Programa 418: Natanael Ramos, Nicolas Meier, Balanyà-López, bonus Horace Silver, dimarts 14 i dimecres 15 de juliol de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que
estem entrant de nou en una situació on ens cal el màxim control de cara a la
seguretat de totes i tots nosaltres. A ningú li agrada haver-se de posar una
mascareta, però ves per on que això és el que haurem de fer fins que no baixen
de nou els casos d’infectats per la Covid-19. Siguem cautes doncs, que ens hi
juguem lo més preuat.
I per parlar de les
músiques del programa d’avui, dir-vos que seran molt diferents de les
escoltades darrerament, i bàsicament, dedicat a tres projectes enregistrats en
directe. Ens embarcarem en un viatge força agosarat gràcies a la creativitat de
músics com el Natanael Ramos featu.
Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico amb el seu eteri
projecte anomenat “Garajonay Suite”.
I seguirem tot fent un canvi de registre amb el treball del guitarrista Nicolas Meier Live Album i tindrem la
gosadia d’immiscir-nos en la lliure improvisació amb el “Furious Yellow” de Josep
Maria Balanyà – Ramón López. Mirarem d’incloure un bonus track del disc
recopilatori de Blue Note, el Sharp Sades & FingerSnaps, i que
serà el “The African Queen” de l’Horace
Silver i recordem de passada a Jordi
Lliuret car aquest era un disc seu, i escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.
Comencem doncs ja amb
els projectes d’aquesta nit, i ho farem amb el darrer del trompetista canari
que en aquesta ocasió s’ha dedicat a dirigir i composar....
“GARAJONAY
SUITE ”
Orquesta
de Jazz del Atlántico & Natanael Ramos featu. Fabiola Socas
Enregistrat
i mesclat per Jose Antonio Afonso en directe l'11 i 12 d'octubre de 2019 a la
Sala Andromeda del Lago Martiánez de Puerto de la Cruz.
Natanael
Ramos (composició, direcció i solos de trompeta a 'La Sentència de Jonay' i
'San Borondón’)
Fabiola
Socas (veu)
Leo
Torres (trompeta lead), Luis Ruiz (trompeta 2), Julian Díaz (trompeta 3), Jonay
González (trompeta 4), Crist Delgado (trombó lead), Adam Pérez (trombó 2),
Santiago González (trombó 3), Pablo González (trombó baix), Aleida Lorenzo
(flauta 1), Elisa Bartolomé (flauta 2), Marta Pius (clarinet), Paco Díaz
(vibràfon), Francis Hernández (piano), Jonay Martín (guitarra), Juan Carlos
Baeza (contrabaix) , Nasim López-Palacios (bateria), Julio González
(percussió).
I aquest és un
treball sorprenent, farcit de bellesa i calidesa, no exempt però de modernitat
agosarada. Una Big Band, la del Atlàntic per portar a terme aquest projecte,
potser el més personal d’aquest magnífic trompetista canari, ara però amb les
feines de creació i direcció, tot i fer un parell de solos. Aquesta suite
representa la llegenda de Gara i Jonay a través de la visió de l'autor. S'ha
volgut plasmar una visió contemporània d'aquesta història tan nostra, de les
Illes Canàries, en sis parts: un preludi i cinc moviments. Els temes tenen
quasi tots unes variacions rítmiques substancials, la qual cosa no m’impedeix
parlar de balades o quasi, pel tempo, com és “Movimiento V. Sán Borondón”, amb
la magnífica veu de Fabiola. O sigui
que aquest tema serà el que escoltareu per començar el programa d’avui.
6.- Movimiento V. Sán
Borondón (N. Ramos) 5m40s
I ja veieu quina
delícia per començar el programa, amb la brillant i potent veu de Fabiola i el magnífic i càlid solo del
líder i compositor, en una composició, la darrera i més emotiva i que clou el
projecte. La majestuositat d’aquesta peça és també impressionant. En ésser un
directe, aquí on el públic els hi va fer uns llargs aplaudiments, els de la fi
del concert enregistrat en directe amb el patrocini i la col·laboració de l’Ajuntament
del Puerto de la Cruz, Ajuntament de Sant Sebastià de la Gomera, Cabildo de
Tenerife, Govern de Canàries i el Conservatori Superior de Música de Canàries. Una
delicada melodia amb la qual van cloure el seu directe, la més adequada per
començar el programa d’avui. La veu de Fabiola
ens impressiona, sí, però la composició té una majestuositat remarcable. El
Jazz però l’hem escoltat en la intervenció del compositor i magnífic
trompetista, Natanael Ramos. La seva
càlida sonoritat és més propera a la del fiscorn, cosa a vegades molt difícil
de discernir. Una preciosa cançó amb un final impressionant per emotiu, per
intens, per portar-nos al Clímax, tot i acabant-lo de cop.
Aquest moviment és
una petita reflexió, a més d'un regal per a la gent i l'illa de la Gomera. Està
basat en un poema de l'escriptora gomera Isabel Medina, sobre l'illa fantasma
de Sant Borondón. La llegenda original explica que Sant Borondón és una illa
terrorífica en què et quedes atrapat si encallas en ella. L'escriptora dóna un
gir a aquesta llegenda i ens parla en el seu poema d'una illa màgica, en la
qual t'agradaria arribar i mai més sortir. Aquesta visió d'Isabel sobre Sant
Borondón podria ser aplicada a les nostres vides, somnis i il·lusions.
I després d’aquest
final de concert, començarem amb l’inici havent ajuntat els dos primers temes
en un, i aquests són “Preludio. El sueño de Gara”, on l’autor intenta evocar la
complexitat dels somnis i malsons que té Gara sobre la profecia que li
concerneix, i “Movimiento I. Jonay”, representa la visió que té Gara quan
coneix al fanfarró, presumit i estrany príncep Jonay.
1.- Preludio. El
sueño de Gara (N. Ramos) 2m55s
2.- Movimiento I.
Jonay (N. Ramos) 3m46s
I amb aquests dos
temes enllaçats hem seguit el ritual sonor d’aquest projecte. Sempre hi ha
històries al darrera de les composicions, però en aquest projecte encara hi són
amb més claredat, recordeu que tenim una llegenda la de Gara i Jonay. I crec que
haureu notat els dos temes, tot i haver-los mesclat prou acuradament. El primer
segueix el tarannà percussiu del piano, d’un possible vibràfon o element
percussiu. La persistència rítmica del “Preludio. El sueño de Gara” es va
refermant amb els metalls de la Orquestra
de l’Atlántic, alhora que el so clar de les flautes i sons brillants els
aconseguits pel vibràfon. El següent tema “Movimiento I. Jonay”, apareix amb
els metalls i ja sense la persistència rítmica i sons brillants. Hem escoltat
la melodia a base de pregunta-resposta que han fet els diferrnts instruments de
vents, per després ésser les flautes les protagonistes. Canvi rítmic,
contrabaix, bateria, veu de Fabiola,
metalls, i tot un crescendo magnífic fins arribar el solo de Aleida Lorenzo a la flauta. Al final hi
arriben tots plegats a tot ritme i tempo prou maco, acabant-lo també de cop.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I per acabar aquest
projecte m’he permès fer una mescla de dos temes, traient-ne però algunes parts
per fer-los tots dos més audibles de manera continuada, per la qual cosa li
demano clemència, al compositor i líder del projecte. Segur però que li
agradarà si s’ho escolta. Som-hi doncs amb els temes...
3.- Movimiento II. El
encuentro de Gara y Jonay (N. Ramos) 5m22s
4.- Movimiento III.
La sentencia de Jonay (N.
Ramos) 5m03s
En el Movimiento II.
El encuentro de Gara y Jonay, Gara i Jonay es troben i sorgeix l'amor, un amor
que constant i veloçment, desemboca en passió. Mentre que en el Movimiento III.
La Sentència de Jonay, Gara sent que la profecia s'està complint i comença a
tenir malsons sobre aquesta. Jonay desconeix la profecia i Gara se l’emporta al
bosc per fugir. Mentrestant, a la vila, els soldats surten a la recerca dels
dos joves, fins a donar caça a Jonay. En la meva versió de la llegenda Gara no
mor, ens diu Natanael. I tot i no
posar-lo, Movimento IV. El Lamento de Gara, explica que Gara xiula el seu
lament al bosc i els ocells li corresponen. Malgrat la mort de Jonay, el seu
amor per ell segueix intacte. L'amor venç a la ignorància i a l'odi.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
I per resumir-ho, el
“El encuentro de Gara y Jonay” és una altra delicada composició on la veu de Fabiola segueix volant etèria per sobre
nostra. El ritme apareix després i la seva vitalitat és la conseqüència de la
felicitat de l’encontre. El retorn a la cadència pausada dóna pas a “La sentència
de Jonay” endegat pel so del clarinet apareixent però uns sons guturals,
temibles, els quals no auguren res de bo. De nou Marta Pius amb el clarinet ens embolcalla amb la seva dolça
sonoritat pas previ a la desmesura, a l’esgarrifosa sonoritat de les situacions
temibles i desconegudes. Afortunadament els ritmes es reconverteixen en càlids,
on la veu de la cantant i els metalls executen un diàleg. El solo posterior de Natanael a la trompeta, ara sí, a tot
“sabor”, amb una secció rítmica a lo cubano, i la resta de vents acaronant-los
amb el seu so. Al final, tot es dilueix, i potser també les esperances.
Doncs després
d’aquest primer i magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
.............................
Gràcies Teresa per la teva frescor i vitalitat
expositiva.
I avui, i considerant
la diversitat estilística, crec més adequat posar el tema de Blue Note entremig del programa i no al
final. Jo crec que quan arribi el moment del darrer projecte ho entendreu millor.
O sigui que el tema escollit és.
CD1 9.- The African
Queen (Horace Silver) 9m36s
I aquest tema el va
editar Blue Note el gener de 1966 i
el va enregistrar Rudy van Gelder
l'1 i 22 d'octubre de 1965. Tema encabit en el disc de l’Horace Silver “The Cape Verdean Blues” amb Horace Silver, piano; Woody Shaw, trompeta; Joe Henderson, saxo tenor;
Bob Cranshaw, contrabaix i Roger Humphries, bateria, amb J. J. Johnson, trombó (pistes 4-6) o
sigui sense tocar aquest tema.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguirem amb un
altre dels projectes d’aquesta nit, divers respecte l’anterior per ritmes i
melodies, i és que així és el programa d’avui.
“NICOLAS
MEIER LIVE”
Nicolas
Meier World Group
Enregistrat
el 16 de febrer de 2020 al Colchester Arts Center Jazz Club per Chris Secker.
Mesclat
el març del 2020 als MGP Studios de Nicolas Meier
Masteritzat
a Early Doors Studios per Marco Meniconi.
Produït
per Nicolas Meier
Nicolas
Meier, guitarres de corda fretted i fretless de niló, glissentar
Kevin
Glasgow, baix
Richard
Jones, violí
Demi
Garcia Sabat, percussió
Tots els temes són de
Nicolás Mayer.
I aquí tenim un
concert enregistrat en directe, per tant amb temes llargs i la durada habitual
dels concerts i per tant de quasi 1h i quart i 9 temes magnífics. I sembla que
el directe va ser sobre temes del disc Infinity
que ja va sonar en aquest programa ara fa un parell de temporades, i no només,
pel fet d’haver-hi temes que surten en el seu treball posterior Peaceful. L’estil és proper al
Jazz-Rock-Progressiu amb aires balcànics, i és que Nicolas sol editar els seus treballs per Moonjune Records. Aquest treball em va arribar via mail, d’ell
mateix, amb qui vaig poder-nos agrair-li la feina i el haver-me’l enviat. Els
tempos i ritmes són també diversos, no havent-hi però cap tema íntegrament
encabit en el món de les balades. Tots tenen canvis rítmics, breaks i demés
diversitats rítmiques, i per descomptat una gran tasca del quartet, de la base
rítmica de dos, baix i percussions, i dels dos solistes, l’un a la guitarra i
l’altre al violí.
Al blog us posaré el
bandcamp del seu darrer Peaceful:
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I us proposo començar
amb alguna semblança rítmica respecte el darrer tema escoltat de Natanael Ramos i demés colla, i aquest
és el...
3.- Caravan of
Anatolia (Nicolas Meier) 9m45s
Doncs ja veieu com
anem de diversos amb les músiques del programa d’avui. Tot i això, aquest tema
té una certa ressemblança rítmica amb el darrer tema del projecte anterior,
encara que sigui poca estona i molt de resquitllada. M’ha semblat que era la
continuació lògica i més possible. Estem en front d’un altre directe, aquest
però amb aires orientals, amb música ètnica, barreja de cultures, les dels
països que sol visitar el líder en les seves gires. Un quartet amb instruments
no gens sofisticats, guitarra, violí, baix i percussions, no gaire material, no
gaire “canya” però sí molta qualitat i un llenguatge comú, alhora que uns
ritmes vitals i unes melodies càlides. Les seves improvisacions, igualment ens
impressionen, les del líder primer, després el violinista, el baixista també, i
sempre amb el suport de les percussions que constantment estant recreant línies
rítmiques.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I ens diuen: Ens
complau presentar-vos el nou àlbum de Nicolas "LIVE".
Després de la
meravellosa experiència de recórrer el món amb la llegenda de la guitarra Jeff Beck, Nicolas s’ha ocupat de fer
dos àlbums amb el guitarrista de jazz Pete
Oxley, productor de la cantant Gabrielle
Ducomble i experimentat en el món del metall instrumental amb el seu
projecte (My Dark Side). També va
tenir l'oportunitat de gravar el seu àlbum "Infinity"
amb Vinnie Colaiuta a la bateria i Jimmy Haslip al baix, amb distribució
mundial a través de Favored Nations
(Segell de Steve Vai) aconseguint gires internacionals per Europa i els Estats Units.
Seguim amb un altre
tema força impactant, l’anomenat....
5.- Riversides (Nicolas Meier) 8m46s
Tot això va
provocar-li a Nicolas noves
inspiracions produint el nou àlbum "Peaceful"
amb el grup acústic, el seu equip "A" del Regne Unit: el percussionista Demi
Garcia de Barcelona, el
violinista Richard Jones de Gal·les i el baixista Kevin Glasgow d'Escòcia. "Peaceful" va tornar a ser
música extreta de molts viatges, escoltant diferents músiques populars ... espanyola,
turca, balcànica, de l’Orient Mitjà, nord-africana, sud-americana i tot plegat
una música improvisada. El grup va interpretar un meravellós concert el 16 de
febrer del 2020 a Colchester Arts Centre
Jazz Club, Regne Unit. Va ser filmat i gravat. Ara es publica el nou àlbum
anomenat "LIVE" i es publicaran vídeos d'aquest concert. Aquest és
l’àlbum que estem escoltant.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I aquest és un altre
exemple de lo comentat, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’han començat,
amb el líder fent una magnífica “intro” a guitar solo, guitarra acústica. I com
ha aparegut la melodia, càlida, bonica, a càrrec del violí i amb un suport
rítmica marcat pel baterista, i les bases sòlides del baixista i també les del
líder, ells dos a duet, i a vegades també a trio amb el violinista. El solo del
baixista Kevin Glasgow ha estat
força reeixit, magnífic, més aviat, per com l’ha desenvolupat i per les
sonoritats obtingudes, força amelòdiques algunes: un gran solo del baixista
escocès. La bonica melodia a càrrec del violí del gal·lès Richard Jones ha deixat pas al solo del percussionista Demi Garcia, de casa nostra però
establert al Regne Unit,
pressuposem. Magnífic solo recolzat per motius repetitius de baix, guitarra i
violí que l’han acaronat fins ja quasi el final del tema, que han acabat
delicadament.
I acabarem amb el
primer track anomenat....
1.- Manzanita Samba (Nicolas Meier) 8m19s
I de quina manera més
bonica hem acabat...boniques les melodies i els ritmes, amb el primer tema que
van fer en el seu directe i que per tempo m’ha semblat que seria el millor per
acabar. El ritme però té les seves variacions i breaks, i tot i el volum força
contingut en aquests primers passos, amb la melodia a càrrec del líder, el
“cajón” de Demi García, la sensació
rítmica és impressionant, amb uns solos increïblement macos com el del
violinista Richard Jones, llarga
demostració de bon gust i tècnica la d’aquest músic. El baixista Kevin Glasgow també ha fet el seu reeixit,
melòdic sobretot i curtet, sí, el primer que ha fet, fent-ne un altre de més
consistent i llarg. Amb l’inici del solo de Nicolas Meier encara hi ha hagut aquesta contenció aparent, la qual
mica a mica es va desfermant, i ja quasi al final estem a tope de tot plegat.
Recuperen la melodia i delicadament l’acaben, que a nosaltres ens va molt bé.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la
lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Deixem aquest
magnífic i vital projecte del Nicolas
Meier i ara sí, fent un salt a l’abisme, ens situarem en la lliure improvisació,
la de dos mestres i el seu projecte també enregistrat en directe....
“FURIOUS YELLOW”
Josep-Maria
Balanyà / Ramón López
Autoeditat
Enregistrat
en directe el 19 de juliol de 2018 a DADA Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla el 18 de gener de 2019 al FCM Studio,
Barcelona
Produït
per Josep-Maria Balanyà i Ramón López
Productor
executiu Ernesto Rodrigues
I estem davant de 10
temes de lliure improvisació més o menys parits el mateix dia del concert tot i
potser partir d’unes curtes premisses. I d’aquests 10, podríem dir que n’hi ha
5 on la rítmica és quasi inexistent de la manera que l’entenem, per constant i
per marcatges del baterista, mentre que els altres 5 tenen potència,
consistència rítmica alhora que un Groove inherent en els temes. Ja anirem
parlant dels temes, els que acabi posant però ara potser convé parlar d’on ve
tot plegat. Aquest concert el van fer el 19 de juliol de 2018, i ens situa en
el temps posterior als esdeveniments de l’1 d’octubre de 2017 però també al
bell mig del Procés amb els nostres
líders polítics empresonats o a l’exili. Les notícies que anaven apareixent als
mitjans estatals tots dirigits a influir en la opinió pública en contra del
procés independentista català, ens feien enfurismar, i malauradament encara és
així, ja passat el judici i encara empresonats i exiliats els polítics, els dos
líders (en el seu moment) d’organitzacions culturals, Òmnium i de l’ANC,
aquesta dedicada a aconseguir la independència de Catalunya, i exiliats per qüestions de llibertat d’expressió,
crítics amb la monarquia, encara sense haver aparegut tota la informació que ha
aparegut aquests dies, i...”lo que te rondaré morena”....
Per començar us
proposo escoltar el tercer tema que van fer en directe...
3.- Four Winds (Balanyà & López) 6m03s
I va heu pogut
comprovar com anem avui de diversos, inquiets, lliures, molt lliures i molt
“emprenyats”. I és que aquest treball sembla fer-li picades d’ullet als The Simpsons’ i tretzè episodi anomenat
“I am fourius (yellow)” que parodià
una pel·lícula sueca del 1965 anomenada “I
am courius (yellow)”, on Homer
es mostrava enfadat sobre aquest film sobre el físic danès Niels Bohr un dels primers pares de la Física Quàntica. L’altre referència és política, la del color Groc ja comentada abans. Estem davant d’una
manera de fer música on es parteix de pocs supòsits, on no hi ha una partitura
com la coneixem totes i tots, i sí on hi ha unes línies a partir de les quals
ells dos van desenvolupant les seves idees. Aquests quatre vents han anat així,
creixent en intensitat. Josep-Maria
ha començat tocant les tecles del piano amb el so amortit per la mà sobre la
corda, o pel fet de tenir el piano “tunejat” o modificat amb estris diversos
sobre les cordes, com ell sol tenir. Ramón
s’hi ha anat afegint amb el so de la tabla i d’altres elements de les
percussions índies, aconseguint una atmosfera etèria. Mica a mica els sons del
piano brillen més i més afegint-s’hi també més elements percussius de la
bateria de López.
La carrera del
pianista barceloní resident a Brussel·les
Josep-Maria Balanyà, amb més de 40 anys de treball a l’escenari i 20 discs
enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a
especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la
performance. Balanyà és també improvisador,
compositor, director d’orquestres d’improvisació, artista sonor i pintor. Ha
estudiat a la Swiss Jazz School i a
la Hochschule für Musik und Theater de
Berna, ha assistit a seminaris de composició de Helmut Lachenmann, Ivan Fedele i Walter Zimmermann i a tallers
d’improvisació amb Borah Bergman a Nova York.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes
ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20
de març i que hem traslladat al setembre.
I seguint amb aquesta
ona de lliure improvisació, ara ens immiscirem en el segon...
2.- The Door (Balanyà & López) 5m39s
I tot i haver-hi
quatre temes més tots ells encabits en les sonoritats més inversemblants, i
sobretot molt més íntims i contemplatius, ideals per un directe, m’ha semblat
que pel programa seria millor que escoltéssiu els més vitals i enèrgics com és
aquest “The door” que acabem d’escoltar. Ells dos l’han començat ja amb una
clara intenció rítmica. La intensitat inicial l’han mantingut tota l’estona, i
la seva creativitat s’ha anat desenvolupant seguint els motius que han anat
creant. I és que la seva compenetració és total i la comunicació visual entre
ambdós músics és evident. Impossible fer això sense mirar-se, sense sentir-se
de sentiment. Ramón però ha tingut
la oportunitat de recrear-se ell sol amb els seus estris percussius per
afegir-s’hi després Josep-Maria i
acabar-lo amb una mostra més de genialitat. I aquest duet el vam poder veure al
Nota 79 ara ja fa uns mesos, on vam
gaudir de manera excelsa de la seva obra. I resulta ser que va ser el 17 de
gener de 2019 que vam escoltar aquest projecte al Nota, un dia abans d’entrar a l’estudi de l’amic Ferran Conangla per a fer-hi les
mescles i masterització. Em recorda doncs aquells moments intensos, nosaltres a
primera fila, amb l’amic Joan Recolons,
i totalment ficats dins el projecte.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on s’hi fan concerts cada
cap de setmana els del Jazz a la Fresca.
El seu catàleg
comprèn més de 140 obres. En els llindars entre la música i la performance ha
dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor
absoluta a la Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes
de la catedral de Trèveris (Alemanya).
Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb
tècniques de piano preparat o manipulat. Ha tocat amb Hans Koch, Joachim Kühn, Franz Hautzinger i molts d’altres. Els
concerts de Balanyà són rituals
enèrgics – hom diria que toca el piano amb tot el cos – on es percep la
presencia de la música feta matèria.
Seguirem encara amb
el tema vuitè que titula el projecte
8.- Furious Yellow (Balanyà & López) 6m10s
I el tema que titula
el projecte és també intens i emprenyat com alguns dels altres d’aquest
projecte. L’inicien, l’un amb redobles, l’altre amb una línia amelòdica situada
en el registre greu del piano. Mica a mica van elaborant el missatge reconvertint-se
en quelcom potent i rítmic. L’emprenyada groga es va notant cada vegada més i
més. La persistència rítmica del Josep-Maria
es veu refermada per la del Ramón seguint doncs una determinada
aurèola que els unifica, cadascú però amb la seva individualitat. El pianista
segueix un recorregut rítmic potent fins els moments on la seva improvisació és
més intensa per arpegis inversemblants, assonàncies diverses típiques d’aquest
llenguatge, arribant a una mena de break on el baterista desenvolupa unes
línies de redobles diversos els quals ens apropen al final del tema.
El bateria,
percussionista i compositor Ramón López,
nascut a Alacant va començar a tocar
als anys 70. El 1980, un concert de Max
Roach en solitari va canviar fonamentalment la seva comprensió de la
música. El 1985 va traslladar-se a París,
des d’on es va introduir en el camp de l’escena francesa experimental. Al
mateix temps s’interessa per la música india i estudia tabla durant molts anys
a França i a l’India. De 1994 a 2001 ensenya tabla al Conservatori de Paris CNSMDP, junt amb Patrick Moutal. De 1997 a 2000 treballa a l’Orchestre National de Jazz. López
ha tocat amb músics com Andrew Cyrille,
Sonny Fortune, Barry Guy, Daniel Humair, Joachim Kühn, Joelle Leandre, George
Lewis, Roscoe Mitchell, Michel Portal, Enrico Rava, Louis Sclavis, Archie
Shepp, John Surman, Mal Waldron, Christine Wodrascka i altres notables
músics de jazz contemporani, actuant en concerts i festivals al voltant de món.
Ha gravat un centenar d’àlbums i actualment és un dels músics europeus més
respectats en l’àmbit del jazz contemporani i la música improvisada. El govern
francès el va nomenar «Chevalier de
l'Ordre des Arts et des Lettres» el 2008.
I ja per acabar el
projecte, acabarem de la manera que ho van fer ells, amb una referència musical
clara i relacionada amb el títol del projecte, “un emprenyat groc” interpretant
la seva versió dels....
10.- Els Segadors (cançó tradicional catalana) 8m45s
I mica a mica sí que
hem reconegut “Els Segadors”, tot i haver partit d’una improvisació delicada a
la bateria a càrrec de López. Balanyà s’hi ha anat afegint també amb
un so barreja de tristor i cabreix, creixent d’intensitat emotiva tot plegat
amb una clara intenció de fer-nos arribar als clímaxs anteriors. El pianista es
deixa anar amb tota la seva llibertat, amb uns cants a mode de mantres, que
lluny de ser meditatius són reivindicatius. Les conegudes notes del cant
nacional de Catalunya es veuen
reforçades per tota l’amalgama de colors sorgits del fons dels ritmes, del fons
dels himnes, del fons d’alguns cors. Els moments posteriors són immensos, són
els més intensos, són els que ens exasperen, són els que ens fan cridar
Llibertat. Acaben però diluïdament, car recordeu que aquest és un concert en
directe i probablement la seva intervenció s’allargassà encara força més. Un
projecte ideològic de base, a partir del qual la LLIBERTAT interpretativa ha
reclamant en tot moment la LLIBERTAT política, si més no, aquesta és la
interpretació que jo en faig.
I ara sí que hem
acabat el programa d’avui dedicat a tres projectes enregistrats en directe. Ha estat molt divers i intens, tot plegat
motivat pel fet de voler donar ressò als projectes acabats de parir, els dos
primers, i també havent finalment pogut posar el projecte que em va fer arribar
l’amic Josep-Maria Balanyà. Li
buscava alguna parella adequada, i tot i ser una tasca difícil, m’ha semblat
que ha quedat força ben integrat en el programa. I recordeu que hem començat
dolçament amb les músiques de la Natanael
Ramos featu. Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico, per seguir
amb les Nicolas Meier World Group i
el seu directe, escoltant després d’ells el magnífic tema de l’Horace Silver, i acabant com ho hem fet
amb la lliure improvisació política de Josep-Maria
Balanyà & Ramón López, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 417 - FSNT: Frédéric Borey, Santiago Leibson, Eugenio Macchia, i bonus de Lee Morgan, dimarts 7 i dimecres 8 de juliol de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que ja
estem encarrilats vers la definitiva llibertat,
i sí, anem-hi, esclar, però encara fem-ho amb totes les precaucions, les
adequades per a la nostra seguretat i la de les nostres properes i propers.
Cuideu-vos, a casa i fora.
I parlant de les
músiques del programa d’aquesta setmana dir-vos que seran altre cop les que
produeix Jordi Pujol per a Fresh Sound New Talent. Així és que
gaudirem amb els tres projectes a trio, el primer a saxo tenor, contrabaix i
bateria i els dos darrers a piano, contrabaix i bateria. Escoltarem a Frederic Borey, “Butterflies Trio”, després
els “Episodes” del Santiago Leibson Trio i el darrer
projecte de FSNT serà l’Eugenio Macchia Trio i les seves
històries, “Stories”, i acabarem com
sempre fem amb un tema del CD doble Sharp
Shades & FingerSnaps de Blue
Note Explosion, i aquesta setmana Carme
de la Fuente ens explicarà el seu micro conte.
I començarem el
programa amb el primer dels projectes de FSNT
i serà el del doble CD del qual només en posaré les músiques del primer,
deixant l’altre per un altre programa...
“BUTTERFLIES
TRIO”
Frederic
Borey
Editat
el 2019 per FSNT 582
Enregistrat
per Julien Reyboz els dies 8, 9 i 10 de maig de 2019 a Mix & Rec Studio,
París, França.
Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York
Produït
per Frédéric Borey
Productor
executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Frédéric
Borey, saxo tenor
Damien
Varaillon, contrabaix
Stéphane
Adsuar, bateria.
Tots els temes del
primer CD són de Frédéric Borey, excepte
un parell que són del bateria Adsuar.
Doncs aquest primer
CD té quasi 1 hora de músiques força delicades i 10 temes. Els tempos no són
massa fasts tot i trobar-nos amb temes on el líder improvisa a tempo doblat per
les figures o temps de notes utilitzades. Més o menys tothom sap que una rodona
dura igual que dues blanques, que una negra dura igual que dues corxeres i
quatre semicorxeres, etc. Els temes encabits en tempos slow mèdium són “Smoky
Spot”, subtil tema gràcies també a les escombretes del baterista. Un altre tema
delicat, i aquest iniciat pel contrabaixista és “All Those Things / Let’s Hang
Together”, el tema més llarg de més de 10 minuts i per tant amb diversitat de
tot plegat on el tempo i ritme sofrirà canvis apareixent el Swing en les impros.
Tema on semblen haver-n’hi dos, com el títol, començant el segon a partir del
minut 3 i 33 segons, canviant l’estructura i ritmes respecte el primer. Seguint
el tarannà de tempo tenim el tema de títol un tant exòtic “Stephan Wants to
Share an Uber with You”, amb un ritme un tant trencat i segur que ternari
complex. I amb una melodia preciosa comença el tema “Statement”, amb suport de
la base i el baterista delicat també amb les escombretes marcant la base un
Groove magnífic que durarà tot el tema. I amb una intro del baterista comença
el tema anomenat “Commençement”, per després melodia del líder i solos i seguir
amb el Groove de la màquina rítmica de dos a un tempo encara mèdium. I el líder
inicia el tema “New Again” amb un riff repetitiu el qual serà el motiu
principal que servirà per a desenvolupar el tema. El marcatge rítmic del
baterista determinarà aquests aspectes durant tot el tema inclòs el seu curtet
solo. El tempo ara és més viu tot i no aparèixer el Swing i sí i sempre, el
sempitern Groove que fa que tot camini. I el contrabaixista inicia el tema
“Mood”, ja amb la intenció de tempo i ritme. El líder aviat apareixerà fent la
melodia i seguidament la seva improvisació en un tema ja crescudet de tempo. I
el líder fa una magnífica i llarga intro en el tema “Mister J.H”, i
posteriorment amb un riff i clares referències a Rollins per motiu principal, desenvolupen el tema també a tot
Groove. I ja finalment i en el darrer track “Catch It”, ens apareixerà el Swing
després d’iniciar el tema a duet de saxo
tenor i contrabaix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/frederic-borey-albums/47608-frederic-borey-butterflies-trio.html
Comencem ja i ho
farem amb el tema més llarg i compost de dues parts però que escoltareu tal
qual...
4.- All Those Things
/ Let’s Hang Together” (F. Borey) 10m33s
I sí que haureu notat
les dues parts del tema, i sembla que corresponents a les dues parts del títol.
Ens ha anat molt bé, car sempre comencem el programa d’aquesta manera, i tot i
no ser ni molt menys una balada, sí que el tempo així com suau ha anat de
primera a mode d’intro a la segona part del tema, ja amb un clar marcatge
rítmic, tot i que tampoc massa potent ni fast. La melodia ha estat força maca,
i també els canvis harmònics, no essent complexos i fent-los predictibles
d’alguna manera. Les notes base del contrabaixista ens guien seguint al líder
en la seva magnífica improvisació en un tema que sembla ser de 16 compassos i
que van repetint, primer improvisant com he dit el líder, per després fer de
nou el tema i melodia, per després ésser el contrabaixista qui ens hagi fet una
gran improvisació. I mentrestant, el líder marcant-li unes notes soltes i el
baterista essent una constant màquina rítmica que a la vegada crea i recrea
línies rítmiques. En fi un gran tema de Frédéric
Borey i els dos companys de la base rítmica.
I seguirem amb aquest
altre magnífic tema....
5.- Stephan Wants To Share
an Uber with You (S. Adsuar) 7m19s
Doncs acabem
d’escoltar un tema força elaborat, amb una melodia i harmonies gens trillades i
sí molt encabides en la concepció més moderna del Jazz més actual. Els inicis
però han estat amb un línia base del contrabaix de dos acords, per sobre dels
quals ha volat melòdicament el líder amb el seu saxo tenor. Tema també amb un
canvi en el pont, tot i no ser gaire fàcil d’identificar. L’estructura tampoc
és una de les típiques que a vegades comentem, la qual cosa no impedeix
seguir-lo amb una certa facilitat, per les seves sonoritats. Les habilitats del
trio i la seva compenetració i interrelació són totals, aconseguint quallar
tema i projecte seguint un fil conductor, el del líder del trio i compositor.
Els solos s’ha succeït, primer el de Borey
força llarg i entremaliat, per ja al final el del baterista tot i ser no massa
llarg. Gran tema, i personal i gran composició.
"Tot un gran poder
en aquest trio ...", OPENJAZZ - Alex Dutilh. "Un trio de gran
elegància." CLUB JAZZAFIP. "Un so sumptuós que és, amb la
flexibilitat del seu fraseig, la seva pròpia marca." JAZZ MAGAZINE -
Jacques Aboucaya. "Utilitzant totes les subtileses de la seva inventiva i
de la seva ciència musical, aconsegueixen un disc impagable de gran
qualitat". CULTURE JAZZ - Yves Dorizon. "Una conversa triangular
subtil comença amb els intercanvis sense el més mínim tòpic: delicadesa dels timbres,
elegància en la persistència mateixa de l'intercanvi". DERNIERES OUVELLES DU
JAZZ - Sophie Chambon.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava ara amb el Jazz a la
Fresca.
Seguim amb el tema
“Commençement”...
8.- Commençement (F. Borey) 5m02s
I ens hem tornat a
trobar amb un altre tema força remarcable, per concepció moderna també. Res a
veure amb aquells estàndards reconeixibles de melodies i harmonies. Aquí la
“cosa” ens costa una mica més, sobretot la relativa a l’aspecte rítmic també.
La gestió de la base rítmica és brutal, amb el contrabaixista Varaillon consistent i guiant-los
harmònicament amb les notes de la línia de baixos. El baterista Adsuar fa igualment una tasca increïble
amb una constant recerca de motius rítmics o quedant-se on s’hi troba més a
gust i sempre marcant el tema amb la seva bateria. Poques coses ens queden per
dir del líder i gran saxo tenor, Frédéric
Borey el qual amb un so personal per fraseig, desenvolupa els temes amb
unes improvisacions de gran volada seguint les harmonies gens trillades dels
seus temes, i també les d’aquest tema. Fraseig lleuger per ràpid i gràcil, i
mostra de la seva abassegadora tècnica, i de tot plegat en som uns fidels
seguidors, car a Jazz Club de Nit ha
sonat cada vegada que ha tret una novetat, com avui és el cas.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree que ja s’hi tornen a fer
concerts.
Seguim amb el primer
track i que titula el disc “Butterflies”...
1.- Butterflies (F. Borey) 6m42s
I amb aquest tema han
crescut per l’aspecte rítmic, havent seguit en la línia dels temes anteriors, o
sigui seguint la línia del projecte. Modernitat de concepció, amb tot el Groove
del món, car de moment el Swing encara no ha tret el cap. Sí que ens han agradat
de nou aquestes músiques, aquesta manera tan subtil de crear espais, que són
melòdics, harmònics i rítmics. Aquesta melodia entretallada, que sembla ser el
motiu principal, no és en aquest cas massa complexa, i fins i tot la seva
senzillesa fa que aviat ens la fem nostra. L’altra cosa és quan el líder fa el
seu solo, car llavors l’hem de deixar volar. Varaillon al contrabaix ens ha tornat a meravellar per pulsió
rítmica, i per com juga també amb el motiu principal i desenvolupa la seva
creativitat. I al final, encara hem tingut temps d’escoltar com se les manega
el baterista Adsuar jugant amb les
baquetes i la seva bateria. Un altre reeixit tema d’aquest gran tenor i
compositor i grans interpretacions de tots tres.
"Finesa és la
paraula que se m'acudeix a tot aquest doble crep." JAZZ'HALO - Jean-Pierre
Goffin. "Un autèntic trio còmplice i interactiu."JAZZ'AROUND - Claude
Loxhay. "El trio sobrevola l'habitual món de les convencions per alliberar-se
de la gravetat, volar al voltant dels nostres hàbits, fingir respectar-los per,
mitjançant una violència suau, fer perdre terreny, i imposar la
levitació." LE SOUFFLE BLEU - Nicolas Béniès. "És un jazz viu,
interactiu i molt expressiu, interpretat amb una gran cohesió per un trio que
sap combinar sofisticació, precisió i elegància." DRAGON JAZZ - Pierre
Dulieu.
I per acabar aquest
projecte us convido a escoltar el tema amb tot el Swing del món “Catch It”...
10.- Catch It (F. Borey) 4m59s
I com ens han fet
patir tota l’estona sense ni una mica de Swing, sort que amb aquest tema ens hi
hem ficat ja des dels primers moments, amb un Walking de Varaillaon al contrabaix a duet amb el líder, per després
afegir-s’hi Adsuar amb les
escombretes. I així han estat sonant a tot Swing amb el gran i llarg solo del
líder, del qual no n’hem sabut reconèixer-hi els inicis, tan lligat l’ha fet
amb el final de la melodia. Un tema que és la cirereta del pastís per Swing i
demés, amb una magistral intervenció dels dos de la base rítmica, amb el líder
que sempre va apareixent, deixant les seves pinzellades en un tema que l’acabem
descobrint com un Rhythm & Changes, o sigui amb l’estructura del “I Got
Rhythm”, “Oleo”, etc..magnífica demostració de gust i creativitat la del líder,
però també la dels altres dos, magnífics com en cadascun dels temes d’aquest
primer CD, car el segon el deixarem per un altre programa.
I nosaltres seguim
amb aquests projectes de FSNT, però
abans...
.....deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguirem amb els
trios de piano, contrabaix i bateria, i ara serà el
“EPISODES”
Santiago
Leibson Trio
Editat
el 2019 per FSNT 564
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Luis Bacqué el 29 de maig de 2017 a Baqué Recording
Studio, Nova York.
Produït
per Santiago Leibson
Productor
executiu: Jordi Pujol
Santiago
Leibson, piano
Matt
Pavolka, contrabaix
Mark
Ferber, bateria.
Tots els temes són de
Santiago Leibson.
I aquest és un
projecte de 8 temes i prop de 50 minuts de músiques personals, modernes de
concepció i diversitat de tempos i ritmes, as usual, com sol ser habitual. Un
treball que també és íntim en temes tan delicats com és “Gentle Push”, amb un
títol que ja ens diu que “empeny sí, però gentilment”. Amb “Second Movement”
ens trobem també en aquest espai on la calidesa s’agermana amb tempos slow
aconseguint una àuria introspectiva. “Wagon” és el tema més llarg, 8 minuts i 3
segons, i també l’inicien amb aquest tarannà dolç i íntim, tot i esdevenir
quelcom més després amb un contingut Swing en les improvisacions. I ja a més
tempo i marcat pel baterista d’entrada, tenim el “Bassement Complaint”, tema
d’una modernitat evident per melodies, harmonies i ritmes trencats les més de
les vegades tot i aparèixer el Swing en les impros. Amb “Weird Doors” iniciat
per duet de contrabaix i piano i quasi amb una impro del baterista, ens copsen
de nou amb una altra magnífica composició, on el baterista ens mostrarà el seu
saber en una llarga improvisació, i que és molt. I el tema “U#5” l’inicien ja a
un tempo mèdium up i també amb clar marcatge del baterista, per després de
breaks diversos desenvolupar-lo posteriorment en les improvisacions. I el
primer track del disc “Go”, l’inicia el líder i pianista en un tema on es fa
força difícil determinar quan acaba la melodia i comencen les improvisacions,
de tal factura és la seva modernitat. El Swing hi serà també però potser no tan
evident, per canvis diversos. I ja finalment el tema “Exit” comença amb una
melodia curta i relativament senzilla i sembla que el fan en estructura de
Blues cosa que acabarem d’esbrinar si el poso, i posteriors improvisacions
farcides de Swing.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT: https://www.freshsoundrecords.com/santiago-leibson-albums/6827-episodes.html
Començarem amb el
tema....
3.- Bassement Complaint (S. Leibson) 6m16s
Santiago
Leibson
és un pianista i compositor de jazz argentí però ubicat a l’àrea de Nova York. La seva música està situada
a la frontera del jazz, la música improvisada, la música clàssica i la música
contemporània. Com a líder de projectes, ha publicat cinc discos: Amon (2014), Pendular (2015), Out of Orden
(2016), Episodes (2019) i Little Pieces (2020). JazzTrail diu sobre aquest projecte “Episodes”: "Episodis és
un àlbum farcit del Swing amb abundants evocacions a la tradició. A partir d’aquí,
el trio d’intèrprets va desplegar el seu domini sòlid del temps i l’espai per
crear noves narracions”.
I sí, això ho anirem
escoltant en els propers temes també, encara amb molta més evocació al Swing i
la tradició. És evident la creació i narració encabides en la més actual de les
modernitats per com la composició i intèrprets gesticulen i interactuen en un
tema marcat també per la insistència del poder rítmic del baterista Ferber, ell omnipresent en tot el tema
creant i recreant motius rítmics. Alhora, el contrabaixista Pavolka és un altre grandíssim suport
quan recolza els companys per la seva pulsió enèrgica, rítmica i de profunda
sonoritat, i més encara com a executant solista en la seva improvisació. Un
tema que ha acabat de cop després de recuperar la melodia principal, la mateixa
amb la qual l’han començat. Tema i solos, com sol passar, i el primer el
magnífic i persistent per digitació del líder i pianista on ja ha aparegut el
Swing a les acaballes del seu solo. I és que les maneres del baterista i
contrabaixista són de lo més divers. Magnífic tema per començar aquest
projecte.
Seguim amb més tempo
amb el tema “U#5”....
7.- U#5 (S. Leibson) 4m37s
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina manera ens està sorprenent el Santiago Leibson, en un altre tema impactant per potència rítmica
alhora que per moments de calma com el break a càrrec de Pavolka al contrabaix, bàsicament, i tot just després de la
presentació inicial del tema. La trempera del qual tornarà a aparèixer amb la
persistència rítmica del líder al piano, i recolzat pels dos companys. Leibson s’ha enfrontat de nou a la seva
faceta d’improvisador amb total contundència. La modernitat del seu llenguatge
és abassegadora amb aires de contemporaneïtat. La recurrència en aquest tema és
quelcom com la clau de volta de tot plegat, la seva mestria l’acompanya en
aquest recorregut proper a la lliure improvisació i amb una potència rítmica al
darrera impressionant.
Com a membre actiu de
l’escena musical de NY, ha treballat amb artistes com Tony Malaby, Guillermo Klein, Michael Attias, Francisco Mela, Sean
Conly, Gerald Cleaver, Matt Pavolka, Mark Ferber, Oscar Noriega, Drew Gress,
Billy Drummond, Jeff Hirshfield, Michael Formanek, Massa Kamaguchi i Cameron
Brown. El 2019, Santiago va
debutar al Carnegie Hall
interpretant un concert en solitari de composicions originals i clàssiques a la
prestigiosa sèrie "Sophia Rossoff
Presents" organitzada per la Fundació
Abby Whiteside. També ha actuat en escenaris com Cornelia St. Café (Nova York), Firehouse 12 (New Haven, Connecticut),
Jazz Filloa (Espanya), Thelonious Club (Buenos Aires), Bourbon Street Music
Club (Brasil) entre d'altres.
Seguim encara amb un
altre dels temes força elaborats per melodies i demès amb el tema “Go”.
1.- Go (S. Leibson) 5m01s
I anar creixent de
tempo i ara ja a tot Swing amb un altre tema magnífic. Un trio on els tres
membres van a la una, amb creativitat a dojo de cadascun dels membres, i fins i
tot amb moments d’improvisació col·lectiva, tal és el missatge que ens donen.
Un tema en el qual Ferber a la
bateria tampoc li ha calgut fer una impro en solitari, car tota l’estona està
fent de les seves amb plena llibertat aparent. I el tema l’han desenvolupat per
ben aviat situar-nos en els solos, i primer de nou ha estat el líder, pianista
i compositor qui ha fet el seu, i de nou magnífica tasca executada com a
improvisador. Llenguatge modern a vegades proper a l’Avant-Garde per melodies
obtingudes atonals o quasi, i un suport de la base rítmica total. Pavolka ha tornat a reeixir en el seu
solo, i al duet resultant de contrabaix i bateria se li ha afegit puntualment
el pianista. El solo del contrabaixista ha esta punyent per incisiu,
rítmicament parlant, alhora que farcit de tècnica i una pulsió consistent. Tema
curtet i final.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
El 2014 va rebre un
préstec del Fondo Nacional de les Artes
a l'Argentina per continuar els seus
estudis a la Universitat de Nova York.
L’any 2012 va guanyar una beca per participar al programa d’una setmana de
residència Encuentro Argentino de
Improvisación y Composición Musical. Com a educador, Leibson ha estat professor adjunt a la Universitat de Nova York des del 2015 fins al 2016 i és professor
ajudant a la NEMPLA (New School for
Latin American Popular Music), impartint classes per Skype a Argentina. També
treballa com a pianista acompanyant al Ballet
Hispànic de Nova York.
I acabarem aquest
projecte amb el tema més viu, que ja veieu però que déu n’hi do, i el tema és
“Exit”.
6.- Exit (S. Leibson) 5m31s
I amb aquest tema amb
una melodia tant senzilla i estructura de Blues, sembla, deixem aquest magnífic
trio. El Swing ens ha acompanyat ara ja des dels inicis i poc que l’hem
abandonat i només ho hem fet quan l’han acabat. Quina meravellosa creativitat
la d’aquest músic argentí i grandíssim pianista alhora que millor compositor.
El seu llenguatge és de lo més modern, i això és el que fa estona que escoltem
i constatem a cada tema, i en aquest, primer melodia curta per després encarar
la seva improvisació, la del líder, la qual ens ha tornat a frapar. Percussiva,
incisiva, brillant per melodies obtingudes d’una mà dreta lleugera i gràcil,
creativa, i amb una mà esquerra que li dóna suports puntuals. Pavolka al contrabaix, altre cop
magnífic amb un so un tant fosc per greu i profund, i igualment amb una gran
velocitat d’execució. Al final encara han pogut fet uns “vuits” amb el
baterista abans de recuperar la melodia i acabar-lo de cop. Gran tema i gran
projecte d’aquest increïble trio i líder Santiago
Leibson.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Deixem doncs aquest grandíssim
projecte i ara ja sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
........
Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva
dolçor i sempre relacionat amb les músiques del programa.
Doncs deixem aquestes
històries musicals i escoltarem ara les
properes històries d’un altre trio igual per instruments però diferent per
músiques....
“STORIES”
Eugenio
Macchia Trio
Editat
el 2019 per FSNT 573
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Tommy Cavalieri els dies 11 i 12 d'octubre de 2016
als estudis Sorriso de Bari, Itàlia.
Produït
per Eugenio Macchia
Productor
executiu: Jordi Pujol
Eugenio
Macchia, piano Steinway Model D
Luca
Fattorini, contrabaix
Marco
Valeri, bateria.
Tots els arranjaments d’Eugenio Macchia, essent també
l’autor de la meitat dels temes.
I estem davant d’un
projecte de 45 minuts de magnífiques interpretacions i millors músiques,
pròpies del líder i alienes, o sigui, d’estàndards de Jazz i algunes que no ho
són tant. Com sempre dic, els tempos i ritmes són diversos, havent-hi balades,
temes a tempo mèdium i alguns de fast, alhora que en els ritmes hi trobarem
molt de Swing i demés diversitats rítmiques. De balades en tenim un parell,
essent la de Dave Grusini, “Seasonal
Changes” la més slow i delicada, essent-ho també però no tant, la de Randy Newman “Dexter’s Tune”. Amb un
pèl més de tempo tenim el tema de Meyer-Bretton-Edwards,
“For Heaven’s Sake”. També és així el magnífic tema del líder Macchia, “Sitting in Central Park”, amb
un punt més de tempo i ja apareixent el Swing en la improvisació del compositor i pianista. I el conegut tema de Wayne Shorter, “Toy Tune”, té també
aquesta mateixa construcció de primer
tema i Swing en les improvisacions i encara a tempo mèdium. I més viu de tempo
és el Blues del projecte, tema de l’Eugenio
Macchia, “Phineas Blues”, magnífica interpretació solista del líder alhora
que també reeixides les dels seus dos companys, d’altra banda com en tots els
temes del disc. I també és així de vital el primer track del disc, “Runaway”
també del líder. Exposició del tema, amb tot de trossos a ritme trencat, per
després ésser el Swing qui ens omplirà la resta del tema en impros i demés. I
el tema més viu del projecte és també del líder i pianista, “No Question About
It”, exposant llargament el tema, força elaborat també per després encabir-nos
en el Swing de les improvisacions, primera la del líder, Eugenio Macchia.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I avui començarem amb
un tema que no és cap de les dues molt lentes balades, però que també té un
punt de dolçor per melodia i encara tempos delicats, i aquest és el tema de Meyer-Bretton-Edwards...
5.- For Heaven’s Sake (Meyer-Bretton-Edwards) 5m50s
I vet aquí que ens
hem situat en un aspecte melòdic molt personal, en un tema que intueixo té una
estructura d’aquelles que reconeixem, per com el tema es va desenvolupant en
els canvis harmònics i el que en diem “pont”. Una exposició un tant llarga del
tema per després aparèixer les improvisacions i la primera la del contrabaixista
Fattorini amb una magnífica
sonoritat i seguint clarament les harmonies del tema, la qual cosa ens ajuda a
situar-nos i així poder-lo seguir en el seu caminar. El mateix ha fet el líder
i compositor, que havent recuperat el tema després del solo del baixista, s’ha immiscit
en la seva improvisació-melodia, car ens ha semblat que ha anat recirculant per
la preciosa melodia d’aquest bonic tema de Meyer-Bretton-Edwards.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Escoltem ara el tema
de Wayne Shorter...
7.- Toy Tune (W. Shorter) 6m31s
Doncs aquest és un
tema que Wayne Shorter va
enregistrar el 14 de juny de 1965 i el va encabir en el seu disc Etcetera. Aquí hi vam tenir a Wayne Shorter (ts); Herbie Hancock (p); Cecil
McBee (b) i Joe Chambers (d). I els nostres herois ens n’han fet una versió
força aconseguida sense allunyar-se gaire del tema original. Un tema que té una
primera presentació encara sense Swing per després i en el pont aparèixer amb
claredat, tot això a un tempo mèdium, quasi el mateix del tema original de Shorter. Una magnífica improvisació del
líder en l’ona de la tradició pel que fa a les idees aparegudes, tot i
mostrant-nos però una magnífica tècnica i també amb les dues mans. Després
d’ell, el baterista ha pogut desenvolupar la seva tot i recolzat pel riff
persistent del pianista. Recuperen el tema de nou i el swing del pont i així
acabar-lo delicadament.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes
ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20
de març i que hem traslladat al setembre.
I com sempre dic si
el projecte te un Blues l’acabareu escoltant, per així anar-nos acostumant a
identificar-los i veure’n les maneres com cadascú l’interpreta. El d’aquest
projecte es diu......
4.- Phineas Blues (E. Macchia) 5m45s
I ja a un tempo més
viu hem gaudit d’allò més amb aquest magnífic Blues del líder Macchia. Exposició de la curta melodia
i ja ben aviat els solos, i el primer el del líder, on ens mostra de nou les seves maneres modernes
però ben reforçades pel sosteniment de la tradició en la seva interpretació. Un
trio que segueix uns patrons més o menys determinats en les execucions dels
solistes i també en les seqüències dintre dels temes. El Swing però és brutal
per “walking” de Fattorini i els
cops al plat “Ride” de la bateria de Marco
Valeri, en un projecte íntegrament italià. Una mostra de com els músics
joves d’ara viuen una renovada glòria a partir de les essències del Bop dels
anys 50s 60s, tot plegat a tot Neo Bop, o com li vulgueu dir. La interpretació
solista del líder Macchia està
farcida de reconeixements als pianistes que el van precedir sense oblidar però
la seva personal i brillant aportació. De la mateixa manera Fattorini al contrabaix repassa el
blues de manera força entenedora per a totes i tots nosaltres, i de la mateixa
manera els “quatres” del baterista apareixen en un seqüència típica en la
majoria d’improvisacions en els Blues. Recuperen el tema i el repeteixen dues
vegades per acabar-lo delicadament. Un molt bon Blues del líder, pianista i
compositor Eugenio Macchia.
I l’Eric Reed ens explica això extret del
web del disc....
Eugenio i jo ens vam
conèixer fa diversos anys mentre jo tocava a Itàlia amb el llegendari Buster
Williams. La seva maduresa i sensibilitat em van impressionar
immediatament. I després, vaig escoltar algunes de les seves composicions, i em
vaig enamorar de la seva feina. Aquest últim treball és consistentment
agradable i musical en tot moment. L'escena musical està experimentant
dificultats en aquests dies, per la qual cosa és bo poder escoltar un artista
genuïnament talentós, creatiu i reflexiu en el seu enfocament. La seva música
és un reflex de la seva personalitat també, i crec que això el portarà molt
lluny. En aquests temps difícils, és bo saber que hi ha persones com Eugenio en aquest món.
I acabarem aquest
gran projecte amb el tema més vital del disc, també del líder Eugenio Macchia, anomenat....
6.- No Question About
It (E. Macchia) 4m32s
I de quina manera hem
acabat el projecte d’aquest trio liderat pel seu pianista Eugenio Macchia, a tot Swing i tempo maco i força viu, com sempre
intento fer. Un gran tema del líder on ens ha tornat a mostrar la seva
habilitat per recrear noves melodies amb la tradició com a referència principal
i així acabar el seu projecte el qual ens obra perfectament la porta per seguir
amb algun dels temes del doble compacte SharpShades
& FingerSnaps, i acabar el programa a tot Hard Bop més o menys com hem
fet amb els temes de Eugenio Macchia.
Una altra gran
interpretació solista del líder, amb una mà lleugera i gràcil, digitació
precisa i plena de Swing, i per sota una base de dos a tot “Walking” un i a tot
“Ride” l’altre, sense oblidar el “xarles”. Una màquina rítmica potent, força
conjuntada que qualla un projecte rodó i li dóna el suport adequat al líder.
Després del seu solo, el baterista Valeri
ens ha fet una altra magnífica demostració de les seves arts, que en són
moltes, per acabar tema i projecte amb el líder Macchia al capdavant.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I com acabo de dir, i
vosaltres ja sabeu, acabarem el programa d’avui amb un tema del disc del Blue Note Explosion, SharpShades &
FingerSnaps, disc recopilatori de lo milloret de Blue Note. El tema escollit per avui és “Nite Flite” de Lee Morgan encabit en el disc Delight Fu - Lee Morgan del 1966 que va
editar Blue Note, amb Lee Morgan, trompeta; Joe Henderson, saxo
tenor; McCoy Tyner, piano; Bob Cranshaw, contrabaix i Billy Higgins, bateria.
Som-hi doncs amb el tema de Lee Morgan...
CD1. 4.- Nite Flite (Lee Morgan) 7m41s
Doncs amb quina
energia hem acabat el programa d’avui, i més o menys com anem fent ara ja en fa
alguns, acabant amb un tema d’aquesta magnífica recopilació de Blue Note. I recordeu que primer hem
escoltat a Frederic Borey, “Butterflies
Trio”, després els “Episodes”
del Santiago Leibson Trio i el
darrer projecte de FSNT ha estat el de
Eugenio Macchia Trio i les seves
històries, “Stories i que hem
escoltat un micro conte de Carme de la
Fuente.
Doncs res que tingueu
en compte la seguretat en aquesta nova situació vital car no fos cas que ens
tornés a enganxar, la qual cosa seria molt mala cosa per a totes i tots
nosaltres. Cuideu-vos molt.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
