Programa 569 - The Changes: Pablo Castillo, Héctor Floría, Smack Dab i TRO, dimecres 15 de novembre de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que el dedicaré a projectes de la discogràfica muntada, inventada, parida i demés qualificatius tots admiratius, per una colla d’amics, noies i nois de la mateixa generació, més o menys, com són Oriol Vallés, Joan Casares, Lluc Casares, Héctor Floría, Irene Reig, Alba Pujals i de ben segur algun més, anomenada The Changes, Els Canvis que venen, devien voler dir.
 
Escoltarem els darrers projectes que han editat com són: “Introducing”, de Pablo Castillo; “Phanerozoic”, de l’Héctor Floría, el “Supertralla” dels Smack Dab i dels TRO, “Segueix l’instint”, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Tots aquests discos publicats per The Changes aquest 2023, i també, genèricament, al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp d’aquesta discogràfica amiga.


I començarem amb el primer CD de Pablo Castillo al seu nom, com a líder, l”Introducing Pablo Castillo”. Publicat el 21 d'April 2023 i gravat per Juan Antonio Mateos i Ernie McGomma a l'estudi “Grabacions Submergides” els dies 29 i 30 d'agost de 2022. Mesclat i masteritzat per Curro Ureba de “Trafalgar Estudios”. Disseny del disc: Ricky Sainz. Foto de portada i de la sessió d'enregistrament: Bjørk Delcroix. Fotos de l'artista (portraits): Amanda Malia. Amb Pablo Castillo - Trompeta. Manolo Perfumo - Guitarra. Alejandro Tamayo - Contrabaix i Carlos Ayuso - Bateria. I la col·laboració de Joan Codina – Trombó (tracks 1, 3 & 6) i Carlos Ligero – Saxo Alt (tracks 1 & 6). I aquest és l’enllaç al bandcamp del disc: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/introducing-pablo-castillo.
 
I aquest és un projecte d’estàndards tocats en clau de Hard Bop o Neo Hard Bop, car sovint ja no sabem com etiquetar l’estil de Jazz que toca una formació. I sí que parlant de ritmes i tempos, dir-vos que pràcticament tots van a 4x4, mentre que el tempo és més divers havent-hi un parell de delicioses baladetes, “Solitude” la que més, i “The Night We Called it a Day”. I ja amb un puntet més de tempo i Swing delicat han inclòs la preciosa “Where or When”. També dolça de tempo és el “Off Monk”. I ja a tempo Fast i a tot Swing tenim el vital i magnífic “Vignette”. I més vital és encara el “Big Foot” i també el “Tea For Two”.
 
I els començarem escoltant en el preciós tema compost per Rodgers & Hart, quan hi ha lletra, que no és el cas i anomenat....
 
1.2.- Where or When (Richard Rodgers & Lorentz Hart) 7:01.
 
I amb quin tema més maco hem començat el programa d’avui. Una cançó composta per aquesta gran parella de compositors que van fer el 1937 per el musical “Babes in Arms”, i que tantes i tants han cantat i tocat de manera instrumental, com han fet els nostres joves herois. El Swing és brutal i ja d’entrada i l’han fet a quartet de trompeta, guitarra, contrabaix i bateria. I la primera part de la melodia, en les dues As, l’ha feta el líder a la trompeta, ell que és Pablo Castillo, que ens l’ha feta amb un so ple alhora que càlid. I el pont o la B, l’ha fet Manolo Perfumo en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA on el líder ha recuperat la melodia en la darrera part del tema. I les improvisacions les han fet el líder a la trompeta i el guitarrista, ambdós de manera magistral, el primer amb un so robust també i bon fraseig, i el segon amb un so profund i càlid, alhora que amb una digitació precisa, i tots dos, amb la melodia per davant. I no oblidem no, la base rítmica de dos, amb l’Alejandro Tamayo contrabaix i Carlos Ayuso, bateria. Un preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I els seguirem escoltant en el tema compost per Barry Harris en el disc publicat per Prestige el 1968 “Bull’s Eyes” on hi hagué Barry Harris, piano; Kenny Dorham, trompeta; Charles McPherson, saxo tenor; Pepper Adams, saxo baríton; Paul Chambers, contrabaix i Billy Higgins, bateria i tema anomenat...
 
2.6.- Off Monk (Barry Harris) 7:14.
 
I què bonic ha estat també aquest tema de Barry Harris. Un tema no massa conegut pel gran públic i que ells han fet la mar de bé, fent-lo clavat a l’original pel que fa a tempo i Swing, amb la única diferència del piano del líder Harris i la guitarra Perfumo. I aquí hi col·labora Joan Codina al trombó, què és qui ha fet el primer solo. Joan ens ha fet una molt bona improvisació amb tots els aires de mestres com Curtis Fuller, ell que ha manegat la vara amunt i avall amb destresa, bon fraseig i llenguatge jazzístic. L’altre col·laborador ha estat Carlos Ligero al saxo alt. I quin so més maco i fraseig lligat lleuger i gràcil que li hem escoltat alhora que el so magnífic del seu alto vintage. I encara s’hi ha posat el líder Castillo a la trompeta amb aquest so robust i ple que té, i que tan ens ha agradat, com també el de la guitarra de Perfumo. Un tema prou llarg de 7 minuts i una mica, coses que diuen molt de la generositat d’aquests músics, i sobretot del líder. I encara hem pogut escoltar un tros de solo a càrrec de Tamayo al contrabaix en una A del tema. Magnífic tema que ens han fet el sextet liderat per Pablo Castillo.
 
En la trajectòria de tot solista arriba l'esperat i decisiu moment de gestar un primer àlbum, amb el qual un es troba amb la necessitat de confiar en les pròpies idees, transmetre-les als altres músics i materialitzar-les, tractant que el resultat sigui un reflex tan concís com sigui possible dels seus propis propòsits. Un primer treball, més que no pas una carta de presentació, és una declaració d'intencions. Entre els trompetistes, Miles Davis va liderar la seva primera sessió als 19, Booker Little als 20, Clifford Brown i Freddie Hubbard als 22, Chet Baker als 23, Louis Armstrong als 24, Roy Eldridge i Dizzy Gillespie als 25... i als vint-i-sis anys li ha arribat l'hora al trompetista barbatenc, de Barbate, Pablo Castillo. Per a l'ocasió Pablo ha reunit cinc dels seus aliats habituals, procedents tant de terres andaluses com catalanes, per gravar a l'antiga usança: tots plegats, sense cascos i fins i tot sense faristols. I amb l'elecció d'un repertori comú, fet que no és accidental, ja que permet als seus companys tocar de memòria, obrint-se a la interacció i afavorint en gran manera l'espontaneïtat.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema compost per Charlie Parker i anomenat..
 
3.1.- Big Foot (Charlie Parker) 5:43.
 
I què bé acabar a tot Bebop amb aquest tema del genial Parker. I de nou ho hem fet amb el sextet, què bé. Remarcable ha estat l’arranjament que ha fet el líder sobre el tema de Parker, coses que s’han notat sobretot en el tram musical previ a la improvisació del líder, on els vents amics han fet unes frases curtes mentre ell es preparava, agafava aire per iniciar la seva posterior i veloç improvisació. I quina bona tasca ha fet Pablo en la seva improvisació a tot Blues, que aquest tema de Parker és això, un  magnífic Blues. I posterior al líder ha aparegut el saxo alto de Carlos i què bé ho ha fet de nou, a tot Bebop com el seu immortal creador. Tot un gust descobrir aquests joves músics, desconeguts per mi, si exceptuem a Codina i Tamayo que sí són vells coneguts i amics, aquests joves músics. I Joan l’ha seguit d’entrada amb més calma, coses que han canviat posteriorment per fraseig i més notes lligades, oferint un molt bon discurs, ple per sonoritat. I just a les acaballes, encara hem escoltat el curtet solo del baterista el qual ens ha fet 2 Chorus del tema. I ja l’han acabat de cop després de recuperar la curta melodia d’aquest “Big Foot” de Charlie Parker. Felicitats Pablo Castillo, Manolo Perfumo, Alejandro Tamayo, Carlos Ayuso, Joan Codina i Carlos Ligero.
 

I seguiré amb aquests projectes de la nostra jove i estimada discogràfica The Changes, i ara amb el “Phanerozoic” de l’Héctor Floría. Publicat el 31 d’octubre d’enguany. I enregistrat per Marc Piña al Local Estudi. Mescla i masterització a càrrec de Jan Valls. Disseny de coberta per Héctor Floría. Foto de Pawel Czerwinski. Amb Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. Totes les cançons compostes per Héctor Floría, excepte "Divendres vespre" per Irene Reig. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/phanerozoic.
 
“Phanerozoic”, que deriva del grec i significa "vida visible", és l'àlbum debut del saxofonista Héctor Floría. “Phanerozoic” és l’Eó de la Terra on els organismes vius comencen a agafar formes complexes, evolucionen i es diversifiquen. I és així com veu el seu primer treball el saxofonista, una selecció de temes que van des de les seves primeres composicions fins a les més recents, mostrant la seva evolució com a músic i persona.
 
I aquest és un disc generós per la quantitat de música i molt bona que hi ha. 11 temes on sí que n’hi ha de curtets, 3 de al voltant dels 2 minuts, mentre que la resta van dels 4 als més de 7, o sigui que es podrà gaudir una molt bona estona. I pel que fa a tempos i ritmes, l’Héctor se’ns ha revelat com un compositor que gaudeix més en els tempos mèdiums i baladetes que no pas en els molt vitals, tot hi haver-n’hi també. I de balades en tenim diverses com són ara “Kleine”, “Dear Irene” on hi ha també una presa alternativa. I molt delicat i a tot Swing és el preciós “Cambrian”.  I també així de tempo és el tema d’Irene Reig, “Divendres vespre” fent melodia a duet de saxo tenor i trompeta i posterior Swing. I quasi al mateix tempo hi ha “Entre places” i també a tot Swing. I a un ritme ternari, sembla, és el que titula el disc “Phanerozoic”. I ja a partir d’aquí els tempos són francament més vitals com és el “Dr. No” i esclar, a tot Swing a moments i a Latin uns altres. I un altre així també és “Let’s Freddie my Friend” amb una melodia a ritme així com trencat. I els dos més vitals són els dos més curtets, “Neogene” i “Jurassic” que no arriba als 2 minuts i d’una trempera brutal.
 
Doncs ja els escoltarem en el preciós tema compost per Irene Reig i anomenat...
 
4.2.- Divendres vespre (Irene Reig) 7:03.
 
I quin tema més ple de calidesa aquest “Divendres vespre” de la gran Irene Reig, des d’aquí un petonet, Irene. La vam tenir a trio al Jazz Club la Vicentina l’octubre passat en un concert extraordinari. I el tema d’ella l’han interpretat aquest quintet de mestres, el que més, en Joan Monné que els va tenir d’alumnes a l’Esmuc a tots menys a Giuseppe. Un tema realitzat a base de diversos trams musicals, el primer amb la presentació del tema i melodia. L’han acabat però delicadament, d’aquella manera que dic sempre, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. La melodia és molt maca, poques notes i molt ben posades. I què bo el pont o la B del tema que l’han fet a tot Swing, en un tema on l’estructura s’aparta de les típiques. I Joan Mar, que també vam tenir a trio al setembre, ha estat qui primer ha improvisat i ja heu pogut constatar amb quin so més brillant per registre d’aguts i també en el registre del mig, alhora que magnífic discurs i fraseig. I el líder l’ha seguit amb un so ple i robust també, i grans idees creades alhora que escales inversemblants. Monné al piano els ha seguit amb una mà dreta lleugera i gràcil i digitació prístina i pura, creant unes precioses línies melòdiques. Un molt bonic tema d’Irene Reig i que ells han executat la mar de bé, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I un altre d’aquests magnífics temes és el compost per Héctor Floría i anomenat....
 
5.7.- Entre places (Héctor Floría) 5:17.
 
I amb aquest Swing tan bonic els hem continuat escoltant, ara amb aquest tema del líder Floría. I ell mateix ens ha fet la maca i delicada melodia, i n’ha iniciat les improvisacions. Un seu so ple i profund i tot plegat vestit amb un fraseig veloç, notes a cabassos, i totes molt ben posades. Ja fa temps que l’escolto a l’Héctor i dia a dia he constatat el seu creixement personal i musical, cosa que estem escoltant en aquest el seu primer treball discogràfic al seu nom. Un tema que han fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria. I no oblidem, no, que al contrabaix hi tenim a Giuseppe i a la bateria al Joan. I és que la bateria del Joan ja no la deixarem d’escoltar fins al final del programa. I la improvisació de Monné al piano ha estat de nou precisa, delicada la seva digitació alhora que feta amb un gust exquisit. I ja han recuperat la melodia del tema d’estructura atípica de 40 compassos i de la forma AABCA, amb un pont de 16 compassos, la B i la C del tema, amb un canvi tonal preciós. Bravo per aquesta composició de l’Héctor Floría.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema compost per l’Héctor Floría i anomenat...
 
6.1.- Dr. No (Héctor Floría) 4:39.
 
I quin gust de tema. I sí, i ara penso que el “Leitmotiv” d’aquesta discogràfica, vaja, el d’elles i ells, és el de fer un Jazz Modern, actual i per tant contemporani, però seguint la “tradició”, la música d’aquells músics que van sorgir als anys 40, 50 i 60 del segle passat, o sigui a tot BeBop o Hard Bop, però fet ara. I aquest és un dels temes, el sisè en la versió completa del programa, que segueix aquest tarannà. Un gran tema de l’Héctor a tot això que acabo de dir, a tot Hard Bop d’ara. El ritme és Latin en la presentació del tema, o sigui en el primer tram musical, i també en les improvisacions, en la primera a càrrec del líder Floría al saxo tenor, el qual ens ha deixat bocabadats per com ben trenada l’ha fet. Un so força personal i llenguatge propi que ja li reconeixem. I què brillant en Joan Mar amb la seva trompeta a tot Clifford Brown, i esclar, Fats Navarro del qual aquest any celebrem el centenari del seu naixement. Joan ha crescut també d’una manera que només gent com Matthew Simon sabrien veure fins a quin nivell ho ha fet. I encara hem escoltat la digitació precisa i improvisació del pianíssim de Joan Monné, amb una gran tasca solista, conjuminant perfectament ambdues mans i així enriquir el seu discurs. I ja, retorn al tema i acabar-lo magistralment, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Héctor Floría, Joan Mar Sauqué, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.


I seguim amb un altre d’aquests magnífics discos i ara serà el dels Smack Dab, “Supertralla”. Publicat el 29 de setembre i gravat per Ferran Donatelli i Guim Cifré a Vertigo Estudi el 7 de maig de 2023 i al Milano Jazz Club el 6 de maig de 2023. Mescla i màster a càrrec de Jan Valls. Fotografies: Clara Conill i disseny gràfic: Joan Casares. Amb Oriol Vallès, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; João Pedro Coelho, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Les composicions dels temes van així: L'1, 2 i 7 de l'Oriol Vallès, els 3 i 6 del Joan Casares, el 5 del Lluc Casares, el 4 de George Gershwin i el 8 de Cedar Walton. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:
 
I aquest és un altre treball generós per la quantitat de música que es podrà escoltar, amb 8 temes llargs, tres superant els 8 minuts i quasi arribant als 9 en el directe al Milano del “C’s Delight”. I pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que balada, balada com a tal no n’hi ha, i el tema més aproximat per tempo mèdium és “Smack@Night”. I a un tempo també mèdium i ritme així com trencat és el directe al Milano “Precious Mountain”. I a tot vals i també tempo similar és el tema de Cedar Walton, “Jo C’s Delight”. I ves per on que el ritme beat apareix en el “XXX” i tempo més vital, que el Swing ja apareixerà en les improvisacions. I a tot Swing i similar tempo és el tema “Love Walked In”, un estàndard derivat d’un musical de l’època. I ja més viu de tempo és “Gran Basar” amb la melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta, com passa en d’altres temes. I més vital és el “Va, què?” a ritme barreja de ternari i 4x4 en moments de les improvisacions. I ja per acabar i encara més viu de tempo i a tot Swing és el tema que titula el disc “Supertralla”.
 
I començarem delicadament amb el preciós tema de Lluc Casares anomenat...
 
7.5.- Smack@Night (Lluc Casares) 8:35.
 
I ja hi tornem a ser, i ara amb el primer tema dels Smack Dab de l’Oriol Vallès i Joan Casares, ell que hi tornarà a ser en el darrer projecte, els TRO. I aquest tema no és una balada, no, però és un tema força maco i càlid per melodia i també per les improvisacions. Iniciat amb el so del Rhodes pel teclista João Pedro Coelho, per ja aparèixer la melodia feta pel líder a la trompeta, tot i que  al final s’hi ha afegit el saxo tenor de Lluc. Un tema força entremaliat de melodia, qüestions rítmiques i canvis, que n’hi ha força. Lluc ha estat el primer en improvisar, i ja heu vist de quina brutal manera ho ha fet, Una gran destresa en el ràpid fraseig, la qual cosa implica una gran tècnica. Quin gran solo que ens ha fet el bo d’en Lluc també amb un llenguatge que ja li reconeixem, per frases i per la manera com les fa. I l’Oriol ha aparegut amb la seva trompeta, també força brillant, tot i situar-se en el registre del mig, més càlid. També ha volat cap al registre més agut, tot i que no massa. El seu discurs ha estat molt melòdic i també sovint entremaliades les seves frases, i amb un punt de Funk al final, just abans d’aparèixer el teclista Pedro Coelho amb el Rhodes o similar. Un so que se li escau la mar de bé, per com de suau queda tot plegat. Un gran tema del Lluc per començar-los a escoltar.
 
I com va anar al malauradament desaparegut Milano Jazz Club: “Supertralla!”. Van ser les primeres paraules d'una assistent al concert d'Smack Dab al Milano Jazz Club el 6 de maig del 2023. Aquell dia els micròfons estaven preparats, la cinta rodava, els instruments brunzien. En un estat d’èxtasi, els oients movien les parpelles catatònics. Miríades de formes musicals brollaven a dalt de l’escenari, precipitant-se sobre el públic. Els més despistats no se’n sabien avenir i els que ja sabien a què venien van veure els seus desigs fets ordres. La barra va servir copes amb escreix i els peixos grossos van beure llurs gintònics amb gran eufòria. En una sola frase: tothom hi va guanyar. Per si aquesta crònica pot semblar tendenciosament exagerada, dos dels peixos d'aquell directe han estat inclosos a l'ítem que tens entre les grapes. Si s'afina l'orella es pot escoltar, entre els brams i els aplaudiments en acabar els temes, la multitud corejant la consigna: "Supertralla, supertralla!"
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els escoltarem en el tema compost per Joan Casares  i anomenat...
 
8.6.- XXX – Late Night Alter Ego (Joan Casares) 5:47.
 
I déu n’hi do quina trempera de tema, i com es nota que ha estat compost pel baterista i co-lider d’aquesta banda, en Joan Casares. I el Swing que ha aparegut en les improvisacions, no hi era, no, als inicis del tema, car ha començat a tot Beat marcat per la bateria del jove compositor. La melodia l’han feta els dos vents, saxo tenor i trompeta, a duet, amb un so perfectament complementari. I el tema és molt interessant per com els trams musicals han anat apareixent, el primer, presentació i melodia i el segon la brutal improvisació de l’Oriol a la trompeta, i ja a tot Swing. I sí, ens ha tornat a frapar per com de brillant l’ha fet, alhora que per les seves frases ràpides i fraseig inversemblant, alhora que afinació perfecte allà dalt del registre agut. I el so complementari del saxo tenor de Lluc ha aparegut després, i com ha trenat la seva brutal  improvisació. So, llenguatge, tècnica i bon gust, tot això és el que implica en el que fa. I encara Monné al piano ha acabat quallant una altre magistral improvisació, que per això va ésser el mestre de tots ells, exceptuant-ne Giuseppe, ell que és sicilià i català, car, va amb espardenyes a tocar i parla i escriu el català perfectament, un bravo per a ell. I després tema i final d’aquest gran tema de Joan Casares.
 
I el què ens expliquen ells dels seus temes i com va anar tot plegat a l’estudi... L'endemà de la gesta del concert al Milano Jazz Club, es va repetir la gesta a l'ambient estèril, de laboratori, dels estudis Vertigo. La banda comptava amb el pianista João Coelho, consagrat científic del beat. Amb el seu impuls van abordar les seves noves i intricades composicions: “Gran Basar”, on no hi falta res; “Jo C's Delight”, retrat naturalista; “Smack@Night”, paisatge nocturn, evocant l’ambient habitual de la posada en escena; “XXX”, representació de l’alter ego d’una criatura bondadosa a partir de mitjanit; “Va, què?”, escena d’una resolució de conflictes quotidians. I per descomptat, sense necessitat de descriure aquesta composició a hores d´ara, Supertralla! Per tancar el disc hi ha dos homenatges. No podia faltar un “standard” del repertori de musical nord-americà com “Love Walked In”, arranjat per l'Oriol Vallès. I per concloure, una versió d'un referent com és Cedar Walton, “Precious Mountain”, que hem volgut traduir lliurement com a “Muntanya Regalada”.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc, compost per l’Oriol Vallès...l’anomenat...
 
9.2.- Supertralla (Oriol Vallès) 5:29.
 
I amb quin brutal solo de bateria quasi que han acabat aquest tema a tot Hard Bop dels Supertralla i compost per l’Oriol Vallès. Esclar que després del solo, sí que l’han acabat, el tema, i tal i com l’han començat. Una melodia feta a duet dels dos vents i amb una base rítmica impressionant i tema a tot tempo viu i amb un Swing brutal per Walking del baixista i copets als plats i xarles del baterista. I el tema té trams amb diversitat de ritmes, tot plegat molt interessant. I ja ben aviat i de pressa, que tenim tard, la brutal i altre cop brillant improvisació de l’Oriol a la trompeta. I quin gran solo i ràpid que ens ha clavat, alhora amb una magnífica sonoritat i fraseig inversemblant per veloç i fet amb un gust exquisit. I esclar, després d’ell el bo d’en Lluc ens ha tornat a frapar per la velocitat del seu fraseig alhora que per la manera com l’ha exposat. Un so característic, un tant fosc, a voluntat però, la del seu instrument, un Balanced Action de Selmer, d’aquells vintages tan impressionants i autèntics. I la seqüència de solos s’ha repetit, car després del tenor l’ha fet  Joao Pedro Coelho al piano el qual ens ha tornat a noquejar per la seva clarividència en ambdues mans, una dreta lleugera i gràcil i una esquerra recolzant la dreta amb acords puntuals. I tal i com he dit a l’inici, després el brutal solo del Joan, recuperació del tema i melodia i ja per arribar a un final que ha estat de cop. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Oriol Vallès, Lluc Casares, João Pedro Coelho, Pau Sala i Joan Casares.
 
I després d’aquest magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Ostres, i amb quina dolçor ens ho diu Carme i sempre parlant-nos de la música dels nostres herois.
 

I ja per acabar el programa escoltarem els TRO i els seu “Segueix l’instint”, publicat el 23 de juny i enregistrat i mesclat a Medusa Studio per Roger Rodés l'abril de 2023. Disseny gràfic: Pere Miró i Joan Casares. Amb Pere Miró, saxo baríton i composició (1, 4, 8); Xavi Castillo, contrabaix i composició (3, 5, 7) i Joan Casares, bateria i composició (2, 6). “Segueix l’Instint” és el tercer disc de TRO des de la seva formació l’any 2015. Amb aquest nou treball la banda segueix fidel al seu so i al seu compromís amb el Jazz instrumental a Barcelona. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/segueix-linstint.
 
I sí, perquè la seva identitat musical és també rítmica, car aquest és un trio que no cedeix concessions i la seva “tralla” és força característica. Per això dels 8 temes, només el darrer es podria definir com una mena de balada, l’anomenat “Com un mussol”, i així ens ho acaben dient cantant ells al final del tema, amb els ulls ben oberts encara que sigui ben fosc i sempre amatent, com els mussols fan. Els temes no són massa llargs, des dels 3 i escaig fins els 4 i mig, però considerant l’energia desplegada, ja us dic que en quedareu ben servits, i per això tenim a mèdium tempo i a tot Swing el “SCP”. I a partir d’aquí tot esdevindrà més vital a tot Swing com en el tema “The One and Only Night With The Devil”. I més vital i molt marcat de ritme per ja la pròpia melodia és el tema anomenat “Onvas tan baix” que no, no és del baixista, no. I tampoc ho és  “Castillo que te pillo”, que es déu n’hi do de vital i sí que va a tot ritme càlid, a tot Latin i a Swing en les improvisacions. Força vital i també a tot ritme Latin és el “Samba da Tempestade”. Més viu i a tot Swing és el tema “He Will Always Give You The Blues”. I el més vitals és el tema que titula el disc “Segueix l’instint” que va a tota tralla i Swing pel “walking” del baixista.
 
I com que aquests temes són curtets en posaré un de més, i per això podrem començar amb el més tranquilet compost per Pere Miró i anomenat...
 
10.8.- Com un mussol (Pere Miró) 4:08.
 
I ara hem passat dels saxos tenors de Floría i Casares al baríton d’en Pere Miró, ell en un registre més baix i característic so un tan metàl·lic, típic del baríton. I aquest tema suau i tranquil marcat per les notes guia del contrabaix de Castillo l’han iniciat fent la melodia en els primers trams, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’han acabat, cantant ells “Som com un Mussol”, sempre amatent i benplantat. I després de la melodia del tema, Pere ha aparegut fent la seva improvisació marcada per l’aspecte rítmic i no només. La melodia hi ha aparegut, cantarina com ella és, i que per cert, han recuperat ben a prop del final, tot just abans del “Som com un Mussol”. Curiós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I un altre d’aquests temes i ja ara més potent és el compost per Xavi Cas tillo i anomenat..
 
11.7.- The One and Only Night With The Devil (Xavi Castillo) 3:55.
 
I aquest és el tarannà vital de la resta de temes, amb el típic so pelat de saxo, contrabaix i bateria. La manca d’instrument harmònic fa que tot sigui així de net, i algú dirà, desangelat, si se’m permet. Un tema on sí que hem pogut escoltar un molt bon solo del Joan a la bateria, ell més sol que la una, a les acaballes del tema. I l’ha començat Pere fent-ne la melodia, en el seu primer tram musical, amb el seu magnífic so i millor improvisació passejant-se per acords i escales de manera molt brillant, i parlo per com ha sabut trobar unes línies melòdiques tan apropiades als canvis harmònics. I Sala ha estat també brillant en la seva exposició solista a contrabaix solo, acompanyant-lo per darrera del tot Joan amb les escombretes. I amb el solo de Joan i recuperació de la melodia, han arribat al final d’aquest sorprenent tema de Castillo.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras, piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
 
I més temes així de potents són els altres, com aquest, més vital i a tota samba el compost per Joan Casares i anomenat..
 
12.6.- Samba da Tempestade (Joan Casares) 3:00.
 
Doncs m’ha agradat aquesta incursió del trio en terrenys pantanosos, aquests de les bosses i demés, com aquest que acabem d’escoltar. I esclar, amb una melodia curta i senzilla, que no simple”, i després sí que hem escoltat un llarg solo del compositor a la bateria. I no oblidem no que ha estat ell que l’ha començat amb una curta “Intro” que ha deixat pas a la melodia a càrrec del saxo baríton de Pere Miro. I sí que Joan s’ha esplaiat en el seu solo, primer picant de mans les timbales i caixa, per després fer-ho amb les baquetes i sense tocar massa els plats. I el saxo baríton de Miró ha brillat de nou per la seva exposició solista, pel seu llenguatge jazzístic i les frases trobades. I després ell mateix ha recuperat la melodia divertida i una mica entremaliada, per ja acabar el tema.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica The Changes amb el tema compost per Pere Miró el que titula el disc i anomenat...
 
13.1.- Segueix l’instint (Pere Miró) 3:31.
 
I aquest ha estat un altre tema, senyal d’identitat d’aquesta formació a trio, els TRO. Aquí l’essència és més bopper per velocitat d’execució. Abans del Swing per “Walking” brutal de Castillo en la improvisació de Miró, hem escoltat uns primers moments de presentació del tema a mode d’”Intro”, per ja aparèixer la melodia a càrrec de Pere al baríton. I crec que sense poder respirar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació que m’ha tornat a frapar per potència, seguretat, decisió i creativitat. I també Xavi Castillo ens ha “clavat” una brutal improvisació al contrabaix com també ho ha estat la curteta del Joan i tema que han acabat poc després de tornar a recuperar el motiu principal/melodia i acabant-lo de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Csaares. I amb aquest tema hem acabat el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica The Changes, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 568 - Italy Jazz: Pippo d'Ambrosio; Laviano, Martino & Scrignoli; DMD Trio i Opus Trio, dimecres 8 de novembre de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs el programa d’avui el dedicaré al Jazz que ara mateix es fa a Itàlia, el que editen dues discogràfiques amigues, la A.MA Records i Notami Jazz, la primera dirigida per l’Antonio Martino i la segona per Toto Cicco. I els discos de la primera són: “Beyond The Sky”  de Pippo d’Ambrosio i els Opus Trio  in Studio”, mentre que els altres són: “Escape” de Laviano, Martino i Scrignoli, i els DMD Trio, “Live al Vapore Jazz Club”.


I us proposo començar amb el darrer i trencador projecte de Pippo d’Ambrosio, “Beyond The Sky”, publicat el 15 de març de 2023 per A.MA Records. Enregistrat per Tullio Ciriello a A.MA Records Studio el desembre de 2022. Productor executiu, Antonio Martino. Amb Gaetano Partipilo, saxo alt; Eugenio Macchia, piano, piano elèctric i Synt; Giorgio Vendola, contrabaix i Pippo D'Ambrosio, líder i bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-the-sky-2.
 
I aquest és un projecte de líder, del baterista d’Ambrosio per com ha gestionat la qüestió rítmica dels temes, sense oblidar esclar la gran aportació dels companys, i potser més Partipilo al saxo alt, que realment està brutal.
 
Pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que ho podreu llegir al blog: I no n’hi ha de massa vitals, ràpids, car els que ho són més es queden en un “mèdium” no massa alt. De temes delicats n’hi clarament un parell, “Omega Nebula” i “Sirio”, mentre que “Aquarius” tot i començar molt suau amb una “Intro” de saxo i Synte, agafa posteriorment un tarannà més rítmic i funk. “Alioth” comença amb el motiu principal a càrrec del baixista i que després repetirà el saxofonista, tot plegat a un tempo mèdium. I el primer track “Milky Way” t’embolcalla en una atmosfera creada pel teclista amb la rítmica del líder ben marcada a tempo encara suau. I “Black Holes” comença amb un marcatge consistent del baixista amb el motiu principal i posterior melodia a càrrec del saxofonista. I també “Hydra” l’inicien amb uns aires evocadors per sons del Synte i percussions, i ja la melodia del saxo i marcatge rítmic del líder. I “Andromeda” el comença el baixista amb la línia de baixos i rítmica inclosa i ja la melodia a càrrec del saxo alt, i un ritme marcat i tempo un pèl més viu. I un tema amb uns inicis esotèrics és “Cassiopea” i posterior marcatge rítmic un pèl vital i tema amb multitud de canvis rítmics. I “Hale Bop”, comença amb una llarga i suau “intro” del líder a bateria solo, per ja després entrar la resta de companys a un tempo més viu i posterior i brutal impro del saxo alt.
 
I ja els escoltarem en el tema compost pel líder Pippo d’Ambrosio, com ho són tots, i anomenat....
 
1.10.- Sirio (Pippo d’Ambrosio) 5:55.
 
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina melodia més maca hem començat el programa d’avui, i ha estat el saxo alt Gaetano Partipilo qui l’ha tocat amb un so preciós. Improvisacions posteriors les del profund baixista Giorgio Vendola fet amb una contundència moderada i bona pulsió rítmica, per després la del teclista Eugenio Macchia amb un so similar al Rhodes, piano elèctric mític, i bona execució solista. Hem pogut escoltar com el saxofonista recuperava el tema o melodia principal per afegir-s’hi ell tot i improvisant. M’ha impressionat per com de bé ho ha fet, pel seu fraseig agosarat i també per la sonoritat que li treu al seu instrument, que de ben segur déu ser un d’aquells saxos vintages dels anys 40s amb un so totalment americà. Un bonic tema per començar-los a escoltar.
 
“Beyond The Sky” de Pippo D'Ambrosio és l'àlbum del baterista que segueix al “A Peaceful Place”, del 2020, De la mateixa manera que el seu predecessor es va inspirar en el sufisme i la poesia de Rumi i Al-Jilali, “Beyond The Sky” és un àlbum temàtic i conceptual que explora l'ordre imposat de l'Univers i juxtaposa aquest ordre amb el caos creat pels humans a la Terra. Pippo ha creat un àlbum que fusiona la bateria, les tecles, el contrabaix i el saxo alt del quartet de músics en un viatge cosmològic on el jazz fonamenta el soul grooves de tots els seus deu temes.



I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
 
2.4.- Black Holes (Pippo d’Ambrosio) 5:17.
 
I quin altre tema més sorprenent que ens han fet aquest quartet italià i tema també del líder i baterista Pippo d’Ambrosio. La qüestió rítmica és fonamental i ja primer marcada pel baixista Vendola i líder a la bateria. Però és que la melodia feta per Partipilo al saxo alt ha estat molt bonica i dolça, tot i que curteta i senzilla, que no simple. I ja ell mateix s’hi ha posat amb la seva més que reeixida improvisació, molt melòdica, i amb gust musical evident. El fons rítmic s’escolta ben marcat pel líder a la bateria, ell quasi que fent el seu particular solo. I Macchia l’ha seguit amb un so eteri, el del seu teclat, barreja de Rhodes i d’altres sonoritats passades pel sedàs de l’electrònica, i amb molta delicadesa sonora. I han recuperat el motiu principal o melodia amb un rerefons potent del baterista per ja arribar al final, introduint una mena de coda on hi apareix un nou motiu melòdic, acabant-lo delicadament. Gran tema de Pippo d’Ambrosio.
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
3.5.- Cassiopea (Pippo d’Ambrosio) 8:43.
 
I què bo aquest tema de Pippo d’Ambrosio pels diversos canvis que ha tingut. Sempre hi ha ell fent i desfent amb la bateria, i l’han ajudat els companys, com el baixista que ha estat fent tota l’estona el motiu principal allà, als més baixos. I la melodia ha aparegut a duet de saxo i teclat, ells dos compartint els motius melòdics les moltes de les vegades d’aquests temes. I el teclista s’ha esplaiat el primer en la seva improvisació celestial per sons delicats de fons, i mà dreta melòdica a piano elèctric amb sonoritat similar a del Rhodes. La seva execució ha estat però magistral i feta amb molt bon gust musical i llenguatge jazzístic proper al de la Fusió. Una llarga improvisació del teclista on hi ha aparegut també la improvisació del líder a la bateria, ell que sembla que sempre estigui fent el seu solo, per redobles i demés virgueries que fa. I han recuperat el motiu principal per després aparèixer el baixista Vendola ell solet, fent com si fos un altre tema, i així Gaetano al saxo alt ha fet la seva brutal improvisació, amb els mateixos adjectius qualificatius i admiratius d’abans. Què bo és aquest saxofonista italià, quina tècnica i quin concepte més modern que te del Jazz que interpreta. I l’han acabat amb el que podria ser un altre i diferent motiu aplicat a un altre tema, o sigui, at infinitum. Brutal i sorprenent tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Pippo D'Ambrosio i felicitats Gaetano Partipilo, Eugenio Macchia i Giorgio Vendola.


I ara entrarem en una atmosfera jazzística més convencional, en els estàndards que fan, i no tant en els que no ho són, i sempre però, amb un plus d’originalitat i modernitat amb Laviano, Martino i Scrignoli i el seu “Escape”,  editat aquest 2023 per Notami Jazz, gravat al Godfather Studio de Nàpols. I aquí hi tenim a Giulio Martino, saxos; Valerio Scrignoli, guitarra i Alfredo Laviano, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.edizioninotami.it/cd/210-laviano-martino-scrignoli-escape-8054729511424.html.


I aquest és un projecte on hi ha estàndards de Jazz com el de John Coltrane, “Naima”, els de Thelonious Monk, “Ask me Now” i “Misterioso”  alhora que temes de Lennon i McCartney com “Come Together”, “Lucy in the Sky with Diamonds” i “Norwegian Wood”, però també el “Ida Lupino” de la molt estimada i tristament traspassada, Carla Bley. Un total de 8 temes on el Jazz hi és de totes, totes, alhora que amb alguns simpàtics efectes, sobretot en els temes dels dos beatles, on la manera estàndard d’interpretar Jazz queda relegada a d’altres opcions més de fusió. I és que aquest trio atípic de saxo, guitarra i bateria, sense contrabaix, han sabut conjuminar les seves sonoritats i oferir una música neta com una patena. A les improvisacions del saxofonista hi ha el guitarrista i el baterista, mentre que quan improvisa el guitarrista, aquest es queda sol amb el baterista. I els tempos no són massa vitals, no, i el Swing tampoc no hi és, però sí el suficient Groove per fer-nos bellugar el cap en alguns dels seus temes.
 
I podríem escoltar-lo amb els preciosos temes de Coltrane i Bley però m’ha semblat que començar escoltant-los amb la magnífica versió del tema dels dos beatles i així copsar l’altra vesant més de fusió estaria força bé...
 
4.5.- Lucy in the Sky with Diamonds (Lennon & McCartney) 6:56.
 
Doncs ja vegeu quin canvi acabem de fer, per sonoritats i per concepte, car aquí, no hi ha un marcatge permanent d’una bateria com el cas del projecte anterior. I quina revisió han fet d’aquest conegut tema, i com l’han transformat en clau de Jazz Fusió amb tota la modernitat possible. M’ha sorprès, sí, i també com el saxofonista ha passat del saxo tenor al soprano en les dues improvisacions que ha fet, i com de bé ha sabut gestionar les diferents sonoritats, alhora que ha executat ambdues improvisacions de manera extraordinària. També m’ha sobtat la gestió per sota del guitarrista i els seus delicats efectes. La coneguda melodia, les seves primeres frases, iniciada a duet per saxo i guitarra, per ja aparèixer la primera improvisació de Giulio Martino al saxo tenor. I després una altra frase.  I més del conegut tema, tot i les modificacions melòdiques. I com Valerio a la guitarra a duet amb el baterista Laviano s’aparellen per deixar pas al solo de Martino al soprano. I l’han acabat després del seu solo al tenor i ho han fet de manera etèria pels efectes del guitarrista i final sobtat. Sorprenent tema d’aquest trio, ideal per començar-los a escoltar.
 
El percussionista Alfredo Laviano, el saxofonista Giulio Martino i el guitarrista Valerio Scrignoli publiquen el seu nou àlbum de trio “ESCAPE”. L'enfocament musical del trio es basa en la llibertat i la sorpresa. Qualsevol cosa pot passar. Una autèntica escapada de les rutes més conegudes i tranquil·litzadores per obrir-se al risc d'un viatge sense destinació aparent. Les pintures de portada (d'Alfredo Laviano) formen part d'una sèrie dedicada als planetes; aquests no són els coneguts, sinó planetes imaginaris... una mena de refugi de la realitat. A partir d'aquí ESCAPE.
 
I seguirem escoltant-los ara amb un altre magnífic tema i versió, la que han fet del conegut tema de Thelonious Monk....
 
5.2.- Ask me Now (Thelonious Monk) 6:13.
 
I aquesta és una balada tonalment ambigua en re♭ gravada per primera vegada el 23 de juliol de 1951 per a les sessions de “Genius of Modern Music” de Monk. També apareix al seu disc “5 by Monk by 5”, del 1959 i a ”Solo Monk” del 1965. Jon Hendricks va escriure la lletra de la melodia i la va anomenar "How I Wish"; va ser gravat amb aquesta lletra per primera vegada per Carmen McRae a “Carmen Sings Monk”. I Mark Murphy canta una versió (la lletra s'atribueix a Ben Sidran) al seu àlbum “Kerouac, Then and Now”.
 
I de nou ens han tornat a sorprendre aquest trio d’asos, i també per com han revisitat aquest tema donant-li la volta en alguns aspectes, sense tocar però la melodia, deixant-la reconeixible, cosa que no han fet amb el “Lucy in the Sky with Diamonds”. I l’han iniciat dolçament amb les escombretes del baterista Laviano, la melodia a càrrec del saxo tenor de Martino, acords de la guitarra i alguns efectes que potser els gestiona el baterista. I el ritme així com Latin que fa el baterista se l’hi escau la mar de bé. I la primera improvisació l’ha fet Martino i amb quina solvència l’ha feta i fraseig. I Valerio a la guitarra l’ha recolzat per sota de manera constant amb acords, notes soltes, distorsions diverses, coses que hi queden la mar de bé. I ell mateix s’ha quedat sol amb el baterista fent la seva improvisació, i amb quin gust exquisit que l’ha fet. Sonoritat passada pels efectes però de manera molt subtil, sense passar-se. I Martino ha aparegut en el pont o la B del tema de Monk, acabant-lo de cop després de recuperar-ne la primera part de la melodia. Impressionants, de nou.


Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar amb el preciós tema de Sammy Fain anomenat...
 
6.1.- Alice in Wonderland (Sammy Fain) 5:36.
 
I aquesta melodia és la que va aparèixer el 1951 com a banda sonora de la pel·lícula homònima de dibuixos animats de Walt Disney, i tema que els músics de Jazz van incorporar al seu repertori, entre els quals el gran Bill Evans, però també els no menys grans Oscar Peterson  i Dave Brubeck.
 
I els nostres herois ens n’han fet una versió preciosa, i de nou, deixant la melodia intacta, i per això l’hem reconegut. I de quina manera l’han acabat, quina delicadesa. Tema que ha començat el guitarrista a base d’arpegis per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor Martino. I les escombretes de nou del baterista han estat delicades. I el pont, què bonic i com el guitarrista s’ha convertit en baixista per tocar les notes guia. Una altra versió d’un estàndard de Jazz que ells han sabut reconduir al seu estil personal i manera d’entendre el Jazz. I Martino ens ha tornat a copsar per la improvisació que ens ha fet al tenor, molt melòdica sí, però també amb escales inversemblants per modernes i agosarades alhora amb bon fraseig i idees sorgides de la seva creativitat. I sempre el baterista acaronant la bateria amb les escombretes i fent la seva aportació solista per sota, sempre acompanyant-los. I el final, què subtil i bonic, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Giulio Martino, Valerio Scrignoli i Alfredo Laviano.


I ara farem una passa en la mateixa direcció de modernitat i irreverències del projecte anterior, i ho farem amb els DMD Trio, “Live al Vapore Jazz Club”, publicat aquest 2023 per Notami Jazz i gravat a l’octubre de 2022 a l’esmentat club per Alvise Valier. Amb Daniele Di Gregorio, Malletkat (vibràfon midi) i marimba; Massimo Manzi, bateria i Giacomo Dominici, contrabaix i com a convidat, Massimo Morganti, trombó. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/jazz/209-dmd-trio-live-al-vapore-jazz-club-8054729511400.html.
 
I aquesta formació va enregistrar el concert en directe i el va editar Toto Cicco per la seva discogràfica Notami Jazz, coses que ens parlen de la valentia que això significa, alhora que de la confiança dels mateixos músics en publicar-ho sense posteriors modificacions, tal qual va sonar el dia del concert, o sigui que bravo. Hi ha 6 temes però llargs, com sol passar en els directes, tots dels 10 minuts als 14 i per tant amb més d’una hora de músiques impressionants. La majoria de temes són estàndards però revisitats, arranjats per a la ocasió i pels instruments utilitzats, alguns passats per sedassos electrònics, phaser i demés, com el trombó, sense oblidar el Malletkat, què és un vibràfon midi. O sigui que escoltarem una molt renovada versió del “Minor Blues”, sembla que de Django Reinhardt;  el “Beautiful Love” de Victor Young; el “Segmenti” que és el  “Segment” de Parker passat pel seu irreverent sedàs; l’”On Green Dolphin Street” de Bronislaw Kaper; el “Minoranze”de Solarino Manzi. També hi ha un tema que pot ser propi del grup, el “Tears over Me”. En fi, 6 temes on ens mostren tota la seva modernitat alhora que mestria.
 
I ja els escoltarem en el tema de Victor Young el força modificat...
 
7.2.- Beautiful Love (Victor Young) 14:16.
 
Doncs ja heu pogut constatar que aquesta altre formació ens ha noquejat per la seva proposta, i de nou d’una revisió a la seva manera d’un estàndard de Jazz. I sí, perquè aquest és un tema compost el 1931 per Young, Wayne King i Van Alstyne i lletra, quan hi hagué cantant, de Haven Gillespie. Bill Evans  el va incloure en el seu “Explorations” del 1961, i molts altres l’han cantat com Anita O’Day el 1956 i interpretat, fins i tot una banda de Rock Metal i alternatiu, els Helmet en el seu disc “Betty” del 1994.
 
I en aquests més de 14 minuts, aquest trio base amb el trombonista convidat ens han acaronat a moments, com quan Daniele Di Gregorio ens ha fet la seva magnífica improvisació amb la seva marimba i amb un Swing magnífic gràcies al “walking” de Dominici al contrabaix i copets a caixa, plat i xarles de la bateria de Manzi. Un tema iniciat però amb el trombó de Morganti passat pel sedàs d’efectes diversos, en una “Intro” bastant impressionant, que res ens convidava a pensar en la melodia i tema que després escoltaríem. I sí, la coneguda melodia ha aparegut de la mà de Di Gregorio amb la marimba, on també hi ha col·laborat el trombonista, ara però amb el seu so normal, l’acústic i posterior i magnífica improvisació que ens ha fet. El Swing hi ha aparegut en el seu segon “Chorus” i ben marcat per baixista i baterista. Morganti ens ha deixat estabornits per com de bé ha improvisat, per sonoritat i fraseig increïble en el seu llarg solo, que per això era en un directe. Què bo ell, i què bo Daniele amb la seva improvisació a la marimba, a tot fusta, sense efectes, que ell sí que els usa amb el vibràfon midi, anomenat “malletkat”. Una improvisació amb un llenguatge jazzístic de primera línia, la de Daniele. I encara hem pogut escoltar al baixsita Giacomo fent la seva improvisació amb la seva “berra”. Pulsió rítmica, afinació, melodia en la seva improvisació i creativitat, la que vulgueu. I amb el final a càrrec del trombonista, han acabat aquest preciós tema escoltant els aplaudiments del públic present al Vapore Jazz Club.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I com que aquests temes són molt llargs, ja els acabarem escoltant amb aquesta altre recreació del tema de Bronislaw Kaper, el conegut...
 
8.6.- On Green Dolphin Street (Bronislaw Kaper) 9:23.
 
I aquest "On Green Dolphin Street" (titulada originalment "Green Dolphin Street") és una cançó popular de 1947 composta per Bronisław Kaper amb lletra de Ned Washington. La cançó va ser composta per a la pel·lícula Green Dolphin Street, que es va basar en una novel·la homònima de 1944 d'Elizabeth Goudge, i es va convertir en un estàndard del jazz als anys 50.
 
I sí que amb aquesta revisió d’aquest estàndard ens han deixat bocabadats, sobretot per com han estat els inicis, llargs inicis a càrrec d’efectes diversos que semblen venir d’aquest instrument desconegut per mi com és el “malletkat” o vibràfon midi, i per tant passat per ordinadors i d’altres estris electrònics i software, i ja al final aparèixer també el trombó, amb els seus efectes, quin inici més brutal. I sí que hem reconegut la melodia a càrrec del trombó de Morganti, menys mal, heee, i amb quin Swing que l’han fet en el pont i Latin en la A del tema, cosa habitual en el tema. I la llarga improvisació de Di Gregorio amb el Malletkat ens ha deixat de pasta de moniato. Cosa inversemblant que no havíem escoltat mai en aquest programa, i ja m’agradaria saber si en algun altre del país, car em sembla que aquest programa d’avui, és una primícia de presentació dels projectes d’aquests jazzistes italians, quin goig i honor. I després de la inversemblant improvisació de Daniele amb aquest instrument, ens ha caigut a sobre la també magnífica del trombonista Morganti i també passada per sedassos electrònics i efectes, que no amaguen però la seva gran classe com a músic, com ho són tots quatre. I ja a les acaballes hem pogut escoltar uns “vuits” compassos improvisant Manzi a la bateria, i compartint-los amb els companys solistes. I ja han recuperat la magnífica melodia amb sonoritats efectistes, i no ho oblideu, tot això en directe al Vapore Jazz Club on el públic present devia quedar estabornit, com hem quedat nosaltres. Brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Daniele Di Gregorio,  Massimo Manzi, Giacomo i Dominici Massimo Morganti.


I ja per acabar el programa ens endinsarem en el Jazz més ortodox, per dir-ho d’alguna manera, amb els OPUS TRIO in Studio, pubicat aquest 2023 per A.MA Records. Enregistrat per Tullio Ciriello als A.MA Records Studio el novembre de 2022. Amb Antonio Martino i Roberta Maranò com a productors executius. Amb Ralph Moore, saxo tenor; Giuseppe Bassi, contrabaix i Anthony Pinciotti, bateria. Temes 2,4,6, de Giuseppe Bassi; temes 3,7 de Ralph Moore ©&℗ A.MA Edizioni; tema 1 de Giuseppe Bassi Sorriso Edizioni Musicali; tema 5 de Lee Morgan EMI UNART CATALOG INC i tema 8 de Roy Ayers, Roy Ayers Ubiquity INC. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/in-studio.
 
I aquest trio d’asos, amb dos americans i un italià, que es van trobar per fer una gira i després gravar a l’estudi, ens presenten un repertori de temes propis i alguns estàndards com és “Ceora”, de Lee Morgan però també un parell de temes de Ralph Moore, “Raffaele”, a bon tempo i a tot funk i “Lunar”, el més vital i a tot Jazz i Swing,  i també n’hi ha un de  Roy Ayers, “Fire Weaver” a tot ritme funk, tots ells en clau de Jazz, que per això tenim un saxo tenor, un contrabaix i un bateria. Un dels temes propis de Bassi és el blues “Shoki Blues”. D’ell és també el primer track “The Loniless of Godzilla”, un dels temes més delicats d’aquest projecte. I el segon, “Tomoko”, també de Bassi iniciat amb una “intro” de plats i platerets per després ja la melodia a càrrec del saxo tenor, en un altre tema delicat tot i els canvis posteriors. I un altre tema vital és “Anthony`s Dilema” de Bassi.
 
I ja els començarem escoltant en el tema compost per Lee Morgan, el conegut i preciós...
 
9.5.- Ceora (Lee Morgan) 5:20.
 
I sí, hem recuperat el so ortodox dels estàndards de Jazz. I aquest tema, Lee Morgan el va enregistrar el 1965 i publicar dos anys després encabit en el disc de Blue Note “Cornbread” enregistrat per Rudy Van Gelder on hi hagué ell mateix i Jackie McLean, Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley i Billy Higgins.
 
I de nou amb un trio d’asos i ara amb un so més convencional interpretant de manera més o menys ortodoxa els estàndards de Jazz, com ha estat aquest tan maco de Lee Morgan. I Ralph Moore ha estat qui ens ha fet la coneguda melodia amb el seu saxo tenor i so força brillant, potent i generós. I ell mateix ha estat qui primer ha improvisat i ho ha  fet amb una destresa i lleugeresa interpretativa de primer nivell, on ha fet gala d’un llenguatge jazzístic modern i tècnica a dojo, alhora que fraseig lligat i ràpid, amb melodies creades precioses. I Giuseppe Bassi l’ha seguit improvisant fent-ho amb una contundència evident i pulsió rítmica brutal, alhora que feta amb tota la melodia del món, en un tema clàssic del Jazz Modern, on després de les improvisacions han recuperat la melodia i l’han acabat; res nou sota el sol, excepte la gestió del ritme que ha fet el baterista Anthony Pinciotti que bàsicament ha estat colpejant el canto de la caixa durant tot el tema, una intervenció nítida però. Bon tema per ja començar-los a escoltar.
 
Originalment concebut pel llegendari gestor de gira Nico Scotti, Opus Trio compta amb Ralph Moore, nascut a Brixton, saxo tenor amb Horace Silver, Roy Haynes, Darrel Grant, Freddie Hubbard i Gene Harris, el baterista de Nova York, Anthony Pinciotti que ha tocat amb Pat Metheny, Hush Point, Jeremy Steig, Randy Brecker i Gary Bartz, i de Puglia, l'encertadament anomenat Giuseppe Bassi al baix stand-up, contrabaix, que ha tocat amb Schema Quartet, La Banda degli Ornesti, Street Jazz Unit. Formació creada expressament per a una gira italiana prevista per al novembre de 2022, va ser durant els assajos d'aquestes dates que els membres de la banda van saber que alguna cosa especial estava passant i va néixer la idea de les sessions i l'àlbum In Studio. Els temes, com la profunditat i l'amplitud de la musicalitat de l'àlbum són els 4 originals de Giuseppe Bassi, els dos de Ralph Moore, una fantàstica reimaginació del "Fire Weaver" de Roy Ayers i de Lee Morgan el preciós "Ceora". In Studio es va publicar el 9 de juny i realment és un àlbum imprescindible a la vostra col·lecció de Jazz.


I ara els escoltarem en el magnífic blues de Bassi anomenat...
 
10.4.- Shoki Blues (Giuseppe Bassi) 6:54.
 
I què bo aquest blues del baixista Bassi, i ja ho sabeu, melodia senzilla com ho són la majoria de les dels Blues. L’altre cosa però és la improvisació, on els músics fan i desfan segons el seu criteri musical i modernitat, o manca d’ella. Un Blues com aquest, de 12 compassos, s’acaba aviat, o sigui que els músics han de tenir una gran creativitat per no repetir-se amb licks i frases, cosa que dificulta la interpretació del tema. I el tema l’han desenvolupat la mar de bé, i primer amb una improvisació de Moore al saxo tenor que ha estat magnífica, enlluernant-nos de nou pel seu fraseig i llenguatge. També ha estat impressionant Bassi al contrabaix, que ha repetit la seva contundència alhora que pulsió rítmica i solo força melòdic sense oblidar les excursions pels acords i notes guia. I Moore ha obert la porta a la improvisació del baterista fent de nou un parell de “chorus” del tema, abans que el baterista, tot i improvisant de nou. I
Anthony Pinciotti ha compartit amb ells la seva improvisació, ells dos Ralph Moore, saxo tenor i Giuseppe Bassi, contrabaix, per ja acabar el tema tot i recuperant la melodia. Un magnífic Blues, que ja ens feia falta..
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 17 de novembre que tindrem els JazzSpirit amb Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras, piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.


Doncs ja els acabarem d’escoltar amb dos temes seguits, el primer del baixista  Giuseppe Bassi i el segon del saxo tenor Ralph Moore, anomenats..
 
11.6.- Anthony’s Dilema (Giuseppe Bassi) 3:20.
12.7.- Lunar (Ralph Moore) 3:24.
 
I què bé haver acabat el programa amb aquests dos temes de dos components del trio, i fer-ho seguits, car són curtets. I què impressionants que han estat tots dos, i primer amb l’”Anthony’s Dilema” de Bassi i sí, perquè en aquest tema el baixista marca de manera clara el motiu principal, que no és gaire més que una o dues notes, les que fan ell i Moore al tenor. I sí que el pont o la B del tema té un canvi tonal evident i a partir del qual Moore s’ha posat a improvisar i sempre per sota la gestió del baixista i els copets als plats i caixa del baterista Pinciotti on ell mateix l’acaba fent un solo força brutal, com n’ha estat el tema de Bassi.
 
I seguir amb el “Lunar” de Moore ha estat també adequat per la similitud de tempo, ambdós vitals i aquest amb tot el Swing del món. Melodia que s’ha acabat aviat i ja per compartir amb el baterista Pinciotti per què aquest solegés una mica. El procediment l’han repetit unes quantes vegades, en un tema on la curta  melodia ben aviat deixa pas a seqüències on la improvisació a tot tempo fast la combinen amb el baterista. Una sèries de “Chorus” on tots tres fan això; solo del saxo tenor i solo del baterista; solo del saxo tenor i solo del baterista i el tercer, el baixista Bassi fent un brutal ”Walking”  que fa que tot tingui aquest Swing, també amb els copets als plats i caixa del baterista Pinciotti. I l’han acabat recuperant la curta melodia d’aquest magnífic tema de Ralph Moore ideal per ja acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
 

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |