Programa 240: Daniel Fortin, Marco Mezquida Trio + Bill McHenry i Five in Orbit, 16 de març de 2016
1 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
De nou ens tornem a trobar amb un programa dedicat a l’editorial de casa
nostra, Fresh Sound New Talent amb
tres projectes diversos que tenen el denominador comú de la qualitat i
creativitat amb tot de temes propis on podrem copsar una altra vegada la música
que es cou ara mateix en el planeta Contemporani Jazz. Escoltareu el projecte
“Cantabile” del gran Marco Mezquida amb
el seu trio + Bill McHenry, també el
darrer projecte dels amics de Five in
Orbit, i el seu “Tribulus Terrestris” i el “Brinks” de Daniel Fortin en
formació de quartet.
Abans de començar deixeu-me que us recordi el Concert-Jam que tenim
aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un magnífic quartet amb el
projecte de l’Enrique Heredia en quartet, el qual ens interpretarà els temes
del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob
Zieffs. Un quartet amb na Michele
Faber, piano; Fredrick Carlquist, saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i
Enrique Heredia, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica a partir de les
22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts. Us hi esperem....Primer una hora de concert i
després Jam Session amb els músics que hagin vingut.
Comencem doncs amb les músiques més pausades del projecte....
“BRINKS”
Daniel Fortin
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 473
Enregistrat i mesclat per Sam
Ibbett als The Canterbury Music Company.
Masteritzat per Peter J. Moore
als The E Room, Toronto, Canadà.
Produït per Daniel Fortin
Productor executiu Jordi Pujol
David French, saxo tenor
Michael Davidson, vibràfon
Daniel Fortin, contrabaix
Fabio Ragnelli, bateria
Totes les composicions són de Daniel
Fortin.
Escoltem el primer tema d’aquest disc on els sons seran nebulosos i
moderns a la vegada que delicats en unes composicions força interessants...
3.- I don’t know (D.
Fortin) 5m36s
Doncs ja estem imbuïts, momentàniament, d’aquesta atmosfera personal
gràcies a la sonoritat un tant mel·líflua del saxo tenor i la delicadesa del
vibràfon en aquest el primer tema del contrabaixista canadenc.
Daniel Fortin, Peterborough,
d’on es nadiu, és un de ls més importants contrabaixistes dels Canadà i un dels
més sol·licitats. Els seus gustos eclèctics i flexibilitat estilística l’han
portat a treballar amb una àmplia varietat d'artistes en els mons del jazz,
rock i pop, entre ells ho ha fet amb Serena
Ryder, David Occhipinti, Florian Hofner, July Talk, Devon Sproule & Mike
O’Neill, Matt Wilson, Alex Goodman, Dave Restivo, Harley Card, i molts
altres.
Seguim amb un altre tema d’aquest reputat contrabaixista en un altre
tema de caire minimalista anomenat....
5.- So as to (D.
Fortin) 4m26s
En aquest tema marcat pel motiu principal de les dues notes del
contrabaixista i les notes llargues i lànguides del saxo tenor en clar contrast
rítmic i com després canvia amb la nota persistent del saxo tenor a la vegada
que les del contrabaix. El bateria sembla l’únic en poder anar a la seva bola
fent-li companyia el jove vibrafonista i sempre un persistent saxo tenor. Ja
quasi al final el tema fa un canvi melòdic que ens sorprèn a la vegada que ens
captiva.
Dan és colíder del trio MYRIAD3 nominat als Juno, juntament amb
el pianista Chris Donnelly i el baterista Ernesto Cervini. Junts han editats
dos àlbums a Alma Records - -
Tell (2012) i The Where (2014) - i han
dut a terme diverses gires per Canadà, Estats Units i Europa. Actualment estan
treballant en el seu tercer treball, previst per al 2016.
El 2015, Dan va relaitzar
BRINKS, el seu àlbum debut com a líder a Fresh Sound New Talent. El disc compta
amb els seus col·laboradors habituals, en David
French, Michael Davidson, i Fabio Ragnelli, i inclou 10 de les seves cançons.
Daniel és també membre Bernice, Engine, the Harley Card trio, the
Matt Newton trio, i The Queer Songbook Orchestra
Continuem ara amb un tema un pèl més viu anomenat....
6.- Smithereen (D.
Fortin) 4m52s
El tenor del David French
sembla volar delicadament per sobre de les estructures harmòniques ben
suportades per una bona base rítmica i on la brillantor del preciós so del
vibràfon contrasta amb la del tenor. Aquí l’hem pogut escoltar en un magnífic
solo, mentre el tema està ple de “groove”, caminant sense parar tot i
l’absència de “swing”. Un so, el del tenor, un mica estovat però que s’hi escau
la mar de bé en aquest projecte un tant mel·liflu.
"El baixista Daniel Fortin
fa el seu debut com a líder en el treball anomenat Brinks (FSNT 473). Mentre
que les seves habilitats de composició han figurat a la banda Myriad3, aquí
tenen un paper més destacat on la definició d'un estil personal és ben forta.
Els temes de Fortin consisteixen simplement en algunes notes, una frase o dues
concentrades i contrastades. Ell crea estructures profundes de tensió que tenen
alguna cosa del caràcter de les obres de Thelonious Monk i sense cap semblança
en particular. Aquesta és una música que requereix molta disciplina per part de
la banda amb enfocaments d'improvisació minimalistes que són fidels a l'esperit
de les obres, però això és només el que el saxofonista David French, el vibrafonista
Michael Davidson i el bateria Fabio Ragnelli han fet. Ser fidels a l’esperit
dels temes de Fortin.
Operant dins d'un conjunt de timbres
que podrien suggerir confortables balades, el grup s’aboca llavors a una música
que resulta complexa plena de juxtaposicions interessants i patrons frescos.
Fortin mateix toca el contrabaix amb un agut sentit de l'estructura melòdica i
un enfocament especial ".
Stuart Broomer (novembre de
2015)
I un darrer tema d’aquesta formació, el més viu del disc i que ens
servirà per acomiadar-los...anomenat....
10.- But still and yet (D. Fortin) 5m00s
Doncs en aquest tema ens mostra de quina manera l’ha concebut, iniciat
pel bateria Fabio Ragnelli i
espurnes preciosistes del vibrafonista Michael
Davidson, ja per entrar el líder amb notes puntuals on sembla que el ritme
col·lectiu sigui inexistent i més encara amb la inclusió del saxo tenor David French, aquest de nou amb notes
llargues i lànguides. La gràcia però rau en el fons, en el substrat rítmic
increïble i variat més que en la presència no gens brillant del so del tenor. El
vibràfon però, es va convertint en la veu principal tot i acabant el tema.
Un projecte sorprenent i modern de concepció, amb temes no gens trillats
i arranjaments complexos així com les harmonies i potser més encara els ritmes
de cadascun dels instruments, si exceptuem els del saxo tenor.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
Seguim ara amb el projecte del nostre estimat Marco Mezquida anomenat...
“CANTABILE”
Marco Mezquida Trio + Bill
McHenry
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 490
Enregistrat per Carles Xirgo el
14 d’abril de 2015 als 44.1 Studios, Girona, Catalunya.
Mesclat per Jordi Matas i
masteritzat per Pieter De Wagter
Produït per Marco Mezquida
Productor executiu Jordi Pujol
Bill McHenry, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les composicions són de Marco
Mezquida excepte “Joni Style” de Bill
McHenry.
Escoltem ja el primer tema que dóna títol al disc i que és una preciosa
balada a ritme de vals si és que no canvia a meitat de camí...
9.- Cantabile (M.
Mezquida) 5m11s
Doncs ja ens situat en la música, en el món oníric d’aquest jove i gran
mestre. Les seves composicions tenen ja un identificable sonor de l’autor, un
músic que l’altre dia va fer 29 anys, celebrant-ho amb ell a l’Artte del carrer Muntaner tot i
presentant el seu projecte a duo amb el Manel
Fortià i que ja va sonar en aquest programa. La seva música no només és
personal sinó que sembla haver trobat el seu propi camí i llenguatge sonor, la
qual cosa no vol dir que no es modifiqui, que segur que sí, i només faltaria
amb els anys que li queden per crear i innovar. De moment, l’identifiquem de
manera immediata després de les primeres notes o canvis d’acords. Aquesta
magnífica balada ben bé que ens ho ha mostrat. Delicadesa i elegància van de la
mà, i més encara en aquest projecte on el so del saxo tenor del gran Bill McHenry s’escau a la perfecció.
Parlar de Marco Mezquida és
quelcom com el mateix que fer-ho d’un dels més reputats músics del moment a
casa nostra i en l’àmbit peninsular. Músic estimat per tots els seus companys
com a persona i com a company. Embolicat en mil i un projectes d’altres, en
prou feines pot fer gires amb els seus propis. No fa gaire que en vàrem parlar
després de gaudir amb la seva actuació al JCLV tot i encabit en el projecte del
Gonzalo del Val, anomenat “Koiné” que ben aviat també escoltareu en aquest
programa i ves per on, també de Fresh
Sound. Jo li comentava que potser hauria de “muntar” una gira amb el seu
trio amb el Bill si és que pogués i
tot i reconèixer que sí, que ho hauria de fer, a la vegada comentava la feinada
immensa, que te amb d’altres líders i els projectes on ell hi participa.
Seguim amb el següent tema del disc i que serà un Blues amb més o menys
ortodòxia anomenat.....
6.- 1866 (M.
Mezquida) 8m00s
Doncs quasi que totalment ortodox, aquest blues ens ha enlluernat
sobretot per la llarga introducció d’en Bill
MCHenry i el seu magnífic saxo tenor, tot just després d’haver iniciat el
tema el líder del projecte i sense oblidar la base rítmica immensa del Marko Lohikari i Carlos Falanga, un suport magnífic dels dos amics, incidint en el
solo del Marko tot just haver-hi
intervingut l’altre Marco, al piano.
Hi ha consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis
col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants
i prometedores en l'escena musical de la península en dècades, i un artista
destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Als 28 anys, ha
estat escollit per l'Associació de Músics de Jazz i Músiques Modernes de
Catalunya com Músic de l'Any, no una, sinó quatre vegades; ha presentat el seu
concert de piano solo al mateix Palau de la Música, un privilegi reservat a
pianistes de molt recorregut, i ha estat convocat per una interminable llista
d'artistes. Brillant com a compositor, pianista, improvisador i bandleader,
eclèctic, Jarrett, Schubert, Evans,
Rakhmàninov o Bley, per nomenar
uns pocs, es fonen exquisidament en l'ADN musical de Marco.
Seguim amb un altre tema d’aquest jove mestre i la seva magnífica
formació....anomenat...
3.- Armando Rampas (M.
Mezquida) 5m02s
Un tema aquest de ritme entretallat que sembla sigui la clau de volta i
motiu principal. La mateixa melodia segueix aquest ritme, o és el ritme que
segueix la melodia ella també entretallada. Un tema voluntàriament concebut per
desballestar-nos la inicial tranquil·litat a base de modernitat melòdica i
rítmica. Concepció diferent dels anteriors i mostra de l’eclecticisme d’aquest
jove mestre.
"Un autèntic fora de sèrie", La Vanguardia.
"El pianista menorquí és un dels músics d'aquí que millor ha calat
en els últims temps. Especialment en directe, el que captiva de Mezquida és
l'energia, la tècnica prodigiosa i la seva capacitat per fer música d'ampli
espectre que va de l'envestida 'free' a la delicadesa de la cançó de bressol
", El Periódico.
MARCO MEZQUIDA neix a Menorca
el 1987, comença els estudis musicals a Maó als 7 anys i fins a 2005 es forma a
l'illa en piano clàssic amb Isabel Fèlix,
piano modern amb Suso González i
òrgan amb Tomé Olives. Va entrar en
jazz i clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i va obtenir
la llicenciatura de piano jazz a 2009 on va estudiar jazz, improvisació, música
clàssica i contemporània amb mestres com, Lluís
Vidal, Agustí Fernández, Albert Bover, Ramon Coll , Juan de la Rubia i Luca
Chiantore. Als seus 28 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics més
valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a
Espanya com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística i
creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva
versatilitat i una potent i magnètica personalitat musical, és un dels artistes
més complets i expressius de la seva generació.
Seguim encara amb un magnífic tema farcit de “swing”, tot i escoltant tema
darrera tema la seva gran versatilitat i així ho copsarem de nou amb el tema
anomenat...
8.- Managerini (M.
Mezquida) 7m48s
Amb aquest tema hem acceptat bellugar-nos i animar-nos si estàvem
tristos i apagats, que no. Un tema, el motiu principal del qual l’inicia en Bill amb el trio de supporter’s al darrera i on ens trobem el “swing”
del ride del Carlos i el “walking”
del Marko al contrabaix en el primer
solo del saxo tenor. Després un altre “chorus” sense el swing que tornarà amb
el gran solo del líder. Un tema magnífic, intens i viu que mostra la quantitat
d’”asos” amagats a la màniga del líder. Després, el sòlid solo de l’americà en
un parell de chorus intensos també. I de quina manera i ja cap el final fan una
modulació per després encarar un final insòlit.
Ha gravat més de 40 discos molts d'ells per reputades discogràfiques com
Fresh Sound New Talent: 10 discos
com a líder o colíder dels seus grups (2 quartets, dos trios, quatre duets i
dos discos de piano sol) i uns 31 cds més com a sideman sent membre d'alguns
dels grups més actius i influents de l'escena del jazz nacional amb els quals
ha actuat en nombrosos Festivals Internacionals de jazz en més de 25 països en
4 continents (Vitòria, Marciac, Vienne,
Vilnius, Madrid, Londres, Cannes, Barcelona) i ha actuat en alguns dels
clubs de jazz més emblemàtics del món com són el Blue Note de Nova York, el SF jazz de Sant Francesc, l'a Trane de
Berlín, Sunside de París, Unterfarht de Munic, el Bimhuis de Amsterdam, Porgy
and Bess de Viena, BMC de Budapest, Jazz Station de Brussel·les, JKF de Sant
Petersburg, el Blue Train d'Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona, on ha realitzat ja més de 100 concerts
dobles.
Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements, entre
els quals destaquen el Premi Altaveu
2015, el reconeixement a Músic de l'Any 2011, 2012, 2013 i 2015 per
l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i el Premi
Enderrock 2013 a millor disc de jazz per My Friend Marko. Marco Mezquida ha
estat pianista solista en projectes de música clàssica, jazz i lliure
improvisació, i també ha fet música per a teatre i televisió. A més, combina
els seus projectes amb la docència al Taller de Músics Escola Superior
d'Estudis Musicals i el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
I acabem el projecte de Marco
Mezquida Trio + BillMcHenry amb el tema més marxós del disc anomenat...
1.- Gira (M.
Mezquida) 3m13s
Doncs amb aquest tema hem pogut respirar el “classicisme” tan ben après
per aquest gran músic i on ens reafirmem en el comentari anterior relacionat
amb el seu eclecticisme, la seva modernitat i el respecte per les tradicions,
siguin clàssiques o del Jazz.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I acabem el Programa 240 amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent, l’anomenat....
“TRIBULUS TERRESTRIS”
Five in Orbit
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 495
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per David Casamitjana el setembre-novembre de 2015 a l’Espai Sonor
Montoliu, a Montoliu de Segarra, Catalunya.
Edició gràfica de Marcel·lí
Antúnez Roca
Produït per Five in Orbit
Productor executiu Jordi Pujol
Ramon Fossati, trombó i cargols
de mar
Olivier Brandily, saxo alto,
flauta i cargols de mar
Laurent Bronner, piano
Nicolas Rageau, contrabaix
Luc Issenman, bateria
Doncs sembla que soc una mica “part implicada” en aquest projecte si
considerem què els amics de Five in
Orbit van voler venir a presentar el seu projecte al JCLV el setembre de 2015 tot just pocs dies abans d’enregistrar-lo
a la Segarra. Era la segona vegada
que venien havent-ho el 16 de març de 2012 i ja en aquella ocasió vam tenir un
magnífic “feeling” que crec ha continuat fins ara. La presentació “oficial”
d’aquest disc es va fer fa quatre dies dins l’encara vigent 35è Festival de Jazz de Terrassa en una
Nova Jazz Cava plena de goma a gom on vam poder gaudir d’un doble
concert, primer amb Jorge Pardo i
amics i posteriorment amb el “Tribulus Terrestris” que ara mateix escoltareu.
Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest magnífic quintet que te
l’al·licient d’incorporar els sons de grans cargols de mar, cadascun i segons
el seu volum sintonitzat a un determinat to, amb el tema anomenat....
6.- La fi del Nus (R.
Fossati) 7m22s
Un primer tema on en Ramon ja
ens ha captivat amb el so dels cargols de mar i petxines gegants, tot i iniciant-lo
com si dins d’una cova marina estant, sorgís la música. Tema delicat
inicialment però que ben al mig agafa una mica d’embranzida tot i reconeixent
el motiu principal del tema a base del so dels vents, metall i canya. El
delicat solo de l’amic Olivier al
saxo alto s’enlaira i vola per sobre la fragància de les ones....amb temps
també per escoltar els dos sòlids elements de la secció rítmica Nicolas Rageu/Luc Isenmann i després a
aquest darrer en un magnífic solo i acabar el tema amb el motiu principal.
Five in Orbit reuneix les
personalitats musicals de Ramon Fossati, Laurent Bronner i Olivier Brandily en
un projecte col·lectiu que abraça tots els llenguatges del jazz. Juntament amb
Nicolas Rageau i Luc Isenmann, ens proposen una música única, lluminosa i
comunicativa. Els Five in Orbit beuen de les fonts del jazz, respirent
vitalitat, energia i tenen una predisposició ben autèntica de disfrutar amb la
música.
Les seves composicions revelen
una especial cura en l’escriptura, les textures sonores i els arranjaments, tot
en un “caos” ben organitzat. Sempre a la recerca de nous timbres per enriquir
les seves composicions, els Five in Orbit no dubten a utilitzar tant els
cargols de mar, el piano semi-preparat com les flautes tradicionals, els gongs
i… els reclams d’ocells!
Seguim amb el següent tema d’aquest magnífic projecte també del Ramon anomenat....
3.- Miel de Jacaranda (R.
Fossasti) 6m54s
I hi hem tornat amb un altre tema delicat, amb la introducció a càrrec
del piano d’en Laurent per després
seguir amb el motiu principal pels dos vents amics en una cançó on la melodia
és certament preciosa i molt ben imaginades les harmonies. Entremig el pianista
fa la mateixa aportació inicial mentre l’Olivier
fa un curtet i aparent esbojarrat solo, per després seguir-lo en Ramon a la vegada que el tema ha
adquirit un punt rítmic que no semblava tenir en els inicis, quasi a ritme de
tango. Un potent solo del metall ens situa en la delicada pulsió d’aquest gran
pianista francès Bronner en un solo
on el bon gust hi és de manera preponderant....etc...
Després de la sortida del seu
primer àlbum Five in Orbit (Quadrant Records, 2006), el prestigiós segell Fresh
Sound New Talent produeix el 2010 el seu segon disc, Freaks. Seduïda per la
seva originalitat, la gran directora de cinema Isabel Coixet decideix incloure
la seva música al seu documental Aral, el mar perdut, amb la veu de Ben
Kingsley.
Cinc en òrbita o l'addició de 3
+ 2 = 6 ... Un combo francès-català que gravita al voltant d'una certa idea de
la música; la qual es revela orgànica, inventiva, lluminosa, visual, alegre i
universal.
I seguim amb aquests temes tant i tant peculiars on les atmosferes
creades són de lo més inverosímil i ara ho fem amb el tema d’en Laurent Bronner anomenat...
7.- Tricks (L.
Bronner) 9m23s
Un altre tema farcit de canvis rítmics, iniciat però amb un llarga i
delicada introducció a base del so dels vents, havent-hi però una incipient
modificació estilística i rítmica amb la intervenció del compositor al piano i
una secció rítmica quasi desbocada ben marcada pel bateria i contrabaix. Un
gran solo del pianista per si no ens n’havíem adonat ens situa de nou en un
canvi rítmic, aturant la màquina per gaudir del magnífic so dolç del saxo alto
de l’Olivier, en un tema llarg on
podem copsar de nou les atmosferes creades per aquests músics amb les seves
melodies i suaus ritmes. Ja arribant al final una gran dosi d’emoció sobretot
ocasionada pel so del trombó...
Els tres líders:
Laurent Bronner (piano), ulls i
oïdes oberts a totes les riqueses musicals des del rock a l'electro clàssica,
sempre a la recerca d'originalitat, sense descans atret per melodies lliures i
impacient que el seu companys adornin les seves obertures d'harmònics.
Olivier Brandily (saxofon alto,
flauta i clarinet baix), curiós, boig pel bebop, Roland Kirk o Thelonious Monk,
aquarel·lista, dibuixant, expert culinari i del patrimoni, escriptor ...
Olivier pensar la música com un calidoscopi de totes les seves emocions multidisciplinàries.
Ramón Fossati (trombó i cargols
de mar), un peu endavant cap el demà, l'altra ancorat en el passat i en relació
amb els pilars del jazz; és el meticulós dels arranjaments, les curioses textures
i encapritxat de l'escriptura.
I per magnificar aquest trio i
per sota el sòlid i precís contrabaix d’en Nicolas Rageau i la bateria
impertorbable i capritxosa de Luc Isenmann.
I continuem amb un altre tema d’aquest magnífic quintet, ara en una
composició de l’Olivier Brandily
anomenada....
9.- Roulotte Rousse (O.
Brandily) 5m18s
De nou ens han sorprès amb la proposta de modificació rítmica en aquesta
cançó on el tema i motiu principal te
uns aires gitanos ben marcats pels dos vents. Després d’ells el vals s’imposa
amb el solo d’en Laurent per després
la profunda sonoritat d’aquest saxofonista alto, l’Olivier Brandily, el qual n’obté un so més aviat ple i profund
sobretot en l’octava de baix, més del normal dels altos escoltats...i acaben
aquest magnífic tema.
Llavors, per 3 + 2 = 6? Això és
així pel fet de comptar amb Catalunya, la seva rica cultura i l'expressió
famosa "entre el seny i la rauxa". Una aliança de les dues cares
d'una sola persona, aquest és el caràcter català. Una terra on Five In Orbit ha
ancorat la seva inspiració, la seva marca i hàbits, ha gaudit de la seva
cultura, la seva fragància i el seu tempo. Així doncs què el gran artista
català Marcel·lí Antúnez Roca, reconegut a nivell mundial, gran actor i
proveïdor d'art electrònic i de l'experimentació escènica, il·lustra i
acompanya els espectacles de Five in Orbit amb les seves obres híbrides i
inclassificables.
I tot això a més dóna,
aconsegueix un món més atractiu que mai, on el somni de la plenitud lluita per
trobar el seu lloc en un caos que ens pressiona (Tribulus Terrestris); on
l'ànima humana es dissecciona en totes les seves contradiccions (The Night of
Dead Cats i la seva resposta, el ball dels Gossos) ... La música és clara,
desperta la curiositat, la sorpresa i l'humor mai està lluny. Cap demostració
individuals entre els protagonistes, sinó una determinació de la llibertat i el
diàleg mutu per inundar d'emocions les atmosferes i mons individuals en un caos
organitzat. Després de la darrera nota encara li queda aquesta sensació a
l'oient, el qual ha estat capturat o simplement s’ha deixat portar en aquest
viatge. La música, com un holograma brillant de mil llums, un emocionant viatge
entre la bogeria i la saviesa.
France Musique.
Acabem doncs el projecte i programa amb el tema del qual en fan
“bandera” i és el composat pel Ramon
Fossati on també escoltarem els canvis rítmics, la qual cosa sembla ser la
clau de volta d’aquest projecte, on no hi ha cap tema que mantingui una pulsió
rítmica des de l’inici fins el final...som hi doncs amb el...
Tribulus terrestris és una
herba utilitzada en les pràctiques de l’Ayurveda que es recomana sobretot per a
la salut masculina incloent la virilitat i la vitalitat, i, específicament, més
atesa a la salut cardiovascular i urogenital. És un suplement comú per millorar
les propietats de la libido i impulsar les propietats de la testosterona.
Som-hi doncs i a veure si els efectes es produeixen també escoltant el
tema...
1.- Tribulus Terrestris (R. Fossati) 7m14s
Doncs aquest és el leit motiv d’aquest quintet, els canvis rítmics i
magnífiques melodies i millors intervencions solistes en una formació que és
una col·lectivitat més que un conjunt d’individualitats. Un tema enigmàtic com
els altres, on la potència sonora i rítmica dels vents i tots plegats en el
motiu principal ens situa en un món afrodisíac, per això “tribulus terrestris” és
una planta, una herbota més aviat de la qual se’n fan tisanes que són
afrodisíaques. Així, aquests canvis
rítmics i el del solo de l’Olivier a
la flauta ens podria situar en aquest món, també el del solo del baterista Luc Isenmann....i bé, un tros de tema
per acabar el projecte dels Five in
Orbit i el programa...
Espero doncs que hàgiu gaudit del programa d’avui, també com sempre
farcit de novetats i dedicat a la música i músics d’una de les editorials de
casa nostra, Fresh sound New Talent.
Avui hem escoltat el projecte del contrabaixista canadenc Daniel Fortin anomenat “Brinks”. Després hem gaudit amb el del gran
pianista menorquí Marco Mezquida i
el seu trio amb el Bill McHenry, el
“Cantabile”, i hem acabat amb aquest projecte tant eloqüent i oníric, el del
quintet franco-català Five in Orbit
i el seu “Tribulus Terrestris”. Us recordo que aquest programa tornarà a sonar
el diumenge a la mateixa hora i que ben aviat el podreu veure i escoltar des
del blog del programa a jazzclubdenit.blogspost.com.es.
Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres, deixeu-me que us recordi el
Concert-Jam que tenim aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un
magnífic quartet amb el projecte de l’Enrique
Heredia en quartet, el qual ens
interpretarà els temes del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob Zieffs. Un quartet amb na Michele Faber, piano; Fredrick Carlquist,
saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica a partir de les 22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Us hi esperem....Primer una hora de concert i després Jam Session amb els
músics que hagin vingut.
Ara sí, bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 239: Stream, Ildefons Alonso Quartet i Ernesto Aurignac Quintet, 9 de març de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs avui hi tornem com sempre amb les novetats dels nostres músics i
de les nostres editorials amb tres projectes dos dels quals van passar pel JCLV
el mes passat, Metrinova i Anunnakis. El primer va ser presentat en el
concert-jam del 26 de febrer pel seu creador i líder de la formació en quartet,
l’Ildefons Alonso, mentre que el
segon el va presentar l’Ernesto Aurignac
amb el seu quintet també al JCLV el 12 de febrer. He hagut d’esperar que l’Ernesto acabés la gira peninsular i que
tot m’anés bé per presentar també el de l’Ildu
com finalment avui farem. El tercer projecte, no en discòrdia, és el del trio Stream amb el Yago Vázquez i amics. Dos discos de Fresh Sound New Talent i un de Underpool.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Comencem ara mateix amb el primer projecte de la nit l’anomenat....
“STREAM”
Yago Vazquez, Scott Lee &
Jeff Hirshfield
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 472
Enregistrat per Max Ross al
Systems Two Studios, el 12 de setembre de 2014 a Brooklyn, N.Y.
Produït per Yago Vazquez, Scott
Lee & Jeff Hirshfield
Productor executiu Jordi Pujol
Yago Vazquez, piano
Scott Lee, contrabaix
Jeff Hirshfield, bateria
Hi ha composicions del Yago i
de l’Scott i un parell de
col·lectives.
Aquest és un projecte delicat ideal per començar el programa, amb tot un
seguit de temes que ben bé us acaronaran des del primer fins el darrer. Un
projecte col·lectiu on prima sobretot la comunió entre els tres membres i no
tant les seves individualitats tot i ser-hi en les improvisacions bastides
només per donar cos al projecte comú, difícil per qui us parla el decidir quins
temes no sonaran.
Comencem amb el primer de tema l’Scott
Lee anomenat....
5.- 456 (S.
Lee) 4m32s
Doncs un tema que ens ha situat en l’univers sonor d’aquest concept jazz
trio tot i que en els inicis la música i el lick del contrabaix com a motiu
principal ens situaven en un entorn així com una mica tenebrós, el tema s’ha
desenvolupat seguint una mena de profunditat i transcendència sonora a la
vegada que persistència rítmica, on hem escoltat moments intensos a base de
reiteracions per així arribar a punts de clímax. Relaxació però amb el solo del
compositor en Lee i posterior
embranzida per arribar al final.
Parlarem de qui en coneixem més coses tot i que no gaires en motiu de la
gira que va fer en Yago Vazquez,
músic de Vigo establert a Nova York, i on des del País Galícia
deien això..
Ser músic de jazz i viure a
Nova York és un luxe que no molts es poden permetre, però el pianista de Vigo
Yago Vázquez és un d'ells. Aquests dies ha tornat a Galícia per oferir una
sèrie de concerts com el que ahir el va portar al pub Contrabajo de Vigo i
dimarts que ve al cafè Latino de Ourense, dins el cicle de jazz 1906 que se
celebra durant aquests mesos en diverses sales de la comunitat autònoma.
Malgrat viure lluny, Vázquez
manté el contacte amb músics, com Xacobe Martínez i Max Gómez, amb els quals torna
a reunir-se una vegada cada any per tocar a la seva terra d'origen. A més, el
seu disc Chorale, que ara presenta en directe, ha estat editat per la
discogràfica gallega Free Code i produït per Paco Charlín.
Seguim amb la música i ara amb un altre tema de l’Scott Lee anomenat...
3.- F World (S.
Lee) 4m42s
Notes puntuals i soltes del piano inicien el tema que més aviat sembla
com si d’un quadre impressionista amb matisos diversos es tractés. I així
segueix de manera delicada el pianista gallec Yago Vazquez....mentre l’aixopluc dels dos companys és perenne, el
del baterista precís i el del contrabaixista inventiu, que li servirà per iniciar el seu solo al contrabaix. Ja cap
el final, amb un retorn als orígens.....i final.
"El millor de viure a Nova
York és que hi ha molts músics de jazz amb els quals pots tocar. Jo he tingut
l'oportunitat de tocar amb gent tan important com Reggie Workman, que va actuar
amb llegendes com John Coltrane o Wayne Shorter. El problema és que la
competència també és brutal perquè hi ha molts bons músics ", explica
Vázquez, que ja porta cinc anys vivint a Nova York i de moment seguirà
instal·lat a la ciutat nord-americana per "tocar amb tots els grans músics
que pugui ".
Sobre l'escena del jazz a
Galícia, Vázquez apunta que cada vegada hi ha més moviment i s'han obert les
portes per als músics de llocs com Porto i el País Basc, on hi ha conservatoris
on molts músics gallecs estan ampliant estudis, la qual cosa afavoreix els
intercanvis musicals amb aquests llocs.
A part dels concerts que està
oferint al capdavant del seu grup, Vázquez tocarà amb el grup de Fernando
Sánchez divendres que ve en el Clavicémbalo de Lugo i dissabte al pub
Xancarallás de Vigo. Les seves últimes actuacions abans de viatjar des de Nova
York a Galícia van ser en un teatre de Broadway, on van posar música a una obra
sobre García Lorca patrocinada per l'ambaixada espanyola.
Endinsem-nos ara amb la composició del pianista Viguès establert a Nova York en el tema que dóna nom al
disc i al trio....
1.- Stream (Y.
Vázquez) 3m20s
Doncs de les diverses accepcions d’aquesta paraula em quedo amb les de
“corrent, xorro” i similars...de fet hi ha moments d’un vertader xorro de
notes, però també hi noto un permanent corrent que fa que aquest tema no
sembli que s’hagi d’aturar en cap
moment. La urgència aparent ja cap el final del tema amb acords i les notes
principals al contrabaix es veuen acompanyades per la constància rítmica del
baterista amb els seus cops al plat i demés.
I per parlar-nos d’aquest projecte només cal escoltar i quedar-te
bocabadat per la exposició senzilla, aparent, però d’una gran volada dels temes
i la manera com els presenten...i deixem que ens ho expliquin des de “All About
Jazz”.
De tant en tant, en un estudi
de gravació es pot trobar l'esperit i la sensibilitat d'un concert en viu en un
club. Stream, disc homònim del trio format pel pianista Yago Vázquez, el
baixista Scott Lee, i el bateria Jeff Hirshfield, fa precisament això.
Realitzen el repertori com ho han fet en els innombrables clubs on han portat
la seva música. De producció pròpia, fan el que millor saben fer. Aquesta és
una exposició sonora de composicions originals posades en pràctica amb singular
eloqüència.
Començant amb el tema que dóna
nom al disc, amb el seu ritme de joc brusc, el trio estableix l'estat d'ànim i
la direcció de cada peça. Scott Lee, amb les seves línies de baix reflexius,
defineix les balades "On your own," i "Nocturno", on s'aventura
en els seus solos ben seguit pels seus associats. Ens mostra el domini de la
tècnica de l'arc en el blues barroc "Blue Country" i el sincopat
"Times Square", encara que amb diferents tempos, les cançons
t’atrapen amb facilitat, i ens mostren tota la seva la diversitat. Lee ha compost la meitat de les cançons
en el disc, i la seva cohesiva aportació musical és immensa.
Continuem amb més música d’aquest Jazz-Trio amb el tema de composició
col·lectiva anomenat...
10.- Times Square (Stream) 2m49s
Aquí és l’arc del contrabaixista el que domina la introducció d’un tema
també un tant crepuscular. Posteriorment es condensa en els sons i acords del
piano mentre l’arc va d’un cantó a l’altre i la frescor del so dels plats
contrasta amb la més greu i profunda del piano. Un tema curtet a mode
d’experiment sonor estrany a la música d’aquest treball. I per què no.
Yago Vázquez porta una història de fons interessant al
seu darrera per a aquesta formació. Provinent de Galícia, és de formació clàssica, i va arribar a la ciutat de Nova York per submergir-se en el jazz
actual i més modern. La seva obra per a piano en cançons com "Same but
Different," i "Brake Tune, indiquen immersions en el be-bop, mentre
que "Miniatura", es remunta a la seva herència espanyola romàntica, afectant
només les seves competències exclusives alhora que ens mostren un músic força
notable.
Amb la seva exuberant
interacció i tan talentós i versàtil com Lee
i Vázquez són, tenim a l’astut i
gran bateria en Jeff Hirshfield que
arrodoneix aquest magnífic trio. Un veterà sincer bregat en nombrosos
enregistraments de jazz i milers de concerts, amb un sentit innat i polit del
tempo digne dels millors mestres, músic que compleix amb el seu paper com a cronometrador,
sense necessitat de flashos personals o solos gratuïts, i aquest es el
bateriste rar que és més un membre integral del conjunt que ho fa tot en nom
del tema, en nom del grup.
I ja anem acabant tot i que no encara....i ara us proposo que escoltem
el tema també de l’Scott Lee ara ja
amb un tempo prou viu on ens mostren el seu magnífic swing, una cançó
anomenada....
12.- Brake Tune (S.
Lee) 2m48s
Una mica més de vida rítmica és la que hem tingut amb aquest tema també
curtet. En un tempo viu hi poden conviure diverses figures rítmiques així doncs
contrabaix i bateria comparteixen figura mentre que el pianista va ben bé amb
figures llargues i més pausat. El solo del contrabaix ben al mig no entorpeix
el procés que seguirà fins al final en un altre tema que més aviat sembla només
una mera introducció de quelcom més llarg, i que així deu ser en els directes.
Aquest es el trio de jazz
dominat per un pianista i que ha estat tradicionalment una de les formulacions
més populars en el gènere, amb els més alts estàndards establerts per figures
icòniques com Bill Evans i Oscar Peterson, per citar dos exemples
lluminosos. El que diferencia Stream dels esmentats i molts altres no esmentats
és l'equilibri i el respecte que hi ha entre els tres membres, ja que són tots
tres els líders, no hi ha un líder, perquè són una sola veu. Tot i ser aquesta
la seva primera producció, s'han establert en aquest segment petit però
exclusiu del jazz-trio amb autoritat i musicalitat exemplar.
Això ens ha dit en JAMES NADAL de "All about jazz".
Acabem ara sí aquest
projecte amb el tema també del contrabaixista Lee anomenat...
7.- Same but
Different (S. Lee) 4m02s
I ara de nou ens hem tornat a trobar amb el concepte del tema anterior
d’una secció rítmica de contrabaix i bateria anant doblats al menys i respecte
al pianista el qual no es despentina i no te cap pressa en anar al mateix tempo
viu. Acarona les tecles en tot moment mentre els altres dos se’ns emporten ben
lluny i més ràpid. Ja el títol ens ho diu, Igual però Diferent. I quins grans
músics que tenim, que ens envolten, que se’n van però que sovint tornen, en el
cas del Yago, a Galícia. Sembla que els qui arriben a port amb una bona preparació,
el desenvolupament posterior els impedeix tornar, i diríem que potser deuen dir
que “ni ganes”. En aquest tema hem pogut gaudir en un solo del bateria, rar per
únic, d’un baterista el més dedicat al grup i a la música que hem pogut
escoltar en molts dels programes de Jazz
Club de Nit.
Seguim ara amb el projecte editat per la editorial Underpool creada i dirigida pel Sergi Felipe, gran saxo tenor i compositor, instigador cultural
mitjançant aquesta editorial de la qual hem posat els projectes que han anat
fent en aquests darrers anys...i potser me’n falta algun, dels Underpool X...
Un projecte de l’amic Ildefons
Alonso i el seu quartet tot i presentant-nos “Metrinova” Vol. 1...projecte
que ens van presentar en el Concert-Jam de febrer al JCLV...
“METRINOVA VOL. 1”
Ildefons Alonso
Editat per Underpool UNDP-14
Enregistrat per Joan Pons el maig i juliol de 2015 a
Guissona al “Teatre de Ca l’Eril”.
Masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Underpool.
Ildefons Alonso, bateria
Dani Comas, guitarra
Lucas Martínez, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Totes les
composicions són de l’ildefons Alonso
Valls.
I comencem ja amb un
primer tema d’aquests joves músics nostres, amics tots i que ens van acompanyar
en el concert-jam del 26 de febrer al JCLV en un tema on el mateix ildefons em va dir...
Pòtols Rítmics, en referència
als "Pòtols Místics" de Jack
Kerouak. Aquells paios que travessaven els EUA de punta a punta i de dalt a
baix... i predicaven el Budhisme i anaven de festa i pujaven muntanyes.
2.- Els pòtols
rítmics (The Groovy Bums) (I. Alonso) 5m37s
Doncs comencem també amb una certa relaxació no tan evident i el motiu
és la qüestió rítmica la qual és la mare dels ous d’aquest projecte. No oblidem
que són temes propis de l’Ildu i que
les melodies, la d’aquest tema, és força interessant...a notar el canvi de so
molt més agressiu del tenor en el que podria ser el pont i que dóna pas a la
intervenció de l’amic Dani Comas a
la guitarra, electrificada i quelcom més amb sons quasi esotèrics. Lucas hi ha tornat amb so estripat en
el pont per tornar al seu so més mel·liflu seguint la melodia del tema...
Ildefons Alonso Valls es llicencià en piano clàssic l'any 2007.
Tres anys més tard la seva passió per la bateria el porta una altra vegada a
l'Esmuc per estudiar en l’especialitat de Jazz. Aquest 2015 presenta el seu
projecte “Metrinova”, el quartet de jazz que lidera, on aboca, tan en
interpretació com en composició, tots els coneixements adquirits aquests anys
d'estudi i d’intèrpret. Mestres com Jo
Krause, David Xirgu, Joan Monné, Giulia Valle, Elisabeth Raspall, Ignasi
Terraza o Lluís Vidal li han
obert la porta al llenguatge del Jazz i a la possibilitat de tocar i gravar amb
músics de l'escena actual del jazz català com Dani Comas, Albert Cirera, Pol Padrós, Marc Cuevas… Ildefons Alonso
Valls enceta una nova etapa després d'haver assaborit l'èxit amb projectes
que s’emmarquen en altres estils de música més propers al folk i al pop.
Actualment toca amb El Petit de Cal Eril
amb qui ha gravat l’últim disc “La Figura del Buit” i participa en diversos
projectes de Jazz.
Seguim amb un tema que va de regal, ja que no hi surt en els títols..el
motiu? Doncs amb paraules del mateix Ildu
després de preguntar-li-ho, Jeje. El
últim és una versió de Footprints en la que toquem la clave d'en Guillermo
Klein. . . Com que és l'únic tema que no és original vam pensar que estava bé
posar-lo com a regalet en el cd.
8.- Footprints (Arrang sobre W. Shorter) 7m04s
Doncs quina magnífica versió fan del tema de Shorter amb la “clave” del Guillermo
Klein, gran amic del Jordi Rossy.
Una revisió d’un magnífic tema que l’Ildefons
aconsegueix remodelar i reconvertir quasi en un d’altre i no és la intenció. La
harmonia és tan clara i la progressió d’acords que tot i la modificació rítmica
s’ha de passar i es passa pels mateixos llocs harmònics i de quina magnífica
manera ho fan en Dani i Lucas, dos brillants solistes, l’un
amic i alumne allà per la Banyoles
de fa uns anys del pare de l’altre, o sigui el César Martínez.
Metrinova és el quartet de jazz liderat pel bateria Ildefons Alonso. Les seves composicions
pendolen entre la mirada a la tradició del jazz i la passió per investigar
formes rítmiques poc habituals. Al costat de Dani Comas, Lucas Martinez i Marc Cuevas, Ildefons Alonso presenta el
seu primer disc Metrinova Vol 1
editat pel segell Underpool. La
interpretació aferrissada d’aquests quatre músics dóna vida a unes peces de
caràcter excepcional, plenes de connotacions extra-musicals.
Seguim amb la mateixa i controlada energia amb el tema del qual ens en
diu...
És un tema en homenatge a la
cultura Afro Americana i a, per una banda, la influència que ha tingut en el
jazz, i per altra a la resiliència del poble afroamericà al llarg de totes les
putades que ha hagut de patir. No és estrictament un blues però si que hi ha
coses de blues, tant en la harmonia com en la estructura. I també en la
melodia...No té 12 compassos, vaja. Però tot lo altre si...
3.- Responsorial (I.
Alonso) 6m15s
I de quina manera ha començat aquest tema més impressionant. I com és de
magnífica la melodia a saxo tenor per després entrar ja en ple Blues amb la guitarra
del Dani. Un blues revisitat com tot
el que escoltem en aquest projecte. Ritmes modificats, mètrica nova de
Metrinova, i on el líder és el que gestiona més la “seva” mètrica a la vegada
que també els companys, primer amb el solo del guitarrista eteri com quasi tots
i per després el del tenor del jove crac de només 22 anyets, enguany acabant el
seu Grau Superior a l’Esmuc. Després del seu gran solo hi tornen tots amb el
“tema” per acabar-lo....un magnífic Blues en algunes coses...
A part de Metrinova, el seu
projecte de jazz, Ildefons Alonso
participa com a sideman en projectes d’altra gent. Recentment acaba de
finalitzar la gira de “La Figura del Buit” amb El Petit de Cal Eril. També ha participat tocant i composant per al
tercer volum dels “Underpool Sessions” de la discogràfica Underpool Records.
Des de l’any 2000 ha sigut bateria habitual de l’escena de folk i tradicional
tocant amb El Pont d’Arcalís, Marc del
Pino, La Font de la Carota i Les Violines. Membre dels guanyadors del Sona
9 2006, Xazzar, amb qui va enregistrar dos discs.
Seguim ara amb un parell de temes més vius i ja seran els darrers i
primer ho farem amb el primer tall del disc del qual ens en diu...
És el tema en forma de Rhythm
Changes que vol ser un homenatge al Bebop.
Anomenat doncs....
1.- Ten & Changes (I.
Alonso) 5m10s
I ja hi hem tornat amb un tema on la mètrica és força treballada i
diversa alhora que la melodia que també ho és, on després del primer chorus ens
hem trobat amb el sòlid so del magnífic
contrabaixista Marc Cuevas. Tema a
ritme que es podria situar en mars càlids pel clave latin existent i on en Dani i Lucas brillen abastament en les seves intervencions. El mateix
líder demostra la seva habilitat sonora obtenint música de la seva bateria,
quasi més que ritme en el seu solo i sí el ritme després en tornar-hi tots i
iniciar el chorus definitiu que ens porta al final.
Bateria també a Angelina i els
Moderns el grup de versions de ieié en català. En la vesant més rockera ha
estat diversos anys tocant i gravant amb Abono
pa la Tierra (funk-metal), Mínnim
(pop d’autor) i recentment amb Cataplàusia
(power-rock psicodèlic). També ha treballat al teatre amb Dagoll Dagom a “La Nit de Sant Joan” al costat de Xavi Lloses amb qui també ha
col·laborat amb l’Escolania de la
Quadratura del Cercle i en l’enregistrament en directe de “Espriu a Sinera”
el concert de commemoració del centenari del naixement de l’escriptor.
I acabem amb el darrer tema, viu i curtet, d’aquest magnífic projecte
anomenat...
6.- XpreSS (I.
Alonso) 2m40s
Doncs i com no podia ser d’una altra manera, aquest és el tema més viu
d’aquest projecte tema d’ona bopper amb una gran pulsió del Marc al contrabaix, seguit pel líder
amb bona empenta rítmica. El saxo tenor del Lucas s’esplaia i després ho fa el líder amb un precís solo per
tornar-hi amb el tema i acabar-lo....en un tema esclat d’energia i que no ens
farà oblidar els altres, menys ràpids però farcits de creativitat mètrica i
melòdica. Un gran projecte que vam poder gaudir el 26 de febrer en el nostre
Concert-Jam, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts. I ja per acabar vegem què ens diu l’Ildefons Alonso del seu projecte.....
Metrinova és el joc que ens hagués agradat tenir quan
érem petits. Aquell laboratori inofensiu on pots provar a veure què passa quan
barreges una mica del compàs de toTA la vida amb un pessic de QUELcom que no
saps ben bé què és...Després, Mica en mica, a cop de balança, càlcul
iimaginació, del fum que en surt i les taques que queden a la taula després de
jugar, t’inventes històries que s’han explicat mil vegades però que segurament
és el primer cop que s’expliquen així....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
I acabem el programa amb un altre projecte que vam poder el 12 del mes
passat al JCLV, el presentat pel gran saxo alto i compositor Ernesto Aurignac i el seu quintet,
treball enregistrat al Jamboree el
juny de 2015 i editat per Fresh Sound
New Talent i que s’anomena....
“ANUNNAKIS”
Ernesto Aurignac Quintet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 487
Enregistrat per Luis Torres
Aguilera el 28 de juny de 2015 al Jamboree, Barcelona, excepte el darrer tema
enregistrat per Miquel Roger als Anacrusi Estudi.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla i Ernesto Aurignac als Estudis FCM.
Producció artística de Ernesto
Aurignac
Producció executiva de Jordi
Pujol
Ernesto Aurignac, saxo alto i
composicions
Jaume Llombart, guitarra
Roger Mas, piano i teclats
Dee Jay Foster, contrabaix
Joao Lopes, bateria
Escoltem ja el primer tema i que mirarem que sigui el més delicat i si
pot ser una balada doncs millor....en el tema anomenat...
4.- El giro del cíngulo (E. Aurignac) 7m23s
Doncs ja vegeu com hem començat, amb un tema preciós iniciat de manera
delicada. Una melodia curta interpretada pel saxo alto, líder i compositor i
que posteriorment ha desenvolupat el magistral Jaume Llombart en un solo on ja li hem pogut escoltar el so profund
de la seva magnífica guitarra i de quina manera ell l’ha anat creant, un músic
integral que també remena piano, contrabaix i bateria. Roger Mas al piano ha estat igualment genial amb un riff inicial
delicat. Ben recolzat per la seva secció rítmica a bossa-nova obra i gràcia del
Dee Jay i en Joao, mentre ell ha brillat suaument. El glissando inicial del
líder ens situa en el so d’aquest gran del saxo alto peninsular, el qual ens va
honorar amb la seva saviesa musical i humana en el concert de la Sala Xica.
Després del solo, la melodia conjunta i així acabar aquest el primer tema
d’aquesta magnífica formació.
Seguim amb un altre magnífic tema, que com tots els que estan
enregistrats al Jamboree tindrà
l’estructura d’un directe amb tot de solos de més o menys tots els companys i
així ho veurem en aquest magnífic i potent tema de l’Ernesto anomenat....
3.- La órbita de venus (E. Aurignac) 10m36s
La introducció és ben bé la d’un tema orbital, espacial, que ben aviat
el líder desenvolupa a base d’un solo recolzat per una harmonia amb acords
creixents inicialment, etc...i se’m fa quasi impossible comentar tot un tema
enregistrat en directe amb tot de solos i de més de 10 minuts....jo crec que amb
aquest projecte hauré d’abdicar alhora de comentar aquests temes llargs i tant
magnífics. Tot i dir sí, que resumint-lo, aquest s’ha desenvolupat partint
d’una cèl·lula melòdico-rítmica complexa que s’ha vist alleugerida en la
consecució dels solos posteriors, on els canvis harmònics han possibilitat
seguir-ne les evolucions tot i entenent els canvis amb una certa claredat. Un Roger Mas increïble amb una total
compenetració amb l’ànima del tema, si és que n’hi ha és la que ell mateix
canta mentre fa el solo. Una passada de tema i de interpretacions, per acabar.
Ernesto Aurignac és avui dia un dels saxofonistes i
compositors més destacats del panorama del jazz a Espanya.
Neix a Màlaga on es llicència en saxòfon clàssic en una molt primerenca
edat al Conservatori Superior de Màlaga.
A continuació s’instal·la a Barcelona
on estudia jazz, harmonia moderna i improvisació de forma autodidacta. Ha
actuat al llarg i ample de la geografia espanyola tot i recollint sempre èxits
de crítica i públic. També ha actuat a Nova
York, Finlàndia, Polònia, Equador, França, Xile, Austràlia, Rússia, Alemanya,
Portugal, Anglaterra, Canadà i Mèxic.
Imparteix classes a Seminaris
de Jazz Nacionals i Internacionals com a professor de saxòfon, iniciació al
jazz, combos i Harmonia Moderna. Ha compartit elenc de professors amb músics de
la talla de George Garzone, Seamus
Blake, Dave Kikoski, Peter Berstein, Bob Gullotti, John Lockwood o Steve
Grossman.
I acabem amb el projecte de l’Ernesto
amb el tema més curtet també al Jamboree
i seguint amb títols de temes relacionats amb el seu món oníric i interior en
l’anomenat....
5.- Bienvenidos al Inframundo (E. Aurignac) 4m51s
En un clar homenatge als més boppers, als més post boppers, als més
innovadors com l’Eric Dolphy per
parlar de només un. Una animalada de tema i de interpretacions a un tempo
endimoniat i on el líder es mostra immens, a la vegada que els companys i el so
del teclat de l’inframundo a les mans del nostre amic Roger Mas...
Ha treballat en multitud de
formacions amb músics de la talla de Chano
Domínguez, Perico Sambeat, Joachim Kühn, Daryl Hall, Gilad Hekselman, Eric
Alexander, Cedric Hanriot, Albert Bover, Javier Colina, Marc Miralta, Alain
Pérez, Albert Sanz, Anders Christensen , Alexi Tuomarila, Mike Mossman, Ramon López,
Massa Kamaguchi, Deejay Foster, Andre Sumelius, David Mengual, Ramon Prats, Bob
Sands, Bobby Martínez, Jesús Santandreu, Pablo Martín Caminero, entre
altres, i amb figures del flamenc com Gerardo
Núñez, Antonio Rei, el Rubio de Pruna, el Piraña, Jesús Méndez, Sandra
Carrasco, Raspall, La Tremendita, La Genara i Israel Fernández.
Actualment resideix a Màlaga,
forma part de l'elenc de músics de l'Espectacle "Flamenco Hoy" del
cineasta Carlos Saura sota la
direcció musical de Chano Domínguez.
L’Ernesto és fundador i vicepresident de l'Associació de Jazz de Màlaga i professor de saxòfon, harmonia I
combos del Centro de Artes y Música
Moderna ‘Maestro Puyana’ (CAMM).
Doncs després d’aquest magnífic tema i projecte hem acabat el programa
d’avui en un clar ascendent rítmic i que ens ha situat finalment sota l’òrbita
d’aquest genial músic. No ens oblidem però del projecte inicial, més pausat
però també molt modern del trio Stream amb el pianista gallec Yago Vazquez i amics, i del posterior
carregat d’estructures i mètriques noves amb temes interensantíssims de la mà
del jove amic Ildefons Alonso. Per
arribar a aquest apoteòsic final de la mà del més gran saxo alto del sud, del
nord, de l’est i l’oest, l’Ernesto Aurignac.
Bé, espero i desitjo que hàgiu gaudit d’aquest programa 239 de la
mateixa manera en què jo ho he fet i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a
les 22h i encara més aviat ja el podreu escoltar des del blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog i bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
