irene Reig - saxo alt (1, 3, 5, 6), Lluc Casares - saxo tenor (1, 2, 3, 5, 6, 8) i arranjaments (1, 3, 5, 6, 7) i Dani Alonso - trombó (1, 3, 5, 6).
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/sobretaula-a-casa.
 
El primer disc com a líder d'en Pau Casares era gairebé una qüestió de justícia històrica. El saxofonista i clarinetista de Barcelona, després de quasi 50 anys de carrera, presenta “Sobretaula a casa”, un disc produït pels seus fills Lluc i Joan on sentim a un Pau en plenitud de les seves facultats, tant al saxo tenor com a l’alt o al clarinet, navegant perfectament entre diferents estils de la història del Jazz.
 
I sí que hi ha una preciosa balada, sí, i aquesta és la súper coneguda “Laura”, amb uns magnífics arranjaments del Lluc. I sí que no tinc clar qui toca el saxo alt en aquest tema, sembla que primer sigui Pau fent la bonica melodia i potser Irene en la improvisació, per la modernitat amb la qual la fa. I els podríem escoltar en aquest tema però ho farem amb el que és una mica més vital i a tot Swing i tema anomenat...
 
4.1.- When I Grow Too Old To Dream (S. Romberg & O.Hamm.. II) 05:17.
 
"When I Grow Too Old to Dream" és una cançó popular amb música de Sigmund Romberg i lletra d'Oscar Hammerstein II, publicada el 1934. La cançó va ser presentada per Evelyn Laye i Ramon Novarro a la pel·lícula The Night Is Young (1935). Des de llavors, s'ha convertit en un estàndard del pop, gravat per molts artistes, en particular Nat King Cole, The Everly Brothers Gracie Fields i John Pizzarelli.
 
I aquest és un tema arranjat pel Lluc, ell ja molt avesat en aquestes mogudes. I sí que el tema té un punt de Jazz Clàssic, sobretot en la “Intro” a la melodia feta per tota la secció de vents. Recordem que hi tenim a Irene, Oriol, Lluc i Dani al saxo alt, trompeta, saxo tenor i trombó. I la melodia l’ha fet en Pau al saxo tenor, jo diria. Un pont ben clar on hi ha aparegut la resta de companys fent de les seves, tot i tornant a la darrera A del tema. Pau ha fet la primera improvisació amb la seva particular solvència i musicalitat alhora que fraseig de lo més Jazzy. I què bona la seqüència, el “Soli” fet pels vents de Reig, Vallès, Casares compartint-lo amb la improvisació del trombó d’Alonso. Una base rítmica liderada pel piano de Martín, el contrabaix de Martínez i la bateria de Joan Casares. Uns moments recuperant el motiu principal tot just abans de fer un magnífic canvi de to amb tots els vents fent de nou un “Soli” marca de la casa, i ja per acabar aquest tema tot anant-lo diluint, gran tema i interpretacions per començar-los a escoltar.
 
I ja la resta de temes tenen tots un tarannà de tempo més viu, amb les seves variacions, esclar. I més o menys al mateix tempo han fet el “Ain't Misbehavin' “ amb el líder Pau Casares al clarinet i per això amb un regust de Jazz Clàssic. I hi ha també el “Just Over In The Gloryland” encara un pèl més endarrere en el temps, a tot New Orleans Jazz amb el trombó de Dani Alonso, la trompeta de l’Oriol Vallès ells dos, uns dels convidats. I sí que hi ha un tema amb un Swing impressionant que s’escolta ja d’entrada, i tema de Benny Carter amb un duet de vents fent ja d’entrada la melodia i tema anomenat “Goin’ On” amb un solo del líder al saxo tenor, marca de la casa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I els escoltarem en el magnífic tema on Josep Maria Farràs toca la trompeta i compost pel primer compositor anglès que va arribar al cim de la popularitat al continent americà fent temes que després esdevindrien estàndards de Jazz, com aquest i molt conegut...
 
5.9.-  I'll Close my Eyes (Billy Reid) 05:28.
 
I sí que aquest tema és del 1945, sí, i tot i això té un no sé què de modernitat alhora que musicalitat. Tema molt interpretat pels trompetistes, i un dels qui ho va fer el 1960 va ser el magnífic Blue Mitchell i potser per això mateix, i pel seu solo de llibre que va fer, ho fan, com ho acaba de fer el gran Josep Mª Farràs. I aquí els vents són els dos amb més veterania, Farràs i Pau Casares, el primer havent fet la melodia, i el segon la primera improvisació. Pau ens ha tornat a impressionar per com l’ha desenvolupat, amb quina solvència i mestria l’ha fet, sonoritat imbuïda de tradició alhora que també el seu fraseig. I és clar que un dels trompetistes amb més solera del país és en Josep Mª, ell que és, ho ha estat tota la vida, autodidacta, i del qual el mateix Tete va dir que si hi havia algun músic de Jazz al país, aquest era ell. La seva improvisació ha estat marcada per les referències a qui en va ser la seva primera influència, en Clifford Brown. Ell però ben aviat va crear la seva pròpia literatura musical, el seu propi llenguatge, la qual cosa hem pogut escoltar. Nitidesa de so, claredat en l’exposició, precisió i bon gust. Marc Martín l’ha seguit amb una gran presència, digitació prístina i pura, mà esquerra consistent, mà dreta volant lleugera i gràcil amunt i avall del teclat del seu piano. Ens ha mostrat de quina manera va evolucionant, ell ja en un estat de gràcia permanent, compartint escenari amb els més grans, i també disc, com aquest.
 
L’acompanyen els seus col·laboradors habituals dels últims anys, gent estimada la qual proporciona un grau de tranquil·litat i versatilitat on en Pau es mou sense problema. Cal destacar especialment la presència d’Irene Reig, saxofonista la qual va començar a endinsar-se de manera seriosa en el mon del Jazz quan d’adolescent visitava cada setmana en Pau per aprendre’n tot el que pogués. I també la de Josep Maria Farràs, trompetista de calibre mundial el qual va ser qui va inspirar i donar vida musical a un Pau ben jove allà pels anys 70. “Sobretaula a casa” és un disc ple de swing, de solos fantàstics, d’arranjaments nous i de complicitat i enteniment tal com una situació familiar relaxada ha de ser.
 
I Podríem escoltar-los en d’altres temes vitals i com sempre a tot Swing com és el “Miri El Borbó”, suposo que tema propi del líder Pau i ell al clarinet, i també amb els aires de New Orleans, amb Lluc al saxo tenor. I dels dos més vitals que queden, “Status Quo” i “Efectivament” us posaré el darrer, també tema propi del líder. 
 
6.5.- Efectivament (Pau Casares) 05:43.
 
I sí que aquest és un dels temes més vitals del disc, i de nou arranjament d’en Lluc i també amb tota la colla de joves vents, i cracs. I el tema ja ha començat amb un “Walking” del baixista Albert i la bateria del Joan. I potser el tema hagin estat els cops de vent que han fet tots ells i ella. I l’Oriol s’ha llençat a improvisar a una velocitat esfereïdora, com ell sap fer. El suport de la base rítmica ha estat total mentre ell ha volat allà a dalt de tot. També Irene s’ha enlairat ben amunt vers les altures celestials de la millor de les musicalitats en la seva brutal i inversemblant improvisació. També en Marc ha brillat de nou tot i improvisant a aquesta velocitat, tot i recolzat amb Riffs de la colla de vents. Ells mateixos i ella, han fet un magnífic “Soli” on ens han fet gaudir d’allò més. I encara hem pogut gaudir molt en una sèrie de “vuits” compassos improvisant Pau al saxo alt i Lluc al tenor, per després passar a “quatres”, fent una tasca inversemblant amb un Swing impressionant. Quin goig tocar pare i fills, amb en Joan també a la bateria. I el final ha estat també recuperant els cops de vents fets per aquests joves cracs i ja acabar el tema d’una manera molt brillant, gran tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois, Irene Reig, Pau Casares, Marc Martín, Albert Martínez, Joan Casares, Josep Maria Farràs, Oriol Vallès, Lluc Casares i Dani Alonso, i això de nois, dir-ho a dos mestres com el Pau i en Josep Mª està dit amb tot el respecte possible.

I després d’aquests magnífics temes de Marta Duran sembla el moment adequat per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva poètica dolçor musical i sempre amb les músiques del programa.


I ja encarem el final del programa fent un canvi musical substancial per l’agosarada proposta a duet subtitulat “Free Duets” amb el darrer treball de Albert Marquès & Gonzalo del Val, “Efímero”. Disc autoproduït, enregistrat per Marc Piña  el 32 de juliol de 2023 a Girona. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Amb Albert Marquès, piano; Gonzalo del Val, bateria. Produït per Albert Marquès i Gonzalo del Val.
 
I aquest és un disc amb 11 temes amb títols que ens fan pensar en pobles com Vilablareix . I és que relacionant-lo, hi ha quatre temes “Vilablareix 1, 3, 4 i 5”, que no vol dir pas que tinguin cap relació musical, no, al menys això em va  semblar a mi després d’haver-los escoltat, car hi ha diferències melòdiques, harmòniques, rítmiques i de tempo. I m’han agradat tots però per començar així com delicadament, tot i algun moment potent, em sembla magnífic el..
 
7.4.- Vilablareix 4 (A. Marquès & G. del Val) 5:24.
 
Doncs quin final més impressionant a tot Jazz Contemporani, vibrant també, res a veure per com ha començat el tema amb la tabla tocada amb suavitat pel Gonzalo i el pianíssim delicat de l’Albert. Aviat ell ha anat desenvolupant la improvisació sobre el “Vilablareix 4”. Uns moments d’un Riff repetitiu han estat un inici temporal de l’increment de l’energia, de les emocions. Els moments més intensos han seguit, amb algun apunt a algunes línies melòdiques amb l’escala frígia, am un puntet aflamencadet. Si tot això feia l’Albert, el Gonzalo ha anat de menys a més pel que fa a les seves diverses percussions, també amb un crescendo de les seves potències rítmiques. I sí que hem arribat al final després d’aquelles línies contemporànies fetes per l’Albert. Brutal tema per ja començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I sí que n’hi ha un de curtet que ens recorda la infància, “La lluna, la pruna...” i ves per què l’han inclòs no ho sabem pas, no, potser és això, recordar aquestes cançons i aquells anys d’il·lusions. I “Brad2” comença delicadament a piano sol de l’Albert i ja aviat els platerets suaus de Gonzalo, i de mica en mica anirà agafant embranzida però farcit d’un determinat sentiment, cosa que s’aprecia tot i escoltant les notes del piano. I sí que hi ha un Blues anomenat “El Blues Blu..” a tempo slow i arrastradet, on les notes del piano ens fan viatjar vers aquells universos. El Swing delicat el fa el baterista del Val, mentre Marquès desgrana la magrana d’aquest preciós Blues, i cada vegada més potent. I “Mi carro.....” el comença Gonzalo a solo de bateria ja amb la determinada rítmica i tempo. Aviat s’hi afegirà l’Albert al piano fent una melodia força entremaliada, si es pot dir melodia, car de ben segur déu ser una improvisació. Del Val aflacarà a la meitat del tema i Marquès s’enlairarà, seguint ells dos amb les evolucions adequades. 


I els escoltarem en dos temes seguits anomenats...
 
8.1.10.- Martin y Ana (A. Marquès & G. del Val) 2:44.
8.2.6.- Alopecia (A. Marquès & G. del Val) 3:23.
 
I 10-n’hi-do de temes que acabem d’escoltar, quina meravella de modernitat, de musicalitat. En el “Martin y Ana”, Gonzalo l’ha iniciat a tot tren amb tot un seguit de redobles a caixa i també picant els diversos platerets. Després s’hi ha afegit l’Albert tocant les seves notes soltes i melancòliques a un tempo de balada, a mode de melodia, de trista melodia. Una aparent contradicció musical que no ha estat això, sinó un exercici de llibertat dels del principi fins el final. I sí que “Alopecia” ha començat ja amb una determinada rítmica pels acords del pianista, però també per com el baterista ha colpejat els estris de la seva bateria. Aviat hem pogut discernir melodies encabides en alguna harmonia, car no oblideu que el subtítol del disc és “Free Duet”. Albert s’ha enlairat en una seqüència harmònica de mica en mica, fins arribar a un moment on la mà esquerra ha imperat, ha sonat potent amb les notes més greus, mentre la dreta investigava més amunt del registre. I ja de cap al final, tots dos s’han embrancat en aquest diàleg que no ha parat mai, ans al contrari ha anat evolucionant fins el definitiu i potent final d’aquest també impressionant tema.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb un dels temes més potents d’aquest duet de cracs, anomenat...
 
9.11.- Revuelta (A. Marquès & G. del Val) 4:16.
 
I quin exercici d’improvisació han fet aquests dos amics i increïbles músics. Quin goig escoltar a l’Albert Marquès, ell que viu a la ciutat dels gratacels des de fa ja una colla d’anys, on ha fet família, on s’ha posicionat a un molt nivell dins l’escena novaiorquesa, cosa gens fàcil. Gonzalo ha realitzat un treball extraordinari d’investigacions rítmiques, tot i acompanyant al pianista de Granollers.  En aquest impressionant “Revuelta” ho hem constatat de nou, per la potència, per la vitalitat de la proposta, per la contundència de la qüestió rítmica, i no només per la que te el baterista i també per com li va la mà esquerra al pianista. Iniciat pel piano de l’Albert marcant notes i rítmica, i ja ben aviat els redobles de Gonzalo. Una possible melodia o motiu principal ha aparegut amb la mà esquerra del pianista, mentre la dreta evolucionava, creava persistents línies melòdiques. Uns moments ben al mig del tema on les dues mans del pianista dialogaven de manera reiterativa. Perquè sí que aquest concepte, el de la repetició, la reiteració rítmica amb notes soltes, sembla el quid tan del tema com del projecte, m’atreviria a dir. Ja se sap que la repetició de motius musicals entren molt bé al nostre cervell, si el tenim prou obert de mires. Brutal tema i projecte d’ells dos per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Albert Marquès  i Gonzalo del Val, i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 8 de novembre amb el Guillermo Calliero Quartet amb Guillermo Calliero, trompeta i fiscorn; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina i per tant amb l’entrada gratuïta, us hi esperem a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |