Programa 397: Luis Casado Trio, Rai Paz Quartet i KInd Folk, dimecres 12 de febrer de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa dedicat a les dolces guitarres en els dos primers projectes,
per després situar-nos en el context d’un quartet a dos vents i sense piano,
tal i com el de l’Ornette Coleman,
tot i que no tant en aquesta ona free. Amb les guitarres gaudirem primer amb el
projecte del Luis Casado Trio, “Tiempo
Presente”, disc editat per Blue
Asteroid. Després seguirem amb la dolçor de la del Rai Paz Quartet, “Plays Gipsy”, editat per FSNT de la sèrie 1000, per acabar amb el quartet Kind Folk i el seu projecte “Why Not”, editat també per FSNT, i aquesta setmana amb un micro
conte de Carme de la Fuente.
Dir-vos que les
músiques del programa són diverses de la mateixa manera que els estils, car
primer començarem de la més delicada manera amb el projecte de Luís Casado, amb música pròpia un tan
minimalista, per seguir amb el treball de Rai
Paz basat amb el musical de finals dels 50s Gipsy amb balades i swing a dojo. Acabarem de la manera més
contemporània possible amb el quartet de dos vents sense piano, com he dit
abans segons Ornette Coleman, i tot
i que les músiques no seran Free Jazz, sí que seran properes a l’ona
Avant-Garde.
I es va apropant la
data del concert de febrer al Jazz Club
La Vicentina. El 21 de febrer tindrem el projecte dedicat a George Gershwin, a càrrec del Gabriel Amargant Quartet, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix
i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat des
de l’ajuntament de SVdH i organitzat
des del JCLV. Us hi esperem a la Sala Xica el 21 de febrer a partir de les 22h.
I ja ens podem
centrar amb les músiques del programa d’avui, i tal i com he comentat a
l’inici, escoltarem primer el treball del guitarrista sevillà Luís Casado...
“TIEMPO
PRESENTE”
Luís
Casado Trio
Edita
el 2019 Factoria Jazz per a Blues Asteroid
Enregistrat
per José Gómez el 3 i 4 de gener als Mikima Records
Mesclat
per Curro Ureba als Trafalgar Estudios
Masteritzat
per Miguel Ángel González als Black Box Mastering
Produït
per Luís Casado
Luís
Casado, guitarra
Joan
Masana, contrabaix
Manu
Pinzón, bateria
Totes les
composicions són de Luís Casado
mentre que els arranjaments són de tot el trio.
Estem davant d’un
projecte de 40 minuts amb 8 temes i diversitat de tempos, aquests però situats
al 50% entre els més delicats, els de les 4 balades que hi ha, i la resta amb
tempos més vius, tot i que no massa. Diria que el tarannà global és força
tranquil. De precioses balades tenim la del 3er track “Volver” iniciada amb
arpegis del líder, tema a un tempo súper slow. Amb una mica més de tempo tenim
el 5è track “Solitude under no moon” amb una melodia preciosa on es va repetint
plàcidament el motiu principal. Amb la mateixa sensibilitat escoltem el 7è
track, delicat com els altres, amb notes soltes que van trenant la melodia del
tema. I el darrer dels delicats temes és el 8è track “Siempre conmigo”, amb tot
un reguitzell d’arpegis delicats a la intro, esdevenint majestuós
posteriorment. Els quatre restants tenen una major vitalitat tot i que no n’hi
ha cap a tempo súper fast. De fet, tots quatre respiren tempo medium fast, i
així doncs el 1er track “Evolución” ja comença amb el motiu principal repetit
un parell de vegades per després seguir amb el pont i posteriorment tornar a la
A per després iniciar les improvisacions. El 2n track “Alicia” l’inicia el
contrabaixista amb el motiu principal, afegint-s’hi el líder a base d’arpegis
per seguir amb la melodia. El blues del projecte és el 4rt track “Historia”. I
ves per on que si tingués un tempo fast, l’ubicaríem en el millor
rock-and-roll, car el so de la guitarra del líder, una més que probable
“Strato”, se l’hi escau la mar de bé. I ja finalment, el 6è track “En el sótano”
és el més viu, marcant la bateria el context rítmic del tema i amb aires quasi
beats. Tot i aquests inicis, poc podrem esperar els posteriors, uns curtets
canvis farcits de swing i diversitat rítmica posterior.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina del Facebook
de l’editorial Blue Asteroid:
I per començar el seu
projecte he seleccionat la balada...
8.- Siempre conmigo (L. Casado) 5m05s
Doncs ja
veieu de quina manera més tranquil·la i un punt de majestuosa hem començat, amb
aquesta preciosa balada del líder, guitarrista i compositor Luís Casado. Els canvis harmònics, la
cadència dels acords moltes vegades, per no dir sempre, són la gràcia d’un
tema. En aquesta composició de Casado
encara es nota més, car, la bellesa de l’esmentada cadència és evident,
fent-nos gaudir alhora també amb la pròpia melodia. El delicat final ens
recorda que l’inici encara ha estat més delicat, amb uns acords suaus i notes
també amb el contrabaix, en la intro del tema. La melodia entra per la porta
gran, majestuosament, i també el ritme i tempo de la mà també del baterista Pinzón, i tots tres encarrilen l’espai
vers les improvisacions, la del líder primer, tot i mostrant-nos el seu refinat
gust interpretatiu, on la respiració, silencis, en són la clau de volta. Un
curtet solo de Masana al contrabaix
ens ha retrobat amb la melodia d’aquest “Siempre conmigo” de Casado, i per extensió de tots tres, car de tots tres en són els
arranjaments. Preciós tema per començar el programa d’avui.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguirem amb el
primer track del disc, ara ja més vitals...
1.- Evolución (L. Casado) 3m43s
I tot i els inicis
d’aquest tema amb el motiu principal, ha esdevingut quelcom tranquil també. El
Groove hi és, allò que fa que camini el tema tot i semblar-nos que no, que és
força delicat, fins i tot lent. Però no, aquest tema es va desenvolupant també,
i en la magnífica improvisació del líder arriba a moments intensos que
destaquen per sobre de la dinàmica global d’aquest “Evolución”. Potser el títol
ja ens parla d’aquesta i segur que de la seva evolució. Un primer solo l’hem
tingut amb el contrabaix de Masana
amb un so potent i rítmic, alhora que amb precioses referències melòdiques, les
que ell ha trobat relacionades amb l’harmonia. I el solo del líder iniciat
dolçament, ha esdevingut quelcom més a mode de crescendo d’intensitat
emocional, també gràcies a la col·laboració del baterista Pinzón. El delicat so del líder està acompanyat d’una molt bona
tècnica i fraseig, però per sobre de tot domina el control sobre els silencis,
la tendència a deixar “respirar” els temes, la qual cosa s’agraeix, car, la
interpretació pausada, tranquil·la, fa que sovint gaudim més els oients del
plaer de l’escolta.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió
I encara amb més temes
d’aquest molt delicat guitarrista amb el tema..
4.- Historia (L. Casado) 6m28s
Doncs com ja havíem
dit en la presentació, aquest és un tema farcit de Rock&Roll tot i que
suau, com és tot el projecte. Un Blues més o menys clàssic, rítmic, amb so
delicat per escombretes bàsicament, però també per la sonoritat de tots ells. I
sinó, imagineu-vos el tema a cop de caixa, bombo, timbales, plats i tot a un
bon volum; seria tota una altra cosa. Aquests estris però hi apareixen
posteriorment però amb aquesta contenció sonora. Tot i això que us comento,
contrabaixista i baterista han fet ben al final uns “quatres” però igualment
delicats. La melodia se’ns enganxa ja des de l’inici, i així la gaudim i fins i
tot la podríem situar en aquella època daurada del R&Roll amb el típic so
de la “Strato”, que crec jo deu ser la guitarra, o potser una “Tele”. El solo
de Luís a la guitarra ens l’ha
mostrat de nou en tot el seu esplendor. Delicada digitació, so nítid i clar,
fins i tot amb acords, i silencis, molts silencis i gran tècnica i fraseig. Masana al contrabaix ha seguit el
perfil del tema, ell també amb un magnífic so situat a la part alta del seu
mànec, però no només, i amb molt bona pulsió rítmica. El retorn al tema, ens ha
apropat al final d’aquesta “Història” del Blues i R&Roll. Algú va dir que
el R&Roll no era sinó Blues interpretat més ràpid i amb l’ànim de fer
ballar, i això ho dic jo.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ja per acabar el
projecte del Luís Casado escoltarem
el tema...
6.- En el sótano (L. Casado) 4m58s
Doncs amb aquest tema
hem fet una passa endavant, rítmica i potser un pèl més potent, tot i que no
massa. El tema té una primera part marcada pel motiu principal repetit i el
ritme així com trencat, per canviar al swing en el curtet pont, i jo que l’he
trobat massa curta aquesta intervenció solista a tot swing, ha. El tema l’ha
iniciat Masana al contrabaix amb la
línia base del tema per després afegir-s’hi tots tres, ja amb tota l’energia
del món. El solo del líder sobre la A a ritme trencat (a vegades no sé pas com
dir-ho) però sí quasi “beat” amb dos acords de base que el baixista ens mostra
clarament, ens l’ha mostrat de nou brillant. I és que aquest guitarrista domina
clarament el seu instrument, sobretot tot domina el seu so i llenguatge nítid i
clar, gens embrutat, alhora que per descomptat domina la tècnica. Un solo de
remarcable bellesa que ha anat creixent fins l’inici del solo del baterista Pinzón. A aquest l’han recolzat els dos
companys amb notes soltes en el seu magnífic solo, per després tots plegats
retrobar el tema, la A, al mateix ritme i tempo i el curtet pont amb swing, de
nou la A i així acabar el tema així com en suspensió. Magnífic tema per acabar
aquest projecte del Luís Casado Trio.
I després d’aquest
projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el bell
mig d’algun dels projectes del programa.
I nosaltres seguirem,
però abans...
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I sí, seguirem amb
les guitarres i ara serà la de l’amic Rai
Paz de Casacuberta i el seu...
“PLAYS
GIPSY” (By Jule Styne & Stephen Sondheim)
Rai
Paz Quartet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT1015
Enregistrat
per Sergi Felipe el 17 i 18 d’agost de 2017 a l’Underpool Studio, Esplugues de
Llobregat.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Rai Paz, Assumpte de Casacuberta i Lisard Paz
Productor
executiu, Jordi Pujol
Rai
Paz, guitarra
Toni
Saigi, piano
Pau
Sala, contrabaix
Andreu
Pitarch, bateria
I la col·laboració de
Mayte Alguacil en el #11
Totes les
composicions són de Jule Styne amb
lletra de Stephen Sondheim.
I és que estem davant
d’un projecte on en Rai Paz Quartet
repassen els temes d’un dels més importants musicals de Broadway, anomenat “Gipsy”.
En el llibret interior del disc, en Federico
Bada,”Colbran” ens explica els ets i uts de la història a partir de la qual
va sorgir aquest magnífic musical, o sigui que lo seu seria que adquiríssiu
aquest disc entrant a la web que us posaré al blog del programa:
Estem doncs davant d’un
projecte de quasi una hora de les millors peces d’aquest magnífic musical “Gipsy”, 13 per ser més concrets. Els
ritmes i tempos varien segons les escenes i històries del musical, havent-hi
balades precioses i temes més vius. Els dos primers temes són vius de tempo,
molt més el segon, mentre que el 3er trak és una preciosa balada. I parlem per
l’ordre comentat de “May we entertain you”, “Some People” i “Small World”. A
“Mr Goldstone”, I love You, a l’original, hi tenim un swing magnífic a
medium/high, mentre que la més dolça i delicada és “Little Lamb”. El swing
torna amb “You’ll never get away from me”, mentre que els valsos els ballarem
amb “If mama was married”, també amb momentets de swing. I encara amb dos temes
del primer acte com són “All I need is the girl”, també swingat delicadament
des dels inicis. Mentre que l’himne dels musicals “Everything’s coming up
Roses” va a tot tempo fast i swing a tope, també, melodia que segurament
reconeixerem. El segon acte comença en aquest disc amb el “Together”, també amb
un bon swing alhora que breaks els de l’arranjament, com quan el líder ens fa
una magnífica interpretació a guitarra ell solet. I amb “You gotta have a
Gimmick”, el swing hi és, tot i que més relaxat de tempo. I sembla que estem
davant d’un Blues per tempo arrastradet però no ho és, i aquest és “Let me
entertain you”, una magnífica balada amb tot el so càlid de la guitarra de Rai. I potser el més vital del projecte
és el darrer cantat per Mayte,
“Rose’s Turn”. Ella li dóna la millor presència i potència al tema, cantat amb
frescor i desimboltura, la “poca wertgonya” de la mare, on acaba explicant,
trista i sentint-se inútil, com sempre s’ha aprofitat de les filles. Magnífic
treball dels quatre més una, al final.
Doncs us proposo
escoltar els temes partint del primer acte i seguint amb el segon, o sigui que
aquesta és la balada....
3.- Small World (J. Steyne & S. Sondheim) 4m29s
Rose i les seves
dues filles, Baby June i Louise, fan varietés al circuit de
vaudeville pels Estats Units a
principis dels anys vint. Rose,
l’arquetip d’una dona de teatre, d’escena, és una mare agressiva i dominadora, la
qual empeny les filles a actuar. Mentre que June és una estrella infantil extrovertida i amb talent, la jove Louise, és tímida. L’acte primer té una
primera cançó, "May We Entertain You", que canten una i altra vegada,
amb June sempre com a eix central i Louise sovint com un dels
"nois" ("Baby June & Her Newsboys"). Rose té grans somnis per a les noies,
però troba contratemps econòmics, per això intenta demanar diners al seu pare,
sense aconseguir-ho ("Some people"). No queda clar si demana calers
al pare de les noies o al seu. Quan Rose
es troba amb un agent, Herbie, aquesta
el persuadeix perquè es converteixi en el seu mànager utilitzant les seves seductores
i femenines arts ("Small World") de la manera que hem escoltat.
I quin swing més
delicat ens han fet els nostres herois en aquest tema ple de seducció; la
pròpia melodia així ens ho sembla. En Rai
l’ha començat amb una intro molt dolça a guitarra sol, per ja escoltar-los
interpretant el tema i melodia principal seguidament. Quina calidesa la de la
guitarra del líder en l’exposició del tema i per descomptat que també la del
solo del Toni al piano. Aquest ha
remarcat amb notes i silencis el swing implícit, i desenvolupat una delicada
improvisació per després tots plegats recuperar el tema i acabar-lo
delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
I seguim amb el
delicat swing del tema...
6.- You’ll never get
away from me (J. Steyne & S.
Sondheim) 4m37s
Les noies creixen i June, ara com a Dainty
June, té l'oportunitat d'actuar per al Sr.
Goldstone del Circuit Orpheum
("Mr. Goldstone, I Love You"). Mentrestant, Louise celebra el seu aniversari sola i demana el seu regal
d'aniversari, un petit xai, com l'edat que ella té llavors ("Little
Lamb"). Després que Rose
rebutgi la proposta de matrimoni d’Herbie,
ell fa com si marxés, però ella li assegura que mai no es podrà allunyar d’ella
("You'll Never Get Away From Me"). I piano i contrabaix han iniciat
amb acords descendents la intro d’aquest tema. La melodia ha aparegut amb la
guitarra delicada del líder Rai Paz
i compilador de tot plegat. Ell mateix ha iniciat i desenvolupat el seu solo
farcit de delicat gust amb mestria demostrada i mesurada, plàcida i melòdica
interpretació. Toni ha liderat el
trio base amb un solo percussiu i farcit de swing amb el suport d’en Pau Sala i Andreu Pitarch, aquest darrer gaudint d’allò més per com ha omplert
els espais. El pianíssim del Toni ha
estat rítmic però també un tan minimalista per silencis. Pau ha desenvolupat un curtet solo melòdic, amb calidesa també i
ple de tècnica. El retorn al tema, ens l’ha acostat al final, acabant-lo de
cop, amb acords descendents de la mateixa manera que l’han començat.
Aquest musical
sorgeix però de les memòries de Gipsy
Rose Lee, la més famosa “stripper” que s’hagi dedicat mai al “Burlesque”.
La història parteix d’una mare, Madame
Rose, autoritària i frustrada que va voler projectar-se mitjançant les
seves filles, tractant-les de la pitjor manera i manllevant-les l’educació
adequada i la seva infantesa i primera joventut. Les va obligar a ser artistes
amb grans dosis de crueltat explotant-les també. Les dues filles la van deixar,
i els seus èxits posteriors varen fer que la mare castradora se sentís inútil.
De fet, ella mateixa s’hi va sentir, car ningú la va obligar i així quedà palès
en el darrer tema “Rose’s Turn”, el que canta Mayte Alguacil. Un musical que es va estrenar el 1959 on la mateixa
Rose Lee hi va assistir acompanyada
de fill i marit. Sembla que el nen li va preguntar: “Ma, how do you feel?”
(Mare, com et sents?) i ella va respondre curt i ras “Home”, (a casa). I és que
el seu home va ser el gran director de cinema Otto Preminger. Posteriorment es van fer d’altres realitzacions com
la pel·lícula el 1962.
I acabarem el primer
acte amb el vital tema....
9.- Everything’s
coming up Roses (J. Steyne & S.
Sondheim) 4m54s
I seguint amb la
història...
Actualment com
"Dainty June and Her Farmboys", actuen finalment al Circuit Orpheum ("Dainty June and
Her Farmboys"). June s’ofereix
a una escola d’arts escèniques després d’una audició. Tanmateix, Rose ho rebutja, negant-se a trencar
les actuacions. Louise i June
fantasiegen per com seria seva la vida si Rose
es casés i acabés amb els espectacles ("If Momma Was Married"). Uns
mesos després, encara d’espectacle en espectacle, Tulsa, un dels nois que hi actua, confia a Louise que ha estat treballant en el seu propi llibret-guió
("All I Need Is the Girl"), i Louise
fantasieja de nou que ella i ell podrien fer-ho junts. Poc després, June es troba a faltar, i en una nota
explica que s’ha emmalaltit per culpa de la seva mare i de la gira sense fi, i
s’ha escapat amb Tulsa, i diu que
representaran l’obra del noi. Rose
està ferida, però jura de manera optimista que farà de Louise una estrella, proclamant que "Everything’s coming up
Roses, Tot va a sortir de Roses".
I aquest tema té una
vitalitat i positivitat increïbles tal i com diu el títol. L’han començat amb
una intro que ben aviat s’ha desenvolupat amb el tema ple de tempo, ritme i
swing. Rai mateix ha desenvolupat el
seu solo d’una manera excelsa amb algunes referències musicals creuades, bon
tempo, Groove, gust en la improvisació i bona tècnica. Toni l’ha seguit de la mateixa manera, improvisant de manera
percussiva amb energia, la d’ell i la de la base rítmica, amb el “walking” d’en
Pau i el “swing” per xarles, ride i
demés estris de la bateria de l’Andreu.
El nostre pianista ens ha mostrat el perquè és un dels joves pianistes que més
en forma està i a qui veiem més en concerts i Jams. Després d’ell, recuperació
de tema i final clamorós i delicat allargament.
Rai
Paz,
com a responsable primer de tot plegat, ha concentrat en aquest CD quasi totes
les músiques de la partitura de Styne,
si n’exceptuem en el primer acte “L’Overture”, ”Baby June and her newboys”,
“Dainty June an her Farmboys” i “Broadway”, mentre que del segon acte no
escoltarem “l’Entreacte” i “Madame Rose’s Toreadorables”, havent-hi algunes
repeticions en l’obra d’algunes de les cançons que ells evidentment no han fet.
I ja en el segon acte
us proposo escoltar...
10.- Together (J. Steyne & S. Sondheim) 4m12s
Louise és ara una
jove, i Rose ha construït per a ella
una imitació pàl·lida com a Dainty June.
Utilitzant les dues noies, Rose i Herbie
intenten de valent vendre l’espectacle "Madame Rose's Toreadorables"
a una indústria de vaudeville esvaïda i paupèrrima. Tot i això, continuen junts
("Together, wherever you go”, “Junts, allà on anem"). I la història
segueix i us animo a cercar-la i acabar-la de llegir per seguir més i millor
aquesta música.
Doncs amb aquest tema
també farcit de swing ens han acaronat amb la melodia i les seves
interpretacions. Iniciat per guitarra i bateria amb la melodia principal, la de
la A, per després escoltar-los en el pont i finalment en la C, modificació de
la A. Les improvisacions han aparegut pel líder Rai després d’un primer tros a guitarra sol, com també ha fet
després el Toni a piano sol. Ells
dos han estat genials, com en els temes anteriors, i també el molt bon solo de
l’Andreu a la bateria, per després
de tots tres aparèixer el tema i acabar-lo delicadament.
I acabant amb els
comentaris...
Sembla que és una de
les millors partitures teatrals composta per un geni anomenat Jule Styne autor ell mateix d’una
llarga llista d’espectacles com són “Gentleman prefer blondes”, “Funny Girl”, i
un llarg etc. En aquest musical, hi ha una de les millors composicions,
considerat un dels himnes del “American Musical Theatre” la que clou el primer
acte “Everything’s coming up Roses”. Qui va fer de Rose Lee va ser la millor que hagi trepitjat un escenari, Ethel Merman. Una gran artista amb un
veu plena i potent que va protagonitzar innombrables musicals com varen ser “Girl Carzy”, de George Gershwin, “Anything Goes” de Cole Porter, “Call me madam”, d’Irving Berlin i molts més. Els nostres herois han fet un treball
extraordinari en extreure lo millor de les partitures de June Styne adaptades al món del Jazz, amb tot el swing quan aquest
ha estat requerit i necessitat alhora amb unes magnífiques interpretacions de
tots quatre més una, en el darrer tema.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I per acabar
projecte, per descomptat que l’hem d’acabar com realment s’acaba el musical i
també projecte, i serà amb el tema on hi col·labora Mayte Alguacil...
13.- Rose’s Turn (J. Steyne& S. Sondheim) 4m17s
I ja finalment, Louise es converteix en una estrella del
burlesc important i ja no necessita la seva mare. Rose i Louise, que s'ha
convertit en el sofisticat espectacle "Gypsy Rose Lee", té un amarg
argument. Rose, trista, inútil i
amargada, revela que la veritable motivació de totes les seves accions ha estat
viure vicàriament a través de les seves filles, perseguir l’estrellat que volia
per a ella mateixa, i no per les seves filles ("Rose's Turn").
I aquí Mayte ho “clava” cantant enèrgicament,
amb una veu potent i extrovertida, una veu que es projecte vers l’espai, amb
una perfecte afinació; i d’ella i de les seves demés virtuts en sabem força. I
de quina manera més vital comença, i de quina manera segueix desenvolupant el
tema on Rose se suposa que confessa
tots els seus pecats. Un tema no gens fàcil de cantar amb una estructura
complexa, això sembla aparentment, amb canvis diversos, també de ritme, amb un
swing magnífic i on ella es veu impel·lida també a parlar quasi a tot crit. El
swing magnífic del tros on se la sent dir repetidament de “Mamma”. Després...
un break increïble entremig amb guitarra i veu és el canvi més important del
tema, com si d’un nou tema es tractés. Moments posteriors aparents de
creixement de tempo amb l’Andreu a
tot ritme, i sí de clímax, i de nou el swing ha aparegut al final per
apropar-nos al final del tema a tot crit “for me, for me” que diu Mayte. Deixem doncs aquest magnífic
treball d’investigació que ha fet en Rai
Paz de Casacuberta, dedicat a aquest musical i per extensió al “Burlesque”
en general. Magnífic treball Rai,
teu i de tots i de Mayte en aquest
darrer tema.
Doncs ja acabarem el
programa d’avui i ara fent una altre canvi estilístic, aquest força evident, amb
el magnífic treball anomenat
“WHY
NOT”
Kind
Folk
Editat
per FSNT 557
Enregistrat
per Michael Perez-Cisneros el 19 de novembre de 2017 als Big Orange Sheep
Studios, Brooklyn, Nova York,
Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington
Produït
per John Raymond
Productor
executiu: Jordi Pujol
John
Raymond, trompeta, flugelhorn
Alex
LoRe, saxo alt
Noam
Wiesenberg, contrabaix
Colin
Stranahan, bateria
Doncs excepte el
primer tema, d’on han agafat el nom del quartet, “Kind Folk”, que és de Kenny Wheeler, i el darrer, “Silence”
de Charlie Haden, la resta són dels
diferents membres del quartet.
I sí que estem davant
un disc innovador per composicions i manera d’interpretar-les, projecte amb
quasi ¾ d’hora de música i 10 magnífics temes. El tempo també és divers
havent-hi balades, temes amb un modern swing i d’altres on es fa difícil
precisar els seus ritmes. Les balades o temes slow, són el 2n track “Capricorn
Lady” iniciat pel motiu principal a càrrec del contrabaix. El curtet 6è track
“Future Self” l’interpreten només els dos vents, mentre que el tema de Haden, “Silence”, s’arrastra com ho fan
les escombretes iniciat també amb la melancòlica melodia del contrabaix, per
després afegir-s’hi els dos vents. Hi ha dos temes curtets on ens mostren la
seva vena més Free i que són el 8è track de 41 segons “Glimmer” a saxo alto i
bateria, mentre que l’altre és el 3er “Break” a trompeta i bateria. El 4rt
track “#14” l’inicien els dos vents amb una melodia quasi dissonant i així
seguiran a un tempo mèdium i ritmes diversos no identificats. El 7è “Motion
Sickness”, l’inicia el baterista amb una intro trencadora per després
afegir-s’hi els vents, també amb un ritme complicat de discernir, però amb una
mena de Groove persistent que no ens deixa impassibles. El 1er track, el de Wheeler “Kind Folk” té un ritme marcat
pel motiu principal a càrrec del contrabaixista, afegint-s’hi els dos vents
posteriorment amb la melodia i tempo prou viu. Un tema avant-garde de totes,
totes, és el 9è track “Waiting for the open door”, tot i els canvis
estructurals posteriors de tot tipus, melòdics, rítmics i harmònics. I ja per
acabar, el 5è track és on trobarem el millor i contemporani swing, tot i que
primer ens trobarem amb una intro a dos vents i baterista, i mica a mica el
contrabaix per arribar als solos i el preciós swing, tema anomenat “Landmarks”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/kind-folk-albums/6722-why-not-digipack.html, I també del
grup: http://kindfolkband.com/.
Doncs us proposo
escoltar els temes més vius del projecte, tot i que no ho són massa, i serà el
del baterista Colin Stranahan.....
7.- Motion Sickness (C. Stranahan) 5m03s
I el mateix
compositor i baterista ha començat aquest tema farcit de melancolia per la
melodia de notes llargues dels vents que no per com el baterista l’interpreta. Wiesenberg al contrabaix també va a la
seva bola, amb l’Stranahan a mode
d’improvisació permanent i col·lectiva de tots dos. Els altres dos, els vents,
faran el mateix tot i alternant melodia i improvisació, tots quatre en l’ona
contemporània per concepció que no tant per sonoritats, que tot ja vindrà. Una
melodia primer iniciada pel flugel de Raymond
i després pel saxo alto de Lore, i
posteriors improvisacions de tots dos també amb notes llargues i melancòliques.
Una bon introducció al canvi estilístic que més endavant es desenvoluparà.
Quan els músics de Kind Folk van tocar per primera vegada
junts en un petit apartament de Brooklyn
el 2014, hi va haver una sinergia immediata. Passaren els mesos abans de tornar
a tocar junts, però quan van tornar a unir-se, la mateixa connexió encara hi era.
Quatre anys més tard, després d’un bon grapat d’altres sessions i fins i tot un
primer concert fallit, el grup treu el primer àlbum de debut, "Why Not", amb Fresh Sound New Talent al setembre del
2018, aquest que esteu escoltant.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Seguirem amb el
primer track del disc i tema de Kenny
Wheeler...
1.- Kind Folk (K. Wheeler) 7m02s
I aquest és el tema
que Kenny Wheeler va fer el 2000
enregistrat en directe al Birdland a
quartet amb Lee Konitz, Gunnar Plümer
i Frank Wunsch. D’aquest tema han
agafat el nom, o sigui que aquest quartet es diuen “Kind Folk”, “gent amable”.
I parlant de Kenny Wheeler...
Nascut a Toronto el 1930, però amb seu al Regne Unit des de 1952, Kenny Wheeler era a finals dels anys
seixanta una figura molt apreciada de l'escena londinenca, vivint una mena de
doble vida, com a trompetista i intèrpret de fiscorn post-bopper inspirat en Clifford Brown i l'Art Farmer i com a intèrpret pioner de Free que es trasllada a un
territori inexplorat al costat d’improvisadors com John Stevens, Evan Parker, Dave Holland i Derek Bailey. La tradició
del jazz i l'experimentació lliure s'entrellaçaran en la paleta de Wheeler com a actor i compositor.
Segons ell va dir, "la manera Free de tocar va relaxar la meva manera de
tocar convencional i això va donar forma als meus solos Free", i les idees
descobertes per improvisar, especialment l'afició als grans salts d’intervals,
van ser desplegades posteriorment a les seves composicions. Va citar a Duke Ellington, Gil Evans i Stan Kenton com a influències
formatives en la seva forma d’escriure, però també va escoltar de prop la
composició clàssica i contemporània; Paul
Hindemith va ser una altra influència clau. La “melodia” era el nucli de la
seva pròpia escriptura, i sempre trobava noves maneres d’emmarcar-la,
harmònicament i rítmicament. Pel que fa a l'atmosfera emocional, va trobar animes
melancòliques. "La música trista em fa sentir feliç", va dir.
"Els meus preferits en el jazz són els que semblen una mica tristos. Billie Holiday, Miles Davis."
I aquest tema de Wheeler jo diria que l’han fet a un
tempo més viu que l’original del malaguanyat trompetista. La melodia és la
mateixa, no es pot canviar, tampoc l’estructura, però sí el tempo i ritmes. En
la pulsió del contrabaixista Wiesenberg
hi ha implícit el tempo d’una determinada persistència, mentre que Stranahan continua anant de per lliure.
Ells dos fan però que el tema camini, per descomptat. Els dos vents solistes
han fet les seves improvisacions, i primer ha estat en Raymond ara a la trompeta. Un so càlid en el registre mig i baix,
encara amb notes llargues, i alguns fraseigs magnífics en el registre més agut
i farcits d’arpegis inversemblants per dificultat, també amb notables salts
d’intervals amplis. El canvi sonor posterior en escoltar l’alto en el registre
baix evidencia la recerca de sonoritats extremes. La mestria d’aquest se’ns ha
fet palesa també amb moments brillants i fraseigs lligats tot i la velocitat
d’execució, també interpretats amb un exquisit gust. Gran tècnica dels dos
vents, i també la dels dos de la base rítmica. Recuperen el tema i ja ens
apropen al final, també amb les notes del contrabaixista, les primeres que hem
escoltat, i les darreres.
I seguirem de la
manera més contemporània possible amb el 9è track, tema del trompetista Raymond....
9.- Waiting for the
open door (J. Raymond) 7m34s
I més
contemporaneïtat hem escoltat en aquest tema iniciat pels dos vents i baterista
amb una increïble intro. El tema pròpiament dit apareixerà de manera melòdica
ja amb tots quatre, amb un pont a càrrec del compositor i trompetista, tot ser
manifestament difícil reconèixer-ne l’estructura. A banda d’alguns curtets
moments, el ritme és d’un 3x4, el típic del vals, ideal per aquesta composició.
Sí que sabem quan el compositor ha
iniciat el seu solo a trio i que ho ha fet amb una sonoritat contemporània la
de la seva trompeta, alhora que també li veiem reflectit l’estil per com
desenvolupa el seu fraseig. I és que la infinitud de la música ens la fa
estimar per com cadascun dels músics sap trobar nous i bells, amb b alta, bells
camins. Els amplis intervals i quasi dissonàncies ens apropen també a la
sonoritat més avant-garde com és questa, tot i ser-ho amb un tarannà amable, no
massa trencador. Gran solo de tots dos, cadascun amb la seva personal manera
d’entendre-ho i d’explicar-ho, i clara compenetració en el projecte col·lectiu
de tots quatre. Al final, semblen haver recuperat el tema i motiu principal per
acabar-lo a ritme de vals, com ha estat fet tot el tema.
El grup inclou el
trompetista / flugelhornist John Raymond,
el saxofonista alto Alex LoRe, el contrabaixista
Noam Wiesenberg i el baterista Colin Stranahan. De manera individual,
cadascun dels músics s’ha desenvolupat per la seva pròpia vàlua i ha anat aconseguit
reconeixement en ascens com a músic. Després d'haver publicat nombrosos àlbums cadascun
d’ells en solitari de la seva pròpia música, han obtingut elogis de fonts com
el New York Times, la revista Downbeat, JazzTimes i d’altres. És
indubtable que cadascú s’ha establert com a veu important en el panorama
mundial del jazz.
I acabarem amb el
tema també de Raymond anomenat...
5.- Landmarks (J. Raymond) 4m57s
I amb aquest tema,
també iniciat per baterista ara a escombretes, i ambdós vents fent la melodia,
hem acabat el projecte dels Kind Folk
i programa d’aquesta setmana. Remarcable el duet a dos vents fent la melodia
interpretat a l’uniso i amb moments amb clara variació tonal de l’un vers
l’altre. Un tema que posteriorment ha tingut tot el Swing que no ha aparegut en
els temes anteriors. I és curiós com mica a mica el baterista hi va
participant, primer quasi gens i després a tot sac, considerant que el
“walking” del contrabaixista ha aparegut ja des de l’inici de les
improvisacions. Un tema magnífic amb un Swing evident i d’una modernitat sense
cap mena de dubtes, amb uns solos dels dos solistes de gran nivell i
contemporaneïtat. Tècnica a dojo és el que fa falta per poder interpretar
d’aquesta manera, i anys i panys d’estudis de tot tipus, alhora que milers
d’hores de classes, d’escolta musical de referents de cadascun d’ells. Els
“vuits” de contrabaix i baterista ja al final, han acabat d’arrodonir aquest
magnífic tema que ha acabat amb l’uniso dels dos vents fent la melodia i
acabant-lo delicadament.
Tanmateix,
col·lectivament, el conjunt és superior a la suma de les seves parts. Kind Folk presenta principalment
composicions originals escrites per cadascun dels músics, i cadascun dels quals
aporta el seu estil compositiu personal al grup per formar finalment un so de
quartet únic, propi. El grup també inclou material seleccionat de músics com Kenny Wheeler, Charlie Haden, Ornette
Coleman i altres, tot i que en aquest disc, els dos primers són els autors de
dos dels temes. Per tot plegat, no hi ha dubte que "Why Not" és només
el principi d’un gran futur per a aquest grup de músics amb idees semblants que
s’aniran desenvolupant en el temps.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la
data del 21 de febrer, divendres a les
22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 396: Mar Serra Grup, Marina Vallet 4tet i Alfonso Calvo 7tet, dimecres 5 de febrer de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa magnífic per la seva diversitat musical, encabida en el Jazz
però també en el primer projecte “I
sempre demà” de Mar Serra Grup,
en la música contemporània. Més músiques de casa nostra són les del projecte de
Marina Vallet, “Cíclic” i ja
situant-nos al País Gallec
escoltarem el “Monday Mood” de l’Alfonso Calvo Septet, i aquesta setmana
amb un micro conte de Teresa Tuset.
I recordar-vos que el
proper concert al Jazz Club La Vicentina,
serà el del 21 de febrer, divendres a
les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I ja directament
podem anar a escoltar les primeres músiques i que seran les més contemporànies
però també delicades, les del projecte..
“I
SEMPRE DEMÀ”
Mar
Serra Grup
Editat
per Columna Música
Enregistrat
per Jaume Figueras als Estudis Ground de Cornellà de Terri, Girona.
Mesclat
i masteritzat per Dènys Sanz
Produït
per Mar Serra.
Mar
Serra, piano i composicions
Lluna
Aragón, violí
Martí
Serra, saxos soprano, tenor i clarinet
Jaime
Basulto, guitarra
Franco
Molinari, contrabaix
Joan
Vidal, bateria
Aquest és un projecte
sorprenent per músiques i composicions, encabides majorment en la música
contemporània amb el Jazz donant-li la mà. Totes les composicions són de la
líder i pianista Mar Serra, tot i
que algunes cançons diu ella que tenen algunes notes d’altres autors que ja
comentaré. 9 cançons i més de 40 minuts de música, molts dels moments relaxada
tot i que no exempta de ritmes i tempos. El projecte comença amb “Mar enllà.
Cançó”, tema preciós i delicat a piano i saxo soprano. El 4rt track “Si mires
lluny”, és una meravellosa balada iniciada amb intro de piano i contrabaix per
després escoltar la melodia amb clarinet i violí fent un duet preciós. Ja
canviant l’estil podrem escoltar el 6è track “L’enyor, encara”, amb notes de Manuel Blancafort, iniciat dolçament
per pizzicato de violí i guitarra, tot i que després hi haurà la dolça melodia
amb aires de l’est i després vindrà un canvi rítmic substancial. El 3er track
“Des del no res”, amb notes de Robert
Gerhard en un tema iniciat rítmicament ja de ple en el món contemporani,
tot i haver breaks rítmics entremig del tema, i aquí amb saxo tenor i guitarra,
el tempo però creixerà després. El 7è track “Perduts potser”, amb notes de Xavier Montsalvatge, segueix el tarannà
del tema anterior per músics i canvis rítmics, amb la diversitat musical per
notes diferents les de Montsalvatge
i pròpies de l’autora. El 8è trak “Esclat de veritat”, amb notes de M. del Mar Bonet per a l’estimat Jordi Cuixart ens situa en un tempo i
ritmes relativament vius, i fent-lo a quartet de piano, violí, contrabaix i
bateria. El2n track “Mar enllà. Dansa”, amb notes de Frederic Mompou, té també una bona vitalitat i melodies a duet de
violí i soprano, havent-hi uns magnífics marcatges rítmics en el solo del
soprano. Més viu és el 5è track “Llum d’un caminar”, iniciat amb una curta
melodia a càrrec de violí i saxo tenor, desenvolupant aquest un gran solo i la
resta donant-li tot el seu suport. I ja per acabar, el 9è track que titula el
disc “I sempre demà” és rítmicament també vital tot amb una melodia que se’ns
enganxa ben aviat per la seva bellesa. Els ritmes són a vegades propers als del
Calipso o similars, essent doncs un tema ple de joia i esperances diverses, per
això diu ella, “I sempre demà”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
Doncs crec que per
començar ho podem fer amb el delicat tema a duet de piano i saxo soprano, anomenat
1.- Mar enllà. Cançó (Mar Serra) 2m32s
I de quina delicada i
un mica trista manera hem començat el programa. Amb una melodia un tant
melancòlica però d’una gran bellesa interpretada primer per la líder,
compositora i pianista Mar Serra per
després afegir-s’hi en Martí Serra
al soprano. “Mar enllà” es titula, i és així com ens fan entendre i imaginar
les vicissituds que ens poden passar, o que els hi poden passar, als que
s’aventuren a anar mar enllà. I aquí ens venen molts pensaments al cap, i doloroses
imatges de refugiats buscant una millor vida i moltes vegades trobant la pitjor
de les morts. És clar que aquesta és una apreciació meva. I sobre les
sonoritats, profunds i brillants els acords de suport i delicades les seves
notes, i què càlida pot arribar a ser la sonoritat del saxo soprano, alhora que
potent i cridanera a voluntat de l’executant en segons quins moments musicals,
els més “free” possibles.
Mar
Serra,
pianista i compositora de Barcelona.
Especialitzada en
música clàssica, contemporània, de noves tendències i experimental. Es formà
entre Barcelona i Madrid amb músics
com Carmen
Deleito, Josep Colom, Ramon Coll, Miquel Farré, Ferenc Rados, Andrej Jazinsky,
Leonid Sintzev, Pierre Reach i Lluís Claret, obtenint el Títol Superior
l’any 2001 al Conservatori del Liceu.
En el camp de la música de cambra obtingué el Primer Premi en el Xè Concurs de Música de Castellterçol
juntament amb el violinista Albert
Rodríguez l’any 2003, així com el premi al millor duo català en el 50è Concurs Internacional Maria Canals
l’any 2004. Posteriorment formà duo amb la violoncel·lista Amaia Ruano, amb qui actua regularment en sales i teatres de Catalunya. Formà part del grup
d’Etno-fusió “Mushka”, amb el qual varen
estat seleccionats pel circuit estatal INJUVE
2005, guanyant el 1er premi en el Xè
Concurs de Música Acústica Garcilaso 2005.
I seguirem amb més
música d’aquesta magnífica pianista i compositora, ara però ja una mica més
contemporanis i un tant rítmics i canvis diversos, amb el tema amb notes de Xavier Montsalvatge....
7.- Perduts potser (Mar Serra) 6m47s
I doncs sí que ens
sembla que a més a més de les seves notes, les de la Mar, hi sonen les del gran Xavier
Montsalvatge. I és que aquest és un projecte barreja de música
contemporània i espurnes improvisatòries, si em permeteu aquest terma, del Jazz
més modern. El violí de Lluna sona
així de contemporani i també els acords quasi dissonants de la líder al piano,
alhora que les percussions i sons diversos de la bateria del Joan, ell mestre en això de dominar
tots els ritmes possibles, i que ves per on tindrem el proper 21 de febrer al Jazz Club La Vicentina encabit en el
projecte del Gabriel Amargant Quartet.
L’han iniciat violí i percussions de la manera més contemporània possible, per
després afegir-s’hi la líder al piano amb els esmentats acords. El ritme
trepidant hi és des dels inicis, i així ha continuat fins el break on quasi tot
s’ha aturat, quasi, perquè el so del piano de Mar, ara dolç, no ho ha fet, i tampoc el del violí de Lluna. Elles dues ens han acaronat amb
la seva música, ara molt més relaxada i tranquil·la. Però ben aviat hi tornen
amb el ritme i tempo, Lluna i Joan per després Mar en un tema que han fet a quartet, un quartet força especial i
potent amb moments de delicadesa també, i és que el contrabaix d’en Franco sempre hi ha estat. Des d’aquí
un record per en Xavier Montsalvatge.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Seguirem ara amb el
trencador tema amb notes de Frederic
Mompou anomenat...
2.- Mar enllà. Dansa (Mar Serra) 5m26s
Doncs aquest “Mar
enllà. Dansa”, vital i rítmic, amb tot el sextet ha estat farcit d’una sonoritat
mediterrània també, i ara sí, no tant contemporània, amb canvis rítmics que
també hi són. El tema ha començat amb la bateria tocada amb les mans com fa en
d’altres temes el Joan, recolzat
pels acords de piano, notes de contrabaix i potser guitarra, per després una
melodia introductòria a càrrec de saxo soprano i violí. El tema potser hagi
començat després amb piano i les melodies compartides de violí i soprano, i
sempre per sota tota la màquina rítmica amb bateria, guitarra i contrabaix. El
motiu principal rítmic amb el qual han començat ha servit també com a suport
per la magnífica improvisació d’en Martí
Serra al soprano en clau més que moderna i seguint el tarannà del tema, en clau
mediterrània. El contrabaix d’en Franco
ha aparegut una mica, barrejat amb el motiu principal melòdic fet per violí,
piano i soprano. Lluna ens acaronat
de nou amb la melodia d’aquesta dansa de mar enllà, i també el duet melòdic
d’ella amb el Martí al soprano,
recordant-nos la preciosa melodia d’aquesta dansa tot arribant al final,
acabant-lo de cop.
Actuà com a solista
en la versió per a piano i cor de l’òpera La
vida breve de Falla l’any 2003
al Teatre de l’Aliança de Poble Nou,
i en l’espectacle “Somiant el Carnaval
dels Animals” al Teatro de la Villa
de Madrid (desembre del 2006) i també en l’espectacle “La Encina” estrenat en el Festival
de Música y Danza de Granada (juny del 2008). L’ any 2011 edita el seu
primer disc Opus I amb Mar Serra Grup, amb el qual grava el
programa de TV3 “Fusió i swing a
l’estudi”. El 2017 grava el disc “Cançons
mecanoscrites” amb Martí Serra i els
pintors d’ànimes. El 2019 edita el segon disc, aquest que esteu escoltant “I sempre demà” amb Mar Serra Grup, presentat a l’Auditori de Barcelona. Forma part de
la banda de Guillem Soler. L’any
2019 obté la Beca Anna Riera de
composició de jazz . Finalment, treballa en el camp de la docència en diferents
escoles de Madrid i Barcelona.
Actualment imparteix classes a l’Escola Municipal
de Música i Dansa Miquel Pongiluppi d’El Papiol, centre del qual va ser
Directora de l’any 2012 al 2016.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que titula el disc..
9.- I sempre demà (Mar Serra) 5m02
Doncs amb quin altre
tema més potent ens han sorprès, la líder i els seus acompanyants. Un tema
diàfan, amb esperança, vital i positiu, que ja ens en fan falta, ja. El tema
que titula el disc podria ser el resum del missatge que ens vol fer arribar Mar Serra, sense oblidar els aspectes
més contemporanis de la seva obra. I no és que no n’hi hagi en aquest tema
perquè també n’hi ha. I quina trempera que té aquest tema. I ves per on que hi
ha músiques diverses encabides i melodies, les quals conformen una amalgama de
colors exquisida, com és la melodia inicial a càrrec de violí de Lluna i saxo tenor ara, del Martí. Després d’ells, el solo de Franco al contrabaix ens l’ha permès
escoltar ara sí abastament. La melodia de nou amb en Martí per deixar pas a un moviment harmònic en crescendo amb piano
i saxo tenor. Canvi rítmic, break, violí greu, contrabaix, suma de tots, piano,
i ara sí la bateria amb xarles, guitarra, etc. Solo de Lluna al violí, curtet. Break de nou amb notes a dues mans de la
líder al piano, motiu principal a tot ritme de tots plegats, que se’ns emporta
sens parar. La bateria al complet del Joan
amb els ritmes més càlids, aquells similars al Calipso, per acostar-nos al
final i acabar el tema de cop. Magnífic tema per acabar aquest increïble
projecte de Mar Serra Grup.
I després d’aquest
magnífic i contemporani projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset, “Nina”.
.........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb
aquesta vitalitat i frescor.
I nosaltres seguim
amb un altre projecte del nord-est peninsular, anomenat...
“CÍCLIC”
Marina
Vallet Quartet
Editat
per PSdie
Enregistrat
i mesclat per Sergi Felipe als Underpool Estudis, Esplugues de Llobregat.
Masteritzat
per Joan Hernández
Produït
per Marina Vallet
Marina
Vallet, saxos tenor i soprano
Bart
Barenghi, guitarra elèctrica i clàssica
Paco
Weht, baix elèctric i contrabaix
Oriol
Cors, bateria
Totes les
composicions són de Marina Vallet
Estem davant d’un
projecte modern sí, que no contemporani com el que hem escoltat abans, amb més
tres quarts d’hora de música i set temes. Això ens diu que n’hi ha algun de
llarg, de fet dos depassen els vuit minuts. Els tempos també són variats
havent-hi un parell de precioses balades, tot i que potser en sigui només una,
el 2n track “Mimosa”, amb la líder amb el soprano i el seu magnífic so, tema
iniciat per la líder i la guitarra d’en Bart.
També té un tempo delicat tot i que potser sigui un pèl més viu el darrer tema
i 7è track “Mambo”, iniciat també dolçament pel mateix i delicat so del soprano
tot i esdevenir quelcom més en les improvisacions posteriors. El 1er track que
titula el projecte “Cíclic” l’inicia el guitarrista delicadament en la seva
intro, tot i notar també modificacions posteriors diverses, en un tema que
segueix una mica les directrius rítmiques de l’anterior. I en aquest projecte
hi ha també un magnífic Blues, 5è track, a un tempo mig, així com “arrastradet”
anomenat “Moniato’s Blues”, amb la líder al saxo tenor. Hi ha posteriors
moments on el jazz contemporani i un tant Avant-Garde ens sorprèn, tot i
reconduir-se posteriorment vers el swing inicial. I un altre tema a tempo mig
és el 3er track “Ti-pa”, també amb la líder al saxo tenor i sempre amb el
recolzament de la base rítmica Weht /
Cors i les diverses guitarres del Bart.
El 6è track “Notus” iniciat pel baix elèctric del Paco ens situa en un altre tema a saxo tenor de líder i guitarres
elèctriques amb sons diversos, amb un tempo relativament més viu on el baixista
en farà el primer i reeixit solo. I el 4rt track “Termites” és el més viu, i
també el so del saxo tenor ens acompanyarà tota l’estona. El tema comença amb
vitalitat, tot i haver posteriors moments més relaxants, tot i que no masses.
La líder n’iniciarà els solos amb el seu magnífic so del seu tenor.
I de moment no sembla
que hi hagi el disc a la web d’aquesta PSIde
o sigui us poso el mail de Marina Vallet
per si li voleu demanar a ella mateixa:
Doncs per començar us
proposo escoltar la preciosa balada...
2.- Mimosa (M. Vallet) 5m29s
Doncs seguim amb la
càlida sonoritat del soprano, i ara és el de la Marina Vallet, ella que ara mateix comparteix escola de música, la
de Badalona amb en Martí Serra si no vaig errat, ells dos
impartint el seu saber musical als joves estudiants, noies i nois i segurament
també amb alguns aficionats ja més granadets. Una preciosa melodia de Vallet acompanyada ella per Bart Barenghi, Paco Weht i Oriol Cors.
Un tema iniciat per melodia a càrrec del soprano i els acords a la guitarra
clàssica d’en Bart. Després
d’aquesta primera presa de contacte amb el tema, han aparegut contrabaix i
bateria, i la improvisació magnífica de la líder i saxofonista. El Groove
delicat per notes soltes i rítmiques del contrabaix d’en Paco i la delicadesa de la bateria han acompanyat la líder i també
a guitarrista Barenghi en el seu
preciós solo. Bart ha desgranat una
improvisació farcida de melodia seguint el tarannà del tema i improvisació de
la líder, per entrar ella de nou amb melodia i apropar-nos al final d’aquesta
preciosa balada, i acabar-la delicadament.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I si hi ha un Blues,
un Blues que posem o sigui que escoltem el..
5.- Moniato’s Blues (M. Vallet) 4m06s
I ves per on quin
Blues més contemporani, tot i seguint el projecte de Mar Serra. I si el tema, el Blues és estàndard en els inicis, no ho
és entremig, on desenvolupen tot un reguitzell de sonoritats més que modernes, dissonants
fins i tot i també amb el tarannà contemporani. El swing inicial ens l’ha
marcat el saxo tenor, ara, de Marina
Vallet, i així ha seguit en la seva improvisació, car ja sabem que els
temes, les melodies pròpiament dites dels Blues són curtetes. La improvisació
de Vallet ha estat genial, amb l’Oriol fent de les seves. I vet aquí que
hem arribat al bell mig del tema, on ha canviat tot plegat i ha aparegut la
part més “Free” de tots ells, amb una improvisació col·lectiva de tots quatre
magnífica, amb sons estratosfèrics de la guitarra de Bart, els més trencadors de la líder i els de la resta
d’acompanyants, acabant-lo d’aquesta manera, ja delicadament, en plena eufòria
creativa, i tornant al swing inicial, com d’altra banda és lo més habitual.
Allò que en diem tornar al tema. Increïble composició per com l’ha anat
confegint la compositora, líder i saxofonista Marina Vallet.
Doncs aquest disc me
l’ha deixat el col·lega i amic Joan
Recolons que va ser qui va poder anar a la seva presentació el 25 de gener
a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Allà, amb una sala amb bona
entrada, els assistents van poder gaudir del seu directe i de les músiques
d’aquest disc, però també van poder escoltar alguns temes del seu anterior
treball discogràfic. Jo, malauradament no hi vaig poder anar, però d’aquesta
manera, posant-lo avui ho compenso, crec jo. Gràcies Joan per l’amistat i pels moments magnífics que passem escoltant la
música que més ens agrada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguirem ara amb el
tema prou viu
6.- Notus (M. Vallet) 8m05s
I amb aquest tema han
incrementat l’aspecte de tempo i ritmes, quasi situant-lo en lo més Funk, i em
sembla interpretar un ritme a 7x4, o similars complexitats. Magnífic i potent
tema, també amb reeixides improvisacions de tots plegats fins i tot els darrers
“quatres” del bateria Cors. Però és
que el tema ha començat amb el motiu principal a càrrec del Paco Weht al baix elèctric, per ben
aviat afegir-s’hi la líder al saxo tenor, i posteriorment guitarra, i tots ells
fent la melodia principal del tema. El baixista ha estat qui primer ha iniciat
les improvisacions, fent-ne una de magnífica, mostrant-nos el seu domini
melòdic també i rítmic, per descomptat, amb tota una demostració de creativitat
al més alt nivell, com per cert, fan també els seus companys. I és que en
aquesta formació hi ha una mostra del millor nivell dels músics del país. El
solo al tenor de la líder Vallet ha
estat també remarcable, amb tota la potència necessària i adequada de la seva
sonoritat, i sempre recolzats tots per l’imparable Cors a la bateria. El solo de Bart
ha estat magistral per com l’ha desenvolupat però també per la sonoritat de la
seva guitarra, en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu
més actual. El clímax ha arribat a cotes altíssimes tot just abans d’acabar-lo,
i el tema ha aparegut de nou a càrrec de la líder i posterior suma del
guitarrista, moment que ha intervingut l’Oriol
amb els “quatres” i acabant-lo posteriorment.
Gran tema també de Marina i els seus.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
I ja acabarem el
projecte amb el tema més viu, anomenat...
4.- Termites (M. Vallet) 5m05s
I quin tros de tema
per acabar el projecte de Marina Vallet.
Tema marcat per l’aspecte rítmic però també pel canvi melòdic entremig. Els
ritmes aquí semblen també complexos, i amb aquesta vitalitat continuació de
l’anterior tema, també el baix elèctric és el més adequat. La Fusió ens la
tornem a trobar en tota la seva amplitud, i és de bon escoltar aquest jazz
potent, rítmicament, barrejat amb d’altres estils, fent-nos gaudir d’allò més i
fins i tot ballar, als més agosarats. I el tema acaba amb el motiu principal a
càrrec de la líder, i és així com també l’han començat, al mateix tempo i
ritmes trencats. Qui primer ha desenvolupat els solos ha estat la líder, i ens
ha tornat a mostrar el seu saber i tècnica, i també molt bon gust melòdic,
alhora que creativitat, investigant per sobre dels acords, allò de les
súper-estructures. El solo del Paco
ha seguit al nivell de la líder, fet aquest amb tota l’energia adequada i
recordant-nos que aquests solos tan punyents els feia el mestre Jaco Pastorius, entre d’altres. Paco ha pujat amunt del mànec del seu
baix fent sonar les notes més agudes del seu baix, i fent-ho amb mestria,
velocitat i gust musical, el d’un mestre, com per altra part són tots quatre.
Magnífic tema per acabar el seu projecte. Felicitats a tots quatre i més per la
líder, compositora i saxofonista Marina
Vallet.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I després d’aquest
darrer i interessant treball de Marina
Vallet us proposo situar-nos a l’extrem nord-occidental peninsular, a Galícia, des d’on ens vindran les
músiques d’un septet força potent....el projecte es diu..
“MONDAY
MOOD”
Alfonso
Calvo Septet
Editat
per Tiny Moon Records TM005D
Enregistrat
per Joao Bessa el 20 de gener de 2019 als Boom Studios, Vila Nova de Gaia,
Portugal.
Editat,
mesclat i masteritzat per Xabier Ferreriro.
Produït
per Alfonso Calvo
Pablo
Castanho, saxo alt i soprano
Diego
Alonso, saxo tenor
Xabier
"GdJazz" Pereiro, trompeta i fiscorn
Luis
Miranda, trombó
Iago
Mourinho, piano
Alfonso
Calvo, contrabaix
Miguel
Cabana, bateria
i
compta també amb convidats com
Ton
Risco, vibràfon i melòdica
Pablo
Pascual, clarinet baix
Paola
Kianda, pandeiro.
Totes les
composicions són del líder i contrabaixista Alfonso Calvo excepte el “Infant Eyes” que és de Wayne Shorter tot i fer-ne ell també
els arranjaments.
Estem davant de més
quaranta minuts de molt bones composicions i arranjaments del líder, alhora que
bones interpretacions de tots els membres d’aquesta formació que a moments
variarà segons temes, la qual cosa ja comentaré. Els tempos també són diversos,
essent no massa vius els que són vius. El tempo slow/medium el tenim en el 2n
track “Dilemma’s Walk”, tema iniciat pel baterista Cabana i que després es desenvoluparà delicadament amb contrabaix i
vents diversos. Un altre tema a tempo slow/medium és el que titula l’àlbum
“Monday Mood”, 4rt track, iniciat melòdicament per la trompeta de Pereiro, i amb la resta donant-li
suport, tot i que després notarem el Groove delicat del tema, senyal
d’identitat del projecte. El tema de Wayne
Shorter “Infant Eyes”, 6è track, quasi que costa de reconèixer-lo
inicialment, i tot gràcies a l’arranjament del líder. La melodia quan apareix,
sí, ja és nostra, també amb en Risco
al vibràfon, tema a un 5x4 magnífic. I el 1er track “Again Never”, tot i estar
iniciat per tots els vents delicadament a mode d’intro, esdevindrà quelcom més
gràcies al ritme ternari encabit i per descomptat les improvisacions dels
implicats. El 3e track “Mary-Go-Round” té uns inicis marcats pel ritme del
pandeiro de la Paola, la qual
determinarà el concepte rítmic. Tot i aquests inicis, l’arranjador se les
empesca per incloure els seus motius a càrrec dels vents i intervenció de Risco al vibràfon de nou. El Swing
apareixerà en el “Soli” dels saxos, tot i que poca estoneta. I finalment el 5è
track “Bird Crossing” és el que ens situa més en l’ona de les formacions com
aquesta d’allà els anys 50s 60s del segle passat, amb un Swing que no ens
abandonarà des dels inicis i un tempo ben maco, amb uns solos magnífics com el
primer del trompetista Pereiro i la
resta de companys.
Doncs i com sempre
dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del líder Alfonso Calvo: https://www.alfonsocalvo.com/ i també en
aquest cas, la pàgina del facebook de la discogràfica: https://www.facebook.com/tinymoonrecords/
Us proposo doncs
escoltar el tema que titula el projecte....
4.- Monday Mood (Alfonso Calvo) 9m50s
I amb aquest tema hem
fet una passa més en la diversitat musical del Jazz que esteu escoltant en
aquest programa. I si hem començat molt contemporanis, ara ens hem situat en el
context de les formacions encabides en el “Cool Jazz” per músiques i
arranjaments, amb projectes com el Birth
of the Cool amb Miles Davis i Gil Evans, i d’altres més de l’època
com els de la tercera via, amb el Gunter
Schuller. I tot i iniciar el tema delicadament amb la intro, quan el tema
apareix melòdicament amb els vents i melodia de la “melòdica” de Risco, ens trobem ja plàcidament
escarxofats al sofà de casa escoltant-ne les seves intervencions. Després
vindran les improvisacions com la primera del saxo alto Castanho, magnífica i delicada, tot i ser més una part del tema, el
fianl, que una improvisació, coses aquestes dels arranjaments amb formacions
mitjanes com és aquesta. La del saxo tenor Alonso
segueix en aquest ona, ell ben recolzat per tots els vents amics. I semblen
haver fet una repassada del tema car, hem tornat a escoltar la melodia a càrrec
de la melòdica de Risco. El solo del
líder al contrabaix ens l’ha mostrat sòlid, precís i rítmic, amb una bona
interpretació de l’harmonia del tema i gran tècnica, amb una molt bona
afinació, coses aquestes dels contrabaixistes tan complexes. Llarg solo del
líder que ha deixat pas al del pianista Mourinho,
i sempre amb tots els demés fent-li un coixí harmònic i melòdic magnífic, per
sobre del qual els improvisadors poden descansar còmodament. Un solo ple, per
sonoritat, alhora que percussiu per digitació rítmica. La melodia apareix de
nou amb el saxo alto de Castanho,
arribant al final del tema amb el marcatge bàsic de contrabaix, clarinet baix i
trombó, possiblement, i acabant-lo de cop. Un tema on hi ha intervingut també Pascual al clarinet baix.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al
web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada
Leonardo i gràcies pel teu suport.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I nosaltres seguirem
amb un altre tema d’aquest magnífic contrabaixista, compositor i arranjador,
ara amb el tema de Wayne Shorter...
6.- Infant Eyes (W. Shorter & A. Calvo) 6m36s
I quina versió més
maca han fet els nostres herois. El 5x4 sembla evident, i a banda del ritme,
l’arranjament de tota la secció de vents i base rítmica és magnífic. I com deia
abans comentant els temes, fins que no apareix la melodia que no reconeixem el
tema. I ha estat el mateix Castanho
ara al soprano qui al final hem pogut escoltar amb la melodia de Wayne Shorter. Aquest “Infant Eyes” el
va incloure en el set list de temes en el seu “Speak no Evil” disc enregistrat el Nadal del 1964 i editat per Blue Note el 1966, amb gent com Freddie Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter
i Elvin Jones. Han fet una mena de “Intro” amb tots els vents i l’alto al
final amb la coneguda melodia, però mentrestant tota la secció de vents omplint
l’espai amb les seves sonoritats. El vibràfon ara de Risco ens ha acaronat també amb la melodia d’aquest preciós “Infant
Eyes” per seguir de nou Castanho. I
això només ha estat l’aperitiu, car, els solos els ha iniciat aquest al saxo
alto. El suport de la base rítmica de contrabaix i bateria ha estat subtil i
imprescindible. El solo d’aquest ha estat delicat i fet amb tota la sobrietat i
calidesa, tot i que a vegades alguna “estripada” sonora ha fet igualment com
frases complexes i molt ben executades. Risco
al vibràfon ha seguit el tarannà càlid d’aquest tema, amb una reeixida
improvisació, percussiva també, però amb un bon llenguatge, proper al del
Bopper en ocasions. El tema, la melodia apareix de nou amb soprano i vibràfon,
l’un una part i l’altre, l’altra, i així, per anar-lo acabant i fent-ho
delicadament.
I entrant a la seva
web, ell mateix ens diu qui és......
Hola! Sóc Alfonso Calvo. Toco el contrabaix i
visc a Santiago de Compostela. Vaig
començar a tocar com a músic autodidacta quan tenia setze anys. Un temps
després vaig estudiar amb Quique
Alvarado @ Estudio-Escola de Música
(membre de IASJ, Associació
Internacional d’Escoles de Jazz). També vaig prendre classes particulars
amb Mariano Martos, Kin García, Xacobe
Martínez i Alfonso Morán. Vaig acabar la llicenciatura en Jazz Performance (contrabaix) al Conservatori de la Corunya, el meu MMus a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i la meva
titulació de magisteri de primària de música a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Avui dia toco amb Alfonso Calvo Septet, Marcos Teira trio
& quinteto, Aló Django, Valentín Caamaño Quartet, Marcel Pascual Quartet,
Zumaque i Leira trio.
I encara amb una
altra composició de Calvo
anomenada...
3.- Mary-Go-Round (A. Calvo) 7m11s
I amb aquest tema hem
fet una passa endavant en l’aspecte rítmic i de tempo, tot i que no massa. Hem
escoltat ja d’entrada a Paola amb el
pandeiro marcant l’aspecte rítmic. I és que els temes d’aquest projecte no són
súper fasts, coses del líder, amb el qual comparteixo aquet gust, la qual cosa
no vol dir que no m’agradin els tempos molt vius. Hi ha d’haver de tot, però
aquest és un projecte força tranquil, i sempre però amb un Groove persistent
que ens porta pel bon camí tota l’estona. En aquest projecte i arranjaments,
els canvis rítmics hi són a dojo, alhora que les frases permanents de suport
per part de la secció de vents. Ha aparegut el swing un parell de vegades, però
per ben aviat tornar al ritme ternari de nou, crec jo que és. I és que a
vegades se’m fa difícil reconèixer els ritmes, sobretot en temes arranjats. La
més llarga estona amb swing ha estat quasi al final amb el magnífic solo del
saxo alto Castanho el qual ens ha
tornat a meravellar per sonoritat. La més curteta i a tempo doblat, ha estat
quan els vents han fet un “soli” a tot swing, tornant ben aviat al ritme bàsic.
El vibràfon de Risco ha estat el
primer en improvisar, una primera part només amb la base rítmica per
posteriorment sentir-se recolzat per tots els vents, coses aquestes habituals
en aquest projecte. Hi ha hagut uns moments, posteriors al solo del vibràfon,
on els vents han tingut un protagonisme especial gràcies a les manetes del
líder i compositor, també amb un increment vital de tempo, per després
aparèixer el Swing, així amb majúscules amb el solo de Castanho, magnífic aquest com ja ens ha mostrat al llarg del
projecte. Tros de solo, ple per sonoritat i amb bon gust musical. El motiu
principal apareix de nou al final, i així van acabant el tema fent-ho de cop.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts,
dimecres i divndres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ja per acabar
projecte i programa, escoltarem...
5.- Bird Crossing (A. Calvo) 4m11s
I quin altre molt bon
tema per acabar projecte i programa. Tema que ha seguit el tarannà dels altres,
amb canvis rítmics a dojo, amb Swing però també amb els ritmes ternaris
complexos o no. Els arranjaments fets pel líder són magnífics donant espai a la
secció de vents per sempre donar suport a la resta de companys. Els “Solis”
també en són un senyal d’identitat, i en aquest tema encara els escoltem més.
Recordem que això dels “Solis” són seccions dins l’estructura del tema on els
vents fan tot un seguit de frases de manera conjunta, essent a vegades fins i
tot com una mena de solo col·lectiu, per això el “Soli”. En aquest tema es pot
confondre però la melodia principal interpretada per tots els vents amb el
“Soli”, o sigui que no ens equivoquem. Recordar-vos això dels “Solis” està però
prou bé. I el primer swing ha aparegut en el solo magnífic del trompetista Pereiro, fet amb una molt bona
sonoritat i bon fraseig. El ritme trencat apareixerà de nou en el solo del saxo
tenor Alonso, moment en el qual la
base rítmica desenvolupa les seves habilitats de manera individual, cadascun
d’ells aportant el seu gra de personal so, i tot gràcies al compositor que ha
volgut omplir aquests espais d’aquesta manera. Gran i llarg solo de l’Alonso el qual ha donat pas de nou al
darrer “Soli” dels vents, tots plegats fent el que seria la melodia del tema. I
és que sí, la melodia del tema la fan tots els vents, l’han feta a l’inici i
també al final, acabant-lo a tot swing i bon tempo.
Gran tema per acabar
projecte i programa d’avui que ja sabeu que l’hem dedicat primer a les músiques
del nord-est peninsular, les de casa nostra, amb el projecte de Mar Serra Grup, “I sempre demà”, per
seguir amb el “Cíclic” de Marina Vallet Quintet i acabar amb
aquest septet i més, perquè hi ha hagut convidats, el de l’Alfonso Calvo Septet i el seu “Monday
Mood” i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la
data del 21 de febrer, divendres a les
22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
