Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
I abans de començar,
recordar-vos que el divendres 12 d’abril tenim el concert mensual a la Sala Xica organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts,
o sigui que des d’aquí agrair-los el seu suport. Podreu escoltar el Michele Faber Trio amb Riner Scivally, guitarrista californià
que tenim entre nosaltres tot i presentant el disc que van fer conjuntament, “Barcelona Encounter’s”, amb Michele Faber, piano; Pere Loewe,
contrabaix i Enrique Heredia, bateria.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I el programa d’avui
el dedicaré a dos músics joves contemporanis, i que van estudiar a l’Esmuc. Els dos projectes són el del Pau Lligadas i el seu “Madera Viva”, de Rosazul, i el de Bruno Calvo
Quartet anomenat “OUTLINES”
editat per Fresh Sound New Talent. I
aquesta setmana escoltareu un micro conte de Teresa Tuset.
I comencem les
músiques del programa amb el disc de Pau
Lligadas...projecte que presentaran el dissabte 13 d’abril al Vinseum de Vilafranca del Penedés....
“MADERA
VIVA”
Editat
per Raosazul
Enregistrat
per Alberto Pérez el 20 i 21 de juny de l'2017 a Sol de Sants Studio
Mesclat
i Masteritzat per Alberto Pérez
Produït
per Pau Lligadas
Guitarra,
Vicenç Solsona
Contrabaix,
Pau Lligadas
Bateria,
Jorge Rossy
I la col·laboració de
Jordi Lligadas veu en “Cuando vuelva a tu lado”
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc del Pau. https://paulligadas.bandcamp.com/releases
Doncs aquest és un
projecte delicat, amb més de 45 minuts de delicades músiques, interpretades amb
mestria, dolçor i delicadesa de la mà d’aquests tres mestres, dos d’ells
consagrats, Jordi Rossy i Vicenç Solsona
i el jove líder, en camí de ser-ho. Deu cançons de diversos autors i estils
però que tenen el significat adient per en Pau
per a poder-les ajuntar i donar-les-hi la seva particular visió i sonoritat. La
majoria de les peces estan ubicades en el tempo slow, com per exemple les
magnífiques “I Love You (For Sentimental Reasons)” i la seva improvisació en
“Long Past Gone”. També amb el preciós bolero “Cuando vuelva a tu lado”, al
final cantat pel Jordi Lligadas.
Fins i tot el tema de Alejandro Sanz
“Te lo diré bajito”, agafa un tarannà diferent, molt més dolç gràcies a les
cordes i delicades percussions. La resta dels cinc temes tenen un caire més
vital, rítmicament parlant, i així és el primer track “La fuente de Bebo”, del
mateix Bebo Valdès. També és així la
versió que en fan del tema de Serrat,
“Com ho fa el vent”, vital i enèrgica. El setè tema és de Ricardo Pachón i és la
coneguda melodia de “La leyenda del tiempo”, o sigui que ja veieu que la variació
hi és de totes, totes. Per anar acabant, dir-vos que també fan una magnífica
versió del tema de Blue Mitchell
“Fungii Mama”, en plan Latin, i ja amb el darrer i més viu tema de Charles Mingus, “Boogie Stop Shufle”,
magnífica interpretació que fan aquests tres grans músics del tema de Mingus. O sigui que dels deu temes, la
meitat són delicats i els altres són una mica més ràpids, amb aquest darrer que va a tot drap.
Comencem doncs amb
les seves músiques i ho farem amb el preciós tema de William
Best i Ivory Watson, aquest darrer autor de la música....
10.- I Love You (For
Sentimental Reasons) (W.B. & I.W.) 4m53s
I si el
contrabaixista pot mostrar el seu saber ho pot fer utilitzant l’arc per fregar
les cordes, i així és que en Pau ho
ha fet. Un tema on el ritme i melodies els porten en Pau i en Vicenç, i on la
sonoritat és clara i diàfana, amb contrabaix i guitarra espanyola, per cert,
feta pel Luthier Guillermo Carrizo,
des d’aquí una forta abraçada. Comença la melodia ja d’entrada amb l’arc del
contrabaix i la guitarra del Vicenç.
De tots és coneguda la dificultat d’afinar tocant el contrabaix amb l’arc, i
així és que en Pau ho broda, primer
fent la melodia i després acompanyant Vicenç.
D’aquest darrer, ja en sabem les seves altíssimes qualitats com a mestre
guitarrer, en tots els estils i diversitat de guitarres. En aquesta seva
improvisació ben bé que ens ho ha mostrat, car a més a més de la seva delicada
i precisa digitació alhora que amb el seu llenguatge, hi afegim la seva
creativitat i visió de l’harmonia del tema. Una preciosa versió la va fer Nat King Cole ell però cantant-la, amb
piano, contrabaix i guitarra, delicada i magnífica balada cantada per qui a més
a més era un excel·lent pianista de Jazz.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio
que serà el 12 d’abril.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el preciós
y conegut bolero, on a més a més, en Pau
canta al final de la interpretació instrumental de tots tres, ara sí, amb el Jordi a la bateria...
5.- Cuando vuelva a
tu lado (Maria Grever) 5m38s
I amb una delicada
intro a guitarra solo, Vicenç Solsona
ens ha captivat amb la seva música però també sonoritat, la de la seva
magnífica i única guitarra, feta a mida per a ell. La melodia l’ha iniciat en Pau al contrabaix, ja amb les
escombretes del Jordi i arpegis del Vicenç. Pau ha fet la primera roda melòdica, ara sense arc, polsant les
cordes, amb tota la delicadesa. Vicenç
ha fet la segona part, ja acabant el tema, i deixant que sigui el líder qui
primer faci la seva improvisació, ben recolzat pels acords i notes guia del
guitarrista. Ell mateix ha fet la improvisació de la segona part del tema, de
la part de la qual n’ha fet la melodia. Jordi
cantat aquesta cançó i per cert que ben bé i afinat que ho ha fet. Al final,
fan una mena de Turn Around amb cinc acords a càrrec del Vicenç, i en Jordi
seguint amb una impro vocal, “No me preguntes porqué, ni el como ni el porquè”,
etc, fins acabar el tema de cop.
Madera
Viva
és el projecte personal i primer disc com a líder de Pau Lligadas. Aquest projecte és una mostra mes del món globalitzat
en el qual vivim. La idea bàsica en si és la re-interpretació de temes d'autors
que tot i allunyats en estilística i en distància, conformen una coherència en
la ment de Pau Lligadas. D'aquesta
manera s'aconsegueixen unir cançons de Joan
Manel Serrat, Alejandro Sanz o
Camarón, amb altres de compositors més llunyans en la nostra cultura com Charles Mingus o Blue Mitchell per citar només alguns. La
forma en com s'interpreta aquest so és en el trio de jazz amb la guitarra espanyola
de Vicenç Solsona, oferint així un
toc fresc i mediterrani, i allunyant-nos així del format de jazz habitual de la
guitarra elèctrica. A això se li suma la treballada bateria de Jordi Rossy on l'experiència li dóna la
capacitat de trobar l'encaix en cada tema que toquem. I culmina amb el
contrabaix de Pau que serà l'eix
central del projecte donant-li un considerable protagonisme en el
desenvolupament musical. Tot això dóna un resultat on el so a fusta es
converteix en el tema central del so del conjunt, i d'aquí el nom Fusta Viva, Madera Viva. Així es diu també l'àlbum
que presenta aquest trio en CD i format digital que es va gravar amb Jorge Rossy a la bateria i que en els
directes, és Ramón Ángel Rey qui la toca. I la pàgina web del Pau és..
I ara seguirem amb el
tema de Bebo Valdés, i lletra de Javier Limón, el preciós...
1.- La fuente de Bebo (B. Valdés & J. Limón) 5m34s
I quina altra
magnífica peça ens han interpretat aquests tres mestres, a quin ritme més
vital, tempo mig, mig-alt, però amb tota la dolçor possible. Una molt maca
melodia de Valdés que ells han sabut
interpretar, seguint fil per randa el tema de Bebo. La versió que va fer el músic cubà, tristament desaparegut,
amb El Cigala, és increïblement
meravellosa. Els nostres herois l’han feta al mateix tempo i vitalitat,
encetant Vicenç la melodia amb la
seva prístina sonoritat de la seva guitarra, seguit al contrabaix pel líder, i
amb un grandíssim suport del Jordi a
les escombretes i demés, ell però en un segon pla, discret com els grans saben
fer. Després de la melodia, el mateix Vicenç
inicia els solos, d’una manera delicada, increïble improvisació d’aquest mestre
de la guitarra acústica, elèctrica, espanyola, de totes les guitarres. El
control sobre les cordes és total, i els seus dits van on li diu el seu
cervell, com saben fer els bons músics. Pau
l’ha seguit amb el seu solo, magnífic i súper afinat. I és que estem davant
d’un gran contrabaixista i així ho hem dit sempre que l’hem vist, i així el vam
veure al 38è Festival de Jazz de Terrassa en el concert dedicat al trompetista Roy Hargrove i amb en Benet Palet i Carles Pineda al front line de vents. Molts dels qui no el
coneixien es van queda bocabadats per com ho va “pelar”, magnífic en Pau aquell dia, i sempre que l’hem
vist, i en aquest, el seu projecte. El seu solo ha estat precís, rítmic, amb la
melodia sempre present alhora que l’harmonia; solo melòdic amb profusió
d’efectes rítmics i demés virgueries. Amb la melodia de nou a càrrec del Vicenç han acabat aquest preciós tema
de Bebo Valdés.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Pau
Lligadas
(Barcelona - 1987) va començar a
tocar el baix elèctric a l'edat de 15 anys envoltat de germans músics. Als 16
comença a prendre classes amb Javier
Martín durant dos anys i mes tard amb Bernat
Hernández dos anys més amb els que aprofundirà en la tècnica, i el concepte
de la música moderna i el jazz. Als disset anys decideix tocar el contrabaix
clàssic prenent classes amb Jose Mª
Escribano i Rafael Esteve i dos
anys després és acceptat a l'ESMuC
(Barcelona) en l'especialitat de contrabaix jazz, on estudia amb professors
com Mario Rossy, Horacio Fumero, Toni G.
Araque, Andrew Ackerman ...Després de l'etapa barcelonina es trasllada a Suïssa per continuar els seus estudis a
la Hochschule für Music de Basilea on cursa el màster
d'interpretació a contrabaix jazz. Aquí rep classes de músics com Larry Granadier, Banz Oester, Malcolm Braff
i Claudia Brunner. També rep classes magistrals d'Eric Harland, Ruben Rogers,
Jorge Rossy, Edicson Ruíz, Mark Turner, Jeff Ballard, entre d'altres.
I encara amb un altre
tema de tarannà més vital, rítmicament parlant, i aquest és el tema de Blue Mitchell anomenat...
8.- Fungii Mama (Blue Mitchell) 4m45s
Aquest és un tema
divertit que Blue Mitchell va
enregistrat el 1964 amb Junior Cook
al saxo tenor. Però és que hi hagué també Chick
Corea, Gene Taylor i Al Foster, una grandíssima banda. Tema a ritme de
calypso, com aquells que va fer el màster Sonny
Rollins. Així és com ens l’han fet els nostres herois, al mateix tempo i
ritme, perquè sinó segurament hauria quedat una altra cosa. Els inicis han
estat amb una intro de contrabaix i acompanyat dels acords i copets al xarles
tancat del baterista, tot i marcant ja el tempo. El ritme de calypso l’hem
copsat quan han fet la melodia, a duet de contrabaix i guitarra. Després de fer
el tema sencer, Vicenç ha encetat
els solos, magnífic ell, com en totes les seves improvisacions. Però els que el
coneixem ja sabem com li agraden els ritmes llatins, i així és que durant un
temps coordinà una jam de latin jazz al Cafè
Marula, al carrer dels Escudellers,
els diumenges al vespre. Una magnífica i ràpida interpretació d’aquest
increïble músic, feta amb la màxima precisió. D’aquesta manera precisa també
ens l’ha fet el líder, Pau Lligadas,
de nou amb un total control del tempo, ritme, afinació i fent-lo a més a més
amb el caire melòdic, del qual ja ens n’hem acostumat. I jo que no hi entenc
gaire, i que crec què és un “R&CH”, per com ha evolucionat el tema i els
canvis harmònics evidents en la pròpia melodia. Després del solo del Pau han fet uns “quatres” amb el Jordi fent tot el tema per així
tornar-hi amb la melodia d’aquesta
divertida composició del gran Blue
Mitchell.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.
I acabem el projecte
del Pau amb el tema més viu del disc,
i que és el tema de Charles Mingus,
l’anomenat....
4.- Boggie Stop
Shuffle (Charles Mingus) 4m22s
I Mingus va incloure aquest tema en el
seu magnífic Ah Um disc editat per Columbia el 1959, el mateix any que Miles fe el seu Kind of Blue. Mingus va
fer una obra d’art en aquest Ah Um
on també hi inclogué “Fables of Fabus”, “Goodby Pork Pie Hat”, tema dedicat a Lester Young, mort recentment. La banda
que va fer aquesta obra era Booker Ervin
i Shafi Hadi, saxo tenor; Willie Dennis, trombó; Horace Parlan, piano; Charles
Mingus, contrabaix i Dannie Richmond, bateria. Un dels grans discos de Mingus, un dels grans discos de
l’innovador Charles Mingus. En els
posteriors anys, Mingus inclogué a Eric Dolphy en les seves formacions,
fins la molt trista i sentida mort d’aquest el 1964, a Berlín. Els nostres herois l’han feta al mateix tempo que
l’original de Mingus, i la veritat
és que fer aquest tema amb aquests recursos mínims de guitarra, contrabaix i
bateria, és tot un mèrit. I és que aquests, els nostres músics són
increïblement bons. El tempo i walking del líder és increïble, sempre recolzat
pel Jordi a la bateria, ara molt més
incisiu. Mentrestant, Vicenç ha fet
un tros de solo, a aquest increïble tempo, i total i mil·limètrica precisió.
Però és que el que ens ha fet el Pau
ha estat també increïble. Precisió, afinació, tempo i recursos percussius els
que ha emprat el nostre líder. Després, el Jordi
ha pogut esplaiar-se la mar de bé amb un solo a la mesura dels mestres, que ja
li tocava, ell que ha estat tot el projecte com a suporter rítmic perfecte. El
retorn a la melodia a càrrec del Vicenç
ens ha situat ja, al final del tema. Magnífic tema per acabar el projecte del Pau,
felicitats noi.
I després d’aquest
delicat projecte del Pau sembla el
moment adequat per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......
.......................................................
Gràcies Teresa per fer-nos-ho veure tan bé...
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I acabarem el
programa amb el disc de Bruno Calvo,
el qual serà un salt estilístic important, a vegades cap a dreceres
avantguardistes.....
“OUTLINES”
Bruno
Calvo Quartet
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT 548
Enregistrat
per Attie Bauw i Ido Zilberman el 20 i 21 de febrer de 2017 a CVA Studio, Amsterdam,
Holanda.
Mesclat
per Joeri Saal a Studio 150
Masteritzat
per Quim 'Kato' Puigtió
Produït
per Bruno Calvo
Productor
executiu: Jordi Pujol
Bruno
Calvo, trompeta
Ben
van Gelder,saxo alto
Giuseppe
Romagnoli, contrabaix
Iago
Fernández, bateria
Totes les
composicions són de Bruno Calvo, excepte
“Con
Alma” escrita per Dizzy Gillespie
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc, per així poder-lo
adquirir més fàcilment i ajudar a la música a tirar endavant.
Aquest és un projecte
amb més de 40 minuts i amb nou magnífics temes, dels quals 8 són del jove líder
i trompetista gadità Bruno Calvo. El
projecte no inclou instrument harmònic, i per tant se situa en la formació com
la que va encetar Ornette Coleman
allà pels finals dels 50s del segle passat. Les músiques no són ni molt menys
Free Jazz però tenen un gran sabor “avant garde” i res a veure amb el projecte
anterior del Pau, totalment fusta,
comparat amb aquest de més metall. El tarannà del projecte és vital, tot i que
a no a tempo fast, i el tema més slow és el que fan a contrabaix solo anomenat
“Luna Bass Intro” marcadament pausat. Amb el darrer track “Candles”, ens situem
en una balada preciosa a mig tempo, el mateix o similar que el tema “Contrast”,
menys balada, i també amb la preciosa
“Con Alma” de Gillespie, amb uns
inicis a saxo alto magnífics per després situar-nos en la coneguda melodia del
genial músic americà. Podríem dir que una mena de segona lectura del projecte
des del punt de vista musical, comença amb el track setè “Interludi 2
(Kotinousa)” seguint amb el primer track, una “Introduction (Erytheia)”, força
impactants tots dos. Amb “Dolores” encetem melodies força ben entrellaçades amb
la secció rítmica, persistent. I el tema “Luna”, continuació de la introducció
comentada abans, ens situa en l’àmbit melòdic que el líder ha fet ja seu, el
seu llenguatge modern “avant garde”. I ja per acabar, el vuitè track “The
Elephant’s Revenge”, el més viu del projecte, el qual referma la gran faceta de
músic complet, compositor i trompetista d’aquest jove crac Bruno Calvo. Tot un seguit de temes creatius, amb canvis rítmics i
amb molt bones interpretacions de tots quatre, amb dos solistes magnífics i una
base rítmica impressionant.
Doncs començo amb les
músiques del projecte i serà el novè track anomenat...
9.- Candles (Bruno Calvo) 4m09s
Doncs ja heu escoltat
que el canvi estilístic d’aquest projecte vers l’anterior, és substancial, no
per les interpretacions i sí pel concepte musical. Sobre una base rítmica ben
sòlida com la de Giuseppe Romanoni i
Iago Fernández se sustenten els dos
solistes Ben Van Gelder i el líder
del projecte Bruno Calvo. El ritme
pausat encetat pel contrabaixista amb el suport del baterista, han iniciat
aquesta composició. La melodia l’han compartit Bruno i Ben, en la A del tema, per fer-ho plegats, més o menys en
el pont o la B. Després, el líder mateix ha iniciat els solos, compartint-lo
cada 8 compassos amb el saxo alto i després cada quatre. Han tornat a recuperar
la B per entrar de nou al tema amb la melodia interpretada per tots dos. El
gust interpretatiu de Bruno a la
trompeta és exquisit, i el seu llenguatge molt modern, i ho dic perquè ara ja
feia temps que no l’escoltava, després
d’haver-ho fet moltes vegades els dilluns a les WTF del Jamboree coordinades per l’Aurelio Santos, on Bruno
hi solia anar mentre estudiava a l’ESMUC.
Amb ell, els seus col·legues estudiants llavors, Lluc Casares, Pol Omedes, Xavi Torres, Pau Lligadas etc, etc. Bruno ha evolucionat el seu llenguatge
i l’ha situat en aquest entorn “Avant Garde” o si voleu “Jazz Contemporani”.
Bruno
Calvo,
nascut a Cadis (Andalusia), el 1991, comença amb la trompeta als cinc anys de la
mà del seu pare, trompetista de professió. Degut a la seva afició per la música
negra americana, sempre va estar en contacte amb discos i músics de jazz des de
petit. Als 8 anys van començar a estudiar música clàssica al Conservatori Real de Manuel de Falla de
Cadis fins als 18 anys. En aquest temps, paral·lelament, s’inclouen
diversos seminaris i cursos de jazz i classes amb Joe Magnarelli, Jerry Bergonzi o Dick Oatts entre altres i
comparteix escenari amb els millors músics locals.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara us proposo
escoltar dos temes curts enllaçats, bona mostra del tarannà modern del
projecte...
7.- Interlude #2
(Kotinoussa) (Bruno Calvo) 2m11s
1.- Introduction
(Erytheia) (Bruno Calvo) 2m08s
I seguim amb aquestes
músiques força impactants, que a més d’un el podran descavalcar, si no les ha
escoltat mai. El concepte de Jazz Contemporani hi és força evident. Són dos
temes curts, un a mode d’interludi al segon track, “Dolores i l’altre com una
introducció. Ambdós d’una gran bellesa melòdica gràcies al so ben complementat
i compenetrat dels dos vents. Igualment els altres dos, contrabaixista i
baterista, Iago Fernández. D’aquest
darrer li vam posar el seu darrer projecte en el Programa 303 de la temporada passada. En el primer Interludi, Bruno ha brillat amb una introducció
ell sol per després fer la melodia conjuntament amb en Ben Van Gelder. Aquest darrer ha estat qui ha iniciat els solos,
amb un de magnífic. I si ens recorda algú, seria al nostre estimat Eric Dolphy per la seva modernitat
d’estil i sonoritat. Després, en el tema Introduction, ha estat l’arc de Giuseppe i després la bateria de Iago amb el saxo alto del Ben qui han començat aquesta magnífica
introducció. La trompeta del líder ha volat amb ells, a les més altes altures
de la atonalitat i dissonància, per acabar-lo suaument.
Als 18 anys decideix
estudiar el grau superior a l'Esmuc
(Barcelona) on estudia amb Mireia
Farrés, Matthew Simon, Toni Belenguer, Lluís Vidal, Albert Bover, Joan Monné.
Més tard, al finalitzar els estudis a Barcelona,
es trasllada a Amsterdam, on
actualment resideix on acaba el Màster de trompeta de jazz rebent classes de Ruud Breuls, Simon Rigter, Yaniv Nachum,
Jasper Blom i Joris Roelofs. Fora de l'escola també ha rebut classes
esporàdiques de trompetistes com Ambrose
Akinmusire, Avishai Cohen, Joe Magnarelli, Terell Stafford, Bobby Shew i Willem
van der Vliet.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguidament
escoltareu la versió que han fet del tema de Gillespie anomenat..
6.- Con alma (Dizzie Gillespie) 7m11s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina magnífica versió han fet del tema, però amb uns canvis rítmics diferents
dels que va fer Dizzie, aquest imbuint-lo d’un tempo latin delicat en tot el
tema. Les seves improvisacions en l’ona més Bebop varen ser com una mena de contrapunt a la
pròpia i preciosa melodia, en un tema que canvia de centre tonal cada dos
compassos. Els nostres herois n’han fet una recreació d’aquesta preciosa balada
de Gillespie quasi reconvertint-lo
en quelcom més i l’exemple és la intro del saxo alto i baterista que poc ens
situen en la música posterior. Ben Van
Gelder ha iniciat amb el baterista la melodia en la A del tema, amb una
total “netedat” sonora, per després fer-ho el líder i contrabaixista en el
pont, o la B del tema, amb un delicat i curtet swing. Trompetista i saxo alto
han recuperat la A inicial i així començar els solos. Bruno ha fet un “pickup” tot introduint-se al tema en la seva
improvisació. I ambdós solistes s’han situat en aquesta improvisació en una
altra ona estilística, no tant “avant garde” i sí molt més melòdica dins d’uns
paràmetres més “clàssics”, i ho poso entre cometes. Quin fraseig i llenguatge
emprat el d’aquest músic gadità, i quin control sobre l’instrument. Amb la
melodia tocada dolçament ha deixat pas al saxo alto holandès. El swing ha
aparegut també a determinats moments, tot i no desaparèixer mai el Groove,
present en tot el projecte. Quin mestre que és aquest jove saxofonista, també,
i quin magnífic solo que ens ha fet, seguint l’ona encetada pel líder, allunyat
ell també de l’Avant Garde, només, només en aquesta preciosa cançó de Gillespie.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ara us proposo
escoltar un altre magnífic tema anomenat....
2.- Dolores (Bruno Calvo) 5m58s
Impressionant aquest
tema del Bruno, amb els dos solistes
a l’uníson ells dos solets i després amb els persistents redobles del baterista.
El ritme sembla aparèixer marcat per les notes soltes del contrabaixista, però
no us enganyeu, que ja hi era, implícit en les melodies dels solistes i
redobles del baterista. A la vegada que contrabaix hem pogut escoltar la
magnífica melodia interpretada pels dos solistes. Un tema increïble del Bruno, la veritat. Cada vegada que
l’escolto, més m’agrada. I és que la persistència rítmica de Giuseppe al contrabaix i els continuats redobles de Iago han donat el suport adequat als
solistes en les seves improvisacions. Primer el líder i compositor, fent un
grandíssim solo, carregat de motivació rítmica, i pujant bastant i arribant als
aguts amb gran control tècnic i sensibilitat. El seu solo ha seguit el fil
conductor de la melodia principal, alhora que ha seguit també la de l’harmonia,
amb les notes guies marcades pel contrabaixista, quatre notes repetitives que
marquen el camí harmònic del tema. El saxo alto ha quallat un altre increïble
solo, amb uns arpegis ascendents, i d’altres meravelles les d’aquest mestre del
saxo, Ben Van Gelder. Després, han
retornat tots dos a la melodia principal, a l’uníson, acabant-lo delicadament.
Gran tema del Bruno, sí senyor.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I acabarem el
projecte i programa d’avui amb el
preciós tema....
8.- The Elephant’s
Revenge (Bruno Calvo) 6m36s
Doncs amb quin altre
magnífic tema hem acabat projecte i programa. Un tema iniciat rítmicament per
contrabaix i bateria, per ben aviat afegir-s’hi els dos vents, també a duet.
Curtet, però encabint-hi també canvis rítmics en una altra molt bona composició
de Bruno. Ell mateix ha encetat els
solos amb el suport de Giuseppe i Iago,
contrabaixista i baterista, immensos en aquest tema i en tot el projecte. El
líder ha iniciat el solo amb notes llargues i molt melòdic, convertint-se
després amb quelcom més agosarat amb unes escales i arpegis magníficament
tocats, mostrant-nos un cop més el nivell assolit per aquest trompetista de Cadis. La seva darrera frase ha donat
peu al saxofonista per d’igual manera començar el seu solo. Els dos de la
parella rítmica han estat immensos fent que en Ben Van Gelder pogués volar a les més altes altures, com abans
havia fet Bruno. Un altre esclatant
solo d’aquest jove crac, amb tota una demostració de tècnica i modernitat,
alhora que bon gust i creativitat. Després d’ell, calma i relaxació amb el
contrabaix de Giusepee Romagnoli i
el gust i delicadesa de Iago Fernández,
per finalment, recuperar el tema a duet de trompetista i saxo alto, i acabar-lo
de la mateixa manera que l’han començat. Magnífic tema i magnífic projecte per
acabar el programa.
I sí que us recomano
entrar també a la pàgina web de Bruno
Calvo per saber-ne més d’aquest jove músic, recordant-vos que també la
posaré al blog del programa... http://brunocalvomusic.com/bio-2/bio/
I ja deixem les
músiques del programa d’avui i recordar-vos que heu escoltat dos projectes de
músics de casa nostra entre els quals el de
Pau Lligadas i el seu “Madera Viva”,
de Rosazul, i el que us acabo de
posar de Bruno Calvo Quartet anomenat
“OUTLINES” editat per Fresh Sound New Talent. I aquesta
setmana heu escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
I abans
d’acomiadar-me recordar-vos que el divendres 12 d’abril tenim el concert
mensual a la Sala Xica organitzat
pel Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts, o sigui que des d’aquí agrair-los el seu suport. Podreu
escoltar el Michele Faber Trio amb Riner Scivally, guitarrista californià
que tenim entre nosaltres tot i presentant el disc que van fer conjuntament, “Barcelona Encounter’s”, amb Michele Faber, piano; Pere Loewe,
contrabaix i Enrique Heredia, bateria.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 361: "Maleïdes les Guerres (i qui les va fer)", "Les Crisàlides", i "Spirala", dimecres 3 d'abril de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Farola, el Maki,
etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics
de tots els programes de Jazz Club de
Nit.
I aquesta setmana amb
un programa diferent. Ja feia temps que tenia ben guardats un parell de
projectes, de dues cantants magnífiques, i amb històries diverses, estils
personals, les d’aquestes dues amigues Carola
Ortíz i el seu “Spirala”, i Sabina Witt amb les seves “Les Crisàlides”, ambdós projectes un
pèl allunyats del concepte Jazz, i potser més el darrer que el primer de Carola. Però com que en aquest programa
donem ressò als projectes dels nostres artistes, de les nostres artistes, només
em calia trobar les parelles adequades, i elles dues fan una bona parella. El darrer
projecte és quelcom més que diferent. L’assumpte és que el “Maleïdes les Guerres (i aquell qui les va fer)” el vam poder veure
i escoltar no fa pas gaire sota la Biblioteca
Les Voltes, al Forn Romà, el 20
de març, on no masses ens hi vàrem aplegar per viure, patir i emocionar-nos amb
les veus i músiques dels tres artistes participants, recitant i cantant textos
sobre la guerra, refugiats, i demés penes. Serà doncs un programa emocionant,
amb músiques diverses i poesia, on la dona torna a ser la protagonista. Dones
acompanyades d’altres dones i homes, tots ells artistes. I aquesta setmana amb
un microconte de Carme de la Fuente.
Doncs començarem amb
el projecte
“MALEÏDES
LES GUERRES (I aquell qui les va fer)”
Namina,
Lali Barenys i Carles Beltran
Editat
per Discmedi Blau
Enregistrat
l’estiu de 2018 a Cornellà de Llobregat
Màster
de Roger Marcader
Idea
i guió de Lali Barebys i Namina
Arranjaments
i producció musical, Carles Beltran
Namina,
cant i cors
Lali
Barenys, veu
Carles
Beltran, piano, teclats, guitarra i efectes.
Aquest és un
espectacle estrenat la tardor del 2017 a Barcelona
i també van ser el 7 de desembre a Brussel·les.
“Maleïdes les guerres
(i aquell qui les va fer) és un enfilall de música i paraula, de cançó i poesia
per commoure i remoure. Estem convençuts que tenim armes de construcció massiva
contra tanta destrucció i injustícia, per això reivindiquem l’arsenal que ens
és propi: la música i les paraules, la poesia i el cant, és a dir, la cultura
(i l’educació, la creativitat, el coneixement) per a rebel·lar-nos contra la
barbàrie, la hipocresia, la manipulació i la mentida. Aquest disc, i
l’espectacle complet del que prové són dedicats a totes les víctimes de les
guerres i les injustícies, per les quals no cessarem de reivindicar el dret a
la vida digna, a la llibertat, a la justícia. Per tots els refugiats que fugen
de les guerres i no són acollits com es mereixen. Per totes les dones dels Congos del món. Gràcies a tots els que
ens heu acompanyat en aquest camí. Gràcies a tots els que sentiu amb nosaltres
que un altre món és possible, i que és cosa nostra construir-lo. És urgent.
Pels exiliats i empresonats injustament, wertgonya del nostra ara i aquí.” Text
extret de l’interior del mateix CD.
I com sempre, dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte de DiscMedi....
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Doncs us proposo
escoltar un fragment de “Arrels” recitat i creat per Lali Barenys i els “Dos anònims”, anònim cantat per Namina amb música de l’Ovidi Montllor...
1.- Arrels(fragment)
i Dos Anònims 5m34s
Em sembla que no
caldrà que comenti massa coses del què hem escoltant i del que escoltarem.
Perquè sinó, les coses que hauríem de dir serien tantes que no acabaríem mai.
Maleïdes les Guerres i aquell qui les vas fer, sí. Aquells qui les ven fer
perquè en són molts. I és que la Història de la Humanitat, és quasi tot menys
humanitat. Les guerres ens han acompanyat des dels inicis i sembla que no les
aturaran mai. I parlo d’ells, perquè, jo, i vosaltres, no tenim a l’abast
poder-les aturar. El que sí tenim, hem de tenir, és la voluntat fèrria de
“lluitar-ne” en contra amb els nostres mitjans, amb els nostres clams i
actituds, sempre pacífiques i democràtiques. Sobre el que acabem d’escoltar,
doncs dir-vos que m’impressiona i m’emociona cada vegada que ho escolto. En
directe és quasi que més impressionant, com del no res, l’emoció comença a
brollar en escoltar Lali recitar i a Namina cantar, ambdues ben acompanyades pel Carles Beltran, encarregat ell dels arranjaments de tots els temes.
I des de la mateixa
pàgina ens diuen...
Com expressar la
complexitat del desastre de la guerra? L’espectacle Maleïdes les guerres (i
aquell qui les va fer) mostra, a través de l’al·lusió i l’el·lipsi,
l’anihilació de l’ésser humà com a conseqüència del conflicte bèl·lic: les
paraules de Lali Barenys, la música
de Carles Beltran i el cant de Namina reivindiquen, a l’uníson, una
altra manera de resoldre els conflictes. En el disc del espectacle aquests tres
artistes ens presenten una sèrie de veus —textos i adaptacions que van des d’Ovidi Montllor o Joan Oliver (Pere Quart) fins a Bob Dylan o Silvio Rodríguez—
que mostren la degradació de la condició humana com a conseqüència de la
guerra. (Josep Tàssies - Núvol)
El
segon “track” del disc és un text de Lali
Barenys anomenat “Dolors”, amb música de Carles Beltran. Aquí, Lali
comença dient...”M’arrenco un braç, l’estiro fort, ben fort, i faig palanca amb
la soca de l’alzina....sento el mal? No...acabant dient...l’explosió va ser tan
forta, que també em va matar a mi.”
I
el tercer track és una cançó de Silvio
Rodríguez, recordeu, un dels de la “Nova Trova Cubana” com també Pablo Milanés, etc....anomenada “Días y
Flores”, on acaben repetint...”La rabia simple del hombre silvestre, la rabia
bomba, la rabia de muerte, la rabia imperio, asesino de niños, etc..”.
I ara us proposo
escoltar una molt bonica cançó, música de Carles
Beltran i lletra de W.H. Auden
anomenada...
5.- Captura (W.H. Auden & C. Beltran) 5m37s
Comença amb “Què pot
ser aquest so tan plaent a l’orella, allà a vall, ressonant, ressonant?...Doncs
aquest és un emocionant text d’aquest gran escriptor anglès, nacionalitzat
americà, W.H. Auden, Wystan Hugh Auden i més emocionant s’ha
convertit la lletra cantada d’aquesta excelsa manera que fa Namina. Però és que tot plegat és
gràcies a la preciosa música del Carles
Beltran. Els que sou “lletraferits” coneixeu de sobres l’extensa obra
poètica i d’assaigs d’aquest mestre de la literatura que va ser nominat a Premi
Nobel alhora que Pablo Neruda i Giorgios
Seferis. La veu de Namina, les
lletres d’Auben i la guitarra i
música del Carles, ens han captivat,
a vosaltres i a mi.
Després,
en el track 6 tenim “L’exili de l’Ovidi” de Vicent Andrés Estellés, amb la veu de Lali Barenys recitant i Carles
Beltran tocant el teclat amb les notes més greus, com si de contrabaix es
tractés... i acaba dient .”Recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.
Recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols. No vull recordar-ho, ho
vull oblidar, però torna el vil pensament de la matinada de la meva detenció.
Passaran els segles, i altres ho recordaran quan jo no ho recorde, no
existesca, i venjaran el meu nom, mesclat amb els noms dels companys que més
han sofert.”
En
el setè track podrem escoltar, si l’adquiriu entrant al web de Discmedi i el d’aquest disc, “Poetes”,
amb lletra de Louis Aragon i música
de Jean Ferret, i comencen
dient...”Jo no sé pas què em posseeix, i ara m’impulsa a dir en veu alta, no
per pregar pietat ni ajut, ni per a confessar cap falta, allò que m’omple i
m’obsedeix....i tancar els ulls per sempre més...cap a l’estel Josep Carner,
cap a l’estel Joan Salvat...però l’univers què en sap del drama....allò que
m’omple i m’obsedeix.”
En
el vuitè podrem escoltar Lali recitant “Corrandes de l’exili” de Joan Oliver Pere IV, amb la música de Carles Beltran. I comença...”Una nit de
lluna plena, remuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el
ple també el feu la nostra pena”.....”A Catalunya deixi el dia de ma partida,
mitja vida condormida; l’altre meitat vingué amb mi, per no deixar-me sens
vida”.... I acaba dient, ja ho
sabeu...”Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita
que la somio completa.”
El
novè track és un text de Lali Barenys amb música de Carles Beltran. Un
llarg text titulat “El Viatge”....”Aquí a la vora del riu hi ha morts... I això
acaba dient “Sé que hem d’arribar a la muntanya, sé que hem d’arribar al mar, i
darrera les muntanyes nevades, més enllà del mar furiós, amunt, ben amunt, al
Nord, hi ha un país de gent noble i rica que ens acollirà amb els braços
oberts”.
El
desè és la coneguda cançó de Bob Dylan “When
the ship comes in”, adaptació feta del Grup
de Folk anomenada “El dia que el vaixell vindrà”, preciosa cançó del Dylan més folk i primerenc, cantada amb
la càlida veu de Namina...”Aquell
dia jo ho veureu, quan el vent es pararà i la brisa deixarà de respirar. Una
calma xafogosa, com abans del temporal, el dia que el vaixell vindrà...” i
acaben cantant...”Aixecarem les mans demanant pietat, però no hi haurà res a
fer; al fons del mar s’ofegaran com va passar al Faraó, el dia que el vaixell
vindrà.”
I ara us proposo
escoltar a Lali Barenys recitant “El
Mar”, text a partir del testimoni de Metges
sense Fronteres, versió de Jordi
Coca adaptada per Lali Barenys.
La música és una adaptació de la cançó popular “El mariner”, adaptació de Carles Beltran.
11.- El Mar (M. Sense F. & J. Coca & L. Barenys
& C. Beltran) 6m08s
Aquest “Maleïdes les
guerres i aquell qui les va fer” incideix en la problemàtica actual de la
guerra de Síria, i les que hi ha per tot l’Africa sots sahariana que fa que la
gent, nenes i nens, dones i homes, vulguin fugir-ne. Refugiats que volen viure,
que no volen viure la guerra, que la guerra és la mort. I què fem? No
deixar-los arribar als nostres països. Quan això passava encara els d’Open Arms i d’altres ONGs que es dedicaven al seu rescat, ho
podien fer. Ara; ja no.
Ja ens han impedit,
els han impedit rescatar-los. Que es morin tots ofegats, tan se val, deuen dir
els qui ens manen. Ja en som masses? Un relat colpidor que ens arriba ben dins
al moll de l’os, i que ens recorda en quina merda de món vivim.
El
dotzè track, un poema de A. H. Housman
anomenat “XXI More Poems”..i diu Lali
Barenys...”En somnis veig un camp, molt lluny d’aquí. I sang i fum i bales
de canó. Hi ha tombes, amb els meus companys a dins. Dintre la meva, no hi sóc
jo. A mi també em van ensenyar l’ofici d’home, i sabia la lliçó. Però vaig
oblidar-la, i vaig fugir. I ells la van recordar, i encara hi són.”
El
tretzè és una carta amb lletra i música de Boris
Vian anomenada “El Desertor”. Canta Namina
i recita Lali i toca el piano en Carles. I fa així...”Senyor governador,
li escric aquesta carta; vostè podrà llegir-la si té temps i li plau. M’acaben
d’arribar les ordres que m’obliguen; a anar-me’n a la guerra, dimecres cap al
tard”...”la decisió ja és presa. Jo vull ser desertor”..i acaben...”Si s’ha de
perdre sang, perdeu Senyor la vostra. Féu bé el paper d’exemple, Senyor
governador. I si em feu perseguir, digueu als qui em segueixin que no duré cap
arma, podran tirar tranquils.”
El
catorzè track es diu “Contingéncia”. És un text de Jordi Solà recitat per Lali
Barenys. I diu així...”Tenir el canó d’un fusell metrallador, no és el
pitjor. El pitjor és la mirada del soldat, fit a fit, mentre observa fugaçment
la seva víctima a pocs metres de distància. Tot queda en suspens, i fins i tot,
el món sembla haver-se esvaït: tu i l’home armat, cara a cara, reunits en
l’infortuni, d’allò que pot o no esdevenir.”
El
quinzè track és el terrible relat “La Dona del Congo, la dona sense nom”, de Laura Freijo, música de Carles Beltran i cançó popular “Mareta
mareta”. Un llarg relat, crec que verídic, d’una mare obligada a menjar-se els
seus fills, morts abans. El dia que Lali
recità aquesta terrible història, hi va haver alguns de nosaltres que vam
plorar, encongits per la descripció d’aquesta salvatge història. “Jo tenia un
nom. La gent em deia Janet. Tenia 32 anys, quatre fills, un marit i un poble
quan van arribar els homes armats. Els homes tenien unes veus tan seques que
obrien el pit. Són els rebels, deien, han arribat els rebels. No recordo quan
van venir. Podia ser de dia, podia ser de nit. Les armes són torxes que encenen
incendis a qualsevol hora. Recordo que van marxar. Els meus fills i jo,
caminàvem amb ells....el cos del meu marit, va quedar enrere...On són els meus
fills? On són els meus fills? Llavors encara tenia un nom...Em dic Janet, tinc
trenta dos anys i tinc quatre fills. Un dia, una nit, un moment, un instant i
la gana va desaparèixer. Menja carn, em van dir. I vaig menjar. Menja més carn,
em van dir. I vaig menjar més carn, On són els meus fills?” i acaben
dient...”Ja no em dic Janet, ja no tinc trenta dos anys, ja no tinc quatre fills,
Sóc la dona del Congo, la dona sense nom.” Terrible.
El
setzè és un text de Günter Eich i
música de Carles Beltran anomenat
“Pensa-ho”...i ens diuen...”Pensa que l’home és enemic de l’home. I que el que
vol és destruir. Pensa-ho sempre, pensa-ho ara, en aquest mes
d’abril....pensa-ho: Corea i Bikini no es troben en cap indret del mapa, sinó
dintre el cor. Pensa que tu tens la culpa de totes les atrocitats que lluny de
tu es cometen”. En Lali ens ho
recita i en Carles n’ha fet la
música i toca la guitarra amb gran sentiment i delicadesa.
I acabarem aquest
increïble, colpidor i emocionant projecte amb el darrer track a mode de resum
de tot plegat, a voltes optimista, amb lletra i música de John Denver “Raons que rimen”, i finalment amb l’”Eclosió Final”.
El tema de Denver el canta Namina i en Carles toca el piano. Aquest tema l’han fet a partir d’una
adaptació dels Falsterbo 3. Lali recita al final un resum d’alguns
dels textos de tot el projecte.
17.- Raons que rimen (John Denver) + Eclosió final 4m37s
Em
parleu d'una tristesa la vinguda de l'hivern
I
creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
Ni
els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
Em
dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics
I
us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
I
no podeu acceptar que és temps de recomençar
De
ser tan clars com els infants,
D'estimar-nos,
perquè no som uns estranys
Quan
s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El
sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
Està
escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En
les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Només
els qui es fan com ells retrobaran la llibertat
Jo tinc les flors i
els infants per germanes i germans
El seu somriure ample
i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d'una
tarda vora el mar
Són promeses d'un
futur que esdevindrà realitat.
Aquest darrer
paràgraf és el que es repeteix entremig dels altres..
Mentre preparava el
programa, escoltant aquest projecte una vegada i una altra. Escoltant cada
cançó una vegada i una altra, llegint els textos, escoltant les músiques de Carles Beltran, les veus de Lali Barenys i Namina, una vegada i una altra, em vaig quedar força compungit,
“tocat” en el més profund de mi mateix pel gran treball realitzat per aquests
tres artistes activistes, els quals han volgut compilar aquest treball amb
l’ànim de fer-nos reaccionar. Ens diuen que no podem oblidar tot això que està passant
relacionat amb les conseqüències de les guerres, però també ens van parlar, el
dia de la presentació al Forn Romà
de Sant Vicenç dels Horts, de totes
les injustícies que actualment estem patint, aquí i ara, a casa nostra. Dels
nostres presos polítics i exiliats, els primers ara mateix patint el judici més
injust, més infaust de la història del nostre país, Catalunya. Al final, i a
cada esdeveniment que protagonitzen, vam brindar amb cava per la comunió dels
presents i per continuar lluitant contra totes les injustícies, guerres i demés
barbaritats, cloenda d’un acte organitzat des de la Regidoria de Cultura i de manera personal, segons vaig poder
constatat, pel Miquel Àngel Camacho¸
Regidor de Cultura. Gràcies Miquel
pel teu suport a tots els aspectes de la Cultura en el nostre poble.
I després d’aquest
primer projecte tant colpidor, emocionant i trist, de “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)” sembla un bon
moment per escoltar el microconte de Carme
de la Fuente.
.....................................
Gràcies Carme per apropar-nos sempre a la
música del programa amb el teu microconte.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I després ara
seguirem una mica més positius amb el projecte de Sabina Witt i les seves....
“LES
CRISÀLIDES”
Sabina
Witt
Autoeditat
Enregistrat
per Jordi Vidal el març de 2018 a Estudi Laietana el 2018, a Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Andreu Zaragoza l’agost de 2018 a Putxet Studios.
Produït
per Sabina Witt.
Sabina
witt, piano i composicions.
Pau
Domènech, clarinet, flauta travessera i cors.
Manel
Fortià, contrabaix, percussions i cors.
Ella mateixa el
dedica a Simona i Uri, els seus dos
infinits amors, Simona, filla de Sabina i Uri, Oriol Roca. També el
dedica a la seva mare, germana, a totes les dones que l’han fet créixer en el
camí de la vida, i a d’altre gent, inclosos el Manel i el Pau, per la
seva amistat i música.
I dir-vos que com
sempre us posaré al blog la pàgina web d’aquest disc de Sabina..... http://sabinawitt.com/les-crisalides-2/
Aquest treball
s’endinsa en la paraula femenina. Un recorregut que va des de la mítica Safo, fins les creadores de
l’actualitat, recuperant els seus poemes i convertint-los en cançons. Les seves
veus, algunes oblidades, es transformen en música, com una crisàlide es
transforma en papallona per assolir una altra forma de bellesa i aconseguir la
llibertat. El disc està dedicat a totes aquelles dones que han estat
silenciades. És necessari, ara més que mai, rescatar-les, recuperar-les i
reivindicar-les a la nostra memòria. Sabina
Witt.
I dir-vos que el disc
conté 15 precioses cançons amb més de 50 minuts d’escolta. On ens trobarem amb ritmes
diversos i delicades melodies, compostes per aquesta magnífica músic, Sabina Witt. És, ja ho ha dit ella, un
homenatge a totes les dones silenciades i ella els hi dóna la seva veu.
Comencem doncs amb
les músiques i veu de Sabina Witt i
companys d’aquest viatge, Pau Domènech i
Manel Fortià, i ho farem amb dues cançons enllaçades, la “Intro Les
Crisàlides” de Sabina Witt i “Hildergard
Von Bingen”, lletra d’aquesta darrera...
1.- Intro. Les
Crisàlides (Sabina Witt) 1m11s
5.- Hildergard Von
Bingen (S. W. & H. v. B.) 2m49s
Doncs amb aquesta
primera mostra, em sembla que estem entenen de què va la música del programa,
tot i haver-ho explicat abans. Sabina
ha fet un treball dedicat a la dona, musicant textos, propis i aliens, tots de
dones, i amb la profunditat que ja ens té acostumats, pel fet d’haver-li posat
d’altres projectes seus en aquest programa. S’acompanya del piano, alhora que
amb aquests dos grans músics, Manel
Fortià i Pau Domènech, mestre del clarinet baix, tot i no tocar-lo en
aquest projecte. La sensibilitat musical i d’esperit de Sabina és l’adequada per a complimentar un projecte com aquest. Ho
ha iniciat amb la introducció instrumental primer i vocal, quasi al final,
d’una Intro del projecte que titula aquest disc, “Les Crisàlides”. La segona
cançó està inspirada en el tema “Vision” de Hildergard Von Bingen, on la sensibilitat només ha fet que
reafirmar-se. Els seus acompanyants li han donat el suport necessari i adequat,
amb el so càlid del clarinet d’en Pau
i el més profund del contrabaix del Manel.
La veu de la líder,
precisa, càlida, afinada, d’una delicada dolçor ens acompanyarà la resta de
temes i de quina manera ho ha fet, ella mateixa al piano, també.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Escoltem ara un tema
força més vital, tot i tenir un punt de melancolia, potser per concebre’l amb
una tonalitat menor. Un tema amb lletra de Sei
Shonagon, de “El libro de la almohada, Makura
no Soshi, tema que es diu igualment que l’autor dels textos..
4.- Sei Shonagon (S. B. & S. S.) 4m19s
I quina cançó més
vital i maca melodia ens han fet els tres músics. Amb una persistència rítmica,
i cadència, la qual, i posteriorment va augmentant per mitjos tons, alhora que
veu de la compositora i el va i ve musical de Pau Domènech amb el clarinet, ens hem trobat amb una preciosa
composició inspirada en el “Libro de la almohada, Makura no Süshi”de Sei Shonagon. Després d’una introducció
amb tot el tema, ens hem trobat amb un “break” rítmic, a partir del qual Sabina hi ha tornat amb la veu, tot i
cantant els textos escollits d’aquest mestre.
Des de ben joveneta
estudia piano i guitarra clàssica. El seu primer contacte amb la tècnica vocal
és estudiant cant líric amb la professora Montserrat
Benet i més endavant estudia cant modern amb Mireia Lara, Carme Costa i Ana Finger. Alhora que estudia Grau Mitjà a l'Aula del Liceu es diploma en Voice
Craft I i II.Ha realitzat nombrosos seminaris i masterclasses amb artistes
nacionals i internacionals destacats com Abe
Rabade, Toni Belenguer, Paco Charlín, Luciana Souza, Sofia Ribeiro, Bob
Stoloff, Pat Metheny, Chucho Valdés, Dave Holland o Richard Bonna. El 2012
es gradua de cant jazz al Conservatori
Superior del Liceu de Barcelona.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim ara amb un
altre tema vital, a ritme de bossa, i per tant d’una escriptora, poetessa
brasilera, anomenat..
12.- Noite de Saudade (S. W. & Flobela Espanca) 3m35s
I quina gràcia que té
Sabina en compondre, i la prova
l’estem escoltant cançó darrere cançó, i amb aquesta tan subtil i delicada
composició, amb lletres del “Livro de Mágoas”, el llibre de les magues, deu
ser, de Flobela Espanca. La feina de
Pau al clarinet, evident per
brillantor, no ens fa oblidar de la magnífica tasca del Manel Fortià al contrabaix, donant el suport de profunditat
necessària, alhora que acompanyant en ritmes. La veu de Sabina és una de les més afinades del panorama peninsular, alhora
que la seva calidesa. Realment és una magnífica composició, amb una harmonia
molt ben trobada i acoblada a la melodia i aquesta a la lletra de Flobela.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Al llarg de la seva
carrera se li han atorgat els següents premis: Fira de Vila-Seca (el 2006 i el 2009) i Concurs de Música Acústica de
Garcilaso (2003, Barcelona) i la Beca d'AIE de Jazz Tete Montoliu (2011,
Madrid) . Ha col·laborat en diversos projectes teatrals: “El meu avi no va
anar a Cuba” de Victoria Szpunberg
(Festival Grec, Sala Beckett i Quarta Paret de Madrid, entre d'altres), “Simon
de Beauvoir: l'Escriptura o la vida” de Glòria
Balanyà (Centre Bonnemaison ) i ”Standard” de Marc Rosich (Teatre
Principal d'Olot). Ha actuat com a solista en nombroses sales, clubs i
festivals de jazz a nivell nacional com a
Festival de Jazz de Sevilla, Festival
Barnasants, Festival de Jazz Tete Montoliu o Festival de Jazz de Getxo i a
nivell internacional ha cantat al Japó,
Argentina i Finlàndia.
I acabarem el seu
projecte amb un tema instrumental, també vital, anomenat....
7.- Caza de brujas I (Sabina Witt) 2m51s
Doncs sí, aquesta és
la vitalitat que ens agrada de Sabina
Witt, amb una composició acompanyada a l’uníson pel Pau al clarinet, ells dos, fent la melodia a duet, des de l’inici.
Després, Pau es desmarca com també
el Manel, deixant sola la líder, amb
un altre moment de pau i tranquil·litat, ella mateixa acompanyant-se al piano,
com en tots els temes del projecte. Ens hem tornat a trobar amb una cadència
descendent, en diversos moments d’aquesta preciosa i positiva cançó,
instrumental d’ella mateixa, tot i que ella canta la melodia a duet amb el Pau, com he dit abans. Una melodia molt
reeixida encabida en una harmonia plena d’encerts i ritmes, fins el delicat
final a veu i piano, amb només Sabina
Witt.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
Ha participat en
diversos enregistraments i projectes musicals com amb Gonzalo del Val Grup, Toni Belenguer Quintet, Big Band del Liceu,
Octavio Bugni o Mosaic Jazz Trio.
Ha realitzat quatre treballs discogràfics propis: Sabina Witt, ¿Lluny de On? (Inédito, 2005), Rubaiyyat de Sabina Witt /
Juan Pablo Balcazar Project (Fresh Sound New Talent, 2008), Vistes al mar
(Inèdit, 2014) i Chiquilladas pintorescas (Jazz Granollers, 2015) triat un
tema d'aquest últim per formar part del Jazz
from Catalonia 2016. En l'actualitat ha acabat de realitzar “Les Crisàlides”,
el seu últim treball discogràfic, del qual n’hem pogut escoltar alguns
preciosos temes.
Doncs ara ja enfilem
el final del programa, i ho farem amb el projecte de Carola Ortíz anomenat.....
“SPIRALA”
Carola
Ortiz
Editat
per Balaio Records
Enregistrat
en viu per Aurélien Gana i Juanjo Alba el febrer de 2018 a Medusa Records,
Barcelona.
Mesclat
per Aurélien Gana.
Masteritzat
per Alexis Kevork.
Productors
executius Carola Ortiz i Balaio Producciones.
Carola
Ortiz, veu, clarinet i clarinet baix.
Charu
Harlharan, veu, kanjira mrdangam, pandero quadrat i campanetes.
Sandrine
Robilliard, violoncel.
Nishad
Pandey, guitarra elèctrica.
Néstor
Giménez, piano.
Juan
Pablo Balcázar, contrabaix i baix elèctric.
Andreu
Moreno, bateria.
Naomi
Jean, flauta irlandesa i veu.
Músiques i lletres de
Carola Ortiz
“A l’Índia, per obrar
en mi el seu poder transformador.
A les amigues, mares,
germanes, cosines, artistes i a totes les dones salvatges.
Als homes que ens
donen suport i ens estimen cada dia.
A la màgia de
l’aigua, per regalar-nos la vida.”
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web de Carola
Ortiz..
Aquest és un projecte
que he pogut veure dues vegades. La primera, i presentació del projecte al CAT de Gràcia i la segona, no fa gaire,
al Casino de Granollers veient-la en
el cicle de Jazz que els nostres amics Lluís
Sitges, Joan Sanmarti, Joan Vidal fan en la capital del Vallès Oriental. El disc me’l va cedir
el dia de Gràcia, i el tenia ben
guardat tot i esperant el moment adequat per posar-vos-el. Aquest ha estat el
programa adequat, dedicat a les dones i refugiats, refugiades elles d’alguna
manera en un món masclista, món d’homes.
Estem davant d’un
projecte inusual, de més de 50 minuts de música i lletres originals de
l’artista, cantades en anglès, català i castellà i llengües de la Índia. La diversitat de ritmes també
n’és un senyal identificatiu del tarannà transversal d’aquest disc de Carola. Com sempre passa, una cosa és
escoltar-lo a casa i l’altre és fer-ho en un directe. No hi ha color. Però ja
fa molts anys que ens hem acostumat a fer-ho. Ara tenim molt bons equips, però
penseu què devien pensar els oïdors aficionats als anys 30s del segle passat
amb l’invent del fonògraf, trasto sense cap tipus de qualitat, tot i comparant
els directes amb la música que després de comprar el disc a les botigues, se
l’escoltaven a casa. Per tirar-se des d’un balcó, daltabaix. Això us ho dic,
relacionat amb el projecte de Carola
més per l’estètica que per la qualitat de la música, quasi equiparable. I és
que la posada en escena d’aquest projecte és senzillament inigualable. La
comunicació que tenia amb tots els músics, però sobretot amb na Charu Harlharan era total. Se li nota a
Carola una amor, respecte i
admiració vers aquesta grandíssima artista india, posseïdora d’una tècnica
vocal gens a l’abast de les nostres veus.
Doncs comencem amb
les músiques....i així és que us proposo escoltar dos temes enllaçats, i que
són...
5.- Atlantis Dreams (C. Ortiz) 1m40s
6.- The Water Song (C. Ortiz) 4m52s
El primer i curtet
“Somnis de l’Atlàntida”, ens situa en l’ambient aquós del proper “The water
song”. I és que l’aigua, com a matèria i concepte són molt importants en aquest
projecte. Començant així de relaxats de tempo, seguim el tarannà del programa, el
qual ha anat evolucionant de la mort cap a la vida, abans ja amb Sabina Witt. Sembla com un himne, un
càntic a l’aigua, al món interior de l’aigua, a la llegendària Atlàntida? Els quatre acords al piano
del Nèstor són la clau de tot
plegat, el motiu principal d’aquesta “Water Song”. Els sons eteris de flautes i
clarinets ajuden a captar les emocions aquoses, així com els sons del pianista
en el seu solo. La preciosa veu de Carola
ens acarona ja des de l’inici. El següent track, el setè, és també un homenatge
al món de l’aigua, en un altre delicada cançó anomenada “Charlottenburg Lake”,
on Carola toca el clarinet baix,
canta, es dobla la veu ella mateixa, i la resta de companys li donen el suport
adequat per assolir el màxim d’introspecció i quasi meditació. El darrer track
“Flor de pluja”, és també una altra delicada cançó dedicada a l’aigua de pluja,
amb el Juan Pablo Balcázar al
contrabaix, Carola al clarinet i
veu, Sandrine Robilliard al cel·lo,
amb sons propers al continent indi. Just abans del final, moments apoteòsics
que encaren el final delicat i dolç d’aquesta preciosa melodia, que acaba de la
mateixa manera que ha començat.
Carola
Ortiz
és una artista inquieta i polifacètica, que es mou amb naturalitat per diversos
gèneres musicals. Va néixer a Terrassa
el 1986, en una ciutat molt vinculada al jazz i en una família d’artistes. La
seva mare, del món del teatre, i, el seu pare, l’amic Xavi Ortiz, baixista i contrabaixista assidu al mític club Jazz Cava de Terrassa. Allí va començar a veure, en viu i des de molt petita,
als grans noms del jazz internacional.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Ara us proposo
escoltar el quart track anomenat...
4.- Healing Love (C. Ortiz) 5m27s
Doncs el tarannà
rítmic ja veieu quin és. Relaxat. Tot i el beat del baterista, no fet amb
baquetes i més aviat amb un mena d’escombres que amorteixen el cop, aconseguint
un so entremig de les escombretes i les baquetes, el ritme és calmat. I si el
guitarrista ha començat el tema amb notes i acords, ell mateix ha desgranat un
magnífic i esotèric solo, després embolcallat per la veu de Carola i el persistent fregat de Sandrine sobre el seu cel·lo. Han
començat però ells dos, Carola i Nishad
Pandey. Després, els colors s’han ampliat amb veus, violoncell, i el solo
del clarinet a càrrec d’aquesta camaleònica artista, la qual vam poder veure a
l’Auditori del Molí dels Frares el
setembre de 2018 en un concert antològic amb Bart Barenghi i Jura Santana. L’espai pel silenci ha aparegut
entremig amb la veu dolça de Carola,
amb el Néstor i Juan Pablo, per
després arribar al punt inicial del solo del guitarrista indi establert a Berlin. I segur que esteu gaudint del
programa d’avui, per intens, emocionalment parlant, i divers per les seves
músiques i ritmes, totes elles encabides en la major subtilesa.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari.
Al 2013 i 2014 van
sortir al mercat els seus primers dos discos de composicions originals amb el
grup AxisOrca, binomi amb el
productor i músic francès Aurélien Landy
Gana. Ha actuat dues vegades al Festival
de Jazz de Barcelona, dirigida per la compositora Maria Schneider, i amb el duo d’improvisació electroacústica LUMMM, també al Festival de Jazz de Vic, al Festival
Mas i Mas i al Primavera Sound.
I en auditoris, clubs i festivals de la resta d’Espanya, França, Portugal, Anglaterra, Algèria, Alemanya, Colòmbia i
els Estats Units. Darrerament, també ha estat convidada per la gran
saxofonista Berta Moreno.
I seguim encara amb
aquest projecte, ara amb el tema....
9.- Renaissence (C. Ortiz) 5m59s
I la dolçor musical
ha tornat a aparèixer, iniciant el tema la líder amb el seu clarinet. Els
ritmes ens han situat ben enllà a l’orient, a Índia. Aquest és l’únic tema instrumental d’aquest projecte dedicat
a l’aigua, a les aigües de la Índia
i a totes les aigües del planeta Terra. No massa intensitat rítmica que s’ha
aturat en el break rítmic, i que ha donat pas al duet melòdic de clarinet i
guitarra elèctric. A la vegada l’Andreu
Moreno ens ha constatat el seu domini dels diversos estris de la seva
bateria, alhora que Charu també ho
ha fet amb el seu “pandero quadrat” i demés estris. Aquesta artistassa, ha
emprat els elements del seu “kit” de percussió al llarg del projecte i
segurament en quasi tots els temes. El guitarrista indi ha mostrat el seu saber
en això del seu so a lo “John MacLaughlin”, i és que per aquells lars, hi ha
grans mestres de la guitarra en l’estil del Jazz-Rock-Progressiu típic del
mestre anglès. Recordeu els programes que fem de l’editorial Moonjune Records amb guitarristes com Beledo, . El final, am tots plegats
fent la melodia aràbiga, índica, ha estat esclatant, fent-ho de cop.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio
que serà el 12 d’abril.
I acabarem projecte i
programa amb el tema anomenat....
2.- Torno a
enamorar-me de tu (C. Ortiz) 5m20s
Doncs amb aquest tema
esperançador, que parla del seu amor, del nostre amor, acabem el projecte de Carola. Casualitat ha estat que
acabéssim el programa amb el català com a llengua vehicular de les músiques
d’aquesta gran artista. L’optimisme que ens dóna està enamorats, crec jo que és
l’ideal per acabar el programa, considerant de quina manera l’hem començat. El
tarannà rítmic del programa ha estat força delicat, i és que quan toca swing
posem swing, i avui no tocava posar swing. Avui tocava posar músiques i veus
femenines, amb lletres tristes de la realitat quotidiana, primer; lletres de
dones menystingudes i oblidades amb les músiques de Sabina i finalment, lletres d’amor, aquesta, però les altres
dedicades a les més llegendàries aigües, miralls, renaixements, Atlàntides i demés que podreu escoltar
si adquiriu el magnífic disc de Carola
Ortiz.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys.
L’any 2015, a més de
preparar el seu primer disc en solitari, va publicar Ramona, el primer disc de Minimal
Hits, amb Juan Pablo Balcázar, duo
amb el qual toca regularment a Barcelona.
També és cantant de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus i del quintet de fusió balcànica Moussakis. Col·labora regularment amb músics de jazz i d’altres
escenes musicals. Com a docent, imparteix classes de clarinet i de cant des de
fa 10 anys, sent professora actualment al Taller
de Músics. També imparteix tallers de veu lliure, enfocats en aprofundir la
veu des del cos i l’ànima. Tota una artistassa, tot i la seva joventut.
I sí, ja hem acabat
el programa d’avui, i ves per on quin programa més interessant m’ha quedat.
Primer amb “Maleïdes les guerres (i
aquell qui les va fer)”, projecte immens que ens hauria de fer reflexionar,
ens hauria de fer col·laborar en les diverses ONGs que donen suport als refugiats, i lluitar de manera pacífica
contra les guerres i qui les vulgui fer. Després ens hem endinsat en el món de
dones silenciades de la mà i música de Sabina
Witt, per acabar el programa amb aquest vital projecte de Carola Ortiz amb aires aquàtics i
llunyans, els del continent asiàtic.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
