Programa 285: Doin' The Thing, Ramón Díaz Group i Takeo Takahashi, dimecres 17 de maig de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Ens trobem avui amb un programa amb projectes actuals i recordant-ne un
d’un gran baterista Takeo Takahashi “8Songs
for 9Years”, editat el 2015 i que em va lliurar no fa gaire a la jam de la Sala Sinestesia. Aprofitarem per
posar-vos avui i la setmana vinent la música que escoltarem el proper 26 de
maig a l’auditori del Molí dels Frares
tot i preparant el concert de Ramón Díaz
Group i el disc que ens presentarà “Bumpy Road”. El tercer projecte i que
serà amb el que començarem me’l va lliurar Guillem
Arnedo quan va venir amb els seus companys a presentar el seu “Doin’ The
Thing” al Molí dels Frares. Així és
que les músiques inicialment seran força delicades i acabaran amb més power amb
el projecte del baterista Takahashi.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem ja amb la música del projecte que vam veure el 21 d’abril
a l’auditori del Molí dels Frares la
que ens va oferir el trio Doin’ The
Thing aleshores amb Guillem Arnedo,
Dee Jay Foster i José Carra i amb un canvi de contrabaixista en el disc...
“DOIN’ THE
THING”
Editat per Rizoma Records
Enregistrat per Sergi Felipe el
4, 5 i 7 d’abril de 2016 a Begues, a Can Rossy.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana entre novembre i desembre de2016 a l’Espai Sonor Montoliu, Montoliu
de Segarra.
José Carra, piano
Pedro Campos, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
Un trio de músics entre els quals un jove crac, Pedro Campos, contrabaixista i baix elèctric quan convé, car gran
és la seva versatilitat i dos músics ja una mica més granadets i amb una mica
més de historial, en José Carra,
pianista que va acompanyar a l’Ernesto
Aurignac Quintet al JCLV en un concert del febrer del 2016 i el gran
baterista Guillem Arnedo amb
projectes diversos sota el braç amb la cantant Celeste Alías.
En aquest disc hi ha precioses balades com “Hali Bai” i “You’ll never
walk alone”, i excepte tres temes de Cole
Porter la resta són temes on el lletrista sempre és Hammerstein, parella de Rodgers,
Kern, Romberg, tot i que la de més renom va ser amb Rodgers. El motiu, crec, te a veure amb d’altres discos, dos, del Guillem amb la cantant Celeste Alías dedicats a les lletres
d’aquest grandíssim poeta que devia ser Oscar
Hammerstein. Nosaltres començarem amb una mica més de swing amb el tema
composat per Romberg i lletra
d’aquell autor...
7.- When I Grow too Old to Dream (R. & H.) 3m37s
Magnífica introducció a base de contrabaix i escombretes amb un swing
contingut pel hi hat tancat, el xarles de la bateria. Però ai, quin canvi en el
moment d’entrar el piano de Carra, i
el swing obert del “ride” i el delicat “walking” del contrabaix de Campos. Composat el 1934, curiosament
aquest tema es va convertir en un èxit popular i no tant en un estàndard de
jazz, tot i que segurament l’haurà tocat també força gent. Nat KingCole, The Everly Brothers, Evelyn Laye i demés l’han
interpretat i fins i tot Cliff Richards.
El solo que fa el pianista Parra és
magnífic alhora que també el del jove contrabaixista, farcits ambdós de melodia
i senzillesa magistral.
Us posaré el text introductori que els hi va fer el mestre i amic Albert Bover...i que diu així...
“Frank Zappa deia que el jazz no és mort però fa olor una mica
estranya. Per sort, anys després d'aquesta provocadora i divertida declaració
de l'indubtable geni que va ser Zappa,
el jazz continua sent una música viva, per molt que molts vulguin enterrar-la
atraient nous músics generació rere generació. La majoria dels músics actuals
de jazz se situen en dues tendències: una més avantguardista, free, que beu de la
música de 1960 fins a l'actualitat, i una altra que s'inspira en la tradició
anterior, de vegades anomenada Mainstream. El trio que componen José Carrá al piano, Pere Campos al
contrabaix, i Guillem Arnedo a la bateria està en aquest disc de ple ficat
al riu d'aquest segon corrent, tot i que es detecta una mica d'influència més
moderna del pianisme de Brad Mehldau
a com Carra toca i arranja les
melodies. En les seves versions d'estàndards s'escolta respecte i coneixement
de l'estil. Jazz alegre, en el millor sentit del terme, expansiu i optimista és
el que ofereixen aquí aquest jove trio. Guillem
improvisa alguns breaks en diverses preses, que al que ho escolta li entren
ganes de ballar “tap dancing”, com en la versió del tema de Porter; 'Anything goes' on Carra interpreta la melodia també amb
múrria alegria. Campos toca un
inspirat solo a 'When I grow'. Tota bona música et transporta, et fa viatjar.
Aquest disc és un viatge al país del swing, a gaudir. I com deia la cançó de Duke Ellington, però donant-li la
volta, en aquest cas, aquí si que "Val la pena, perquè té swing", It
does mean a thing, cause it got that swing.”
Albert Bover.
Seguim al tema de Cole Porter
que comenta l’Albert sobre les
maneres múrries de tocar Carra el
piano...
1.- Anything Goes (C.
Porter) 3m03s
Doncs ja vegeu com anem de relaxats avui, amb aquest magnífic i delicat
projecte sí farcit de swing. Un tema aquest també d’un musical del 1934 i que
tracta d’una història dels embolics d’un vaixell que anava de New York a London. Un musical que s’ha interpretat força vegades i fins i tot
ara en l’època moderna. L’altre cosa és si s’ha convertit en un estàndard de
Jazz interpretat tantes vegades com els altres, estàndards, i llavors direm que
no, que no tant. Parra, tal i com
deia l’Albert que per això aquest és
qui és, desenvolupa un solo amb el mateix esperit murri del tema, amb l’alegria
adequada a la ocasió.
Seguim nosaltres amb el ben entès del bon rotllo, del bon swing, del
Jazz alegre que ens ofereixen i que nosaltres vam poder escoltar el mes passat
al Molí dels Frares, i ara ho farem
amb el tema de Kern & Hammerstein
anomenat...
2.- Make Believe (K.
& H.) 3m00s
Tema aquest del 1927 del musical Show
Boat, i què és un altre tema no massa encabit en els estàndards però que sí
van cantar gent com Barbra Streisand,
Peggy Lee, i demés. Amb una intro del tema igualment encoratjadora i
divertida, ben aviat ens situem en el solo del mestre Arnedo per seguidament, i a tot swing d’aquest i walking de Campos, seguir amb el brillant solo del
mestre Carra, músic aquest de la
ciutat de Granada i que comparteix
projectes amb d’altres músics alhora que liderar els seus propis amb diversos
discos del seu trio, editats també per la mateixa Rizoma Records com el José
Carra Trio anomenat “EWIG” i el José
Carra i el seu “Verso” amb Jaume Llombart, Dani Domínguez i Bori
Albero.
Un solo magníficament recolzat per la base rítmica amb una total compenetració
entre ambdós, contrabaixista i pianista, els quals serveixen en safata
l’estructura rítmica per així el pianista volar, literalment, i brillar amb la
seva improvisació.
Seguim amb més música i swing, la que ens ofereixen aquest trio de
mestres i ara amb el tema de Cole Porter
anomenat...
5.- Just one of those things (C. Porter) 3m23s
Aquest també és un tema d’un musical, com quasi tots, aquest però del
1935 per l’anomenat Jubilee amb la
diferència que sí que ha estat encabit per mèrits propis en el Great American Song Book i per tant ha
esdevingut un estàndard interpretat per quasi tothom començant per Ella Fitzgerald, Anita O’Day, Billie
Holiday, Louis Armstrong, Oscar Peterson, Lee Morgan, i un llarg etcètera.
Un altre tema amb el mateix sentit positiu del ritme, del bon rotllo, on el
jove crac ens torna a fer un magnífic solo al contrabaix i ara fent uns “vuits”
amb el baterista i les seves escombretes màgiques. Després, l’entrada de
l’acord del pianista sembla despertar-nos del dolç somni on ens havíem
introduït gràcies als seus dos companys.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem aquest projecte ja amb el darrer tall del disc, en un altre
tema de Cole Porter en
l’anomenat....
8.- So in Love (C.
Porter) 5m24s
Aquest és el tema d’un musical de l’autor del 1948 anomenat Kiss me, Kate basat en l’obra de Shakespeare, The Taming of the Shrew i
que primer va cantar Patricia Morison.
El ritme “latin” que han aconseguit li dóna un aire també força vital, i tal és
la manera com aquests músics desenvolupen la seva vida i carrera musical, amb
una vitalitat positiva. Una melodia iniciada pel pianista i que posteriorment
desenvoluparà en un preciós solo ja amb un Arnedo
a ple “Ride” i encara amb el ritme latin ara una mica emmascarat per la manca
de les abans més clares percussions. De nou la melodia i encarant el final, amb
un petit break rítmic ja cap el final, acabant-lo amb un curtet turnaround.
Magnífic tema i projecte d’aquests nostres amics que tan ens van omplir de joia
el passat 21 d’abril a l’auditori del Molí
dels Frares, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I ara us proposo escoltar la meitat del projecte que escoltarem el
divendres 26 de maig al Molí dels Frares
i que serà el darrer del Ramón Díaz
Group anomenat...
“BUMPY ROAD”
Ramón Díaz Group
Editat per 96k music 960023
Enregistrat per Guille Pérez el
16 i 17 de setembre de 2015 al Bon So Studio.
Mesclat per Ramón Díaz Group
Masteritzat per Albert Guitart
Produït per Ramón Díaz
Ramón Díaz, bateria,
percussions
Jeppe Rasmussen, saxos i OHMs
Emilio Martín, contrabaix.
Tots els temes i arranjaments són de Ramón Díaz excepte el “Speak No Evil” que és de Wayne Shorter, “Humanos imperfectos” de
Jeppe Rasmussen i “Super E” de l’Emilio Martín....
Però veiem qui és Ramón Díaz....
“Titulat en Estudis Superiors de
Música per l'ESMUC i en Grau
Superior pel Taller de Músics de Barcelona. Continua la seva formació
instrumental amb Quim Solé, Jorge Rossy
i Idris Mohamed. Ha cursat seminaris amb Billy Hart, Max Roach, John
Abercrombie, Donald Harrison, Mulgrew Miller, Tete Montoliú, Gal Harper,
Richard Beirach i David Liebman, i Màster Class amb Peter Erskine, Trilok Gurtu
i Dave Weckl.
I seguirem parlant d’ell, d’ells, però comencem amb la meitat de la
música d’aquest disc, car l’altre meitat sonarà la setmana vinent tot just
abans del seu concert al Molí dels
Frares....fem-ho doncs amb el tema...
2.- La Habitación (R.
Díaz) 8m16s
Doncs ja veieu que ens mantenim en la més relaxada sonoritat tot i haver
canviat l’estil i haver passat de l’homenatge als clàssics interpretat però de
manera moderna, al Jazz d’autor amb aquesta formació de saxo, contrabaix i
bateria, Ramón Díaz Group. La
mestria de Jeppe Rasmussen als saxos
és de molts coneguda, i per qui us parla, dir-vos que aquest és un músic que va
passar per les WTF de Jamboree en
moltes ocasions, havent-lo vist jo en algunes menys.
En el terreny professional, Ramón
ha tocat amb Dick Oatts, Dave
Schnitter, Jean Toussaint, Jerry Gonzalez, Greg Lyons, Jim Left, Joe Fonda, Tom
Warner, Javier Colina, Ramón Cardo, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Zé Eduardo, Horacio Fumero, Tom Guillion, Polo
Orti, Bob Sands, Dani Perez, Jose
Luis Gamez, David Mengual, Llibert
Fortuny, Kike Perdomo, Jose Antonio Ramos o Ravi Chary, entre d'altres.
Ha col·laborat amb Mozaik Jazz Quartet, Mambaya Avangard Ensemble, Zé
Eduardo Unit, Big Band Taller de Músics, Chano Dominguez Trio, el programa “El
Pendol” de TV2, Michael Mcaine Blues Band, Carliños Pitera, Loti Lewis, Lluís Coloma Trio, Macaronesis,
Jazzborondon, etc…
Seguim amb més de la seva música i ara amb un tema de Jeppe Rasmusen anomenat..
3.- Humanos imperfectos (J. Rasmussen) 5m47s
Aquí se’ns han mostrat relativament moderns pel que fa a estris
electrònics, i que deu ser el OHM que deu manipular el magnífic saxofonista Rasmussen. Mentre aquest introdueix
l’harmonia amb una progressió d’acords determinada, el magnífic contrabaixista
desenvolupa el seu solo de manera magistral. L’instrument, que podria ser el
mateix saxo passat pel sedàs del software i electròniques diverses, sona ara
obertament, i tot i la modernitat de l’estri, igualment les sonoritats són
delicades. Al final, de nou l’Emilio
al contrabaix i sempre el Ramón
precís i també mesurat amb els elements de la seva bateria en aquest tema que
al menys a mi em va sorprendre la primera vegada que el vaig escoltar, i encara
ara, i les vegades que l’escolto.
Ha participat Ramón en la I, II,
III, IV i V Mostra de Jazz Europeu, La Mercè 1990, 1991 i 2006, festivals de
jazz de La Laguna, Debrecen (Hongria), Terrassa, Lugo, Logroño, Getxo,
Barcelona, Girona, Sant Sebastián, Las Palmas, Santander (Universidad Menéndez
Pelayo), Altaveu Frontera, L´Hora del Jazz, Jazzatlantic (Tenerife), Beirut
(Líban), Casablanca (El Marroc). Gires per Espanya, França, Anglaterra,
Portugal, Líban, Colòmbia, Veneçuela, Hongria, Mèxic, Índia, Xina, Corea del
Sud, Polònia, Bèlgica, Irlanda, Brasil, Santo Domingo, Japó i els EUA.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
En l’actualitat lidera el Ramón
Díaz Group, i treballa amb Jaume Vilaseca Quartet, Big Band De
Canarias, Santi Galan Quartet, Quim Abramo Quartet i músic freelance. Des
de 1996 és professor d’instrument al Taller
de Músics de Barcelona. És
co-autor del programa de nivell elemental i mig de Bateria del Taller de
Músics, ha dirigit a diferents combos i grups i ha impartit dos seminaris (Festival de Jazz de Lugo i Festival de Jazz
de Canàries).
Seguim amb un altre dels temes que posarem avui i ara ja amb més clares
tendències de “groove” amb el tema...
6.- Survival (R.
Díaz) 6m05s
El magnífic so del tenor del músic danès establert entre nosaltres de fa
força anys, Rasmussen ha iniciat la
melodia ja des dels inicis, força ben acompanyat per contrabaix i bateria,
ambdós tocant mesuradament, sobretot el líder de la formació, Díaz. El saxofonista, de manera ininterrompuda
ha iniciat el seu solo, amb un Díaz
sobri i el contrabaixista Martín
formant un tàndem perfecte amb el baterista. A mida que desenvolupa el solo, el
saxofonista arriba a moments àlgids importants. Després, sense els aires del
tenor sembla que ens situem temporalment en una
mena de silenci, però no, ben aviat hi torna el saxo tenor amb la
melodia del tema, força ben construïda i ben marcada rítmicament per l’amic i
baterista canari.
I ha vingut al JCLV en dos projectes diferents, els del Jaume Vilaseca, “Jazznessis II”, amb la
música de Gènesis embolcallada de
Jazz, i amb el Fran Suarez Trio i el
seu Dr. Go.
La seva discografia inclou:
“Pues si” (SRP Records), Ramón Díaz Group, 1995
“O si no, Que?” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 1998
“Sketches” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2001
“Diàleg” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2005
“Unblocking” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2008
Algun dels quals havent sonat en aquest programa i jo diria que devia
ser el “Unblocking” i ja fa temps. Mentre que la llista de discos on ell ha
participat com a “sideman” és massa llarga com per posar-la aquí.
I ja acabem el projecte del Ramón
Díaz Group amb el tema anomenat...
8.- Come y Baila (R.
Díaz) 3m21s
Doncs aquí, després de la intro rítmica de
contrabaix i percussions, el mestre Rasmussen
ens embolcalla amb el magnífic so del seu saxo soprano, mentre les percussions
del líder s’aparellen rítmicament amb el jove contrabaixista Martín. Un contrabaixista que crec deu
estar a punt d’acabar el G. S. al Conservatori
Superior del Liceu si és que no l’ha acabat ja. Recordo que no fa gaire, fa
coordinar una de les jams que es fan els dijous al cafè de la institució
centenària. Després del so del saxofonista, el líder compagina bateria i bongos
marcant un ritme ternari de la mà del contrabaixista Martín. Mentrestant, nosaltres gaudint amb la melodia i sons
preciosos del soprano d’aquest mestre del nord d’Europa. No fa massa, i en els concerts Emergents a lAuditori, l’Emilio
Martín, va participar un dia amb dues formacions, una a quintet i l’altre a
trio, amb músics d’àmbits escolars diversos.
Bé, doncs deixem aquest projecte de l’amic i
gran baterista Ramón Díaz car la
resta ho podreu escoltar la setmana vinent, tot i preparant el concert del 26
de maig, però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara sí, acabem ja el programa tal i com havíem dit amb el projecte
anomenat...
“EIGHT SONGS for NINE YEARS”
Takeo Takahashi
Auto Editat
Enregistrat per Fernando
Redondo el 21 i 22 de maig de 2015 als Blackbird Studios i per Blas Acosta el 6
de juny de 2015 a l’Auditori Alfredo Kraus de Gran Canaria.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla l’octubre de 2015
Miguel “Pintxo” Villar, saxo
tenor
Octavio Hernández, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria,
composicions i arranjaments.
I la col·laboració de Chago
Miranda en el tema #4
Bàsicament jo situaria aquest projecte en diferents apartats musicals.
El primer més delicat on hi podríem encabir els temes més baladistes com són
“Song nº 7”, i “4:59”, tema que dura 6 minuts. Un altre apartat és el
relacionat amb el més “swingero” amb el tema “Undone”. La contemporaneïtat i
també el swing el trobem amb el tema “P” i el magnífic “Blues XXY”, aquest
darrer també amb el swing adequat. El concepte més potent i elèctric el tenim
en el tema “56 steps”, aquests dos, són pèro també els més rítmics. Finalment
n’hi ha un parell que ens situen en el concepte més contemporani del Free Jazz
i aquests són “Hyperspectral” i “Close to release” tema que quasi a la meitat
esdevé una preciosa balada. S’ha de dir però, que en tots els temes fins i tot
els que inicialment tenen un inici particular i aparentment allunyat del jazz,
s’hi introdueixen de ple posteriorment i sobretot en els solos dels seus
components, o sigui que el swing, el
groove, hi és present en aquest projecte i de manera global.
Comencem ja amb les músiques d’aquest magnífic projecte, i ho farem amb
el primer tall del disc, el tema anomenat...
1.- Undone (T.
Takahashi) 7m28s
A Takeo Takahashi el vaig
veure no fa massa a la Jam de la Sala
Sinestesia amb qui vaig tenir la sort de tocar uns temes, un dia on també
hi va col·laborar el seu amic Camilo
Fernández qui em va donar el seu disc i que vam posar la setmana passada.
Quan vam parlar i després de comentar-li que feia un programa de ràdio i que Camilo m’havia donat el seu disc, Takeo em va comentar que també em
donaria el seu. I vet aquí que aquesta és la història del com ha arribat aquest
disc a aquest programa de ràdio.
Doncs seguim ara amb un dels temes més “trencadors” en els inicis, tot i
que poc després esdevé en una preciosa balada on el saxo tenor de Villar brilla com ja estem comprovant...en el tema..
8.- Close to release (T.
Takahashi) 7m53s
Takeo és un bateria format al País Basc (Musikene) que
va fer el seu concert de fi de curs de Musikene
ara tot just fa 5 anys, un 16 de maig de 2012 al Altxerri Bar&Jazz de Donostia.
Posteriorment va seguir al Taller de
Músics de Barcelona i ja fa
temps que córrer entre nosaltres participant de diversos projectes. Els seus
estudis i ampliacions adequades passen també per Nova York havent estudiat amb John Riley, havent-se trepitjat molts
escenaris amb multitud de projectes en festivals i clubs especialitzats al
costat de músics de la categoria de Jo
Krause, Nasheet Waits, Bill Stewart, Jorge Rossy o Guillermo Klein entre molts altres.
Després de força temps recopilant, aprenent i tocant amb quasi tothom, i
ara fa 4 anys, el 2015, va decidir encabir experiències i creacions en aquest
treball auto produït que segur us agradarà força. Cal donar sortida als
projectes personals i més si són de producció pròpia, amb tot l’esforç de tot
tipus que això implica, econòmic també.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el tema més “swingero”, l’anomenat..
7.- “P” (T.
Takahashi) 6m09s
'Eight Songs for Nine Years' és el resultat de les diverses influències
adquirides al llarg dels anys d’anar d’aquí cap allà i de compartir música i
experiències amb amics i les seves músiques. Dins de la diversitat del projecte
hi ha però un fil conductor homogeni que fa que tot plegat tingui un sentit, el
que ell li ha volgut donar i que a nosaltres ens ha arribat, ens arriba amb
claredat.
El fet de la diversitat te a veure amb els companys, i així és que els
temes més “potents” rítmicament i fins i tot molt elèctrics tenen a veure amb
la personalitat del gran guitarrista canari establert a casa nostra de també fa
anys, l’Octavio Hernández. Takeo ha volgut fer temes on els
companys puguin desenvolupasr tot el seu potencial i així és que també hi ha
balades on la mestria del vell amic nostre Miguel
“Pintxo” Villar al saxo tenor es fa palesa. Recordeu que el vam escoltar
també la setmana passada en el projecte de Camilo
Fernández. Un saxofonista pamplonès que s’està entre nosaltres des del
1999, ara ja fa 18 anys, quan va venir a estudiar Jazz al Taller de Músics de la mà de mestres com Jon Robles, Bill McHenry, Joan Monné, Guillermo Klein, Joan Díaz, etc.
Seguim ara amb en el tema anomenat...
3.- Blues XXY (T.
Takahashi) 5m24s
Els temes més “soft” que també n’hi ha, són perfectes per escoltar la
profunda sonoritat de l’amic i contrabaixista colombià establert entre
nosaltres de fa força anys també el qual hem tingut al JCLV algunes vegades.
Parlem de Juan Pablo Balcázar, qui
conjuntament amb Miguel Villar i Carlos
Falanga, porten les Jams de 23
Robadors amb molt d’èxit de músics i públic. Un músic, el colombià que
també va passar per Musikene abans
de venir a casa nostra, el qual te al seu nom diversos enregistraments alguns
dels quals hem posat en aquest programa.
Un baterista doncs, les composicions del qual deixen via lliure a la
resta de companys per al seu desenvolupament i sobretot gaudi. I ja se sap que
si gaudeixen els músics, nosaltres els oïdors, també.
I ja acabem el projecte i programa da’vui amb el tema més potent, amb
moments també delicats amb l’anomenat..
5.- 56 Steps (T.
Takahashi) 5m49s
Bé, doncs amb aquest magnífic tema de Takeo Takahashi hem acabat projecte i programa, tot i esperant que
l’hàgiu gaudit d’allò més, tal i com hem fet nosaltres. Un altre programa força
entretingut i amb una sonoritat i ritmes força continguts, amb molt de swing en
el projecte dels amics Doin’ the Thing,
sonoritats modernes i ritmes delicats també en el projecte de Ramón Díaz Group, i ja acabant d’una
manera una mica més potent, tot i que variada, amb el disc del baterista Takeo Takahashi. Insisteixo en el fet
que la setmana vinent podreu escoltar la resta de temes del disc del Ramón Díaz Group tot i preparant el
concert del 26 de maig al Molí dels
Frares.
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha fet el
relat, seleccionat les músiques i realitzat el programa, us desitjo molt bona
nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent
si és que hi som tots plegats.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 284: Camilo Fernández; AstroPi Trio, Jason Rigby i FeeFiFoFum, dimecres 10 de maig de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs després d’haver gaudit en els dos programes anteriors amb els
saxos titànics i músiques magnífiques del Mainstream i demés, hi tornem amb un
programa on la novetat hi és totalment present. Escoltareu quatre projectes
acabats de sortir del forn amb músics alguns dels quals molts propers a
nosaltres i en d’altres casos una mica més llunyans. Escoltarem el projecte de
l’amic i gran contrabaixista Camilo
Fernández anomenat “Lost & Found” editat per Pot Records. També el darrer disc de César Joaniquet que vaig adquirir al Jamboree en motiu de la presentació del seu darrer projecte encara
no editat, un disc anomenat “Songbook” editat per Astro Recordings. Igualment escoltarem un disc editat per Fresh Sound New Talent del gran
saxofonisrta Jason Rigby:
Detroit-Cleveland Trio anomenat “ONE”, començant amb aquests tres projectes
que tenen més d’alguna similitud. I finalment, escoltarem un projecte enviat
via digital per l’amic i company a les ones radiofòniques de Universos Paralelos i gran fotògraf, Sergio Cabanillas. Em va recomanar el
projecte dels seus amics Feefifofum
Quartet editat per Youkali Music.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem ja amb les músiques i ho fem amb el primer treball de
l’amic Camilo Fernández anomenat...
“LOST & FOUND”
Camilo Fernández
Editat per Pot Records
Enregistrat per Dave Bianchi i
mesclat per Guillem Ibáñez als BSO Studios.
Masteritzat per Quim Puigtio
Miguel “Pintxo” Villar, saxos
Gonzalo Levin saxos en els
temes 5 i 6
Camilo Fernández, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria
Totes les composicions són del
Camilo excepte “Pannonica” de Monk
i “If I Should Lose You” de Ralph
Rainger i lletra de Leo Robin.
Aquest és un projecte que d’alguna manera segueix l’esperit del Jazz Modern
per la sonoritat però amb els ritmes relativament dolços, a més de les magnífiques i actuals improvisacions
dels seus components. Les composicions pròpies del contrabaixista i líder són
magnífiques i també les textures i colors obtinguts. El tracte que li donen
però als estàndards se situa en el més pur context del trio de saxo, contrabaix
i bateria segons el so West Coast.
Un disc que em va donar en mà fa quatre dies escassos a la Sala Sinestesia de Sants
tot i presentant aquest projecte amb una formació de luxe amb Natsuko Sugao, Sergi Felipe i Ivo Sans.
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic projecte i ho farem amb
la preciosa balada composada per Monk...
5.- Pannonica (T.
Monk) 8m18s
"Pannonica" és una
cançó escrita per Thelonius Monk. La
melodia va ser escrita en honor de la baronessa Pannonica de Koenigswarter que ja sabeu havia estat patrona del
jazz d'origen britànic i escriptora. Ella va ser amiga i ajudar a una gran
quantitat de músics de jazz durant l'era del bebop incloent Charlie Parker i Mary Lou Williams. Monk va morir a casa seva i Pannonica compta amb
tot el que és únic i gran sobre les composicions de Monk; rotacions sobre la
clau principal, melodies basades en extensions d'acords, harmonia tonal i modal
... etc. La manera com l’han desenvolupat és d’una exquisidesa extraordinària i
el so del tenor de Gonzalo Levin i
el seu increïble solo és magnífic alhora que el tempo buscat el més adequat. Ja
heu pogut veure també de quina manera ho pela el líder en el seu solo al
contrabaix, magnífic.
Camilo
Fernandez, baixista i contrabaixista argentí establert a casa nostra
de fa temps, ha liderat i co-liderat nombrosos projectes, entre els quals, Hausekeeping Trio, COBRA BCN Ensamble i
ATOM Quartet. Amb aquestes i d’altres agrupacions va actuar en festivals
internacionals com Norpass Festival (Finlàndia), Nord Sea Jazz Festival
(Holanda), Last Minute Jazz Festival (Croàcia), Festival de Jazz de Barcelona
(Espanya), Douro Jazz Festival (Portugal) i també en sales representatives de
l'escena jazzística europea com Jamboree,
entre moltes altres. També el vam tenir en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts formant part del trio de Mariano Camarasa amb Gabriel González. Actualment presenta
el seu disc "Lost & Found" que és el que esteu escoltant.
En el seu recorregut acadèmic es
va graduar al Conservatorium van
Amsterdam (Holanda) i al Bruckener Conservatorium (Àustria). Resideix a
Barcelona, una de les
ciutats amb l'escena més prolifera d'Europa on participa activament en l'escena
local. Ha col·laborat amb diversos artistes com ara Harry Sokal, Robert Pockfuss, Uli Soyka, Charly Haynes, Lucas Acuña,
Marcos Baggiani, Takeo Takahashi, Dani Domínguez, David Mengual, Cristóbal
Massis, Gonzalo Levin, Pintxo Villar, Natsuko Sugao, Werner Zangelere, Marceli
Bayer, Ramiro Rosa, Martín Ibarburu, Christoph Mallinger, Olivier Jambois, Joao
Vieira, Mariano Camarasa entre molts altres.
Ara us proposo escoltar el primer tall del disc, tema de Camilo anomenat..
1.- Last Minute (C.
Fernández) 6m30s
Doncs amb una intro de Miguel
“Pintxo” Villar a saxo magnífica on ja hem pogut intuir els aspectes
melòdics del tema, ens hem situat en un tema propi del líder i contrabaixista.
Amb la participació de la resta de companys ens hi hem situat ja de manera
total i ben aviat, després del “tema”, hem pogut gaudir amb el solo curtet del
baterista Takeo i posterior magnífic
solo del saxofonista.
(El tema 6, no és "If I Should Lose You", i sí és el "I'll Be Seeing You")
Els dos amics saxofonistes que hi participen són també dos puntals de
l’escena barcelonina, tot i que ara mateix un d’ells, l’amic Gonzalo Levin s’estigui al seu país
natal, Uruguai. Ell, en la seva
quasi dècada entre nosaltres, es va acabar de formar en el Conservatori Superior del Liceu i participà en multitud de
projectes tals com la David Mengual Free
Spirits Big Band, la Big Band del
Conservatori del Liceu, la que va crear l’amic i director de l’anterior, en
Sergi Vergès l’anomenada JODER Big Band i també va participar a les WTF del Jamboree. Allà el vaig veure
moltes vegades i sempre em van agradar les seves “maneres” dolces de tocar
l’instrument, sempre melòdicament en les seves improvisacions a la vegada que
la seva personalitat, assenyada i discreta alhora.
Miguel “Pintxo” Villar és un dels grans saxos que tenim entre
nosaltres i ja des de fa una colla d’anys. Ha compartit projectes amb el Gonzalo com el de la David Mengual Free Spirits Big Band,
forma part del trio base que any darrera any obre les jams de 23 Robadors amb
el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Se’l pot escoltar en diverses formacions, tal és la consideració que els seus
amics li tenen. En un anterior programa on vam poder posar el projecte de Juan Pablo Balcázar anomenat
“Irreversible”, també el vam poder escoltar. Pintxo forma part d’un magnífic projecte que ahir vam poder veure
al Jamboree, amb David Mengual Slow Quartet & Carme
Canela.
Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb l’estàndard de Gordon Jenkins anomenat...
2.- Goodbye (G. Jenkins) 4m51s
Un tema ja iniciat amb un swing ben marcat i potent amb el “walking”
magnífic del contrabaixista alhora que amb el tempo ben marcat que permet al
baterista deixar-se anar i fer i desfer. El saxo de Villar “vola” plàcidament per sobre l’estructura rítmica
desenvolupant el solo després de la magnífica introducció melòdica del tema en
un solo igualment melòdic. Després d’ell, el gran solo del líder a contrabaix
ens el torna a situar entre els magnífics mestres d’aquest instrument que tenim
tan a l’abast que a vegades no valorem prou. Camilo és doncs un gran contrabaixista i alhora un magnífic
compositor. S’ha de dir que d’aquest tema en van fer una segona versió més
llarga, la segona presa de so, però a un tempo més pausat i també magnífica.
M’ha semblat aquesta versió, la idònia per acabar el seu projecte.
Seguim però.....ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de
músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/
, editorial dirigida per Sergi Felipe i
Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al
JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I ara us proposo escoltat al gran saxofonista i amic, Cèsar Joaniquet i els seus amics en
format trio anomenat...
“SONGBOOK”
Cèsar Joaniquet, Brice Soniano
i Kasper Tom
Editat per AstroPi Recordings
Enregistrat i mesclat per Cèsar
Joaniquet el 5 d’octubre de 2014 a Arhus, Dinamarca.
Masteritzat per Ferran
Conangla.
Produït per Cèsar Joaniquet,
Brice Soniano, Kasper Tom,AstroPI
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Brice Soniano, contrabaix
Kasper Tom, bateria
Aquest és un disc de versions, de magnífics estàndards on les balades hi
són de manera preponderant. El saxo tenor del Cèsar es reconverteix en els anteriors i millors baladistes amb el
so profund i càlid i aquell so arrastrat que tan ens agrada i que vam escoltar
en els dos anteriors programes dedicats als Tenor Titans.
Aquest és un disc homenatge a les grans balades, car dels 9 temes que hi
ha, 6 són estàndards tots amb sorprenents arranjaments i fins i tot un d’ells
amb una revisió força allunyada de la concepció original i més propera a la del
Jazz Contemporani. Escoltarem doncs dues mirades divergents, la més profunda de
sonoritats relacionada amb aquestes balades, i l’altra mirada serà la
relacionada amb la visió més free de la música composada pels tres membres de
la formació, quasi a mode d’improvisacions en el concepte de lliure
improvisació. M’imagino que entremig dels estàndards van voler posar-hi els
aestàndards de la seva collita. Mirarem de satisfer totes les opcions començant
per una de les balades, en el preciós tema de Sammy Fain i Irving Kahal l’anomenat...
7.- I’ll Be Seeing You (S. F. & I. K.) 7m24s
Doncs ja m’explicareu si no és la millor manera de recordar la sonoritat
dels saxos tenors dels dos programes anteriors amb aquest projecte de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics
danesos. Una magnífica balada interpretada amb tota la emoció sonora que aquest
gran saxofonista és capaç de transmetre, i que és molta. També heu escoltat
d’altres sons més, diguem-ne off de record, fent grinyolar el seu tenor, tot i
situant-nos en un context més actual, més contemporani, com escoltarem aviat.
Us haig de dir que he pogut escoltar el profund so del saxo tenor de Cèsar Joaniquet algunes vegades en
directe i una de les quals al JCLV formant part dels Tres Tenors ben acompanyat de Lluc
Casares i Gianni Gagliardi i la resta de magnífics músics i amics Xavi Torres, Vic Moliner i Joan Terol
en un magnífic concert de Nadal de fa
un parell d’anys. Posteriorment, l’he pogut veure a Jamboree tot i acompanyant projectes diversos com els de l’Ivo Sans. Considero que és un altre
dels músics de casa nostra que no està prou valorat. Cèsar desenvolupa la seva vida personal i professional a Dinamarca i a partir d’allà més amunt,
al nord, o més avall, Holanda i
demés països de l’entorn Europeu.
Quan pot però, s’acosta a casa seva/nostra per acompanyar amics o presentar els
seus projectes com va ser el darrer cas que ja us he comentat, al Jamboree presentant un projecte situat
en el Jazz més contemporani i interpretat amb el so més free del soprano
acompanyat dels seus amics Xavi Torres,
Vic Moliner i Joan Terol.
I seguim amb una altra balada en el també preciós tema de Van Heusen i Johnny Burke anomenada..
1.- Polkadots & Moonbeams (V. H. & J. B.) 6m02s
Aquesta és una de les més maques cançons reconvertida en estàndard des
de ben aviat. Preciosa melodia i harmonia, amb un magnífic canvi en el pont, la
B, que ens sorprèn sempre quan l’escoltem,
tal és la “gràcia” d’aquesta harmonia. El solo de Cèsar es manté controlat en el registre baix, tot i encarar-se
alguna vegada en el més alt. La base rítmica acompanyant li dóna el suport
adequat, amb un contrabaixista sobri i un baterista polit i delicat amb les
escombretes.
Doncs sí que l’homenatge als estàndards hi és de manera completa sense
oblidar la visió sonora més personal del saxofonista Joaniquet que a moments sembla que vulgui dir, sí, però goita com
sona el meu tenor quan vull, una mica estripat. Els músics actuals ens volen
mostrar de quines possibles maneres podem escoltar els instruments de vent la
qual cosa podem comprovar cada dijous que anem a 23 Robadors a escoltar les Jazz Sessions de Free, i això darrer ho
dic jo. Doncs de quina manera hem gaudit escoltant aquestes dues delícies
seguides, embolcallats com estem del so profund a lo Ben Webster d’aquest jove i gran saxofonista, Cèsar Joaniquet.
I ja per acabar, crec oportú escoltar dos temes seguits, car ambdós
estan situats en el jazz més contemporani. El primer és una versió moderna
d’una de les balades del disc, composada per Guy Wood i Robert Melin l’anomenada...
2.- My One And Only Love (G. W. & R. M.) 3m47s
I el darrer tema serà un dels tres que han composat ells, el trio AstroPi
que em sembla així es fan dir Cèsar
Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom
El tema doncs s’intitula la seva durada, o sigui..
6.- 1.42 (J.
S. & T.) 1m44s
Doncs ja veieu de quina manera ens han sorprès després de les dues
primeres balades, magnífiques, on en alguna d’elles Cèsar ja ens havia avisat de quina manera pot fer sonar el seu
tenor, quan vol. M’ha semblat oportú oferir-vos la seva versió més trencadora
d’aquesta preciosa balada, la qual us
recomano escoltar per John Coltrane
per exemple. De quina manera l’han transformat convertint-la en quelcom més i
diferent, és impressionant. Qui la conegui haurà escoltat algunes frases de la
melodia original, tot i que quasi al final i no gaires d’aquestes. La
continuació amb el tema original crec que ens posiciona en la mateixa òrbita,
és per això que m’ha semblat adequat la seva comunicació ininterrompuda.
Espero que us hagi agradat el projecte d’aquest magnífic trio, mixtura
de record als clàssics i interpretació contemporània dels vells estàndards
alhora que l’afegitó de tres composicions de quasi Free Jazz, de les quals heu
pogut escoltar-ne una, el darrer tema, recordeu enllaçat amb el “My One And
Only Love”, quasi irreconeixible.
I per seguir amb quasi la mateixa ona us proposo escoltar ara a Jason Rigby
Abans però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs com he dit, seguim amb un projecte similar a l’anterior i ho fem
amb un disc editat per aquesta nostra editorial. Ara bé, com qui no avisa no és
traïdor, amb aquest darrer projecte farem un salt als inicis del programa i ens
aproparem a les “maneres contemporànies” de fer música de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics
danesos. O sigui que d’alguna manera tancarem el cercle iniciat amb aquest el
nostre amic amb el projecte del gran saxofonista Jason Rigby. Som-hi doncs amb l’anomenat.
“ONE”
Jason Rigby: Detroit –
Cleveland Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 505
Enregistrat i mesclat per Aaron
Nevezie al The Bunker Studio, Brooklyn, N.Y.
Masteritzat per Steve Fallone
als Sterling Sound, N. Y.
Jason Rigby, saxo tenor i
soprano
Cameron Brown, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria
Totes les cançons composades per Jason
Rigby, excepte # 3 per Richard
Rodgers i Lorenz Hart, # 4 per George
Schuller, # 5 de Herbie Hancock,
# 7 per George i Ira Gershwin.
Entre els estàndards n’hi ha algun que no ho és tant, o quasi gens, i
aquest és el tema del teòric del Third
Stream, Gunter Schuller, tema
que el nostre trio desenvolupa de manera contemporània però que no
escoltarem.
Aquest és un projecte amb 8 temes, la meitat dels quals són composicions
pròpies i l’altra meitat un homenatge a magnífics estàndards, alguns més
coneguts que d’altres. De totes maneres el tractament que en fan dels
estàndards ens recorda, ara ho escoltareu, el projecte primer de l’amic Cèsar Joaniquet i amics danesos, com he
comentat abans.
Escoltem ja el tema de Herbie
Hancock, el magnífic...
5.- Speak As A Child (H.
Hancock) 7m18s
Un tema aquest de Hancock que
va editar el 1968, després d’haver passat pel segon quintet de Miles Davis amb qui un any abans havia
enregistrat Nefertiti. La versió que
ens fa Jason Rigby és impressionant
per quasi irreconeixible el tema. El so del seu soprano ben bé ens situa en
aquella ona d’avant-garde que sorgia per aquells anys. Un tema on podríem dir
que ens trobem amb un solo permanent quasi des del principi, i com sol passar
en aquests casos, només reconeixem una mica la melodia al final del tema.
Veiem què ens diu Troy Dostert
des de All About Jazz....
Els primers dos projectes editats de Jason Rigby com a líder, “Translucent Space” (2006) i “Sage”
(2009), van ser aclamats àmpliament tant per les composicions sofisticades de
Rigby com per la seva veu com un talent emergent del saxo. En aquests àlbums,
el primer amb un nonet i el segon amb un quintet, Rigby evocava el so de Miles
a mitjans i finals dels anys 60 i la fusió primerenca, amb arranjaments
disciplinats i complexos, però que van obrir la porta a l'avantguarda.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Escoltem la versió a saxo tenor solo del conegut estàndard dels germans Gershwin, l’anomenat...
7.- Embracable You (G.
& I. Gershwin) 4m26s
Doncs aquesta crec què és la primera vegada que escolto aquest tema a
saxo tenor solo. Una balada original que Jason
s’encarrega de reconvertir com tot el que toca, a quelcom més i més original. A
moments podríem dir que hem escoltat a cadascun dels seus referents tals com Coltrane, Rollins i demés, tot i tenir
aquest jove mestre un so i llenguatge força personal. Magnífica demostració
d’improvisació en un altre tema del qual n’hem reconegut petites frases ben bé
al final.
En aquest “ONE: Detroit-Cleveland Trio”, tercer treball editat amb Fresh Sound New Talent, Rigby va en una altra direcció. Per
alguna raó, però, ha demanat la col·laboració de dos dels qui el van acompanyar
en l’anterior projecte “Sage” en la secció rítmica, i en aquest projecte només
a trio, Cameron Brown i Gerald Cleaver.
Un projecte on sembla que s’emfatitzi més la improvisació que les seves
composicions.
A més, mentre en els anteriors treballs Rigby s’havia focalitzat exclusivament en el seu propi material, en
aquest disc que estem escoltant aborda alguns estàndards, això sí, amb una
visió molt personal. Temes de Rodgers and Hart's "You Are Too
Beautiful"; George & Ira Gershwin's "Embraceable You,"
afegint-hi el magnífic tema de Herbie Hancock's "Speak Like a Child."
És molt interessant però escoltar aquesta altra visió de la perspectiva musical
de Rigby, la qual cosa fa que el
treball tingui la coherència adequada i formi una entitat completa, i tot
gràcies a la manera com sonen de diferents de l’original, els estàndards
esmentats. Si a això li afegim les seves pròpies composicions, entendrem doncs
aquest concepte d’obra completa.
Seguim amb més temes d’aquest magnífic saxofonista americà i ara amb el
tema propi anomenat...
2.- Dorian Gray (J.
Rigby) 6m28s
Mare meva quin tema més impressionant, de quina manera ha començat amb
el contrabaixista tocant només tres notes, aquestes però, amb el ritme adequat
i també marcat pel baterista. Cameron
Brown a soles amb el baterista, ens ha deixat una sonoritat profunda i
improvisació remarcable, després, alhora amb el líder i saxo tenor Rigby fent un riff persistent a mode
d’acompanyant pel baterista. Un altre tema on la línia, la fina línia per a
ell, que separa la melodia del tema i la improvisació, pràcticament no
existeix.
En aquest disc hi ha un tema que no posarem que s’anomena “Dewey” i jo
diria que aquest tema està dedicat a la figura de Dewey Redman, saxofonista en l’ona avant-garde, pare del Joshua Redman el qual podrem veure ben
aviat al Jamboree acompanyant a la
formació de Jordy Rossy, tot un luxe
que no us podeu perdre el dimarts 23 de maig.
Jason Rigby ens mostra de quina manera personal en l’ona
avant-garde interpreta els solos dels estàndards. El seu treball amb el soprano
en el tema de Hancock és brutal, ple
de “torrents de notes” en el seu immens solo sobrevolant la magnífica “bossa
nova” implementada per la secció rítmica de Brown i Cleaver. És en aquest format de grup reduït al mínim, on Rigby és molt més impressionant i té
l'oportunitat de convertir en realitat el que te en el seu interior. Això ens
ha dit des del All About Jazz
Bé, doncs acabem el projecte encara amb més Free amb el tema composat
per aquest gran dels saxos, Jason Rigby,
en el tema anomenat
1.- Dive Bar (J.
Rigby) 6m58s
En aquest tema, el baterista Gerald
Cleaver, a qui hem vist ja algunes vegades a Jamboree ha volgut dir-nos que aquí també hi soc jo, fent-nos una
intro a bateria solo, per deixar pas després a la incorporació de Jason en una altra demostració de
poder, de potència improvisadora, de imaginació desbordada, ells dos, a bateria
i saxo, com els nostres amics Gorka
Benítez i David Xirgu. Un tema situat en l’entorn més de Jazz contemporani
com en l’anterior darrer tema de Cèsar
Joaniquet i companys.
Deixem al trio de Jason Rigby
per continuar nosaltres amb la darrera proposta però....
Abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I acabem el programa amb un salt estilístic però no qualitatiu, amb un
projecte que em va passar digitalment l’amic a les ones radiofòniques, autor
dels Universos Paralelos i gran
fotògraf del món del Jazz, Sergio
Cabanillas. El projecte el forma un quartet anomenat...
“FEEFIFOFUM”
Feefifofum Quartet
Editat per Youkali music
Enregistrat per Domingo Patiño
el 7 i 8 de gener de 2017 a GG Producciones, Madrid.
Jordi Ballarin, saxo tenor
Carlos Murillo, guitarra
Carlos Ibáñez, contrabaix
Miquel Asensio, bateria
Abans de tot dir-vos que “Fee Fi Fo Fum” és un tema que va composar Wayne Shorter, doncs això, queda dit.
Veiem què ens en diu l’amic Sergio
Cabanillas....en una part del seu comentari, ell, que explica moltes coses
del disc i que miraré de penjar en el blog. I comença amb aquesta frase...
Advertència: "Utilitzar amb moderació, aquest CD pot provocar
addicció". Només arrencar el disc, la banda et sorprèn i t'atrapa amb un
dels talls més impactants del treball: "El Vuelco". Sota l’aparença
de hard bop, la composició del guitarrista Carlos
Murillo es transforma fins tornar-se pràcticament progressiva, camaleònica
i fascinant.
"Abrázame" t'envolta, a ritme de bossa, amb càlides harmonies
del guitarra, qui signa la peça, mentre la veu del tenor es torna vellutada i
xiuxiueja, pura delícia. Segueix la intrigant i fosca "Rectilini”, una de
les obres més destacades del baterista Miquel Asensio, del seu treball Senda
Nova, que s'impregna aquí de la personalitat del quartet i serveix com a marc a
brillants diàlegs entre bateria, saxo i guitarra a la secció de sols. El vals
"9-3-93" és una finestra oberta al món creatiu del contrabaixista
Carlos Ibáñez. Allunyada dels convencionalismes i plena de girs harmònics
imprevisibles, crea un llenç ideal perquè saxo i guitarra improvisin,
apropant-se en ocasions al rhythm and blues i al gospel. Per als qui gaudeixin
també del swing, el quartet el dispensa a dojo a "Mind The Gap",
abans d'abordar "Progression", magnífica aportació del tenor Jordi
Ballarín, que presenten mà a mà Ibáñez i Murillo, on la malenconiosa harmonia
ens porta reminiscències de Brad Mehldau, una sensació que es reforça amb la
interpretació del quartet, cada vegada més lliure, oberta i comunicativa segons
avança la peça. Superat l'equador del disc ens espera "Muñecota", una
combinació de melodia i ritme de les que es queden gravades en la memòria,
abans d'una altra dosi de trepidant swing amb "Unstable Moments", una
peça d'encuny propi que Ballarín construeix sobre la harmonia de
"Stablemates" de Benny Golson. Carlos Ibáñez proporciona a
continuació un recés de pau amb el discurs cantàbile de la seva vals
"Esperando" abans que la banda atac "Falsa Expectativa",
sons urbans amb la inconfusible signatura rítmica d'Asensio. Ja a la recta
final sona "Lucas", un cant ple de tendresa que Carlos Murillo va
dedicar al naixement del seu fill, posant el fi de festa el baterista amb
"Bekirent".
Escoltaràs a John Scofield, Bill
Frisell o Pat Martino amb Carlos Murillo, i un cop de mà amb la
seva excel·lent rítmica. Carlos Ibáñez,
a l'ombra de Ron Carter o Charlie Haden, aporta solidesa, classe,
poesia, i el seu pols musculós. Jordi
Ballarín fa de la sobrietat virtut amb un so a l'altura de Ben Webster, Dexter Gordon o Chris Potter. Miquel Asensio pinta infinits matisos i controla les dinàmiques com
si de Jack DeJohnette o Tony Williams es tractés. Llegiràs que FeeFiFoFum va sorgir de la trobada
entre Carlos Ibáñez i Carlos Murillo, però el resultat final
que escoltaràs sorgeix de la confluència de quatre grans intèrprets i
compositors que conceben la música com una sola ment enfocada a la melodia, en
una recerca constant de la bellesa, que toquen com una entitat orgànica viva i
canviant gràcies a la seva constant interacció. És des d'aquesta cohesió que
s’aconsegueix el magnífic equilibri que caracteritza aquest disc: refrescant
modernitat i risc, sense renunciar a les arrels; melodies que s'apoderen del
teu cap, sense censurar la complexitat i la riquesa. Per cert, què fas llegint
això, quan hi ha tant bo que escoltar? http://www.universos-paralelos.com
Endinsem-nos ja en el primer tall del disc amb reminiscències
Hard-boppers, en una composició de Carlos
Murillo, anomenada...
1.- El vuelco (C.
Murillo) 4m32s
Un tema aquest farcit de canvis rítmics, en alguns casos ternaris
sobretot en els inicis on la melodia del saxo tenor es veu acompanyada pels
acords nítids de la guitarra del compositor. El més impactant és el que dóna
peu al solo del saxofonista, abans que aquest el desenvolupi ja amb un ritme
més marcat. Una molt bona composició on l’aspecte rítmic és la clau i on la
part harmònica segueix una progressió bàsica ascendent de tres acords. Recordeu
que la senzillesa no vol dir simplicitat, i que aquest és un projecte divers n
hi ha cabuda per a tot.
I segons els de la Sala Clamores..
Feefifofum Quartet neix de les reunions entre el contrabaixista
Carlos Ibáñez i el guitarrista Carlos Murillo en què l'objectiu era
intercanviar impressions musicals i tocar tant estàndards com composicions originals,
conformant d'aquesta manera poc a poc una visió musical unitària, barreja de
les dues perspectives, i desenvolupant un estil propi. Quan el projecte va
començar a agafar forma, es va unir a aquest projecte el bateria valencià Miquel Asensio i poc després el
saxofonista català Jordi Ballarín,
aportant aquests últims les seves idees, el seu estil, i també les seves
cançons originals.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb un altre tema amb una mica més de trempera, amb el tema de Miquel Asensio amb l’anomenat...
3.- Rectilini (M.
Asensio) 7m28s
Feefifofum Quartet té al jazz i la improvisació com a fil
conductor, amb ritmes ternaris i influències groovy en algun dels seus temes.
La dinàmica del quartet passa per crear interaccions entre cada un dels músics
en les melodies principals i per descomptat a l'hora de la improvisació, sense
oblidar els oients menys conreats en aquest tipus d'estils. Per això, el
discurs musical pretén ser elaborat i alhora senzill (que no simple) per a
l'oïda.
Doncs amb aquesta informació ben entesa, acabem de comprendre millor el
que estem escoltant. Els temes es mouen en diversos continents musicals
estilístics, on les improvisacions ens situen de ben ple en el món del Jazz, i
de quina manera ho acabem d’escoltar en el solo del català Ballarín al saxo tenor, magnífic. I amb tot això, la secció
rítmica, potent i precisa, amb el baix marcant la progressió escalar descendent
en alguns casos i en d’altres assenyalant clarament les notes guia, amb el
bateria valencià desenvolupant la forma rítmica bàsica alhora que omplint
l’espai amb d’altres atributs propis, i ells dos donant el suport adequat al
guitarrista, el qual circula pels camins del jazz-rock i fins i tot amb
espurnes bluesy magnífiques. Al final, les úniques notes guia del contrabaix de
Carlos Ibáñez inciten amb el
bateria, al retorn dels inicis per encarar el final tots plegats.
Escoltem ja el següent tema d’aquesta formació força ben conjuminada amb
tot de composicions pròpies, i ara amb un tema del guitarrista Murillo, farcit de swing amb
l’anomenat..
5.- Mind The Gap (C.
Murillo) 6m03s
Doncs aquest m’ha semblat el tema potser més jazzístic del projecte d’aquest
magnífic quartet. De fet, és una molt bona composició de Murillo amb una progressió d’acords que ens és familiar i on els
solistes han tingut espais per a la improvisació. Igualment, si el tema en les
A, m’ha semblat preciós, més m’ha agradat el pont, on la melodia del saxo tenor
la trobo magnífica, amb aquesta pujada a mitjos tons. Ell mateix ha encetat la
tanda de solos i l’he trobat impressionant. Un solo melòdic i farcit de bon
gust i on l’excursió al registre alt te reminiscències dels grans mestres, per
so i fraseig. Magnífic el Jordi Ballarín
crec que en el seu millor tema. El swing és permanent, entre el walking del
contrabaixista Ibáñez i el charles
del baterista Asenio. Un magnífic
solo del guitarrista, en la seva ona, amb les seves bones maneres les quals ens
han acompanyat en els temes anteriors, dóna pas a la melodia principal del tema
amb el pont inclòs i així arribar al final en el tema més Jazzy del projecte.
I nosaltres acabem aquest programa i projecte de 12 magnífics temes, amb
profusió de balades de les quals només n’hem posat una, car, encarem ja més de
la meitat del programa i us haig de mantenir desperts. Un disc que us recomano
i que mireu la manera d’aconseguir-lo entrant a la web del Sergio Cabanillas, la dels seu programa de ràdio
universosparalelos.com.
El darrer tema que us proposo és "Unstable Moments", una peça
d'encuny propi que Ballarín
construeix sobre la harmonia de "Stablemates" de Benny Golson. Som-hi doncs per acomiadar-nos d’ells amb un altre
tema també Jazzy i farcit de swing.
8.- Unstable Moments (J.
Ballarín) 3m38s
Doncs ves per on que ens hem tornat a trobar amb un altre tema encabit
en el més potent swing i on els canvis rítmics segueixen la melodia, sobretot
en els inicis. Un tema força entremaliat, i bon construït. La primera part, amb
el tema, canviant de ritmes i entretallat, deixa pas a swing permanent en el
solo del solista i compositor, que ves per on, quan més me l’escolto més
m’agrada. Un so barreja de Henderson i
Gordon si se’m permet, l’identifica clarament. Entremig del tema hem tingut
un espai per a gaudi del baterista valencià Asensio per situar-nos en la melodia principal del tema i encarar
el final, magnífic per aquest projecte d’aquest quartet anomenat com el tema de
Shorter, FeeFiFoFum. Gràcies Sergio Cabanillas per fer-me’ls
conèixer.
Doncs ja vegeu de quina manera més maca hem acabat, a tot swing i de tot
i més. De fet, sempre que puc intento finalitzar el programa a tot tren, car a
aquestes hores si us poso una baladeta segur que us adormiríeu.
Doncs espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, on hem repassat
quatre treballs, on hem donat veu al projecte de l’amic Camilo Fernández, en alguns dels temes situat en el Jazz Modern si exceptuem la manera
“tradicional” d’enfocar els estàndards, situat el so en aquests en el West Coast del trio sense piano.
Després amb el del trio AstroPi, Cèsar
Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom i el del Jason Rigby, Cameron Brown i Gerald Cleaver, els quals comparteixen
una manera més contemporània d’entendre el Jazz, mentre que per acabar i
gràcies a Sergio Cabanillas heu
pogut escoltar el projecte del FeeFiFoFum
Quartet amb tota una demostració de bon gust i molt bones interpretacions
de tot un seguit de temes propis a cavall entre diversos estils però amb el
Jazz dominant per tot arreu sobretot a les improvisacions.
Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo mateix,
Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat pels colzes, presentat, realitzat i seleccionat les músiques, us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
