Programa 231: Juan Pablo Balcázar, Mara Rosenbloom i Rossy & Kanan Quartet, 13 de gener 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs avui hi tornem després d’haver passat una bona colla de dies sense
programa, tot i gaudint de les vacances de Nadal i Reis...amb l’emissora en
standby fins no fa massa. El programa d’avui, el 231, segueix l’estela dels
habituals amb dos projectes ben nous i un de no tant. De fet, aquest darrer
disc ens el va cedir molt amablement la pianista Mara Rosenbloom en una darrera aparició al Jamboree ja fa uns quants mesos, i per tant podríem dir que ja
tocava. Els altres dos són el darrer projecte del contrabaixista Juan Pablo Balcázar, “Reversible”,
disc de Fresh Sound New Talent, i el
darrer dels col-íders Jordi Rossy &
Michael Kanan anomenat “Gershwin” editat per Swit Records.
Abans de començar dir-vos que aquest divendres comencem amb els
Concert-Jam del 2016 amb un magnífic trio liderat pel bateria de jazz, David Viñolas acompanyat de l’Albert Bartolomé, saxos i Aleix Forts,
contrabaix. A la Sala Xica de La Vicentina a partir de les 22h. Aquest és
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts i la seva Regidoria
de Cultura. Entrada general a 5€ essent gratuït pels socis de La Vicentina,
posseïdors del Carnet Cultural i amics col·laboradors del JCLV.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Comencem ja amb el primer projecte de la nit i ho farem amb el darrer i
magnífic treball de Juan Pablo Balcázar....anomenat...
“REVERSIBLE”
Juan Pablo Balcázar Trio feat. Miguel
Villar “Pintxo”
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 463
Enregistrat per Jesús Rovira el
8 d’agost de 2013 a Casamurada Studios.
Mesclat per Toni París i J.P.
Balcázar el 7 de febrer de 2014 als Studios 44.1
Masteritzat per Toni París.
Produït per J. P. Balcázar
Productor executiu Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Miguel “Pintxo” Villar, saxo
tenor
Totes les composicions i arranjaments de J. P. Balcázar.
El disc es diu REVERSIBLE i
te una explicació gràfica i sonora. Resulta que els temes del disc tenen un
ordre i títol simètric. Són com una mena de mirall....
1 Arenera Trio / 2 Radar
Trio / 3 Acurruca Trio
4 Silencio
5 Acurruca Quartet / 6 Radar Quartet / 7 Arenera Quartet
Comencem amb el primer tema del disc, amb formació de trio amb el
magnífic tema anomenat....
1.- Arenera Trio (J.
P. B.) 7m07s
Quina magnífica composició i interpretacions de tots tres. De quina
manera sap Marco Mezquida captar
l’essència de la composició d’un altre. Evidentment és un mestre, i tots els
premis que rep se’ls mereix sense cap dilació. Un tema iniciat suaument on ben
aviat hem escoltat el motiu principal a base d’acords fent una escala de pujada
i baixada. Ben aviat hem pogut escoltar la profunditat del so del líder al
contrabaix. Una presència magnífica i emocionant, de la mà dels seus dos
companys, on el pianista encetarà la seva intervenció brillant, la qual anirà
agafant cos fins arribar a unes cotes elevades d’intensitat i emoció. Acabant
però amb la mateixa i delicada forma en què ha començat. Un increïble tema per
començar el programa.
Un disc on se’m fa difícil escollir els temes, tal és com m’agraden tots
i que m’agradaria posar-los tots, i no, no pot ser...
I ara flipareu amb la magnífica composició i interpretacions en aquest
tema carregat de lirisme i classicisme on la melodia s’enlaire sense cap
remissió, cap a les esferes extraterrestres...i sinó, escolteu-lo....
4.- Silencio (J.
P. B.) 9m08s
I quina meravella de composició i més encara d’interpretació en un tema
que ben bé es podria emmarcar com un dels boleros més impressionants. I és que
cada vegada que l’escolto tremolo d’emoció d’una manera similar a la que em
passa quan escolto el Who Said de la meva filla i el Marco. La cadència rítmica
d’aquest tema és de tal profunditat que només pots fer que quedar-te esclafat a
la butaca i seguir escoltant amb cara d’incredulitat. Com pot ser que estigui
escoltant això tan bonic? Ja quasi a la meitat, la intervenció de Pintxo amb el soprano enlaire encara
més l’emoció...i arriba molt, molt amunt...al final, també recordant el lirisme
i classicisme dels inicis.
Aquest és el cinquè CD de Balcazar amb FSNT, si s'inclou a
dos excel·lents discos en què ell i Pintxo van col·laborar en Ballcock i The
Heckler. Jordi Pujol té un do per trobar grans grups dirigits per baixistes i
aquest és un dels seus autèntics cops d'efecte, un disc de jazz modern
irresistiblement oscil·lant on tots els temes gaudeixen de dues sortides
diferents, una amb el trio i l’altre amb quartet. Hi ha una evidència des del
principi i aquesta és el so sorprenent de Balcázar al contrabaix. El seu so és
cavernós, madur i gran, com si estigués
jugant amb cadenes de cable gruixut sobre una cavitat llenyosa de grans
dimensions. Mezquida té un tacte sòlid, mentre Falanga, rellevat de funcions de
gamma baixa, juga amb figures musicals brillants, una mica a l'estil de Joey
Baron. La reprise del quartet amb Acurruca és enlluernadora i de sobte
té sentit l'estructura de mirall del conjunt...Trio, tema Silencio,
Quartet. Delicats, com si aquests temes sonessin per primera vegada, i transportats a un nou
nivell amb el so preciós del soprano de
Pintxo en el tema central Silencio, on la veu càlida ens va penetrant.
L’he posat després d’haver escoltat The Heckler, Ballcock, Viaje-Voyage i
Invocation per acabar dient què J. P. Balcázar segueix creixent ".
-Brian Morton (Jazz Diary, abril de 2015)
Doncs seguim escoltant ara el tema simètric al primer....
7.- Arenera Quartet (J.
P. B.) 8m06s
Amb un inici delicat a mode d’introducció a un tema on un es podria
imaginar quelcom de celestial, tals són els sons de piano, plats diversos i
meloses notes del saxo tenor....per després, seguir en un tema marcat per un
ritme més constant amb els acords seguint una escala ascendent i descendent
mentre el tenor del Pintxo
desenvolupa el seu solo circular. Tot sembla que sigui cíclic, els companys de
la secció rítmica mantenint aquesta impertorbable seqüència mentre el vent
soleja. Després és el trio que manté la
pulsió amb un solo brillant del Marco
mentre Carlos i Juan Pablo segueixen sense parar, incansables en un tema que
finalment arribarà a la meta.
Parlar de Juan Pablo Balcázar
ja ho hem fet en d’altres ocasions, en anteriors programes, però hauríem de
recordar que és un músic eclèctic participant en mogudes diverses que van des
del Jazz al Hip Hop. Una altra de les activitats de la qual és el màxim
responsable és la relacionada amb la programació de la música que es fa a 23 Robadors, espai emblemàtic que ha
assolit al llarg d’aquests darrers anys el nivell de reconeixement per força
part de la població musical, concretament parlo dels músics, i què dia a dia
aconsegueix que en aquest espai s’hi aplegui una bona quantitat de públic. En
un espai petit com aquest, sovint està ple de gom a gom. Bé, doncs una part de
la responsabilitat que això passi la te el Juan
Pablo a banda de la dels mateixos músics que hi van a tocar. Sempre diré
que el vaig conèixer el juliol del 2010 en motiu del 1er Festival de Jam
Sessions. Ell va venir tot i representant al Conservatori del Liceu i formant part del combo Shrunk, em sembla, amb en Joan Mas, Alberto Pérez, Santi Colomer i
Toni Vaquer...ni més ni menys..i que mentre esperàvem per començar, vam
anar al bar del Xanfrà a veure el mundial de futbol i el partit d’Argentina contra no recordo qui més.
Acabarem el projecte del Juan
Pablo amb el segon tall del disc,
el..
2.- Radar Trio (J.
P. B.) 6m55s
Doncs un altre tema magnífic iniciat per la pulsió nítida del piano de Marco ja a un tempo viu i amb un
delicat swing marcat per les escombretes de Carlos. Quan Marco
inicia el seu solo i Carlos deixa
les escombretes i colpeja suament el “Ride” és aleshores quan notem que se’ns
emporta el Swing sense cap tipus d’impediment. El Walking del Juan Pablo a la vegada fa de perfecte
parteniare en això que diem secció rítmica. Quina delícia escoltar-los en
aquesta magnífica composició. Ja fa dies que li dic al Juan Pablo que m’agrada molt el seu disc. I escoltant aquest tema i
els altres que us he posat convindreu amb mi que és ben cert. El solo de Marco i els altres dos en perfecte
comunió és per “emmarcar” com un dels millors que s’hagin fet. El tema és
fantàstic, i aquí hi ha la gràcia del compositor, alhora també la dels
improvisadors.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Escoltem seguidament el projecte de la pianista Mara Rosenbloom anomenat....
“SCHOOL OF FISH”
Mara Rodenbloom Quartet
Autoeditat el 2009.
Enregistrat el 28 d’octubre de
2008 als Lofish Studios, Nova York
Produït per Mara Rosenbloom
Mesclat per Tyler Mcdiarmid
Mara Rosenbloom, piano
Darius Jones, saox alto
Isaac Jaffe, contrabaix
Nick Anderson, bateria
Totes les composicions i arranjaments són de Mara Rosenbloom...
Mara Rosenbloom és una pianista, compositora, i directora
d'orquestra. Originaria de Madison, Wisconsin, i que ara té la seva llar a
Brooklyn. Dibuixant la diversitat, la intensitat, i el brunzit constant del seu
so, Mara es va traslladar el 2004 a Nova
York per estudiar. Pel voltant del 2009, va aparèixer per l'escena de la
ciutat dels gratacels i ho va fer com una líder segura amb un projecte ferm. El
2013 va signar per Fresh Sound amb la qual va editar el seu segon treball a
quartet anomenat Sounds from the Ground,
un disc que ja vam posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit.
Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic treball....
5.- Departure (M.
R.) 8m39s
Ja heu escoltat quin és el llenguatge d’aquesta magnífica compositora a
la qual vam veure fa alguns mesos al Jamboree
on ens va cedir aquest magnífic treball que ja tocava posar. Les composicions
d’aquest disc tenen aquest component rítmic de canvis a la vegada que
acompanyats per la sonoritat del saxo alto, un so d’altra banda magnífic i
característic. La secció a trio, mentre la solista desenvolupa la seva
creativitat, és ferm i sòlid, seguint el ritme trencat, aquest ritme complex de
ves a saber quan la negra....m’atreviria a dir que he escoltat in 7/4 a
moments..contrabaix i piano executen el motiu principal a ritme entretallat
mentre en Darius executa el seu
magistral solo. I com camina el tema, mare meva...quasi al final, l’espai pel bateria
marcat per acords de piano i contrabaix i així anar cap el final..en un tema on
ens hem farcit del so d’aquesta compositora i de les interpretacions de tot el
quartet.
All About Jazz, Jakob Baekgaard
"Rosenbloom renova les fórmules gastades del jazz amb composicions
escumants que són líricament, contemplativa i rítmicament palpitants... Aquest
quartet toca música que fa creïble el futur del jazz. Com a intèrpret i
compositora, Rosenbloom ja és singular i va per davant dels músics satisfets a
residir en l'aigua opaca d'elements familiars ".
I seguim amb un altre tema d’aquest School
of Fish i ves per on amb un ritme amb algunes similituds a l’anterior...en
el tema..
3.- Passage (M.
R.) 7m23s
Més o menys com l’anterior, piano i contrabaix comparteixen pulsió
melòdica també amb un ritme trencat on les elucubracions del bateria arriben
aviat en un solo de Nick Anderson
força interessant, acústicament parlant. I així és que segueix la líder en un
impàs delicat la seva intervenció a piano solo. Acaben el tema amb intervenció
melòdica de tots tres i al final ella sola...
The New York City Jazz Record, Elliot Simon
"La pianista Mara Rosenbloom aparentment té un milió de riffs
enganxosos i artísticament els empra no només per compartir un espai personal circumscrit
sinó també per proporcionar melodies de gran abast d’improvisació. Aquests dos
aspectes del seu joc es posen meravellosament en evidència sobre Songs From the
Ground, un altre dels seus discos. Els set temes que va escriure són melodies que
van des de soliloquis pensatius a temes amb caire terrós, blues infosos de jazz
modern, etc. ... el Quartet utilitza les seves veus contrastants per explicar
històries fascinants ".
Acabem el projecte d’aquesta pianista i compositora excepcional amb el
tema anomenat....
6.- Six (M.
R.) 7m42s
Deu ser què es diu Six pel fet de ser el sisè tema i darrer del
compacte...bé, seguim amb la complexitat rítmica ben marcada per contrabaix i
bateria a la vegada que per la mestria dels acords al piano amb Darius Jones al alto iniciant la
melodia d’aquest tema. Mara segueix
amb la seva aportació individual, magnífica per després deixar pas a la de
l’alto, amb un canvi rítmic entremig de la seva intervenció força
interessant...un solo que va agafant un clímax a mida que transcórrer i que ens
situa en un final apoteòsic impressionant.
I després d’aquesta exquisidesa acabarem el programa amb el màxim swing
possible i ho farem amb el projecte de dos amics i grans músics que co-lideren
el projecte anomenat.....
“_GERSHWIN”
Rossy & Kanan Quartet
Editat per Switt Records SWIT20
Enregistrat al Bon Repòs per
Jordi Rossy, l’11, 12 i 13 d’agost de 2014 a Begues, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Jordi Rossy &
Michael Kanan
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Michael Kanan, piano
Putter Smith, contrabaix
Jimmy Wormworth, bateria
Totes les composicions són de George
& Ira Gershwin.
Comencem doncs amb el primer tema que serà com sempre una de les
balades, a un tempo més viu de l’original...més maques....anomenada..
8.- Embracable You (G.
& I. G.)
Un primer tema d’aquest quartet liderat per dos mestres havia de ser
doncs a piano i vibràfon sol en un tema tan emblemàtic com aquest. I què bé
s’acompanyen aquests dos amics...ja veurem el perquè funcionen així de
compenetrats..ho direm aviat i seré jo qui parli per lletra de Jordi Rossy.
Dins el disc hi ha diversos textos explicatius del què i com d’aquest
disc. L’Ethan Iverson ens parla de
com la selecció dels músics incideix directament en el fet de crear una mena de
composició.
Michale Kanan: Dedicat a aprendre els estàndards partint de publicacions
originals de la música d’autor. Molt apreciat com acompanyant de cantants
emblemàtics. Inspirat per Jimmy Rowles i Hank Jones, i també connectat amb
l’escola de “pura improvisació” de Lenny Tristano.
Jordi Rossy: Multi-instrumentista Mercurià de prestigi internacional. La
seva darrera adquisició dels instruments de percussió de làmines combina la
seva saviesa a la bateria amb l’apropament harmònic surrealista del seu estil
al piano. Una sorpresa a cada moment.
I abans de continuar amb els altres dos companys, seguim amb la música i
ara del magnífic tema dels germans Gershwin
anomenat....
9.- Soon (G.
& I. G.) 6m08s
Un tema on el swing apareix després d’una no massa llarga introducció
del pianista Kanan. La melodia
sorgeix de les mans i masses de Rossy
per donar pas al magnífic solo del pianista americà i amic seu. Us haig de dir
que aquest disc me’l va donar el mateix Jordi
Rossy al cafè del Centre Cívic de
Begues aquest darrer estiu on hi vam anar precisament per gaudir-lo en
directe i amb la proximitat que hi sol haver en aquests espais petits i
propers. Allà vam gaudir d’allò més escoltant-los a tots quatre, i quin luxe
poder-los veure tant a prop.
Comentar només que Rossy ens
mostra dia que passa el perquè està considerat un dels millors músics del país.
Les seves múltiples facetes les estem veient i escoltant força sovint. Com a
bateria, acompanya als millors músics americans que es deixen caure per Europa havent-ho fet amb Wayne Shorter, Lee Konitz i un llarg
etcètera. La seva incursió al piano li va venir quan formava part del trio de Brad Meldhau. Al piano va enregistrar
un parell de discos, que també vam posar en aquest programa. Posteriorment, i
ja fa temps que ho te ficat al cap, vol passar-s’ho bé amb vibràfon i marimba,
a la vegada que aprendre’n el màxim possible, i ben bé que ens ho demostra cada
vegada que el veiem i aquest disc és la prova del cotó.
I seguint parlant dels músics, doncs dir-vos que....
Putter Smith: Contrabaixista clàssic de L.A. Ha compartit escenari amb
tots els grans que passaven per la ciutat, entre els quals i molts altres,
Warne Marsh i Thelonious Monk. Els seus solos són lírics amb una llibertat de
frasseig amb reminiscències de Chet Baker.
Jimmy Wormworth: Les seves primeres gravacions van ser amb músics de la
talla de Charlie Parker i Lou Donaldson aquest el 1958. Encara manté viva la
més pura destil·lació de la tradició del Jazz. Cada articulació està en el seu punt
òptim. Sempre està dins del grup amb un swing total.
I ara sí, posarem el magnífic tema dels màgics brothers anomenat...
10.- The Man I
Love (G. & I. G.) 6m41s
Un tema que originàriament és una balada i que tant ens havia meravellat
el mateix Parker en tocar-lo, a la
vegada que la indescriptible Billy
Holliday. Aquí ens l’ofereixen amb tot el “swing” del món. Més, impossible.
Un arranjament, com tots els altres, magnífic, a un tempo viu, que segut us ha
fet bellugar el cap seguint el ritme a la vegada que haureu gaudit amb les
magnífiques interpretacions de tots ells. Esment especial a la secció rítmica
acompanyant d’aquests dos “monstres”, en Putter
Smith i el octogenari Jimmy
Wormworth el qual havia acompanyat al mateix Bird a la seva adolescència, segur en nombroses Jams.
I dels comentaris del llibret, Kanan
ens parla de la dificultat que hi ha a l’hora de definir el “Swing”. I com què
m’estimo al Jordi us llegiré una
part de la seva aportació escrita al llibret interior del disc.
“Aquesta sessió va ser molt especial per a mi des de el primer moment.
Està clar que enregistrar una col·lecció de petites joies musicals de
Gershwin és una experiència intrínsecament gratificant. Totes aquestes cançons
són directes, profundes i plenes de vida. Alegres, romàntiques, melancòliques
...aquest sentiments fan que sigui quasi inevitable la connexió emocional amb
cadascuna de les cançons. Les emocions guien l’oïda i el cos de manera que la
música flueix a través de l’intèrpret. Per això és molt comú descriure aquesta
sensació com ara això...”La música sorgia per sí sola...sense cap esforç per la
meva part”
Tot i que el repertori sol ser essencial perquè aquesta experiència es
pugui donar, l’altre ingredient important i indispensable és la “química” que
es crea entre els músics en el moment d’enregistrar cada tema.
Mike Kanan i jo gaudim d’una amistat que va començar el 1989. Hem
compartit moltes hores tocant i escoltant música junts durant tots aquests 26
anys. Ens hem desenvolupat musicalment durant tot aquest temps, compartint
valors que van més enllà del gust musical; han ajudat aquests anys a entendre
què és el que hi ha darrera de cadascuna de les decisions musicals que
conscient o inconscientment prenem mentre toquem...i segueix, i ho podreu
llegir quan ho pengi al blog del programa...
En aquest sentit, va ser
realment increïble la naturalitat i profunditat de la connexió que es va
establir immediatament a l’estudi amb Jimmy Wormworth i Putter Smith. Ambdós
són músics destacats d’una generació anterior que recentment em van enamorar a
la primera audició, però amb els qui no he tingut la oportunitat de mantenir
una relació llarga i profunda. En aquest cas, el poder de la música ens va
mostrar la seva enorme força a través del nostre amor per les cançons de Gershwin,
una gran afinitat estética i també en els valors que compartim.
Crec que aquests temes
enregistrats capten una col·lecció de moments màgics, on vaig sentir que la
música fluïa amb una preciosa espontaneïtat, lleugera però plena de sentit. No
és ni més ni menys que una bella imatge auditiva d’un moment inoblidable i
deliciós que vam tenir la sort de poder gaudir tots junts.”
Acabem doncs el projecte amb el tema, primer tall del disc, anomenat...
1.- Who Cares (G.
& I. G.) 6m36s
I quin magnífic tema per acabar el projecte i programa...amb el tempo i
energia adequades per recordar-lo i descansar en una magnífica nit on el Jazz
s’ha passejat en sentit contrari a la història, ves per on...i això ha estat
donat per la pròpia música què és qui mana. No podia ser d’una altra manera.
Quin gaudi de temes dels tres projectes. Doncs res més, això s’ha
acabat, tot i desitjant que ho hàgiu gaudit i dir-vos i recordar-vos que aquest
programa tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora i que abans, abans, aquest
divendres, començarem el 2016 amb el primer Concert-Jam patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
amb en David Viñolas Trio. Una
formació amb David Viñolas, bateria;
Albert Bartolomé, saxos i Aleix Forts, contrabaix. Això passarà a la Sala
Xica a partir de les 22h. Som-hi, recolzem la música en directe.
Ara sí doncs que us vull donar les gràcies per ser-hi, aquí o visitant
el blog del programa, i desitjar-vos bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
PROGRAMA 230 Dedicat al BLUES en el JAZZ de la mà d’alguns dels més grans
intèrprets.
Booker Ervin. That’s It.
Realitzat el 6 de gener de 1961
Booker Ervin saxo tenor
Horace Parlan, piano
George Tucker, contrabaix
Al Harewood, bateria
1.1.- Booker’s Blues (Booker
Ervin) 10m59s
-------------------------------------------------
Frank Morgan. Mood Indigo
Realitzat el 1989 per Antilles
Frank Morgan, saxo alt
George Cables, piano
Ronnie Mathews, piano
Buster Williams, contrabaix
Al Foster, bateria
I Wynton Marsalis en Bessie’s Blues i Up Jumped Spring
1.2.- We tree Blues (Frank
Morgan) 7m
-------------------------------------------
Charlie Rose. Yeah
Realitzat el 1961 per Epic
Charlie Rouse, saxo tenor
Billy Gardner, piano
Peck Morrison, contrabaix
Dave Bailey, bateria
1.3.- Billy’s Blues (Billy Gardner) 8m46s
--------------------------------------------
Bobby Hutcherson. The
Kicker
Enregistrat al voltant
del 1960 però editat el 19 d’octubre de 1999
Editat per Blue Note
Bobby Hutcherson,
vibràfon
Joe Henderson, saxo
tenor
Grant Green, guitarra
Duke Pearson, piano
Bob Cranshaw,
contrabaix
Al Harewood, bateria
1.4.- Step Lightly (Joe
Henderson) 14m20s
----------------------------------------------------
Dexter Gordon. At
The Montreaux
Realitzat el juliol
de 1970
Prestige Records
Dexter Gordon, saxo
tenor
Junior Mance, piano
Martin Rivera,
contrabaix
Oliver Jackson,
bateria
1.5.- Blue Monk (Thelonious Monk) 10m52s
--------------------------------------------
Benny Golson. Time
Speaks:
Realitzat el maig de
1991
Benny Golson, saxo
tenor
Freddy Hubbard,
trompeta
Woody Shaw, trompeta
Kenny Barron, piano
Cecil McBee,
contrabaix
Ben Riley, bateria
2.1.- Blues for Duane (Freddy Hubbard) 5m16s
--------------------------------------------
Dexter Gordon. Tangerine:
Realitzat el 1972
Dexter Gordon, saxo tenor
Thad Jones, trompeta
Hank Jones, piano
Stanley Clarke, contrabaix
Louis Hayes, bateria
2.2.- August Blues (Dexter
Gordon) 9m54s
----------------------------------------------
Dexter Gordon. The Jumpin Blues:
Realitzat el 27 d’agost de 1970
Dexter Gordon, saxo tenor
Wynton Kelly, piano
Sam Jones, contrabaix
Roy Brooks, bateria
2.3.- The Jumpin Blues (Jay McShann /C.Parker ?) 5m46s
----------------------------------------------
High Five Quintet. Jazz
For More:
Enregistrat elnovembre
de 2001 a Start Studio, a Roma per l’Eugenio Vatta.
Realitzat el setembre
de 2002
Produït per Biaggio
Pagano.
Distribuït per EMI
Music.
Daniele Scannapieco,
saxo tenor
Fabrizio Bosso,
trompeta i fiscorn
Julian Mazzariello,
piano
Pietro Cianaglini,
contrabaix
Lorenzo Tucci, bateria
2.5.- The Jody Dring (Horace Silver) 5m18s
Frank Morgan. The
Yardbird Suite:
Realitzat el 28 de
juliol de 1992
Editat per
Contemporary Records
Frank Morgan, saxo alt
Mulgrew Miller, piano
Ron Carter, contrabaix
Al Foster, bateria
2.6.- Billie’s Bounce (Charlie
Parker) 7m22s
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Avui hi tornem amb el Programa 229 presentant-vos novetats de casa
nostra, a la vegada que una novetat de l’editorial Fresh Sound New Talent i recordant una actuació enregistrada en viu
al Jamboree allà per l’any 1998. Abans
però, recordar-vos el Concert-Jam que tindrem aquest divendres a la Sala Xica,
esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on comptarem
amb el gran guitarrista Pere Soto el
qual vindrà acompanyat per Curro Gálvez,
contrabaix i Jordi Gardeñas, bateria, tot i presentant-nos el seu disc Pere Soto amb amics.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Doncs comencem el programa amb el primer projecte del veterà saxo alto Carles Pineda....anomenat..
“SOULBOP”
Carles Pineda
Enregistrat per Lluís Cuadrench
i Diego Güiz el 22 i 23 de juny de 2015 a l’Auditori del Conservatori de Música
de Manresa.
Mesclat per Lluís Cuadrench a
l’estudi de so La Locomotora de Terrassa,
Produït per HitSound
Produccions
Amb el suport de SGAE.
Carles Pineda, saxo alto
Fede Mazzanti, piano
Joan Martí, contrabaix
Pau Bombardó, bateria
D’entrada dir-vos als qui no coneixeu a en Carles Pineda que aquest és
un home bregat en molts escenaris i ja des de fa força anys. En el seu moment
va decidir “retirar-se” de la vida nocturna amb concerts quasi a diari i no
precisament de jazz. Tal volta, el músic ha de viure i ho ha de fer de moltes
maneres, de totes les maneres possibles i dignes. Ell però mai ha abandonat la
música i aquests últims anys, en Carles ha participat de la vida musical de
casa nostra podent-lo veure en multitud de projectes com a sideman i finalment
amb el seu projecte. Assidu durant la primera època de les Jams del Jazz Club
La Vicentina amb el combo d’en Geni Barry, i participant cada any del Festival
de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels horts, sempre ha mostrat el seu
saber i la seva manera tant personal d’enfrontar-se a l’instrument, d’estimar
el seu magnífic saxo alto.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic treball del Carles i que serà una preciosa balada
de Fred Lacy anomenada...
4.- Them for Ernie (F.
Lacy) 5m02s
La balada del disc córrer a càrrec del Fred Lacey essent-ne el conegut
tema “Theme for Ernie”, la melodia càlida del qual, Carles Pineda en desgrana
nota a nota amb la precisa lentitud on la importància de cada nota es fa
evident. Un posterior solo del líder amplia l’espectre sonor de la melodia
principal deixant després que en Joan acaroni lleument el contrabaix amb l’arc
abans de recuperar aquesta preciosa melodia i arribar al final. Un tema que Coltrane interpretava sovint i que
ningú com ell va saber interpretar. Carles
ret un homenatge a compositor i intèrpret, a banda de ser un tema que
evidentment li agrada.
Ara ens presenta el seu primer treball discogràfic com a líder després
d’haver col·laborat en el darrer del seu amic Pere Soto, entre molts altres
projectes enregistrats. El títol ja ens situa en el context adequat “Soulbop”,
on evidentment hi trobarem la barreja del “Soul” i del “Bop”. Un projecte amb
alguns estàndards però també amb un parell de temes propis, la qual cosa ja ens
parla primer d’un reconeixement per la tradició i segon d’un espai per a la
creació pròpia en un disc que compta amb la col·laboració de músics de gran
talla. El primer tema ja ens situa en l’espai on hi ha quelcom de soul i el
postbop, essent un tema de Jerome Kern anomenat “Nobody Else but Me”. Un
estàndard interpretat amb el swing adequat i precís marcat per la secció
rítmica i amb el reconeixement del característic so d’aquest gran solista. En
cadascun dels temes, el quartet realitza els seus corresponents solos com si
d’una actuació en viu es tractés. Això és el Jazz, la interpretació personal de
cadascun dels temes i això és el que els músics fan en directe, i segons el
mateix Pineda, el disc es va enregistrar en un matí, i quasi a la primera
presa. Així veiem que en el segon tema de Benny Golson, “Stablemates”, Joan
Martí fa un bon solo de contrabaix tot just després d’acabar la melodia del
tema.
Seguim ara la tònica delicada amb un magnífic tema de Duke Ellington, anomenat...
5.- Fantasm (D.
Ellington) 6m23s
Una altra balada a un tempo ternari i una mica més viu on l’expressivitat
d’en Carles es fa evident i on ens
mostra de quina manera interpreta els temes melòdicament, tot acaronant el tema
amb el seu so, també en el seu magnífic solo.
Com és natural, Pineda és el solista en cadascun dels temes i així el podem escoltar fent la seva interpretació solista de les diferents melodies. Ho fa també en aquest tema com també en Fede, magnífic pianista argentí establert a casa nostra de fa força anys. Aquest realitza un solo carregat de imaginació i sempre ben acompanyat per la resta de la secció rítmica, en un tema força viu en clara posició bopper, iniciat pel bateria Bombardó. El tercer tema del projecte, “Obstinació”, és el més Soul i resulta ser la primera aportació personal al disc. Una melodia curta que destil·la bellesa per sobre del ritme trencat de la bateria dóna pas al solo del líder, sobri com sempre i mostrant-nos els seus grans recursos. Un desenvolupament del tema a càrrec de Fede al piano i precís solo ens situa a la melodia i final..
Seguim ara amb un tema del mateix Pineda
on ens mostra la seva qualitat com a compositor en un tema anomenat...
7.- Rosita (C.
Pineda) 4m34s
Tema a mig tempo, iniciat amb delicadesa pel contrabaix d’en Joan Martí amb un motiu principal ben
marcat per després afegir-s’hi piano i bateria. Una vegada hem escoltat tot el
tema, Pineda inicia un magnífic solo
amb uns detalls de mestre. Fede s’hi afegeix amb suavitat, tal és aquest tema
on la insistència rítmica d’en Pau
ens situa al ritme adequat i on el solo posterior del contrabaixista ens el
mostra amb tota la seva plenitud. Pau
enlluerna amb el seu solo, no endebades aquest és un dels mestres i icona
d’aquest instrument. La coda i el final del tema dedicat a la Rosita.
Sembla ser que hi va haver més temes enregistrats de caràcter més soul,
i finalment no editats, o sigui que potser es preservin per una posterior
edició. La resta de temes són el magnífic “Fantasm” de Duke Ellington, amb
contrabaix “fregat” pel Joan Martí i demés intervencions, el tema de Joe
Zawinul, “Cannonball”, i l’altre tema propi del líder, “Rosita”. Si la música en el primer tema te els aires
de “Caravan”, en el tema de Zawinul, Pineda com el gran Cannonball, es veu
impel·lit a tocar al ritme infernal de la darrera època del bop, mentre què amb
“Rosita”, torna la pau i tranquil·litat per gaudir del més melòdic so d’aquest
gran músic de casa nostra.
Doncs acabem aquest magnífic projecte, el primer d’aquest gran saxo
alto, Carles Pineda i ho farem amb
un tema de Benny Golson anomenat...
2.- Stablemates (B.
Golson) 4m57s
Iniciat per una intro del bateria, ràpidament ens trobem amb la coneguda
melodia, curta però intensa del mestre Golson...ja
a partir d’aquí el solo d’en Martí
per després entrar-hi a totes el líder de la formació. Un mestre del alto on se
li reconeixen influències dels més grans d’aquest instrument com per exemple Cannonball Adderley. Fede al piano enfila amb el seu solo el
final del tema, el qual arribarà després de passar per la coda..
I després del magnífic treball de Carles
Pineda seguirem amb un disc donat en mà per l’amic Óscar de Pombo en una d’aquelles nits de germanor a la nostra
Cava-Cova Jamboree...estic parlant
del disc..
“ALBERT BOVER TRIO LIVE AT JAMBOREE”
Editat per Mas i Mas Records 012
Enregistrat per Toni Arrufat
“Rufus” el 27 i 28 de maig de 1998 al Jamboree, Barcelona.
Albert Bover, piano
Chris Higgins, contrabaix
Steve Brown, bateria
Aquest és un dels primers treballs de l’Albert on hi participa amb quatre temes propis. Repassar aquest
disc de fa tants anys em fa una particular il·lusió pel fet d’haver-lo vist i
escoltat en aquests darrers anys moltes vegades en directe. També vaig tenir la
oportunitat de posar el seu darrer disc en un anterior programa de ràdio tot i
desprçes de tenir-lo compartint escenari amb en Geni Barry i Giampaolo Laurentacci al JCLV ara ja fa uns mesos.
Recordar al jove mestre aleshores tenint en ment la seva situació actual com a
un dels nostres millors pianistes ens situarà en un context d’evolució i també
de demostració de la nostra admiració vers aquest mestre de molts. Un disc que
ens situa en el concepte del trio de jazz creat pel mestre de tots, en Bill Evans...
Comencem amb una de les més belles balades....
6.- Darn that dream (Van
Heusen) 9m58s
Un tema llarg i delicat on l’Albert
ja mostrava tot el seu mestratge i d’això fa 17 anys. Una preciosa balada que
ens situa en el bell mig del concert on tothom devia flipar i en so del pianista,
nítid i de pulsió decidida i clara. Un mestre en això del treball a dues mans,
amb una mà esquerra que ja ens mostrava el gran control que te l’Albert de l’harmonia.
La progressió del mestre no ha parat i tampoc la seva labor pedagògica,
havent ajudat a créixer a tants i tants pianistes d’aquest país, i a una colla
de músics també amb el piano com a segon
instrument. La seva virtud és tenir una claredat mental impressionant i un
control en l‘execució immens. Netedat, pulcritud i imaginació desbordant la
d’aquest gran músic el qual també va passar pel Jazz Club La
Vicentina ja fa una colla de mesos.
Albert Bover neix a Barcelona el 1964. Va estudiar solfeig i piano
clàssic al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona, Escola de Música amb Albert
Giménez i a l'Estudi de Música Àngel Soler. Actualment estudia piano clàssic
amb Sophia Rossoff. Va estudiar jazz a l'Aula de Música Moderna, i a classes
particulars amb Alvaro Is (1984-1986), abans d'anar a Nova York, on va estudiar
a la Universitat de la New
School i va prendre classes amb Fred Hersch, Kenny Barron,
Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard (1989-1991). La seva trajectòria
professional comença amb el grup A-free-k i Jack Walrath, amb el què actua als
Festivals de Jazz de Madrid, Barcelona i Terrassa (1986-1987). Va formar part
també dels grups "Azúcar Imaginario" i Box Office" (1987-1990).
Posteriorment va formar part del cuartet de Perico Sambeat , amb el que va
gravar dos discs, i dels grups d' Eladio Reinon, amb qui va actuar als Festivals
de Jazz de Copenhague i d'Aarhus (Dinamarca), i de José Luis Gámez, amb qui va
anar al Festival de Leverkusen (Alemanya).
Escoltem tot seguit un magnífic tema del gran trombonista J.J.Johnson anomenat...
4.- Lament (J.J.J.) 6m27s
Un magnífic tema a tempo ternari on l’Albert s’esplaia a dojo...en una actuació memorable al Jamboree que m’hauria agradat
contemplar. Un tema a un tempo més viu que el de l’original, que era a tempo de
balada, o al menys això es pot escoltar amb els mestres Lionel Hampton, Ray Brown. Un tema on el JJJohnson toca el trombó quasi totalment apagat com si d’un fiscorn
es tractés. L’Albert toca el piano
amb total desimboltura i frescor en aquest tema i en tot el concert, recordem
enregistrat en viu al Jamboree.
Realitza una gran feina com a side man de grans figures del jazz a les
seves gires per Festivals o clubs de jazz d' Espanya com Art Farmer, Harold
Land, Ed Thigpen, Jesse Davis, Ralph Moore, Dick Oatts, Donald Harrison, Eddie
Marshall, Sonny Fortune, Ken Peplowski, Sheila Jordan, Idris Muhammad, Antoine
Rooney, Scott Hamilton, Bennie Green, Jery Brown, Kenny Wheeler, Walter Norris,
Gary Willis, Randy Brecker, Al Foster, Dave Schnitter, Seamus Blake, Mark
Turner, Benny Golson, Mike Kaupa, Bob Stoloff, Alvin Queen, Ray Drumond, Harry Allen
i Jerry González.
I seguim ara amb un tema de l’Albert,
un magnífic Blues....amb aires d’aquell “Senor Blues” de l’Horace Silver....som-hi doncs amb aquest blues a ritme ternari..
2.- Set Blues (A.
Bover)
Quina mestria en la concepció inicial i posterior desenvolupament....en
un tema a ritme ternari en els inicis
però que després, a banda de doblar el tempo, introdueix el canvi rítmic a 4x4
i amb un swing abassegador, i és que l’acompanyaven uns magnífics companys amb
un “walking” del contrabaixista Chris
Higgins impressionant i no menys el “ride” del bateria Steve Brown el qual i al bell mig del tema fa un magnífic solo, en
una Cava-Cova totalment bocabadada.
Un disc del qual se’m fa difícil la selecció dels temes per escoltar.
Cadascun d’ells te la suficient entitat pròpia i gran qualitat per estar sonant
sense parar. Afortunadament aquesta és una situació amb la qual em trobo
sovint.
També ha tocat més recentment a duo o en altres formacions amb músics
d'aquí com Chano Domínguez, Albert Sanz, Javier Colina, Guillermo Mcgill, Chris
Kase, Marc Miralta, Andrejz Olejniczak, Bob Sands, Llibert Fortuny, Raynald
Colom, Dani Pérez, Martí Serra. Ha col.laborat també amb músics europeus com
Carlos Barreto, Anthony Kerr, François Theberge, Julian Arguelles, Peter King,
Gerard Presencer, Michael Nielsen, Alan Skidmore, Jean Toussaint, Deborah
Brown, Louis Stewart, Stephen Keogh i Vasco Agostinho. Ha tocat a Festivals i
clubs a Portugal, França, Anglaterra, Irlanda, Romania, Marroc, Alemanya,
Itàlia, Grècia, Polònia i Andorra. Actualment toca a trio amb Jorge Rossy i
Chris Higgins. També forma part dels grups: Gorka Benítez, Vicente Espí Quartet
i Julian Vaughn "Visions". Toca a duo amb Horacio umero. Ha
col.laborat amb músics de flamenc com Chicuelo als espectacles de Shoji Kojima
a Tokio, Kurashiki i Okegawa (Japó) i amb Miguel Poveda. Ha col.laborat també
en un projecte de fusió amb música clàssica andalusí amb Dris Al-Maloumi a
"Connexió Argan".
Acabem aquest disc de l’Albert
Bover Live at Jamboree amb un tema del seu estimat Thelonious Monk anomenat....
9.- Trinkle trinkle (T.
Monk) 6m07s
Un tema que Monk va
enregistrar el ja molt llunyà 1957 amb John
Coltrane, Wilbure Ware i Shadow
Wilson en un disc de Jazzland i
que Albert broda com no podia ser d’una
altra manera. Un tema recurrent en el seu repertori i que hem pogut escoltar
algunes vegades en les seves actuals intervencions en directe.
Com a líder ha gravat: Esmuc blues (2004), Old bottle, new wine (1999),
Albert Bover trio Live in Jamboree (1998) i com a colider Caminhos
Cruzados(2008) i Albert Bover-Horacio Fumero Duo (1997). Com col·laborador ha
gravat amb Amelia Bernet, Gorka Benítez, Bruce Arkin, Pirineos Jazz Orchestra i
Randy Brecker, Miguel Angel Chastang featuring Al Foster, Julian Vaughn,
Vicente Espí Quartet, Horacio Fumero, Llibert Fortuny, Chris Kase, Xavi
Maureta, Chicuelo, Iñaki Askunze, Alfons Enjuanes, Andrejz Olejniczak, Anthony
Kerr, Bob Sands, Iruña Big Band, Carlos Barreto, Antonio Mesa, Victor de Diego,
José Luis Gámez, Arturo Serra, Perico Sambeat, i A-free-k + Jack Walrath.
Ha rebut el Premi de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya al
millor pianista del 2002, Premi Altaveu pel disc Esmuc blues, i el Premio
Juventud de la "Asociación cultural de Música i Jazz San Juan
Evangelista" entre d' altres. Composa part de la banda sonora de la
pel·lícula "Tren de sombras" de José Luis Guerín (1996). Va ser
director musical en el programa de televisió "Paral.lel" al Canal 33
(1998-1999), i al Concurs de Composició del SGAE el 1993 i 1994. És professor a
l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des del 2002, i ha impartit
classes a seminaris de jazz d'Espanya i Europa. Anteriorment va ensenyar al
Centre Superior de Música del País Vasc (Musikene), a la Trobada anual de l'Associació
d'escoles de Jazz (IASJ) a Colònia (1998) i al Taller de Músics (1986-1991).
Albert Bover és Artista Steinway des de març del 2007.
I acabarem el programa amb un disc a càrrec del saxofonista John O’Gallaguer en un magnífic disc de
Fresh Sound New Talent...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Aquest és un disc amb un clar sentit modern de la composició i
interpretació, a una certa distància del precedent i que ens situarà en una
altra ona musical, la del jazz contemporani, el jazz que es fa ara mateix amb
un clar component de llibertat en el projecte anomenat...
“THE HONEYCOMB”
John O’Gallaguer
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 462
Enregistrat per Tom Tedesco el
10 de juny de 2014 als Tedesco Studios.
Mesclat i masteritzat per Mike
Marciano al Systems Two Recording
Produït per John O’Gallaguer
Productor executiu Jordi Pujol
John O’Gallaguer, saxo alto
Johannes Weidenmuller,
contrabaix
Mark Ferber, bateria
Totes les composicions són del John
O’Gallaguer
Vegem qui és aquest músic.....
John O'Gallagher és considerat un dels compositors i saxofonistes alto
més convincents avui en l'escena del jazz de Nova York. És conegut per un estil
innovador que empeny els límits del jazz, mentre que les seves arrels resten
fixes en aquesta tradició. "El Sr. O'Gallagher és un saxofonista de l'alt
exploratori amb una ratxa melòdica clara" - The New York Times
Nascut a Anaheim Califòrnia, en 1964 va començar a tocar el saxo alto a
l'escola primària després que la seva família es va traslladar a Spokane,
Washington. Després de graduar-se a l'escola secundària va estudiar breument a
la Universitat de l'Est de Washington abans de traslladar-se a Boston per
assistir al Berklee College of Music. Allí va estudiar amb els gurus llegendari
del saxo Joe Viola, Jerry Bergonzi i George Garzone. Durant els últims 25 anys vivint
a Nova York s'ha fet conegut pels seus projectes com a líder, i com un cobejat
sideman, treballant amb artistes com Joe Henderson, Maria Schneider, Kenny
Wheeler, Billy Hart, de Tony Malaby, Jeff Williams, Tom Rainey, Chris Cheek,
Ralph Alessi, Rudresh Mahanthappa, Mike Formanek, Ben Monder i molts altres.
Escoltem ja el primer tema d’aquest trio sense instrument harmònic, el
tema més tranquil, si és que li escau aquest mot...
3.- Petulant Snoot (J.
O’G.) 8m38s
Deu ni do quin canvi de registre, no us sembla? D’això se li diu estar
ficat de ple en la modernitat més actual. Sinó hi hagués un bateria i
contrabaix que més o menys ens marquen el camí rítmic, aquest seria un tema
emmarcat en el Free Jazz més actual.
En la seva nova gravació a trio, The Honeycomb, el saxofonista alto John
O'Gallagher demostra plenament les seves habilitats com a improvisador hàbil,
compositor i director d’una orquestra incisiva, astut però potent. Treballant
amb dos socis de tota la vida, el baixista Johannes Weidenmueller i el bateria
Mark Ferber, O'Gallagher presenta vuit peces originals que mostren el seu
enginy melòdic i estructural mentre que també proporciona un terreny fèrtil per
a l'animada interacció de grup, la qual cosa posa en relleu simultàniament
talents multidimensionals de O'Gallagher així com la musicalitat excepcional
dels seus dos companys. The Honeycomb revela una altra faceta estimulant de la
visió de llarg abast del líder. Si escoltar el disc immediatament ens alerta
que O'Gallagher s'ha convertit en un improvisador virtuós amb un so convincent
que exigeix l'atenció, també ens informa que aquí hi ha un veritable trio de jazz on
la inventiva està més que suposada.
Seguim amb el projecte d’aquest gran innovador de la música amb el tema
que dóna títol a l’àlbum...
4.- The Honeycomb (J.
O’G.) 4m41s
Un tema que comença així com si res hagués de passar i vet aquí de quina
manera ha canviat a meitat de recorregut...primer de manera tranquil·la amb el
contrabaix marcant la pauta, després el líder tot i recorrent el traçat endegat
per després iniciar el desfogament sense possible aturador...bé, sí, ja cap el
final han tornat als inicis, a les aigües tranquil·les i no tant amb el solo
desfermat del bateria...i com les gasten aquests nois..
The Honeycomb difereix dels àlbums anteriors d’aquesta formació i el seu
èmfasi radica tant en la composició com en la improvisació col·lectiva. En
aquest sentit, el nou àlbum, encara que compacte en instrumentació, està més a
prop de la celebrada recent gravació de septet de O'Gallagher. The Anton Webern
Project, és un ambiciós projecte que torna a imaginar la feina dels modernistes
vienesos “per a un context de jazz del segle 21”. "Aquestes són cançons
melodioses, però que no es basen en formes de cançons tradicionals," diu
O'Gallager del material The Honeycomb, "Volia crear formes que
proporcionessin un espai per a cada un de nosaltres per poder elaborar-les, tot
i evitant les formes AABA i d’altres formes convencionals, on les melodies
podien mantenir una qualitat difícil d'aconseguir ".
Seguim amb el sisè tall del disc amb un tema anomenat...
6.- Eve day (J.
O’G.) 7m13s
Tema magnífic iniciat també per una magnífica Intro de contrabaix i amb
les escombretes del bateria, llarga intro i delicada que ens endinsarà en el
món més personal i innovador del saxofonista californià en un tema on les
variants rítmiques també en són la clau de volta. El “ride” ens vol indicar
quelcom com el “Groove”, en un tema que no para de “caminar”, això sí, cadascun
a la seva “bola” i tots de cara a la porteria...símil futbolero...perquè no.
En aquests peces del trio, els temes com "Uroboros",
"Kerberos", "Petulant Snoot," i "Turducken",
O'Gallagher, Weidenmueller i Mark Ferber respecten els contorns estructurals de
les composicions ben dissenyats, però, busquen - i descobreixen – un espai
generós pel seu joc imaginatiu on trobar la seva plena expressió. "Jo
volia escriure cançons amb múltiples capes per el baix i la bateria per
dibuixar les coses on ells podrien aportar les seves pròpies
personalitats." Diu O'Gallagher. "He treballat amb Johannes i Mark
des de fa molts anys. Tenen una gran química junts i com a trio aconseguim
alguna cosa especial i rara. No hi ha camises de força per a ningú, tot està
fet per a cada un de nosaltres per expressar-nos respectant la dinàmica de
grup. D'aquesta manera podem aconseguir el contrapunt espontània que afegeix el
més important a les actuacions ".
Doncs acabem ja amb el projecte i disc amb el tema anomenat...
2.- Extralogical Railman (J. O’G.) 6m36s
I sembla que els inicis a contrabaix del Johannes Weidemueller són la marca de la casa en un magnífic tema
que com els altres, esdevé alguna cosa més de la inicialment suposada, tot i
ser les melodies força complexes, resulta que ho son molt més les
interpretacions de tots tres, i més encara les d’aquest mestre del saxo alto
modern, capaç de fer-nos arribar a les cotes més altes de satisfacció tot i
deixant-nos portar pel seu expressiu so. Tema amb un clímax permanent de saxo
alto, per després magnífic solo del bateria Mark Ferber i tornar als inicis amb la sofisticada melodia. Un
magnífic tema per acabar, i que per descomptat us recomano gaudir amb la
totalitat dels temes d’aquest i dels altres discos tot i mirant
d’aconseguir-los físicament als llocs habituals, o sigui les botigues de discos
Blue Sounds, Jazz Messengers, Disco 100,
Castelló, i les seccions en els grans magatzems....regaleu i regaleu-vos
discos per Nadal.
Exhibint els amplis recursos que els millors improvisadors de jazz
contemporanis tenen a la seva disposició, O'Gallagher i la seva cohort de
vegades repassen específicament la tradició. "Extralogical Railman"
(un anagrama de "Relaxin En Camarillo," l'emblemàtica composició de Charlie
Parker del 1947) altera la línia melòdica original, afegeix desplaçaments
rítmics i una nova línia de baix per transformar astutament la melodia de Parker,
i tot i així ofereix l’homenatge al bebop a través d'una actuació exuberant. Cadascuna
de les canons de l'àlbum ofereixen un joc impressionant individualitzat de tres
companys de banda experimentats que responen com si fossin un .
Doncs res més, això ha estat tot per avui. Espero que hàgiu gaudit amb
aquest programa on hem escoltat el primer treball de l’amic Carles Pineda, repassat el magnífic
disc de l’Albert Bover Live at Jamboree
i acabat amb aquesta nova amalgama de sons del saxo alto John O’Gallaguer.
Abans però recordar-vos el concert-jam de divendres a la Sala Xica amb
el Pere Soto Trio amb Curro Gálvez i Jordi Gardeñas, esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts.
Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos cada dimecres, i si més no, per
fer´ho online o entrant al blog del Jazz
club de Nit, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
