Programa 250: Orgàsmic Quintet; Amadeu Casas, August Tharrats i Nono Fernández; Lluís Coloma Trio. 1 de juny de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.
Avui hi tornem amb un programa conceptual tot i presentant tres
projectes aquesta vegada de músics nostres i les nostres editorials...amb el
recent disc “El Soulògic de Jordi Mestre”, i el seu Orgàsmic Quintet, editat per Quadrant
Produccions. Després seguirem amb un dels dos discos que em va donar l’Amadeu Casas aquest darrer divendres
just abans de gaudir amb el seu magnífic concert i posterior jam, disc que es
diu “Pocket Concerts” amb August
Tharrats i Nono Fernández, editat per Temps
Record. Acabarem el programa amb el darrer disc d’en Lluís Coloma Trio anomenat “Boogie Wins Again”, editat per Fresh Sound Swing Alley. Doncs ja ho
vegeu, un programa on el funk, jazz, blues i boogie es donen la mà.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Som-hi ja amb el primer projecte del guitarrista Jordi Mestre....
“EL SOULÒGIG DE JORDI
MESTRE”
Orgàsmic Quintet
Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat i mesclat per Gorka
Ruiz amb l’ajuda de a l’estudi El Patio de Gràcia, Barcelona.
Masteritzat per Pere Aguilar a
La Nau.
Eva Fernández, saxo alto i veu
en un tema
Pere Navarro, trompeta
Jordi Mestre, guitarra
Llorenç Barceló, Orgue Hammond
B-3
Gerard Masip, bateria
Anem ja de cara al primer tema composat i arranjat pel Jordi Mestre anomenat....
1.- Mestre Bogaloo (J.
Mestre) 8m51s
Un bon tema per començar el programa tot i situant-nos en la seva
òrbita. A mi però, m’ha recordat a Gabor
Szabo i per descomptat al George
Benson de la segona època i estic parlant de com em sona la seva guitarra i
també l’orgue. Un tema on hem pogut escoltar a dos joves músics, a l’Eva Fernández saxo alto, ja coneguda
per nosaltres i l’ibicenc Pere Navarro,
trompeta. Dues mostres tot i que diferents del què estan fent els nostres joves
músics. Eva és multi-instrumentista
i cantant, crescuda a l’ombra de la Sant
Andreu Jazz Band i el seu director i mestre, Joan Chamorro, ha sortit ja per edat de l’escola d’aprenentatge per
endegar projectes propis i col·laboracions com aquesta. En Pere fa aquí un molt bon solo amb aires relacionats amb el Blue Mitchell per parlar només d’un.
Després del magnífic solo del Hammond B-3, amb els baixos ben assenyalats a
base de pedals ben “remenat” pel Llorenç,
el baterista Masip ha fet la seva
aportació per després tornar a la coda i acabar el tema.
Doncs aquest és un projecte personal força càlid, rebutjant el concepte
cerebral de la música. Segons ell, es va trobar amb el dilema de fer una música
rebuscada o d’anar a parar a la tradició a l’hora de fer el seu, aquest,
projecte final de carrera...innovar o indagar sobre les arrels.
Segons ens diu....
“Aquest no és un disc de Blues
en el més pur sentit del gènere i els seus cànons, però no ens equivoquem: el
blues no és un estil de música, sinó un llenguatge i com a tal, una manera
d’expressar la música que portem dins nostre.”
Seguim amb un altre tema del líder del grup, en Jordi Mestre, anomenat..
3.- Matusalem (J.
Mestre) 7m24s
Aquest és un tema que jo situaria en un altre àmbit musical, si el
relacionem amb l’anterior, més soul. Una barreja de Hard Bop i Funk, una bona
composició amb un motiu interpretat pels tres solistes. Sinó hi hagués l’orgue
estaria veient a l’Horace Silver
però com que hi és estic veient a Jimmy
Smith. Pere Navarro ha encetat
la tanda de solos amb un molt bon solo, el d’aquest jove de 20 i poquets anys
per seguir-lo l’Eva amb també una
bona intervenció. El seu so te timbres diversos situant-nos a voltes en la
tradició i a voltes en la modernitat. El líder ens mostra ara un so no tant
meliflu i més nítid i pulcre, tal és el seu projecte, divers, on la tradició es
veu acompanyada per la modernitat. Un molt bon guitarrista el Jordi del qual n’esperem més projectes
i sobretot que li vagi molt bé en aquest el seu caminar musical.
Vegem què ens en van dir els amics del Taller de Músics en la presentació d’aquest projecte a la Sala Apolo...
“Després d'un aprofundiment i
assimilació de la música interpretada per les formacions d’organ trio de les
dècades dels 50 i 60, Jordi Mestre compon i adapta un repertori influenciat per
la música que es va donar en aquell moment amb la intenció d’aportar-hi un toc
personal. No hi ha cap tipus de pretensió ni complicació, simplement la
intenció de gaudir d’un repertori propi, influenciat per una música propera al
soul, jazz i blues d’una època molt concreta i amb el segell Blue Note com a
epicentre.”
Aquest músic, ja ho veieu, ha cursat els seus estudis al Taller de Músics, acabant el Grau
Superior a Can Fabra i ha pogut
aprendre amb mestres de la guitarra com el Jordi
Farrés i Vicenç Solsona a banda de teories i harmon ies diverses de la mà,
abans, de Vicens Martín, i encara
amb l’Alfons Carrascosa, i molts
magnífics mestres i músics que allà hi conviuen des de fa tants anys.
Acabem doncs aquest projecte, un disc amb 6 temes dels quals n’acabarem
posant tres, amb el darrer també obra i gràcia de Jordi Mestre, el tema més bopper del disc, anomenat com no podia
ser de cap més manera....
5.- To be or not to bop (J. Mestre) 5m51s
Un tema que ha començat amb uns aires.....sort que ràpidament han seguit
amb la concepció moderna en un tema on la melodia l’han interpretat els tres
solistes tots a la vegada. L’Eva ha
estat qui ha iniciat el primer solo, amb un so meliflu, amb aires a lo Johnny Hodges si se’m permet. Ja ho sap
fer més modern quan toca, ja. Aquest era el so que tocava fer i ella l’ha fet.
El líder l’ha seguit a la guitarra en un tema viu i amb un magnífic so i
fraseig. Segur que ens donarà més i bones sorpreses, aquest músic. El Hammond
ens situa als 50s 60s on el l’organ trio tirava d’allò més, i el Llorenç ho broda. Pere s’ha encarregat de
iniciar el diàleg amb el baterista Gerard
i ja acabant-ho han encarat el final del tema, acabant-lo amb la intro que
encara no sé ni acabo d’entendre’n el significat musical.
Doncs després d’aquest primer projecte li farem una entrevista a la Giulia Valle motivada pel fet què
aquest divendres la podrem escoltar amb el seu trio a l’Ateneu Santfeliuenc amb el
seu trio amb Marco Mezquida i David
Xirgu, un concert organitzat per Contrabaix.
Som-hi doncs amb l’entrevista...
I després d’escoltar de quina manera tant i tant clara ens ho ha
explicat la Giulia Valle només
haurem de fer una cosa, anar-los a veure aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc....
Però nosaltres seguim i ara ens abocarem de ple en el Blues, i tot
gràcies a què l’Amadeu Casas ens va
cedir un parell de discos aquest passat divendres dels quals n’escoltarem
alguns temes del següent treball anomenat...
“ POCKET CONCERTS”
Amadeu Casas, August Tharrats,
Nono Fernández
Editat per Temps Record TR1547-GE15
Enregistrat per Angel Martín en
directe el 17 d’octubre de 2014 al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa.
Bad Music, José Luís Martín
Mesclat i masteritzat a Temps
Record per Josep Roig.
Amadeu Casas, guitarra
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix
Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les
cordes però, ha situat aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en
un destacat lloc dins l’escena catalana.........anem-ho a comprovar escoltant
el primer tema d’aquest projecte, i que serà un blues d’aquells de tota la
vida, composat pels components del trio, anomenat....
8.- Blues in my pocket (A. T. & A. C. & N. F.) 8m53s
Això sí què és un tros de Blues....lent, melancòlic, rabiüt, com tots
els Blues amb aquest tempo. L’August
desenvolupa el tema ja a les primeres, amb un toc al piano que ben bé ens
podria situar en aquells foscos anys, al bell mig del Mississippi. Un magnífic
solo d’aquest mestre, el qual ens ha sabut transportar al més enllà, al passat
amb més blues. L’Amadeu s’hi afegeix
amb el seu nítid so de la guitarra, tant nítid com el que vam poder escoltar el
passat divendres a la Sala Xica. Un magnífic fraseig en el més pur estil, tot i
la diversitat d’èpoques d’aquest llenguatge musical, tal i com ens ha recordat
abans el Jordi Mestre. Després
d’ell, tots tres encaren de nou el tema ja amb un punt més viu de tempo, tot i
que temporal.
Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els
projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups
de provat prestigi com: Blues Reunion,
Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.
Seguim ara amb un altre tema impressionant, un pèl més viu, tema d’un
dels inventors del Jass, així amb dues esses, com van ser els inicis, amb el
gran Benny Motten i el seu...
1.- Motten Swing (B.
Motten) 6m45s
Ja des dels inicis hem reconegut aquesta melodia, una melodia curta en
la A per després en la B, escoltar el pont de la mà del guitarrista, essent l’August qui s’embranca en els dos chorus
del tema en el seu precís solo i ben marcat de tempo. Nono, ell contrabaixista de Jazz, en fi, contrabaixista, ha fet un chorus del tema en un gran
solo, on el walking ha estat permanent i tant ben posades les notes que ens han
guiat sense cap pèrdua possible. Després ha estat l’Amadeu qui s’hi ha ficat amb
la seva personal visió sonora fen dos chorus del tema en un preciós
solo...Després han fet uns quarts entres ells i el contrabaixista per després
tornar al tema inicial, amb la melodia súper coneguda d’un dels pioners Benny Motten...
Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en
els quals ha participat, Amadeu Casas
compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en
català: Blues a go-go, Estrictament
Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga,
el seu treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va
presentar a la premsa el 10 de juliol de 2013 a la casa pairal del poeta a
Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de
novembre al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de
Barcelona.
Seguim ara amb una mica més de swing....i ara amb la veu de l’Amadeu en el tema de Paul Gayten, anomenat.....
5.- For you my love (P.
Gayten) 6m48s
Un gran tema amb la veu força bluesera de l’Amadeu, tema aquest ja amb aires més del Blues de Chicago. Encara el recordem visualment i sonora, en el
concert-jam d’aquest darrer divendres a
la Sala Xica. I quin so més pulcre i
amable que ens mostra, com així és la seva personalitat. El piano de l’August segueix en la mateixa òrbita de
serenor, tal és aquest projecte tranquil i dolç, en par motivat pel fet de no
haver-hi cap instrument percussiu més potent. El Nono ha fet també la seva immensa participació en els quarts que
han fet tots plegats. Després, el tema amb la veu de l’Amadeu i encarant el final, en un tema i disc, no ho oblideu,
enregistrat en directe.
Els darrers treballs discogràfics de l’Amadeu són però..
‘EARLY BLUES MOODS’ Amadeu Casas & Miriam Swanson. Enregistrat en
directe – Temps Record (2015).
‘POCKET CONCERTS’ Amadeu Casas, August Tharrats & Nono Fernández –
Enregistrat en directe – Temps Record (2015)...que és aquest que estem
escoltant...
Però parlem una mica
de l’August Tharrats...i ho farem
amb les paraules del Pere Pons en la
presentació del seu trio al Jamboree....
El pianista August Tharrats és sens dubte un
històric de l’escena del blues i el boogie woogie a Barcelona, on va néixer ara fa 61 anys. De formació autodidacta, Tharrats va descobrir la màgia d’autors
com Ray Charles, Louis Armstrong o Lionel Hampton, i es va enamorar de
l’estil de pianistes com Jay McShan.
Va copsar tant perfectament la forma i l’estil dels grans del gènere, que fins
i tot durant la seva llarga carrera ha rebut els elogis de Teddy Edwards, BB King i Gene “Mighty Flea” Connors. Durant els 80,
va formar part dels llegendaris Blues
Messengers. Als 90, va fundar el seu propi trio i hi va incorporar a una
llavors jove promesa del cant, Txell
Sust. Tharrats, que ha col·laborat
amb infinitat de músics, demostra tot el seu saber fer en formació de trio,
l’agrupació de gala de tot pianista de blues.
Escoltem ja per acabar el darrer tema que us proposo escoltar, dels 12
que hi ha en el compacte, amb la sana idea que penseu en anar-lo a adquirir en
alguna de les poques botigues que queden o des de la mateixa web de Temps Record...
El tema és una composició que segur heu escoltat una pila de vegades, un
tema de Schoberger, Coburn i Rose
anomenada...
9.- Whispering (J.
S. & R. C. & V. R.) 3m56s
Doncs aquests són temes més del jazz clàssic que del blues inicial amb
el qual hem començat aquest projecte. L’Amadeu
és un mestre en això de les simbiosi i per tant, coneixent com coneix el
llenguatge i la manera d’implementar-lo no te cap problema en fer-ho de la
mateixa manera que el mateix Tharrats,
i aj no en parlem del mestre del contrabaix Fernández. Aquest ha fet un walking perenne en quasi tots els temes
mostrant-nos el seu swing i la seva magistral concepció en els solos. L’Amadeu, cantant així, xiuxiuejant, ens
diu que ens estima, i nosaltres a ells.
I parlant del Nono Fernández,
dir-vos que és un dels contrabaixistes més sol·licitats en el món del Jazz i ja
ho veieu, també en el del Blues. El Nono va endegar els concerts al Campari Milano amb el Dave Mitchell esdevenint aquest un
espai on s’hi fan concerts diaris des de ja fa una anys. També és el
contrabaixista titular de la Barcelona
Jazz Orquestra, i si no ho és, és el
més habitual darrerament. El vam tenir amb el Geni Barry en formació a trio amb el Javier Juanco en un concert-jam d’una temporada anterior i a més a
més de col·laborar en innombrables projectes, és professor de contrabaix al Conservatori del Liceu i potser en
alguna altra instituació més a banda de ser una magnífica persona.
Acabem el programa amb el darrer projecte de Lluís Coloma Trio, disc editat per Fresh Sound Records, i parlant d’aquesta editorial.....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
El projecte del Lluís Coloma
es diu, com no podria ser de cap més manera....
“BOOGIE WINS AGAIN”
Lluís Coloma Trio
Editat per Fresh Sound Swing
Alley SA 028
Enregistrat per Natxo Nogueras
als Estudios Oido el 31 d’octubre i l’1 de novembre de 2015.
Mesclat per Natxo Nogueras i
Lluís Coloma als Estudios Oido.
Masteritzat per Alavaro Balañá
als Impact Mastering Labs.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Lluís Coloma, piano
Manolo German, contrabaix
Marc Ruíz, bateria
Amb col·laboradors com....
Manolo Cobo, Pedal Steel Guitar
en #2
Miguel Angel Pozo Nieto,
guitarra i palmes en #4
Roger Blavia, cajón i palmes
en#4
Francisco Simón, guitarra en
#13
Lluís és un dels pianistes
més actius i
reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat
des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt
Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya
poc a poc dels
estudis de piano clàssic
per dedicar-se, de manera
autodidacta, exclusivament al
Rock & Roll. Molt aviat mostra una
sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie
Woogie.
I amb la col·laboració a la guitarra de Francisco Simón començarem en un tema preciós del mateix Lluís anomenat...
13.- Walking in the dark (Ll. Coloma) 4m49s
Doncs les coses com siguin, aquesta és una magnífica composició del Lluís, i amb l’afegitó d’aquesta
guitarra tan electrificada i amb aquest so i melodies que ens recorden la
guitarra de David Gilmore. El tema
segueix amb la impro del líder i virtuós de les 88 tecles per després
afegir-s’hi el Francisco Simón amb
la seva estratosfèrica guitarra. Aquest és un tema que mostra la diversitat de
llenguatges i estils que hi podreu trobar en aquest magnífic projecte, o sigui
que ja ho sabeu, de cap a aconseguir aquest i els anteriors discos.
Poques coses podem dir del Lluís
Coloma que no sapigueu, i més si considerem que en el seu moment li vam fer
un programa especial que en va durar dos, de programes, el 188 i 189 de la
sisena temporada. En Lluís és un
dels músics més estimats al Café Central
de Madrid i tant és així que crec
que cada any el tenen una setmana sencera tocant cada dia en aquest, un dels
millors locals de la capital escanyola conjuntament amb el Bogui, Clamores i d’altres més que hi ha al bell mig del melic, al
menys això es pensen alguns.
Seguim ara amb un homenatge a Lennon
& McCartney en un meravellós tema dels nois de Liverpool....
5.- In my life (J.
L. & P. McC.) 3m38s
Un preciós tema cantat per tots nosaltres en els nostres pitjors anys,
els d’aquella època daurada per alguns i dictatorial per a la majoria, on amb
la música ens pensàvem que ens escapàvem però ni això. La melodia inicial
interpretada per tots tres amb aquest ritme cadenciós que se’ns emporta ha
deixat pas a la improvisació nítida d’aquest mestre i entranyable persona. Al
final, i amb el mateix motiu que van introduir ells, el swing ha aparegut com
per art de màgia, per després tornar a la calma
en un magnífic i cuidat arranjament amb l’únic ànim de fer gaudir a
tothom qui el pugui escoltar com ens ha passat a nosaltres.
Considerat un especialista i guardonat amb els premis
"Músic de l'any 2003, per l'Associació de Músics de Jazz i
Música Moderna de Catalunya,"
Artista BluesCat 2006
(millor artista de Blues a Catalunya) i "Premis Sabadellencs 2007 que atorga anualment
la Jove Cambra de Sabadell,
Lluís ha donat conferències
i classes magistrals
sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano,
sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços
de recrear els estils primitius d'aquest gènere.
Lluís és també un
habitual als festivals de Blues & Boogie
Woogie de tota Europa
on destaca per la seva originalitat
i energia.
I ara amb els dos temes que ens queden encarem al més genuí Lluís Coloma amb el seu boogie-woogie,
i ho fem amb el primer tema de Meade Lux
Lewis anomenat....
3.- Lux’s Boogie (M.
L. Lewis) 5m25s
Un tema on la mà esquerra va alhora que les dues del Manolo Germán, o sigui a tot drap.
Aquest és l’estil propi del Lluís o
al menys on més s’hi troba a gust i on pot mostrar la seva màxima habilitat en
tocar el piano a aquestes tempos tant endimoniats. També me l’imagino tocant amb
la mà dreta a l’extrem dret del teclat del piano, amb la seva cara de “pillo”,
tot i mirant al públic assenyalant que ja no hi ha més tecles per tocar i que
els dits, que no s’aturen i que sembla que vagin sols.
Transcendint fronteres, aquest gran pianista
ha tocat al
Miri Jazz Festival
(Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues
Festival de Belgrade (Sèrbia 06), Festival
de Boogie Woogie de Beaune (França 07),
Int. Boogie Woogie
Festival de la Roquebrou
(França 06), Gira
Alemanya al costat de Frank Muschalle i Julien
Brunetaud (Alemanya 07), Int. Boogie
Woogie Festival Switzerland
(Lugano 05, 07),
Jazz au Mercure
(Tolosa 07, 08),
Caveau de la Huchette a Paris 08 entre
d'altres.
Tot i què n’estem parlant una mica, us recomano que entreu al seu web
per així descobrir-hi tot el que no coneixeu..
Per acabar el projecte del Lluís
ho farem amb el quart tema dels catorze que hi ha, o sigui què us deixo amb la
mel a la boca i així tingueu les ganes que calen per anar-lo a adquirir a la
botiga de Blue Sounds o a qualsevol
altre...el tema doncs és el de Merriweather
anomenat....
11.- Chicago Breakdown (B. M. Merriweather) 5m02s
Doncs un altra de les interpretacions magistrals del Lluís i la seva troupe, els seus dos
amics. M’explicava el Joan Recolons
que els van seguir fins a Suïsa quan
encara hi havia la seva Conxita al
seu costat, què aquest trio no paraven de riure per qualsevol situació o cosa o
acudit que el Manolo devia explicar,
ell tot un catxondo. Doncs això, que el bon ambient i bon rotllo és fonamental
per fer música com aquesta, per fer música a seques. En aquest tema l’hem
tornat a escoltar i viure’l amb la màxima intensitat, amb tot el seu poder
interpretatiu. La mà esquerra del líder és la guia sens pèrdua de les mans del
contrabaixista, o potser és a l’inrevés, el cas és que mentre una fa un walking
brutal, l’altre es desplaça per tot el teclat amb total impunitat. Els canvis
hi són, tot i no percebre’ls els humans, o sigui que és qüestió d’afinar les
oïdes.
Bé, doncs amb aquest tema hem acabat el Programa 250 de la 7ena
temporada, que es diu aviat. L’anem acabant, tot i no saber encara quan serà la
data de tancar l’emissora de cara l’estiu i així poder descansar una mica.
Primer hem escoltat el projecte final de carrera del guitarrista Jordi Mestre, després el dels amics Amadeu Casas, August Tharrats i Nono
Fernández i ara ho hem fet amb el de l’amic Lluís Coloma. Doncs sí, tots els músics que toquen al Jazz Club La Vicentina esdevenen amics,
tot i que l’August no ho ha fet.
Espero sí que hàgiu gaudit d’aquest programa que s’ha anat divertint a sí
mateix i a nosaltres i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa
hora.
Abans d’acabar, recordar-vos que ens podem trobar aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc i gaudir escoltant
el projecte de la Giulia Valle Trio amb
Marco Mezquida i David Xirgu....
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ens tornem a trobar amb un programa amb els darrers projectes dels
nostres músics i d’una de les nostres editorials. Els amics de Duma ens presenten el seu projecte
anomenat Deingo, un disc autoeditat. Com sempre si podem i ens va bé,
escoltarem un disc d’una editorial nostra, aquesta vegada dels de Fresh Sound New Talent i el projecte
del contrabaixista Joachim Govin, Elements.
I finalment el projecte de Joan Vidal
Sextet, Revisiting Zarathustra.
Abans de començar us voldria recordar el concert de Blues que tindrem
aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala Xica de La
Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu
Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria. Com
sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i després Jam Session oberta
als diferents estils dels músics que vinguin a tocar.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
Doncs comencem ja amb el projecte dels nostres amics DUMA anomenat
“DEINGO”
DUMA
Autoeditat amb dipòsit legal
Enregistrat per Jordi Vidal el
setembre de 2014 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Adrià
Vidana
Claudio Marrero, saxo tenor
Sebastián Domínguez, guitarra
Manel Fortià, contrabaix
Daniel González, bateria
Totes les composicions són de la formació, comentant-ho en cadascuna
quin n’és l’autor.
Comencem doncs amb el primer tema d’aquest projecte, el segon tall del
disc composat pel Sebastián, i que
dóna nom al projecte...
2.- Deingo (S.
Domínguez) 7m19s
Un magnífic tema, delicat ideal per començar el programa tot i
adequant-nos a la seva música amb una formació de saxo, guitarra, contrabaix i
bateria, no massa habitual en els concerts. Partint d’un motiu senzill i
preciós, desenvolupen el tema guitarrista i saxofonista per deixar pas al solo
del compositor. Un so càlid el de la seva guitarra i un solo farcit de bon gust
com el tema. El saxo tenor del Claudio,
càlid i tendre, reconforta i relaxa, en una cançó del guitarrista mexicà, el Sebas. Aquest amb la guitarra manté
aquesta calidesa en un solo farcit de bon gust i tècnica. El canari el segueix
de manera exquisida la musicalitat del mexicà en un tema preciós d’aquest.
Aquest és un projecte que es va quallar durant les Jam Sessions que es
feien al carrer del Carme, al restaurant Carmelitas.
Allà, cada dijous en Manel Fortià,
Sebastián Domínguez i Dani González eren la formació base a partir de la
qual d’altres joves músics s’hi van anar afegint. Hi vam ser alguna vegada i ho
vam gaudir com en Claudio Marrero
que hi anava sempre tot i compartint els seus estudis. A partir d’aquí, va
sorgir l’amistat i una manera col·lectiva de fer música de la qual va sortir
aquest projecte. Ara mateix només tenim al Manel
i al Claudio per aquí, mentre que el
Sebastián és a la seva terra Mèxic i Dani crec que deu gaudir d’allò més en alguna illa dels mars del
sud.
Seguim amb el primer tall del disc, un altre tema del músic mexicà, un
blues, el blues de Duma...
3.- Duma’s Blues (S.
Domínguez) 6m10s
I quina tema més ben trenat..un blues, que sempre hi hauria d’haver un
blues en un disc, o al menys sí, en una actuació en directe. Claudio s’hi ha posat de valent, ara
però amb un so més Sonny Rollins
mentre que el Manel està immens tot
el tema fent un magnífic walking primer i després en el seu solo. El compositor
ens ha tornat a mostrat la seva delicada concepció de com tocar la guitarra
elèctrica, i com ho fa en el més pur estil de l’únic so possible, el de la seva
guitarra i ampli sense modificar res de res. El solo del Manel ens el torna a mostrar tal i com el vam veure ahir al Jamboree amb el seu amic i company de
projecte Marco Mezquida, precís i
amb una perfecta entonació. Aquesta és una formació treballada a base de moltes
i moltes jornades de tocar junts durant dos anys i per tant ben compenetrada i
més encara a l’hora de preparar aquest projecte amb composicions de tots
quatre.
I per acabar, podreu escoltar el tema dedicat a un músic danès, molt
estimat per tots nosaltres i que també era un dels habituals a les Jam Sessions
del Carmelitas però també a les de
l’Heliogàbal, WTF del Jamboree i les dels locals que en fessin, i aquest es deia Morten Sandholt, saxo tenor. Jo mateix
l’havia vist moltes vegades al local de la plaça reial havent-lo enregistrat en
la presentació del seu projecte. Morten
va tenir un vessament cerebral i se’ns en va anar a fer companyia als seus
mestres i amics a la Jam Session Permanent.
Escoltem doncs el tema del Claudio
Marrero dedicat al Morten Sandholt...
8.- El Vikingo (C.
Marrero) 8m13s
Doncs amb un motiu curtet i força potent, el Claudio ha fet un magnífic tema
amb un pont que s’enlaira al més enllà. Sebastián ha iniciat el seu solo, amb un fraseig pulcre i so melós,
el de la seva guitarra. Claudio ha
seguit amb tota la potència que sorgeix del més profund interior, del seu cor.
Un so estripat a voltes, per la malla llet del fatal esdeveniment i ràbia per
la pèrdua de l’amic. Aquest és un jove mestre, encara estudiant a l’Esmuc que ha tingut un creixement
palpable i del qual n’he estat testimoni en moltes ocasions, com molts dels que
som habituals als concerts i jam sessions en directe. Per descomptat que el Daniel González, bateria, i també
habitual a les WTF del Jamboree també era un músic amic del
nostre estimat Viking i que també hi
va compartir grans moments, conjuntament amb els altres dos amics, en Manel Fortià i Sebastián Domínguez...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del contrabaixista Joachim Govin...anomenat..
“ELEMENTS”
Joachim Govin
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 476
Enregistrat per Nicolas
Charlier el 20 i 21 d’octubre de 2014 a l’Studio des Egreffins, Videlles,
France.
Mesclat per Tony Paeleman.
Masteritzat per Katsushiko
Naito.
Produït per Joachim Govin
Productor executiu, Jordi Pujol
Joachim Govin, contrabaix
Ben Van Gelder, saxo alto
Tony Tixier, piano
Gautier Garrigue, bateria
Aquest és també un projecte col·lectiu amb composicions de tots tres i
d’alguns més, dels quals, tots, en parlarem en cadascun dels temes....
Som-hi doncs ja amb el primer i delicat tema, segon tall del disc,
composat pel saxofonista Van Gelder....anomenat...
2.- Cycles (Ben
van Gelder) 6m53s
Doncs amb aquesta magnífica balada ens hem situat en la musicalitat
d’aquesta formació de músics europeus establerts a Nova York. Una preciosa melodia composada, ja es nota, pel
saxofonista, un vell amic nostre, que ja ha sonat en algun altre programa
anterior. Un solo farcit de melodia però també amb una gran demostració de
recursos tècnics, amb un so meliflu a l’estil dels saxos altos de la west
coast, Pepper, Konitz, Desmond i un
lirisme que escoltem a cada nota ....un
tema ideal per començar el projecte del contrabaixista Govin...
El líder de la formació els hi agraeix als companys la seva participació
i entrega, tot i parlant d’ells en els següents termes....
Del Ben van Gelder ens en diu
què.....
La primera vegada que vaig escoltar al Ben va ser fa 10 anys. Em vaig emocionar amb el
seu lirisme, el gran sentit de l’harmonia i la seva molt personal manera de
fluir rítmicament. Des d’aleshores l’he anat seguint i certament que ha estat
un somni fet realitat poder-lo tenir amb mi en aquest el meu primer treball
discogràfic.
Un disc que podeu trobar al web de Fresh Sounds..
Seguim ara amb un dels temes composats pel pianista Tony Tixier anomenat...
7.- Denial of Love (T.
Tixier) 6m15s
Aquest és un disc on el Groove ja hi veieu hi és present, on els temes
tenen aquella sentida sonoritat, a voltes melancòlica però on la musicalitat hi
brilla abastament. Els temes a tempo no massa viu permeten això, gaudir més
encara de la música, de tots els seus canvis melòdics i seguir bé les
harmonies. La melodia del tema ens l’ha interpretat el saxofonista Van Gelder mentre que el líder ens ha mostrat el seu tarannà estilístic a
l’hora de ficar-s’hi en el solo. Pulcre amb la mà dreta, sovint ella sola en el
solo, i amb les dues acompanyant al solista al saxo alto, moments en els quals
el clímax semblava arribar al límit per després reposar. Al final, moments
estel·lars pel baterista, que també els volen i necessiten.
El líder també parla dels altres dos companys...dient-nos què...
Tony i Gautier són dos dels músics amb els quals he crescut musicalment,
desenvolupant-se entre nosaltres una connexió que s’ha enfortit al llarg dels
anys, tocant junts en diferents contextos especialment a trio. Per tant, ha
estat obvi i normal per a mi incloure’ls en el meu primer disc i compartir les
sessions de gravació a l’estudi. Són ells dos, definitivament, els meus músics
favorits i les millors persones.
Gràcies a tots tres per la seva dedicació i pel seu magnífic i preciós
so.
Acabem el projecte d’aquest contrabaixista amb el tema també del
pianista intitulat...
3.- Blind Jealously of a paranoid (T. Tixier) 4m37s
Un tema amb un motiu curt i senzill el qual ens permet endinsar-nos ràpidament
en el solo del líder, el qual l’ha realitzat amb solvència i mestria. El so del
alto ens torna a enlluernar i més el seu ràpid i lleuger fraseig. El compositor
adorna el seu tema amb les seves idees personals i solistes, mentrestant la
secció rítmica, ferma, els hi dóna el suport adequat.
Doncs amb aquest tema també del pianista, tema viu, acabem aquest
projecte del contrabaixista nascut el 1984, fill de família de músics. El seu
pare Pierre-Olivier Govin saxofonista, el va introduir al baix elèctric i
contrabaix de ben jovenet. Va anar a l’American School of Music de París i al
Conservatori Superior de Música de la mateixa capital francesa. Ha tocat amb
músics com Enrico Pieranunzi, Didier Lockwood, Aldo Romano, Raynald Colom, Gaël
Horellou, Baptiste Trotignon, etc...
Aquí podeu veure'n la seva biografia i demés projectes...
Actua en clubs com el Sunside, New Morning, el Duc des Lombards, Crescent, i en festivals com Jazz à Vienne,
Jazz in Marciac, Millau en Jazz, Jazz en Tête à Clermont Ferrand, Nancy Jazz
Pulsations.
Doncs ara sí que acabem el programa amb el magnífic projecte del nostre
amic Joan Vidal, baterista de Granollers el qual ens ha visitat
algunes vegades al JCLV. El seu
projecte, tal i com he dit al començament està composat a partir de l’obra de Strauss i el llibre de Nietsche....Som-hi doncs amb aquest
projecte anomenat...
“REVISITING ZARATHUSTRA”
Joan Vidal Sextet
Aquest treball està dedicat a
l’obra de Richard Strauss del llibre
de Friedrich Nietsche, Així parlà Zaratustra, Revisiting
Zarathustra, disc editat per Jazz
Granollers i que es va enregistrar en directe el 27 de febrer de 2016 al Vinseum de Vilafranca del Penedés per Ferran
Conangla en un concert organitzat pels amics del Jazz Club Vilafranca i on hi vaig anar convidat.
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Martí Serra, saxo tenor i
soprano
Marco Mezquida, piano
Adrià Plana, guitarra
Miguel Serna, contrabaix
Joan Vidal, bateria.
Tota la música està composada i arranjada pel Joan Vidal inspirat en la música de Richard Strauss tal i com he dit abans....
Comencem ja amb aquesta magnífica obra que podrem escoltar en directe,
si res es torça, el 23 de desembre de 2016 a la Sala Xica....som-hi doncs amb
el primer tema....
1.- Back World (J.
Vidal) 2m55s
Amb aquesta introducció....quasi que ens situem també a l’obra gràfica,
la pel·lícula 2001 una odissea a l’espai, obra magistral de l’Stanley Kubrick, si se’m permet aquesta
frivolitat, que no ho és tant. Ens hem d’anar situant i d’aquesta manera ho hem
fet....ja hi som.
Parlar del Joan Vidal és una
cosa que em ve molt de gust. A banda de ser una magnífica persona, allò que en
diem un molt bon nano, si se’m permet per la diferència d’anys entre ell i jo.
A més a més és un tros de músic, compositor i gran percussionista, si aquest és
el concepte global d’un músic que toca la bateria. Va presentar el seu primer
treball al JCLV ja fa uns anys, tot i venint directament de Londres acompanyat
de dos joves músics, Jos Arcoleo, saxo tenor i Alex Munk, guitarra. Aquella va
ser la seva primera suite.
En Joan és un músic de Granollers que va començar estudiant piano, per
després percussió clàssica i bateria, amb el Marc Miralta. Fins i tot va fer
alguns anys de clarinet i harmonia abans d’entrar a l’Esmuc a fer composició
amb en Manel Camp, Guinovart, Lluís Vidal, i algú més. Jo Krause i David Xirgu
van ser els seus mestres en això de la bateria de Jazz. El 2008 li van concedir
la única beca per fer el Master of Arts in Jazz Percussion a la Royal Academy
of Music de Londres on obté la Distinction in Performance després de dos anys
d’estudi amb professors com Martin France, Jeff Williams, Mike Gibbs, Barack
Schmool i Pete Churchill entre d’altres.
Seguim amb aquesta obra magna amb el segon tall del disc anomenat...
2.- Of those in backwaters (J. Vidal) 9m15s
Tema llarg i complex, melòdica i rítmicament. Encara recordo el dia de
l’enregistrament. Un 27 de febrer fred i plujós i jo cap a Vilafranca en una tarda nit fosca a l’espera de la llum. L’auditori
del Vinseum és una magnífica sala
ideal per a fer-hi concerts amb una bona acústica. El Ferran i Enric Giné ja feia estona que hi eren, havent enregistrat
part del concert a porta tancada. En Martí
Serra tenia febre i s’havia passat un parell d’hores dormint a casa del Xavier Hernández i parella, ànimes del Jazz Club Vilarfanca. Després em va dir
el Xavi que els hi feien un sopar a
casa seva....mare meva, quin amor al Jazz i als músics de Jazz. I parlant
d’aquesta música que acabem d’escoltar, convindreu amb mi que està farcida de
moments màgics, intensos i de gran emotivitat. La composició segueix un fil
conductor melòdic amb una empenta rítmica ja des dels inicis. Si escoltem el
clarinet doncs ja sabem que és el del Gabriel
Amargant, i si a la vegada el saxo tenor, aquest és del Martí Serra. Dos mestres, el primer
també amb el tenor i el segon amb el soprano. M’aventuraria a dir que el primer
solo del saxo tenor és el del Martí
mentre que després ha estat el Biel.
Després d’haver-lo escoltat i vist unes quantes vegades, crec que el puc
identificar. L’Adrià a la guitarra
te un altre so totalment personal, eteri moltes vegades, on els efectes
electrònics hi són però totalment controlats aconseguint un so net i càlid. La
secció rítmica, sense fer escarafalls demostratius de la seva presència, doncs
ja veieu que hi són i de quina manera.
Com a percussionista ha col·laborat amb diverses orquestres simfòniques
del país. Com a compositor li han encarregat diverses obres, com aquesta que
estem escoltant, tot i que serà millor que entreu al seu web i allà us pugueu
assabentar de qui és aquest gran músic, tot i la seva relativa joventut.
Com a bateria, ha col·laborat i col·labora amb formacions com la Big
Band de Granollers, el JazzGranollers Ensemble, el Mar Serra Grup, el Martí
Ventura trio, o el Joan Sanmartí 4 Elements. És membre de la Jazz Chamber
Orchestra, del trio Brutus, i del grup December Quintet amb qui ha realitzat
nombrosos projectes educatius que han rodat per tot Espanya gràcies a
l’Associació Cultural de Granollers, la Diputació de Barcelona i la Fundació La
Caixa.
Vidal també lidera el seu sextet amb qui ha enregistrat dos discs:
Deptford Suite (Quadrant Records, 2012), presentats als Festivals
Internacionals de Jazz de Barcelona, Andorra i Granollers, a l’Auditori de
Barcelona dins el cicle Contrabaix i a diversos clubs de jazz del país; i
Illusionary Rhythms (JazzGranollers Records, 2013), un disc enregistrat amb el
suport de l'ICEC, que es va presentar al Jamboree de Barcelona.
Doncs acabarem el projecte i programa amb el quart tall del disc
anomenat...
4.- The Child with the mirror (J. Vidal) 8m30s
Una meravella de tema, amb tot de canvis rítmics que per això aquesta és
l’obra d’un percussionista. En Gabriel
ens ha mostrat el domini del què va ser el seu primer instrument, el clarinet.
Ja ho diuen, estudiar el clarinet per després tocar qualsevol dels vents amb
canyes. Marco s’enlaira literalment
tocant el piano i a vegades les mateixes cordes amb les mans. El motiu
interpretat a la vegada pels dos tenors amb una presència impactant que encara
recordo. En fi, un altre dels set temes d’aquesta petita meravella, magnífica
composició del Joan, rica en matisos
i diversitat melòdica. Un tema potent rítmicament ideal per acabar el projecte
i programa...
L'any 2012, Joan Vidal va obtenir el premi de l'AMJM a millor compositor
de l'any, així com també nominacions a millor grup per Joan Vidal Sextet i
millor disc per Deptford Suite, la suite que van estrenar al Jazz Club La Vicentina.
I la seva web és.....http://www.joanvidaljazz.com/
Doncs ja hem acabat i avui també hem gaudit d’un programa magnífic, amb
una música personal i impressionant en cadascun dels projectes. Hem escoltat
primer als amics de Duma, per
després gaudir amb el contrabaixista francès Joachim Govin i acabar-ho fent amb paraules majors amb el magnífic
sextet i projecte de l’amic Joan Vidal.
Per cert, què em va donar el disc a l’ateneu de Sant Just, després de gaudir
amb el seu projecte, dia també del meu aniversari. Després ho vam celebrar amb
cava i somriures.
Abans d’acomiadar-me de vosaltres us voldria recordar el concert de
Blues que tindrem aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala
Xica de La Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador
Toscano, bateria. Com sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i
després Jam Session oberta als diferents estils dels músics que vinguin a
tocar.
Ara si, doncs gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa....
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Doncs avui el programa està dedicat als trios de piano, contrabaix i
bateria essent-ne els líders dos pianistes d’estils ben oposats, en Xan Campos i Marc Ferrer i el contrabaixista Paco Weht l’altre protagonista. El gallec Xan Campos em va donar els dos discos que escoltareu en el darrer
concert al JCLV on va acompanyar al Miguel Fernández Quartet, mentre que el
Marc i el Paco me’ls van fer arribar via correu ordinari.
Tres projectes, els dos del Xan
Campos i el del Paco Weht, amb algunes similituts per la concepció dels temes i estils emprats, i tot i la seva
diversitat respecte el del Marc Ferrer,
els podrem gaudir igualment. La gràcia estarà en posar-vos l’ordre adequat, a
veure si l’endevino. Comencem amb els dos projectes del pianista gallec Xan Campos....som-hi amb el primer
anomenat...
“ORIXE CERO”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC65CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios l’11 i 12 d’abril de 2011 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos excepte
“Dulce Pepita” què és de Juan Rial
“Palleiro”.
I ja sense més
dilació comencem amb aquest tema d’en Rial...
10.- Dulce Pepita (J. Rial) 6m02s
Doncs ja vegeu que hem començat amb una preciosa cançó i bellament
interpretada per aquest jove pianista que ens va acompanyar fa quatre dies...
Xan Campos va néixer el gener
de 1987 a Cangas. La música comença als seus sis anys de la mà del seu avi i
després els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. El seu primer
contacte amb el jazz es produeix gràcies a la implementació de la comissió
permanent del Jazz de Pontevedra, amb Abe Rábade i Paco Charlin.
Seguim ara amb el tema d’en Xan
anomenat...
7.- Nus (X.
Campos) 3m07s
Aquest és clarament un tema diferent, ja amb l’ona més moderna, tot i
considerar que aquest és un disc de fa 5 anys, o sigui que deu ni do les
maneres que ja tenia. El valor també resideix en la composició, emmarcada en
una mena de jazz-funk i a moments pulsions del beat més rocker. Els
acompanyants habituals, el coneixen la mar de bé i es nota aquesta simbiosi i
compenetració.
Després d'acabar els seus
estudis de grau professional de piano clàssic se’n va al Musikene Donosti per
dur a terme el Grau Superior de Jazz i més tard es va presentar al European
Jazz Master, gràcies a la qual estudia en alguns dels conservatoris de música
d'Europa de major prestigi com Rytmisk Musikkonservatorium (Copenhaguen),
Conservatori d'Amsterdam, l'Institut de Jazz de Berlín, Conservatori Nacional
Superior de Música i Dansa de París.
Continuem amb un altre tema d’aquest projecte, ara l’anomenat...
6.- Tapia & Flik (X.
Campos) 5m26s
Un tema iniciat amb acords solts que poc ens esperàvem que seguiria de
la manera que ho ha fet. Ritmes entretallats i pulsió rítmica moderna, concepte
allunyat de conceptes clàssics del Jazz i encabit en el Jazz més contemporani.
La qüestió rítmica és aquí important, ja ho vegeu, permetent-lo enlairar-se en
els solos, on el classicisme també el podem escoltar. Lirisme barrejat amb
ritmes moderns és el que estem escoltant, una música de fa 5 anys...
En els darrers anys, Xan Campos
ha actuat en nombrosos festivals i sales importants i ha compartit escenaris i
estudis de gravació amb alguns dels més reconeguts intèrprets de l'escena del
jazz internacional com Ambrose Akinmusire, Walter Smith III, Logan Richardson,
Marcus Strickland, Lage Lund, Marcus Gilmore, Tito Sambeat, Jorge Rossy o Matt
Brewer.
I acabem aquest projecte amb el tema...
9.- Na Boa (X.
Campos) 5m03s
Tema aquest de nou marcat pel concepte rítmic, on la melodia hi navega
subtilment. Els acords del pianista a la vegada que la base rítmica mentrestant
la mà dreta s’allibera i prem les tecles així, de tant en tant...després el
ritme més viu omple l’estructura i ell es mostra encara més modern...I després
d’aquest tema, ens situarem ja en el projecte del mateix pianista, aquest
darrer però del 2014 anomenat....
“ECTROPIA”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC80CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios el 13 i 14 de gener de 2014 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos.
I iniciaríem aquest caminar amb el tema que ens envoltaria de
classicisme, en una mostra dels seus inicis de piano clàssic, anomenat
evidentment Coral, però no ho farem....val més que adquiriu aquests dos
discos i així el podreu escoltar..
Comencem ara sí amb aquest magnífic projecte amb el tema anomenat Encontros
E Desencontros con...
2.- Encontros e... (X.
Campos) 6m56s
Recordeu que venim d’escoltar l’anterior projecte del 2011 i que aquest
és del 2014, ja més reposat tot i entendre també que el concepte rítmic hi és,
i de quina manera. La concepció rítmica però, es barreja amb la modernitat
interpretativa i a moments delicades melodies com hem escoltat, les del
contrabaixista García. Per
descomptat que aquests dos músics, contrabaixista i bateria, els seus amics i
membres habituals del seu trio estan immensos. Aturades rítmiques diverses on
ens mostren el lirisme d’aquest músic gallec, que vam escoltar a un pam de nas
el passat 29 d’abril a la Sala Xica.
Amb aquests dos discos ja en
porta tres com a líder de projecte havent començat el 2007 amb el seu:
Ida e Volta, Xan Campos, Free
Code Jazz Records
-Hugo Astudillo (saxo alto)
-Enrique Oliver (saxo tenor)
-Matt Brewer (contrabaixo)
-Iago Fernández (batería)
Seguim amb aquest segon projecte del pianista gallec ara amb el tema...
8.- Asimetria negativa (X. Campos) 4m53s
De nou ens trobem amb aquest concepte on el ritme, trencat a voltes, és
ben bé el protagonista, com si el tema s’hagués concebut a partir del ritme, la
qual cosa sabem que així a vegades passa. I quines variacions estilístiques que
hem escoltat...la pulsió nítida i clara, el control de la mà esquerra, constant
en el seu projecte, recorda d’alguna manera el concepte de piano d’un dels més
grans, en Thelonious Monk.
Com a sideman o col·laborant en
projectes, el seu caminar discogràfic va començar el 2005 amb un disc “Tributo
a Charlie Parker”, amb en Joao Guimaraes, saxo alto, el Visions (2007), de Paco
Charlín amb el gran Walter Smith III (saxo tenor), l’Odysseia (2008) de
Virxilio Da Silva (guitarrista) amb també Walter Smith III (saxo tenor), el
Canjazz Reunion (2008), Canjazz Reunion, amb Marcus Strickland (saxo tenor,
saxo soprano), Lage Lund (guitarra) com a membres internacionals destacats, i
discos amb Iago Fernández, Iñaki Rodríguez, Paco Charlin, i Daniel Juárez, amb
col·laboradors coneguts nostres com en Fèlix Rossy i Vicent Macian entre molts
altres músics de la zona. Val a dir que la majoria de projectes enregistrats
sota l’aixopluc de Free Code Jazz Records.
I acabem els
projectes del Xan amb el tema
anomenat...
9.- Casa barco
coche (X. Campos) 5m08s
Doncs hem acabat amb un tema viu i més beat de pulsió, tot i que amb les
escombretes inicialment. La melodia, preciosa, se’ns emporta acompanyats de la
base rítmica. Viva, alegre i juganera, ens fa bellugar sens parar, i això segur
que us està passant ara mateix. Tema viu i gens sorollós, delicat més aviat,
ideal per acabar el projecte de Xan
Campos, quedant-se força temes, molt interessants, sense escoltar.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
Doncs seguim ara amb el projecte de Paco
Weht, crec que el seu primer al seu nom, havent format part de multitud de
projectes com a sideman tot i acompanyant als seus amics....i es diu així de
senzill....
“SIMPLE”
Paco Weht
Editat per Underpool UNDP-016
Enregistrat per Joan Hernández el juliol de 2015 als
estudis Koryloand, Barcelona.
Mesclat per Sergi Felipe i Paco Weht a l’Underpool
Studio
Masteritzat per Joan Hernández
Marco Mezquida, piano
Paco Weht, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les
composicions són de Paco Weht
excepte els temes 1 i 6 on n’ha fet els arranjaments.
Un disc aquest amb tot un seguit de temes dels quals també, com en els
altres dos discos d’en Xan Campos,
se’m fa difícil la selecció, tal és la qualitat de totes les cançons, les
pròpies i les dues arranjades. A veure com ho soluciono.
Comencem per les balades, i de les dues que hi ha us en posaré
l’anomenada...
5.- Found and Lost (P.
Weht) 5m49s
Doncs aquesta meravella de tema ben bé sembla un estàndard...no ho sé,
és aquella sensació d’escoltar una balada que et recorda músiques diverses, i
no és que s’assembli a cap altra no, és quelcom més.....la melodia, el piano de
Marco, la delicadesa de la
composició d’en Paco....en fi, una
delícia per començar..
Paco Weht estudia baix elèctric
amb Guillermo Vadalá i contrabaix al conservatori nacional Lopez Buchardo amb
el mestre Pastor Mora i contrabaix de jazz amb Hernán Merlo. Harmonia i
composició amb Juan Carlos Cirigliano, tot això a l’Argentina on ha enregistrat
dos discs, un d'ells doble, al costat del prestigiós pianista de tango-jazz
Adrián Iaies que ha estat nominat als premis Grammy, a més de col·laborar amb
algun dels millors grups de pop, tango i jazz tant en directe com en estudi. Va
participar al festival de jazz de Montreux al 2002.
Seguim amb un altre magnífic tema del Paco....
7.- Orange Nun (P.
Weht) 3m21s
I seguim ara amb una mica més de groove, en el darrer tall del disc on
en Marco ens torna a encantar,
d’encanteri. Els dos amics de la secció rítmica, Paco i Carlos van ben bé lliures i seguint plegats. Se’ls
identifica una unió però també una separació rítmica, amb idees diferents
portades a la pràctica. Un concepte magnífic, aquest que permet a cadascú volar
a les seves altures.
S'estableix a Barcelona a
mitjans del 2002 i estudia amb Horacio Fumero i Mario Rossy. Recordant-vos que
en alguns dels viatges que va fer a la seva terra el 5 de febrer de 2006, es
presentava amb el seu quartet on hi havia en Mariano Steimberg, Gustavo Musso i
Abel Rogantini. A partir de la seva arribada va contactar ràpidament amb els
músics de l’escena local, participant en diversos projectes entre els quals el
JAM Trio liderat pel Jose Alberto Medina.
I continuem amb l’obra personal d’aquest gran músic i amic nostre, amb
el tema...
3.- A la Wellington (P.
Weht) 5m32s
Amb aquest tema ens hem situat ben bé en un tema farcit de swing, de
groove, per separar-nos del ritme situat als anys 30s....no ens confonguem.
Sembla però què en Paco en aquest
tema vulgui retre un homenatge a aquells anys, i sinó fixeu-vos en el
títol....A la Wellington, volen dir...fem-ho com ho feien aquells anys, els
anys de Wellington...he...he....ja em perdonaràs Paco...Un magnífic tema, i tant. És clar que amb en Marco i Carlos, piano i bateria, les coses només poden sortir així. Paco fa un petit solo i hi tornen.
Dir-vos que en Paco havia
vingut representant al Taller de Músics
format part del combo de professors amb el JAM
Trio amb el Jose Alberto Medina i
Mariano Steimberg...Posteriorment també el vam tenir acompanyant-nos a les
Jam Sessions amb el combo de Geni Barry.
Ha enregistrat aquest el seu disc amb Underpool tot i haver-ho fet en els
projectes col·lectius que aquesta discogràfica edita i que devia ser en l’Underpool 3, projecte que vam veure a
23 Robadors?....és possible...
Acabem ja amb un altre tema, aquest de Parker però amb versió revisada i arranjat pel nostre amic..el
conegut...
6.- Donna Lee (C.
Parker) 5m09s
Un tema, l’autoria del qual és una mica embolicada, ja què pertany a Miles Davis tot i que se l’hi reconeix
a Bird. Coses del directe. En
aquesta revisió, el Donna Lee ha agafat una nova dimensió, car, hi ha una certa
i important modificació fins i tot en la melodia, la qual cosa escoltem
fàcilment. Tot i això, en Paco ha
aconseguit fer-lo diferent, mantenint-ne les harmonies, o això sembla, o no,
car, el pont potser no és ben bé igual. En escoltar el solo d’en Marco, un s’adona que les coses no són
com haurien de ser...hi ha canvis substancials mentre es reconeix la melodia,
convenientment modificada. I no parlem gaire del mestre menorquí, car, en
aquest programa ja ho hem fet unes quantes vegades, tot i no dir massa, dir sí,
el que tots sabem, què és un dels nostres millors referents en això de les 88
tecles.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs ara ens situarem en un àmbit diferent i ho farem amb el projecte
on el Blues es barreja amb el Jazz tradicional i els temes propis del líder,
pianista i compositor, en Marc Ferrer.
Crec que acabar el programa amb una selecció d’aquesta música serà el més
adequat, a veure si revifeu i us animeu a venir als concerts que fem a la “Sala
Xica”, espai on el Jazz Club La
Vicentina fa concerts des de fa set anys, i ves per on que aquest divendres
hi tornem....
Doncs el projecte del Marc es
diu....
“3 COFFEES”
Marc Ferrer Trio
Editat per Maccato edicions MTCD064
Enregistrat i mesclat per Lluís Molas el 2, 3 i 4 de
setembre de 2015 a Sentir Estudis, Barcelona
Produït i arranjat per Marc Ferrer, Pep Rius i
Olivier Rocque
Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
Amb la col·laboració en alguns temes de l’Agustí
Burriel, Laia Porta, Big Dani Pérez, Pau Ruiz i Lluís Molas.
Un disc amb tretze temes, entre els quals algunes balades encabides en
el Gospel i el Blues; algunes cantades i d’altres instrumentals, o sigui que us
les deixo perquè les escolteu una vegada adquirit el disc, i ara ens hi posem
amb una mica més de vida amb el tema d’en Pep
Rius, un tema on hi col·labora en Pau Ruiz a la guitarra....anomenat...
5.- Fat Morning (P.
Rius) 3m58s
Doncs ben bé sí que estem en un àmbit diferent, agradable i amb aires
antics, sense ser això cap mena de problema, ans al contrari, la calidesa hi és
potser més present. En Pau a la
guitarra ho ha brodat, en aquest tema d’en Pep,
ell també essent-ne un molt bon guitarrista. El líder al piano, primer, i
després el compositor al contrabaix, han lluït en els solos respectius, on la
gràcia rau però en la melodia, tan ben trobada.
En Marc Ferrer és un músic
avesat a les mogudes i formacions relacionades amb el R&B, amb la Big
Dani Pérez Band, i el Jazz més tradicional, el que té més swing com els The Big Jamboree, The Big 3 i el seu
trio amb en Pep i l’Olivier. La col·laboració
amb aquestes formacions l’ha fet, de manera evident a cridar a alguns d’aquests
amics per ajudar-lo en el seu projecte.
Seguim amb aquesta ona alegre i vital amb el tema que dóna títol a
l’àlbum, tema del líder i cantat per l’Agustí
i la Laia...
1.- 3 Coffees (M.
Ferrer) 4m19s
Doncs amb aquest tema ja ens situem ben bé en el projecte d’en Marc Ferrer. Les veus d’en Burriel i Porta així ens ho han
mostrat. Un tema quasi sense lletra, només circumstancial la del títol i fins
arribar a tres. El R&B sembla que se’ns en porta a l’altre cantó de l’oceà,
un ritme suau però, marcat per la mà esquerra del líder. Amb la dreta però, ens
ha deixat algunes mostres de la seva qualitat interpretativa, essent-ne en Marc un dels referents pianístics en
aquests estils més blueseros....sense oblidar a l’August Tharrats, i d’altres mestres com en Bernat Font i Lluís Coloma,
aquests dos amb espurnes de Jazz el primer i de Boogie Woogie el segon.
Comença a tocar el piano als 5
anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de
Barcelona. De ben jove es
comença a interessar
pel Blues i el Jazz. Després d'estar en diverses
formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels,
avui refundat com The Big Jamboree, amb dos discs editats.
També ha format part de The Big
3, Velvet Candles amb un disc editat, Big5
i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats,
Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals
com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence
Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson.
10.- Watergate blues (P.
Heath) 4m15s
I com no podia ser d’una altra manera, ens havíem de trobar amb un
Blues, i ves per on que han escollit el Watergate Blues, i tot segur perquè no
hi ha cap Blues de la Corrupció....el Corruption Spanish Blues...he...un tema
iniciat pel Pep, recolzat per piano
i bateria de manera suau, per després endinsar-se en el pont, o similar, i
seguir el Pep fent aquest magnífic
solo, mentre la mà esquerra del líder fa fent les notes del baix a mode de
walking....i aquest sí que esdevé finalment, mentre Marc fa el seu esplèndid solo. La recurrència del solo del
contrabaixista és símptoma de la preponderància d’aquest instrument en un tema
composat per Mr. Heath....
Ha actuat en diverses sales, a
destacar La Boîte, el Jamboree, Bel·luna Jazz Club, Milano Cocktail Bar,
Marula, Casa Fuster, El Sol (Madrid)... També ha actuat en diversos festivals,
a destacar el Festival de Blues de Barcelona, Festival de Blues de Cerdanyola,
Festival de Jazz Escaldes Engordany (Andorra), Santa Blues de Tenerife,
Crossroads Gijón, Jingle Bell Rock (Alacant), R&R Festival Paris, Country
Rock Toulouse, Rock & Roll Festival Attignat (Fança), Jazz Cittaducale
(Roma), Moondogs (Ravenna), Hemsby (Regne Unit), Rythm’ Riot (Regne Unit) i
Festival de Blues de Benicássim. Recentment ha aparegut als programes de TV3
Ritmes, Blues a l'estudi i Cava de Blues. Ha format part del professorat de
l'Escola de Blues de Barcelona.
Doncs acabarem aquest projecte i programa amb el conegut tema del trio Forrest, Simpkins i Washington
anomenat...
4.- Night Train (J.
F. & L. S. & O. W.) 5m14s
I no podíem acabar d’una altra manera...amb el conegut Night Train...un
tema que tantes vegades hem escoltat amb en Sam Buttera al tenor i en aquella simpàtica formació liderada per
l’iconoclasta Louis Prima. La versió
que en fan els nostres amics és força reeixida aquí amb el Big Dani Pérez, músic del qual guardo un record compartit amb
l’amic Joan Recolons tot i tocant un
altre clàssic “Harlem Nocturn” a la Nova Jazz Cava en l’homenatge a la Conxita Alemany....apa..
Doncs després de dues hores de programa, em sembla que les hem gaudit
totes i de diversa manera amb un programa variat amb projectes de molta
qualitat com els dos primers que hem escoltat amb el jove pianista gallec Xan Campos, per després fer-ho amb el
projecte del contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa uns quants
anys, en Paco Weht, i acabant amb el
divertit projecte del gran pianista Marc
Ferrer, on el Blues i el Jazz més càlid, ens han acompanyat una bona
estona.
Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog,
jazzclubdenit.blogspot.com.es , i gràcies també per la vostra fidelitat. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
