Programa 447: Joana Cebolla, Sacri Delfino Trio, Valentín Murillo Grupo i Vivian Pérez & Luz d'Habana, dimecres 17 de març de 2021
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I després d’un programa dedicat a Fresh Sound Records aquesta setmana ens centrarem en 4 projectes diversos amb el denominador comú de la qualitat alhora que la diversitat. Alguns autoeditats i d’altres com el de la Joana Cebolla, “Better Go” editat per Quadrant Records. Escoltarem també el del guitarrista argentí establert a Madrid amb el seu projecte a trio, el de Sacri Delfino Trio i el seu “Jairanía”, autoeditat, com ho són també els projectes de Valentín Murillo Grupo, “La Ingesta”, i el “LUZ” de Vivian Pérez & Luz d’Habana, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I aquest és el primer projecte d’aquesta jove promesa i ja realitat, on ella canta i toca el trombó en els 8 estàndards que ha escollit. De fet el títol del projecte “Better Go”, fa referència a un tema de Ben Webster. D’altres compositors són Jimmy McHugh, Jimmy Van Heusen, Stevie Wonder, Richard Rodgers, Benny Carter, Irving Berlin i Sammy Fain, per només parlar dels qui han fet les músiques. Del lletristes ja en parlarem després.
De fet hi ha una magnífica entrevista que li van fer a l’ara.cat, o sigui que us en posaré l’enllaç: https://www.ara.cat/terresdelleida/joana-cebolla-objectiu-aprenent-aprendre_1_1009348.html
Proposo que escoltem el preciós tema de Jimmy Van Heusen & Johnny Mercer anomenat:
1.2.- I thought about you (J.V. Heusen & J. Mercer) 5m15s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat, amb la delicada guitarra de Jul Frayssinet per ben aviat ja amb la veu càlida de Joana cantant un estàndard, i ves per on que a un tempo similar al dels originals fets en el seu moment per gent com Frank Sinatra. Sembla que quan Heusen li va cantar la melodia a Mercer, la va tenir rondant al seu cap durant un viatge que havia de fer a Chicago, car Benny Goodman l’havia convidat al seu Show. I no va poder dormir durant el viatge fins que la va escriure. En coneixem molt bé als dos de la base rítmica, l’Ignasi Gonzàlez i Roger Gutiérrez, magnífics tots dos i amb un Swing increïble. A la líder és la primera vegada que l’escoltem, cantant i de moment sense tocar el trombó, i s’ha de dir que és una bona mostra del jove talent sorgit ara de les terres del Segre. Un altre desconegut és el guitarrista Jul Frayssinet, el qual també ens ha sorprès molt positivament, per la seva sonoritat fosca, la de la seva magnífica guitarra, presumiblement una Gibson, alhora que el seu bon fraseig en el seu solo. El solo que ens ha fet en Jul ha estat força ben trenat, bon llenguatge i bones maneres, llarga exposició de l’harmonia del tema, i bon gust musical d’aquest jove músic. L’Ignasi ens ha fet també un retall de la seva melòdica interpretació solista, ell, un gran acompanyant amb un “swing”espaterrant.
I una altra cançó bonica és el tema de Irving Berlin, anomenada “Blue Skies” amb una pulsió rítmica de la base bastant marcada, i amb la companyia de Xavi Monge a l’orgue. També es una de les precioses cançons d’aquest disc el tema de Sammy Fain, “I’ll be seeing you”, tema instrumental on Joana ens mostra de nou el seu gust musical amb el trombó en el tema més curtet del projecte a duet amb l’Ignasi González.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Així doncs els escoltarem en un tema força delicat de tempo, anomenat....
2.2.- Luna de hortaleza (Sacri Delfino) 6m25s
I ell mateix m’ha comentat coses sobre aquest tema, i diu que està dedicat al barri “Hortaleza” de Madrid. I està fet sobre la rítmica típica argentina anomenada “Chacarera”. I sembla que des de la pàgina web jazz.com americana, li van fer uns magnífics comentaris, vaja que la van puntuar molt bé.
I ens hem tornat a trobar amb el so fosc d’una altra guitarra, ara però la del líder i guitarrista argentí Sacri Delfino, el qual ens ha acaronat amb aquesta composició tan bonica. Els ritmes dels temes d’aquest projecte ens transportaran al seu país, i no només al seu, com veurem més endavant. Un tema amb la melodia a càrrec del líder, una melodia un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, amb uns acords descendents al final, preciosos. Juan San Martín ha desenvolupat un magnífic solo, melòdic, ple de sentiment, i alhora farcit de pulsió rítmica, i fent un recorregut clar per l’harmonia del tema. Sacri s’encara al seu solo després d’un “Pick Up” curtet, executant també una gran feina solista, creant unes línies melòdiques molt boniques, i també plenes de contingut rítmic. I a això darrer hi ha contribuït molt el baterista José Manuel Torrego, el qual s’ha passejat a base de cops als tambors tot plegat a ritme de “Chacarera” el del preciós tema “Luna de hortaleza”.
Parlar de Sacri Delfino, l'excel·lent guitarrista argentí establert a Madrid, és parlar d'un dels creadors més distingits i inspirats de l’estat espanyol. Sacri proposa al costat del seu trio un apassionant viatge musical a través de les diferents geografies que va saber recórrer i abraçar. Compositor diverses vegades guardonat, transforma el jazz modern en fil conductor dels paisatges pintats pel tango, la milonga, la chacarera i el vals crioll de la seva Argentina, el candombe uruguaià i la bossa nova i samba de Brasil. Havent interactuat amb músics de nombroses nacionalitats i estils, presenta un projecte original on en els concerts hi ha una gran despesa d'energia, subtilesa i virtuosisme. El seu CD "JAIRANÍA", en què es destaquen l'especial i personal so de la seva guitarra, pulcritud interpretativa i una música d'arrels multicolors, amb presència rioplatense, reminiscències brasileres, música en blanc i negre, de nord i de sud, de sales d'assaig i sòl empedrat, d'allà i d'aquí, ha estat premiat a Espanya i elogiat per la premsa especialitzada de diversos països.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Escoltem-los delicadament amb el tema anomenat...
3.5.- Melodia de Luz (Valentín Murillo) 4m45s
Doncs ja heu vist quina altra nova proposta acabem d’escoltar. Un tema amb una melodia recurrent, de concepció minimalista per repetitiva i senzilla. Ara bé, sembla que la gràcia del tema consisteix precisament en això mateix. Per sota però, la base rítmica ha estat magnífica amb en Bori, David, contrabaix i bateria, ambdós en una permanent creació i amb un ritme impressionant. De fet, qui ha brillat abastament ha estat el pianista “Petaca” el qual sí que ha desenvolupat una bona exposició solista basada en els pocs acords que el tema incorpora. De fet, semblen haver iniciat el tema a partir de la cançó cantada per la petita que escoltem al començament. La línia de baixos d’en Bori ens ha situat en el context harmònic i rítmic, mantenint-la i desenvolupant-la a mida que es desenvolupa el tema. És curiós com un tema amb una melodia tan repetitiva et va enganxant de mica en mica, i ho és més de curiós per com n’és de senzilla, la melodia. Ara bé, no us preocupeu que ells això ho “pelen” a uns nivells molt més bèsties que els d’aquesta cançó.
El projecte musical sorgeix durant els mesos de març, abril i maig de 2020. Liderat per Valentín Murillo i cuinat al costat del gran pianista JMª Pedraza "Petaca" reflexiona sobre la capacitat de l'ésser humà en el seu afany d'ingerir tot allò que se li posa per davant, sigui material o immaterial, estant en estat normal o d'alarma, tant se val. Les composicions s'inspiren en aquest pensament i és la música el vehicle per donar-li sortida. El disc es compon de set peces, de les quals una d'elles, “Corcor Suite”, està formada per quatre moviments alterns essent la que te una major durada dins l'obra. Els estils sobre els quals versa la proposta són diversos, prenent com a referència en el seu desenvolupament la improvisació, entesa en tota la seva extensió i formes, inserint-se en els llenguatges i sons del jazz, rock, electrònica, flamenc, marxes fúnebres, tota una amalgama de colors que fan de la música un eclèctic sonor sense precedents. La formació a quintet clàssic de jazz porten aquesta obra a l’estudi de gravació a l'agost de 2020, transformant les partitures i integrant tota la música des del propi sentit que per a nosaltres té la ingesta, sense por. La totalitat del disc està gravada en rigorós directe així com els efectes emprats i la durada de cadascuna de les peces, pel que la seva exposició al públic és, serà un viatge en tota regla. Gaudeixin. Viva La Ingesta! I això ens diuen ells mateixos i sí que en gaudirem, car ja ho hem fet.
I un tema molt bonic i dolç és el que Valentín Murillo li dedica a la seva “Tia Pili”. Un tema envoltat de sentiment, potser per la pèrdua de la seva estimada tia. I el “Tanguillo Pillo”, té uns aires flamencs amb l’empremta de Chick Corea, en els inicis, però després el tema tindrà d’altres derroters, sobretot després del break rítmic delicat a flauta, trompeta amb sordina i demés, mantenint però la mateixa atmosfera.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Aquest és un altre projecte envoltat de qualitat alhora que ritmes calents, en els temes amb ritme, esclar. Perquè hi ha balades precioses com és ara la que proposo que escoltem plegats, dones i homes, composta per Vivian i Evaristo anomenada...
4.10.- Pero te dejo... (Vivian & Evaristo) 5m05s
Bé, doncs ja heu pogut escoltar que seguim prou delicats i molt melòdics. Aquesta és una formació íntegrament cubana de la qual en tinc novetat gràcies a l’amic Siscu Cruces qui me’ls va fer conèixer, coses aquestes que passen en el virtual món de les xarxes com és ara el Facebook. M’ha semblat una dolça composició, amb una melodia molt maca a càrrec del saxo alto Evaristo, jo diria, ell amb un so més clàssic que jazzístic, al menys en aquest tema, de ben segur que per la pròpia melodia. La base rítmica l’ha acompanyat delicadament i de la mateixa manera ho ha fet quan Vivian ha fet la seva intervenció solista al piano, ella també molt delicada. De nou hem escoltat el saxo alto i ara desenvolupant la seva improvisació sobre l’harmonia del tema, i ja ben a prop del final, hem escoltat les veus de les dues dones músics, la mateixa Vivian i la que n’és la primera veu, Ly Rodríguez. El tema acaba amb elles dues cantant el motiu principal d’aquesta cançó amb aires cubans alhora que melancòlics.
"Lluz D'Habana" és un projecte cubà integrat per músics titulats de l'Institut Superior d'Art ISA i per l'Escola Nacional d'Art, que s'han unit per fer música cubana fusionant-la amb bebop, blues, soul, smooth jazz, latin jazz, pop, bossa nova, clàssica, reggae, etc. El projecte fundat l'any 2013 per la MsC. Música, master en música, Vivian Pérez, pretén rescatar les formes més antigues de cada gènere i interpretar-les emprant les maneres d'execució actuals. A més, es barreja amb la música internacional que per la seva rellevància i originalitat ha transcendit d'anys anteriors i constitueixen paradigmes de la música a nivell mundial. D'aquesta manera, s'aconsegueix un ritme amè, amb una dualitat de convergència entre l'antic i el nou jazz, la música alternativa, alhora que interactua amb gèneres de la música cubana com el són, danzón, guaracha, salsa, chachachá , bolero, cançó.
I aquest projecte inclou d’altres preciosos temes, com és ara el “Doñaque”, amb el saxo tenor de Evaristo molt delicat i maco en la melodia i posteriors improvisacions. Una altra cançó molt bonica és “A ’buelos” iniciada per una flauta delicada d’algun dels seus col·laboradors. “Lusss” és una altra cosa, iniciada ja a tot ritme càlid i melodia a càrrec del saxo alto i posteriors incursions de guitarra i percussions diverses, tot plegat a un ritme un pèl trencat per després el magnífic solo del guitarrista i saxo alto. Un altre tema maco, i també divertit és el “De tres, tres”, iniciat amb les dues veus, i ben aviat amb la incursió del solo d’un bon trompetista, col·laborador de la formació.
I després de la presentació dels projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
............
Gràcies Carme per ésser tan dolça i sempre amb les històries musicals del programa.
I seguim escoltant temes d’aquests projectes, i així és que recuperem el projecte de Joana Cebolla, “Better Go”, i recordeu que la tenim a ella amb veu i trombó, a més de Jul Frayssinet, guitarra; Ignasi González, contrabaix i Roger Gutierrez, bateria. Escoltem-los en el preciós tema de Richard Rodgers & Lorenz Hart on també hi trobarem al Xavi Monge a l’orgue, tema anomenat...
5.4.- Where or When (Rodgers & Hart) 5m54s
I quina cançó més bonica varen compondre aquesta parella de genis, l’un amb la música i l’altre amb la lletra. I com ha aparegut el Swing en determinats moments, tot i ser-hi més en les improvisacions, i per això el “walking” de l’Ignasi i el “Ride” del Roger. Doncs ja heu pogut escoltar que el teclat que apareix en aquest tema va a càrrec del Xavi Monge, el qual ha donat un plus de qualitat al preciós tema cantat per Joana Cebolla. En Xavi hi ha estat sempre, durant tot el tema, acompanyant però també desenvolupant la seva improvisació. Primer però hem tornat a escoltar la molt bona del guitarrista Jul Frassynet, i posteriorment la de la líder amb el trombó. Una bona feina de tots dos en els seus treballs solistes, concretament la improvisació de Joana ens ha agradat força. I ara recordo que no fa gaire que va presentar aquest projecte al Cafè de l’Escorxador de Lleida, en un concert organitzat pel Jazz Tardor i Josep Ramon Jové, ànima del Jazz de Lleida i de l’editorial Quadrant Records. Joana ha estat força delicada amb el seu trombó en un solo melòdic i ben trenat. Monge ha acabat de “reblar el clau” amb la seva intervenció solista amb el seu teclat a mode d’orgue amb un Swing brutal, i s’ha de dir que molt ben acompanyat per la base rítmica de dos, Ignasi – Roger. En fi, una preciosa composició i molt bones interpretacions. Li augurem un bon futur a Joana Cebolla, car el present ja el té ben amanyat.
I un tema instrumental més viu de tempo és el que titula l’àlbum, “Better Go” de Ben Webster i ara amb el suport de Pau Gairí al saxo baríton amb solos d’ell, del guitarrista Jul i de la líder al trombó. I encara més viu i en una ona més “pop” és el tema de Stevie Wonder, que ella mateixa l’inicia cantant, i també amb el suport d’en Xavi Monge a l’orgue. Ell mateix és qui iniciarà les improvisacions.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
6.9.- Adónde vas (Sacri Delfino) 6m57s
Doncs ja heu pogut escoltar de nou els aires argentins, els del Sacri però també els de l’Astor Piazzola i els seus tangos moderns, i ara amb la col·laboració del saxo tenor Alex Cid. Un tema iniciat amb els darrers acords a mode d’intro, per després ja escoltar la melodia a càrrec de la guitarra del líder, primer, i després en el segon chorus ja amb el saxo tenor. El pont té també un canvi tonal molt ric i bonic que li dóna més riquesa harmònica al tema, que ja en té prou, ja. Sacri ens ha acaronat de nou amb el so de la seva guitarra, alhora que també amb la seva bona digitació i fraseig, i sempre amb l’harmonia del tema ben al costat. Cid s’ha clavat un “solaco” amb tots els sons i aires jazzísitcs, a lo Michael Brecker per sonoritat, tot i no “estripar”gens el so del seu instrument. Ells dos recuperen de nou el tema, i pont, i l’acaben de nou, i ara per donar pas a la intervenció del líder, el qual l’ha recuperat. Alex Cid l’ha acompanyat de nou en un tema força elaborat de composició, llarg, per les diverses variacions que hi inclou, bonic de melodia, i farcit de ritmes del sud, del Buenos Aires querido. I aquest és un altre tema que el va tocar en un directe, sense títol, i va ser el públic qui li va posar aquest, “Adónde vas”.
I el Sacri ens parla dels seus temes i ens diu això que el primer tema anomenat “Deseos mundanos” parteix de la idea budista que els desitjos mundans ens porten a la “il·luminació”. Un altre tema és “Pan Caliente”, títol que va posar el públic en un Festival de Jazz de Madrid. Té un toc amb aires brasilers potser degut a la veu de Edimundo Santos i el so Hammond li ve del teclat de Cristian Cifarelli, argentí com ell. I un altre tema és “Silbando bajito”, a ritme de valls “criollo”, amb lletra, originalment, però en incloure-la en aquest projecte a trio li va donar el toc de “jazz-vals” i per tant instrumental.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu
de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o
quelcom inclassificable.
7.4.- Corcor Suite Russian Mountain (V. Murillo) 4m30s
I el Valentín i els seus, entre els quals amics nostres com és el Pol Padrós i Bori Albero, ens han tornat a acaronar amb les seves músiques de melodies senzilles i repetitives, aquelles que podríem encabir en un concepte minimalista. La sonoritat del saxo del líder però, ens ha sorprès per la seva immersió farcida d’efectes electrònics, contrastant amb la nítida i clara sonoritat de la trompeta del Pol, ambdós en un téte-téte solista molt remarcable. I sempre la base rítmica amb en Bori i David amb el recolzament delicat del Rhodes de “Petaca”. Un tema que l’ha començat el baterista, teclista de manera delicada per ben aviat escoltar el motiu principal i únic del tema, d’estructura de pocs acords, i també sense cap pont ni canvi tonal, coses aquestes relacionades amb projectes també encabits en la Fusió, on, amb pocs acords i centre tonal únic, els músics desenvolupaven tota la seva creativitat. Allò que a vegades diem, que improvisar en un tema senzill, un blues per exemple, és difícil pel fet d’haver d’improvisar sense fer-se repetitiu ni monòton. Gran i delicat tema del Valentín Murillo.
I d’aquesta “Corcor Suite”, la més bonica i delicada és la del “Remanso manso”, amb una melodia que ens acarona per dolçor, per tempo slow i molt més després amb la flauta del líder Murillo. I la més majestuosa d’aquesta “Corcor Suite” és la “Expo”, iniciada per tots els vents lentament quasi a mode de marxa fúnebre d’aquelles de New Orleans, tema molt curtet potser a mode d’exposició del que ha de ser aquesta “Corcor Suite”. I encara hi ha la “Corcor Suite Yeah”, la més vital, sobretot després de la “intro” del líder a saxo tenor. Hi haurà una bona estona amb un tempo brutal, i amb un Swing increïble, coses aquestes que canviaran en el solo d’en Bori amb un break rítmic, solo que s’allargarà fins al final del tema.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que
serà qüestió que en mireu la programació en el seu web.
8.7.- Chomp’s aña (Vivian & Evaristo) 5m15s
Doncs hem passat d’un minimalisme a un altre, car amb aquest tema tan bonic i gens complex, aquesta formació cubana plena de ritmes càlids ens han tornat a acaronar sobretot en els inicis amb la base de piano, baix i percussions. Una composició amb un motiu principal que hem pogut escoltar primer amb el piano, i també notar el pont i canvi tonal, a un ritme magnífic per les percussions, una a cada canal. Ben aviat hem escoltat a un dels col·laboradors al trombó en un reeixit solo, i sempre amb les magnífiques percussions dels mestres cubans, que s’hi n’hi ha de mestres, en són ells i elles, després amb les veus a modo de chor, les de Vivan i Ly. La persistència rítmica del tema és magnífica, situant-nos de bell mig a la illa de Cuba. La qualitat de la formació es constata en cadascun dels temes que hi ha en el seu disc, i en aquest tema, i ja cap al final, amb la veu a mode de rap cubà, ens han situat en les seves ancestrals arrels africanes.
Les composicions dels integrants del projecte garanteixen la seva novetat, mentre que l'elevat nivell de preparació dels artistes possibilita que aquests es desenvolupin en el seus instruments a professionals que són. S'ha fet una selecció de temes que abasten tot el ventall de el gènere de jazz llatí, barrejant-los amb ritmes brasilers, afrocubans, flamencs, jamaicans i amb les pròpies arrels de la música cubana com el són, el nengón, el chachachá, el danzón, el bolero entre d'altres. El projecte ha participat en les dues últimes edicions de Festival Jazz Plaça de l'Havana. Programes de Televisió Cubana com són "De tard a casa", "Entre mans" Migdia a TV, Corda Viva Programes de Ràdio en emissores rellevants de país com "Ràdio Taino", "Ràdio Havana Cuba", "Ràdio Guamá.
I un tema bonic,
cantat per Ly Rodríguez, és la
baladeta dolça i tendra anomenada “No me gusta verte ir”. Mentre que el “Danzón
de la fe”, té uns aires gràcils amb aires de la música clàssica en els inicis,
tot i que després s’endinsarà en d’altres derroters, a tota salsa i magnífic
solo del flautista convidat.
I ja per acabar repassarem alguns temes més, i així és que escoltarem de nou a Joana Cebolla, “Better Go”, ”, amb ella amb veu i trombó, Jul Frayssinet, guitarra; Ignasi González, contrabaix i Roger Gutierrez, bateria. Escoltem-los en el tema amb el qual comencen les músiques del seu disc, compost per Jimmy McHugh & Harold Adamson anomenat...
9.1.- I just found out about love (McHugh & Adamson) 4m54s
I seguint amb la diversitat, ara passem de la illa de Cuba al New York dels anys 30s del segle passat. I sí, sembla que a la Joana li agraden els temes com aquest, i d’altres que ella te en el projecte, on hi cantà Nat King Cole, com va fer aquell primer gran pianista de Bop, i després amb la seva mel·líflua i càlida veu. I aquest tema el van escriure McHug & Adamson encabit en el musical “Strip for Action”, que mai va poder ser vist a Broadway i molt poc a Boston on hi va recalar el 1956. Les autoritats “morals” van voler impedir-ne la seva presentació pel fet d’aparèixer dues noies vestides amb robes color carn i per tant que simulaven anar nues. De fet, Nat King Cole el canta a un tempo mèdium mentre que Joana i els seus l’han fet més viva de tempo. I el títol ens diu que ella, tot just ha tastat les mels de l’amor i per això així n’està de contenta. Joana ens ha mostrat de nou el seu bon gust alhora d’improvisar amb el trombó, tot plegat després d’haver introduït el tema cantat. En Jul a la guitarra igualment ens ha tornat a impressionar gratament pel seu llenguatge i sonoritat. Els “vuits” posteriors amb el nostre estimat Roger Gutiérrez qui els ha compartit amb Joana, trombó i Jul, guitarra, ens han situat de nou recuperant el tema cantat per Joana. Un magnífic estàndard no massa interpretat però farcit de qualitat i swing.
I finalment, el tema a tota “bossa” és el “Only trust your heart” de Benny Carter & Sammy Cahn, també instrumental on Joana en fa la melodia primer, per després iniciar-ne les improvisacions, i la seva, llarga i reeixida, i la de després la del guitarrista Jul també a un gran nivell. I sempre, sempre, la base rítmica de l’Ignasi i Roger, contrabaix i bateria, incommensurables tots dos en tot el projecte.
I ara ja hi tornem amb el so fosc i profund de la guitarra de Sacri Delfino i el seu trio, amb Juan San Martín, contrabaix i José Manuel Torrego, bateria i la col·laboració del percussionista veneçolà Juan Carlos Melián en el tema anomenat....
10.3.- Chamota (Sacri Delfino) 7m22s
I haver tingut la col·laboració de Juan Carlos Melián, mestre de les percussions que ha tocat amb gent com Vinie Colaiuta, col·laborat amb Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, etc...doncs és tot un luxe, com heu pogut escoltar. I el Sacri ens diu que aquest tema està fet a partir del ritme “candombe”, molt típic del “Rio de la plata”, ritme característic de l’Uruguai, i ve de tota l’herència negra, de l’esclavitud que va navegar pe aquest riu. I va ser la seva filla, quan era petita i s’inventava paraules, que li va sortir aquesta. Sacri sembla tenir algunes dificultats a l’hora de posar títols a les cançons, i així la seva filla el va ajudar de manera involuntària. Un magnífic tema, per ritme alhora que per melodia, la de la seva Gibson, amb aquest so tan bonic i característic de les guitarres de caixa, les de Jazz. Després d’haver introduït el tema amb la càlida i bonica melodia, amb el magnífic coixí rítmic, ell mateix ha iniciat una curteta improvisació, càlida, melòdica, seguint l’harmonia de manera clara, quasi a mode de “pick up” previ. I ai las, el canvi posterior, a base de percussions, les veus d’ells seguint el motiu principal així com de manera entretallada ha donat pas, ara sí, al llarg solo del líder. Molt bona improvisació de Sacri ara sí, farcida de motius, de recursos tècnics, de bon gust musical, de melodia, d’arrels del seu país farcides de Jazz, i sempre amb un suport rítmic increïble, el del Juan Carlos Melián. Gran tema d’aquest músic argentí i gran guitarman.
I més temes d’aquest projecte són “10 de enero”, amb estructura de Blues i dedicat al gran Mike Stern, que fa anys aquest dia, i en Sacri els fa el 9, tema que va compondre allà pel 1994, després de celebrar el seu aniversari amb tota la seva gent i després quedar-se sol, vet aquí que el va enregistrar un 10 de gener del 2009.
“La Strada” és la música característica d’un micro programa de la ràdio oficial de Buenos Aires parlant de les coses que passaven en un bar molt xungu del mateix nom. Un tema a balada és “Si te hubiera conocido” però se li ha escapat l’esperit del “tango”, dedicat a la mare de la seva parella que no va poder conèixer.
I encara amb el projecte “La Ingesta” amb Valentín Murillo, flauta i saxo i, JMª Pedraza "Petaca", piano i Rhodes; Pol Padrós, trompeta; Bori Albero, contrabaix i David Leon, bateria. El tema que proposo que escoltem és un troçet del més llarg que ell ha fet i que s’anomena....
11.10.- Becerros de la ingesta (V. Murillo) 6m49s
Doncs ja heu vist quin tros de tema, un tant iconoclasta, per no dir que ho és del tot. De fet la “intro” a base de sons amb esquelles i demés és encara més llarga. Jo n’he agafat la seva i més curta darrera part per entrar aviat amb els ritmes i melodies del tema del Valentín. I ell mateix ha fet una bona exposició del tema amb el seu saxo tenor, improvisació magnífica amb un ritme increïble gràcies al Bori i David, contrabaix i bateria/percussions diverses, i també gràcies a “Petaca” al piano. El tempo mèdium i ritme a tot quasi Funk ha estat ideal per poder-la desenvolupar, la improvisació a càrrec del líder i saxo tenor. Després, la sorpresa de tots ells cridant el títol del tema. I després, encara més sorpreses, i ara sí, amb quina magnífica part de la composició de Murillo. Pol a la trompeta, ha quallat una gran improvisació, allà dalt dels més aguts, que no súper aguts. La rítmica ha seguit amb una pulsió increïble, la de contrabaix i bateria, i acords del pianista. Notes llargues, escridassades, frases ultraràpides i ben lligades a càrrec del Pol, ell un estilista en això de la lliure improvisació. I en aquests moments hem pogut constatar la grandiositat del projecte, per la modernitat, per l’aventura. El final, de cop, ens ha fet tornar a la realitat, vaja quina llàstima, ens hi hauríem quedat una bona estona més escoltant-los. Quin gran tema i projecte del Valentín Murillo.
I un dels temes del projecte del Valentín Murillo, és “Ansia viva” iniciat amb el motiu principal, que de nou resulta ser molt curtet i que repeteixen dues vegades, per fer la tercera amb una clara modificació com si del pont es tractés, o del final del tema. Aquest tema no segueix l’estructura típica dels estàndards, per descomptat, o sigui que a vegades costen una mica d’identificar. Escoltar amb atenció els temes per esbrinar-ne els seus “ets i uts” és una bona tasca de descobriment i aprenentatge, la qual cosa ens els fa estimar encara més. I ja finalment, i el més vital és també un dels curtets de tot just 3 minuts anomenat “Happy”, amb un magnífic solo del líder al saxo tenor i tempo brutal, amb la base rítmica, a vegades doblant el tempo dels solistes.
I ja per acabar els temes dels projectes i el programa d’avui, recuperem el projecte que ens ha arribat des de Cuba, “LUZ”, amb Vivian Pérez, direcció, veu, piano; Ly Rodríguez, veu líder; Evaristo Denis, saxos; Sergio Jiménez, percussió i saxo alto; Arnulfo José, baix elèctric. I també amb el tema compost per Vivian i Evaristo, anomenat....
12.11.- La era violeta (Vivian & Evaristo) 5m46s
I així de calents hem volgut acabar el programa d’avui, que ja heu pogut constatar que ha estat també força divers d’estils, alhora que ple de qualitat. Amb aquest “La era violeta” d’aquesta formació “Luz d’Habana”, ens han tornat a corprendre, i més encara amb aquest tema, el més “Jazzero” de tots els del seu projecte, i que per això és el darrer del seu projecte i també el del programa. Un magnífic tema a tot “Latin Jazz”, amb “sabor” però també amb unes magnífiques improvisacions, unes més jazzeres que d’altres, com per exemple la primera a saxo tenor. La melodia però l’han iniciat trompeta i saxo tenor, i ells dos l’han desenvolupat a duet. Seguint després el saxo tenor i una possible guitarra que l’acompanya, car, trompetista i guitarrista, en són amics col·laboradors. El solo de Evaristo al saxo tenor ha estat magnífic, amb un so força maco i robust, tot i que no massa. Bon llenguatge i bones maneres i gust musical jazzístic. La directora musical i pianista, ànima del projecte Vivian Pérez ha estat qui ha fet la seva també reeixida improvisació al piano, relaxada i tranquil·la. El motiu principal a duet de saxo tenor i trompeta ens acarona cada vegada que l’escoltem. Però el final amb la veu del cantant que fa un “rap” a la cubana, i amb el ritme a tota percussió i rif dels vents, ha estat brutal, magnífica manera d’acabar el seu projecte i programa d’avui.
I finalment, el tema un dels temes més vitals del projecte és el “My favorite kavar”, iniciada la melodia pel saxo tenor per després escoltar la melodia amb les dues veus a duet.
A l'octubre de 2016 van fer la seva primera gira per la jornada de la Cultura Cubana a les illes Antigua i Barbuda, invitació feta per l'Ambaixada de Cuba a aquesta illa caribenya essent tot un gran èxit. Després, i al novembre del mateix any, van fer una temporada a Surinam i a l'abril del 2017 ho van fer al seu germà país de Belize, oferint el seu art cubà als pobles germans de Llatinoamèrica i el Carib com a intercanvi cultural i desenvolupament de la cultura cubana pel món. Actualment es presenten a diferents hotels i espais de Cuba.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, divers, magnífic per la qualitat, i sempre donant suport als músics i els seus projectes actuals. I recordeu que avui hem escoltat a Joana Cebolla, “Better Go”, a Sacri Delfino Trio i el seu “Jairanía”, al Valentin Murillo Grupo, “La Ingesta” i la formació cubana Luz d’Habana & Vivian Pérez i el seu “Luz”, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
I res, que us recordo que quan pugueu, aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (ja ho veurem) La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 446 - Fresh Sound Records: Giulia Valle, Gerard Nieto Blues Reunion 3, Lluís Coloma i Tete Montoliu Trio, dimecres 10 de març de 2021
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I ja hi som de nou amb un programa dedicat a Fresh Sound Records que ja feia dies que no en fèiem cap. En el d’aquesta setmana tindrem quatre magnífics projectes, i no només per poder recuperar el del nostre estimat Tete Montoliu Trio "Barcelona Meeting", car l'acompanyen en Lluís Coloma, "Piano solo", i el "Reunion Blues Gerard Nieto Reunion Three". I ja ho dic en el rètol que "tots tres són pianistes, però ella no ho és", i ella és Giulia Valle i amb el seu "Eden Club". I la Teresa Tuset ens explicarà un micro conte.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem amb les músiques d’aquest programa dedicat a FSR i així és que començarem amb el projecte de Giulia Valle, “Eden Club”, editat el 2020 per FSR – CD 5109 i enregistrat en directe a l’Auditori Pau Casals i al Jamboree, i ho va fer Jorge Pérez l’abril de 2019, que també ho va mesclar i masteritzar. I Giula Valle en va fer la producció musical i Jordi Pujol la executiva. I aquí tenim una colla de músics com són Giulia Valle, baix elèctric i contrabaix; David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria. I tots els temes són de la líder Valle excepte la “Intro Aurora” que va parir Roger Mas en directe el dia del concert.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç al web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/giulia-valle-albums/50692-eden-club-digifile.html
Escoltem doncs un dels temes delicats del projecte de Giulia, tema propi anomenat...
1.6.- 3x4 (Giulia Valle) 4m37s
I quin tema més maco per començar el programa, així com molt majestuós, i quin primer solo de Giulia al contrabaix. Martí Serra s’hi ha afegit i amb quina sonoritat més maca, més dolça, alhora que un tant brillant, amb un fraseig increïble i mateixa majestuositat. La resta de vents s’hi ha afegit al final per acabar-lo delicadament.
I una altra balada d’aquest projecte és la preciosa “Aurora”, iniciada amb uns arpegis molt delicats a piano, com ho és també la curta “Intro Aurora” que es va inventar en Roger Mas el dia del concert.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim ara amb el “Reunion Blues, Gerard Nieto Reunion Three” editat el 2018 per Swing Alley de FSR. Enregistrat per David Casamitjana l’11 i 12 de novembre de 2015 a l’Auditori Pau Casals, El Vendrell. Ho va mesclar i masteritzar ell mateix a casa seva, a l’Espai Sonor Montoliu el 2017. Un disc amb producció musical de Gerard Nieto i executiva de Jordi Pujol. Amb músics com Gerard Nieto, piano; Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix.
Un projecte amb 10 temes de compositors diversos tocant una mica de quasi tot, parlant d’estils, sempre però amb el Jazz i sense oblidar el Blues i el Manouche.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç al web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/gerard-nieto-albums/6681-reunion-blues.html
Doncs proposo que escoltem la preciosa balada de Django Reinhardt, amb dedicació incorporada, a l’amic Joan Recolons, va Joan que ja saps quina és...
2.6.- Nuages (D.
Reinhardt) 7m10s
I sí, ell ja ho sap que el tema es diu “Nuages”, potser el de manouche del Django que més li agrada al Joan. I l’han començat amb una curta “intro” a guitarra de Kike, per després ja reconèixer la seva molt bonica melodia. El nostre amic guitarrista ha fet una interpretació molt sentida, de sentiment, i el so “fosc” de la seva Gibson ha ajudat de totes, totes. Un trio de piano, guitarra i contrabaix, tampoc gens habitual, i que segueix l’estela dels que suprimeixen la bateria, i entre els quals el del meu amic Geni Barry, el qual havia vingut a tocar al Jazz Club La Vicentina amb vibràfon, piano i contrabaix. Gran solo del Kike per cert, ell, ànima primera del tema. El swing arrastradet en pla “manouche” ha aparegut amb la rítmica del guitarrista en preciós solo del Gerard al piano. Potser la més bonica balada del que en diem Jazz Manouche, o Gipsy Jazz.
I més balades hi ha, com la preciosa “Willow weep for me” de l’Ann Ronell, i també la de Murray Mercher anomenada “I want a little girl”, a tot blues.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I seguint amb els projectes d’avui, ara us proposo el de l’amic Lluís Coloma, “Piano Sol”, editat el 2020 per Swing Alley de FSR. Es va enregistrar als Estudis Oido i ho va fer el Natxo Nogueras l’11 i 12 de gener de 2019. Ho va mesclar i masteritzar ell mateix i el líder als Wilson Studios el gener de 2020 a Barcelona. Un disc amb producció musical de Lluís Coloma i executiva de Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Lluís Coloma, piano. Un magne projecte amb 14 temes, barreja de propis i d’aliens, també de tempos i estils diversos, on el Blues hi és però de manera més evident.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç al web del disc del Lluís:
https://www.freshsoundrecords.com/lluis-coloma-albums/48635-piano-solo-digifile.html
I seguint tan delicats com estem, proposo que escoltem una altra de les més maques balades, la que va composar Duke Ellington, l’anomenada....
3.12.- In a sentimental mood (D. Ellington) 4m15s
I quin gust escoltar al Lluís en una balada i si és un estàndard de Jazz, doncs encara més. I aquestes coses no són les habituals, car ell vola “literalment” per velocitat, en els seves interpretacions, les més de les vegades a tempo fast, com sí n’hi ha en aquest projecte. Doncs això, que ell ha sabut però tocar-la “a la seva manera” amb arpegis, els de la mà dreta, car l’esquerra, ha marcat les notes soltes dels més greus, de la línia de baixos, i algun acord, mentre que la dreta, que és la seva, ha desenvolupat la seva particular i brillant manera de tocar aquest tema tan bonic de Duke Ellington.
I el Lluís va incloure una preciosa i dolça composició seva anomenada “Spring Equinox”. Com també el magnífic tema de Keith Jarrett anomenat “Country”.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ja per acabar la presentació dels projectes d’avui, ara ens toca parlar-vos d’una nova reedició feta des de FSR i aquesta és la del disc del Tete Montoliu Trio, “Barcelona Meeting”. Disc editat per Fresh Sound Records el 2019 enregistrat però el 22 de maig de 1988 a l’Estudi Gemma, producció musical de Jordi Sunyol i executiva de Jordi Pujol. I amb el Tete Montoliu, piano, hi hagué també Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateria. I també hi trobareu el corresponent enllaç al web del disc, al blog del programa:
https://www.freshsoundrecords.com/tete-montoliu-albums/47804-barcelona-meeting.html
Un projecte del més genial dels nostres pianistes, el més internacional, qui tocà amb els millors mestres en uns anys on això era si més no quelcom inabastable per la resta de músics del país, exceptuant-ne Pedro Iturralde que també destacà a un gran nivell. Disc amb 9 estàndards magnífics, també amb diversitat de compositors, tempos i ritmes.
I també us posaré una altra preciosa balada, amb música de Vernon Duke i quan la cantaren ho feien amb la lletra de Ira Gershwin, cosa que no passarà ara mateix amb en Tete i companys...
4.9.- I can’t get started (V. Duke & I. Gershwin) 6m20s
I quina altra balada d’aquelles que et fan posar la pell de gallina. I quina digitació més prístina i brillant la del nostre estimat Tete. Quina pulsació més percusiva, tot i que no massa martellejant i sí amb la delicadesa adequada, la d’un gran mestre del piano jazz de tots els temps. Un tema slow però que ell interpreta a tempo doblat, o quadruplicat, sobretot en el seu espaterrant solo. Quan ell comença a improvisar, un te la sensació que ho podria estar fent molta més estona, fent més “chorus” i sense fer-se “pesat”, car cadascun dels nous “chorus” seria diferent de l’anterior, tal era la seva immensa creativitat. La mà dreta ha estat la total protagonista des que l’ha començat, sense oblidar però la mà esquerra que l’ha acompanyat en tot moment. I quina subtilesa la de la base rítmica de dos, amb en Reggie molt dolç al contrabaix i Alvin a la bateria amb unes escombretes que fan que el tema “camini” delicadament.
I una altra baladeta, preciosa és la seva dolça composició “Vull que m’acariciïs”. I encara hi ha a tempo mèdium delicat la preciosa “What’s New?” de Haggart & Burke.
I després de la presentació dels projectes d’avui, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva
energia, vitalitat i intel·ligència.
I com estic fent aquesta temporada, ara seguirem repassant alguns més dels temes de tots els projectes, o sigui que recuperaré el projecte de Giulia Valle i recordeu que hi tenim a Giulia Valle, baix elèctric i contrabaix; David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria. El tema propi que escoltareu és:
5.2.- Ratón imaginario (G. Valle) 5m09s
I el projecte de Giulia té la característica diferent dels altres tres per la seva modernitat, allunyada dels conceptes estàndards del Jazz més ortodox. I ja hem vist com ha començat el tema, i de quina manera amb el contrabaix, marcant la línia mestre de baixos alhora que el ritme del tema. I ara ha estat el meu amic Guim García Balasch qui ha executat un solo brutal amb el seu saxo alto, magnífic instrument i sonoritat americana. Una gran intervenció solista la del Guim fent “cridar” al seu saxo en els més aguts, però també amb una sonoritat increïble en el registre de baix de tot. Un llarg solo que s’ha acabat amb un break curtet, on hem escoltat el piano d’en Roger Mas, i més sonoritats diverses, estratosfèriques les que hem escoltat abans d’acabar el tema, amb el dos vents a duet. Preciós tema de Giulia Valle.
I un altre preciós tema és el “Tango Ensemble”, magnífica composició un tant majestuosa, amb uns canvis rítmics encabits alhora que improvisacions col·lectives a moments, i gran improvisació d’en Roger Mas al piano, la primera del tema.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I tornant al Jazz més ortodox, proposo que escoteu un altre gran tema, ara del Gerard Nieto Reunion Blues Three i recordeu que ell toca el piano, Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix. Escoltem-los de nou i ara amb el magnífic tema de Edgar Sampson anomenat...
6.3.- Stompin at the Savoy (E. Sampson) 5m30s
I dir-vos que una de les versions que més m’agraden a mi, i segur que també al Gerard i companys, és la que va fer el Clifford Brown & Max Roach Quintet allà pels anys 50s del segle passat. Aleshores aquesta era la millor formació de Post Bop de l’època. El desgraciat accident automobilístic que van tenir es va emportar la vida de Brownie, Richtie Powell i la dona d’aquest, que era qui conduïa. D’aquí va sorgir el tema de Benny Golson, “I remember Clifford”. La versió que ens n’han fet els nostres herois ha estat magnífica també, primer amb la “intro” de piano i contrabaix per ben aviat la melodia alhora que la rítmica delicada i Manouche de Kike a la guitarra. El pont però l’ha fet ell mateix a la guitarra, i de nou el piano del líder. El solo del guitarrista ha tornat a estar farcit de qualitat, dolçor i unes “bones maneres” d’Angulo, al qual hem escoltat “manta vegades” i sempre amb aquest gust exquisit. Gerard ha fet la seva intervenció solista, recolzat a tot swing Manouche pel guitarrista. El líder ens ha mostrat també la seva digitació també percusiva, delicada i sempre amb un llenguatge jazzístic de primer nivell, amb la mà dreta i finalment marcant els acords a dues mans.
I temes com aquest a tot delicat swing són també el de Duke Ellington, “Just Squeeze me”. I més vital i a tot vals és el de Fats Waller el conegut i molt bonic “Jitterbug Waltz”.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que
és qüestió de mirar-ne la programació a la pàgina web.
I seguim així a mig tempo, i ara retrobant-nos amb el Lluís a piano sol i el tema de l’Albert Ammons, germà del saxofonista Gene Ammons, i tema a tot blues...
7.3.- Chicago in Mind (A. Ammons) 3m27s
I amb el Lluís ens tornem a situar en un context més “Chicago que New Orleans” també amb tot el Blues del món. I la mà esquerra ja ens ho ha mostrat, el ritme i harmonies típiques del Blues en un tema de Albert Ammons. La mà dreta del nostre amic ha fet meravelles repicant les tecles adjacents, maneres típiques dels pianistes de Blues. Tot i ser no massa llarg el tema, Coloma el podria estar desenvolupant també força més estona, coses aquestes que passen en els directes. La mà esquerra ha mantingut la línia de baixos durant tota l’estona, recolzant la dreta en les seves incursions creatives. Un tema delicat, a una mica més de tempo que les balades que inclou en el disc, i molt menys que els temes més vitals que tan li agraden a ell, i a nosaltres, i que ja n’escoltareu algun, tot i que no els més ràpids, que per això les podreu escoltar adquirint el disc a l’enllaç que ja us he comentat.
I un tema a tempo mèdium i composició pròpia és e “El funambulista”, bona composició marcada per una reiteració rítmica i harmònica, coses aquestes de la mà esquerra, mentre que amb la dreta desenvolupa melodia i posterior improvisació. I a ell li “va molt la marxa” des del punt de vista del tempo ràpid dels temes a tot “Boogie Woogie”, com són alguns dels temes restants, i és aquest tema propi “Mooving from home to home”, tema que va fer degut als diversos trasllats de residència que ha fet.
I de nou amb el Tete, Johnson i Queen, i l’estàndard de nou amb el Jazz com a patró d’abord, ara un puntet més vius de tempo, amb el tema de Richard Rodgers & Lorentz Hart anomenat...
8.2.- Have you met miss Jones (R. R. & L. H.) 4m45s
I aquest és un tema magnífic que vam escoltar de la mà de Miles Davis en la seva època post bop i pre cool, car ell va passar per aquests i molts altres estils alguns dels quals va contribuir a crear, com la Fusió, on incorporà músics de rock com el gran John McLauglin. El tempo del tema és força maco, amb un Groove magnífic amb copets al canto de la caixa a càrrec de l’Alvin Queen, sobretot en el llarg i magnífic solo del contrabaixista Johnson, el qual s’ha ficat tot just després d’haver-nos presentat el tema. Aquest és el típic tema estàndard d’estructura de 32 compassos i de la forma AABA, on es nota abastament el canvi tonal en el pont la B. I de quina manera més divertida l’han acabat, amb en Tete marcant a tot Latin uns licks amb la mà dreta. Aquest esperit però ha persistit una bona estona, car el Swing del “ride” o el “walking” del contrabaix han estat absents, coses aquestes dels arranjaments. El solo d’en Tete també ha estat acompanyat de la mateixa manera, amb aquest ritme calentet. La seva mestria l’hem pogut escoltar de nou, amb una altra magnífica improvisació, amb insistència percusiva i frases del mateix estil, car l’arranjament del tema va d’això. I sempre ho diem, quan li escoltes la primera nota, ja saps que és ell. I amb la melodia a càrrec de Johnson l’han acabat, a tot Tete Latin.
I tot i començar delicadament, el tema de Robinson & Hill el preciós “Old folks / all blues”, es desenvoluparà a tot swing posteriorment en els solos del mestre de totes i tots, un tema que no he volgut posar per la llargària, car depassa els 13 minuts.
I seguim endavant amb la roda de projectes i temes, i ara de nou amb Giulia Valle i els seus magnífics temes, allunyats sí del Jazz més ortodox, però farcits de creativitat, modernitat, alhora que magnífiques intervencions dels músics que l’acompanyen, que són David Pastor, Vicent Pérez, Guim García, Martí Serra, Roger Mas i Dani Domínguez. El tema que proposo que escoltem és el també propi anomenat...
9.5.- Trance (G. Valle) 5m59s
I ja heu pogut escoltar quin canvi ens introdueix la música de Giulia, força sorprenent, sí, alhora que farcit d’una gran qualitat. I aquest tema recordo que el va tocar amb el baix elèctric, el dia del Jamboree, i també que hi hagué dos bateristes, en Dani i l’Adri Claramunt. Vaig mesurar els decibels i rondaven els 100dB, per la qual cosa “vaig fotre el camp”. Els meus “acúfens” em van treure del local a puntades, vaja. I quin tema més potent, consistent i també ben “construït”. La línia de baixos amb rítmica inclosa ha marcat el tempo del tema, per deixar pas a les línies melòdiques amb notes llargues, les del vents primer, i després la brutal improvisació col·lectiva dels vents. David Pastor ens ha sorprès amb la sonoritat de la seva trompeta passada per sedassos electrònics diversos, alhora que ha brillat per la seva improvisació. Espero que aquesta modernitat no “xoqui” massa amb la ortodòxia dels altres temes. A mi em sembla prou bé, és com un alè d’aire diferent i per això més fresc. Un tema que en el directe segurament va durar força més estona. Jo com que ja no hi era, doncs no ho sé.
I el primer track “Grec”, l’inicien els vents amb aires del món de la música clàssica, tot i haver-hi canvis rítmics posteriors, increïbles, amb marcatge potent de la base rítmica.
I tornant als aspectes més clàssics del Jazz que estem escoltant avui, recupero el projecte del Gerard Nieto Blues Reunion Three, i ho faig amb el tema del gran Milt Jackson anomenat...
10.5.- Reunion Blues (M. Jackson) 5m29s
I ja de nou amb la ortodòxia passada per la modernitat dels nostres músics. I quin tema més “xulu”, vaja la curta melodia a tot Blues i tema del vibrafonista Milt Jackson qui va endegar el Modern Jazz Quartet amb el pianista John Lewis. Aquí sí que tenim un bon swing amb el “walking” del Pere Loewe, i també amb la rítmica del Kike, quan aquest no improvisa. En el seu solo, Gerard l’ha recolzat amb uns magnífics acords amb el Pere a tot “walking”. Kike ens ha tornat a meravellar amb la sonoritat un tant fosca, la típica de gent com Kenny Burrel, Grant Green entre d’altres. I sí, Gerard ha clavat un gran solo, per digitació percusiva alhora que per les línies “bluesy” creades, amb moments de mà dreta repicant les notes adjacents com ha fet abans el Lluís Coloma. I les notes de la línia de baixos han donat pas a la senzilla melodia a tot Blues acabant-lo de cop. Gran tema.
I també és molt maca la versió que en fan del “How high the moon” de Morgan Lewis a tot delicat swing també.
I de nou recuperem el projecte a piano solo de Lluís Coloma amb el seu tema i primer track del disc, segurament dedicat a la seva dona Anna Cuixart....
11.1.- Anna’s Theme (Ll. Coloma) 3m24s
I quin tema més bonic i ple de joia, d’alegria, de vitalitat. Està clar que quan les coses es fan amb amor, el resultat és immillorable. I així trobo que li va quedar aquesta composició dedicada a la seva parella, a la seva dona Anna. Una mà esquerra que ja des dels inicis ha mantingut la pulsió rítmica i sentit harmònic del tema amb el motiu principal. Ben aviat ha aparegut la dreta per fer-nos la melodia, que per senzilla i no simple, no deixa de ser bonica. Sol passar a vegades que les coses més senzilles siguin les més boniques. I en aquest tema ho hem acabat de comprovar. Els arpegis que ell ha anat fent a mida que ha anat desenvolupant el tema han estat molt bonics, gloriosos quasi diria. Una brillantor en l’execució que ha acompanyat a la brillantor de la composició. El final, a més ha estat de lo més Bluesy. Molt maco Lluis.
I un tema increïble que inclou el Lluís és el “Tico-Tico no Fubá” de Zequinha de Abreu a un tempo déu n’hi do de ràpid i el ritme càlid dels aires caribenys. I a tot Rock&Roll tenim el “Hot Road Special” de Lee Allen. I també ho és el de King Oliver “Mule Face Blues”, un blues que sembla anar a tot “Xarleston”.
I ara amb el gran Tete Montoliu Trio, amb ell mateix al piano, Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateria, i el tema que proposo que escoltem és el compost per Cole Porter i anomenat..
12.8.- I love you (Cole Porter) 7m32s
I esclar que Cole Porter és un dels grans compositors del The Great American Song Book, entre tants i tants. I quina sort que vam tenir totes i tots plegats que això pugues passar. I es que va passar en aquells moments posteriors a la Gran Depressió i els primers anys trenta del segle passat. Theodore Roosevelt i el seu The New Deal en va ser l’artífex i va durar fins que els conservadors els van fotre fora. Posteriorment es va encetar una caça de bruixes, car quasi tots els que hi varen participar, de la creació i llibertat, varen ser titllats de comunistes. Coses que podeu llegir en el llibre “El Eterno Ruido” (escuchar al siglo XX a través de su música) de l’Alex Ross. I aquí hem tornat a “flipar” amb la mestria del nostre més gran heroi, en Tete Montoliu. El duet de la base rítmica que l’acompanyà en aquestes sessions ha estat increïble, i ja ho heu pogut comprovar. Quin Swing ja des dels inicis amb les escombretes de Alvin Queen amb la melodia tan bonica a càrrec d’en Tete. Ben aviat ell mateix ha encetat el seu magistral solo. I de quina manera ha volat la seva mà dreta, lleugera i gràcil amb prístina digitació, alhora que creativitat a dojo, amb unes línies melòdiques brillants, fresques i precioses. El Swing del “walking” d’en Reggie Johnson ha tardat una mica però al final s’hi ha posat, entremig del solo del líder i mestre. Alhora, Queen a la bateria ha estat increïble, creant, deixant de banda la única tasca d’acompanyar, car ja ho feia l’altre company. Compenetració màxima entre ells dos mentre Tete anava fent. Johnson ha fet també un grandíssim i llarg solo, mostrant-nos diversos moments de gran factura, vaja, que tot el solo ha estat increïble, i ara sí amb Queen a les escombretes i a tot swing. Al final, aquest mateix ha fet uns “quatres” amb els companys, l’un improvisant al piano i l’altre acompanyant. Una meravella de tema i d’interpretacions de tots tres. Tete Montoliu Trio en estat de gràcia.
I el magnífic “All the things you are” de Jerome Kern & Oscar Hammerstein II també hi és en aquest magnífic “Barcelona Meeting”, amb un swing espaterrant. I si no el poso és perquè així el voldreu adquirir entrant al web del disc.
I avui, i de manera excepcional faré una altra roda i així és que escoltarem els temes amb menys paraules meves i més música d’ells i ella. Així és que hi tornarem amb Giulia Valle, David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria i el seu projecte “Eden Club” i magnífic tema propi anomenat...
13.7.- Clave Baloo (Giulia Valle) 6m06s
Les úniques paraules sobre aquest tema és que ha estat magnífic, increïble la composició de Giulia i de quina manera més impressionant han tocat tots plegats en un tema i projecte que s’aparta una mica de les músiques de la resta de projectes. Però aquesta és la gràcia, car ella és també la única que no és pianista, com sí són els altres tres.
I també amb el Gerard Nieto, Kike Angulo i Pere Loewe amb el tema del gran Oliver Nelson, anomenat..
14.9.- Step right up (Oliver Nelson) 3m47s
I d’aquest tema doncs poca cosa, i una mica més sí parlant del seu compositor Oliver Nelson, grandíssim compositor, director de Big Band, arranjador i també va ser un molt bon saxo, alto i tenor. Ho tocava tot aquest gran músic. Recordar-vos el seu insigne àlbum “The Blues and the abstract true” amb gent com el meu estimat Eric Dolphy i una llarga colla més. Un bon tema que els nostres amics han fet de manera magistral, i fent èmfasi en la gran tasca del Pere Loewe, car d’aquest tema ell ha estat quasi el protagonista únic. Gran el Pere.
I el tema més vital del projecte és el “Perdido” de Juan Tizol, magnífica improvisació del Kike Angulo a la guitarra, essent qui primer les comença.
I de nou amb el Lluís Coloma, piano sol amb el tema propi anomenat...
15.5.- Life (Lluís Coloma) 3m22s
I sí, el Lluís aquí ha volat amb la seva vital composició, “Life”, “Vida”. Un tema amb una cadència d’acords i notes descendents que semblen ser la mare dels ous de tot plegat. El tema segueix amb un canvi tonal que ha estat igualment preciós. En fi, poques paraules i més músiques.
I vital és també “Muir Woods” de Lluís Coloma, com també els seus i que van a tota hòstia com “Ketchup on the Keys” i el que tanca l’àlbum “Goin’ to Malaysia”, un altre Rock&Roll on ell ens mostra les seves habilitats, que en són moltes, alhora que la seva simpatia, la qual cosa vam poder constatar en un concert a trio que ens va fer al Jazz Club la Vicentina, ara ja fa massa.
I ara sí que acabem el programa d’avui dedicat àmpliament a l’editorial Fresh Sound Records i ho farem amb una altra magnífica interpretació del trio Tete, Johnson i Queen, amb el tema de Sonny Rollins anomenat..
16.7.- Oleo (Sonny Rollins) 3m23s
I què podem dir d’aquest magnífic tema de Sonny Rollins. Un dels grans clàssics compostos per músics, a més de ser un Rh&Ch, un d’aquells temes basats en l’estructura del “I got rhythm” de George Gershwin que tant gent ha tocat. També molts altres músics van fer servir la mateixa estructura per fer-ne els seus temes com va ser també el “Anthropology” de Charlie Parker. La llista és de ben cert molt més llarga, però crec que és suficient per saber d’on ve tot plegat. El mateix Miles el va tocar en un dels seus discos, no però a aquest tempo “UP”, i sí una mica més calmat, com a ell li agradava tocar. Aquí el nostre mestre Tete està immens, a un tempo ràpid més o menys com el que emprà Rollins en les seves interpretacions, a ell que sí li agradava anar a tot tren. El nostre insigne pianista ha estat sublim en la seva improvisació, vital, creativa i amb unes línies melòdiques brillants, per idees i execució. Alvin Queen ha fet també una gran tasca amb els seus “quatres”. Un tema curtet per veloç, però també perquè en aquesta curta estona ja ens han dit tot el que ens havien de dir.
I un altre dels temes vitals que té aquest projecte és el tema de Miles Davis, el conegut “Solar” que ells interpreten a tempo fast, tot i la delicada “intro” a piano sol del Tete.
I ja hem acabat el programa d’avui, que igualment espero que us hagi agradat, i avui dedicat a Fresh Sound Records i quatre projectes, tres de pianistes i amb un cert paral·lelisme, mentre que l’altre l’ha liderat una contrabaixista creativa al més alt nivell. Ella, Giulia Valle i ells, Gerard Nieto i Lluís Coloma havent gaudit d’allò més amb el nostre estimat Tete Montoliu, sense oblidar els músics que els han acompanyat David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria amb la Giulia; Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix, amb el Gerard i Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateria amb el Tete. I havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que quan tot aquest mal son s’acabi, us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (ja ho veurem) La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
