Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs el programa d’avui el dedicarem a dos magnífics
projectes acabats de sortir del forn que tenen un denominador comú anomenat
BOP, l’un amb el nou concepte NewBop i l’altre amb el conegut HardBop
afegint-li el Groove. Estic parlant d’un projecte que anirem a veure a la Nova Jazz Cava el 7 de desembre i és el
del John Dubuclet’s NewBop Jazz Sextet,
autoproduit, i també parlo del projecte celebració dels 25 anys dels De Diego Brothers, disc editat per Errabal Jazz. I per descomptat, amb un
micro conte de Carme de la Fuente,
dedicat als 25 anys dels De Diego
Brothers.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres començarem el programa amb un projecte que em
va enviar el seu líder, John Dubuclet,
trombonista i qui va ser director de la Big
Band Jazz Terrassa, ell soci de la Associació
de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, des d’on me’l va enviar,
projecte que us recomano anar a veure a la Nova
Jazz Cava de Terrassa aquest proper divendres 7 de desembre, espai
emblemàtic on el presentarà. Si hi aneu, allà que ens hi veurem.
El projecte es diu.....”Dayspring”....o sigui quelcom com l'Albada.....
“DAYSPRING”
John Dubuclet’s
NewBop Jazz Sextet
Autoproduït
Enregistrat per
Jordi Vidal el 16 i 17 d’abril de 2016 a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Catalunya.
Mesclat per
Fredrik Carlquist
Masteritzat per
David Casamitjana
Produït per
NewBop Jazz
John Dubuclet,
trombó
Matthew Simon,
trompeta
Fredrik
Carlquist, saxo tenor
Xavier Algans,
piano
Joan Motera,
contrabaix
Aldo Cavíglia,
bateria
Doncs haig de dir-vos que tots els temes han esta
compostos pel líder de la banda, John
Dubuclet exceptuant-ne la magnífica versió del preciós “Cant dels Ocells”.
Doncs dir-vos que l’ànima d’aquest projecte, John Dubuclet és també l’autor de tot
el llibret intern, ampli, escrit en quatre llengües, anglès, català, castellà i
jo diria que suec. En aquestes notes internes ens explica els quatre apartats
del projecte, “Què és Newbop?”, el concepte musical. “Dayspring”, el projecte a
sextet. “Els músics”, on ens parla de cadascun d’ells, i finalment “La Música”,
on comenta abastament la gènesi de cadascun dels temes, la qual cosa em
facilitarà molt la feina. De fet, afegiré els seus comentaris als meus
relacionats als solos, estructura i demés. Aquest és un projecte amb 9 temes o
sigui que amb una hora justa de magnífica música i millors interpretacions.
Temes que van de la balada reconvertida al swing en els solos del “Cant dels
Ocells”, a dos temes amb més tempo, tot i que suau, “Little Groove” i “Those
day’s gone by”. Un tema a tot swing “Midnigth People” i dos així com una mica
boogaloos com alguns dels temes dels De
Diego Brothers el que titola el projecte “Dayspring”, i el tercer track
marcadament a aquest ritme, amb estructura de Blues, també amb el swing dels
solos, “Blue Carmen”. Mentre que els tres temes més vitals del disc són “Mambo
Jambo”, “Suspended until further notice” i el darrer track “Give and Take”.
I el John Dubuclet
ens diu que....NEWBOP és una paraula que m'agradaria encunyar ara mateix. És un
estil de jazz contemporani en el qual el contingut melòdic improvisat és basat
primordialment en el llenguatge de Bebop. Newbop utilitza, de manera creativa,
qualsevol fusió d'elements harmònics, rítmics o melòdics per realçar el poder
expressiu de la música, sense destrossar el missatge musical etern dels grans
innovadors de Bebop del segle passat.
I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder,
trombonista i compositor, John Dubuclet....http://newbopjazz.com
Som-hi doncs amb les músiques d’aquest projecte que
veurem aquest divendres 7 a la Nova Jazz
Cava, i escoltarem el preciós....
4.- Cant dels Ocells (popular catalana) 6m19s
Doncs començar amb aquesta meravella de cançó és quelcom
de significatiu per a nosaltres. Un preciós arranjament del líder de la banda,
i improvisació al piano que Xavi Algans
va tardar un minut i mig en pensar, després que John li digués “Xavi,
per què no fas una introducció per començar?”. Li va dir, després dels 90
segons....”Està bé, ja ho tinc. Anèm-hi”.
La van enregistrar en una pressa de so, o sigui que això que heu
escoltat és el que va sonar, sense tocar res des de la taula de mescles. A la
preciosa i delicada introducció del
magnífic pianista Algans, li
ha seguit l’arranjament delicat amb la trompeta del Matthew i ell mateix ha estat qui ha interpretat la preciosa
melodia, en la A, a un tempo súper slow, mentre que Fredrik ha fet el pont. Després li han seguit les improvisacions
amb un delicat swing, primer amb la del trombonista i ànima del projecte i
després amb la de l’amic i gran trompetista Matthew Simon. Dubuclet
és un gran trombonista, com acabem d’escoltar i que ja sabíem per haver-lo
escoltat algunes vegades amb la Big Band
de Terrassa, i és alhora un gran arranjador com acabem d’escoltar. Matthew ha fet també un solo molt
líric, perquè així és el so d’aquest gran trompetista. El seu llenguatge
jazzístic és aclaparador per evident i ben trenat. Al final, Fredrik ha estat qui ha fet la A del
tema, ja de nou al tempo inicial, súper slow, i amb un so que et posa la pell
de gallina. L’arranjament del John
ha estat increïble, fent-lo amb un amor i respecte totals.
Tot i que el Newbop
Jazz Sextet de John DuBuclet és
una banda relativament nova a l'escena del jazz espanyol, el grup incorpora sis
músics veterans ben coneguts pels aficionats al jazz de tot el país. John DuBuclet, exdirector de la Big Band Jazz Terrassa i actualment
professor de trombó de jazz a l'ESMUC,
ha reunit cinc dels seus millors col·legues: el brillant trompetista Matthew Simon; el conegut saxofonista
suec Fredrik Carlquist; el pianista
versàtil, Xavier Algans; l’excel·lent
baixista, Joan Motera; i el virtuós
bateria, Aldo Caviglia. Tota la música
està composta i arranjada pel líder, i recorre tota la gamma d'estils
relacionats amb el jazz des del funky a swing i passant pel latin jazz. En
altres paraules, NEWBOP.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I seguim amb un dels temes amb un swing delicat, com tots
excepte el “Cant dels Ocells”, on sí l’ha arranjat igual que tots els del
disc...Un tema que es diu...
8.- Those Days Gone By (J. Dubuclet) 6m49s
Segons ens diuen al llibret interior....
“Aquest tema és un homenatge als combos dels 60s com els
d’Art Blakey & The Jazz Messengers,
The Jazztet de Benny Golson, els
de l’Horace Silver, Clifford Brown &
Max Roach etc. El tema comença amb una melodia de Blues en mode menor
orquestrada per a trombó i saxo tenor sobre la secció rítmica tocant en compàs
partit. La trompeta entra en el pont i la base rítmica canvia a quatre
pulsacions per compàs, o sigui a un 4x4 i a tot swing, i això ho dic. Tornen a
la A trombó i saxo tenor i deixar pas al solo del trombonista, delicat i diuen
ells que tranquil, que també. Sense presses, i un pel endarrerit del tempo per
notar més la sensació del swing. Bon fraseig el del líder de la banda i
improvisació força melòdica. Matthew
s’hi afegeix amb la seva particular sonoritat lírica i brillant, diuen ells. Carlquist al tenor ens el mostra també
amb una determinada delicadesa, alhora que magnífic missatge, centrat en
l’harmonia alhora que també melòdic, amb salts angulosos d’intervals i amb un
estil gairebé vocal. Xavi Algans al
piano desenvolupa un solo nítid, pulcre de digitació i magnífic de concepció
harmònica alhora que rítmica. Abans de la melodia principal, els músics ens van
recordar el tema de Golson, “Along
Came Betty”, i és que així ho ha volgut el compositor Dubuclet. Magnífic tema amb un swing delicat.
I ara us parlaré de qui és el líder d’aquesta formació,
tot i dient-vos que si entreu a la seva pàgina web, podreu saber qui són també
els seus companys, si és que no els coneixeu.
Encara que John
DuBuclet va néixer a Santa Mónica,
Califòrnia, es va criar a New
Hampshire, un dels estats de Nova
Anglaterra. Resident a Espanya
des de fa molts anys, és conegut com a trombonista de jazz, educador i
compositor. Es considera afortunat d'haver tingut l'oportunitat de tocar amb
molts dels grups i músics espanyols i europeus més destacats: Tete Montoliu, Joan Albert Amargós, Peer
Wyboris, Horacio Fumero, Transatlàntic Jazz Sextet, Pedro Iturralde, Pedrito
Díaz, Ricard Roda, Roman Schwaller, entre molts altres. També ha tocat amb
nombrosos músics internacionals de jazz i música llatina: Duke Ellington Orquesta (Mercer Ellington, director), Bebo Valdés New
York Big Band, Louis Bellson Septeto, Michel Camilo, Michael Philip Mossman
Quinteto, Larry Monroe, Celia Cruz, Tito Puente, Jimmy Owens Sexteto, i
altres.
I dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara canviarem una mica de ritmes, al menys els
inicials de la melodia amb un preciós tema de Dubuclet anomenat....
3.- Blue Carmen (J. Dubuclet) 8m16s
I és que després d’escoltar-lo sencer un ja s’ha adonat
que estem volant amb un Blues. El tema l’inicien els tres vents alhora sobre
una base rítmica amb un ritme així com una mica trencat tot i ser un clar 4x4,
i ho dic més aviat per com el baterista marca els cops a la caixa. El swing
apareix de nou en el solo del líder, magnífic solo i sonoritat la del seu
trombó de vares, que no de pistons. Bones idees en un blues, que se n’ha de
tenir moltes i diverses perquè no soni massa repetitiu. I el mateix fa Fredrik al tenor, mostrant-nos la seva
gran tècnica amb arpegis ascendents, descendents i d’altres meravelles alhora
que sonoritat. Matthew s’hi afegeix
amb la seva prístina sonoritat i lirisme, i ho repetiré les vegades que calgui,
les d’aquest mestre de tants i tants joves trompetistes que ara ens estan
meravellant, com puguin ser Òscar
Latorre, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, etc...El pianista s’hi afegeix amb
una altra gran demostració de “savoir faire” encabit ara en el so més Bluesy,
mentre que també hem escoltat el primer solo del gran contrabaixista Joan Motera. Aquest és un músic que hem
tingut també en el Jazz Club La
Vicentina i ja fa uns mesos. I aquest “Blue Carmen” és un tema dedicat a la
dona de John Dubuclet, exemple de
com un sextet pot sonar molt més expressiu que una formació bàsica a trio. El
final és un llarg “fos” en el qual els vents entaulen una improvisada conversa
amb les línies rítmiques.
I també John
ens parla abastament en el llibret del perquè de tot plegat en aquest DAYSPRING
relacionant-nos la música del Jazz i el concepte econòmic. I com durant la
Segona Guerra Mundial, van anar desapareixent les grans orquestres, impossibles
de pagar, per formacions més reduïdes, tals són els primers combos de Bop, el
posterior HardBop i estils afins. Això ens ho explica perquè sap que ara també
hi ha una certa dificultat en bellugar formacions grans, i tot i que la seva no
ho és massa, un sextet costa més de posicionar en el mercat que un trio per
exemple. Tot i saber tot això, acaba explicant-nos que els “colors” d’un sextet
no tenen res a veure dels del trio base i també ens parla del perquè de la
selecció dels músics de la banda, tots amics seus, amb els quals ha compartit
innombrables bolos en projectes diferents, i finalment ens explica que ha
compost els temes pensant en els companys que en faran les improvisacions.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I seguim ara amb una mica més de tempo i també canvi
rítmic amb el tema anomenat...
5.- Mambo Jambo (J. Dubuclet) 6m16s
I ens diuen que....
“És exactament el que suggereix el títol, una fusió del
Mambo llatí i el Hard Bop. Estilísticament, és com si fos una trobada entre Tito Puente i Horace Silver. Tots els membres del grup contribueixen amb un solo
improvisat..”
Un tema amb aires inicials a lo Silver amb una melodia entremig dels dos estils. Fredrik és qui els ha iniciat a tot
Bop, per fraseig i tècnica, ben recolzat per la secció rítmica, latin per les
percussions i funky pels acords del piano. Bona barreja. El trompetista ha
seguit amb una altra demostració de mestria i calidesa tot i el seu so en el
registre agut, tot i que mai en el súper agut. Després ha estat el compositor
amb el seu trombó qui ens ha recordat a gent com Curtis Fuller. Xavier Algans ha brillat per la seva interpretació,
en un estil on el latin hi és i a ell que li agrada tant, i sinó recordeu que
ell és un dels Afro Blue i ànima creativa del grup conjuntament amb en Pepo Domènech i demés. Algans ha fet anar la mà dreta amb
velocitat i finor aconseguint unes línies melòdiques precioses, alhora que el
joc a dues mans i els acords resultants. Motera
ha tornat a sonar contundent per so i missatge en una roda de solo mentre que
finalment hem pogut escoltar al gran baterista i amic Aldo Cavíglia en una curta línia solista. I potser aquest gran
mestre hauria d’haver fet alguns altres solos, tot i que segurament els podrem
veure a la Nova Jazz Cava aquest
divendres 7 de desembre. Després d’ell, la secció de vents hi ha tornat amb la
magnífica melodia d’aquest “Mambo Jambo”.
I seguint parlant de Dubulet,
com a director de la Big Band Jazz
Terrassa durant 11 anys, va col·laborar amb molts dels grans del jazz: Frank Wess, Frank Foster, Slide Hampton,
Bobby Shew, Dennis Rowland, Randy Brecker, Bart van Lier, Gary Smulyan, John
Mosca, Ken Peplowski, Barbara Morrison, i molts, molts més. Els seus
estudis inclouen una Llicenciatura en
Música de la Universitat de New Hampshire, un Màster Universitari d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona,
un diploma de Composició i Arranjaments
de la Dick Grove School de Los Angeles i un certificat d'Interpretació de Jazz de la Berklee School of Music de Boston.
Actualment, és professor de trombó de jazz, conjunts i improvisació a l'Escola Superior de Música de Catalunya
(l'ESMUC) i professor de trombó i conjunts al Conservatori de Terrassa.
I acabarem el projecte d’aquests mestres i les seves magnífiques músiques amb el tema de
Dubuclet....
7.- Suspended until further notice (J. Dubuclet) 4m58s
Un tema a tot swing ja des de l’inici, i és que ens diuen
també que....
“Les composicions d’aquest CD sovint poden semblar
enganyosament fàcils per improvisar quan, en realitat, fins i tot les formes
més estàndard contenen moltes sorpreses harmòniques que mantenen al solista
sempre alerta i aquest tema n’és un exemple. Encara que la melodia és
relativament fàcil de cantar, l’harmonia és complexa.....”. I ara ens expliquen
detalladament la construcció harmònica del tema i així és que ens diuen
que...”Els acords de sèptima de dominant suspesos de la secció A i B es basen
en un sistema multi-tònic i l’harmonia de la secció C procedeix de l’escala de
tons. Quan a aquesta harmonia de li afegeix una forma estesa de 40 compassos,
es pot veure que aquest tema no és exactament fàcil d’improvisar...” deu n’hi
do, i acaben dient que això no és cap problema per cap dels músics d’aquest
magnífic sextet, evidentment que no com hem pogut escoltar en tots els temes
del projecte.
I així és que l’han començat a tots vents amb frases
entretallades en un tema amb estructura de 40 compassos AABCA, essent les As, B
i C com ens han explicat. I és que el solo de Fredrik sorgit després de la presentació de tot el tema per part de
tota la formació, ha deixat de banda el seu aspecte més melòdic reconvertint-se
en quelcom més amb un punt d’agressivitat i segons ells també “incandescència”.
Algans ha seguit l’ona un tant
agressiva de Carlquist abans però
passejant-se una mica pel “Nows the time” de Parker, una agressivitat relativa i relacionada als acords emprats
i línies melòdiques relacionades i no per la sonoritat. En definitiva un tros
de tema per acabar aquest projecte.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta
nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
COMENTARI FINAL
Com a comentari final, potser faci falta indicar a
l'oient que tots els temes van ser gravats en una o dues preses. Totes les
versions són completes sense cap intercanvi entre preses diferents de la
mateixa cançó. Tot el procés de postproducció, com en tots els veritables
discos de jazz, ha estat limitat a la mescla i masterització de l'àudio.
Doncs amb aquest tema deixem el magnífic projecte de John Dubuclet i ara em sembla un bon
moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente que segurament ens parlarà de la trajectòria dels germans De Diego i els seus 25 anys.
.................................
Gràcies Carme
per explicar-nos-ho tan bé amb la teva particular sonoritat, delicada tot i
preparant-nos per escoltar el projecte dels nostres amics anomenat......
“SINCE 1993”
De Diego
Brothers
Editat per
Errabal Jazz ER100
Enregistrat
l’abril de 2018 a l’estudi Amigó 42
Mesclat per
David García
Víctor de Diego,
saxos
Juan de Diego,
trompeta
Abel Boquera,
orgue Hammond B3
Caspar St.
Charles, bateria
Aquest és un projecte on les composicions corren a càrrec
dels dos líders i germans. S’ha de dir que tot i ser un disc celebració de la
música que han fet tots aquests 25 anys, no és una recopilació, que ben bé
podria ser, així és que tots els temes els estrenem per a l’ocasió. Per molts
anys amics i una abraçada ben gran. Ells han vingut al Jazz Club La Vicentina com a De
Diego Brothers però també presentant els seus respectius projectes, Víctor de Diego Quartet, Víctor de Diego
Trio, Juan de Diego Trakas, i els tindrem l’any vinent amb aquest projecte
que esteu a punt d’escoltar.
Els bilbaïns Juan
i Víctor de Diego són dos veterans
músics les carreres dels quals han transcorregut d'alguna manera en paral·lel
però per vessants pròpies a l'acusada personalitat de cadascú. En comú tenen el
seu insubornable amor pel jazz i la seva capacitat per fer música allunyada
dels llocs comuns, arrelada i que sempre planteja coses: mai banal. Les seves
respectives trajectòries, junts i per separat, els avalen. Però compte amb els
seus companys de viatge en aquest disc: Abel
Boquera, un pianista de Vilanova i
la Geltrú, que, com Victor i Juan,
resideix des de fa uns anys a Barcelona
i que domina el Hammond B3 (inclosa
la difícil tècnica de la pedalera de baixos) amb autoritat i gust exquisits,
una cosa fonamental a l'hora de crear les atmosferes pròpies d'un disc com
aquest. Els seus solos són sempre deliciosos: n'hi hauria prou el de “Roc’s”
per deixar molt clar el músic que porta dins. Que el londinenc però també
establert a Barcelona Caspar St Charles
és un bateria de recursos i solidesa notables és una cosa que estava clara des
de fa força temps. Músics com ell són capaços de tirar de versatilitat i
proporcionar sempre solidesa i color a diferents contextos del grup i direcció
musical, sense perdre gens de la seva personalitat. I això hem extret de la
seva pàgina web, força ben explicat.
Com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web d’aquest disc d’Errabal Jazz.
Tot i haver-hi una balada i dos temes a tempo mig slow,
he optat per posar-vos els més potents, o sigui que començarem amb el menys
potent dels potents, tema farcit de Funk
de Groove compost pel Juan anomenat....
2.-
Chiretas (Juan de Diego) 5m46s
Aquesta és una composició “típica” del Juan, i dic això perquè aquest estil
melòdic i rítmic és ja com la “marca de la casa”. Juan gaudeix amb aquest ritme marcat i un tant divertit, amb tot el
Groove del món, això sí. S’han
passejat pel tema en un parell de chorus, i ja deixant pas al solo de l’Abel a l’orgue. Els De Diego han tingut moltes i diverses
formacions, canviant de pianista, de contrabaixista, de baterista, i és en aquesta
darrera fornada que han incorporat l’orgue de l’Abel, així és que ja no necessiten el baixista. A la contraportada
del llibret interior diu així. 25 anys
De Diego Brothers han sido, i hi ha tots els col·laboradors d’aquests 25
anys. Bé, doncs el solo de l’Abel
s’emmarca en l’estil, un dels estils, del gran Jimmy Smith, fent-lo ell amb tot el groove possibles i gran
demostració de tècnica. Víctor l’ha
seguit amb un solo terrorífic, ell, un dels solistes de saxo tenor i també
alto, més potents del país. Encara recordo el que va fer amb el desaparegut Phil Woods a duet, en un tema i
actuació de la Barcelona Jazz Orquestra,
increïble com el Víctor tocà
contestant les frases que li proposà el genial i tristament desaparegut Phil Woods.
Escoltant aquest nou disc dels germans De Diego es pot sentir aquesta sensació
tan agradable d ' «estar a casa», de gaudir d'un jazz amb majúscules tan
intemporal com estimulant. Els seus aromes bluesy, el seu groove constant i
l'atractiu del seu material compositiu són tan sols unes poques de les seves
moltes virtuts. I hi ha també la compacta sonoritat del grup, que respira a un
temps i té sempre molt clar a on va i com crear l'atmosfera adequada per a cada
tema. Les aromes funk estan ja presents des dels compassos inicials de “Macarrones
con David L.”, i impregnen joiosament tot l'àlbum. Particularment emotius
resulten els talls més relaxats, com “Yeah”, “Amor crónico” o “Mikro”,
perfectament desenvolupats i plens d'aquest soul que t'arriba dins. Per la seva
banda, les composicions més rítmiques mostren varietat, des del poderós blues
veloç de “Roc’s” a l'interessant bastida rítmica de “Gostrondiko”, passant per
un fantàstic “Me niego” que de ben segur a més d'un li portarà a la ment
ressons del vessant més funky d'aquell inoblidable quintet del Miles dels 60s,
amb Hancock i Tony Williams fent de les seves. Doncs això ens diuen els d’Errabal Jazz.
I nosaltres seguirem amb un altre magnífic tema, ara amb
un tema de Víctor de Diego,
anomenat....
7.- Gostrondiko (Víctor de Diego) 4m17s
Doncs del tema parlarem després, però abans us vull
comentar un aspecte que podríem situar en l’àmbit cultural, tot i que també hi
podria haver vessants més en l’àmbit polític i demés. I és que de tots és
sabuda la militància política com a ciutadans d’esquerres que són els dos
germans De Diego. Una militància que
no sé si és en cap partit o formació, i sí en l’àmbit de les idees. Juan ja havia mostrat el seu tarannà
tot i recordant els seus avis, crec, en un dels seus projectes de Trakas, un record d’uns avis exiliats
i/o represaliats pel franquisme. L’assumpte és que aquest disc editat per una
editorial basca que ells mateixos van contribuir a crear amb el seu suport i
produccions, està escrit en català, basc i espanyol, en aquest ordre. I això
vol dir que el català és preeminent, essent-ne qui primer encapçala els textos,
i a vegades amb una barreja amb el castellà, per fer-ho més comprensible.
Porten molts anys a casa nostra, i els dos germans el parlen, donen classes a
escoles de música del país, presenten els seus concerts en català i sempre han
mostrat el seu suport per la llibertat dels pobles, el seu i el nostre. Doncs
ara sí, ara la música d’aquest magnífic tema “Gostrondika”, farcit de funk, de Groove en una composició del Víctor. La melodia de l’inici, a dos
veus, a dos vents, també ha estat la del final, amb un ritme una mica trencat i
així doncs que complex. En els solos s’ha mantingut i ha donat suport al
grandíssim solo del Víctor, el qual,
per la sonoritat em sona a Joe Henderson
i per llenguatge al mateix saxofonista basc, personal i reconeixible. El Groove i Swing més consistent ha
aparegut en el solo de l’Abel Boquera
a l’orgue, amb un “walking” d’ell mateix als més baixos, que per això utilitza
un Hammond B3. Un solo magnífic que
ha deixat pas de nou a la melodia, força maca i reeixida del Víctor.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I nosaltres seguim amb un altre tema, ara del Juan de Diego anomenat...
5.- Me niego (Juan de Diego) 5m58s
I del llibret i com a títol “De Diego Brothers compleix
25 anys” ens diuen, escrit en català i com a primera pàgina...
“Ara fa un quart de segle Juan, el petit dels germans músics bilbaïns aterrava a la ciutat
comtal. Allà l’esperava el nagusi Bittor,
qui hi havia arribat quatre anys abans per a establir-se en la moguda jazzera
de la capital catalana, actuant als locals emergents de l’època amb els músics
que després serien referencials del jazz estatal (Jordi Bonell, Jordi Rossy, David Xirgu o Albert Bover)....
I després seguirem i ara de nou la música, la d’aquest
tema del Juan carregat també de Groove, concepte aquest que té un
significat clar i que ja us he comentat alguna vegada, i que vol dir el “com
camina un tema”. I és que tots aquests temes caminen de collons. Aquest en
concret ho fa d’una manera delicada i així em sembla a mi el “baxkground” dels
acords de l’organista mentre el Víctor
fa el seu esclatant i llarg solo. I és que la posterior melodia del final amb
que clouen el tema és també delicada. L’inici amb el permanent orgue de l’Abel i la suavitat dels copets del Caspar als plats i xarles, ens situen
en l’àmbit del tema, i després també amb la melodia a dos vents dels dos
germans. Abel ha encetat els solos,
i ja veieu, dos instruments omplint tot l’espectre sonor, amb orgue i bateria,
el primer fent funcions dobles també de contrabaix. Magnífic solo de l’Abel el qual deixa pas al ja comentat
del Víctor. Al final del tema, un
dels motius principals del tema els inclouen la resta de companys per després
la melodia, però sempre i abans, aquests acords màgics i suaus de l’organista.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu
que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I encara seguim amb un altre tema del Juan, primer track del disc, amb més
tempo i que parla d’un dinar a base de macarrons amb el David L. O sigui que..
1.- Macarrones con David L. (Juan de Diego) 6m00s
I seguint amb el que diuen al llibret....
“L’any 93 formen De
Diego Brothers: Podem tocar temes de Lee
Morgan, rotllo “boogaloo”, li va dir el “big brother” al Juan. I així van començar, amb aquest
aire Blue Note, brisa funk i
boogaloo. “El primer bolo, si no ho recordo malament, va er aquell mateix anys
93 al Jazzsi del carrer Requesens del barri Xino, ara Ciutat Vella. Hi eren Joan
Monné (piano), Rai Ferrer (contrabaix), i en Ramón Díaz que substituïa l’aleshores bateria del grup, en Xavi Maureta”, recorda en Juan. Després van venir dos discos, un
munt de Festivals, gires i clubs de tot arreu. I jo afegiria, inclòs el Jazz Club La Vicentina.
I de la música d’aquest tema, del ritme, del “boogaloo”
comentat i que hem escoltat en aquest magnífic tema del Juan, doncs dir-vos que aquests “Macarrones con David L.” han estat
boníssims. I és que hem pogut escoltar al compositor en el seu solo, amb la seva
particular sonoritat ratllant en el concepte minimalista de la interpretació,
alhora que amb un reguitzell d’arpegis executats amb mestria. El solo del Juan, quasi al final, ha donat peu a
una mena de “turn around” per acabar el tema. Un tema que l’han començat quasi
de manera habitual organista i baterista per deixar pas a la melodia a duet
dels dos germans, una melodia que ja
tenim incorporada per sonoritat reconeguda i que igualment ens agrada, ens
acarona pel bon gust. Víctor ha
iniciat els solos, amb un so dolç, i és que tot i el ritme persistent de Caspar no deixa de ser un tema delicat
també pels acords de l’orgue. Un altre llarg i reeixit solo del “big brother”
que ha deixat pas al del seu estimat germà.
I acabarem aquest projecte i programa amb el tema més viu
a càrrec del Víctor de Diego,
anomenat....
3.- Roc’s (Víctor de Diego) 5m29s
I ens acaben dient des del llibret interior...”ara
han tornat a l’estudi a gravar aquest
nou disc amb l’Abel Boquera (orgue) i
en Caspar St. Charles (bateria), amb
composicions originals i, com no podia ser d’altre manera, conservant
l’essència de De Diego Brothers: Jazz
directe, calent i fresc.
Doncs sí, així és aquesta música, jazz directe, calent i
fresc, i jo afegiria que també és un jazz càlid i així és la seva sonoritat
dels seus vents, l’orgue i el d’un bateria que té molt clara la seva funció
rítmica i gens sorollosa. Amb aquest Blues tanquem el nostre recolzament a
aquest projecte, i és que l’essència de De
Diego Brothers és aquesta i també el seu reconeixement a qui va ser un dels
impulsors d’aquest concepte amb l’orgue i bateria com a base rítmica, el gran Jimmy Smith. I és que l’Abel ha fet de Jimmy Smith ja des de l’inici, per després donar pas als dos
germans a duet de melodia. Juan ha
iniciat els solos amb un de magnífic, reconeixent-lo per so i fraseig. El seu
germà Víctor l’ha seguit amb una
altra gran interpretació, i sempre amb un “background” magnífic de ritme,
alhora que els acords i baixos de l’orgue. Un projecte magnífic que podrem
veure al Jazz Club La Vicentina si
tot segueix com ara en l’àmbit polític local. Al final del tema, han fet uns
“quatres” amb el magnífic baterista anglès establert a casa nostra de fa força
temps, baterista i flautista també, Caspar
St. Charles.
Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat projecte i
programa d’avui, primer amb els NewBop
Jazz Sextet que veurem a la Nova
Jazz Cava aquest divendres 7 de desembre, entremig del pont de dues dates
que són festa, l’una pels catòlics i l’altre pels unionistes i hem acabat amb
el projecte ple de Groove dels
germans De Diego i companys.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs avui farem un programa diferent i temàtic amb tres
discos que em va enviar l’amic Lluís
Gomez, magnífic intèrpret de banjo, del qual ja li havia posat un parell
d’anteriors treballs. La veritat és que aquests tres discos els tenia ben
guardats des de la temporada passada, i crec, que ja toca que els traguem a la
llum. Són projectes, dos encabits en el BlueGrass
mentre que l’altre és una barreja d’aquestes músiques folks amb el manouche,
amb el swing, i com que aquests dies s’ha celebrat el Django Festival l’H 2018 doncs m’ha semblat que també m’hi aniria
bé. Els discos són “Set List” amb
els Barcelona Bluegrass Band; els Grazztrio i el seu “three sheets to the wind” i finalment els Swing 42 i el seu “Déboucher”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de
Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa especial d’avui dedicat a les
músiques on hi participa el Lluís Gómez
amb Maribel Rivero i Oriol González,
anomenat...
“THREE SHEETS
OF THE WIND”
GrazzTrio
Enregistrat per
Jordi “Kako” Vericat l’11 de desembre de 2013 als Joan Albert & Kako Music,
Barcelona
Mesclat per
l’Oriol González
Meclat per
“Kako”
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes
Oriol González,
mandolina
Maribel Rivero,
contrabaix
Totes les composicions originals són dels membres de la
banda.
La conjunció de les paraules grass, com a diminutiu de
‘bluegrass’, i jazz dóna lloc a la proposta d’aquesta formació, que utilitza
els instruments característics del primer i la llibertat de creació i
interpretació del segon. Des de ja fa uns quants anys, alguns estils
classificats com a ‘tradicionals’ han seguit aquesta línia d’evolució en què
s’incorporen nous recursos tècnics a la sonoritat acústica original. A
principis de la dècada de 1970, músics nordamericans com Bela Fleck, David Grisman,
Mike Marshall o Tony Rice amplien els límits del seu paper d’intèrpret
tradicional amb l’ús de composicions pròpies i improvisacions amb harmonies més
complexes, sota el nom de ‘new acoustic music’. L’any 2013 es crea a Barcelona
el grazz trio, partint de l’herència de la ‘new acoustic music’, amb la trobada
de tres músics amb llarga trajectòria en diferents estils de música tradicional
i acústica com el ‘bluegrass’, ‘folk’, ‘irish’, ‘manouche’, ‘música classica’ o
el ‘jazz’. Lluís Gómez, Oriol Gonzàlez i
Maribel Rivero conformen un trio d’instrumentació poc usual, amb banjo de 5
cordes, mandolina i contrabaix, que es proposa un repertori basat en
composicions pròpies, que els permeti explorar el so dels seus instruments, i
on el resultat en un concert en directe, sigui quelcom de càlid, interessant i
sorprenent.
He escollit una sèrie de temes no massa ràpids, tot i que
en aquest projecte els temes són així com molt delicats. O sigui que us proposo
començar amb el més tranquilet de tots compost per l’Oriol González anomenat....
10.- Last Call to Barcelona (O. González) 4m50s
Doncs amb aquest tema tan relaxat hem començat un
programa que, tot i l’estil, no arribarà a assolir els ritmes trepidants típics
d’aquest estil de música. Ja he dit que aquest disc no ho és de trepidant, i jo
he escollit a més a més els temes més tranquils, com aquest preciós tema de l’Oriol. Una molt maca melodia
acompanyada pel ritme del contrabaix de Maribel,
i amb dos solistes amb mandolina i banjo, i per tant amb una sonoritat nítida i
pulcre. El “punteig” dels solistes, amb un so clarament diferenciat, dóna el
contrapunt al so més greu del contrabaix, aconseguint una sonoritat
especialment delicada.
I recordeu que cada dia teniu una bona programació, ara
més variada, en el Jamboree Jazz Club,
i per això us poso la seva pàgina web, la dels concerts i concretament la de
demà dijous amb el magnífic concert de l’Albert
Sanz Trio & Perico Sambeat, amb Dee
Jay Foster i Stephen Keogh.
L’1 i 2 de desembre, al Jamboree, podreu veure a Txell Sust & August Tharrats Trio,
projecte magnífic amb Nono Fernández i
Xavi Hinojosa.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Seguim ara amb un tema de Lluís Gómez anomenat....
5.- Funky Thumb (Ll. Gómez) 5m36s
Si l’anterior era delicat, doncs aquest ho ha estat
igualment. Dues composicions que segueixen un fil conductor, invisible,
anomenat qualitat i sensibilitat. Un tema que han començat tots tres alhora i
també fent-ne la melodia, preciosa, on també hem pogut constatar la presència
del pont. La mandolina sola, ha donat pas al solo de Maribel al contrabaix, profund i greu. Els sons del banjo s’han
barrejat amb els de la mandolina aconseguint una sonoritat fresca contraposada
a la del contrabaix. Els “quatres” dels dos solistes ens han recordat als que
es fan en els temes de Jazz, i és que aquí també es respira Jazz, passat pel
sedàs del Bluegrass, però. Després d’aquest duet solista, hi han tornat amb el
tema del Lluís Gómez, tema que han
acabat de cop.
Seguint parlant del Jamboree,
per dir-vos que de cara la setmana vinent, ja al desembre, el dilluns hi haurà
la Jam, la de cada dilluns, però aquesta vegada amb el gran saxo tenor canari Kike Perdomo i amics. El dimarts
tindrem la presentació del nou projecte del guitarrista Rai Castells i dimecres la Giulia
Valle Ensemble, ella per tercera vegada.
Seguim ara amb una mica més de ritme, amb el primer track
del disc, tema que dóna el títol al projecte, també del Lluís Gómez....
1.- Three Sheets to the Wind (Ll. Gómez) 5m33s
Tres fulles al vent, tres instruments al vent, tres
persones al vent, tres ànimes al vent, tres músics al vent. Un altre tema
delicat del Lluís amb improvisacions
magnífiques i sonoritats que no estem habituats a escoltar, però que ens
agraden, al menys ami, i que també espero us agradin a vosaltres. I quina altra
delícia de músiques, de tres sonoritats, de tres fulles al vent. La composició
té també un pont harmònicament molt ben aconseguit, i molt maco. Després
d’exposar-nos el tema sencer, l’Oriol
s’hi ha posat amb el seu nítid solo a mandolina, mentre el Lluís i Maribel
l’acompanyaven. Ella mateixa ha fet el seu, mentre els dos companys
l’acaronaven amb els seus sons. I què bonic és el pont, per harmonies i
melodies. Lluís ha deixat anar la
seva imaginació en el seu reeixit solo fent també un sol “chorus” del tema, com
els seus companys. L melodia del tema ha tornat per així acabar-lo suaument amb
un curtet turn-around. Preciós aquest “Three Sheets to the Wind”.
Agafem una mica més de ritme tot i que no massa, amb el
següent tema de l’Oriol González
anomenat....
8.- Undergrass, pour Michel (O. González) 2m42s
Tema curtet amb canvis rítmics i breaks on la composició
de l’Oriol ens situa en un motiu
principal a base de rascats de cordes per deixar-ho després quasi en el silenci
absolut. El so del banjo inicia els solos, mentre mandolina i contrabaix
segueixen l’estructura rítmica essent també els que han protagonitzat el break
rítmic. Tema d’una aparent senzillesa però que inclou tot un reguitzell de
modificacions en la seva estructura, melòdiques i rítmiques, que diuen molt del
compositor. Tema curtet però que és d’aquells que en un directe es podrien
allargassar amb el rascat de cordes i improvisacions. Bravo pel compositor i
pels seus amics. Això mateix podria dir en la resta de temes escoltats i els
que encara escoltareu. Només m’agradaria que ja haguéssiu captat l’essència
d’aquesta música i que us hagués capturat com a mi, perquè les músiques que
falten encara en aquest programa variaran una mica però no massa. Seguiu amb
mi, que no us penedireu.
Acabarem aquest projecte amb el tema més viu i vital
compost pels dos solistes Gómez i
González, tema anomenat....
6.- Mosquito (Ll. Gómez & O. González) 3m35s
Doncs per tal com ha rutllat el contrabaix, a tot
“walking” el swing també ha aparegut. El duet brillant dels dos solistes ha
estat abassegador tot iniciant el tema, melodia del tema. Amb el swing de la
mandolina i “caminar” del contrabaix, el solo del Lluís ha anat molt ben rodat amb el rascat de mandolina inclòs. El
mateix ha fet l’Oriol en el seu solo
amb el “caminar” de Maribel i notes
puntuals al banjo. Ella ha seguit amb el seu “caminar” fent una roda sencera i
només amb ajuda puntual dels dos solistes. I quina precisió rítmica que té Maribel Rivero, la qual cosa permet als
músics desenvolupar amb tranquil·litat les seves improvisacions. I és que en
l’anterior programa dedicat a les músiques de Lluís Gómez ja vaig posar-vos un resum històric del BlueGras i així doncs us remeto a
aquest programa, per la qual cosa només heu de mirar el blog del programa, Jazz Club de Nit.
Doncs deixem aquest projecte i ara serà el bon moment per
escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
............................................
Molt bé Teresa,
gràcies per com ens ho dius i pel què ens expliques...
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg
d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb més música i ara ho farem amb la Barcelona Bluegrass Band i el seu
projecte anomenat....
“SET LIST”
Barcelona
Bluegrass Band
Editat per Red
Pig
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jordi “Kako” Vericat el 9 de setembre i el 23 de
desembre de 2017.
Produït per
Lluís Gómez i Joan Pau Cumellas.
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes, mandolina
Joan Pau
Cumellas, harmònica diatònica
Miquel Talavera,
guitarra acústica i veu
Maribel Rivero,
contrabaix i veu
Tots els arranjaments són de Lluís Gómez excepte “Reuben” que és de Joan Pau Cumellas.
Ells dos ens diuen en què aquest és un CD diferent dels
dos anteriors editats fets amb temes originals. Sembla que molts fans els hi
van dir què perquè no feien un disc amb els temes que solen tocar en els
concerts, la majoria dels quals són “covers” i música tradicional. Així és que
aquest el CD sense cap tema original i llavors es tractava de fer-lo amb els
molts amics que tenim, o sigui que vàrem convidar a alguns d’ells sense que cap
d’ells fos un convidat “especial”. Aquest doncs és un disc enregistrat a la
primera, com si d’un concert en directe es tractés, sense “overdubbings” ni
pistes separades, només música en viu. “BBB Set List” va ésser enregistrat en
tres dies, i de cada tema se’n van fer un màxim de tres “takes”, preses. Es
tractava de capturar l’energia dels nostres concerts en directe, o sigui que
aquí ho teniu. Esperem que ho gaudiu força! Us haig de dir que he procurat
posar-vos els temes més “jazzy” – “bluessy” i no tant els més evidents del
“folk” i “Bluegrass”. Així és que no seran els temes més ràpids, típics
d’aquests estils, coincidint doncs amb els més delicats. Mirarem d’acabar, això
sí, amb el més viu.
Som-hi doncs amb el primer d’aquest projecte, anomenat
5.- Evening Prayer Blues (DeFord Baley) 4m41s
Sembla que Deford
Baley va enregistrar aquest blues encabit en el BlueGrass amb la seva
harmònica allà pel 1927. Aquest és un tema interpretat per molts músics del
Bluegrass podríem dir que sobretot amb mandolina essent-ne un dels impulsors el
conegut Bill Monroe. Deford era negre en un món musical de
blancs, i tot i que el Country Music
Hall of Fame es va inaugurar el 1961, no va ser fins el 2005 que van
considerar d’admetre’l, 23 anys després de la seva mort. De les versions
escoltades d’aquest emblemàtic tema, us haig de dir que la que ens n’han fet
els nostres amics és una de les més maques i més aconseguides. El ritme suau
ajuda molt, i tan ben marcat per Maribel
Rivero al contrabaix. Aquí tenim una
guitarra acústica, el banjo, l’harmònica i el contrabaix, o sigui que sí estem
immersos en el BlueGrass. L’inicien cadascun dels solistes tot just abans de
començar amb el tema i ritmes. A la melodia inicial amb el Lluís al banjo li ha seguit el Joan
Pau amb l’harmònica, per després fer-la tots plegats i acabar el tema am
una suspensió que ha deixat pas al magnífic solo d’aquest gran harmonicista Cumellas. El Miquel Talavera també s’hi ha afegit amb un solo curtet alhora que
na Maribel i posteriorment en Lluís amb un solo una mica més llarg.
El tema ha aparegut de nou amb l’harmònica i el banjo per acabar-lo suaument.
I com que tenim al Miquel
també tindrem, per descomptat al seu i nostre estimat Mark Knofler en un tema encabit en aquest estil....anomenat....
2.- Marbletown (M. Knofler) 4m30s
De tots és sabut que Miquel
Talavera té un projecte dedicat a la música de Dire Streets i a les composicions de Knofler, o sigui que no m’ha estranyat gens trobar-me amb un tema
del músic anglès, tema encabit en el seu projecte anomenat The Ragpicker’s Dream tercer disc enregistrat a solo guitar-man i
singer i fet el 30 de setembre de 2002. Miquel
fa de Knofler fins i tot amb
l’entonació i veu lleugerament greu. Ell mateix l’ha iniciat amb la guitarra
acústica donant peu a la resta de companys ja amb aquest ritme força
persistent, tot i no ser-ho massa, i és que la sonoritat i l’enregistrament són
remarcables. El quartet fa una magnífica revisió d’aquest tema de Knofler i després de fer el tema,
cantat pel Miquel, el banjista Lluís ha fet una petita incursió en els
solos. El tema cantat ha aparegut de nou per deixar pas al gran harmonicista Cumellas i al mateix Miquel posteriorment a la guitarra
acústica. El tema cantat, de nou, ens ha situat al final d’una manera
espectacular.
I tot i no tenir res a veure.....Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens
d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova
York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en
tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb aquest projecte, ara amb la veu de Maribel Rivero amb el tema de Claude Ely anomenat....
9.- Ain’t no Grave (C. Ely) 3m52s
Un tema del qual, el gran Johnny Cash en fa una versió carregada de profunditat, considerant
la lletra, i és que diu que “No hi ha tomba que em pugui tenir dintre”, més o
menys. O sigui “ain’t no grave can hold my body down”, i també “gonna hold my
body down”. Una “terrorífica versió”, potser la més reeixida i coneguda
d’aquest gran tema. Recomano que l’escolteu. Claude Ely la va compondre el 1934 a l’edat de 12 anys després
d’haver contret la tuberculosi. La seva família començà a resar per la seva
salut i recuperació´, i ell de manera espontània la va interpretar,
improvisadament. La veu de Maribel i
l’arc fregant el seu contrabaix, donen peu al tema, ja amb el banjo fregant les
cordes, l’harmònica, per després cantar-la i tocar-la tots plegats. El ritme
imprès l’allunya de la catastròfica versió de Cash i té un esperit vital, apropant-se a la curació, a la salut.
Després de passejar-se un parell de vegades pel tema amb fregada de contrabaix
amb l’arc inclos, els solos han aparegut quasi al final del tema de la mà del Miquel i Joan Pau, tornant al final al
tema de nou. Una molt bona composició i millor interpretació d’aquest magnífic
quartet en un tema que podria haver estat més mortal que vital, però no, ha
estat vital.
I acabem aquest projecte amb un tema conegut per tots els
“rockers” i que Eric Clapton i tants
altres varen fer, i ja m’imagino que intuïu que es tracta de....
8.- Crossroads/Squirrel Hunters (Robert Johnson) 5m39s
"Cross Road Blues" és un tema de l’influent
cantant de blues, Robert Johnson.
Tema editat el 1936 per Vocalion Records i que va influir no només al Blues
sinó també a la música en general. Sorprenentment, la versió original va quedar
fora d'impressió el 1990, però des de llavors ha estat redescoberta per
diverses generacions de fans de Robert Johnson. Per la seva importància, "Cross Road Blues", va ser inclosa
al Grammy Hall of Fame el 1998. Nosaltres la vàrem escoltar redescoberta per Eric Clapton, essent aquest tema un
dels més carismàtics del Rock-Blues. Els nostres herois l’han feta a un tempo
lleugerament més viu del de Clapton,
del d’una de les seves versions, i molt més viu que l’original de Johnson. La pulsió de Maribel al contrabaix fa que tot
“ruttli” de manera adequada, però també la guitarra i banjo, quan aquests no
fan tasques solistes, com la que ha fet el Joan
Pau amb la seva harmònica. Tema cantat pel Miquel i també solejat pel Lluís
amb el banjo. Tema cantat de nou, i final de Crossroads i projecte, però
tot just abans d’acabar, han afegit un altre tema anomenat o dedicat als
“Squirrel Hunters”, gent del poble de la zona de Ohio que es van armar per a defensar-se en la guerra civil
americana. Així doncs que si busqueu aquest tema “Crossroads/Squirrel Hunters,
només el trobareu pels Barcelona Blue
Grass Band.
Doncs deixem aquest projecte però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu
entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta
editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat
amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem el programa d’avui i ho farem amb el
projecte anomenat....
“DÉBOUCHER”
Swing 42
Enregistrat en
directe per Xavi Ollé entre març i abril de 2012 als estudis Red Pig Recording,
Vildadecans, Barcelona, Catalunya
Mesclat per
Oriol González
Masteritzat per
Jordi “Kako” Vericat als Joan Albert & Kako Music
Produït per
Swing 42
Lluís Gómez,
banjo de 5 cordes
Valentí Moya,
guitarra manouche
Oriol González,
mandolina
Maribel Rivero,
contrabaix
Tots els arranjaments són de Swing 42
I Jean Marie
Rendon ens diu què.....
Alguns tenen, o tenim, la tendència de classificar les
músiques i ficar-les en petites caixes. Però les músiques no coneixen de
fronteres, ans al contrari, la música és un passaport que permet viatjar i fer
troballes amb gent diversa. El Bluegrass i el Jazz Manouche són dues músiques,
que pels no iniciats, podrien semblar perifèriques, allunyades. Ho són potser
en alguns aspectes, i és un desafiament voler-les acostar. És per això què hem
fet aquest àlbum i per poder-ho aconseguir, feia falta el “encontre” de músics
amb talent que sabessin trobar i crear la fusió dels dos estils i les seves
tècniques. Aquest àlbum no és ni de Bluegrass ni de Jazz Manouche, és d’una
nova música feta amb tota la passió i que per tant cal trobar-li un nom, cosa
que jo no faré de cap manera, perquè jo no sóc aquell que classifica les
músiques i les posa en caixes petitetes, seleccionades.
I tot i ser el darrer track i on ells mateixos ens diuen
adéu siau, hem volgut començar amb aquest preciós i delicat tema. El tema és de
l’Oriol González i es diu...
11.- Acero inolvidable (O. González) 6m53s
I ja heu pogut escoltar com l’han acabat, tot i celebrant
la feina feta. Però l’inici ha estat suau i delicat amb el so de la mandolina
de l’Oriol per després fent uns
arpegis, el banjo del Lluís. Maribel ha encabit els seus sons
profunds del contrabaix ben aviat, omplint-se l’espai de totes les sonoritats.
La melodia ha aparegut amb el banjo, mentre que les improvisacions les ha
iniciat el mateix compositor amb la mandolina, ben recolzat per la base rítmica
de la resta de companys. El so manouche ha aparegut de la mà del Valentí Moya, tot i escoltant banjo,
mandolina i contrabaix. Sons individuals que donen el “contrapunt” adequat a la
interpretació del guitarrista manouche. La melodia a càrrec de l’Oriol ha aparegut de nou,
tocant després tots tres en moments separats dels compassos, donant-li el coixí
a la contrabaixista Maribel amb tota
aquesta amalgama preciosa de sons, arribant delicadament al final del darrer
tema, que nosaltres hem volgut posat el primer, per preciós i delicat. I
després de brindar, nosaltres seguirem amb el següent.
Seguim però abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens
i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli
ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz,
passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb un altre tema de l’Oriol González anomenat....
9.- It’s Possiblues (O. González) 5m04s
Doncs aquesta és una de les diverses facetes de l’Oriol González, la de compositor, però
ell és també un molt bon contrabaixista formant part del trio de Biel Ballester. Aquest magnífic músic
ens ha ofert un tema encabit en el Jazz Manouche, sense oblidar el que ens ha
dit Jean Marie Rendon, això de no
etiquetar-los. L’Oriol ha fet una
gran composició amb el swing adequat marcat per les rítmiques variables. Quan
és el Valentí qui fa el solo, és el Lluís qui fa la rítmica, i a l’inrevés.
El compositor ha iniciat la melodia primer ell sol i després amb el banjista, i
ha estat Maribel qui primer ha
iniciat els solos, amb una bona execució rítmica i melòdica al contrabaix. Valentí ha “volat” amb el seu solo,
fent referències a d’altres cançons en una frase, per després fer-ho el Lluís al banjo, mentre els altres tres
han mantingut el swing a tot ritme, el ritme a tot swing. El compositor González ha fet sonar la seva mandolina
en el seu solo, i així tornar tots plegats al tema per acabar-lo. Un preciós
tema per a començar aquest projecte.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
I el següent tema és un tema de Jazz clàssic compost per Leon, Paul i Elmer anomenat....
5.- Farewell Blues (L.Mares, P.Roppolo & E.Shoebel) 4m50s
Aquest és un tema encabit en els estàndards, els vells
estàndards de Jazz de la primera època, la del Jazz Clàssic. Django Reinhardt el va enregistrar amb Benny Carter i cadascun d’ells el va
enregistrar de manera individual . Tema enregistrat per primera vegada allà pel
1922 per la Friars Society Orquestra
però que també ho van fer Ted Lewis
& His Band, allà pel 1929, en plena Gran Depressió. Els inicis del tema
amb el contrabaix i el rascat de les cordes ha estat molt ben trobat, i com
mica a mica s’hi van posant, amb el so nítid de la mandolina de l’Oriol, per després el del banjo del Lluís. Seguidament, amb el Valentí fent melodia, en la A, i per
seguir en el pont, ja en ple solo. De fet, no s’acaba de discernir quan acaba
una cosa i comença l’altra. Lluís al
banjo l’ha seguit tot i recolzat per una base rítmica impressionant. Maribel ha fet també un gran solo al
contrabaix mentre els seus amics “feien de les seves” amb algunes intervencions
puntuals amb molt bon gust. El break intermedi, similar a la intro de l’inici,
ha donat pas de nou al tema, a la preciosa melodia i millor arranjament
d’aquest vell estàndard de jazz clàssic.
Seguim amb més música d’aquest projecte farcit de swing,
amb un tema del Valentí Moya anomenat...
4.- Max (V. Moya) 5m07s
Bé, aquest sí que és un tema encabit en el Jazz manouche
i s’ha de dir que és una molt bona composició del Valentí. La barreja dels altres instruments i sons fa que la
mixtura de tots plegast, amb estils i tècniques el faci molt més ple de música.
Bon swing, i bones interpretacions, amb una estructura un pèl diferent, tot i
haver-hi el pont, i crec que amb un ritme de 4x4 i amb quatre passades de 8
compassos per la A, i dues de 8 per la B, que al final sembla una C, per acabar
amb una sèrie de 8 de nou a la A. Després de la intro, el compositor ha fet la
melodia del tema, melodia enganxosa per bonica i repetitiva. Qui primer ha
començat els solos ha estat el Lluís
al banjo, mentre que una secció rítmica impactant i precisa l’ha acompanyat. Maribel és tota una assegurança de
precisió rítmica, que permet als solistes navegar sense perdre’s. El compositor
ha seguit els solos, i és que el Valentí
és un dels bons solistes que tenim, alhora de ser un xaval magnífic. Maribel igualment és una molt bona
solista i ells dos han fet una mena de téte a téte, acabant-lo i tornant al
tema a càrrec del compositor i guitarrista manouche, acabant-lo suaument amb
tres acords.
I acabarem aquest projecte amb un tema de Django Reinhardt d’on han tret el nom
del grup....
6.- Swing 42 (D. Reinhardt) 4m08s
Doncs aquest és un dels temes insígnia de Django Reinhardt, tot i fer-lo els
nostres herois a un tempo relativament més slow d’alguns enregistraments fets
pel genial guitarrista acompanyat del no menys genial violinista Stéphan Grappelli. Un tema en estructura
típica de 32 compassos de la forma AABA, típica dels estàndards de Jazz. Valentí l’ha començat amb uns acords a
mode d’intro per ben aviat ésser tots plegats els qui s’hi ha ficat, fent la
melodia els sons de mandolina i banjo mentre guitarra i contrabaix fan de
secció rítmica. El guitarrista manouche ha estat qui primer s’ha embrancat en
els solos, amb el suport perfecte del ritme de banjo, mandolina i la sempre
precisa Maribel al contrabaix. Els
solos s’han anat tornant, primer amb el Lluís
i després amb l’Oriol, ambdós, amb
dues magnífiques interpretacions solistes, i és que hem escoltat un quartet de
grans solistes, de grans músics, amb un projecte que conjumina els dos mons,
aconseguint quelcom d’alguna música diferent, per barreja de sonoritats, a la
qual no li posarem cap etiqueta.
Doncs espero que us hagi agradat la selecció musical
d’avui, tota sobre tres discos que em va fer arribar el Lluís Gómez a casa a finals de la temporada passada i que m’ha
semblat apropiat posar-vos ara, coincidint amb el Django Festival l’H 2018. Així doncs us recordo que hem escoltat
primer els GrazzTrio després als Barcelona BlueGrass Band per acabar amb
els Swing42, on crec jo que hem fet
una bona repassada a alguns dels seus millors temes, tot encabit en una mixtura
de BlueGrass, Blues i Jazz Manouche.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o
al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
