Programa 371 - Errabal Jazz: Joaquín Chacón, Alberto Arteta i Víctor Antón Group, dimecres 12 de juny de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I abans de parlar de
les músiques del programa d’avui us recordo el concert de jazz que tindrem el
proper 14 de juny a la Sala Xica de la
Vicentina, concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina on podrem gaudir amb la darrera proposta del gran
trompetista Fèlix Rossy amb formació
base a quartet però amb un convidat d’excepció. Tindrem doncs a Fèlix Rossy Quartet & convidat amb Fèlix Rossy, trompeta; Tomeu Garcíes,
trombó; Martín Léiton, contrabaix; Carlos Falanga, bateria i de convidat el
crac americà Davis Whitfield, piano.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que el dedicarem a l’editorial basca Errabal Jazz, i ho farem amb tres
magnífics projectes. Podreu escoltar el projecte de Joaquín Chacón anomenat “Origami”,
el “Behar Bizia” d’Alberto Arteta – Laurok i també el de Víctor Antón Group, “Changing Gears”, tots tres enviats a
casa pels amics de l’editorial basca Errabal
Jazz, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com no podria ser
de cap més manera, també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I comencem amb els
projectes, i ho farem amb l’anomenat...
“ORIGAMI”
Joaquín
Chacón
Editat
per Errabal Jazz ER – 111
Enregistrat
per Pedro Baselga el 19 d’octubre de 2018 i l’11 de gener de 2019 als Infinity Estudios,
Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Pedro Baselga el 29 de gener i 5 de febrer de 2019 als
Infinity Estudios, Madrid.
Produït
per Errabal Jazz.
Joaquín
Chacón, guitarres acústica i elèctrica, mandostrat i mbira
Pablo
Gutiérrez, orgue Hammond, piano, Rhodes i sintetitzadors
Daniel
García, bateria i percussions
I
la col·laboració de Chris Kase a #1, 3 i 7
Totes les
composicions són de Joaquín Chacón
Un magnífic projecte
de nou temes i més de 50 minuts de música on la delicadesa està mixturada amb els
diferents ritmes i tempos. Aquest és un projecte d’un guitarrista, fet i parit
per un guitarrista amb una llarga història en el món de la música, però potser
poc conegut entre nosaltres. De Joaquín
Chacón en parlaré més endavant, i coneixereu al mestre, al músic, a
l’insigne guitarrista, però ara em centraré amb els seus temes i la seva part
rítmica. El projecte està situat, en termes generals, en el tempo mig,
havent-hi alguns temes slows i alguns més una mica més vius. La música té una
bellesa remarcable com per exemple el tema on hi participa Chris Kase anomenat “Elegia”, tercer track del disc. Preciosa cançó
a tempo slow, com també és la del sisè track “Thru”, a guitarra acústica, ell
solet, en una preciosa i dolça composició. Un altre tema igualment de delicat
és el vuitè track anomenat “19-22”, mentre que amb el quart track “Discipline”,
la bellesa del tema s’emmarca dins el quadre rítmic i la seva mixtura de
tempos. El tema dedicat al seu germà, tristament desaparegut i també
guitarrista, Lolo, anomenat “Lolo,
como te llamas”, és un tema preciós amb aires folks. Un sorprenent “Origami”
que titula el disc, ens desborda per la seva originalitat, modernitat i
concepció avantguardista, allunyada de la resta de temes, iniciat per
percussions diverses per després esdevenir quelcom eteri mitjançant els sons de
la seva guitarra. Un altre tema on les percussions inicials ens situen en un
món llunyà, oriental, com també sonen així les seves melodies, és el setè track
“Ethnic Passage”, també amb Kase al
fiscorn. El ritme canvia radicalment i se situa en una mena de funk en el segon track anomenat “Tati”, on Joaquín mostra una altra de les seves
facetes com a guitarrista i creador. I el darrer tema, el primer track del disc
dedicat a la capital del país veí “Lisboa” completa aquesta mixtura de tempos
alhora que també amb una preciosa composició, melodia i impro inicial de Kase. El Groove és el que mou aquest
projecte, bàsicament, i aquest tema es constata abastament. Amb aquest resum
dels temes en el seu context rítmic encara no en teniu una idea de com anirà
tot plegat, i per això ara sonaran alguns d’aquests magnífics temes, després
d’una acurada selecció.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Chacón i d’Errabal Jazz... http://www.hotsak.com/tienda/origami
Comencem les músiques
del programa d’avui amb les precioses composicions d’aquest guitarrista
madrileny, amb el tema a mig tempo....
4.- Discipline (Joaquín Chacón) 6m30s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina preciosa melodia i sonoritat la d’aquest guitarrista que amb
aquest tema ens situa en l’entorn de la ECM
i del seu mestre entre diversos més, el tristament desaparegut John Abercrombie. Sonoritats etèries les
de la seva guitarra, només acompanyada pels sons de l’orgue Hammond, amb pedals
de baixos inclosos i els de la bateria, ells dos formant part del seu trio
habitual i que són respectivament Pablo
Gutiérrez i Daniel García. Una
composició d’una bellesa remarcable alhora que interpretada magistralment,
primer amb la melodia inicial i posteriors improvisacions dels dos solistes,
amb el baterista fent una magnífica tasca d’acompanyant i no només pels
diversos colors que hi afegeix. Hem començat dolçament i així seguirem una
estona amb la seva diversitat musical i bellesa.
I veiem qui és el Joaquín Chacón..
El guitarrista i
compositor Joaquín Chacón pertany a
una generació de músics sorgida en els anys vuitanta a l'empara de les primeres
escoles de jazz aparegudes a Espanya
i de l'eclosió cultural que en aquesta dècada va donar com a fruit una gran
profusió de festivals, clubs i programacions en teatres i sales de concert al
voltant d'aquesta música. Nascut a Madrid
el 1962, des de nen va rebre influències musicals flamenques del seu pare.
Atret des de molt aviat pel Jazz, després d'estudiar al Conservatori de Madrid va cursar estudis en les primeres escoles de
Jazz existents a Madrid i Barcelona.
A més d'assistir a importants seminaris internacionals, va completar els seus
estudis a Holanda i Alemanya, on va
tenir com a professors a músics de la talla de John Abercrombie, Dave Liebman, Joe Henderson, Barry Harris, Bruce
Forman, Richie Beirach, Jerry Bergonzy, i un llarg etc.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Seguim ara amb sons
estratosfèrics, els de la seva guitarra i projecte amb el tema on hi col·labora
Chris Kase amb canvi rítmic suau i
primer track del disc anomenat...
1.- Lisboa (Joaquín Chacón) 6m08s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina diversitat sonora i delicadesa rítmica inclou Joaquín en les seves composicions.
Aquest tema és una molt bona mostra com són tots els magnífics temes d’aquest
disc i projecte que us recomano adquirir entrant al web d’Errabal Jazz i per només
10€. Hem escoltat de nou el delicat so i magnífic fraseig del cornetista Chris Kase, alhora que els sons de la
guitarra del líder i compositor, i també els de l’orgue Hammond a càrrec de Pablo Gutiérrez, i tot això amb el
suport rítmic del baterista Daniel
García. Un tema iniciat amb el brogit de la capital portuguesa per després
iniciar-ne la melodia ja amb el suport rítmic d’escombretes i acords del
Hammond. Kase ha fet també la
melodia i ell mateix ha desenvolupat la seva delicada improvisació. I és que
aquest músic nord-americà és un col·laborador habitual d’aquesta editorial
basca, entre d’altres motius, perquè crec que resideix al País Basc. El motiu més important i principal és la seva mestria i
delicadesa amb el fiscorn. El Groove s’ha convertit per moments en el Swing tot
i que de manera velada. El solo del líder ha estat emmarcat en aquest quadre
sonor, el del seu estimat Abercrombie,
i quasi jo diria que aquest pugui ser el seu particular homenatge al músic
nord-americà desaparegut. El sons solistes del Hammond de Gutiérrez han acabat d’omplir l’espai sonor per així tornar a la
melodia amb guitarrista i fiscornista.
I les seves primeres
experiències professionals el vinculen a alguns dels nostres músics més
importants i representatius, així com a grups ja llegendaris de l'escena del
jazz madrileny. En el grup ”Neobop”
liderat pel bateria Carlos Gonzalez
"SIR CHARLES", col·labora durant mes de dos anys al costat de Javier Colina i Chano Domínguez, i en "Solar",
grup co-liderat per Pedro Ojesto,
coincideix amb el saxofonista i clarinetista danès Uffe Markussen, amb el qual desenvolupa una intensa col·laboració
per Espanya i amb el qual actua
també en diverses formacions d'Escandinàvia.
Després d'aquestes experiències i de diversos anys de rodatge, es decideix a
formar el seu propi grup que portarà el seu nom, a la vegada que accepta
treballs per tocar i gravar discos per a diverses formacions, sempre al costat
d'importants figures internacionals: Jim
Snidero, Bobby Floyd, Mike Richmond, Billy Hart, Al Foster, Kevin Hays, Keith
Copeland, Uffe Markussen, Ben Stivers, Pedro Ruy Blas, Perico Sambeat, Jorge
Pardo, Dave Liebman, Richie Cole, Doug Raney, Iñaki Salvador, Mikel Andueza,
Judy Niemack, Guillermo Mc Gill, Gonzalo Tejada, Mariano Díaz, Kirk MacDonald,
etc .. d'aquesta manera Joaquín ha
tingut l'oportunitat d'actuar amb la seva pròpia banda o amb altres formacions
en la majoria de festivals de jazz d'Espanya,
així com en diversos d'Alemanya,
Holanda, Dinamarca, Noruega, el Marroc, Tunísia, Egipte, Líban, Jordània,
Angola, Zimbabwe, Ghana, Mèxic, Corea, Vietnam, etc.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que titula el disc, primer començant dolçament i després,
ja ho escoltareu, anomenat....
5.- Origami (Joaquín Chacón) 4m51s
I ja sabeu el què és
i què significa la paraula “Origami”. És l’art de fer figures diverses, amb
paper, què més delicat que el paper, i fer-les sense enganxar ni tallar res, o
sigui amb tota la creativitat, delicadesa i sensibilitat possibles. Iniciat per
les percussions diverses, aquest tema s’ha anat desenvolupant sense enganxar ni
tallar res, de manera natural després amb els sons del guitarrista i reeixida
improvisació de Chacón recordant a Abercrombie de nou, i amb els sons més
greus de l’orgue Hammond. Després i ja quasi al final, i també de manera
natural, ha aparegut el piano tot i retornant a la melodia principal del tema
passant per un punt de tempo doblat i acabar-lo delicadament. Un “Origami”
musical perfecte és tot aquest projecte amb tots els temes amb aquest continu natural i sense talls ni
enganxines. I quina gran improvisació ens ha fet aquest guitarrista madrileny,
no massa conegut per nosaltres però que ja no ho serà a partir d’ara, i aquí.
El 2011 crea al
costat del pianista Mariano Díaz el
projecte Skytrain, amb dos treballs
editats fins ara, un grup de Jazz contemporani amb música original, que barreja
sons elèctrics i acústics, inclassificable amalgama d'estils, amb enorme dosi
d'energia i color. En els seus trenta anys de carrera, el seu gran talent com a
guitarrista i compositor han quedat reflectits en una gran varietat de treballs
discogràfics propis (dotze fins a la data) i de molts altres artistes. Paral·lelament,
Joaquín ha desenvolupat una llarga
carrera com a pedagog, havent treballat en un gran nombre de centres privats
d'ensenyament del Jazz, Seminaris internacionals, clínics, etc., sent en
l'actualitat professor de l'Escola de
Música Creativa de Madrid, i de MUSIKENE,
Centre superior de música del País Basc,
on ha editat el seu primer llibre didàctic: "BE-BOP, el llenguatge del
Jazz". També ha acabat d'editar el seu segon llibre: "HARMONIA PARA
GUITARRA ACTUAL". Tot un crac el Joaquín
Chacón.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
I segueixo amb les
músiques del programa d’avui dedicat a Errabal
Jazz i ara podreu escoltar el projecte anomenat...
“BEHAR
BIZIA”
Alberto
Arteta – Laurok
Editat
per Errabal Jazz ER – 109
Enregistrat
per Víctor Sánchez el 26 i 27 d’octubre de 2018 a ELKAR estudios.
Mesclat
i masteritzat per Víctor Sánchez.
Produït
per Errabal Jazz.
Alberto
Arteta, saxo tenor
Alejandro
Mingo, guitarra
Kike
Arza, contrabaix
Dani
Lizarraga, bateria
I
Chris Kase, fiscorn en #2, 3 i 5
Totes les
composicions són de l’Alberto Arteta,
excepte “Show Type Tune” que és de Bill
Evans.
El projecte de l’Alberto inclou 9 temes i prop d’una
hora de música amb varietat de ritmes i tempos, on hi trobarem molt de swing,
també. El concepte general és força tranquil, pel que fa a tempos, tot i
haver-hi temes farcits del swing comentat abans. Les balades i tempo slow i mig
són majoria, com per exemple les precioses cançons “Aritz”, una mena d’himne
preciós, sisè track del compacte. En el vuitè ens trobem la meravellosa
“Zortzikoa”, i amb “Elur Bustia”, i el segon track escoltarem al cornetista Kase. En aquest projecte hi ha un
parell de temes de menys de dos minuts com són “Hasteko Modu Bat”, primer track
del disc. L’altre és com una intro
d’un altre tema, essent la primera el quart track “Jarratzeiko Modu Bat”,
l’avantsala del darrer tema de l’àlbum “Bukatzeko Modu Bat”. Els tres temes
restants són els més vitals, tot i començar el cinquè track “Show Type Tune”
amb una introducció força delicada. El tercer track que titula el disc “Behar
Bizia” té un ritme allunyat del swing però és un tema força vital de tempo. El
tema més llarg, de més de 9 minuts, és el setè track anomenat “Mahai Eta Lau
Aulki” on els ritmes funky omplen tot el temps alhora que amb magnífiques
improvisacions de tot el quintet. El més vital és el comentat abans “Show Type
Tune” on el swing ens omple ben aviat, tot just acabada la curta introducció.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc d’Arteta i d’Errabal Jazz... http://www.hotsak.com/tienda/behar-bizia
Començo ja amb les
seves músiques, i com que aquí dominen els tempos slows, us proposo escoltar
una de les tres precioses cançons de l’Alberto
Arteta. Dir-vos que ha estat molt difícil la selecció optant però per la
que hi participa de nou el gran Chris
Kase, anomenada...
2.- Elur Bustia (Alberto
Arteta) 6m48s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina delicada composició de l’Alberto,
quasi amb característiques d’himne, per la seva majestuositat, si se’m permet.
Una preciosa melodia, càlida, plena de sentiment i melancolia, car els temps no
estan per frivolitats. Una meravella melòdica, com les altres que he comentat
abans tot i parlant dels temes del disc i que podreu llegir al blog, també. Saxo
tenor i cornetista fan la melodia principal sembla que amb un parell de chorus,
per després escoltar de nou una guitarra, ara però la de l’Alejandro Mingot i ves per on que amb algunes similituds amb la de Chacón, tot i les seves diferències
sonores. I és que el solo de Mingot
ha estat força reeixit seguint la delicadesa d’aquesta preciosa cançó d’Arteta. Sonoritat, llenguatge i impro
seguint la melodia, com ha fet després el conegut Chris Kase amb el seu fiscorn, preciosa improvisació d’aquest
mestre, i que ja reconeixem. I ves per on que ell mateix acaba el tema,
afegint-s’hi al final el líder i compositor, retornant tots plegats a la dolça
melodia amb un final emocionant. Preciós tema per començar el projecte d’Alberto Arteta.
I veiem qui és l’Alberto Arteta..comença els seus
estudis de Jazz al Conservatori Superior
de Música Pablo Sarasate, on acaba els seus estudis superiors amb Matrícula d'Honor i Premi de Fi de Carrera al millor
estudiant de la seva promoció. Després resideix a Amsterdam, on studia "Saxòfon Jazz Bachelor" al Conservatorium Van Amsterdam, rebent
classes de Dick Oatts, Gerald Clayton,
Ferdinand Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres,
i rebent el premi al millor instrumentista de la seva promoció. El 2014 grava “BAT”, el primer disc al seu nom amb el
seu grup "Alberto Arteta
Group", amb el qual ha recorregut gran varietat de cicles i festivals
de jazz. Després de l'èxit de BAT, el 2016 grava “The Legacy” que ve a ser un punt i seguit en la carrera musical d'Alberto, que ha estat presentat en
públic amb una agenda encara més atapeïda que amb el seu primer CD. I el 2019,
segueix la seva trajectòria musical amb la gravació del seu tercer disc, on la
música farà aixecar el públic dels seus seients i al mateix temps acariciarà el
més profund de les seves ànimes.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Segueixo amb les
músiques d’aquest projecte, i ara ja a tot tempo amb el tercer track que titula
el disc...
3.- Behar Bizia (Alberto Arteta) 6m51s
Amb aquest tema ens
hem situat en l’aspecte rítmic divers i de tempo més viu, ampliant l’espectre i
endinsant-nos més en el Jazz. Una composició iniciada pel contrabaixista Arza i amb la melodia feta també per Arteta i Kase, que sembla no volem
deixar. Una melodia que ha deixat pas ben aviat a la improvisació del líder i
gran saxofonista, el qual ens ha meravellat pel seu fraseig i tècnica alhora
que sonoritat. Un músic que ha begut de totes les aigües d’aquest instrument però
que clarament ha aconseguit el seu so i llenguatge personal. Coltrane hi apareix per com l’ha
realitzat però també d’altres mestres d’aquest instrument. El clímax aconseguit
pel líder en moments del seu solo ha desaparegut en el seu final donant pas al del
cornetista Kase, ell, ja ho sabem,
molt més melòdic i càlid com el so del seu fiscorn, sobretot en els inicis. Ben
aviat s’anirà enlairant vers les més sofisticades línies melòdiques en la seva
improvisació, i ben al mig del tema, s’hi afegirà el líder, per així tots dos, anar
encarant el final del tema. Un desenvolupament final força complex on ens han
mostrat el seu grau de compenetració. Magnífica composició del saxofonista basc
i millors interpretacions de tots plegats.
I Arteta ha tocat a les millors sales i
festivals de jazz del país, i participat en una extensa llista de treballs
discogràfics, dels quals cal destacar: Anaut
- Time goes on (2016), Jorge Garrido Monk Trio - Vintage (2015), Mauro Urriza
Group - Blues for Oteiza (2014), Kike Arza Quintet - Currículum (2013), Anaut -
140 (2012), Broken Brothers Brass Band - In the mud (2014), The life we
deserve (2012) i molts altres. Actualment compagina la seva tasca de
músic amb la de professor de saxòfon Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i col·labora en
diferents projectes musicals com: Alberto
Arteta Group, Jazzy Leap Band, Kike Arza Trio, Anaut, Jean Marie Ecay Quartet,
Jorge Garrido trio, Kike Arza Quintet, Ulrich Calvo Group i molts altres.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabo el projecte
d’aquest gran músic, tot i que encara força jove, Alberto Arteta, saxo tenor, amb el tema de Bill Evans anomenat...
5.- Show Type Tune (Bill
Evans) 8m30s
I quin magnífic tema
que acabem d’escoltar, a tot swing, que ja ens feia falta. I és que el swing
apareix en d’altres temes d’aquest projecte. Tema iniciat pels dos vents a mode
d’intro, l’un més agosarat de llenguatge i l’altre, el metall més melòdic.
Ambdós però, dolçament l’han acabada per així donar pas a la melodia primer de Kase i després pel líder i compositor.
El SWING en majúscules ha crescut en la improvisació del cornetista
nord-americà, feta amb tota la calidesa possible per so del seu dolç metall, i
també feta amb una mestria interpretativa abassegadora. El Swing ha crescut
encara més d’intensitat en l’increïble solo del líder, amb el “walking” del
contrabaixista Arza, walking que ja
ha aparegut en el solo del metall, però encara amb el baterista “contingut” a
base d’escombretes. Aquest ha agafat les baquetes i han sonat “ride” i “xarles”
acaronant amb aquest “swing” i recolzant l’esclatant solo del saxofonista,
líder i compositor. El “break” rítmic ha aparegut en el solo d’Arza al contrabaix, magnífic solo i
fraseig amb una increïble pulsió rítmica, ben recolzat per la contenció del
xarles tancat, aquest obrint-lo el baterista en acabar el solo el
contrabaixista. Kase i Arteta han fet amb el baterisa els
coneguts “quatres” per així copsar el bon nivell d’aquest mestre de baquetes i
demés estris de la seva bateria. Magnífica manera d’acabar el tema, tornant a
la melodia el metall recolzat per la canya del líder, i magnífic tema per
acabar el projecte de l’Alberto Arteta.
I penseu que el projecte té 9 magnífics temes, o sigui que us aconsello que
mireu d’adquirir-lo, per així ajudar-lo i ajudar al Jazz i a la música en
general.
I després d’aquest magnífic
projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
...................................
Gràcies Carme per sempre relacionar els teus
contes amb les músiques del programa.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem el
programa d’avui amb el darrer projecte d’Errabal
Jazz anomenat...
“CHANGING
GEARS”
Víctor
Antón Group
Editat
per Errabal Jazz ER – 110
Enregistrat
a Valladolid l’11 i 12 de juliol de 2018 a Cascabel Producciones.
Produït
per Errabal Jazz.
Víctor
Antón, guitarra
Roberto
Nieva, saxo alto
Juan
Sebastián Vázquez, piano
Chuchi
García, contrabaix
Juanma
Barroso, bateria
Totes les
composicions són de Víctor Antón.
Un projecte amb vuit
temes i més de quaranta minuts de magnífica música i molt farcida de swing amb
una base rítmica impressionant que acompanya als dos solistes, líder a la
guitarra i al saxo alto. Majoria de tempos vius i swing però també amb una
preciosa balada com és el setè track “The Key”. La resta de temes creixen de
tempo com són els temes “Untitled”, quart track del disc i l’increïble “Cruzar
el charco”, tema final del projecte. El primer track “Conexiones” segueix en
aquesta línia rítmica vital amb una intro increïble a càrrec de guitarra i
saxo. Després el swing a tempo mig a trossos, però. Amb “Aquarius”, el líder i
guitarrista inicia una preciosa intro delicada, reconvertint-se després en
quelcom més, de tot, i també de ritmes. El tercer track s’inicia també amb una
línia melòdica complexa i ben aviat apareix el swing de la mà del “walking” del
contrabaixista. En el cinquè track “New Home”, la intro curteta del líder
enceta el tema i el swing vola després pels nostres espais sonors. I ja per
acabar aquesta presentació rítmica dels temes, el vuitè track és una altra
mostra del tarannà de diversitat rítmica d’aquest projecte en aquest tema on el
swing tarda una mica en aparèixer però finalment ho fa en el solo del pianista.
Magnífica proposta vital, majorment, però no exempta de calidesa i sobretot
creativitat gràcies a les grans aportacions de tots plegats.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Víctor Antón Group i d’Errabal Jazz...
Com que el projecte
és bàsicament vital, us proposo escoltar els temes amb aquest tarannà rítmic,
per així acabar el programa ben desperts, car recordeu que l’hem començat molt
delicadament amb el projecte del també guitarrista Joaquín Chacón.
El tema que us
proposo escoltar és el primer track del disc on també hi col·labora el saxo
alto Roberto Nieva...
1.- Conexiones (Víctor Antón) 6m33s
I amb quin swing més
delicat ha anat derivant aquest tema, partint de l’inici i amb una mena de
ritme trencat, apareixent aquests canvis de tant en tant. Aquests semblen ser
el motiu rítmic principal d’aquest tema, iniciat de la mateixa manera que l’han
acabat, amb melodia a càrrec de guitarra i saxo alto. El final, acabat de cop,
ha estat el mateix que la intro d’ells dos, i és que el tema així ha començat
amb ells dos fent la introducció a partir de la qual el tema s’ha anat
desenvolupant. Els canvis rítmics ja hi són en el tema i el swing apareix en lo
que seria el “pont” o la B, aquesta feta pels dos solistes. Després d’això, el
saxo alto Nieva ha encetat la seva
improvisació que per cert ha estat força esclatant amb un so brillant, gens
fosc, la qual cosa ens situa en la sonoritat dels altos tipus Cannonball i Parker i demés. O sigui res a veure amb el so més fosc de Paul Desmond, per exemple. El fraseig
lleuger i llenguatge modern ens el mostren coneixedor també de la tradició
alhora que ens demostren la seva gran tècnica. En el seu solo ha passat el
mateix que passa en el tema, que el swing apareix en lo que seria la B del
tema, tornant al ritme ternari, trencat, després d’aquesta part de
l’estructura. Pel que hem copsat, Nieva
sembla haver fet un parell de chorus. Després d’ell, el líder i guitarrista ha
desenvolupat el seu, notant també els canvis al swing en la B. Magnífic solo
del líder, el qual es mostra sòlid en les seves idees i concepció del seu
llenguatge, reconeixent-lo immediatament. Víctor
també ens ha fet un parell de chorus del tema, amb una sonoritat potser un pèl
més fosca que en d’altres temes, sonoritat nítida i clara, però, recordant-nos
que en això del jazz, recuperar la tradició i la seva sonoritat per donar-li
una personal visió és el que ningú hauria d’oblidar, alhora que també amb totes
les possibles innovacions estilístiques i també de sonoritat, com ens ha
mostrat el primer guitarrista d’avui, en Joaquín
Chacón. Gran tema per començar el projecte del Víctor.
I els amics d’Errabal Jazz ens diuen això d’aquest
projecte i músic...
Victor
Anton Group
neix de la inquietud del guitarrista i compositor de Zamora, Victor Anton, el
qual s'envolta sempre de bons amics i excel·lents músics per interpretar
composicions originals que es van plasmar a “Motion”, el seu primer treball discogràfic com a solista. La banda
sorgeix al voltant del Centre Superior
de Música del País Basc, Musikene, on es gesten les composicions i els
primers assajos. La música de jazz suposa una constant renovació del llenguatge
tradicional que es va superant per donar lloc a nous tipus de construcció de
temes i de comunicació entre músics. És per això que els temes originals d'aquest
projecte es nodreixen del jazz tradicional i del llenguatge del BeBop però
alhora buscant ingredients nous que entronquen directament amb el jazz
contemporani i fins i tot amb la fusió i el rock. Es presenta en formació de
quintet i els instruments que l'integren són saxo alto, guitarra, piano,
contrabaix i bateria, un format clàssic en la música de jazz però buscant
algunes sonoritats i formes d'interacció noves.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Escoltem ara el
següent tema, incrementant el tarannà del swing, anomenat....
5.- New Home (Víctor
Antón) 4m57s
I hem seguit amb el tema
del Víctor Antón de la mateixa
manera, a tot swing, i amb aquest “New Home” ens hem acabat de situar en el
context musical d’aquest projecte, el del també magnífic guitarrista Víctor Antón, aquest però amb un
“savoir faire” més en l’ona dels sons dels guitarristes de jazz més, diguem-ne
clàssic, si el comparem amb el Joaquín
Chacón. I amb quin “swing” a mig tempo més ben marcat per “walking” de
contrabaixista i “Ride” i “xarles” del baterista en els solos del líder i també
amb el del pianista. El de Víctor ha
estat magnífic, ell amb el so de la guitarra pura i neta d’efectes, a l’estil
dels grans Jim Hall, George Benson,
i demés, tot i que també amb un fraseig més modern en l’ona Kurt Rosenwinkel. Aquest és un jove
guitarrista que està en plena expansió i desenvolupament i aquest tema ens el
mostra sòlid i segur, amb una idea clara en les seves composicions,
iniciant-les algunes amb una seva intro a guitarra solo, tot i exposant ja
d’entrada de què anirà el tema. El magnífic llenguatge emprat ens mostra també
el seu tarannà, el de recuperar el so nítid, i el seu fraseig ens diu que ha
passat per Musikene, on amb tota
probabilitat li pot haver donat classes en Joaquín
Chacón al qual hem escoltat avui el primer de tots. O sigui, que ha après
dels millors i que ha sabut encarrilar el seu camí amb el seu propi llenguatge
i missatge. L’acompanyen una secció rítmica de luxe amb l’amic Juan Sebastián Vázquez al qual vam
poder saludar quan vàrem anar a Madrid
el març passat. Magnífic pianista que vam veure en una Jam a Casa Pueblo el mateix dia que vaig
conèixer a la més passional del Jazz, Begoña
Villalobos, ella amb un magnífic blog anomenat inandoutjazz. Gran solo de Vázquez a tot swing, en el format de
trio base, aquell de la perfecte màquina rítmica i melòdica, esclar. Pianista
que havia estat per casa nostra estudiant, amic dels nostres amics com per
exemple Marco Mezquida i que
malauradament no ve gaire doncs perquè no el contracten. Després del seu solo,
retorn al tema amb el líder fent la melodia i final.
I en Mario Benso ens diu....La música, com
qualsevol de les arts, viu en un procés d'evolució constant. En el camí un es
toparà amb tatxes, girs insospitats i també èxits i intuïcions lluminoses. Com
a músic jove i de talent que és, Víctor
Antón és bon coneixedor d'aquests menesters. El seu segon disc, “Changing Gears”, reflecteix molt bé
aquesta evolució, que no fa molt ha superat la fase més acadèmica de la seva
etapa formativa i ara el contempla ja treballant sense xarxa, construint pas a
pas un paisatge musical que pretén que sigui seu. Aquí hi ha el repte de
qualsevol bon músic de jazz. Es fa camí al caminar. Per a aquest nou àlbum, Víctor ha reunit un grup d'excel·lents
músics, capaços de compartir les seves adreces musicals i al mateix temps amb
prou talent com per aportar-li molt de la seva pròpia perspectiva. No amagaré
la meva admiració per Roberto Nieva,
la mestria del qual i deliciós accent d'aromes cool s'escampen àmpliament en el
disc, deixant-nos notables intervencions solistes en “Conexiones”, “Untitled”,
“Cruzar el charco” o “The Key”.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I ara i ja per acabar
projecte i programa us proposo escoltar el tema...
3.- Don’t look back (Víctor Antón) 5m08s
I un altre tema que
inicien els dos solistes, ara però piano i guitarra, a mode d’introducció. El
líder però és qui agafa les regnes del tema fent-lo ell sol ja d’entrada a tot
swing. Aquí no ens ha abandonat en cap moment el swing i ben bé que l’han
trenat la base rítmica de dos, de contrabaix i bateria, l’un a tot “walking” i
l’altre amb el “Ride” i el “Xarles”, magnífics tots dos, mentre el pianista Juan Sebastián va fent els seus acords
per ajudar a situar-se al solista. Aquest ens ha tornat a meravellar amb la
seva exposició del tema, fent-lo amb la mateixa sonoritat, tot dient-nos nois,
aquest sóc jo, aquesta és la meva sonoritat i aquest el meu llenguatge. El seu
fraseig lleuger i gràcil, creant noves línies melòdiques, ens el mostra creatiu
i sobretot posseïdor d’una molt bona tècnica, tal i com hem comprovat
anteriorment. En el solo del Juan el
podem escoltar com va cantant la seva línia rítmica i fins i tot entonant
alguna nota. I és que aquest és un gran pianista el qual ha passat també per Musikene estant-se ara per Madrid. Un solo farcit de pulsió
rítmica alhora que domini de la mà dreta d’on han sortit les noves línies
melòdiques que ha anat desenvolupant seguint l’estructura del tema. Nitidesa i
pulcritud en la seva digitació, també, ens l’han mostrat com un gran pianista
que és. Després d’ell, el líder ha fet uns “vuits” amb el baterista per així
arrodonir el treball de tots plegats. No hem escoltat solos del contrabaixista
en cap dels temes que hem posat, la qual cosa no el priva d’estar al calaix més
alt del podi, compartint-lo amb els seus companys. I més coses ens diu Mario Benso d’quest projecte...
A Juan Sebastián el conec gairebé des que
era un xaval que anava amb el seu pare als concerts i sé molt bé del que és
capaç; la seva progressió recent ha estat geomètrica, i aportacions com les de
Don’t Look Back, New Home o On A Train reflecteixen una maduresa notable. Com
notable és també el precís pols rítmic del contrabaix de Chuchi García, que té el seu moment de brillantor solista a The
Key, o l'experiència del gran Juanma Barroso,
un dels nostres millors bateries, l'aportació del qual en temes com On A Train
o Cruzar el charco resulta essencial per
aconseguir que sonin tan bé. I, per descomptat, està en Víctor i els seus progressos: la seva creixent capacitat per crear
composicions netes, rítmicament molt dinàmiques i estimulants. I hi ha també la
sonoritat de la seva guitarra, dia a dia més seva, i el seu criteri sempre
precís a l'hora de triar solucions en els desenvolupaments de les seves
improvisacions més enllà del que és convencional. Aquest disc és un bon
testimoni d'un artista en plena fase de creixement del qual no es pot esperar
altra cosa que un futur ple de bons moments. Mentrestant, música com la que
aquí es pot escoltar suposa una invitació, més que suggerent, per acompanyar-lo
en el trajecte. Un consell: puja't al tren, que va rabent i ben dirigit. I això
ens ha dit Mario Benso.
Doncs ja hem acabat
projecte i programa. I recordeu que primer hem escoltat el projecte de Joaquín Chacón¸”Origami”, per després
el ”Behar Bizia” de l’Alberto Arteta – Laurok, i que hem
acabat a tot swing amb el del Víctor
Antón Group, ”Changing Gears”,
tots ells de l’editorial basca Errabal
Jazz, als qui agraeixo des d’aquí la seva confiança, i ja també des de fa
alguns anys. Gràcies nois i noies d’Errabal.
I abans de
d’acomiadar-me us recordo el concert de jazz que tindrem el proper 14 de juny a
la Sala Xica de la Vicentina,
concert organitzat pel Jazz Club La
Vicentina on podrem gaudir amb la darrera proposta del gran trompetista Fèlix Rossy amb formació base a quartet
però amb un convidat d’excepció. Tindrem doncs a Fèlix Rossy Quartet & convidat amb Fèlix Rossy, trompeta; Tomeu Garcíes, trombó; Martín Léiton,
contrabaix; Carlos Falanga, bateria i de convidat el crac americà Davis Whitfield, piano.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 370: Brooklyn Aliens, Fernando Brox 4tet i Tomàs Fosch 4tet, dimecres 5 de juny de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs avui farem un
programa dedicat a projectes de músics joves de casa nostra, o que s’estan
entre nosaltres com és el cas del flautista malagueny Fernando Brox, el qual ens presenta el seu treball anomenat “Secreto”, disc editat per Underpool, amb músics com Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch. Podreu escoltar també el
darrer treball de Tomàs Fosch Quartet,
“Live at Jamboree Jazz Club”, editat
per Tres Ceps, amb Gianni Gagliardi, Tom Warburton i Jesse
Simpson, i també el disc enregistrat a Brooklyn
ja fa tres anys, on hi participa també en Gianni,
a més a més de Tobias Meinhart, Yago
Vazquez, Lars Ekman i Rodrigo
Recabarren, disc dels “Brooklyn
Aliens”, editat per Unit Records,
i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I començarem el
programa amb un disc que vaig adquirir al Jamboree
el dia del concert de Tobias Meinhart
& Kurt Rosenwinkel, on en el bis
del segon set varen convidar al nostre amic Gianni Gagliardi al qual també escoltarem al final del
programa...el projecte és el dels...
“BROOKLYN
ALIENS”
Brooklyn
Aliens
Editat
per Unit Records UTR4696
Enregistrat
per Tom Tebesco el 2014 a Tebesco Studios, New York.
Mesclat
i masteritzat per Matt Lapoint a Los Angeles, Califòrnia.
Gianni
Gagliardi, saxos tenor i soprano i flauta
Tobias
Meinhart, saxo tenor, flauta i clarinet
Yago
Vazquez, piano i Rhodes
Lars
Ekman, contrabaix i baix elèctric
Rodrigo
Recabarren, bateria i percussions
En aquest disc ens
trobem amb onze temes originals dels membres de la banda i més de 50 minuts de
música. El tempo dels temes també és variat, havent-hi balades i fins i tot una
mena d’himne misteriós com el seu nom indica, “Mistero”, el quart track compost
pel Gianni. Abans, i de curta
durada, una mena d’introducció a base de flautes i contrabaix anomenada
“Miniatura”, de Yago Vázquez. El
setè track també és d’una bellesa aclaparadora, “Chilhood” de Tobias Meinhart. Força inquietant és el
tema “728Ing” de Vázquez a un tempo
mig i un punt de “beat” en el ritme i melodia captivadora. A un tempo similar
tenim el darrer track del disc de Tobias
Meinhart “Like Gianni”, fent el símil del tema de Coltrane dedicat a Sonny
Rollins, “Like Sonny”. El desè track “The Trio” del baixista Lars Ekman és un altre magnífic tema.
El segon track “Canción del licor de ave” de Rodrigo Recabarren té uns inicis força delicats però es va
desenvolupant rítmicament arribant al final amb una mena d’èxtasi. El primer
track, de Gianni Gagliardi anomenat
“La fragoneta de Wayne”, té un tarannà proper a les músiques del sud amb aires
relativament aflamencats i un bon
desenvolupament. El sisè track de Tobias
“The Effort” s’inicia amb el motiu principal a càrrec del baixista, melòdic i
rítmic, a partir del qual sonen melodies i improvisacions. El novè track, de Gianni és un Choro dedicat a l’amic i gran pianista Albert Sanz, anomenat “Chorinho pra Albert Sanz”. I de similar i
curta durada, inferior als dos minuts és el cinquè track també de Gianni anomenat “Punto Luz” interpretat
a tot tren. En definitiva 11 composicions magnífiques d’aquest increïble
quintet de joves músics que van compartir vivències a Brooklyn i d’on va sortir formació, projecte i disc.
Us proposo escoltat
l’inquietant tema de Yago Vázquez anomenat...
8.- 728ing (Y. Vázquez) 5m04s
Doncs i quina bona
melodia de Vázquez en aquest tema
inquietant per les notes de la mà esquerra del pianista i les del baixista. El
so de Gianni és totalment
identificable i és el qui primer ha fet el solo de saxo tenor. Podríem dir que
per l’esquerra teníam a Gianni i per
la dreta Tobias, al menys en aquest
tema i quan tocaven junts. Una vegada feta l’exposició del tema i impro del
nostre jove amic, ha estat el compositor al piano qui ha marcat un break rítmic
i ens ha recordat les notes guia i motiu principal del tema. Ben aviat, i amb
el Rhodes han canviat les tornes, i
pel canal esquerra hem escoltat el diferent so i improvisació de Tobias Meinhart el qual ha desenvolupat
el seu solo de manera “estripada” acabant el tema de cop. Magnífic tema per
començar el programa d’avui on hem pogut escoltar els diferents colors dels dos
saxos alhora que la seva concepció musical, l’un més melòdic, l’italo-català Gianni i l’alemany, Meinhart amb un punt més
d’agressivitat.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Davis Withfield que
serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
Seguim amb un altre
tema d’aquest magnífic quintet compost pel bateria Recabarren anomenat...
2.- Canción al licor
de Ave (R. Recabarren) 5m52s
I seguint el tarannà
dolç d’aquest projecte, ens hem endinsat en la melodia del tema del bateria Recabarren. Els inicis han estat així,
amb la melodia a càrrec dels dos vents presentant el tema per després, i amb la
mateixa vitalitat rítmica, alhora que delicada sonoritat, ha estat el pianista Yago qui ha executat un bon solo tot i
recordant-nos al final el motiu principal, tot just abans d’afegir-s’hi els dos
vents i tots plegats a plena intensitat emotiva. Tobias, pel canal dret ha executat un preciós i inicialment delicat
solo, per després també afegir-s’hi més “penya” i pujar el nivell de l’emotivitat
recuperant el motiu principal. Amb en Gianni
pel canal esquerra i la secció rítmica magnífica, i Tobias pel canal dret han anat desenvolupant el tema i la seva
intensitat emocional arribant a unes cotes altíssimes acabant tots plegats i
amb la darrera nota del contrabaix. Magnífic tema i millor desenvolupament de
tots plegats amb una total compenetració.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Seguim amb més
música, i ara amb una composició de Tobias
Meinhart tema anomenat...
6.- The Effort (T. Meinhart) 4m45s
I quin altre tema més
ben trobat amb les notes del baix que marquen el motiu melòdic i rítmic i per
sobre la melodia dels dos vents. Qui primer ha desenvolupat el solo ha estat Tobias pel canal dret, i sempre amb el
magnífic suport de tota la secció rítmica. Les notes del piano semblen com
gotes cristal·lines, i sempre el baixista marcant la base. Ben aviat s’hi ha
afegit en Gianni pel canal esquerra
amb la seva diferenciada i reconeixible sonoritat. Gran solo dels dos tenors,
cadascun amb el seu personal llenguatge i sonoritat, l’un més melós i melòdic
que l’altre, segons la meva percepció. Després, tots dos junts i amb la resta
de companys de nou tornant al tema principal acabant-lo delicadament. Una molt
bona composició de Meinhart seguint
el tarannà del projecte, amb els temes a tempo mig, i composicions relacionades
per la seva convivència a Brooklyn.
I acabarem aquest
projecte amb el tema de Gianni Gagliardi
primer track del disc i anomenat...
1.- La Fragoneta de
Wayne (G. Gagliardi) 5m21s
Doncs amb aquest molt
bon tema de Gianni Gagliardi
deixarem el seu projecte. Un tema on hem escoltat la flauta de Tobias al canal esquerra mentre que al
central el so del tenor del compositor i amic nostre. Després de l’exposició
del tema, i amb un punt de relax, hem gaudit amb la dolça sonoritat del tenor
del compositor i per com ha desenvolupat el seu solo. El títol te la seva
gràcia i jo diria que sembla recordar “La furgoneta de Wayne”, sense saber qui
és aquest Wayne, tot i que podria
ser el Wayne Tucker, trompetista
americà que havíem vist al Jamboree i
que de ben segur és amic de tota aquesta colla. Gran solo de Gianni per so i creativitat. Després, Yago al piano ha fet també una molt
bona tasca, tocant com toca el piano amb un punt de percussió alhora que amb
els acords. Després d’ell, els aires del sud amb palmes incloses ens han
recordat que aquest tema té aquest punt de flamenc, la qual cosa hem escoltat
en algunes parts melòdiques de les improvisacions dels músics. Gran tema de Gianni que ha acabat delicadament, al
final, després d’haver passat per diverses etapes intenses emocionalment.
I després
d’aquest magnífic projecte dels Brooklyn
Aliens sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tot de
manera tant fresca i intel·ligentment.
I nosaltres seguim
amb el projecte que em va cedir no fa gaire el gran flautista Fernando Brox, anomenat....
“SECRETO”
Fernando
Brox Quartet
Editat
per Underpool UNDP-023
I
la col·laboració de Rizoma Records
Enregistrat
per Jordi Vidal el 2017 a Estudi Laietana, Barcelona
Produït
per Underpool
Fernando
Brox, flauta
Toni
Saigi, piano
Pau
Sala, contrabaix
Andreu
Pitarch, bateria
Totes les
composicions són de Fernando Brox,
excepte “Sophisticated Lady” que és de Duke
Ellington.
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Underpool. https://underpool.bandcamp.com/album/secreto
El flautista Fernanado Brox ha editat el seu primer
disc com a líder “Secreto”. Les 9 peces que formen aquest disc sorgeixen de
l’experiència que el músic malagueny ha acumulat des de la seva arribada a Barcelona. Fernando Brox forma part d’una nova generació de músics inquiets i
talentosos que treballen fort per trobar una veu pròpia dins del món del jazz i
la improvisació. Prova d’això és la maduresa amb la qual els seus companys Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch acompanyen
en aquest treball a Brox on hi
aporten la seva pròpia veu als vuit originals proposats pel flautista
malagueny. Això ens deien els de Underpool.
Nou temes i prop
d’una hora d’una magnífica música on la varietat de tempos enriqueix la
proposta. La delicada balada de Duke,
“Sophisticated Lady” i darrer track del disc iniciarà aquest camí slow vers els
més ràpids. Una altra preciositat és el sisè track, i ara ja tota la resta de
temes són del Fernando, “El poder de
los corazones”. Amb el segon track, la “Lista de la compra”, Brox segueix en aquest entorn càlid, i
de la mateixa manera en el quart track, que pel títol podria ben bé ser un
homenatge a Wayne Shorter, tema
anomenat “Shortera”. Amb el vuitè track, “Roman Romanosky”, hi ha una
aproximació a l’avantgarde feta amb molta cura i maduresa. El setè track, “No
hombre!”, es desplaça ben aviat rítmicament vers el swing, tot i començar amb
ritmes així com trencats, per seguir amb varietat diverses de ritmes i tempo.
El primer track anomenat “Beautiful people”, tema que circula també amb una
picada d’ulls cap al jazz més contemporani. Amb el cinquè track, “Macoyero” segueixen
els ritmes “trencats” a l’inici, per desplaçar-se vers el swing alhora amb que
amb una gran interpretació de tots quatre, com en tots els temes. Per acabar
aquest recorregut rítmic, el tercer track, “Tíbia y peroné”, Brox ens proposa el tema més vital de
tempo i també amb un magnífic swing. Magnífic projecte de Fernando Brox, flautista malagueny que amb crec que dos o tres anys
entre nosaltres, ha quallat de manera total en l’ambient musical de casa
nostra, podent-lo trobar a les diferents Jam Sessions que s’hi fan alhora que
en concerts diversos, i una altra proba fefaent d’això que acabo de dir-vos és
aquest projecte enregistrat el 2017, o sigui un parell d’anys després que va
arribar.
Comencem doncs amb
les seves músiques, i ho farem amb una de les balades del projecte,
anomenada....
6.- El poder de los
corazones (F. Brox) 6m36s
I quina delícia de
tema per començar el seu projecte, i ves per on que a moments em recorda músiques
de Wayne Shorter. I hem canviat els
saxos per la flauta, una meravellosa flauta, la de Fernando Brox, flautista malagueny que ja porta un parell d’anys
entre nosaltres. El dia que Ernesto
Aurignac va presentar UNO a la Nova Jazz Cava hi érem, i vam gaudir
molt del projecte de l’amic i gran saxofonista, però també vam veure un jove
flautista que ens va enlluernar, i aquest era el Fernando. D’ençà llavors, el nostre heroi no ha parat
d’evolucionar, de fer projectes propis i de col·laborar amb els d’altres
músics, i d’anar a tocar a totes les Jam Sessions de la ciutat. El darrer
descobriment que vam fer va ser veure’l tocant el trombó a 23 Robadors. El domini que té de l’instrument és abassegador, i ara
em ve al cap un altre gran flautista, aquest de casa nostra que és un altre
gran mestre, en Pablo Selnik. La
composició que acabem d’escoltar és una preciositat i de quina manera tan
delicada l’han acompanyat els companys, Toni,
al piano; Pau al contrabaix i l’Andreu a la bateria. El líder i
compositor ha iniciat la seva improvisació sense quasi notar-se el final del
tema i aquet inici. I quin gust i fraseig que té alhora que control del so de
l’instrument en tots els registres. Toni
l’ha seguit, quedant ara el format de trio base, on tots tres semblen
improvisar alhora, car no està massa clara la seva estricte aportació en
funcions d’acompanyant. Preciós tema per endinsar-nos en aquestes noves
músiques d’aquesta formació, composicions totes menys una del Fernando.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim ara amb una
mica més de tempo i ho farem amb el tema anomenat...
8.- Roman Romanosky (F. Brox) 4m49s
Doncs i quin tema i
quina manera de passejar-se per diferents indrets, estils i demés meravelles. Ben
aviat hem intuït les melodies apropades al Jazz més contemporani. La concepció
del tema així ens ho ha mostrat. El so de la flauta, a vegades estripat, però
sempre seguint línies musicals avant-garde fent-ho els companys de la mateixa
manera. La flauta va ser un instrument tardà en el món del Jazz, essent-ne no
gaires els qui la van utilitzar en aquells finals dels 50s del segle passat,
entre els quals el gran Eric Dolphy
també Yusef Lateef etc.
Posteriorment ha estat un instrument que el toquen els saxofonistes la majoria
dels quals han començat amb aquest instrument o amb el clarinet. I és que avui
dia i ja fa temps, alguns músics són polinstrumentistes. Magnífica demostració
de tècnica, de bon gust en el llenguatge complicat de l’avant-garde i un bon
desenvolupament d’un tema amb un recorregut inicial curt, però que ells han
sabut elaborar.
Nascut a Màlaga el
1988, té una llarga trajectòria dins el món de la música clàssica abans de
dedicar-se plenament al jazz i la música moderna. Comença els seus estudis a
l'edat de vuit anys a l'Ateneu de Màlaga
i es gradua el 2010 en el Conservatori
Superior de la mateixa ciutat, després d'haver finalitzat el Bachellor of Music al Royal College de Londres. Des de llavors estudia jazz i
música moderna de manera autodidacta per col·laborar poc després amb músics com
Ernesto Aurignac (formant part de la
seva orquestra i gravant el disc UNO),
Enrique Oliver, Julián Sánchez, Juan
Galiardo o Javier Galiana. Fernando Brox ha compartit escenari amb
músics com Perico Sambeat, Toni
Belenguer, Dani Pérez, Ramon Prats, Martín Leiton, José Carra o Arturo Serra.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim amb el setè
track del disc, amb tots els canvis rítmics possibles, en el tema...
7.- No Hombre! (F. Brox) 3m07s
Doncs en aquest tema
ens ha tornat a sobtar el Fernando
per la composició, i per la seva execució. Un altre tema de caire modern, tot i
que potser no tant com l’anterior on hem pogut constatar l’estat de forma dels
acompanyants, concretament el del Toni
Saigi en el seu solo. La melodia ha aparegut ben aviat i també els canvis
rítmics i de tempo. El líder ha iniciat el seu solo després de la presentació
del tema i canvis diversos. El pianista de Badalona
ha seguit el tarannà del líder però amb el seu quasi sempre particular record a
Monk, del qual n’és un confés devot.
Després d’ell, hi han tornat amb el tema i canvis diversos acabant-lo de cop.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger Mir
a l’espai New Fizz, o sigui que
aquest és un altre espai on anar-hi.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I
acabarem aquest projecte amb el tema més viu, l’anomenat...
3.- Tíbia
y peroné (F. Brox) 4m41s
I de quina manera hem
acabat el projecte de Fernando Brox
Quartet, havent fet un curt recorregut per la seva música, primer recordeu
amb una preciosa balada. Els temes posteriors s’han encabit en el Jazz més
contemporani on les improvisacions han brillat per execució, tècnica i bon
gust, i en aquest tema, amb un magnífic solo del baterista Andreu Pitarch. El tema ha mantingut un tempo viu des de l’inici i
el final ha estat com l’inici, amb l’exposició del tema, tot i haver-lo encetat
el baterista amb una curta intro. Un tema amb una estructura clara i on també
s’intueix clarament el pont. El líder ha estat qui primer ha iniciat les
improvisacions, fent-ho com en cada tema que l’hem escoltat amb un total domini
de l’instrument i magnífica creativitat. En aquest tema hem pogut gaudir amb el
bon fer del Toni al piano amb un
llarg i magnífic solo que ha desenvolupat amb mestria. També el comencem a
reconèixer per la seva particular pulsió i sentit rítmic alhora que bon gust en
l’exposició de les seves idees. Després, el gran solo de l’Andreu i retorn a la melodia del tema i final, feliç. Magnífic
projecte Fernando, magnífic projecte
nois.
Des 2016, Fernando resideix a Barcelona, on col·labora amb músics
com Dimitri Skidanov, Aldo Cavigglia,
Manel Fortià, Roger Gutiérrez, Juan Pablo Balcázar i Iván González, entre
altres. El 2015 va obtenir el premi al millor solista amb Daniel Torres Quintet en el Concurs
del Portón del Jazz, festival que se celebra a Alhaurín de la Torre, Màlaga. En l'actualitat lidera el seu propi
projecte com a instrumentista i compositor, Brox Quartet, al costat de Toni
Saigi, Andreu Pitarch i Pau Sala. A més a més forma part de diversos
projectes a nivell nacional, com Chiva
Quartet, de Juan Pablo Balcázar,
al costat de Marco Mezquida i Juan Berbín. També col·labora en el
projecte personal del percussionista i guitarrista gadità Carlos Cortés Bustamante i és col·laborador habitual de la Big Band de Martín Léiton.
Deixem el
projecte de Fernando Brox Quartet i
ara ja acabarem el programa d’avui amb el treball enregistrat en viu al Jamboree anomenat.....
“LIVE AT JAMBOREE JAZZ CLUB”
Tomàs Fosch Quartet
Editat per Tres Ceps TC004
Enregistrat en directe al Jamboree per Leo Bianchi i alguns més.
Produït per Tomàs Fosch
Tomàs Fosch, piano
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Tom Warburton, contrabaix
Jesse Simpson, bateria
Vuit
temes i prop d’una hora de magnífiques músiques, temes propis i arranjaments,
on també hi encabeix els diferents ritmes. Així és que hi podrem escoltar unes
precioses balades com per exemple el tercer track anomenat “Nicolasa”. Una
delícia de composició d’en Tomàs. També
és així de preciosa la cançó de Vernon
Duke, “Autumn in New York”. En el cinquè track hi ha una meravellosa balada
amb un suau ritme i cadència, alhora que preciosa melodia, anomenada “Sé Louco”
de Dorival Coymmi. El primer track,
iniciat amb els aplaudiments quan sortien a l’escenari, és un tema original del
Tom anomenat “Tashmanian”, magnífica
composició amb una melodia que t’enganxa a la primera escolta. El tempo és mig
i el ritme sembla un ternari simple força ben treballat per la base rítmica. Un
altre dels estàndards és el preciós “Nobody Else Like You” del gran Jerome Kern, a tempo una mica més viu.
El vuitè i final track és el tema que titula el disc “Solid Society”, també el
més llarg. Tema a tot “swing” que clogué el concert enregistrat i que
s’allargassà per les improvisacions i magnífiques interpretacions del quartet.
Un dels magnífics arranjaments fets pel Tomàs
és el “Gianni Steps” sobre el “Giant Steps” de John Coltrane. Igualment, i ja per acabar la repassada rítmica del
projecte, el segon track “Dóna Li” sobre el “Donna Lee” encara no tenim clar si
de Parker o Dives, tema a tope de swing i no sé si a 300 la negra com el que va
fer Bird. Vuit temes on podrem
gaudir d’unes grans interpretacions dels quatre membres de la banda, amb Tomàs Fosch com a líder i arranjador de
tot plegat. Per cert, dir-vos que van venir a Sant Vicenç el 16 de març de 2018 tot i presentant aquest projecte
que finalment ha vist la llum en format físic.
I com
sempre, dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem
amb la preciosa balada anomenada...
5.- Só
Louco (Dorival Caymmi) 5m18s
I de
quina manera hem tornat a la calma amb aquesta meravella de balada amb tots els
aires brasilers. Un tema súper conegut del cantautor brasiler Dorival Caymmi interpretat per
infinitat d’artistes i que allà al Brasil
és quasi tot un himne. Gianni ha estat
qui primer ha fet la melodia amb la seva dolçor característica, i de quina
manera li ha posat tot el seu sentiment en el so. I que dolçament l’han
acompanyat, en aquest cas el trio base de piano, contrabaix i bateria, amb Tomàs Fosch, Tom Warburton i Jesse Simpson. El pianista ha brodat la seva improvisació amb delicada pulsió
i bon gust, per deixar pas al saxo tenor italo-català Gianni Galgiardi. Aquest ha estat igualment genial amb el seu
particular so, el qual reconeixem de manera immediata pel seu fraseig dolçament
lligat i llenguatge jazzístic tant personal. Al final, i quasi sense
donar-noes-en, hi ha tornat amb la melodia, amb la preciosa melodia.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb el primer
track del disc, un magnífic tema compost per Tomàs Fosch amb el qual presumiblement van iniciar el concert, nomenat....
1.- Tashmanian (T. Fosch) 6m58s
Els aplaudiments
inicials semblen indicar que així van començar el concert al Jamboree, i l’enregistrament d’aquest
disc en directe, amb tot el que això comporta de la immediatesa, de què, allò
que estàs fent serà el que s’enregistrarà sense possibilitats de fer preses
noves i escollir les millors, coses aquestes que es fan als estudis de gravació.
La melodia feta pel saxo tenor ens situa en l’entorn del tema, un tant
melancòlic, però d’una bellesa fora de dubtes. Una gran composició de Tomàs Fosch que ben bé es mereix l’honor de ser el primer
tema del disc. Gianni segueix
desenvolupant l’estructura del tema en la seva reeixida improvisació, on ens
mostra tota la seva tècnica, que per cert, ja hem escoltat en el primer
projecte, el dels Brooklyn Aliens. El
retorn a la part final de la melodia obra el pas al líder a fer la seva
aportació. Abans però en Tomàs s’ha
quedat a piano solo per millor situar el canvi melòdic i rítmic posterior. I
sí, hi ha hagut un canvi rítmic, la qual cosa s’escolta en com va el bateria,
de quina manera el segueix el Tom al
contrabaix, i per com el mateix líder, compositor i pianista desenvolupa el seu
solo. Una molt bona interpretació del Tomàs
al piano a la qual segueix el retorn al tema. S’ha de recordar que aquest
projecte el van presentar al Molí dels
Frares que és on fèiem els concerts del Jazz Club La Vicentina l’any passat i una part d’aquest. Van venir,
us ho recordo el 16 de març de 2018, on van presentar en primícia aquest
projecte que finalment ha vista la llum en format físic. Un final delicat i
melancòlic com és la melodia d’aquest preciós tema, i tant ben interpretat per
tots ells. I a banda dels dos solistes, recordeu que tenim una base rítmica
espectacular amb en Tom Warburton,
contrabaix i Jesse Simpson, bateria.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguirem amb un altre
tema del Tomàs, el que titula el
disc i amb el qual varen cloure el concert si ens atenem a l’ordre dels temes
en el disc....
8.- Solid Society (T. Fosch) 10m53s
Doncs el tempo del
tema ja l’hem intuït amb l’entrada que ha donat en Tomàs tot i els canvis rítmics posteriors. Un tema llarg de més de
10 minuts que per això aquest és un projecte enregistrat en viu, on els solos
s’allargassen segons la situació anímica de tots plegats. El “walking” del gran
contrabaixista americà Tom Warburton
ens ha situat ja en el “swing” del solo de Gianni,
també amb el “Ride” i “Xarles” de la bateria de Simpson. Un “solaco” increïble d’aquest mestre del saxo tenor, un
dels més internacionals que tenim, pel munt de viatges que fa per tot arreu del
món on el criden els seus amics per anar a tocar. Mentre estava preparant
aquest programa veia que venia de Finlàndia
on s’ha estat uns dies tocant per allà. Després del saxo, el líder ha
desenvolupat el seu, en aquest un tema amb l’estructura típica de Blues de 12
compassos en els solos, tot i haver-hi alguns canvis diversos que ens
l’amplien. Llarg i aplaudit solo del líder, al qual ha seguit el del
contrabaixista americà resident a Sitges,
Tom Warburton, aquest un dels
magnífics músics de la “Berra” entre els quals d’altres com Martín Léiton, i una bona colla més.
Magnífic solo de Tom ell sempre amb
els aires més moderns del Hard Bop, com és l’essència d’aquest projecte.
Després, Gianni ha donat pas als
“dotzes” que han fet amb el baterista, car ja sabeu que el Blues té una
estructura de 12 compassos. Tomàs al
piano també els ha compartit amb el seu amic Simpson. Després, retorn al tema per així acabar-lo de nou. I és
que el tema no té només 12 compassos i sí que ho hem constatat en els solos
dels músics.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Acabarem el projecte de
l’amic Tomàs Fosch i companys i
programa d’avui....amb l’arranjament sobre el “Donna Lee” de Parker/Davis....que ell anomena....
2.- Dóna-li (Parker/Davis arranj. T. Fosch) 7m24s
I pels qui seguiu
aquest programa potser haureu copsat el clar regust a “Donna Lee” que té aquest
“contrafact” que és com es diu això de fer un tema basant-se amb l’estructura
d’un altre. En aquest cas, la melodia del tema de Parker/Davis l’hem reconegut ja a les primeres notes, i amb quin
canvi de tempo ens l’han regalat. Magnífic arranjament del líder i pianista. Ben
aviat Gianni ha desenvolupat el seu
magnífic i quasi delirant solo per tempo, i sinó, escolteu el “walking” del Tom al contrabaix, i notareu que va a
“tot tren”. De fet el solo del saxo tenor també segueix el tempo tot i que amb
les notes més lligades i jugant amb els tresets i demés formes realitzades. El
solo del líder segueix algunes frases de Parker
d’alguns dels seus temes, i sempre incansable el contrabaixista de Sitges. Menys mal que en el seu solo ha
abandonat el “walking” perquè sinó l’haurien recollit rebentat. Magnífic solo
de Tom seguint perfectament
l’harmonia del tema aportant però la seva part de nova melodia, la que ha
desenvolupat en el seu solo. El baterista Simpson
ha fet també un curtet i magnífic solo, acompanyat després per la resta dels
seus amics, acabant el tema de cop.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui i us recordo que primer hem escoltat el projecte dels Brooklyn Aliens, que després hem
escoltat el del Fernando Brox Quartet i que hem acabat amb el del Tomàs Fosch Quarte enregistrat al Jamboree.
I us recordo que aneu
a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (amb nosaltres
el 14 de juny) al Jamboree, La Traska
Truska, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit i els dels músics que fan aquesta música que tant
ens agrada, i que és el Jazz. Si poden ser discos de músics locals, millor.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
