Programa 262: Nando Picó, Wednesday Nispers i Juanma Barroso, dimecres 9 de novembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana hi tornem amb un programa de Jazz dedicat als
nostres músics i a les nostres editorials, amb projectes actuals i amb súper
novetats com la de l’amic Nando Picó
dedicada a Barcelona i anomenada
“Barcelona Paradís”, disc editat per Quadrant
Produccions. Seguirem amb el projecte editat per Temps Record dels Wednesday
Whispers anomenat “A Year From Now” per acabar amb el disc del baterista Juanma Barroso editat per Fresh Sound New Talent anomenat “Pyro’s
Mood”. Discos acabats de sortir del forn i amb les tres editorials
discogràfiques de casa nostra que ens donen el seu suport.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit, el del saxofonista Nando Picó, el qual sembla ben bé un
homenatge al Jazz embolcallat per ritmes reaggae i demés de similars, alhora
que amb precioses balades...
“BARCELONA PARADÍS”
Nando Picó
Editat per Quadrant Produccions
Q00071J
Enregistrat per l’Albert
Requesens a Soiart, Rockyrumba, Musicart Barcelona
Produït per Josep Ramon Jové
per Quadran Produccions.
Nando Picó, saxo tenor
Toni López, guitarra
Oriol Roca, contrabaix
Topata,
bateria i percussió
Com a formació base i amb col·laboradors diversos
dels quals en parlarem en els temes seleccionats.
Dels 8 tracks del disc, 6 són del Nando i dos del seu amic Toni López.
Nando Picó ens ofereix un disc farçit de
bon rotllo i dedicat a la ciutat i músics que l’han vist formar-se durant els
darrers 20 anys. Músics de diferents estils i cultures diverses. Colombians,
Senegalesos, Cubans, Brasilers, Veneçolans, Francesos, Alemanys, Canadencs,
Argentins, Uruguaians, Holandesos, Xinesos, Japonesos, etc...De tots aprenc en
lo personal i professional i és a tots ells a qui dedico aquest treball. Moltes
gràcies.
Escoltem-lo en el seu primer tema que com sempre
hauré intentat que sigui el més delicat rítmicament...amb l’anomenat...
3.- Sun (N. Picó) 3m36s
Aquest és un tema que ben bé ens situa en el context
sonor d’aquest projecte, amb la música i els ritmes, tot i que aquests
canviaran. La senzillesa de les composicions ens apropen a una música
agradable, gens complicada, parida amb la sana intenció de fer gaudir qui l’escolta
i fer-los passar una estona molt agradable, i és evident que el Nando i la seva gent ho aconsegueixen
de manera fefaent.
Normalment
els músics agraeixen a molta gent la seva ajuda i col·laboració, i tot i que el
Nando també ho ha fet, ho fa de manera
especial a la seva família i amics per la capacitat tan gran d’entendre
l’absència que produeix la dedicació a aquesta ofici. Us vull....diu Nando Picó.
Seguim amb la veu de Verónica Marin, el Fender Rhodes del Paquito de la Iguana en el primer tall del disc anomenat....
1.- Isla Bonita (N. Picó) 4m46s
Amb una curta intervenció de Verónica tot i presentant-nos el títol, el líder ens recorda que
s’estima als seus amics i amigues. Aquests en formen part i en gaudiren de
l’enregistrament d’aquest el seu primer projecte personal. Li haurem de
preguntar al Nando quina és aquesta
illa tan bonica. El so del seu tenor s’emmarca en un estil més Soul Jazz dels
70s tot i aparèixer licks més Sonny Rollins sovint, un dels seus herois. El
solo del seu amic i gran guitarrista Toni
López ens omple del típic so jazzístic també dels 70s, com Gabor Szabo i fins i tot el Benson més smooth, si se’m permet.
Veiem què ens diu en Josep Ramon Jové des del web de Quadrant tot i parlant-nos d’aquest projecte..
Barcelona Paradís és el nou disc del saxofonista Nando Picó. A través de 8 tracks aquest músic descriu la seva experiència musical dels últims anys a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un projecte obert, que aplega un ventall d’estils que van des del latin jazz a la bossa nova, passant pel flamenc, el soul o el reggae, tot des de la visió predominant del jazz. Barcelona Paradís és una proposta fresca que també actua com a porta d’entrada cap a d’altres llenguatges més sofisticats.
I seguim amb una mica més de ritme, calentet,
calentet amb un tema preciós on la senzillesa està acompanyada del bon gust ara
amb acompanyants com na Verónica Marin, veu i Miguel Ramón, tiple amb el tema
anomenat...
5.- Latin Dancing (N. Picó) 3m35s
Amb aquest tema latin, el líder ens ha mostrat una
altra de les seves estilístiques rítmiques preferències. La música en clau de
festa és també un aspecte que sovint oblidem en ares de quelcom més sofisticat
i intel·lectual. La música d’aquest disc és força divertida, i tot i que no hi
ha cap obligació i cada músic evidentment decideix quin serà el seu projecte.
S’agraeix quan aquesta emoció també hi apareix en escoltar-la.
Un músic amb una formació sòlida...Estudis amb Mario Rossy i Joan Soler, David
Bixler, Vicens Martin, Joan Monné, Joan Díaz, Victor de Diego, Seamus Blake,
Perico Sambeat, Bruce Barth. Titulat superior de música moderna amb
l'especialitat de jazz per l'Escola Superior de Musica Moderna de Catalunya
(ESMUC).
I no
ens oblidem que Nando forma part del
grup Music Arqueology amb el mateix Oriol Roca, contrabaix; Toni López,
guitarra i amb l’amic Miguel
Ballester, bateria.
I continuem amb aquest projecte tan i tan delicat fet
amb tot l’amor possible a la ciutat i als músics que l’han acompanyat i encara
acompanyen amb el tema del seu amic Toni
López anomenat...
8.- Cala Calma (T. López) 4m16s
Amb un inici amb calma, com diu el títol, el tema del
guitarrista López navega per les
aigües dolces de les músiques més amables. La B del tema, el pont, el trobo
magnífic i preciós, a la vegada que el so de la guitarra i les percussions que
el fan caminar. El líder al tenor ens recorda sovint la melodia i com m’agrada
el pont. Ja sabeu que els temes solen tenir diverses combinacions com per
exemple AABA, AABC, i demés. En totes aquestes combinacions la B seria el pont,
un canvi harmònic que pot ser harmònic, tonal, melòdic i fins i tot rítmic, que
és clau per a un millor gaudi del tema. Imagineu-vos que els temes no
tinguessin canvis, tot AAAA, serien molt aburrits. Doncs això, que m’agrada
molt el pont d’aquest.
Un músic amb experiència personal segons el que veiem
ara mateix..
Ha
tocat amb Jamie Cullum, Alt F4, BarnaBop Quintet, Es 3 Latino, Coaxial, Combo
Francesc Capella, London Jazz, F collective, Teo Grajales quintet, Nando Picó
quintet, La brigada Lincoln, José Campaña,Pep Gatches, La Sucursal, Zulu 9.30
...
I acabarem el projecte de l’amic Nando Picó amb el tema més viu, però controlat, ja ho veieu que
aquest és el tarannà d’aquest projecte, una música amable, que t’acarona i acompanya
dolçament. Un disc que podreu trobar al web de Quadrant Produccions. Acabem doncs amb el tema on hi col·labora en Sergio Ramos eps però no patiu que no
és qui us penseu. Aquest és músic i no fot trompades a dojo i sí, li fot a la
bateria, cajón i Djmbé en el tema anomenat..
7.- Indigo
(N. Picó) 5m07s
I aquí les percussions han estat les qui ens han
situat en el tema, per després trobar-nos amb la melodia principal del tema
interpretada pel líder i el seu tenor. I després, com ja heu comprovat s’hi ha
ficat amb el pont, el bridge que diuen els anglesos. El solo del Nando amb la percussió com a únic
suport l’ha permès endinsar-s’hi per després intervenir-hi el suport de la guitarra
rítmica del seu amic, el qual ha desenvolupat posteriorment el seu solo amb
total delicadesa, ara amb aires més jazzeros i sense oblidar els orígens de Benson, tot i escoltar-ne d’altres fins
i tot més Blueseros. Melodia de nou i final per acabar aquest projecte del
nostre amic Nando Picó al qual des
d’aquí li desitgem els millors èxits amb aquest i els altres projectes.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi amb el projecte editat per Temps Record anomenat
“A YEAR AFTER NOW”
Wednesday Nispers
Editat per Temps Record TR1578-GE16
Enregistrat per Jordi Portales
Producció de Wednesday Nispers
Productor executiu Josep Roig
per Temps Record
Rai Castells, guitarra i FX
Marcus Gibert, saxo tenor
Valentí Querol, bateria
Veiem què ens diuen des de Temps
Record....
Wednesday Nispers és una
formació recent, que va començar a partir de les ganes de tocar de tres músics
i ha derivat en un projecte concret i l’enregistrament del seu primer disc A
Year From Now (Temps Record 2016).
Som-hi doncs amb el primer tema escollit d’aquesta formació, on el canvi
d’estil respecte la formació anterior és força substancial en el tema de
composició col·lectiva, el més delicat del projecte, anomenat,
4.- 40ºC (W.
Nispers) 5m01s
Amb sons delicats han començat els nostres joves herois amb un tema
anomenat 40ºC que ara quan l’escoltem estem bastant més freds, aconseguint
escalfar-nos amb la seva calidesa. Aquest ja veieu, és un projecte sense
contrabaix ni piano, sort que hi ha la guitarra per ajudar amb acords diversos
i així seguir l’harmonia del tema. Dificultat cercada i superada per aquests
joves músics en aquest el seu primer tema, gens fàcil però força reeixit, ens
han situat en la seva sonoritat més clara per la manca dels altres instruments,
i també més solitària, havent de suplir-ho amb la seva imaginació i sonoritats.
Els tres músics exploren la
sonoritat d’una formació especial, sobretot per l’absència d’un baixista. El
repertori és una mescla de composicions pròpies, standards de jazz “girats”, i
temes més moderns.
Som-hi doncs amb el següent tema d’aquest projecte, en el tema del
baterista Valentí Querol
anomenat....
5.- Capsigrany (V.
Querol) 5m42s
Tot i els inicis força delicats i tranquils amb els sons eteris i
delicats de la guitarra d’en Rai,
amb suaus tocs als tambors d’en Valentí,
el tema esdevé quelcom de més potent i evolvent amb un groove impressionant una
vegada la melodia del tema ens embolcalla i després el pont del tema. Curt i
ras, tot comença després amb el solo del Marcus
Gibert. Molt bon so n’extreu del seu tenor i bona improvisació. El guitar
man s’enlaira amb claredat i nitidesa en un tema del baterista el qual sembla
que no hi sigui però sí, i del tot. Van a buscar l’inici del tema i es troben
amb el final del tema.
El guitarrista Rai Castells es
va graduar Summa Cum Laude al Berklee College of Music (Boston), gràcies a
diverses beques. A Boston va estudiar amb George Garzone, Joe Lovano i molts
altres. Ha tocat amb Bill McHenry, Jeff Galindo, Marco Mezquida, Miguel
“Pintxo” Villar, Martí Serra i Raynald Colom per nombrar-ne alguns.
Seguim ara amb un tercer de propi, que ja vindran els versionats d’estàndards,
ara amb el tema col·lectiu anomenat...
7.- 104ºF (W.
Nispers) 4m21s
Doncs deu ni do de la composició. Modernitat en el concepte i en les
interpretacions. Una mena de impro col·lectiva iniciada com si esdevingués de
quelcom anterior. Si abans eren els 40ºC ara són els 104ºF...no ho sé, hauria
de repassar la fórmula de la conversió de centígrats a farenhait. A veure? Ah
sí...40ºC són 104ºF tot i ser els temes diferents. Ens ho hauran d’explicar.
Potser és una altra manera de veure la mateixa cosa. Una altra manera de
composar la mateixa cançó?
Marcus Gibert, va estudiar a Barcelona amb en Joan Chamorro, l’Alfons Carrascosa i en Jon Robles i a Bèlgica amb Kurt Van Herck i Ben Sluijs. Ha participat de projectes amb Bert Joris, Dré Pallemaerts i la Ghent Youth Jazz Orchestra.
I ara sí que ja ens hi posem amb els estàndards i ho farem amb el tema
del màster de màsters Sonny Rollins....
8.- Airegin (S.
Rollins) 5m11s
Aquest és un dels emblemàtics temes de Rollins, un tema que es pot tocar a bon tempo però que ells l’han
fet al tempo original. "Airegin" es va enregistrar per primera vegada
el 1954 pel quintet de Miles Davis i editat als EUA en l’LP de 10”, Miles Davis
with Sonny Rollins. Hi van participar en Miles Davis (trompeta), Sonny Rollins
(saxo tenor), Horace Silver (piano), Percy Heath (contrabaix), i Kenny Clarke
(bateria). Un tema d’aquells que no es toquen gaire a les Jams d’amateurs i
potser sí en les de professionals. Els nostres nois la “clavan” força i més el
saxo tenor Marcus Gibert amb un
magnífic solo. En Rai Castells a la
guitarra “broda” el tema amb l’únic suport de la bateria. Al final aquest, fa
una demostració de poder en el seu solo que flipes.
En Valentí Querol, ha crescut
amb mestres com Marc Miralta, Angá Díaz, David Xirgu i Jon Robles, tocant
sovint amb aquest últim (Jon Robles Big Band) i altres projectes com Picnic
Suite i Zoom Trio amb músics com Joan Martí, Àlex Reviriego i Juan Clavero.
I acabarem el projecte d’aquests magnífics músics amb el tema del
guitarrista Rai Castells
anomenat....
3.- An Hour (R.
Castells) 4m01s
Amb aquesta joia de composició del guitarrista del trio, ens acomiadem
d’ells tot i recordant-vos que podeu fer que la música creixi tot i adquirint
aquest magnífic projecte accedint al web de Temps Record i fent-vos amb el disc. Ajudem als nostres músics i a
la música car sinó córrer risc de desaparèixer. Els músics i projecte s’ho
valen de totes, totes. Un magnífic tema propi, ara del guitarrista Castells que ens ha captivat per la
concepció moderna de la melodia. Poca broma. Però és que cadascun en els
posteriors solos ens fan flipar.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs nosaltres acabarem el programa amb el darrer projecte del gran
bateria i compositor Juanma Barroso
anomenat...
“PYRO’S MOOD”
Juanma Barroso
Editat per Fresh Sound Record
New Talent FSNT 484
Enregistrat per Pablo Pulido
l’11 i 12 de gener de 2015 a Estudio Uno, Madrid.
Produït per Juan Manuel Barroso
Productor executiu, Jordi Pujol
Ariel Brínguez, saxo tenor
Jorge Vistel, trompeta
Albert Bover, piano
Reinier Elizarde, (el Negrón),
contrabaix
Juanma Barroso, bateria
Amb la col·laboració de:
Maikel Vistel, saxo tenor
Luís Guerra, piano en els temes
6 i 8
Capman, veu en el 5
En aquest disc, la majoria de temes són del Juanma Barroso, però també n’hi ha de Paco Charlin, Jorge Vistel, Wayne Shorter i Hoagy Charmichael.
Comencem doncs amb el primer tema del disc, també amb una música una
passa més enllà o una passa en una altra direcció respecte als projectes
anteriors que hem escoltat. Ho farem amb la col·laboració del pianista Luís Guerra amb el preciós tema de Wayne Shorter anomenat...
8.- Fall (W.
Shorter) 5m14s
Una preciosa música d’un dels més grans i innovadors saxos tenors de la
història del Jazz encara per sort entre nosaltres. Un tema que va escriure Shorter el 1968 pel disc “Nefertiti”
del segon quintet de Miles Davis on
quasi tots els temes portaven la seva ploma. Els nostres herois ens en fan una
magnífica versió amb uns preciosos solos de l’Ariel Bringuez, saxo tenor; Luis Guerra, piano i Jorge Vistel, trompeta.
Un disc on també hi participa el seu germà Maikel
tot i no poder esbrinar en quins temes toca, o potser sí, ja ho veurem.
Sabem com era l'estat d'ànim de
Monk, i Pyro’s Mood sembla ser quelcom profundament seriós, potser una mica
intens, però ple de diàleg urgent i invenció. Una arranjaments magnífics per a
tots els vents, els quals reben gran quantitat d'espai creatiu, l'ús eficaç
dels mestres convidats, i els preciosos temes que revelen les versions de “Skylark”
i “Fall” de Wayne Shorter, probablement donen el sentit més clar de com
funciona la ment musical de Barroso.
Brian Morton, Jazz Diari
(febrer de 2015)
Seguim ara amb dos temes enllaçats, el primer a base de solo de
contrabaix i el segon en un altre tema també del líder, a veure què us
semblen....
4.- Taitas (J.
Barroso) 2m23s
9.- Aceñas Way (J.
Barroso) 5m01s
Doncs ja heu vist de quina manera, i en el primer tema, el Negrón, Reinier Elizarde ens ha mostrat de
quina manera domina el contrabaix, no endebades és un dels més sol·licitats on
hi viu i que és a Madrid. Allà s’hi estan de fa anys amb els germans Vistel, en Guerra i molts més músics cubans i de tot arreu, i fins i tot hi
tenim allà al nostre amic Esteve Pi
entre molts altres. En el segon tema ens mostren un tema modern de concepció
amb una línia propera a Shorter i on
el respecte a la tradició hi és totalment present. El so de la trompeta a
registre mig del Jorge és
impressionant i de quina manera la toca aquest mestre cubà que vaig tenir la
oportunitat de portar aquí i muntar-li un parell de bolos, un a la Nova Jazz Cava i l’altre al Club de Jazz Sant Cugat. Amb ell va
venir el seu germà Maikel i en Luís Guerra i aquí s’hi van afegir ni
més ni menys que Marko Lohikari i Ramon
Prats.
Juanma Barroso representa els valors del Jazz d’una manera
inusualment clara. Dedicació, creativitat, energia, investigació, interacció,
coneixement de la tradició, personalitat i honestedat són adjectius aplicables
tant al Juanma com a la seva música.
Seguim amb el tercer tall del disc, un tema ja amb força vitalitat
rítmica anomenat...
3.- Open Road (J.
Barroso) 6m55s
Doncs i quin tema més complex, potent d’entrada i ben estructurat amb la
intro, per després, amb tot el Groove possible, esdevenir encara més viu amb el
grandíssim solo del Jorge. Una
secció rítmica potent amb el líder a la bateria, el Negrón i l’Albert fan
que rutlli la màquina i de quina manera. I de quina manera l’Albert controla els espais rítmics amb
els seus precisos acords. El solo
posterior del saxo tenor, d’un dels dos, car no ho especifiquen, immens, permet
al pianista deixar anar empremtes de colors sonors, mentre contrabaix i bateria
donen el suport adequat al solo del tenor i després aquest, dóna pas al del
líder a la bateria, solo esclatant. Després hi tornen tots amb la gens fàcil
melodia del tema per finiquitar-lo.
L’aposta estètica del disc és
la culminació del procés musical que aquest grup ha portat a termini aquests
darrers anys. Espais per a la investigació i el diàleg a múltiples bandes on el
líder i els companys de viatge hi troben un marc expressiu col·lectiu on desenvolupar
una música de gran bellesa.
Les composicions del disc
reflecteixen el món musical de Juanma. Melodies interessants, textures
d’instrumentacions variades, on cada membre de la família te el seu espai i
moment de protagonisme; distints ambients harmònics que generen un món de
possibilitats perquè els solistes puguin plasmar la seva visió i personalitat i
un desenvolupament rítmic i dinàmic que dota d’una energia que no pot aturar
els temes.
Acabarem aquest projecte amb el tema del Jorge Vistel anomenat....
7.- El centro de la esfera (J. Vistel) 5m31s
Un altre tema amb una intro o melodia principal que deu ni do la
complexitat i bellesa. El compositor cubà brilla abastament amb aquesta
composició i evidentment amb la seva interpretació a la trompeta. El seu germà
al tenor segur hi deu ser. El tema es desenvolupa seguint el concepte musical
inicial però a més a més amb el Groove adequat i demés afegitons artístics de
la completa base rítmica amb el líder de la formació, impressionant a la
bateria. El solo del tenor es veu embolcallat per la resta de la formació i
després d’ell és el característic so del mestre Bover el que ens enlluerna per la seva precisió i pulcre digitació
alhora que imaginació creativa. Els germans, suposo, hi tornen per acabar el
tema i programa de cop.
Aquest projecte és un univers
musical emmarcat en la tradició i, al mateix temps, en el jazz més actual i
interessant. Els temes propis i els dos aliens, un d’ells “L’Skylark” que no
hem escoltat i sí el “Fall” de Shorter, conformen aquest “Pyro’s Mood”, aquest
darrer enregistrament ple de creativitat, energia, investigació, coneixement de
la tradició, i sobretot ple de bellesa i d’emocions.
Bé, doncs fins aquí el Programa d’aquesta setmana, el 262, que ja en són
una bona colla. Avui hem començat amb el primer projecte personal de l’amic Nando Picó, anomenat “Barcelona
Paradís”, un disc farcit de ritmes suaus i càlids amb reggaes i demés. Després
hem fet una passa estilística diferent amb el trio sense contrabaix ni piano,
només saxo, guitarra i bateria, cosa gens fàcil, amb els amics Wednesday Nispers i el seu “A Year From
Now” per acabar amb aquest impressionant projecte del bateria Juanma Barroso amb acompanyants de luxe
com l’estimat Albert Bover i els Vistel Brothers entre d’altres i el seu
“Pyro’s Mood”.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa d’avui i ja sabeu
que la setmana vinent hi tornarem i que el podreu escoltar al blog del
programa:
htpp://jazzclubdenit.blogspot.com.es
Gràcies per ser-hi, aquí Miquel Tuset
i Mallol qui us desitja bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Programa 261: Geni Barry Quartet i Albert Vila Quartet al JCLV, dimecres 2 de novembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant
Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada
el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo i dedicant-li els programes. En
aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per
dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel
Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com
sempre amb les novetats dels nostres músics.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que
es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Avui fem un programa especial motivat una mica pel
pont de l’1 de novembre, on tothom sembla que és de pont i els que no, sembla
que seran a casa. Per això he seleccionat dos dels darrers concerts que hem fet
al Jazz Club La Vicentina. Primer escoltareu la primera part del que va fer Geni Barry, vibràfon dedicat a Bobby Hutcherson amb en Mark Aanderud, piano; Tom Warburton,
contrabaix i de convidat en Reevan
Trupin, guitarra.
Parlar de Geni
Barry és parlar de la història del Jazz de casa nostra. Persona inquieta
com la que més, ha dedicat la seva vida a l’electrònica, primer automàtica i
robòtica, i posteriorment a la reparació de qualsevol estri i també a la
construcció d’amplificadors d’alta fidelitat, tot això fet durant la seva vida
laboral. Mestre en l’enginy, és capaç de
desmuntar-te un motor de qualsevol motocicleta, portar a equilibrar el
cigonyal, netejar els carburadors, muntar-ho tot i posar la moto a punt, ben a
punt per fer-hi alguna cursa de veterans i clàssiques. A la vegada la música,
el vibràfon, el Jazz, els discos, les actuacions. Convé recordar que ara ja fa
alguns anys, i en una gira per Europa del seu amic i mestre Tete Montoliu i Bobby
Huctcherson, el nostre heroi els va acompanyar durant els 24 dies que va
durar la passejada per Europa. Anècdotes múltiples les ens podria explicar a la
vegada que aprenentatges diversos d’ambdós mestres. Geni sempre diu que va aprendre a tocar el vibràfon a la manera
Hard Bop del mestre americà. Però també ens diu que les seves visites a casa
del mestre català, al carrer de Muntaner, varen ser moltes i moltes les estones
que en Tete i ell van tocar junts i
l’un explicant-li de tot i més a l’altre. Doncs aquest és el nostre personatge,
entranyable, amb qui vam iniciar les Jam Sessions al JCLV patrocinades per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts ara ja fa uns anys i a qui convidem molt
sovint a tornar-les a portar, encara que només sigui d’any en any.
Som-hi doncs amb tot el concert enregistrat i editat
per qui us parla, on podreu escoltar fins i tot els comentaris sempre
interessants del gran vibrafonista català a més a més del primer tema de la
Jam, el Old devil moon amb la
formació base a més a més d’en Carles
Pineda, saxo alto i Josep Maria
Martí, bateria.
1.- Geni Barry Quartet toca la
música de Bobby Huctcherson
Doncs ja heu pogut escoltar com va anar el concert
amb en Geni Barry Quartet amb els
temes dedicats a Bobby Hutcherson i
considerant que el bateria d’aquest mestre, en Eddie Marshall va ser padrastre d’en Reevan Trupin, guitarrista que va participar en aquest concert tan
i tan especial per a ell preparat pel sempre gran Geni Barry.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada..
I per acabar el programa podreu escoltar el segon set
que ens va fer l’Albert Vila Quartet
al Jazz Club La Vicentina amb Xavi Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix
i David Xirgu, bateria. Que ho acabeu de gaudir d’allò més en un altre
concert enregistrat i editat per qui us parla. Que tot és feina i convé que
sapigueu qui la fa.
2.- Albert vila Quartet ens presenta
part del Unquiet Sky i temes nous
Enguany podreu escoltar novetats de Temps Record en aquest programa, però
si entreu al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest
programa especial dels dos concerts d’octubre, aquest de l’Albert Vila va ser el 21 d’octubre, i el primer de Geni Barry, divendres 28 d’octubre, va ser posteriorment una Jam
Session on hi van col·laborar Rachel
Berg, veu; Àngels Vilaró, veu; Carles Pineda, saxo alto; Juan Carlos “Speedy”,
saxo alto; Modest Pelfort, trompeta, saxo alto i contrabaix, Josep Maria Martí,
bateria, Marcel Alonso, harmònica i xiulets i jo mateix també amb el saxo
alto.
Molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 260: Judy Niemack, Javier Navas i Josep Tutusaus Septet, dimecres 26 d'octubre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs hi tornem avui amb un programa divers, amb un projecte modern i
actual, el del jove vibrafonista malagueny Javier
Navas i el seu projecte a quartet, disc presentat al Jamboree aquest passat
setembre. La diversitat vindrà de la mà de la gran cantant americana Judy Niemack la qual va formar part de
l’elenc de professors del Begues Camps,
aquest agost passat, i on la vam poder veure en el darrer concert acompanyada
de la resta de professors americans a més a més amb en Jordi Rossy. Acabarem el programa amb el primer disc d’en Josep Tutusaus en formació septet.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb la magnífica veu de Judit Niemack...en el projecte.
“IN THE SUNDANCE”
Judy Niemack
Editat per BluJazz Produccions
el 2009 BJ3374
Enregistrat i mesclat per
Michael Brorby a l’Acoustic Recording Studio, Brooklyn, NYC.
Produït i arranjat per
JeanFrançois Prins.
Judy Niemack, veu
JeanFrançois Prins, guitarra
Bruce Barth, piano
Rufus Reid, contrabaix
Bruno Castellucci, bateria
"Una cantant de Jazz amb una veu perfectament gloriosa!"
The New York Post
"… una de les més versàtils i provocatives cantants… jazz profund i
ple de sensibilitat..."
The New York Times
Judy Niemack neix a Pasadena, Califòrnia, on comença a
cantar en públic en un cor a l'edat de set anys. Amb 17 anys decideix
dedicar-se professionalment a cantar i comença els seus estudis clàssics amb un
professor de "bel canto". Un any més tard coneix i escolta a Warne Marsh i queda impressionada de la
improvisació en el Jazz. Continua els seus estudis clàssics i classes de Jazz
durant sis anys que compagina amb actuacions en Clubs de Jazz. Després
d'estudiar en l’"England Conservatory"
de Boston, decideix tornar a Califòrnia per estudiar improvisació
vocal amb Warne Marsh.
Dir-vos que aquesta informació la he extret de la seva pàgina web on hi
ha la opció de veure la seva biografia en català, castellà, anglès, francès i
alemany. Ole, sí senyora.
Escoltem-la ja en la preciosa cançó que ha esdevingut un estàndard de
Jazz sense provenir del Great American
Song Book, i estic parlant de...
2.- Estate (B.
Martino, J. Siegel) 6m18s
Una preciosa cançó del 1960 cantada i composada per Bruno Martino la
qual ha esdevingut un estàndard de jazz interpretada per infinitat de cantants
d’ambdós sexes.
Judy ens en fa la seva, a un tempo molt adequat, lenta,
dolça i bellament cantada. La guitarra de JeanFrançois
introdueix el tema amb el seu so tan profund per després escoltar-la a
ella, amb la seva preciosa veu. El guitarrista ens enlluerna després amb el seu
solo i la seva magnífica Gibson ES 175,
la guitarra de jazz. Ella hi torna després en anglès per acabar aquest magnífic
tema i situar-nos en la dolça música d’aquest disc de la Judy Niemack.
El 1977 es trasllada a Nova York
on un any més tard farà la seva primera actuació important durant una setmana
en el Village Vanguard amb el grup
del seu mestre. Des de aleshores treballa en quasi tots els clubs importants de
Nova York com el Blue Note, Sweet Basil,
Fat Tuesdays, Village Gate, Visions, entre d'altres.
Al llarg de la seva carrera professional ha treballat al costat de
músics de gran prestigi com David Byrne,
Toots Thielemans, James Moody, Clark Terry, Kenny Barron, Billy Higgins, Cedar
Walton, Joe Lovano, Lee Konitz, George Benson, Dave Brubeck, Adam Nussbaum,
Kenny Werner, Eddie Gómez, Fred Hersch i els New York Voices.
Seguim dolçament ara amb una preciosa bossa composada el 1964 per Martin Valle amb lletra en anglès de Noeman Gimbel anomenada...
7.- Summer Samba (M.
Valle, N. Gimbel) 4m41s
Aquesta és una bossa interpretada inicialment per Astrud Gilberto als anys 60, i cantada per multitud de cantants
entre les quals, i ja més actuals, la filla de Joao Gilberto, Bebel
Gilberto, nascuda ja a NovaYork.
El tema és Summer Samba però fixeu-vos que hem escoltat sovint aquestes dues
paraules...So Nice. Judy la ha cantat de manera delicada i
sensual sempre ben acompanyada per una secció rítmica amb tres mestres de talla
internacional. En Rufus Reid ha fet
el primer solo melòdic i delicat per després trobar-nos amb el del gran
pianista Bruce Barth. Aquest és un
músic que ens visita sovint havent participat en diversos Festivals com el Jazz
Tardor, tocat a la Bilbaina de Jazz, Jamboree, etc...Aquest és un pianista de
contrastada solvència que va enregistrar els seus dos primers CD amb en Terence Blanchard Quintet.
A més de les gires que ha realitzat pels EUA al costat de grans
orquestres, ha actuat a la Casa Blanca amb la Peter Duchin Orchestra. Actualment, Judy actua a clubs de jazz,
concerts i festivals d'arreu d'Europa i els EUA, vivint entre Nova York i
Berlin i dirigint el departament Vocal de Pop/Jazz al Musikene, de San Sebastian i Jazz
Institut Berlin.
Niemack és, a més una gran compositora. Ha escrit
lletres per als seus treballs i també per altres músics, com ara Pat Metheny (It’s Just Talk), Thelonious
Monk (Misterioso), Lee Konitz (Round & Round & Round, Chick Came
Around), Bill Evans (Interplay), Clifford Brown (Daahoud), Don Grolnick
(Talking To Myself), Mike Stern (Choices), Larry Schneider (Tomato Kiss), Kirk
Nurock (Rain, Silence of My Soul, Moving On, Love Finds A Way), Jeanfrançois
Prins (New York Stories, Love Will Grow), Steve Slagle (Tudo Muda, Just For
Now), Richie Beirach (Leaving) i Richie Powell (Time).
Seguim ara amb una mica més de ritme i swing amb el conegut tema de la
cançó de borratxos que sempre ens diu el Geni....
5.- The day of wine and roses (H. Manciny, J. Mercer) 5m30s
Tot i que ha cantat tot el tema en el primer chorus de manera delicada,
ja en el segon l’hem pogut escoltar a ple swing, delicat swing marcat per
bateria, contrabaix i acords de piano. El solo del guitarrista apareix encara
més delicat per l’absència del bateria i piano, només contrabaix i guitarra en
una primera part per després intervenir-hi tots quatre en un solo preciós. Judy ens fa la seva versió en Scat del
tema. Ella que ja hem vist va flipar amb això que caracteritza el Jazz, les
improvisacions. Un estàndard com una casa.
Una altra cara de Judy Niemack
és la docent; és una dona molt activa en el món de l'ensenyament del jazz. Ha
donat master classes per tot el món, coincidint amb les seves gires, com per
exemple a la New School for Jazz, la
William Patterson University, la University of NewYork at Purchase, la Long Island University i el NewYork City College als EUA. Per Europa, ha donat classes a Finlàndia, Polònia, Bèlgica, Alemanya,
Holanda, Dinamarca o Itàlia, Catalunya en aquest darrer Begues Camp 2016 que és on la vam
escoltar.. Des de setembre del 1993 fins a juny del 95 va ser professora de la Facultat de Jazz al Royal Conservatory
d'Antwerp, Bèlgica, i professora convidada del Royal Conservatory de l'Haia, a Holanda. Tots els estius, des del
de 1990, ensenya a la Facultat Janice
Borla Jazz Camp de Chicago.
Escoltem ara un altre preciós tema carregat dolçament de swing del
brasiler Ivan Lins anomenat..
11.- Sails (Velas Içadas) (I. Lins , V. Martins) 6m14s
Judy ens fa una versió una mica més rítmica que la
original del músic brasiler. Bé, de fet, és en JeanFrançois Prins qui ha fet tots els arranjaments i per tant
haurà decidit el tempo. Una bella cançó, no massa coneguda que els nostres
herois interpreten de manera magistral, i ja heu pogut escoltar el solo del
gran Bruce Barth, que ha estat
impressionant. Un disc, ja ho veieu, totalment recomanable amb uns temes
preciosos, per uns dies com aquests, plujosos i un punt apagadets. El tema
l’acaba la magnífica, simpàtica i guapa cantant amb un turnaround.
Seguim ara amb un altre magnífic estàndard de Ray Henderson i Mort Dixon amb el tempo una mica més viu i el swing
ben carregat amb el conegut...
12.- Bye Bye Blackbird (R. Henderson, M. Dixon) 4m40s
Doncs amb aquesta mena de marxa ha començat el bateria Castellucci a situar-nos en el tema.
Contrabaix i piano fent-li el contrapunt i permeten que la veu entri dins el tema.
El solo del contrabaixista, magnífic i melòdic, ho repeteixo, dóna pas al del
gran Bruce Barth el qual, amb la
seva característica pulsió i nitidesa deixa a la líder fer el tema de nou. En
un llarg turnaround acaben el tema de manera delicada i amb l’scat de la
cantant...Una cantant que
Va venir a la Nova Jazz Cava
l'any 1998, durant el 17è Festival de
Jazz Terrassa, on va presentar el seu Trio. I nosaltres, ja ho hem dit però
hi tornem, la vam poder veure aquest agost al Begues Camp 2016 organitzat pel Jordi Rossy i amb l’ajut inestimable d’en Roger Mas i Dee Jay Foster.
I acabem el projecte d’aquest magnífica veu i formació amb el primer
tall del disc de..
1.- How About You? (R.
Freed, B. Jane) 5m20s
Amb aquest tema tan viu i vitalment positiu, una bossa molt viva, els
hem pogut escoltar i gaudir, amb la veu d’aquesta gran cantant i que tan bé
improvisa en Scat, i els seus magnífics acompanyants, amb en JeanFrançois Prins, guitarra; Bruce Barth,
piano; Rufus Reid, contrabaix i Bruno Castellucci, bateria. Acaba dient i liked, i liked, doncs sí que ens ha
agradat, sí.
La seva discografia com a líder inclou els títols:
- 'By Heart' amb Warne Marsh, Eddie Gómez (1978)
- 'Blue Bop' amb Cedar Walton, Curtis Fuller, Ray Drummond (1988)
- 'Long as you're Living' amb Joe Lovano, Fred Hersch, Billy Hart (1990)
- 'Heart's Desire' amb Kenny Barron (1991)
- 'Straight up' amb Toots Thielemans, Kenny Werner, Scott Colley, Adam
Nussbaum, Mark Feldman, Peter Eldridge, Theo Bleckmann, Jeanfrançois Prins
(1992)
- 'Mingus, Monk and Mal', duet amb Mal Waldron (1994)
- '...Night and the Music...' amb Jeanfrançois Prins, K. Werner, R.
Drummond, Billy Hart i Eric Friedlander (1996)
- 'About Time', amb Eddie Gomez, Jeanfrançois Prins, Lee Konitz i David
Fredman (Sony Jazz, 2003)
- 'What's Goin' On?', Big Band Jazz Terrassa amb Judy Niemack i Peter
Herbolzheimer (2005)
-‘Blue Nights’, amb Jim McNeely, Gary Bartz, Jeanfrançois Prins, Victor
Lewis, Dennis Irwin, Don Sickler (BluJazz, 2007)
I aquest In The Sundance del 2009....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del jove vibrafonista malagueny Javier Navas anomenat...
“FINALLY IN MY HANDS”
Javier Navas Quartet
Editat per Ambar Ediciones
Discográficas AMB - 16002 – CD
Enregistrat per Fernando J.
Romero el 5 i 6 de març de 2016 a Estudios FJR Granada.
Mesclat i masteritzat pel
mateix Fernando.
Produït per Javier Navas i
Mario Navas.
Javier Navas, vibràfon
Juan Galiardo, piano
Bori Albero, contrabaix
Dani Domínguez, bateria
I la col·laboració de Enrique
Oliver en els temes 4, 5 i 9.
Totes les composicions són de Javier
Navas excepte Sky Dive que és de F. Hubbard.
Aquest és un disc magnífic amb uns temes on el swing hi és present i de
quina manera. Hi ha un parell o tres de balades precioses però el “cos” del
disc està marcat per un constant swing a vegades més potent que d’altres però
sempre dominat per una secció rítmica potent amb el Bori Albero i en Dani
Domínguez, vells coneguts de múltiples batalles amb el pianista Juan Galiardo.
Comencem sense més dilació amb el primer tema del disc, el composat pel
trompetista americà....
5.- Sky Dive (F.
Hubbard) 7m21s
Doncs amb aquest primer tema del gran Hubbard, hem començat el projecte d’aquest músic malagueny. Per Hubbard va ser el seu 20é disc, editat
el 1972 en ple canvi estilístic on la fusió i el soul jazz ja hi apareixien. Va
ser el 4rt que va editar per CTI, el
segell que va parir Creed Taylor
enregistrat pel gran Rudy Van Gelder
a Englewood Cliffs. Un disc on hi
havia noms com en Keith Jarrett, George
Benson, Airto Moreira, Roc Carter, etc...Un tema preciós que els nostres
herois han clavat amb la delicadesa adequada i on hem pogut escoltar el
magnífic so del saxo tenor del també malagueny Enrique Oliver. Un solo carregat de sentiment com és ben bé el
tema. El líder al vibràfon, ens ha mostrat perquè està considerat un dels nous
exponents del jazz del sud del país. Delicat i discret, sense parafernàlies i
d’altres cabòries, ha fet molt bé la seva feina.
Escoltar el quartet liderat per Javier Navas suposa una visita a un
repertori jazzístic autèntic i ple de modernitat, agrupació, on el vibràfon de
Javier es desenvolupa amb majors dosis d'expressió i energia. Per a això, s'ha
envoltat d'una secció rítmica de primeríssim nivell en el panorama nacional,
tot ells, músics referents en els seus instruments. Juan Galiardo (piano), Bori
Albero (contrabaix) i Dani Domínguez (bateria), músics d'una dilatada
experiència com a solistes i acompanyants. Han tocat i participat en els clubs
i festivals més reconeguts del jazz actual. Formen part d'alguns dels projectes
més interessants del panorama jazzístic actual a Espanya.
Escoltem ara el segon tema del projecte, i que serà un magnífic i
abstracte blues, anomenat com no podia ser de cap altra manera...
2.- Abstract Blues (J.
Navas) 5m48s
I quin magnífic tema i blues ens han interpretat aquest joves músics.
Una melodia preciosa acompanyada d’uns estranys acords al piano ens han situat
de ple en el tema amb la gran intervenció d’aquest gran pianista Juan Galiardo, ell mateix un alumne
avantatjat que va passejar-se pel Berklee
College of Music i va obtenir un Magna
Cum Laude el 2004. Delicadesa i swing d’un pianista càlid amb grans dosis
de recursos i capacitat tècnica. El líder ens ha tornat a mostrar la seva
mestria al vibràfon, instrument aquest que escoltarem aquest divendres al Jazz Club La Vicentina en el
concert-jam d’octubre amb les mans destres del mestre Geni Barry. Javier Navas,
que primer va estudiar percussió al Conservatori de Málaga per després viatjar sovint a Madrid per aprendre de mestres com Juanjo Guillén, Rafael Gálvez, etc..Acabats els estudis de
percussió i musicologia, va prendre classes de vibràfon i es va introduir en el
Jazz de la mà de Arturo Serra.
Assisteix a master class i seminaris de jazz, on rep classes de músics com Tony Miceli, Jorge Rossy, Peter Bernstein,
David Kikoski.....
Seguim amb un altre tema farcit de swing amb el tema propi anomenat...
7.- El encanto del caos (J. Navas) 4m36s
Iniciat per copets al canto de la caixa, com a ritme bàsic, i continuada
la melodia amb vibràfon i acords al piano, el mateix líder ha iniciat les
improvisacions amb molta tècnica i gust interpretatiu amb domini d’escales i
arpegis i mostra d’una acurada sensibilitat. El pianista Galiardo s’hi ha tornat a ficar de nou amb mestria en un solo
increïble, força ben envoltat per la resta de companys de la secció rítmica. Al
final, altra cop el motiu principal del tema i així acabar-lo suament.
Javier Navas col·laborador habitual de les orquestres més
importants d'Andalusia, a poc a poc comença a fer-se un lloc en el món del
jazz, tocant amb importants músics de l'escena actual i liderant els seus
propis projectes. Javier ha
compartit escenari amb músics com Enrique
Oliver, Phil Wilkinson, Pedro Cortejosa, Julián Sánchez, Bori Albero, Dani
Domínguez, Ernesto Aurignac, Juan Galiardo, Toni Mora, David León, Jose Carra,
etc. Aquest darrer, pianista, el vam tenir al JCLV acompanyant al gran saxo
alto, malagueny també, l’Ernesto
Aurignac.
El vibràfon de Javier Navas
pren forma en els projectes en què actualment participa com per exemple el Javier Navas Quartet The Beatles Songbook.
A més, participa de manera activa en el projecte a trio The Big Three (recordant els mítics trios de vibràfon, guitarra i
contrabaix) i en altres formacions diverses.
Seguim ara amb un tema impressionant anomenat....
4.- Constant (J.
Navas) 6m08s
I quin tema i quina melodia principal a ritme complex, per després
entrar amb el pont i tornar-hi a la A. Un tempo rapidíssim i swingat a tot drap
amb un walking del Bori que més
aviat és un running, tan de pressa va aquest contrabaixista, germà d’un gran
trompetista anomenat Roqui Albero i
que ens va acompanyar al JCLV en un concert de fa uns anys, el líder interpreta
un magnífic solo també a aquest tempo, per després fer-ho el pianista molt més
relaxat, a tempo meitat i amb un swing delicat. El canvi torna a reeixir de la
mà del gran Enrique Oliver al saxo
tenor en un solo esclatant i tempo endimoniat per acabar el tema de la mateixa
manera que l’han començat.
Del Bori Albero dir-vos que
va néixer a Girona i va estudiar al
Conservatori de la ciutat. Posteriorment va passar per l’Esmuc on va rebre classes de Mario
Rossy, Horacio Fumero i demés mestres. Va prendre classes amb el gran Javier Colina i ha tocat amb músics de
casa nostra com en Roger Mas, Jaume
Llombart, Julián Sánchez, Enrique Oliver, Marina Albero, Arturo Serra, Joan
Monné, David Xirgu, etc. Actualment, alterna la seva activitat com a
sideman de primer nivell entre els millors escenaris d'Andalusia i Catalunya.
De Dani Domínguez dir-vos que
havia format part del Llibert Fortuny
Trion amb en David Soler i que va començar estudiant a la Escola de Música
de Santiago de Compostela, per
després fer-ho amb Aldo Caviglia a Barcelona i a diversos seminaris amb Jeff Ballard, Kurt Rosenwinkel, Ben Street,
Chano Domínguez, The Bad Plus, etc... Amb un llenguatge personal, groove i un
enfocament mancat de prejudicis no ha tingut problemes a recórrer camins poc
transitats des del flamenc a l'electrònica, del jazz al hip-hop amb resultats
més que satisfactoris en molts casos.
Acabem aquest gran projecte amb el tema anomenat...
9.- Tu no me conoces (J.
Navas) 6m41s
Doncs amb un altre tema impressionant, amb un magnífic swing i a un
tempo que deu ni do, hem acabat el projecte d’aquest gran vibrafonista i millor
compositor malagueny que va passar pel Jamboree
un dia que jo no hi vaig poder anar i sí
que hi van anar el Joan Recolons i David
Carreras, essent el primer qui va comprar el disc i gràcies a ell doncs
l’heu pogut escoltar.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Nosaltres acabarem el programa amb el primer disc que va fer el gran
trombonista de casa nostra en Tutu, amb
el Josep Tutusaus Septet anomenat...
“EL PULPO”
Josep Tutusaus Septet
Editat per R3Cords
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jordi Vidal el 7, 8 i 12 de novembre de 2007 a l’Estudi
Laietana, Barcelona.
Josep Tutusaus, trombó
Julián Sánchez, trompeta
Santi de la Rubia, saxo tenor
Ernesto Aurignac, saxo alto
Jose Alberto Medina, piano
Bori Albero, contrabaix
Ramon Prats, bateria
I en el tema El Pulpo, Carlos
Cortés, percussió.
Totes les composicions d’en Tutu
excepte els temes 2 i 3.
Doncs em fa molta il·lusió recuperar aquest disc d’en Josep Tutusaus, el primer de la saga,
considerant que me’l va donar quan va venir la temporada passada amb el seu
quintet al JCLV. En aquest programa li hem posat els seus anteriors “Champagne
Sparkle” i “Missing Link”, aquest darrer presentat a la Sala Xica. Aquell dia,
en Tutu va fer l’oferta de donar dos
discos pel preu d’un, a mi però me’l va cedir amb el ben entès que sonaria en
aquest programa.
Aquest disc però l’escoltareu tot seguit, amb l’ordre canviat tot i
considerant el tempo dels temes, començant com sempre faig pel tema més suau,
rítmicament per acabar amb el viu, perquè aneu a dormir ben animats...
Vull fer-vos un comentari sobre la formació que va acompanyar a en Tutusaus. La secció de vents amb ell
mateix al trombó, Julián Sánchez,
trompeta; Santi de la Rubia, saxo tenor i Ernesto Aurignac, saxo alto, és
tan i tan potent que amb només els noms dels músics ja en tindríem prou, els
qui els coneixem, per assegurar un gaudi màxim. La secció rítmica, de la
mateixa manera, amb el Jose Alberto
Medina, piano; Bori Albero, contrabaix i Ramon Prats, bateria són igualment
potentíssims. Un disc de fa 7 anys quan aquests joves músics iniciaven les
seves trajectòries, on ara passats no masses anys, aquestes estan ja súper
consolidades cadascuna d’elles i molt ben assentades.
Tots aquest músics estan al més alt nivell de la interpretació i
composició del jazz peninsular i el de les illes canàries del pianista Medina.
Però podeu trobar la informació dels Champagne Sparkle al web Fresh Sound Records...
I el Missing Link al web de Temps
Record....
Abans però recordar-vos que aquest divendres 28 a les 22h tenim
concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina a Sant Vicenç dels Horts, Carrer
Rafael Casanova nº 45 prop de la plaça de l’ajuntament. Ens acompanyarà el gran
Geni Barry Quartet amb en Geni Barry, vibràfon; Mark Aanderud, piano;
Tom Warburton, contrabaix i de convidat el guitarrista americà Reevan Trupin. Com sempre, primer una
estona de concert i després Jam Session.
Ara sí, acabem amb els quatre temes d’en Josep Tutusaus Septet que escoltareu tots seguits.
4.- Dissapointment (J.
Tutusaus) 6m40s
2.- My Funny Valentine (Rodgers/Hart) 5m21s
3.- New Orleans (H. Charmichael) 7m56s
6.- El Pulpo (J. Tutusaus) 8m02s
Doncs amb aquest el primer projecte d’en Tutu acabem el programa d’avui, dedicat al swing en el Jazz Modern,
tot i haver-hi d’altres ritmes com bosses i demés. Primer amb la gran cantant
americana Judy Niemack i després amb
el vibrafonista malagueny Javier Navas.
Molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
