Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

I sí, perquè avui els hi dedicaré el programa a aquesta estimada editorial del País Basc. Podreu escoltar tres projectes, el primer enregistrat en directes des del 2014 al 2019, coses que van passar en la XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, déu n’hi do, CD que quasi tenia oblidat. Els altres dos són d’aquest 2022, primer amb el “Lucio” dels The New Jazz Collective, per acabar el programa amb el darrer dels The Machetazo anomenat “Searching Hard” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Doncs començaré el programa amb alguns temes, els més jazzeros, dels enregistraments de les XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, fets al Conservatori de Música Jesús Guridi de Vitòria-Gasteiz. He trobat que dels 14 temes n’hi ha quatre que ens hi van la mar de bé, o sigui que començarem amb tres d’una formació on hi hagué: Ainara Ortega, veu; Rubén Salvador, trompeta i Alejandro “Satxa” Soriazu, piano i ells hi varen ser el 2014. 

Escoltem-los primer dolçament amb la preciosa balada de Richard Rodgers i lletra de Lorenz Hart, anomenada... 

1.7.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 4m06. 

I aquest és un tema que varen compondre el 1937 per al musical Babes in Arms interpretat per milers de músics i cantants i que ha aparegut en molts més àlbums. I la veritat és que ells n’han fet una molt bonica interpretació, amb el piano primer amb una Intro per després ja amb la molt maca veu de la cantant Ainara. Un tema fet a duet de veu i piano, amb ella havent cantat la molt bonica melodia, per després improvisar una mica en “Scat” fent-ho força bé. Un directe molt ben fet d’ells dos. M’agrada la càlida veu de Ainara. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I encara seguirem escoltant-los en el preciós tema de Jimmy Van Heusen i lletra de Johnny Burke, anomenat.... 

2.3.- It could Happen to you (Van Heusen & Burke) 5m09s. 

I aquesta cançó la van compondre el 1943 per al musical fet l’any següent amb Dorothy Lamour i anomenat And the Angels Sing. Tema que ha tocat tothom, i cantat tothom i totdon, homes i dones i que és molt habitual a les Jam Sessions. I aquest trio m’agrada força com ho van fer aleshores, al 2014, que ja fa una mica massa. El CD va sortir el 2019 i a mi em devia arribar el 2020. I què deu ser de les seves vides passats aquests anys. I el tema l’han iniciat veu, en Scat i piano, a mode d’Intro, per després ella mateixa cantar ja la bonica melodia, i ara en anglès. I és que els bascos tenen molta tirada a anar al Regne Unit, que el tenen molt a prop, i per això tenen un anglès tan bo. I en Rubén va agafar la trompeta per fer aquest tema i ha fet una molt bona improvisació. I Ainara ens ha acaronat de nou amb la seva, feta en “Scat” passant pels acords i les notes guia, que són les que defineixen per on va l’harmonia del tema. Tema de nou cantat per ella, final i els aplaudiments del respectable, que recordeu que va ser un directe. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I seguirem amb una mica més de tempo i swing delicat amb el tema cantat en basc i títol i lletra que no té res a veure amb l’original, tema encabit en “My Fair Lady” i anomenat “On the Street Where You Live” i que ells han dit què és... 

3.12.- Katu Beltz Urdin Hotsa (Loewe & Them) 6m51s. 

"On the Street Where You Live" és una cançó amb música de Frederick Loewe i lletra d'Alan Jay Lerner del musical de Broadway de 1956 “My Fair Lady”. L’anècdota és que, tot i conèixer la cançó, ni jo ni un gran músic i amic vam saber reconèixer-la, cosa que va fer el meu estimat Joan Recolons, no tardant massa, no. Té una memòria d’Elefant del Jazz. I ves per on que els nostres herois, també a trio ens n’han fet una magnífica interpretació, ara amb el Rubén al fiscorn i so càlid, el qual ens ha “clavat” una molt bona improvisació. I aquest tema que Ainara ha cantat en basc ha sigut molt maco, i que cantar Jazz en basc no és habitual, tampoc no ho és cantar Jazz en català, tot i que els qui patim el “setge velat” a la nostra llengua ho hauríem de fer més. L’han iniciat el trompetista i pianista per ben aviat aparèixer la veu de la cantant i ja amb la coneguda melodia del tema. El ritme i swing ha anat a càrrec totalment del pianista, cosa que ha fet molt ben feta. Un tema de prop de 7 minuts a trio, i doncs déu n’hi do de la bona tasca de tots tres, trio gens habitual de veu, piano i metall.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I acabaré amb aquest recopilatori d’enregistraments amb el que van fer el 2016 els del Combo de la Escola de Música Luís Aramburu, i tema de Freddie Hubbard anomenat... 

4.5.- Gibraltar (F. Hubbard) 4m45s. 

I aquest tema tan canyero és del 1982 i del seu disc “Born to be Blue”, amb gent com l’Harold Land i demés, tots ells situats en una època on s’havia de fer un Jazz més comercial, que també havien de viure. Els nostres joves herois però, van fer el tema a un tempo més tranquil·let i ritme més funky. Doncs i què bé ho va fer el flautista d’aquesta formació de l’escola. El baterista també ha fet uns bons “quatres” amb el pianista recolzant-lo i després ja han recuperat de nou el tema, que haureu vist que té també uns moments amb un bon Swing. Un tema que ha començat el baixista situant-nos en el motiu principal i ritme inclòs, per després aparèixer el piano fent-ne els acords. La banda al complet ha fet la melodia del tema del bo de Freddie Hubbard. El canvi tonal i rítmic en el pont està molt ben aconseguit i les interpretacions del “combo” tenen un molt bon nivell, tot i que qui més destaca és el flautista, del qual malauradament no en sé el nom. Bravo per ell, però. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I després d’aquest primer disc d’Errabal Jazz que m’havien enviat ja fa massa, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa envoltada de les músiques del programa.

 

I ara seguiré amb els dos projectes d’aquest 2022, i el primer serà el “Lucio” de la formació The New Jazz Collective. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Fredie Pelaez el setembre del 2021 al Pottoko Studio, País Basc. I aquí hi tenim als músics, amb esperit i praxis anarquista, Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (orgue Hammond) i Hilario Rodeiro (bateria). I sembla que les composicions giren a l’entorn de trompetista Juan de Diego, i també n'hi ha de Marco Bellizzi, i com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/tienda/lucio ... 

I aquest projecte té set temes no massa llargs, tots farcits del Swing i Groove adequats, tot i ser el tempo de la majoria dels temes mèdium. I per això us posaré el delicat cinquè track anomenat... 

5.5.- En sirio (Juan de Diego) 5m34s. 

Doncs ja heu pogut comprovar de quina manera més subtil, melancòlica i càlida aquest quartet ens ha acaronat. La música està molt lluny de les estridències, i més aviat s’apropa a la “música callada”, per com de callada i silenciada ha estat la història de l’anarquista Lucio. Un tema amb una melodia força peculiar iniciat per trompetista i organista, tot així com dolçament. La melodia feta pels dos metalls ha estat força ben recolzada pel Groove de la base rítmica de dos, organista i bateria, fent el primer la feina del baixista, també. El trombonista ens ha fet una magnífica improvisació, ell en l’ona d’en Curtis Fuller, per sonoritat i fraseig. Bona tasca d’en Marco al trombó pel canal dret que quan ha acabat la seva improvisació, ha aparegut Juan per l’esquerre, ell amb la trompeta i so més agut. Ambdós han seguit la melodia en la seva improvisació, tot i que Juan ha desenvolupat altres línies melòdiques. I ells dos han recuperat la melodia per anar encarant el final del tema. En el pont del tema m’ha semblat notar un curtet “walking” del pedal dels baixos de l’organista, i per això notar la mica de Swing que he notat. 

El so i les composicions giren al voltant de Marco com a creador principal, professor de Trombó Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i posseïdor d'una extensa, valenta i compromesa carrera musical que l'ha portat a fer concerts a 15 països diferents, tant a prestigioses sales europees o americanes com a campaments de refugiats a l’Àfrica o al mig del carrer. 

I des del Conservatori Superior de Navarra i Taller de Músics després, arriba també Juan de Diego, bilbaí establert a Barcelona i líder del quartet de Jazz Groove “Trakas”, així com del mític quintet DeDiego Brothers amb el seu germà Víctor, en què desenvolupa i barreja el jazz amb les seves preferències pel boogaloo i d'un altre munt d'excel·lents formacions com Associación Libre Arkesta, Brassass Company, Big Latin Band, 666, Barcelona Jazz Orquestra, Lucrècia o Groove Station.

 

I seguirem amb el tema anomenat... 

6.2.- El macho que más mea (Juan de Diego) 4m16s. 

I aquest tema segueix una mica el tarannà de l’anterior pel que fa a sonoritats ara però amb el ritme una mica més marcat pel baix de l’orgue i també pel baterista, ara amb continus redobles i creativitat. L’han començat suaument metalls i orgue, per ben aviat aparèixer ja el baterista i el motiu principal fet pels dos metalls. I el pont té un canvi tonal preciós, fet en dues parts, per després tornar al motiu principal. L’organista  Fredi Pelaez s’ha quedat sol amb el baterista Hilario Rodeiro, tot i ser com tres, per la feina dels baixos que fa el mateix organista. El seu Hammond i les maneres musicals del projecte no són les de Jimmy Smith, ell a tot Hard Bop i Funk. Aquí el  context és ideològic i té un no se què de seriós per l’homenatge a Lucio, potser. Tal i com va aquest món, de fa tants anys, no en podem estar massa contents, no. Juan de Diego ha fet també la seva improvisació en el registre alt, i a moments amb diàleg amb el trombonista i compositor Marco Bellizzi. Juan fa parlar a la seva trompeta, i és un parlar pausat, a vegades tristot per les barbaritats que ens toca viure, i sempre és punyent el seu significat. Bon tema seguint l’ona del projecte, seguint el Groove del projecte. 

De l'altra trobem l'inimitable Fredi Pelaez (encarregat també de la producció i masterització del disc al seu flamant Pottoko Studio) pianista de formació, plenament dedicat al seu màgic orgue Hammond en l'actualitat i integrant de projectes com Organiks, Dynamic trio, Carlos Bernal trio o CIF project. 

I, finalment, l'efervescència rítmica del gran Hilario Rodeiro, bateria freelance i improvisador electrònic premiat per l'Acadèmia de la Música (2006) i guanyador del V Concurs de Jazz de Barcelona. Ha pres part en agrupacions com Pamplona Jazz Orquestra, RS Faktor, The Good Time Rollers, Old School Quartet o The Big Free Tongue. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I encara els escoltarem en el tema anomenat... 

7.6.- El Che dijo no (Juan de Diego) 5m12s. 

I sí, amb aquest tema hem crescut una mica de tempo alhora que amb Swing de l’organista. De fet, no escoltem un Swing total pel fet que el baterista estigui en aquesta ona de continus redobles sense marcar el plat “Ride”. Sí que l’hem notat amb el “walking” dels baixos de l’organista. De fet s’ha notat més en les improvisacions dels dos metalls, en una mena d’“impro col·lectiva” que han fet ells dos. Tenen una molt bona comunicació, s’entenen molt bé vaja. Un pel canal esquerre i l’altre més greu pel dret. Juan ens ha fet unes línies melòdiques
força entremaliades, mentre que Marco l’ha recolzat en els més greus, a vegades a mode de “pregunta-resposta”. Un duet solista que ha durat una bona part del tema. També hi ha participat l’organista Pelaez arribant a moments d’un cert “clímax”. 

Aquest disc recull la banda sonora d'un espectacle que uneix teatre, còmic i jazz i ens parla de lo gran que va ser el militant anarquista navarrès Lucio Urtubia a través de les imatges, de les seves paraules, i de la bella música que destil·la el The New Jazz Collective. El muntatge “Lucio” és un homenatge, una reivindicació i un pas més en la seva lluita. En aquesta intersecció transversal entre el llenguatge literari, visual i sonor “Lucio” desenvolupa un retrat cubista del polièdric personatge; un diàleg fascinant des de diversos punts de vista i coordenades espaciotemporals que lluny d'alimentar certeses acomodades, planteja incisives preguntes que conviden a la reflexió i passar a l'acció tan aviat com un abandona la sala. I en aquest entorn, la joia anarquia del jazz és l'element essencial que impregna tots els components. Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (òrgan hammond) i Hilario Rodeiro (bateria) integren el The New Jazz Collective que dóna forma i cos a l'entramat sonor de l'obra. Enregistrat el setembre de 2021, aquest disc recull en 7 fantàstics temes de joiós swing la banda sonora que acompanya la vida del gran idealista navarrès per donar continuïtat al seu missatge, i fer-lo ressonar a les nostres orelles i als nostres cors. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I ja acabarem amb el tema més vital i anomenat... 

8.3.- Soy el Quico (Marco Bellizzi) 3m21s. 

I sí, aquest és el tema més vital del projecte d’aquest Now Col·lectiu de Jazzistes bascos. Un tema on hi ha més preponderància dels solos col·lectius d’ells dos. El ritme és a vegades “beat” ben marcat pel baterista. El Funk també hi és, i el “boogaloo” per com li agraden al Juan els ritmes emprats en els temes de Lee Morgan. L’han començat tots plegats amb la melodia també entremaliada, i curteta, a mode Blues. Ben aviat el “walking” dels baixos de l’organista, el baterista fent de les seves, i ells dos en una mena de “téte a téte” de Jazz contemporani. Després d’això, el “beat” i les improvisacions dels metalls amb una trempera
magnífica. El tema és curtet, coses que en un directe segur que allargassaran. Ens ha agradat la dinàmica i vitalitat del projecte, dels temes, la dels músics, i sobretot el permanent contingut polític que hi ha en el rerefons dels CDs de Juan de Diego. Bon projecte, bon “rollo” de músiques i músics, bons els dos sons dels metalls, i bons els dos de la base rítmica. Felicitats nois. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

Bé, i ja per acabar el programa d’avui escoltarem el darrer projecte d’Errabal Jazz anomenat “Searching Hard” dels The Machetazo. Enregistrat (en directe a l’estudi) i mesclat per Shagan Fathi el gener del 2022 als Camaleón Studios, Madrid. I ells són: Daniel Juárez, saxo tenor; Nacho Fernández, guitarra; Jorge Castañeda, piano; Dario Guibert, contrabaix i Mikel Urretagoiena, bateria. I resulta que tots cinc tenen temes compostos, uns més que d’altres, el que més Juárez que en té quatre; dos Castañeda i Fernández i un Guibert i Urretagoiena. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/searching-hard. 

I aquest és un projecte amb 10 temes, alguns de llargs al voltant dels 10 minuts i mig. Els ritmes i tempos són diversos, havent-hi quatre temes que podríem encabir en el concepte “balada” per tempo delicat, com són ara “Bakak”, amb paisatges onírics com ells ens diuen. “Donostia” comença dolçament amb la guitarra acústica de Fernández a mode d’arpegis, tot i posteriorment esdevenir similar a “Bedland” pel marcatge del baterista i baixista també a un tempo tranquil·let. També “El Hombre Melancólico” comença delicadament tot i canviar una mica posteriorment en el solo del pianista. Amb “Nork Daki” les coses ja es plantegen rítmiques des de l’inici tot i haver-hi breaks diversos amb el pianista i posterior solo del baixista. I el tema més curtet, “Bihotzaren Barrualdea” de 2m i escaig, iniciat amb acords pel pianista, esdevindrà quelcom més amb el motiu fet pel baixista i marcatge del baterista, tot plegat a un tempo mèdium. 

I ara feia dies que no parlava dels ritmes i tempos dels temes, o sigui que de tant en tant també va bé, i després els acabaré de comentar. I per començar-los a escoltar ho farem amb un dels temes delicats, per copsar de la manera que els fan, els més lents...i serà el compost pel baixista Dario Guibert i anomenat...

 9.9.- El Hombre Melancólico (Dario Guibert) 5m19s. 

I sí, ja heu pogut escoltar de quina delicada manera comença aquest tema i amb quina melodia més bonica. Saxo tenor i guitarra l’han fet quasi a duet, amb sonoritats contraposades, l’una greu i l’altre aguda. I ben aviat Castañeda ens ha fet la primera improvisació, magnífica, i com de mica en mica el tema va agafant intensitat rítmica i empenta. La base rítmica de dos li donen tot el seu suport amb el baterista marcant el ritme més o menys com ha fet el baterista de l’anterior projecte. Similituds que ens fan pensar en que tornem a tenir un programa més o menys temàtic, més sí perquè tots tres són discos d’Errabal Jazz. I el tema s’ha desenvolupat posteriorment amb el solo de Juárez al saxo tenor, saxofonista que va sonar la setmana passada en el projecte d’en Quique Ramírez. I el tema ha acabat delicadament tal i com l’han començat. Bonic tema per començar-los a escoltar. 

I el tema que titula l’àlbum “Searching Hard”, ja comença amb un ritme trencat a un tempo maco. Guitarra, piano i saxo fent la melodia plegats. Breaks posteriors, i molta canya després la que tindrà aquest magnífic tema. I “Reset” ja comença viu amb els acords del pianista per ben aviat la resta de companys aparèixer amb la melodia i ritme també trencat. I el tema més llarg de més de 10 minuts és també el més complex, i ja iniciat per saxo i guitarra fent una melodia també trencada, com el ritme. Té diversitat melòdica, harmònica i rítmica, coses que apareixen en els solos, el primer, el del guitarrista. I el més vital des del punt de vista de tempo i ritme tampoc gens convencional amb canvis diversos és la “Tabla de Sator”, que també incorpora breaks diversos. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem amb un tema del baterista Urretagoiena anomenat... 

10.5.- Nork Daki (Mikel Urretagoiena) 5m18s. 

I ja heu pogut escoltar que la diversitat musical, melòdica, harmònica i rítmica  és la tònica d’aquest temes, alhora que farcits d’una gran qualitat. Gran tema del baterista Urretagoiena, i grans intervencions dels solistes i gran feina del compositor a la bateria, en un tema que acaba delicadament, més o menys com l’han començat, i que han estat els acords del pianista amb la rítmica del baterista. La melodia entretallada, ha aparegut ja amb el saxo tenor i guitarrista, i ben aviat, un break a càrrec dels acords del guitarrista i notes soltes del baixista Guibert. Un altre break amb bonics arpegis de Castañeda i la berra fregada pel baixista. Melodia dolça a càrrec del saxo tenor de Juárez i primer solo a càrrec del baixista Guibert, el qual l’ha fet rítmic amb una molt bona pulsió, alhora que melòdic. El saxofonista s’ha esplaiat en un magnífic solo, enèrgic, amb frases ràpides, llenguatge i so de lo més “Jazzy”, arribant al dolç final. 

Enregistrat a Camaleon Studios de Madrid íntegrament en directe i amb una producció impecable. “Searching hard ”no només evidencia el talent individual de cadascun dels components de la banda, Juárez, Fernández, Castañeda, Guibert i Urretagoiena, i el seu virtuosisme instrumental sinó que a més revela l'originalitat de la seva proposta al llarg de deu composicions signades per tots els integrants, els quals afanyosament elaboren un brillant exercici de recerca i experimentació a través d'elles. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I encara seguirem amb el tema que titula el projecte compost pel saxo tenor Daniel Juárez...... 

11.1.-Searching Hard (Daniel Juárez) 5m01s. 

I ens acabem de trobar amb un altre magnífic tema, potent i divers, sense concessions, on la creativitat no està segada per cap condicionant. Una melodia entremaliada i tota una harmonia d’una certa complexitat, com complexa és la qüestió rítmica, coses que es perceben ja ben aviat començat el tema. La melodia va seguint els canvis rítmics i per això no és continua sinó trencada. El primer break l’ha fet el guitarrista Fernández el qual ens ha acaronat amb la seva improvisació, primer delicada i de mica en mica amb més trempera, la que han anat agafant ells, bàsicament per com la base rítmica domina el “cotarro”. Amb la improvisació de Juárz al saxo tenor, la cosa ha agafat una embranzida brutal, per l’energia com l’ha fet, però també per les línies creades, totes elles d’una gran complexitat alhora que fetes amb un gust exquisit.  

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I ja acabarem projecte  i programa amb el tema més llarg i divers, compost també pel guitarrista Nacho Fernández i anomenat... 

12.7.- Dueño del Fuego (Nacho Fernández) 10m30s. 

I si hem escoltat temes diversos i potents, aquest és el que s’emporta la “palma”. El pianista ja ens ha dit de què anava tot plegat, ritme trencat, com també la resta de companys que l’han seguit, on la melodia ha durat res, quatre compassos mal comptats. Ben aviat Fernández a la guitarra ha fet una gran improvisació amb el suport imprescindible de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, que era on hi havia quasi tot, harmonia i ritme trencat. Melodia de nou amb el saxo tenor i ara amb un break delicat a càrrec del pianista i saxo tenor, tot plegat d’una gran bellesa. I la improvisació de Castañeda al piano ha estat d’una dolçor inicial esfereïdora, ell amb el contrabaix ben clar i no tant la bateria. De mica en mica les coses van agafant un tarannà més viu. I quina gran improvisació ens ha fet Castañeda, pianista que vam veure a Terrassa com també a Juárez i Guibert acompanyant a un altre músic que ara no recordo. I com s’ha anat estirant el tema, i quin Riff han fet quasi al final de la improvisació del pianista. Juárez s’ha desfermat al final amb una magnífica i potent improvisació amb una lleugeresa interpretativa, per facilitat de fraseig, increïble. Gran improvisació d’aquest mestre del tenor modern, i gran tema del guitarrista Fernández. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que l’hem dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz i a tres dels seus projectes, el primer de les XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, per després escoltar als The New Jazz Collective i acabar de la manera que hem fet, amb els The Machetazo i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I abans d’acomiadar-me, dir-vos que aquest dissabte 9 de juiol farem el primer dia de la 13ena edició del Festival de Jam Sessions. Comptarem amb dos combos de Grau Superior, els de l’ESMUC i el l’ESEM Taller de Músics. Serà a partir de les 20h a la Plaça de Joan Prats i Escala en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic NO a la guerra de Putin i a totes les guerres assassines. 

I si el programa de la setmana passada el vaig dedicar a editorials, promotores i formacions i Jazz Modern que es fa fora d’aquí, el d’aquesta setmana el dedicaré a editorials d’aquí i al Jazz Modern  i formacions que tenim ben a prop. Podreu escoltar els darrers projectes i en alguns casos els primers, com és el cas d’en Quique Ramírez que ha fet el seu i anomenat “Through the Darkness” editat per la discogràfica grega “ΠKmusic”. En Juan Saiz n’ha fet diversos i aquest, súper modern i anomenat “Pindio II”. Tampoc és el primer d’en Valentin Caamaño i treball anomenat “All the Gods” editat per Tiny Moon Records. I el darrer serà un projecte fet per alguns dels membres del col·lectiu i discogràfica The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat . 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I avui el programa tindrà dues parts per com de diferenciades ho seran les seves músiques, dos a dos. Així doncs proposo que comencem amb el projecte del guitarrista Valentín Caamaño, “All the Gods” editat per l’editorial Tiny Moon Records. Enregistrat, mesclat i masteritzat per José Trincado a Savik Sound, Esfarrapada, Pontecaldelas. I aquí hi tenim a: Valentín Caamaño, guitarra; Xose Miguélez, saxo tenor; Alfonso Calvo, contrabaix i Miguel Cabana, bateria. Tots els temes menys dos són del líder, que ja us diré si cal. I com sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music:

https://valentincaamano.com/producto/all-the-gods/ .... 

I començarem el programa amb la música de Caamaño, del qual ja li vaig posar un anterior treball seu. I tot i haver-hi una preciosa balada anomenada “Safest Place”, composició pròpia, els escoltarem en el tema a tot delicat swing anomenat... 

1.2.- Strutin’ Around (Valentín Caamaño) 5m17s. 

Doncs hem començat amb un tema a tot delicat Swing de la forma ABA i estructura de 24 compassos, no massa habitual en els estàndards de Jazz. Ens demostra els seus amors però també ens mostra la seva voluntat de fes passes endavant. Un magnífic tema i bonica melodia que ens ha fet en Xose Miguélez, saxo tenor, del qual per cert no fa gaire li vaig posar el seu darrer treball. L’han iniciat amb una “Intro” dels darrers compassos del tema per després melodia i les improvisacions, la primera a càrrec del líder i guitarrista Valentín Caamaño. Quin gust que té aquest guitarrista, i com se li noten les moltes hores aprenent dels més grans. Al final però, els músics aconsegueixen el tresor més preuat; el seu propi discurs i llenguatge. Miguélez l’ha seguit també amb unes maneres properes a gent com Hank Mobley per només parlar d’un. Les frases de Coltrane però les hem reconegut. Gran tema per començar el seu projecte i programa. 

Valentín Caamaño Tubío és guitarrista, vocalista i compositor. Nascut a Santiago de Compostel·la, va començar a tocar la guitarra a la seva infància a Oviedo, però la seva carrera musical comença ja vivint a Santiago, en diferents formacions com Clan Moriarty, Space Drapes, Southbound o Francis Kaners. Va finalitzar els estudis de Diploma Professional en Jazz i Música Moderna a l’Estudi Escola de Música a Santiago de Compostel·la, dirigit per Paco Charlín i Suso Atanes i amb professors com el guitarrista Marcos Pin i el vocalista Ramón Bermejo. Ha participat en diverses edicions del Seminari Permanent de Jazz de Pontevedra, dirigit per Paco Charlín i en Master Classes de músics com Logan Richardson, Demian Cabaud, Juanma Barroso, André Fernandes. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I segueixo amb la seva música i ara ho farem en un tema a tot funk anomenat.. 

2.3.- You Come Two Beats Late (V. Caamaño) 6m03s. 

Carall i quin tros de tema ens han fet els nostres herois, amb tots els aires del Funk. I quina melodia més maca i entremaliada que ha parit el compositor i guitarrista, compartida per saxo i guitarra, a vegades a duet, i a moments l’un desplaçat vers l’altre. Els inicis però han estat marcats pel baixista i baterista ja indicant-nos el tempo i ritme del tema. I el tema és un Blues, segur que ja ho heu reconegut, del qual n’han fet dos “chorus”, de la melodia, vaja. El líder n’ha iniciat les improvisacions, en un tema amb tots els aires de la rítmica de Jimmy Smith organista ell, però també amb els del també genial Wes Montgomery, tot i no tocar Valentín amb el dit gros. La improvisació d’en Xose  al saxo tenor ha estat brutal, com també la del baixista Alfonso Calvo, increïble la pulsió rítmica, els arpegis i de quina melòdica manera l’ha fet. No oblidem el marcatge suau i precís del baterista Miguel Cabana al canto de la caixa. Un “temarro” que en diem sovint, quan ens el trobem, que també és molt sovint, afortunadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

Lidera actualment diversos projectes en què destaca Valentín Caamaño Trio (amb Alfonso Calvo al contrabaix i LAR Legido a la batería) proposta que ha estat plasmada a “The Joy”, projecte publicat el desembre de l'any 2014 en format CD, a través del segell FreeCode Jazz Records. També amb els  Green With Envy Trio (amb Juyma Estévez al contrabaix i Andrés Rivas a la bateria) amb què ha editat disc el 2017 (“Green With Envy” FreeCode Jazz Records) i Valentín Caamaño Quartet (amb Xosé Miguélez al saxo tenor, Alfonso Calvo al contrabaix i LAR Legido a la batería), plasmat al seu darrer disc “The Blind Wrester” (TinyMoon Records, 2017).

 

I encara els escoltarem en el tema de Bronislaw Kaper l’anomenat i conegut... 

3.5.- Invitation (B. Kaper & P.F. Webster) 5m11s. 

I el bo d’en Bronislaw Kaper en va compondre la música, i el bo d’en Paul Francis Webster, la lletra, i tot plegat per a la pel·lícula del 1950 “A Life Of Her Own”, “Una vida pròpia” amb Lana Turner i Ray Milland. I l’han tocat infinitat de músics de manera instrumental i cantat igual quantitat de cantants. El tempo del tema original és mèdium slow, cosa que els nostres herois han obviat, com han fet la majoria de músics que l’han tocat i toquen de manera instrumental. El tempo és déu n’hi do de fast, i el ritme té dues parts, l’una a Latin i el pont a Swing, coses que passen en d’altres temes com és ara “On Green Dolphin Street”. Valentín n’ha iniciat les improvisacions, i ens l’ha tornat a fer magnífica, amb un bon llenguatge i gust delicat. Molt important la base rítmica de dos, car ells són els que ens assenyalen els canvis de Latin a Swing. En Xose però, ha fet tota la seva exposició solista a tot Swing, coses de l’arranjament fet pel líder Caamaño, la qual cosa fa que el tema tingui un plus més de qualitat, de varietat. Bon tema i millors interpretacions dels dos solistes i gran feina de la base rítmica amb l’Alfonso i Miguel. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Ha actuat a la pràctica totalitat de la geografia gallega i nacional, tocant a festivals com el Festival Internacional de Lugo, Festival Primavera Jazz de Santiago, Festival Más Que Jazz Corunya, Festival Burgojazz, Festival NavalJazz Navalmoral, etc. i en sales com Dado Dadá, Borrquita de Betlem, Garufa Club, Jazz Filloa, Arca da Noe, etc.

I ja acabarem el seu projecte amb el tema propi i a tot Swing anomenat... 

4.7.- Let it Do the Job (Valentín Caamaño) 4m23s. 

I quin tros de tema per acabar el seu projecte. El tempo, brutal i el Swing, impressionant, car ja haureu notat el “Walking” del baixista Alfonso Calvo i els tocs al plat “Ride” i “Xarles” de la bateria de Miguel Cabana. I aquest ha estat un tema amb estructura estàndard de 32 compassos i de la forma AABA, on els dos solistes han fet la melodia conjunta en les As, mentre que el líder l’ha feta en el pont o la B. Un tema brutal d’aquest projecte, com ho són tots, amb unes magnífiques improvisacions, la primera la del saxo gallec Xose Miguélez, on ens ha tornat a mostrar el domini que en té de l’instrument, i també del llenguatge jazzístic que ells ens ha mostrat. El solo a la guitarra del líder ha estat de nou immens, fet amb un gust exquisit, com l’hem escoltat a cada tema. Després hem pogut gaudir amb uns “vuits” fets pel baterista Cabana i compartits amb guitarra i contrabaix, per finalment recuperar el tema i acabar-lo. Gran tema i projecte. Felicitats Valentín, felicitats nois. 

 I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 

I després d’aquesta primera passejada pel Swing seguirem quasi de la mateixa manera amb el projecte del col·lectiu i editorial The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat. Editat per la mateixa editorial fa quatre dies mal comptats. És un disc de vinil publicat l'1 de juny de 2022. Enregistrat per Ferran Donatelli a Vertigo Studios l'1 d'agost de 2021. Mescla i masterització de Jan Valls. I aquí hi tenim a: Oriol Vallès, trompeta; Perico Sambeat, saxo contralt; Héctor Floría, saxo tenor; Joël Gonzàlez, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandacmp:

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/firewash-feat-perico-sambeat... 

I aquest projecte te la clara intenció de situar-nos en el més actual Hard Bop o similars, i per això quasi tots els temes menys dos estan farcits de Swing. I aquests dos són els més curtets, l’un que fa d’introducció i primer track del disc, “Introducció”, de l’Oriol Vallès i l’altre i tercer de la cara 2 “Chant” d’en Giuseppet Campisi, ambdós una delícia. 

Començarem doncs a tot Swing amb el tema de l’Oriol Vallès  i anomenat... 

5.8.- Gimmick (Oriol Vallès) 7m02s. 

I quina gran composició ens ha fet l’Oriol amb tots els aires “boppers”, però també els del West Coast Jazz pels arranjaments, complexitat de l’estructura i canvis rítmics. I esclar que poder comptar amb el gran Perico Sambeat en un projecte és un honor i luxe que fa que tot pugi de nivell. I sí, el tema és certament entremaliat pels canvis comentats, rítmics, melòdics i harmònics. I l’Oriol és qui primer n’ha fet les improvisacions, i de quina dolça manera l’ha feta. El seu so melós, fraseig lleuger amb unes frases déu n’hi do de lo rebuscades, ens el mostren com un dels puntals del “metall més daurat”, amb tots els aires de Clifford Brown entre d’altres. Un altre dels joves que destaca en aquest col·lectiu és el saxo tenor Héctor Floría, qui ha fet una passa endavant molt gran aquests darrers temps. La seva tècnica, el seu llenguatge, les seves “maneres jazzístiques” vaja, estan al més alt nivell, coses que s’aconsegueixen com ell ha fet, a base d’esforç i dedicació. Vaja, com fan totes i tots, com han fet els membres d’aquest col·lectiu de joves cracs, col·lectiu de músics però també editorial discogràfica. Perico Sambeat ha aparegut per art d’encanteri després de l’Héctor, amb el seu característic so, el del seu saxo contralt. Ell és, sense cap mena de dubtes, un dels millors saxos contralts del continent europeu. Hem tingut el plaer de veure’l unes quantes vegades i sempre ens ha impressionat el seu so, fraseig, llenguatge personal a la vegada que la seva personalitat, el seu caràcter afable. Un tema on ha improvisat també en Joël González al piano, magnífic ell, per després recuperar la melodia principal i acabar-lo delicadament. Magnífic tema per començar-los a escoltar. 

No cal recórrer a la llegenda de l'au fènix per fitar el títol del tema que dóna nom a aquest recull. Fire Wash, «netejar amb foc», és una tasca que han utilitzat des de temps remots els pagesos més hàbils i experimentats. Cremar els rostolls dels marges i les males herbes de l'hort per tornar a començar amb una terra més fèrtil. Al camp de les creences religioses, alguns líders espirituals hindús han predicat hàbits de neteja del cos i l'ànima mitjançant un bany de flames vives. Una confluència d'aquests procediments aparentment oposats, pragmatisme i pur misticisme, es pot trobar a moltes residències d'estudiants, a les seves estratègies desesperades per rentar els plats acumulats a la pica de la cuina. Diu en Joan Casares i més coses que ens dirà.... 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I seguirem de la mateixa brutal manera amb el tema que titula el projecte, tema del Joan Casares i anomenat... 

6.4.- FireWash (Joan Casares) 5m22s. 

I quin gran tema del Joan, on sembla haver alguna referència al “Caravan” de Tizol/Ellington, només alguna, car el tema té una certa complexitat rítmica i harmònica, amb canvis diversos que el fan magnífic. Encabir les entremaliades  improvisacions i canvis rítmics entre el tema o motiu principal fet pel piano d’en Joël, a l’inici i al final, és tota una subtil gesta. El resultat és brutal. El pianista ha estat qui primer ha improvisat, delicadament encara, per fer una passa endavant el so de la trompeta de l’Oriol, més punyent per aguda, per registre alt i més encara amb el saxo contralt d’en Perico, tots tres encara amb el ritme trencat, el ritme que en podríem dir Latin si ens situem en el “Caravan”, tot i no ser exactament el mateix. La sorpresa l’hem tingut en escoltar el solo de l’Héctor on, per art d’encanteri, ha aparegut el Swing tot i fer-ho en la primera part. Un canvi substancial que fa que el tema “creixi” en diversitat, en qualitat. Després d’ell, la melodia a càrrec del piano, i el “background” dels vents, preciós, acabant-lo de cop. I la base de dos, en Giuseppet i en Joan, han estat magnífics, sense oblidar el piano precís d’en Joël. Felicitats, Joan. 

Amb aquesta metàfora en ment es va idear la música que esteu escoltant. Un torrent de purificació, unes flams imparables, un riu d'espurnes que flueix des de la primera a l'última peça d'aquest disc. Menció especial per a Perico Sambeat, saxofonista que no necessita presentació. Si de totes maneres és la primera vegada que l'escolteu, fixeu-vos en els seus solos i us quedarà clar com la seva energia ha fet de guspira per encendre aquest incendi sonor. Ha dit en Joan Casares. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara els escoltarem en el tema de Giuseppet Campisi anomenat... 

7.5.- Al Carrer (Giuseppe Campisi) 5m07s. 

I aquesta meravella d’en Giuseppet jo la situaria també a l’entorn del West Coast Jazz per la complexitat compositiva i arranjaments. Un tema divers i  complex, on els canvis rítmics hi són alhora que els melòdics. Els moments de Swing s’alternen en els que tenen el ritme així com trencat proper al Latin. Un tema iniciat ja a tempo viu i Swing amb la trompeta i després la resta de vents, i el canvi rítmic posterior. Oriol ha estat el primer en improvisar, fent-ho de manera brillant. Velocitat de fraseig, escales inversemblants, tècnica i gust. Un goig. El mateix que hem tingut escoltant al mestre de tots ells, en Perico Sambeat que ens ha acaronat amb el seu so, fraseig i idees. Joël al piano ha estat també molt subtil i precís en la digitació alhora que encertat el seu discurs. I recuperant el motiu principal han acabat el tema delicadament. Gran tema d’en Giuseppe, felicitats. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I acabarem d’escoltar-los en el tema de l’Héctor Floría anomenat... 

8.6.- One Day at The Changes (Héctor Floría) 5m08s. 

I m’ha semblat que aquest tema viu de tempo havia de ser el darrer dels seus. També pel fet que l’ha compost l’Héctor, i així és que n’he posat un de cadascun dels músics compositors del projecte. Aquest és un tema en l’ona Bopper, on també hi ha els seus canvis rítmics, sobretot en el pont o la B. El compositor ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions al saxo tenor. Bon fraseig lligat i gust exquisit el de l’Héctor. Oriol l’ha seguit a tot swing i preciós discurs, brillant per registre agut i bona exposició solista. Perico l’ha seguit amb el seu preciós so, llenguatge i discurs narratiu preciós. També ha estat precís i pulcre en la digitació en Joël al piano. I ves per on que el tema incorpora un “soli” dels vents fent una mena de diàleg amb en Joan i les escombretes de la seva bateria. Després però, s’ha quedat sol fent un magnífic solo a la bateria amb les escombretes, gran solo Joan. Tema de nou i final feliç d’un gran tema i projecte. Felicitats nois, gràcies també a Perico Sambeat per haver volgut acompanyar-los.

 

I la segona part del programa, amb músiques afins i no tant en l’ona del Neo Hard Bop i Swing la començarem amb el projecte del jove baterista i crac, al qual vaig tenir el plaer de veure com evolucionà, quan estudiava, que era quan venia a les jams que feia l’anyorat Aurelio Santos els dilluns al Jamboree, les molts reconegudes WTF Jam Sessions. I parlo del Quique Ramírez, ell ara per les seves terres valencianes. El seu primer treball és el “Through the Darkness” editat el 22 de maig d’enguany per la discogràfica del gran contrabaixista grec Petros Klampanis anomenada “ΠKmusic”. No hi ha dades de l’enregistrament. I ells són: Quique Ramírez, bateria; Daniel Juárez, saxo tenor; Diego Hervalejo, teclat i sintetitzador; Akos Forgacs, baix elèctric, i amb la col·laboració de Viktorija Pilatovic, veu i l’Isaac Martín, guitarra. També hi tenim a David Binney acompanyant-lo a “The Microtiming Man” i “Why Not?”. Totes les composicions són d’en Quique Ramírez. 

Aquest és un projecte on la veu també hi te cabuda en uns temes molt delicats com és el “Slow Marching Theme” amb Viktorija Pilatovic. També amb “El record que en tinc de tu (Marco)” escoltem la veu del mateix líder, Quique Ramírez acompanyada de la guitarra de Martín i saxo tenor de Juárez. Hi ha també temes curtets a mode d’intro d’altres, com són “Intro Slow Marching Theme” i la “Intro” i primer track del disc, introducció al tema que el titula. Delicadeses subtils. Però començarem escoltant-los en el magnífic tema on David Binney, una de les figures actuals del jazz d'avantguarda amb més influència i talent toca el saxo contralt, i també ho fa en el tema “Why Not?”, cançons triades específicament per Ramírez com a propícies per al so intens però líric de Binney.... 

9.3.- The Microtiming Man (Quique Ramírez) 5m20s. 

I déu n’hi do del canvi estilístic oi? Ens hem de situar ara en un entorn proper a la Fusió, a la investigació musical, rítmica, que per això el líder és baterista. I al jove baterista l’acompanyen músics reconeguts com el saxo tenor Daniel Juárez, que per cert ha sonat en aquest programa. Ell ha fet una gran tasca solista, fins i tot acabant el tema d’una magnífica manera alhora que delicada. El tema l’ha començat el teclat de Diego Hervalejo i el baix elèctric de Akos Forgacs per després aparèixer la melodia, feta amb marcatge del baterista i líder. El saxo tenor Juárez ens ha acaronat amb els moments melòdics, i més encara l’exposició solista que ha fet Hervalejo al teclat. Brutal. I sempre, sempre, la gran feina del líder a la bateria en una constant feina creativa. Ell ha obert la porta a la reeixida improvisació de Juárez al saxo tenor, ell que s’ha esplaiat amb unes frases rapidíssimes a l’estil de Coltrane, per velocitat. Gran tema d’en Quique Ramírez. Felicitats, noi. 

Amb l’ajuda de la música ho podem superar tot. Aquesta és una veritat tan essencial per a molts músics i, per descomptat, per al baterista i compositor valencià Quique Ramírez. El títol del seu creatiu àlbum de debut “Through the Darkness” fa referència a – aquells moments en què et sents perdut – diu Ramírez – però que en algun instant trobes la sortida, veus la llum, un camí que pots seguir per continuar. Camines per la foscor i lluites per sortir-ne. Quan ets en aquesta lluita contra la foscor, tenir bona companyia és fonamental. I Ramírez és, en aquest cas, una persona molt afortunada: el virtuós bateria va poder comptar per a aquest disc amb el saxofonista tenor Daniel Juárez, el teclista Diego Hervalejo i el baixista elèctric Akos Forgacs. Aquests músics donen a les composicions de Ramírez una barreja de màgia sonora etèria i un contínuament canviant i complex Groove, sempre acompanyat per la bateria de l'altament qualificat, sensible i sempre melòdic cap del grup. Binney és una de les figures innovadores del jazz que va inspirar Ramírez per compondre la música de “Through the Darkness” des del principi. Tots dos es van conèixer i es van fer amics durant els estudis de màster que va cursar Ramírez a Groningen i Nova York. En certa manera, aquest projecte reflecteix la influència artística de Binney amb les seves exhaustives harmonies, imprevisibles estructures rítmiques i una sonoritat aventurera. No obstant això, per a Ramírez era important que l'àlbum inclogués també l'aportació directa de Binney com a solista. Salten espurnes quan aquests esperits afins es fusionen, amb el líder estirant influències de la bateria que van des del jazz al funk, passant pel Rock i la música electrònica.

 

I seguim amb el tema on també hi tenim a Binney.... 

10.7.- Why Not? (Quique Ramírez) 8m19s. 

I quin magnífic i llarg tema ens ha fet el líder Quique Ramírez. Ha tingut diversitat melòdica havent-hi una rítmica consistent a càrrec del líder a la bateria, però també gràcies al marcatge del baixista Forgacs. La subtilesa del teclat d’Hervalejo ens ha sorprès, car no el coneixíem gaire. De fet, ha estat ell qui l’ha començat amb uns arpegis delicats, per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec dels dos saxos Binney i Juárez. El baixista Forgacs ha tingut també uns moments tot just abans de començar la melodia a càrrec del teclista amb el sintetitzador i posterior duet amb els saxos. El teclista té la mà dreta al sintetitzador, mentre l’esquerra sembla fer els acords a un teclat més convencional. Després de la exposició del tema, en Binney ha fet una llarga i reeixida improvisació, amb la seva contrastada solidesa, fent frases ràpides i escales inversemblants, tot plegat a un nivell tècnic extraordinari. I per sota, tot plegat ha anat creixent d’intensitat, d’energia, de volum, amb un “crescendo” impressionant. Al final de la seva exposició han recuperat un “Riff” repetitiu que ha deixa pas al “break” delicat fet pel teclista. Semblaria una segona part del tema per com ha canviat tot plegat. Els dos vents s’han trobat de nou a duet fent-ne unes boniques frases. El marcatge del líder s’ha fet més consistent i de nou ha estat en Binney al saxo contralt qui ha desenvolupat una segona part de la seva exposició solista. Gran so del saxofonista David Binney i millor i modern llenguatge. Brutal tema. 

Ramírez es mostra igual d'entusiasta amb els altres companys de banda: Juárez, amb el seu so càlid i el seu enfocament improvisatiu àgil però pausat alhora; Forgacs, amb la seva excepcional tècnica i tempo i Hervalejo, amb la seva original forma de frasejar i creativitat sonora tant amb les tecles Vintage com amb els sons de sintetitzador avantguardista. Per iniciativa pròpia, Hervalejo va crear la seva pròpia remescla del tema “The Microtiming Man” i se la va oferir a Ramírez com a regal. Aquest tema s'inclou a “Though the Darkness” amb tots els sons derivats del tema instrumental original. La valoració que fa Ramírez sobre l'enfocament de la seva composició és directa i concisa, reflectint la mateixa música. -La majoria de les coses que vaig escriure, les vaig cantar primer. Vaig intentar escriure tot el que em semblava natural, sense parar gaire atenció a les 'notes correctes' o als 'acords'-. Aquesta franquesa, aquest aferrament a la melodia i al Groove enmig de la densitat harmònica i rítmica, impregna el projecte i es realcen amb la fluïdesa de la guitarra d'Isaac Martín, un dels amics més propers de Ramírez i un meticulós estilista en els temes “One” i “Taaacatà”.

 I ja acabarem aquest projecte amb el tema on hi col·labora el guitarrista Isaac Martín ... 

11.8.- One (Quique Ramírez) 8m32s. 

Doncs ja heu pogut copsar l’empenta que té en Quique Ramírez, com a compositor i també com a líder de grup i baterista. Els temes més melòdics, que n’hi ha, i amb veus diverses i precioses com la de la nostra amiga Viktorija Pilatovic, coses que us les deixo perquè les gaudiu quan n’adquiriu el seu treball. En aquest tema hem pogut gaudir també del so i fraseig solista de la guitarra de l'Isaac Martín, el qual ens ha colpit pel seu gust interpretatiu. Un tema que ha acabat amb una gran intervenció i solo del líder a la bateria, recolzat per uns acords magnífics de Diego Hervalejo. Ell mateix l’ha iniciat, per ben aviat la melodia a càrrec del saxo tenor de Juárez. Tema amb canvis rítmics, i el primer a mode de “break” dolç l’hem tingut aviat, on ja hem escoltat el duet de guitarra i saxo tenor. A partir de llavors les coses prenen un tarannà diferent, dolç en els inicis del solo de Juárez per anar-se desenvolupant de mica en mica. La trempera del líder l’hem pogut escoltar en tot moment, car, sembla fer un solo durant tot el tema per com de creatiu n’és. Gran solo del saxo tenor que en acabar la seva exposició, ens hem trobat amb el segon “break”, ara amb la delicada guitarra de Martín. De la mateixa manera tot plegat s’ha anat enlairant d’energia a mida que ha passat el temps. Ell mateix, en la seva improvisació ha estat brillant, potent, i creatiu, amb un llenguatge jazzístic proper al de la Fusió, al del Jazz-Rock i tècnica a dojo, amb un final electrònic molt potent, que ha donat pas als sons sintetitzats de Diego Hervalejo, i moment solista del líder. Gran tema per acabar-los escoltant. Felicitats Quique, m’ha agradat força nen.  

L'envoltant veu sense paraules de Viktorija Pilatovic a “Slow Marching Theme” transforma aquesta cançó en un paisatge auditiu de somni que ve precedit per una breu introducció impregnada d'inquietants harmonies tocades amb el piano Wurlitzer i sons naturals d'aigua i percussió, creant així una sensació d’una mena d’anar creixent i creixent. Ramírez també ofereix una nota especial d'agraïment a Richard Cano, un enginyer -que sap quin so vull encara que no sàpiga com expressar-ho- es meravella Ramírez. -Pacient, creatiu i professional. Sense ell, aquest disc no sonaria com sona-. “Through the Darkness” és, sobretot, una peça emocionant i profundament sincera, conscient dels temps foscos, però que també transmet aquest sentiment d'esperança que la música pot proporcionar. El “Record que tinc de tu (Marco)”, dedicat a un estimat cosí mort, capta aquesta sensació d'una forma commovedora. És la primera vegada que Ramírez canta en un enregistrament, acompanyat per la veu de la seva cosina Arantxa, germana de Marco, que va ajudar a finalitzar la lletra. És un gest musical commovedor que posa en relleu l'enllaç de la família i el poderós impuls emocional que pot exercir sobre tota expressió artística. Amb “Through the Darkness”, Ramírez ens introdueix a la seva pròpia història al mateix temps que ofereix la seva vibrant perspectiva sobre un món més extens de música i creativitat.

 

I ja acabarem el programa amb el projecte subtil en algun tema però també molt potent, el del saxofonista, flautista i compositor Juan Saiz i el seu “Pindio II”, editat aquest maig per Leo Records, editorial britànica especialitzada en el Jazz d’avantguarda. Enregistrat per Dani Val el 20 de gener del 2022 als Medusa Estudio, Barcelona, Catalunya i mesclat per Javeta lópez. I aquí hi tenim a Juan Saiz, saxo tenor i flauta; Marco Mezquida, piano; Manel Fortià, contrabaix i Genís Bagés, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.juansaiz.es/ i editorial:  http://www.leorecords.com/?m=select&id=CD_LR_926... 

El projecte és una barreja subtil de música etèria, (dolça i delicada amb aires de lliure improvisació) i d’altres temes més punyents enèrgicament parlant on també es respira Jazz Contemporani per tots els costats. Parlant dels primers, dir-vos que “Dogma I” i “Dogma II”, de menys de dos minuts cadascun d’ells, són dues meravelles on tots quatre s’immisceixen en una atmosfera creada pels sons inversemblants fets per les delicades percussions amb plats i timbales, els del piano, els de la flauta i saxo, no essent aquests els habituals, alhora que el contrabaix sembla estar picat dolçament, la seva fusta. Una altra bellesa és “Lines”, on el líder ens acarona amb la seva flauta, alhora que la resta de companys li dóna suport delicadament amb sons, tampoc els habituals dels seus instruments en els inicis, i sí ja cap al final d’aquest tema de 3m i mig. 

Comencem escoltant-los doncs amb la delicada composició amb el líder a la flauta i anomenada... 

12.3.- Aurora (Juan Saiz) 6m16s. 

I el líder ens diu d’aquesta cançó què: L’aurora, la primera llum de cada dia ens inundava plena de joia. Ens estimàvem. 

I potser sí que ja ens tocava una mica de lirisme, que fins ara no l’havíem tingut, al menys d’aquesta manera tan dolça. Una preciosa composició del líder  i interpretació delicada i magnífica a la flauta. Una primera part on ell ens ha fet la melodia i posterior improvisació on ja hem copsat la seva mestria. La segona part ha estat obre del trio base de piano, contrabaix i bateria, amb tots tres fent quasi una improvisació col·lectiva, tot i que més individual ha estat la del nostre estimat pianista Marco Mezquida, el qual ens ha acaronat com només ell sap fer amb el seu “pianíssim”, on hi trobem “classicisme” barrejat amb el “modernisme” més actual, sense oblidar la tasca del Manel Fortià al contrabaix i la subtilesa als plats d’en Genís Bagés i demés estris percussius. Un quartet amb història des que es varen trobar a l’Esmuc quan tots ells hi estudiaven. Hi ha hagut moments a la flauta que ens han recordat al “Concert d’Aranjuez” del mestre Rodrigo, i d’altres meravelles musicals que tots quatre ens han fet. 

Trajectòria del projecte. Neix a Barcelona l'any 2015 com a part del projecte final de carrera de Juan Saiz. Al maig de 2016 veu la llum el seu treball discogràfic “H.C.” (Hors Catégorie). El disc suposa la confirmació del projecte i el seu debut discogràfic amb un dels segells més importants dins del jazz d'avantguarda, Leo Records, què és on han enregistrat alguns dels músics  que formen part de la història del gènere. El quartet Pindio es converteix en el primer grup espanyol que publica a Leo. Al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web: http://www.leorecords.com/?m=select&id=CD_LR_760... 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem escoltant-los en els temes més potents, com és aquest tema que ens parla de l’Ebre, Iberia, Libèria, Vera i les columnes d'Hèrcules.... 

13.8.- Eber (Juan Saiz) 4m27s. 

I amb aquest tema haureu constatat que hem fet una passa endavant en el concepte modern de la música, quasi que en un context de Jazz Avantgarde, de Jazz d’Avantguarda. I si el tema comença amb el ritme així com trencat, l’han anat desenvolupant de manera brutal sobretot en el llarg solo del líder, ara al saxo tenor. Un tema que han acabat de cop i de manera brutal. Començat però amb el contrabaix del Manel i posterior intervenció de la resta de companys, on durant una bona estona l’han fet amb els canvis que hi incorpora, tot plegat previ al solo del líder. Els moments del seu solo han estat incommensurables, on ell ha volat literalment pel seu ràpid fraseig, però també per com ha estat d’avantguardista el seu llenguatge, tot plegat amb una potent rítmica que l’ha recolzat tota l’estona. Marco ha fet la tasca de la seva particular manera colpejant el piano de manera no habitual aconseguint diversitat de sons. Els moments melòdics a duet, ens han situat en la més excelsa modernitat. El Swing en els moments del solo del líder hi ha estat pel “Walking” del Manel al contrabaix, mentre que Genís ha fet quasi una total improvisació, i a moments també Swing picant als plats. Brutal tema, i per això aquest projecte sona el darrer, perquè és el més “heavy”. Felicitats Juan Saiz, felicitats, nois, abraçada a tots. 

I encara parlant del primer projecte: "Aquí hi ha una gran sorpresa: música inesperada i vitalista, interpretada amb gran classe i a més a més per un grup jove." Libero Farné. "Un quartet jove, emprenedor i amb idees fresques: el Pindio ibèric es presenta a l'escena internacional." Flavio Caprera. "Un excel·lent treball que mereix l'atenció internacional" Vittorio. "Això és extraordinari, una col·lecció de paisatges sonors formats al voltant d'una varietat eclèctica d'arrels que inclou improvisació lliure, música convencional i jazz." Ken Cheetham. 

Juan Saiz. Santander, 1986. Titulat superior de música de jazz i música moderna per l'Escola Superior de Música de Catalunya. Fa els estudis superiors de jazz i música moderna entre l'ESMUC de Barcelona i el Klask Koninklig Conservatorium de Gant, Bèlgica. Rep classes de reconeguts músics del panorama internacional tant a nivell del jazz com de la música clàssica. Alguns són David Liebman, Benny Green, Terell Stafford, Ron Blake, Jorge Pardo, Gary Willis, Mathias Zieggler, Julia Gallego, Bart De foort, Pat Metheny, Agustí Fernández, Eladio Reinón, Carl Allen i un llarg etcètera. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I ara seguirem amb el primer track del disc i anomenat.... 

14.1.- Index Librorum Prohibitorum (Juan Saiz) 4m16s. 

I sí, en aquest tema hem pogut gaudir abastament del pianíssim de l’estimat Marco, car ens ha fet una llarga i reeixida improvisació interpretada en l’ona del Jazz més d’avantguarda. I el líder ha fet la seva feina de nou amb la flauta, i primer a duet amb el pianista i amic en un tema iniciat pel Manel i ja amb tot el contingut rítmic. S’ha de dir que la frase inicial, les notes inicials i motiu principal tenen una trempera impressionant. El que en podríem dir “tema” és d’una potència brutal. El “break” posterior delicat, i després brutal d’en Marco ha estat immens, en l’ona de la “música contemporània” més actual. La seva tasca en la seva improvisació, incommensurable. Un tema on el líder li ha deixat tot el protagonisme solista i que ell ha sabut aprofitar, car la música brollava del seu cervell a una velocitat esfereïdora. Escales, arpegis, qüestió rítmica recuperant el motiu principal a moments, tot plegat d’una energia i creativitat desmesurada. Gran tema del líder on al final ha fet la tasca melòdica, marcada per la rítmica trencada. 

I sobre aquest tema ens diu Juan què: El coneixement és poder. El 1564 va ser promulgat pel Papa l'Index librerum prohibitorum, que va tenir una vida de més de 400 anys. Des de molt abans es cremaren reflexions polèmiques i teories assenyades, se censuraren pensaments alternatius i s'imposà el credo. Ara ja no cal promulgar res, devien pensar els únics que ho podien fer, dic jo. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I acabarem el seu projecte amb el tema del qual ell ens diu que fem això: Sacsejar, incomodar, agitar, despertar, avivar, trencar, qüestionar, reaccionar… crideu i crideu! 

15.4.- El Grito (Juan Saiz) 3m28s. 

I he volgut acabar el projecte del Juan Saiz i companys, i programa d’aquesta setmana així de brutal com ells ens han acabat de fer. Un programa d’avui amb dues clares i diferenciades parts, com heu pogut constatar. El tema és de lo més Avantgarde per sons estripats del líder al saxo tenor, però també per com l’han desenvolupat, per com és el tema intrínsecament de modern, de contemporani. El nom se l’hi escau la mar de bé, “El Grito”. És un tema curtet però súper potent i intens, pel tempo, pel ritme trencat, a vegades amb un “beat” molt bèstia i amb un “break” després de la primera exposició del tema. La potència també la tenen els altres tres, la base rítmica, la qual en aquest tema s’han esplaiat la mar de bé. El motiu principal del tema l’hem escoltat diverses vegades, i és de tal magnitud musical que t’enganxa ben aviat. És repetitiu i per això té l’empenta que té. Brutal tema, brutal tasca del líder i de la resta de companys. Un tema ideal per acabar el programa d’avui, que de nou ha tornat a sortir llarg. 

Juan ha estat un impulsor incessant de projectes culturals nous en què un dels seus signes identificadors ha estat l'ànim de crear obres noves en l'àmbit de l'avantguarda. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat set treballs discogràfics com a líder de diferents formacions en companyies com Leo Records i Karonte/Nuba Records: des del seu disc en solitari, “The Sound of Caves” enregistrat a l'interior de coves, passant pel seu trio Dr. Bobô o el disc Frágil Gigante al costat de Baldo Martínez i Lucía Martínez. Actualment es troba immers en diferents projectes creatius com a intèrpret i com a compositor: l'estrena del seu ballet Yabán escrit per a quartet de jazz i un cos de ball, que potser ja ha estrenat, i segurament en d’altres més, esperit inquiet, en Juan Saiz. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I sí, ja hem acabat el programa d’avui que com sempre us dic, espero que us hagi agradat tant com a mi. Us recordo que hem escoltat quatre projectes, dos a dos per les seves músiques, i que han estat primer les del guitarrista Valentín Caamaño i treball anomenat “All the Gods” i acabar la primera part amb el projecte del col·lectiu The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat. A la segona part hem escoltat a Quique Ramírez que ha fet el seu primer al seu nom “Through the Darkness” per acabar de la manera que ho hem fet amb en Juan Saiz i amics, amb aquest súper modern treball anomenat “Pindio II”. 

Us recordo que els dissabtes 9, 16 i 23 de juliol, sempre a les 20h del vespre, farem la 13ena edició del Festival de Jam Sessions a SVdH amb combos de les millors escoles de música de Catalunya, i el 9 a la Plaça de Joan Prats i Escala amb els combos de l’Esmuc i Taller de Músics. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.