Programa 288: Discordian Community Ensemble, SetsFree, Albert Cirera, Luís Lopes, Hernani Faustino i Vasco Furtado i RCJ, 7 de juny de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui farem un programa molt, molt especial, dedicat a una de les nostres
discogràfiques online especialitzada en “Free Jazz i lliure improvisació”, Discordian Records. Aquesta és una
editorial co-dirigida per l’amic ”El
Pricto” i en Lopinsky. Ells dos
ja fa temps que donen “veu” a projectes situats en l’entorn de la Lliure
Improvisació i/o Free Jazz, o simplement quelcom sense etiquetar. Com què qui
avisa no és traïdor, per escoltar el programa d’avui i també per segons qui,
caldrà fer un exercici que espero no us sigui difícil, i que consistirà en
deixar-vos portar pels sons i músiques que de ben segur us sorprendran. Aquest
programa és obert a totes les tendències, o quasi totes, i pretén també
informar-vos del què es “cou” relacionat amb la improvisació, en aquest cas, la
més lliure. O sigui que som-hi amb els projectes i sense dir-vos quins seran,
car així la sorpresa serà total.
Comencem doncs ja amb el primer projecte...
“CONTRAST/MOVEMENT”
Discordian Community Ensemble
Gravat per Lopinski a l'ESMUC
l'1 de juliol de l'any 2016
Mesclat i masteritzat per
Lopinski
Fotografia de la portada de
Luiz Rocha
El disseny de la coberta per El
Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per Discordiano
Almudena Vega: flauta
Agustí Martínez: saxòfon alt i
clarinet
El Pricto: saxo alto, clarinet
i melòdica
Luiz Rocha: clarinet baix
Iván González: trompeta
Ilona Schneider: soprano
Owen Kilfeather: el tenor
Paula Pinero: percussió
Jordina Millà: piano
Diego Caicedo: guitarra
elèctrica
Sarah Clamen: violí
Francesc Llompart: violí
Pau Sola: cello
Àlex Reviriego: contrabaix
Eduard Altaba: contrabaix
"Theurgia Goetia Summa" composta i dirigida per El Pricto, "140IBUs" composta
i dirigida per Francesc Llompart,
"II-V" composta i dirigida per Pablo
Carrascosa, "Die Parallelaktion" i "The Emperor of Ice-Cream"
composta i dirigida per Owen Kilfeather,
"SED" composta i dirigida per Agustí
Martínez.
"SED" ha estat feta a partir dels poemes de Gabriel Alejo Jacovkis del "Llibre
de la Ignomínia". "The Emperor of Ice-Cream" parteix del poema
de Wallace Stevens i "Die
Parallelaktion" conté extractes del diàleg de "L'home sense
atributs" de Robert Musil.
Escoltem la proposta dels amics d’aquest col·lectiu....amb el tema de Owen Kilfeather anomenat...
10.- The Emperor of the Ice-Cream (O. Kilfeather) 7m44s
Inquietant d’entrada ja ho ha estat i ha durat, sí, després amb la
magnífica veu de Ilona Schneider i
l’acompanyament de cordes fregades diverses fins arribar a punts de clímax. La
composició té clarament dues parts, acabant-se la primera en un clímax vocal
impressionant. Segueixen amb els vents diversos encabits quasi tots els
instruments en una mena d’espiral sonora global la qual deixa pas altra cop a
la magnífica veu de la soprano acabant finalment aquesta primera incursió en el
món sonor d’aquesta estimada editorial liderada per l’amic i gran saxofonista i
compositor El Pricto.
Aquest és el cinquè àlbum de Discordian Comunitat Ensemble, i també una
de les seves produccions més ambicioses, que involucra 5 composicions diferents
que entrellacen la improvisació lliure amb la composició (com de costum amb
aquest conjunt). Cada composició s'ha dissenyat i portat a terme per un
compositor diferent, algunes són obres multi_moviment, i tots elles fan ús de
diferents tècniques d'escriptura en un intent d'arribar a una barreja
convincent de lo indeterminat amb el determinat. Els artistes d’aquest
enregistrament són també molt notables per la seva experiència i versatilitat
en el camp de la improvisació lliure, alguns procedents de la música
contemporània, altres del free jazz i el rock d'avantguarda. La barreja de
diferents generacions dels músics d'avantguarda més actius de Barcelona en aquest enregistrament és una visió
interessant d'algunes de les direccions de la nova música underground local que
està prenent força en aquest moment a la nostra ciutat.
I ara, per acabar el projecte ho farem amb el tema de l’amic El Pricto anomenat.
1.- Theurgia Goetia Summa (El Pricto) 9m11s
Amb
aquest tema ens hem situat en un àmbit amb una determinada seqüència ascendent
d’acords posterior a moments sonors que podríem encabir en el món musical del
país on neix el sol, seguits d’un clímax brutal. Un violí ha aparegut semblant
al de David Cross de King Crimson tot i que per poc temps.
Les percussions destaquen de manera prioritària seguint la seqüència de notes
soltes. El clarinet baix ressona acompanyat de les percussions i altra cop
moments de clímax. Els moments semblants a com seria una mena de deliri se
succeeixen sense parar i la veu de la soprano omple els espais sonors amb total
pulcritud enlairada al més enllà, tot i acompanyada per percussions, cordes
fregades i vents altisonants fins arribar a l’apoteòsic final.
Discordian
Records va començar el 2011 com un Net Label de música independent amb les
seves pròpies instal·lacions de gravació a Barcelona. Va ser creat per El Pricto,
com una forma de promoure l'intercanvi entre músics dedicats a la recerca de
noves, aventureres i estranyes formes d'expressió. Més tard es va convertir en
un segell artístic / documental d'una comunitat de músics que viu i reprodueix
la música improvisada regularment a la ciutat.
"A
Discordian volem crear i expandir la màgia de la música no convencional i
experiments sonors. El nostre compromís és amb la música, i estem disposats a
descobrir nous compositors i improvisadors. És per això que cada mes convidem
diferents músics per gravar música composta i improvisada. El nostre principal
objectiu és ajudar a crear una escena musical Avant-Garde activa a Barcelona, on els músics poden trobar-se, compartir i col·laborar en
diferents projectes ". Això és el que ens diu EL Pricto. Discordian
Records està dirigida per El Pricto i Ralph Lopinski. És un segell discogràfic
que ofereix els músics l'oportunitat de gravar, mesclar i masteritzar la seva
música. Amb l'ajuda de la unitat de gravació mòbil Discordian, poden gravar
concerts d'àudio d'alta qualitat, arreu. "Un discordian és qualsevol que
estigui disposat a mirar els molins de vent i admetre que pot ser que siguin gegants”.
Advertència: A
Discordian Records utilitzem Discordianism com una filosofia, però no com una
religió. No som una organització o secta, només fem servir la filosofia
discordian per promoure les activitats artístiques. El nostre objectiu és
intercanviar idees lliurement, sense la intervenció de cap institució.
Avui, i per no trencar el fil auditiu només us recordaré que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure
improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el següent projecte amb l’anomenat...
“THE SECRET OF LIGHT”
SetsFree
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat per Guille Pérez el
28 de setembre de 2013 i 5 de novembre de 2015
als Estudis Bonso, Barcelona
Mesclat per Guille Pérez
Masteritzat per Lopinski
Concepte i disseny de la
coberta de El Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Dedicat a la memòria de Joan
Saura
Produït per Setsfree i
Discordian Records
Agustí Martínez: saxo alto
Liba Villavecchia: saxos tenor,
alto i soprano
Xavi Tort: trompeta
Rafa Zaragoza: guitarra
elèctrica
Ramon Solé: guitarra elèctrica
Eduard Altaba: contrabaix
Quicu Samsó: bateria
Tota la música és d'Agustí
Martínez, Liba Villavecchia, Xavi Tort, Rafa Saragossa, Ramon Solé, Eduard
Altaba, Quicu Samsó.
Escoltem d’aquest projecte el tema anomenat...
1.- Opposites born each other (SetsFree) 12m
Aquesta és una proposta diferent, ja ho heu escoltat. Les dues guitarres
de Zaragoza i Solé li donen un
tarannà especial alhora que els saxos de Martínez
i Villavecchia. La delicadesa hi és de manera permanent on cadascun dels
músics sembla que no vulgui destorbar la quietud permanent del silenci. Un primer tema on la
quasi total absència de la bateria de l’amic Quicu Samsó al menys fins ja ben entrat el tema dóna pas finalment
a la seva presència quan els vents i les cordes elèctriques semblen
desfermar-se en el més absolut caos.
Al final, sembla tornar la calma i així apaivagar-se poc a poc. Els
oposats creixen mútuament...
“El discordianismo és, depenent a qui ho preguntis, una broma elaborada
disfressada de religió, o una religió disfressada d'una broma elaborada. Els
seus adherents no se la prenen completament de debò, la qual cosa és un dels
seus principis bàsics, ja que els discordianos no es prenen res completament de
debò. El discordianismo és un sincretisme absurdista amb elements de Zen,
dadaisme, surrealisme, religió, postmodernisme, escepticisme i més. Probablement
inventat sota la influència de substàncies psicodèliques va ser revelat per la
deessa grega Eris, també coneguda pel seu nom romà Discòrdia, la deessa del
caos i el conflicte. La millor manera de descriure el discordianismo és com un
treball intencionadament il·lògic d'art dadaista o surrealista que utilitza la
filosofia i la religió com a mitjà artístic, en un intent mitjanament seriós
d'ocupar una visió de la realitat en algun espai de la ment humana, una mica
inherentment escèptic, subversiu i antidogmàtic.”
I acabem amb el tema anomenat...
4.- Motion cannot be neutralized (SetsFree) 13m
De nou una proposta d’una gran creativitat sonora la que ens han ofert
aquests magnífics músics. Delicada proposta on les veus importants són les de
les guitarres i vents, mentre que la bateria continua apareixen amb comptades
ocasions. Un altre tema amb una clara separació interior la qual ha succeït amb
el so de guitarra elèctrica i saxo soprano de Villavecchia. Moments intensos però no a volum elevat i sí per la
mètrica i rítmica inherent de la composició quan els vents s’han desfermat i Quicu a la bateria ha aparegut amb
contundència. La trompeta de Tort
també s’ha afegit al conjunt complex sonor i rítmic per després fer-ho la
guitarra elèctrica. I ja ho diuen, el moviment no es pot neutralitzar, car,
quan s’hi posen, no te aturador possible. Quicu
a la bateria està immens i els sons estratosfèrics de les guitarres, deixen pas
al dels vents, canyes i metall per així anar-nos acompanyant al final.
I seguim amb el projecte anomenat...
“TEMPLE OF DOOM”
Albert Cirera, Luís Lopes, Hernani
Faustino i Vasco Furtado
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat per Vasco Furtado
el 24 de gener de 2016 a Lisboa
Mesclat i masteritzat per
Lopinski
Concepte i disseny de l’àlbum:
El Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per Discordiano
Albert Cirera: saxos tenor i
soprano
Luís Lopes: Guitarra
Hernani Faustino: Contrabaix
Vasco Furtado: Bateria
Tota la música és de l’Albert
Cirera, Hernani Faustino, Luís Lopes i Vasco Furtado
I seguint amb la filosofia Discordiana....
“Wilson i Shea treballaven com editors de la revista Playboy en els
setanta, i molta gent els escrivia sobre teories conspiratòries les quals van
utilitzar per escriure Illuminatus!, una novel·la de ciència ficció també
inspirada per l'obra de James Joyce. El discordianisme és una espècie de anarquia
utòpica, que no respecta les figures d'autoritat.
Els cinc principis bàsics del discordianisme són:
- El profund i obvi "insight" que els humans perceben
falsament, ordre o desordre a través de diversos esquemes o mapes mentals
(percepció). Aprendre a canviar aquests esquemes és el primer pas en
desacreditar completament per accedir a la il·luminació. El caos representat
per Eris és més com una interacció de qualsevol tipus. La idea que l'ordre és
imposat per la ment humana sobre el caos omnipresent també apareix en la
psicologia Gestalt.
Doncs escoltem què ens proposen Cirera
i companys, amb el primer tema del projecte anomenat...
1.- Dogmatic Elders of Doom (col·lectiu) 10m
Doncs amb aquest altre projecte divers dintre de l’espai sonor d’aquesta
editorial, Discordian, enregistrat a
Portugal què és on l’Albert Cirera s’hi està força
temporades crec que treballant en una magnífica escola de música i tocant en
els millors clubs com és el Hot Club de
Lisboa. La delicadesa sonora inicial ha seguit els passos dels projectes
anteriors ara però amb uns aires rítmics força més evidents tot i les notes
llargues de la guitarra de Lopes.
Mica a mica s’han anat desfermant i sobretot el baterista Furtado el qual ha desenvolupat una magnífica improvisació tot i
acompanyant la resta de músics. El saxo de Cirera
sembla no alterar-se per com s’ha anat desenvolupant tot plegat, arribant a
límits d’intensitat emotiva i sonora d’alt nivell. Un magnífic tema,
composició, improvisació, i gran densitat i complexitat sonora.
Seguim amb els punts del Discordianisme...
- Tots dos ordre i desordre, de qualsevol manera en què es concebin,
tenen el potencial de ser negatius o positius. Tant ordre com a desordre poden
ser creatius o destructius, la tendència a establir una ètica que atribueixi
valors morals a aquests aspectes de la percepció es considera com "La
Maledicció de Caragris".
- Les societats modernes tendeixen a prioritzar ordre sobre desordre,
independentment de si són positius o negatius. El discordianismo proposa
prioritzar l'aspecte positiu o creatiu.
- Tots els fenòmens ocorren en cincs o estan relacionats d'alguna manera
amb el número cinc. Aquest principi de la filosofia discordiana pot ser
interpretat com una sàtira a la pareidolia religiosa. El que no vol dir que els
altres principis siguin completament seriosos.
- Els discordianos no creuen en res del que llegeixen.
- Es poden mantenir els punts de vista discordiano i no-discordiano
alhora.
I nosaltres continuem amb aquest projecte amb el segon tema
2.- Lamskin Apron (col·lectiu) 4m39s
Tema nou i diferent de l’anterior on ara la percussió i insistència
rítmica entretallada sembla la mare dels ous. Els instruments solistes, vents i
guitarra són ara llampecs deixats anar com si d’esquitxos sonors es tractés. La
permanent manipulació dels instruments de cordes a base de cops diversos i
demés alteracions s’encabeixen en l’àmbit rítmic d’aquesta composició. El saxo
tenor de Cirera també s’hi afegeix a
base de sons inversemblants i així fins el final.
Per a més informació del concepte Discordianisme....
https://es.wikipedia.org/wiki/Discordianismo
http://lamanzanadoradaeris.blogspot.com.es/p/que-es-el-discordianismo.html
https://en.wikipedia.org/wiki/Discordianism
I acabarem amb la brutal composició col·lectiva, com són totes amb
el....
5.- Outward Introspection (col·lectiu) 5m21s
I ja de quina manera desfermada ha començat el tema. Sons esclatants del
saxo tenor, una bateria desbocada i sons allargassats de la guitarra de Lopes ens embolcallen ja des del ben
principi i així seguiran fins arribar al final, amb increment d’èxtasi sonor i
rítmic alhora que harmònic. El guitarrista portuguès està immens així com també
la resta de companys d’aquest magnífic
país i amb la companyia del nostre músic igualadí Cirera. Moments com aquests i com alguns dels anteriors els he
pogut viure a la distància més curta els dijous de Free Session a 23 Robadors liderats pel baterista de Banyoles, Ramon Prat. Tema brutal, tota
l’estona el qual acaba quasi sense avisar.
I acabem el programa dedicat a Discordian
amb el projecte força canyero anomenat....
“ADEPTUS EXEMPTUS”
RCJ
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat i mesclat per Marko
Jelaca a MJRemo estudi, Barcelona 2014.
Masteritzat per Lopinski
Fotografia de la portada de Luiz
Rocha
Disseny de portada per El
Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per RCJ i Discordiano
Luiz Rocha: clarinet i clarinet
baix
Diego Caicedo: guitarra
elèctrica
Marko Jelaca: bateria
Tota la música és de Luiz
Rocha, Diego Caicedo i Marko Jelaca
I seguint amb la filosofia Discordiana...
“El principal llibre sagrat del discordianismo es diu Principia
Discòrdia, o "Com vaig trobar a la deessa i el que li vaig fer quan la
vaig trobar”, on s'explica absolutament tot el que val la pena saber sobre
qualsevol cosa; “El Magnum opiaci de Malaclypse el jove". És un treball en
el domini públic de literatura ergòdica absurdista, ple de paràboles sense
sentit i il·lustracions chifladas. És l'única religió que creu que l'humor és
la principal virtut i que totes les religions són vertaderes. Aquesta molt
inspirada en l'arquetip del boig o del "trickster", la contrapart
real eren els bufons i / o joglars que encarnen temàtiques similars a les del
discordianismo: la qualitat de saltar-se normes socials i d'ordre establert.
Els joglars tenien la funció de poder dir tot el que volguessin i podien ser
crítics fins i tot dels governants. Si l'audiència pensava que anaven massa
lluny, se'ls podia titllar de pallassos o bromistes, el que coincideix amb la
temàtica de no prendre res massa seriosament. Molts autors, pensadors, teòrics
conspiracionales i passejants han influenciat el discordianismo. Una influència
important és el psicòleg contra-cultural Timothy Leary, que suggeria que els
humans veuen el món a través de túnels de la realitat, una idea desenvolupada
per Robert Anton Wilson, una altra gran influència discordiana. La seva
trilogia Illuminatus! (Escrita al costat de Robert Shea) i la seva connexió amb
el discordianismo durant tota la seva vida li donen el paper de quasi-sant.”
Escoltem ja el projecte d’aquest magnífic trio amb el tema...
7.- Nosferatu (RCJ) 6m32s
I quina impressionant mostra de modernitat, ja clarament allunyada del
concepte més “concret” de les composicions que hem escoltat fins ara. Una
permanent pulsió rítmica, aconseguida ja des del primer moment per un estricte
trio de músics, amb un clarinet que sona no com un clarinet, una guitarra
distorsionada i una bateria. Com són capaços només tres músics de crear aquest
entramat rítmic-melòdic d’aquesta creixent intensitat. De fet, no hi ha canvis
massa importants harmònicament parlant i sembla que l’aspecte rítmic torna a
ser la mare dels ous. Mentre els dos solistes, vent i cordes van
desenvolupant-ne melodia i demés, el baterista s’embranca en una mena de croada
rítmica que només s’aturarà al final del tema. El crescendo no s’atura tampoc i
així és com el desenvolupen fins el
final, ja amb sons identificables de clarinet baix barrejats amb d’altres que
no ho són, alhora que els de la guitarra i les seves distorsions i sempre amb
els redobles i demés de la bateria.
Seguim, que encara no hem acabat i ara ho fem amb la composició
anomenada...
5.- Esotheric Panda (RCJ) 7m47s
De nou, el baterista ha dominat la composició ja des de l’inici a base
de permanents tocs als diversos plats, primer, per després incidir amb les
timbales i demés. El so de la guitarra acompanya la permanent recerca del
clarinet, aquest amb sons allargats i força inquietants. El tremolo del dolç
vent sembla pertorbar més encara la situació ja de per sí preocupant. Acords
nítids ara a la guitarra, clars arpegis, recolzen el so del clarinet i sempre
amb la permanent pulsió rítmica, la qual, i ja al final, torna a colpejar només
els diversos plats i platerets, en un tema que ja ho diu el títol, d’un Panda
Esotèric.
I ara sí, ja acabem el projecte i programa amb el potent...
1.- Artículo 19 (RCJ) 6m20s
Amb uns inicis força estridents i distorsionats de la guitarra, ja
ràpidament segueix essent el clarinet qui lluita per mostrar el seu so, sovint
no reconeixible. El guitarrista Caicedo,
desenvolupa l’estratègia ara més nítida per acompanyar de nou el clarinet de Rocha, mentre que de nou el bateria Jelaca imparable, no s’aturarà fins al
final en una composició d’aquest trio que segueix una determinada i fidel
estructura i concepció similar als temes anteriors, i sí, sembla que aquest és
el missatge que ens volen transmetre. Rítmica imparable i per sobre, com
volant, el clarinet inacabable i la guitarra en permanent diàleg melòdic i
rítmic. La permanent comunicació només deixa d’existir al finalitzar el tema i
projecte. Els amics de RCJ són els
encarregats de finalitzar el programa d’avui dedicat a Discordian Records, amb quatre projectes força interessants, primer
am els Discordian Community Ensemble,
una vertadera Big Band i el seu projecte “Contrast/Movement”. Per seguir
després com hem fet amb els SetFree
i el seu “The Secrets of Light”. Continuar amb el “Temple of Doom” del quartet
establert a Portugal i amb l’amic Albert Cirera als saxos diversos, i
havent acabat amb aquest “Adeptus Exemptus” dels RCJ.
Doncs rés més, espero que us hagi agradat aquest programa dedicat a les
músiques improvisades de caire “concret”, i composicions que en alguns casos i
en directe podrien esdevenir “conduccions”, tal és el tarannà de les músiques
escoltades, totes encabides en el més “avant-garde” concepte de la música, i
podríem dir-ne també Free Jazz. Tot és Jazz, si hi ha improvisacions les més
agosarades, tot i no haver-hi els ritmes habituals i per tant no ser-hi ni el
Swing ni el Groove que ens faria ballar o bellugar el cap portant un ritme, el
ritme, que avui no hem tingut, car tampoc l’hem volgut ni necessitat. Les coses
quan són d’una manera, són d’aquesta manera i no podem esperar altra cosa que
la que hem escoltat. L’assumpte és que us hagi servit per ampliar les vostres
mires, sons mentals, i així entendre que hi ha quelcom més enllà del Swing. Un
Swing que recuperarem la setmana vinent sens falta, car les músiques així ho
demanaran.
Gràcies per ser-hi aquí o al programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
I avui hi tornem amb un altre programa amb novetats dels nostres músics
i editorials i ho farem amb dos projectes lliurats en mà el mateix dia al Jamboree després de gaudir sobre manera
en un concert extraordinari liderat per Jordi
Rossy Quintet amb Joshua Redman
i de convidat sorpresa en el segon set Mark
Turner i amb la mestria de Jaume
Llombart, Doug Weiss i Adam Cruz. En Gilles
Estoppey també hi era i és així que em va lliurar el darrer projecte
col·lectiu de Walk Tall anomenat
“Roots On Top”, editat per A. MA Records.
Jordi Rossy m’havia lliurat el seu
magnífic “Stay There” editat per Pirouet
Records després de gaudir com “cossacos” en els dos passes del concert. I
després, un disc de Fresh Sound New
Talent on podreu escoltar el darrer projecte del pianista Allesandro Fadini en el seu “A Dark and
Stormy Day”.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb la música delicada del projecte de Jordi Rossy, acompanyat de tota una colla de cracs americans i
amics seus...el que va presentar al Jamboree
anomenat....
“STAY THERE”
Jorge Rossy
Editat per Pirouet PIT3096
Enregistrat per Daniel
Dettwiler el 25 i 26 de setembre de 2015 al Large Auditorium a Jazzcampus,
Basel.
Mesclat per Daniel Dettwiler el
4 i 5 de desembre de 2015 al Idee und Klang Studio, Basel.
Produït per Jason Seizer per a
Pirouet Records
Jorge Rossy, vibràfon, marimba
Mark Turner, saxo tenor
Peter Bernstein, guitarra
Doug Weiss, contrabaix
Al Foster, bateria
Tots els temes són de Jordi Rossy
excepte “Artesano” de Guillermo Klein,
“The Newcomer”, Mercedes Rossy i
“Pauletta” de Al Foster.
Comencem ja amb el tema de Foster,
una preciosa balada anomenada....
8.- Pauletta (Al
Foster) 4m23s
I quina delícia de bossa aquest tema de Foster, amb el vellutat so del tenor de Mark Turner, en una melodia preciosa on la A la fa el tenor i la B,
el pont, l’ha fet el Jordi al
vibràfon. Bernstein a la guitarra és
qui inicia els solos igualment amb la mateixa delicadesa i pulcritud. Ja veus
quin tema tan maco ha parit l’Al Foster,
ell, un bateria d’aquells amb la màxima energia i que també te la vesant
melòdica en les seves composicions. Com sempre que podem, iniciem el programa
de la millor i més delicada manera, i amb aquest tema realment sí que ho hem
aconseguit. Un curtet solo del líder al vibràfon dóna peu a la coda per iniciar
una mena de turnaround llarg per a gaudi del saxofonista Turner i així, delicadament acabar el tema, preciós, per començar
el programa.
Nascut a Barcelona el 1964, Rossy
va estudiar percussió, piano i trompeta.
A principis dels anys 80 ja estava tocant la bateria professionalment
treballant a Europa amb els grans Woody Shaw, Kenny Wheeler, i Jack Walrath.
Les seves connexions musicals amb músics com Chris Cheek, Mark Turner, Kurt Rosenwinkel i Seamus Blake es
remunten a principis dels anys 90 i continuarà fins al present. Sobre el fet de
tocar el vibràfon, Rossy explica,
"Significa molt per a mi, perquè vaig sortir de l'armari com a
vibrafonista. M'encanta la bateria, segueixo sent un bateria. Amb els altres
instruments, vaig començar de jove i vaig ser influenciat per els més grans.
Amb el vibràfon vaig començar en un moment en què només volia gaudir tocant.
Tot el que he après de bateria, piano i trompeta s'ajunta i sembla que acaba
funcionant ".
Seguim ara amb els temes més vius, tot i deixant-nos un parell més de
balades ambdues de Rossy anomenades
“Portrait” i “Mark’s Mode”. El tema que us proposo és del líder a tempo mig
vals swingat anomenat..
7.- W Waltz (J.
Rossy) 6m19s
Una melodia que es va desenvolupant sense un donar-se’n i esdevenir el
magnífic solo de Turner, ja ben
entrat aquest, amb un magnífic fraseig i el so melós que el caracteritza. La
mestria del líder al vibràfon de dues masses és evident, car és on desenvolupa
tota la seva creativitat improvisadora què és molta, alhora que el gran domini
que ha adquirit i el coneixement exacte de les notes sobre els metalls. Mentre
la base rítmica amb el màster Foster
i el contrabaixista Weiss manté un
groove magnífic, Bernstein planeja
amb desimboltura en el seu solo. Al final de nou el so del tenor en el retorn a
la melodia inicial.
A mesura que l'oient vagi escoltant aquests temes, la calidesa,
sensualitat i l’escolta reflexiva, són molt més que un mer treball, és com un joc quan Rossy és a punt i sense extres afegits. El reconegut baterista Jordi Rossy deixa anar les baquetes i
els substitueix per les masses, mostrant el seu amor per la melodia en el
vibràfon i marimba. Jorge ha
convidat en aquest viatge a tres vells amics, mestres del jazz contemporani, el saxofonista Mark Turner, el guitarrista
Peter Bernstein, i el baixista Doug Weiss. Afegir a la barreja de músics
llegendaris el baterista Al Foster
(qui havia tocat amb Miles Davis) dóna fama i té un elixir musical potent de
jazz modern en la seva màxima expressió melòdica.
Seguim amb un altre tema del líder, amb l’anomenat...
9.- Mmmyeah (J.
Rossy) 7m04s
Màgic inici d’una altra força reeixida composició d’aquest polifacètic i
complet músic què és Jordi Rossy. Si
la seva faceta com a instrumentista és de tots sobradament coneguda en àmbits
com la bateria primer, trompeta després, piano entremig i ara amb el vibràfon,
la faceta de compositor l’acompanya en cadascun dels seus projectes tot i
canviant d’instrument. Una faceta que el situa com un dels bons compositors del
moment actual i la prova la tenim amb tots aquests temes que estem escoltant.
El ritme ternari d’aquest i la pulsió marcada del contrabaix semblen ser la
mare dels ous del tema, al voltant de l’harmonia del qual es desenvolupa tot. Amb
el solo de Turner ens situem en els
canvis harmònics del tema, i així l’anem seguint com ell segueix a la base
rítmica. Bernstein igualment,
punteja delicadament i amb un nítid so i magnífics recursos, llenguatge i
acords diversos. El líder segueix la cadència rítmica marcada per Foster i Weiss i igualment brilla passejant-se per tot el vibràfon. Al
final, el motiu principal de les poques notes del contrabaix s’agermana amb la
guitarra i encaren el final amb la curta melodia.
Seguim ara amb un tema del seu amic Guillermo
Klein anomenat....
3.- Artesano (G.
Klein) 4m05s
Amb aquest tema ens hem descol·locat. La diversitat i dificultat rítmica
és evident, alhora que la melòdica. Un gran tema, de senzillesa aparent però de
complexa concepció rítmica i harmònica. Weiss
s’ha lluït abastament en el seu magnífic solo, mostrant-nos el perquè se’l
reconeix arreu i el perquè el líder l’inclou en els seus projectes, car alhora
de ser un gran amic és també un gran contrabaixista. El curtet solo al vibràfon
de Rossy executat delicadament,
segueix el tarannà rítmic de la proposta, i així és que Bernstein el desenvolupa igualment, i ja ben aviat el tenor de Turner ens situa en el final a base de
retrobar la melodia inicial.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabem el projecte amb el tema amb més swing del projecte,
tema també composat per Jordi Rossy,
anomenat...
4.- Blessed (J.
Rossy) 5m16s
I quin tema més maco melòdicament i rítmica i amb quin swing que ens
arrossega gràcies al walking de Doug
Weiss, i les escombretes precises de Foster
en una introducció del tema llarga acabant-la amb un vamp que dóna pas al solo
esglaiador del màster americà del tenor. El format que han utilitzat en els
solos és el d’un o dos chorus podent variar en alguns temes, i així donar
cabuda a l’execució de cadascun dels músics, tot i no fer-ho Foster i així deixar als joves la
magnífica tasca. Jordi al vibràfon
està igualment brillant en el seu solo deixant pas a la pulcritud i claredat
d’idees del mestre de la guitarra Bernstein.
Quatre notes del contrabaixista han cedit el pas a la melodia principal del
tema ja encarant-lo cap el final en un altre turnaround preciós i delicat.
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
Seguim amb el següent projecte de la nit i ara ho fem amb l’anomenat...
“ROOTS ON TOP”
Walk Tall
Editat per A.MA Records AMC008
Enregistrat per Jesús Rovira a
la CasaMurada, Banyeres del Penedès.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als FCM Studio, Barcelona.
Gilles Estoppey, piano
Enric Peinado, guitarra
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Tijn Jans, bateria
Aquest es projecte col·lectiu amb composicions dels tres primers, Gilles, Enric i Giampaolo, essent
aquest el seu segon treball.
Comencem ja amb la música de la mà de l’Enric Peinado en un tema propi anomenat....
1.- Marxa (E.
Peinado) 6m19s
Doncs ja vegeu que hem fet un canvi estilístic important relacionat
sobretot amb la manera com entén ara la guitarra Enric Peinado i també la concepció rítmica i melòdica de les
composicions ara situades més en una mena de fusió entre quelcom que podríem
denominar com a música popular de demostrada qualitat embolcallada per les
magnífiques improvisacions dels membres del quartet, principalment en el del
guitarrista en aquest el seu tema, amb alguns aires de rock-jazz simfònic. La
mixtura de delicadesa i pulsió més rítmica hi és i així és que ens permet
escoltar Gilles al piano en aquesta
tessitura sonora. El solo del compositor se situa en el més enllà de la fusió
rocker-jazzera, més de lo primer que de lo segon, però sí, igualment amb la
màxima qualitat. Delicadesa també al final.
Jo vaig conèixer a Gilles Stoppey
ara ja fa uns anys, a les WTF del Jamboree
on hi venia a tocar. En aquest mateix espai l’he vist tot i acompanyant
d’altres músics havent-ho fet en innumerables ocasions com per exemple amb la Tamar McLeod, cantant neozelandesa
establerta a casa nostra.
Gilles Estoppey és un jove pianista, teclista i compositor
suís nascut el 1982. Després d'obtenir el seu Bachelor i Màster entre el Conservatori d'Amsterdam i Nova York, es va traslladar a Barcelona l'hivern de 2011.
Entre els seus projectes actuals es troben: WALK TALL (quartet de jazz)
i projecte que esteu escoltant, POOL (projecte pop-rock), l'Oscar Neira Quartet i Halldor Mar. Amb l’Oscar Neira va venir al JCLV i també el vam poder veure al Jamboree.
Escoltem un altre tema de l’Enric
en el segon tall del disc, amb l’anomenat..
2.- Sirena (E.
Peinado) 4m42s
Amb un ritme trencat, complex i ternari Enric ens ha enlluernat d’entrada però també després amb la melodia
curta. El seu solo, se situa en els de l’ona Abercrombie, Metheny i demés guitarristes d’ones sonores similars.
El seu llenguatge és fresc i lleuger, ràpides les incursions en els arpegis i
de demostrada creativitat. Un solo llarg i reeixit, executat magistralment. Uns
bons moments pel baterista holandès Tijn
Jans ens l’han permès escoltar clarament i comprovar-ne el seu domini.
Magnífic solo mentre els companys l’han acompanyat amb marcats i repetits
acords. Al final, delicadesa per a gaudi de tots.
El 2007 Gilles va actuar amb
el violinista francès Didier Lockwood
i en 2009 va tocar la primera part i seguit del saxofonista Joshua Redman al Cully Jazz Festival (Suïssa). Gilles va actuar en diversos països
com Alemanya, Holanda, Espanya, França, Itàlia, Turquia, Tailàndia i els Estats
Units.
Gilles Estoppey és també professor a l'Escola Superior de Música Jam Session (Barcelona) i el tindrem al
8è Festival de Jam Sessions
representant a aquesta escola primer com a professor del combo d’alumnes i
després formant part del combo del JCLV liderat pel Geni Barry.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Escoltem ara un tema del Gilles
Stoppey anomenat..
8.- Mi niña (G.
Estoppey) 4m59s
Ara és el pianista suís Estoppey
el protagonista compositor del tema “Mi niña” tot i la presència sonora del
guitarrista Peinado en la melodia. Un
altre tema on la majestuositat s’hi veu palesa en els canvis harmònics i en
alguns moments de la melodia. El compositor executa un magnífic solo en un
altre tema encabit en la fusió i de marcat accent “beat” en molts dels moments.
Una seqüència harmònica descendent en la A ens el permet seguir amb una certa
facilitat, la qual cosa s’agraeix. Després d’un llarg i potent solo, ens tornem
a situar en la melodia inicial per ja situar-nos al final del tema, majestuós
tema.
Enric Peinado és un guitarrista embolicat també en
multitud de projectes tals com el Natsuko
Sugao Group el qual va venir al JCLV i que darrerament hem vist en la 2na Marató Underpool. Músic format a l'Escola
Superior de Música de Catalunya havent ampliat la seva preparació al Conservatorium Van Amsterdam als Països
Baixos i culminat els estudis al Tempre
University de Philadelphia. Aquesta
formació i la llarga experiència donen a l'Enric una tècnica i digitació
magnífica la qual hem pogut constatar en els molts directes que l hem vist i en
els seus enregistraments com és el que esteu escoltant.
Seguim amb aquest projecte, ara amb el tema de Giampaolo Laurentacci anomenat....
3.- La casa rural (G.
Laurentacci) 5m19s
Doncs ben bé es nota que aquest tema ha estat composat pel
contrabaixista, i jo ho dic perquè ho sé però també per com aquest és la matriu
que manega tot el tema. Ja des dels inicis, Giampaolo apareix de manera permanent i molt més després en el
primer canvi harmònic i també essent-ne el primer qui comença amb els solos, i
quin tros de solo que es marca aquest gran músic, contrabaixista i compositor.
Quines amalgames de colors sorgeixen per tot arreu en aquest magnífic i vibrant
tema. El motiu principal torna a aparèixer ja cap el final amb duet de guitarra
i piano, igual que al començament. Però i quin tema i manera d’acabar-lo.
De Giampaolo Laurentacci
dir-vos que la primera vegada que el vaig veure va venir al JCLV formant part
de l’Albert Bover Trio amb Geni Barry, vibràfon. Va resultar ser
un magnífic contrabaixista encara aleshores amb els seus estudis de G.S. tot i
acabant-los, la qual cosa ja ha fet. Ja sabeu que els alumnes dels Graus
Superiors han de fer un segon instrument i va resultar que era el piano i que
el professor n’era el mateix Bover.
Doble coneixença i doble confiança que els ha permès tocar en d’altres ocasions
junts. Italià però que porta alguns anys entre nosaltres, forma part de
projectes amb el Sergi Felipe, ha
tocat al Jamboree acompanyant a Rusó Sala, ha acompanyat a Ismael Dueñas Trio, Octavio Hernández, etc,
etc.
Tijn Jans (1987), es va graduar en els conservatoris
d'Amsterdam i Rotterdam, ara està actiu com a mestre, compositor i baterista en
diferents projectes. A continuació pot trobar-lo en alguns dels últims
projectes:
Tijn Jans, amb seu a Amsterdam, Països Baixos realitza concerts per Europe amb diferents
artistes i grups. Ha tocat al North Sea Jazz Festival, Copenhaguen Jazz
Feestival i realitzat gires per Espanya, Itàlia, Alemanya i Escandinàvia. Ha
compartir escenari amb una gran quantitat de diferents tipus d'artistes entre
els quals: Benjamin Herman, Clemens van der Feen, Michael Moore, Guillermo Celano,
Dick Oatts i Dave Douglas.
Acabem el projecte dels nostres amics amb el tema de l’Enric Peinado anomenat....
6.- Tukan (E.
Peinado) 5m37s
Doncs hem acabat el projecte d’aquests amics nostres amb un altre tema
marca de la casa sí, però amb clares connotacions del guitarrista i també
prolífic compositor. Recordo ara un projecte que va fer dedicat a Joe Henderson i que també vam posar en
aquest programa. Un tema viu, magnífic per acabar un projecte de vuit temes, o
sigui que deu ni do. I que sigui aquest el motiu suficient per indagar on
adquirir el disc i així col·laborar en què el Jazz es mantingui viu. Uns acords
solts previs i posteriors ens situen a la melodia del tema, amb una seqüència
en el pont força impactant i més que ho és la pròpia melodia del tema,
magnífic, i això abans de començar els solos, i primer el del compositor, ara
amb un so molt més jazzero i impressionant el de l’Enric. Llarg solo que dóna peu a una altra demostració del
baterista holandès Tijn Jans,
magnífic solo que dóna peu al tema de nou i acabar-lo a tot tren, com s’ha de
fer.
Deixem doncs aquest projecte.....
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabem el programa amb el projecte ....
“A DARK AND STORMY DAY”
Alessandro Fadini
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 507
Enregistrat per Tom Tedesco el
25 i 26 de juny de 2015 als Tedesco Studios, Paramus, Nova Jersey.
Mesclat per Jon Rosenberg
Produït per Alessandro Fadini
Productor executiu, Jordi Pujol
Alessandro Fadini, piano
Josiah Boornazian, saxo alto i
soprano, doblatges
Jakob Dreyer, contrabaix
Luke Markham, bateria
Totes les composicions són de l’Alessandro
Fadini, excepte #3, #7 de Josiah
Boornazian, i #10 per Luke Markham.
Els temes #1 i #4 van ser totalment improvisats.
La primera desventura musical d'Alessandro
va ser com a músic autodidacta, fascinat per la música de jazz. A la seva
ciutat natal a Itàlia, va estudiar
amb el seu primer mentor, el pianista Daniele
Tione, que li va mostrar què el que realment importa a la música no és
l'oïda sinó el nas, i mirant-se al mirall Alessandro
va adonar-se del seu gran potencial.
I així és com va començar tot per a ell, i ara escoltareu com començarà
tot per a nosaltres amb una preciosa balada anomenada...
6.- Elegy for the living dead (A. Fadini) 7m05s
I quina delícia de balada així a mig tempo, amb aquest so tan cool del Josiah Boornazian en aquest tema tan
maco de Fadini. I quins sons més
bluesy sonen d’aquest alto seguint les harmonies d’aquesta elegia per als morts
vivents. Un tema que va agafant vida més enllà de la mort amb el magnífic solo
d’aquest músic, compositor, educador i pintor d’art modern el qual desenvolupa
la seva plural tasca en llocs com Miami,
Los Angeles, Nova York i Washington. Una balada i per tant, moment de nou pel
relax després del seu esclatant solo tot i tornant al tema principal, preciós,
i que per començar no està malament.
Amb la intenció d'estudiar alguna cosa útil per variar, Alessandro també va seguir una carrera
en Matemàtiques a la Universitat dels Estudis a Torino, però després es va traslladar a França per escapar-se dels números i algoritmes. Va completar els
seus estudis al Conservatori Regional de
Niça, a la Costa Blava. Allí va col·laborar amb músics francesos, entre els
quals el saxofonista i mentor Jean-Marc
Baccarini, que el va introduir en la improvisació de manera total, reduint
encara més les seves possibilitats de fer una vida fora de la música i fer
feliç a la seva àvia.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb les músiques d’aquest projecte que avui descobrim, el de l’Alessandro Fadini en el tema del saxo
alto Josiah Boornazian anomenat..
3.- Juno (J.
Boornazian) 8m01s
I quin altre tros de tema hem escoltat ara de la mà de Josiah Boornazian. Un ritme trencat en
bona part de l’inici amb els sons del saxofonista, dóna peu a un marcatge beat
pel baterista i incursió potent del contrabaixista alhora que permeten el
desenvolupament del pianista i líder de la formació en un solo pulcre, amb
poques notes però ben posades, com se sol dir. Moments pel relax de nou, ens
situen en l’atmosfera sonora del compositor i saxo alto i el seu magnífic solo
farcit de motius i arpegis alhora que amb intervals amplis demostrant tot el
seu saber què és molt. I sí que us recomano que mireu d’adquirir aquest disc a
la botiga Blue Sound i que busqueu
música d’aquest saxofonista. Miraré de penjar-vos al blog alguns dels seus
quadres encabits en aquestes quatre ratlles però igualment, us poso l’enllaç al
seu web i quadres. El final, marcat pel ritme trencat de les notes de piano i
contrabaix a contrapès amb el ritme beat del baterista, ens mostren el tros de
tema que és aquest “Juno”. https://www.josiahboornazian.com/paintings
El 2011, Alessandro es va
traslladar a la ciutat de Nova York,
on va treballar com a pianista independent,ç i va fer una gira internacional
amb la cantant americana nascuda a Manhattan
i crescuda a Suècia, Yana Bibb i posterior-ment es va
graduar en Jazz Performance al City
College de Nova York. Sota la
tutela del pianista Marc Copland, Alessandro va desenvolupar una idea de
la música que és intensament meravellosa, intuïtiva i lliurement improvisada.
Aquesta identitat musical va permetre Alessandro
connectar amb músics afins i crear el seu propi grup amb seu a Nova York, amb el qual toca
regularment, mostrant nous conceptes musicals que empenyen els límits del jazz
modern. Aquest so és el capturat en el disc debut d'Alessandro Fadini, "Un dia fosc i tempestuós", publicat
per Fresh Sound New Talent, que és
aquest disc que estem escoltant.
Seguim amb més música que encara no estem, afortunadament, i ara ho
farem amb el tema del líder, anomenat...
11.- All the rest is boredom (A. Fadini) 7m09s
Amb uns inicis sobris i delicats de baterista i piano amb moments
musicals que ens recorden quelcom identificable del pianista, per músiques i
sons, segueix el tema enlairant-se fins quasi un clímax, moment en el qual la
quietud apareix de la mà del contrabaixista Jakob Dreyer amb espurnes suaus de la resta de secció rítmica en un
llarg i remarcable solo. El gran saxo alto segueix mostrant-nos el seu so
modern ara ja allunyat del concepte cool de Konitz i més en clares connotacions contemporànies per fraseig i
sonoritats. Un projecte en el qual el líder no és que es destaqui massa amb els
seus solos i sí que permet encabir-hi els dels seus companys, la qual cosa està
molt bé.
La seva discografia com a “sideman” inclou aquests discos:
Julien Hucq, "Julien Hucq NYC Quartet", Indie, 2014
Yana Bibb, "Not A Minute Too Late", Dixiefrog, 2014
Martino Dessi, "Distance", Indie, 2016
Yana Bibb, "An Afternoon In Paris", Dixiefrog, 2016
L’Aleks Fadini Group s’ha
passejat aquest mes de maig per Europa
havent tocat al concurs de l’EuropaJazzFest
a Bucarest, Romania i al Blue Train de Torí, Itàlia.
I nosaltres acabem projecte i programa amb el tema també del líder, el
que intitula més o menys el disc
2.- It Was a Dark and Stormy day (A. Fadini) 7m43s
Un inici un tan clàssic amb espurnes de romanticisme en el piano, però
que ràpidament deixen pas al ritme complex pel marcatge de baterista i
contrabaix i que si t’ho mires bé és simple tot i que no posaria la mà al foc.
Domina molt el trencadís de la secció rítmica alhora que la prístina sonoritat
del pianista, ara sí, amb un magnífic, personal i llarg solo. Fadini per això, és músic de poques
notes i les que aquí són moltes s’encabeixen en el concepte que he comentat al
principi, el de la mica de romanticisme. Espai per a la calma entremig del tema
per això, per deixar volar al saxo alto per sobre les incursions trencades dels
seus companys. I ja deu ser difícil mirar de lligar tota una sonoritat quan a
sota tens un enrenou de cal deu. Doncs això, que el mestre dels vents s’ho
manega la mar de bé. El final agafa una bona embranzida portant-nos a la fi del
projecte i programa de la millor manera possible, abans però, amb el retorn als
inicis melòdics i romàntics. Magnífic projecte d’aquesta formació liderada per
un pianista italià establert a Nova York
i tan ben acompanyat com està, com ha estat i tan ens ha agradat.
Doncs ja estem, hem acabat el programa crec que amb molt bon regust
d’orella i tal i com l’hem començat, amb el projecte més delicat del gran i
polifacètic músic Jordi Rossy i el
seu “Stay There”, per seguir amb el projecte dels nostres amics Walk Tall, “Roots on top” i acabar el
programa amb el projecte de l’Alessandro
Fadini anomenat “A Dark and Stormy Day”.
Rés més, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat
pels colzes tot i explicant-vos interessos comuns, seleccionat les músiques i
realitzat el programa, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
